Alentejo, de nou

A Portugal, però no gaire lluny de Badajoz, hi ha una terra diferent, molt bonica. Un país dur, però ple de grans monuments, pobles medievals i àrabs, i espais naturals molt macos. La gent és propera i amable. És una terra pobra, però digna i acollidora. És l’Alentejo. Allà mai no us sentireu estranys. Visiteu els seus pobles blancs que llueixen les seves cases, muralles, temples i castells. Si podeu evitar el sol viu i abrusador de l’estiu, i anar-hi ara, per Setmana Santa, quan l’encantadora primavera, omple els camps de flors, molt millor. Son pobles i viles recollides, netes, espectaculars, amb carrers costeruts i finestres de colors vius: grocs, vermells, blaus. No us perdeu Elvas, a tocar de la frontera espanyola, amb les seves muralles, el castell. O Estremoz, una altra bella vila medieval, amb ciutadella i castell. O la petita Evoramonte, enfilada com el seu nom indica, dalt d’un turó, amb carrers estrets, muralles i cases encalades. Arribem ara, seguint la ruta, a Évora, la capital, plena, bellíssima, amb el temple romà, la catedral, els carrers moriscos. Les esglèsies, la capella dels ossos, tan tètrica. I continuem cap al sud, cap a Monsaraz, petit poblet penjat, una cucada, o Mourao, bonica ciutat també, ja ha tocar d’Espanya, d’Extremadura, amb un castell graciós. Una volta de 200 kms. Fàcil per unes petites vacances. I a uns 900 kms. de Barcelona. L’Alentejo pot oferir altres encants que no hem citat, com ara les cutats d’aire musulmà situades més al sud encara, com Beja i Serpa, molt boniques. O Vila Viçosa, no lluny d’Evora o Estremoz, amb el seu impactant palau barroc dels Ducs de Braganza, reis de Portugal. O Borba, la ciutat del marbre. L’Alentejo també té platges maravelloses, encara per descobrir, lluny del brugit turístic de l’Algarve. Una terra amb uns vins excepcionals, un oli d’excepció i una gastronomia excel·lent. No us perdeu la carn de porc a l’alentejana, el bacallà o els pastisos de postre. Amb hotels amb molt d’encant, per quatre duros mal comptats, amb uns preus de riure, tan per dormir com per dinar o sopar. I de camí, pareu a Cáceres. Quina ciutat medieval tan bonica!. O entrant per València d’Alcántara, feu nit a Marvao, vila medieval closa. Un xic més avall Portoalegre, desconeguda. Us afartareu de castells i muralles, de cases plenes de calç i colors. Per dormir feu centre a Évora, perquè és una passada. Visiteu el temple de Diana, la catedral, capella dels ossos, carrerons com el Graça… I per dinar el Café Alentejano, una recomanació de tot cor. Típic, magnífic, qualitat a baix preu, amabilitat infinita, sabors autèntics. Seguim baixant: Regueros de Monsaraz, Monsaraz, Moura, Mourao, Serpa, Beja, Mértola, a la foto, i anem cap a l’Atlàntic… d’Alcocer do Sal a Sines, i més avall, el que vulgueu. Dormiu a mil i un hotels encantadors. Dineu o sopeu en restaurants deliciosos. Gaudiu de la darrera terra verge i autèntica d’Europa. Nosaltres, de joves, vàrem estar a la Residencial Diana, que hem de reconèixer que no és el millor hotel d’Évora, però és molt baratet i era romàntic, tot i que vellet. Molt més modern, adequat per als infants i fastuós és el Mar d’Ar Aqueducto, amb piscina i totes les comoditats o el coquetó Albergaria do Calvario, un antic molí d’oli transformat en hotelet rural. Tots al mig d’Evora. Altres pobles i ciutats tenen hotels tan macos com aquests, els hem vist i en donem fe. Alentejo, a 900 kms. de Barcelona, via Madrid i Badajoz, un destí que heu de veure!.

Entre España y Portugal existe una tierra bendita de los Dioses, una tierra que tiene todas las gracias y casi ningún defecto. Una tierra dura, pero cercana y amable, poblada por una gente pobre, pero digna y acogedora. Es el Alentejo. Un lugar donde nunca se sentirán extraños, llena de pueblos blancos que lucen sus casas, murallas, templos y castillos al sol vivo y abrasador del verano, o la encantadora primavera, llena de campos floridos. Pueblos blancos y recogidos, limpios, espectaculares, de calles empinadas y ventanas de colores vivos: amarillos, rojos, azules … Donde el otoño y el invierno son clementes y siembran los paisajes de tonos terrosos. Con playas maravillosas, aún por descubrir, lejos del turístico Algarve. Una tierra con unos vinos excepcionales, un aceite de excepción y una gastronomía excelente. No os perdáis la carne de cerdo al alentejana, el bacalao o los postres dulces. Con hoteles con mucho encanto, por cuatro duros, con unos precios de risa, tanto para dormir como para comer o cenar. Lleguen por donde lleguen hay hitos que no se pueden dejar pasar. De norte a sur, cerca de Cáceres, entrando por Valencia de Alcántara, Marvão, villa medieval. Un poco más abajo Portoalegre, desconocida. y más abajo aún, o entrando por Badajoz, tienen Elvas, patrimonio de la humanidad, una ciudadela blanca. Sigan hacia la capital Évora, parando en lugares tan bonitos como Estremoz, Borba o Evoramonte, con castillos y murallas, y siempre las casas llenas de cal y colores. Évora es una pasada. Templo de Diana, catedral, capilla de los huesos, callejones como el de Graça … Y para comer el Café Alentejano, una recomendación de todo corazón. Típico, magnífico, calidad a bajo precio, amabilidad infinita, sabores auténticos. Seguimos bajando: Regueros de Monsaraz, y Monsaraz mismo, Moura, Serpa, Beja, Mértola, en la foto, y vamos hacia el Atlántico … de Alcocer do Sal a Sines, y más abajo, lo que queráis. Dormid en sus mil y un hoteles encantadores. Comidas y cenas en restaurantes deliciosos. Disfruten de la última tierra virgen y auténtica de Europa. Nosotros estuvimos hace años en la Residencia Diana, que debemos reconocer que no es el mejor hotel de Évora, pero es muy barato y era romántico, aunque viejito. Mucho más moderno, adecuado para los niños y más fastuoso es el Mar de Ar Acueducto, con piscina y todas las comodidades o el coqueto Albergaria do Calvario, un antiguo molino de aceite transformado en hotelito rural. Todos en pleno centro de Evora. Otros pueblos y ciudades tienen hoteles tan bonitos como estos, los hemos visto y damos fe. Alentejo, a 900 kms. Barcelona, ​​vía Madrid y Badajoz, ¡un destino que debeis ver!.

The white and yellow streets of Évora, which over time also make gray, tell us when the town, now capital of Alentejo, was the largest Muslim city in Portugal. Visit the Alentejo, a beautiful land in Portugal. There are a lot of little towns with white houses and big castles attending you!.

Les rues blanches et jaunes d’Évora, nous apprennent que la ville, aujourd’hui capitale de l’Alentejo, était la plus grande ville musulmane du Portugal. Tout l’Alentejo est plein de belles villages avec maisons blanches et chateaux forts qui vous attendent.

Alentejo

A l’alta banda de la ratlla de la frontera entre Espanya i Portugal hi ha una terra beneida dels Déus, una terra que te totes les gràcies i quasi cap defecte. Una terra dura, pero propera i amable, poblada per una gent pobra, però digna i acollidora. És l’Alentejo. Un lloc on mai no us sentireu estranys, plena de pobles blancs que llueixen les seves cases, muralles, temples i castells al sol viu i abrusador de l’estiu, o a l’encantadora primavera, plena de camps florits. Pobles recollits, nets, espectaculars, de carrers costeruts i finestres de colors vius: grocs, vermells, blaus… On la tardor i l’hivern son clements i sembren els paisatges de tons terrosos. Amb platges maravelloses, encara per descobrir, lluny del brugit turístic de l’Algarve. Una terra amb uns vins excepcionals, un oli d’excepció i una gastronomia excel·lent. No us perdeu la carn de porc a l’alentejana, el bacallà o els pastisos de postre. Amb hotels amb molt d’encant, per quatre duros mal comptats, amb uns preus de riure, tan per dormir com per dinar o sopar. Arribeu per on hi arribeu hi ha fites que no podeu deixar passar. De nord a sud, a tocar de Cáceres, entrant per València d’Alcántara, Marvao, vila medieval closa. Un xic més avall Portoalegre, desconeguda. i més avall encara, o entrant per Badajoz, teniu Elvas, patrimoni de la humanitat, ciutadella blanca. Seguiu cap a la capital Évora, parant a llocs tan bonics com Estremoz, Borba o Evoramonte, amb castells i muralles, i sempre les cases plenes de calç i colors. Évora és una passada. Temple de Diana, catedral, capella dels ossos, carrerons com el Graça… I per dinar el Café Alentejano, una recomanació de tot cor. Típic, magnífic, qualitat a baix preu, amabilitat infinita, sabors autèntics. Seguim baixant: Regueros de Monsaraz, Monsaraz, Moura, Mourao, Serpa, Beja, Mértola, a la foto, i anem cap a l’Atlàntic… d’Alcocer do Sal a Sines, i més avall, el que vulgueu. Dormiu a mil i un hotels encantadors. Dineu o sopeu en restaurants deliciosos. Gaudiu de la darrera terra verge i autèntica d’Europa. Nosaltres, de joves, vàrem estar a la Residencial Diana, que hem de reconèixer que no és el millor hotel d’Évora, però és molt baratet i era romàntic, tot i que vellet. Molt més modern, adequat per als infants i fastuós és el Mar d’Ar Aqueducto, amb piscina i totes les comoditats o el coquetó Albergaria do Calvario, un antic molí d’oli transformat en hotelet rural. Tots al mig d’Evora. Altres pobles i ciutats tenen hotels tan macos com aquests, els hem vist i en donem fe. Alentejo, a 900 kms. de Barcelona, via Madrid i Badajoz, un destí que heu de veure!.

Al otro lado de la raya de la frontera entre España y Portugal existe una tierra bendita de los Dioses, una tierra que tiene todas las gracias y casi ningún defecto. Una tierra dura, pero cercana y amable, poblada por una gente pobre, pero digna y acogedora. Es el Alentejo. Un lugar donde nunca se sentirán extraños, llena de pueblos blancos que lucen sus casas, murallas, templos y castillos al sol vivo y abrasador del verano, o la encantadora primavera, llena de campos floridos. Pueblos blancos y recogidos, limpios, espectaculares, de calles empinadas y ventanas de colores vivos: amarillos, rojos, azules … Donde el otoño y el invierno son clementes y siembran los paisajes de tonos terrosos. Con playas maravillosas, aún por descubrir, lejos del turístico Algarve. Una tierra con unos vinos excepcionales, un aceite de excepción y una gastronomía excelente. No os perdáis la carne de cerdo al alentejana, el bacalao o los postres dulces. Con hoteles con mucho encanto, por cuatro duros, con unos precios de risa, tanto para dormir como para comer o cenar. Lleguen por donde lleguen hay hitos que no se pueden dejar pasar. De norte a sur, cerca de Cáceres, entrando por Valencia de Alcántara, Marvão, villa medieval. Un poco más abajo Portoalegre, desconocida. y más abajo aún, o entrando por Badajoz, tienen Elvas, patrimonio de la humanidad, una ciudadela blanca. Sigan hacia la capital Évora, parando en lugares tan bonitos como Estremoz, Borba o Evoramonte, con castillos y murallas, y siempre las casas llenas de cal y colores. Évora es una pasada. Templo de Diana, catedral, capilla de los huesos, callejones como el de Graça … Y para comer el Café Alentejano, una recomendación de todo corazón. Típico, magnífico, calidad a bajo precio, amabilidad infinita, sabores auténticos. Seguimos bajando: Regueros de Monsaraz, y Monsaraz mismo, Moura, Serpa, Beja, Mértola, en la foto, y vamos hacia el Atlántico … de Alcocer do Sal a Sines, y más abajo, lo que queráis. Dormid en sus mil y un hoteles encantadores. Comidas y cenas en restaurantes deliciosos. Disfruten de la última tierra virgen y auténtica de Europa. Nosotros estuvimos hace años en la Residencia Diana, que debemos reconocer que no es el mejor hotel de Évora, pero es muy barato y era romántico, aunque viejito. Mucho más moderno, adecuado para los niños y más fastuoso es el Mar de Ar Acueducto, con piscina y todas las comodidades o el coqueto Albergaria do Calvario, un antiguo molino de aceite transformado en hotelito rural. Todos en pleno centro de Evora. Otros pueblos y ciudades tienen hoteles tan bonitos como estos, los hemos visto y damos fe. Alentejo, a 900 kms. Barcelona, ​​vía Madrid y Badajoz, ¡un destino que debeis ver!.

Oceanari de Lisboa

Hi ha moltes raons per anar a Lisboa. I el seu oceanari només n’és una. Perquè la capital de Portugal és una ciutat bellíssima. Decididament una ciutat que cal visitar amb els vostres fills i filles, amb la dona o amb qui sigui. I us en donarem les raons. Primera perquè tan la vila, com el propi país, Portugal és un destí clar i evident de sortides familiars, amb monuments, platges i natura aneu on aneu. Segona perquè és fàcil accedir-hi, en tren, en avió, o en cotxe. 1200 kms. via Madrid. Tot autopista. Tercera perquè la gent és amable, la vida barata i, malgrat que son pobres, i es nota, son educats i acollidors. Quan hagueu voltat tot Lisboa, pujant en el tranvia 28, una relíquia del segle XIX fins el mirador de Santa Llúcia, quan hagueu vist la maravellosa catedral fortificada, romànica, la Sé, i passejat pels carrerons amb graons, flors i roba estesa del popular i encantador barri d’Alfama, podeu pensar en visitar l’oceanari, sobretot per donar un respir cultural a la canalla, i més si us agrada la natura. Un gran oceanari, dels millors d’Europa, a l’alçada de València o de Barcelona. Ben ordenat, ben organitzat, net i clar, molt interessant. Exposicions temporals molt sovint. Un gran tanc central i diversos espais temàtics de mars del món. Preu un xic car, sobretot pels estàndards portuguesos, però amb possibilitat d’un bitllet familiar molt més favorable. Un selfservice baratet, justet, per dinar, i alguns bars al mateix edifici. Aparcament fàcil als carrers del voltant sense necessitat de fer servir el pàrking oficial. Està situat al costat del riu Tajo, en una ubicació espectacular i pintoresca, en el cor del que fou la Expo del 98.  Allunyat del centre de la ciutat, però accessible cómodament en metro: estació Orient. Bon lloc per passejar, i per jugar els infants, grans parcs i avingudes al costat de l’aigua. I en acabar tornu a submergir-vos en la mítica i romàntica ciutat blanca. Pugeu al castell de sant Jordi, per les vistes, aneu amb l’elevador de la Glòria o el de la Glòria fins el barri del Chiado. Baixeu a la Baixa per la rua Garret, i acabeu la tarda a la plaça del comerç, admirant les façanes neoclàsiques que s’aboquen al Tejo. Aquesta part, del segle XVIII, és el cor de la ciutat. Aquí és on heu de buscar els millors bars i restaurants on provar el famós bacalao. Pels carrers rectes de la baixa, per la plaça de la Figuera, o pels carrer de les Portes de Sant Antoni. En aquest carrer us recomanarem un lloc diferent on menjar: La Casa do Alentejo, una casa regional, un local, un club social amb restaurant. Salons decadents, un pati mozàrab modernista, sales de lectura, de ball, ruinoses. Però tan evocador. Bon menjar, bé de preu, molt bé de preu. Si voleu quelcom menys regional i menys evocador, aneu al Gambrinus, molt més car, recomanat per tota mena de guies. No marxeu de Lisboa sense veure el monestir dels Jerònims, al barri de Betlem, on hi ha la torre famosa. A Lisboa podeu dormir molt bé, a molts llocs, des del camping Montsanto, el de la ciutat, o a qualsevol dels hotels de les grans cadenes. Nosaltres sempre ho fem a l’hotel Novotel, una mica a les afores, però ben comunicat per metro, a la Plaça d’Espanha. Ideal per moure’s amb el passi 24 hores, tirat de preu. Lisboa, i el seu oceanari, és un bon destí per anar-hi en qualsevol època de l’any, a l’estiu podeu anar a la platja, a Estoril, a l’hivern a veure el mercat de Nadal. Lisboa us espera!.

Todo el mundo sabe que Lisboa es una ciudad bellísima. Una ciudad que hay que visitar antes de abandonar este planeta. La capital de Portugal es una delicia. No tiene nada en concreto pero lo tiene todo. Monumentos no le faltan. Por eso hoy os daremos una nueva razón para ir hasta allí con los crios: su oceanario. Fruto de la Expo del 98, situado al lado del Tajo, és una visita imprescindible con niños en la ciudad blanca. De fácil acceso, con un selfservice barato y sencillo, buén aparcamiento y metro al lado. Al nivel de los acuarios de Valencia o Barcelona. Pero claro, no os proponemos ir hasta Lisboa por el oceanario. También por la catedral, la Sé, por el barrio de Alfama, lo más pintoresco de la ciudad, con sus calles empinadas y sus casas blancas, como árabes. O por su castillo, el de San Jorge, sin demasiados alicientes, pero que es un mirador fabuloso sobre Lisboa, como lo és también el popular barrio alto, el Chiado, donde llegareis con los famosos tranvías, los carros, (coged el 28), o bien con el elevador de la Gloria o el Santa Justa. Medios de transporte, todos ellos, románticos a más no poder. El estuario del Tajo, Tejo en portugués, es una maravilla. La ciudad se desliza por una serie de calles rectilíneas llenas de edificios oficiales, de mármol, que van a dar a la gran plaza que hace de balcón sobre el río: es la Baixa. Edificado todo en el siglo XVIII, es el corazón de la ciudad. Aquí es donde se deben buscar los mejores bares y restaurantes donde probar el bacalao. Subid hasta la plaça da Figueira, y entrad en la calle de las Portas de San Antonio. Lleno de restaurantes turísticos. Pasad del rollo e id a La Casa do Alentejo, una passada, o al más caro Gambrinus, muy bién. Id también al Monasterio de los Jerónimos, que no se puede dejar de ver. Cerca de él la torre de Belén. Tome el tren y vaya a Estoril, a la playa. También puede dar un paseo por Sintra, Queluz, Mafra, castillo de Pena y parque de Montserrat. Son palacios, monasterios y castillos al lado de la gran ciudad, con mucho encanto todos ellos, cada uno de su época y estilo. Lisboa le espera … ¿a qué espera?. Puede dormir en el camping Montsanto, en la ciudad, o en cualquiera de los hoteles de las grandes cadenas como por ejemplo en el Novotel, cerca de la plaza de España, una gran opción.