Montgarri


A la Vall d’Aran teniu un lloc molt especial, amagat, ideal per una sortida familiar. Es tracta del poblet abandonat de Montgarri, que després de molts anys sense vida ha tornat a acollir activitat humana gràcies a un refugi molt coquetó, amb restaurant, i una empresa d’oci i lleure en la natura que hi te la seva seu. S’hi accedeix de forma relativament fàcil, del maig a l’octubre, en que no sol haver-hi neu, per una pista en prou bones condicions que surt del Pla de Beret. Per anar-hi haureu de pujar fins la Vall d’Aran, bé pel túnel de Vielha, per Lleida i el Pont de Suert, o bé pel grandiós Port de la Bonaigua, un port de carretera de muntanya de més de 2000 metres d’alçada, amb vistes esplèndides damunt els Pirineus. Aquesta ruta va per Tàrrega, Balaguer, Tremp i Sort. En tots dos casos heu d’anar fins el complex turístic de Baqueira-Beret, d’on surt, ben indicada, la carretera asfaltada que remunta fins el Pla de Beret, on hi ha una estació d’esquí, a 1850 mts. d’altura. Aquest pla ja és prou bonic en ell mateix. Aquí, envoltats de muntanyes molt altes, neixen i juguen amb pedres, herba, neu i petits ponts, els rius Garona, que va cap a França, i el riu Noguera Pallaresa, que seguirem en tota la nostra ruta. En el Pla de Beret hi ha bon aparcament. Des d’aquest pàrquing surten les dues pistes possibles per anar a Montgarri. A l’esquerra del riu, baixant, teniu un sender peatonal, ample i còmode, que en 8 kms. us porta a Montgarri travessant prats i pastures. Amb nens una mica menys de dues hores, baixada suau, que serà pujada al tornar al Pla de Beret!. Si escolliu anar-hi amb vehicle preneu la pista de terra, ampla i ben condicionada, que surt pel marge dret del riu, baixant. Tot i que progressivament va fent-se més estreta i que alguns trams son una mica més en pendent i estan en més mal estat, en general es pot afirmar que el recorregut es pot fer en un cotxe convencional, sense massa problemes, anant poc a poc. Podríeu arribar a Montgarri en 9 kms. però us recomanem que deixeu el cotxe en un aparcament situat al kilòmetre 6, des d’on surt un camí que travessa el bosc, baixa al riu i arriba al poble. Aquest camí estalvia 3 kms. de pista i son deu minuts, uns 500 mts, en mig d’un bosc preciós, primer de forta baixada, amb escalons de fusta, i a la tornada de forta pujada, uns 200 escalons de fusta altra vegada. Hi ha un indicador en forma de pòrtic, de fusta, molt xulo, que diu Montgarri. No té pèrdua!. En entrar al poblet, travessant el pont i el riu, veureu el campanar de l’església, l’església ella mateixa, l’antic ajuntament, ara restaurant i les ruïnes de les cases, cada vegada més cobertes de vegetació. El paratge és idil·lic. Un bosc centenari, prats, el riu, espai per còrrer i jugar, per fer senderisme, i muntanya, per anar en bici… Una passada. En un dia de sol és una meravella. Si és l’hivern, des del Pla de Beret, absolutament nevat, podreu anar-hi en raquetes de neu, en moto de neu o en trineu amb gossos. Experiències úniques. Llavors Montgarri apareix sota un espès mantell blanc, tot silenciós. A la primavera, en canvi, tot és ben verd, amb flors de tots colors arreu. A l’estiu és un descans la frescor de Montgarri. La tardor és una simfonia de tots els tons possibles de groc, vermell i marró. Guapíssim. Per dinar podeu fer-ho en plan píc-nic, o bé al refugi. Per dinar fora de Montgarri podeu anar al poble de Gessa, camí de Vielha, a Casa Rufus, molt recomanable. O a Eth Cerer de Unha, un petit poble, situat sobre Salardú. Més avall, a Artiés, Casa Tana, o bé, molt més informal, a base de tapes, la Tauerna Urtau. En cotxe, a peu, en trineu o caminant, en raquetes o en bici, Montgarri no decepciona i és una bona excursió familiar, de les més recomanables que una família pot fer a la Vall d’Aran. Per dormir, a Espot, a uns 50 kms. de Montgarri passant pel port de la Bonaigua, nosaltres ho fem a l’Hotel Rocablanca, fantàstic i familiar.

El Valle de Aran tiene un lugar muy especial, escondido, ideal para una salida familiar. Se trata del pueblo abandonado de Montgarri, que después de muchos años sin vida ha vuelto a acoger actividad humana gracias a un refugio muy coqueto, con restaurante, y una empresa de ocio en la naturaleza que tiene allí su sede. Se accede de forma relativamente fácil, de mayo a octubre, en que no suele haber nieve, por una pista en bastante buenas condiciones que sale del Plan de Beret. Para ir deberán subir hasta el Valle de Aran, bien por el túnel de Vielha, por Lleida y el Pont de Suert, o bien por el grandioso Port de la Bonaigua, un puerto de carretera de montaña de más de 2000 metros de altura, con vistas espléndidas sobre los Pirineos. Esta ruta va por Tàrrega, Balaguer, Tremp y Sort. En ambos casos hay que ir hasta el complejo turístico de Baqueira-Beret, de donde sale, bien indicada, la carretera asfaltada que remonta hasta el Pla de Beret, donde hay una estación de esquí, 1850 mts. de altura. Este plan ya es bastante bonito en sí mismo. Aquí, rodeados de montañas muy altas, nacen y juegan con piedras, hierba, nieve y pequeños puentes, los ríos Garona, que va hacia Francia, y el río Noguera Pallaresa, que seguiremos en toda nuestra ruta. En el Plan de Beret hay buen aparcamiento. Desde este parking salen las dos pistas posibles para ir a Montgarri. A la izquierda del río, bajando, tiene un sendero peatonal, ancho y cómodo, que en 8 kms. os lleva a Montgarri atravesando prados y pastos. Con niños algo menos de dos horas, bajada suave, que será subida al volver al Pla de Beret. Si eligen ir con vehículo tomad la pista de tierra, ancha y bien acondicionada, que sale por el margen derecho del río, bajando. Aunque progresivamente va haciéndose más estrecha y en algunos tramos hay cierta pendiente y están en peor estado, en general se puede afirmar que el recorrido se puede hacer en un coche convencional, sin demasiados problemas, yendo poco a poco. Podrían llegar a Montgarri en 9 kms. pero les recomendamos que dejen el coche en un aparcamiento situado en el kilómetro 6, desde donde sale un camino que atraviesa el bosque, baja al río y llega al pueblo. Este camino ahorra 3 kms. de pista y son diez minutos, unos 500 mts, en medio de un bosque precioso, primero de fuerte bajada, con escalones de madera, y en la vuelta de fuerte subida, unos 200 escalones de madera otra vez. Hay un indicador en forma de pórtico, de madera, muy chulo. ¡No tiene pérdida!. Al entrar en el pueblo, atravesando el puente y el río, verán el campanario de la iglesia, la iglesia ella misma, el antiguo ayuntamiento, ahora restaurante y las ruinas de las casas, cada vez más cubiertas de vegetación. El paraje es idílico. Un bosque centenario, prados, el río, espacio para correr y jugar, para hacer senderismo, y montaña, para ir en bici … Una pasada. En un día de sol es una maravilla. Si es invierno, desde el Pla de Beret, absolutamente nevado, pueden ir en raquetas de nieve, en moto de nieve o en trineo con perros. Experiencias únicas. Entonces Montgarri aparece bajo un espeso manto blanco, todo silencioso. En primavera, en cambio, todo es bien verde, con flores de todos colores. En verano es un descanso la frescura de Montgarri. El otoño es una sinfonía de todos los tonos posibles de amarillo, rojo y marrón. Guapísimo. Para comer puede hacerlo en plan pic-nic, o bien en el refugio. Para comer fuera de Montgarri puede ir al pueblo de Gessa, camino de Vielha, en Casa Rufus, muy recomendable. O a Eth bodega de Unha, un pequeño pueblo, situado sobre Salardú. Más abajo, en Arties, Casa Tana, o bien, mucho más informal, a base de tapas, la Tauerna Urtau. En coche, a pie, en trineo o caminando, en raquetas o en bici, Montgarri no decepciona y es una buena excursión familiar, de las más recomendables que una familia puede hacer en el Valle de Aran.

 

 

Pleta del Prat a Tavascan


Avui us volem presentar un espai natural maravellós perfecte per una sortida llarga d’estiu, tardor, primavera o hivern. Es tracta de l’estació d’esquí, mínima, minimalista, familiar, petitona, de la Pleta del Prat, a Tavascan, al capdemunt de la Vall de Cardós, al Pirineu Català. És un espai d’una natura verge, molt poc tocada, que sense neu us convida a l’excursió familiar, a la ruta senderista, al passeig per la muntanya. I a l’hivern a tocar neu de la bona, amb poca gent, amb poca aglomeració. Està situada al final d’una carretera, asfaltada, però estreta, molt estreta, que en 10 kms. puja des del poble de Tavascan fins a l’estació. Bon aparcament, ample, al final. La Vall de Mascarida, agreste, envoltada de boscos de pi negre i avet, ofereix unes impressionants vistes als cims del millor Pirineu. Nevats a més no poder en temporada, verds a esclatar sense mantell. A l’estiu aquesta estació d’alta muntanya pot ser el punt de partida de nombroses excursions familiars. Fins als estanys del Diable, o als de la Gallina, o bé podeu pujar als pics de Campirme o Ventolau, que ja és molt més caminar. A l’hivern s’hi pot disfrutar de la neu fent, no només esquí de fons, sinó també l’alpí, gràcies a la presència de telecadira i remuntador. Ideal per fer excursions amb raquetes amb els infants. Allà mateix trobareu un refugi, senzill, però ben portat, amb servei amable de cafeteria i on fan menjars casolans. Tenen habitacions, de refugi, això si, amb capacitat per a 50 places, amb dutxes calentes. En temps de neu hi ha servei de monitors i lloguer de material. La pujada fins la Pleta del Prat, des de Tavascan pot ser dura, per les rampes potents, les corbes i l’estretor de la calçada, però remuntar aquesta vall ofereix vistes plenes de flors en primavera i estiu, i neu a dojo, i també molt de gel, a l’hivern. Aire pur!. Llibertat!. I en acabar la jornada podeu baixar de nou a la bonica Vall de Cardós. Des del poble de Tavascan altres valls precioses us esperen, per fer-les a peu, com la incomparable Vall de Bohavi, per la carretera de la dreta, sortint des de Tavascan, enlloc de la de l’esquerra que va a la Pleta. La pista forestal no és apte per a turismes, però segueix enganxada al costat del riu d’aigües cristal·lines que dona nom a la vall. Podeu remuntar-lo fins el conegut planell de Bohavi. D’allà, els excursionistes de veritat intentaran pujar al llac de Certescan. A la vall hi ha un parell d’esglésies romàniques que val la pena visitar dins el terme d’Esterri de Cardós. Es tracta de la pròpia església d’Esterri, dedicada a Sant Pere i Sant Pau, i la de l’agregat veï de Ginestarre. Si el refugi no us fa el pes, podeu dormir i menjar als hotels Estanys Blaus i Llacs de Cardós, a Tavascán. Un altre referent de tota la vida en aquesta vall és l’Hotel Cardós, a la Ribera de Cardós, una altra bona opció familiar. Un hotel museu, una mica de gust francés. Habitacions triples, comunicades i apartaments. Bona cuina. Els amants del càmping poden disfrutar-lo, precisament, a la mateixa pista que puja a la Pleta. Allà hi ha el Camping Bordes de Graus, Tel : 973 62 32 46. Arribar fins Tavascan des de Barcelona és senzill. Cal seguir la A2 fins a Tàrrega, i continuar a Balaguer i Tremp. Pujar cap a Sort i fins a Llavorsí. Allà trobareu la desviació, a mà dreta, que puja cap a Ribera de Cardós, Lladorre i Tavascan. Son uns 290 kms. Bon estiu a Tavascan!.

Hoy os queremos presentar un espacio natural maravilloso perfecto para una salida larga de verano, otoño, primavera o invierno. Se trata de la estación de esquí, mínima, minimalista, familiar, pequeñita, de la Pleta del Prat, en Tavascan, al final del valle de Cardós, en el Pirineo Catalán. Es un espacio de una naturaleza virgen, muy poco tocada, que sin nieve os invita a la excursión familiar, a la ruta senderista, al paseo por la montaña. Y en invierno a tocar nieve de la buena, con poca gente, con poca aglomeración. Está situada al final de una carretera, asfaltada, pero estrecha, muy estrecha, que en 10 kms. sube desde el pueblo de Tavascan hasta la estación. Buen aparcamiento, ancho, al final. El Valle de Mascarida, agreste, rodeado de bosques de pino negro y abeto, ofrece unas impresionantes vistas a las cumbres del mejor Pirineo. Nevados a más no poder en temporada, verdes a estallar sin su manto blanco. En verano esta estación de alta montaña puede ser el punto de partida de numerosas excursiones familiares. Hasta los estanques del Diablo, o los de la Gallina, o bien se puede subir a los picos de Campirme o Ventolau, que ya es mucho más caminar. En invierno se puede disfrutar de la nieve haciendo, no sólo esquí de fondo, sino también del alpino, gracias a la presencia de telesilla y remonte. Ideal para hacer excursiones con raquetas con los niños. Allí mismo encontrarán un refugio, sencillo, pero bien llevado, con servicio amable de cafetería y donde hacen comidas caseras. Tienen habitaciones, de refugio, eso si, con capacidad para 50 plazas, con duchas calientes. En tiempos de nieve hay servicio de monitores y alquiler de material. La subida hasta la Pleta del Prat, desde Tavascan puede ser dura, por las rampas potentes, las curvas y la estrechez de la calzada, pero remontar este valle ofrece vistas llenas de flores en primavera y verano, y nieve a raudales, y también mucho hielo, en invierno. ¡Aire puro!. ¡Libertad!. Y al terminar la jornada se puede bajar de nuevo al Valle de Cardós. Desde el pueblo de Tavascan otros valles preciosos os esperan, para hacer a pie, como la incomparable Valle de Bohavi, por la carretera de la derecha, saliendo desde Tavascan, en lugar de la de la izquierda que va a la Pleta. Esta pista forestal no es apta para turismos, pero sigue pegada al lado del río de aguas cristalinas que da nombre al valle. Pueden remontarlo hasta el conocido pla de Bohavi. De allí, los excursionistas de verdad intentarán subir al lago de Certescan. En el valle hay un par de iglesias románicas que merece la pena visitar dentro del término de Esterri de Cardós. Se trata de la propia iglesia de Esterri, dedicada a San Pedro y San Pablo, y la del agregado vecino de Ginestarre. Si el refugio no os gusta, podéis dormir y comer en los hoteles Estanys Blaus y Lagos de Cardós, en Tavascán. Otro referente de toda la vida en este valle es el Hotel Cardós, en la Ribera de Cardós, otra buena opción familiar. Un hotel museo, un poco de gusto francés. Habitaciones triples, comunicadas y apartamentos. Buena cocina. Los amantes del camping pueden disfrutarlo, precisamente, en la misma pista que sube a la Pleta. Allí está el Camping Bordes de Graus, Tel: 973 62 32 46. Llegar hasta Tavascan desde Barcelona es sencillo. Hay que seguir la A2 hasta Tàrrega, y continuar en Balaguer y Tremp. Subir hacia Sort y hasta Llavorsí. Allí encontrarán la desviación a mano derecha, que sube hacia Ribera de Cardós, Lladorre y Tavascan. Son unos 290 kms.

Baga i l’arròs


De nou, a Bagà, al Pirineu bellíssim, al Pirineu nevat, al Pirineu més fàcil i accessible, una festa. Una festa per disfrutar-la. Una festa com excusa per pujar i disfrutar d’un dia de neu, de natura, amb els infants. Us agrada l’arròs?. Doncs Bagà, el segon diumenge de febrer, fan una arrossada popular. Malgrat que Bagà està una mica lluny de Barcelona, just al damunt de Berga, abans de passar el túnel del Cadí, val la pena pujar fins allà dalt. I no només per la festa de l’arròs. La vila de Bagà és molt bonica. I els Pirineus que l’envolten encara més. Expliquem primer la celebració. En el marc incomparable de la plaça porxada de la vila s’instal·la una gran paellera on hi caben 250 Kgs. d’arròs, suficient per a unes 2.000 persones. Mentre l’arrós van fent el seu curs, gaudireu veient ballar l’antiquíssim Ball Cerdà. També hi haurà una fira artesanal i una de gastronòmica amb els famosos formatges i embotits que dona aquella terra. I, en acabat, o abans, o durant el cap de setmana si feu nit allà, podreu visitar racons tan excepcionalment bells com les Fonts de l’Adou, on neix el riu Bastareny. O intentar pujar a les pistes d’esquí de Pal, al coll de Pal, una estació molt familiar, petita, però amb molt i molt d’encant i unes vistes superbes. Per dormir i menjar bé a Bagà no teniu problema. Us recomanem de tot cor Cal Amagat, al centre del poble. Si fos ple probeu Cal Batista, un hotelet familiar, o bé l’hotel del Blat, amb habitacions dúplex, ideals per famílies. Recordeu que  la formosa vila de Bagà, a l’Alt Berguedà us espera. L’horari d’aquest any 2012, altres anys pot canviar, serà: a les 10 del matí, ofici solemne i obertura de la fira de productes artesanals. A les 11 cercavila amb gegants. A les 12,30 ballada del tradicional ball Cerdà. A les 14 hores, l’arròs, a la Plaça Porxada. No us perdeu la maravellosa església romànica de Sant Esteve, i si sou caminadors feu un trosser del Camí dels Bons Homes, que passa per Bagà. Informeu-vos-en al Centre d’interpretació dels Càtars, a la mateixa vila. Agafeu el cotxe, la C-16, i arribeu-vos a Bagà. També podeu anar a explorar els pobles i poblets veïns, i els bellíssims racons del massís de Pedraforca, o del Cadí, que son a tocar. Us espera Bagà, al Pirineu!

¿Os gusta el arroz?. Pues tienen que subir hasta Bagà el domingo de Carnaval. No será ninguna pena hacerlo, aunque Bagà está algo lejos de Barcelona, justo encima de Berga, antes de pasar el túnel del Cadí. Y no lo será porque la fiesta del arroz se lo vale, porque la bonita villa de Bagà lo vale aún más, y porque el Pirineo estará nevado y espléndido en estas fechas. La fiesta tiene lugar en el marco incomparable de la plaza porticada de la villa. Allí se instala la paellera donde caben 250 Kgs. de arroz, suficiente para 2000 personas. Mientras la gigantesca paellera va haciendo su chup-chup amoroso, podreis disfrutar de la posibilidad de ver bailar el antiquísimo Ball Cerdà. Lo hace el Esbart Cadí en la Plaza Galcerán de Pinós. No hay muchas oportunidades de ver esta danza tradicional en un entorno como este. También es interesante la feria artesanal de alimentación. Por supuesto habrá otros actos para los niños, como un pasacalles con la comparsa de gigantes local. Acercaos hasta Bagà con la excusa del arroz y disfrutad de un día en la nieve. Paseareis por el término municipal, que es muy bonito, con rincones como las Fuentes del Adou, donde nace el río Bastareny, u otras fuentes del término, que es muy rico en agua. O bien buscad las zonas de pic-nic, bien nevadas en invierno y verdes el resto del año, como las orillas del río Grèixer. También pueden intentar subir a las pistas de esquí de Pal, en el Coll de Pal, una estación familiar, muy pequeña, pero de un encanto y unas vistas soberbias. Ya veis que no sólo el arroz os llama hacia Bagà. Para dormir y comer bien, en Bagà no van escasos de lugares: tienen Vds. Cal Batista, un hotelito familiar, o bien el hotel del Blat, con habitaciones dúplex, ideales para familias, o Cal Amagat, el que recomendamos, en el centro del pueblo.