Micenes


Micenes, al Peloponès, a Grècia. Un altre nom mític. Un nou lloc que heu de veure. La increible ciutadella de Micenes, força ben conservada pels 3000 o més anys d’antiguitat que la contemplen. Amb les tombes reials, amb els cercles d’enterraments, amb l’acròpolis poderosa i la famosa porta dels lleons. Si hi aneu a l’estiu farà molta calor, potser 39 graus, potser més, però es pot suportar i quedareu meravellats. Arribar-hi és fàcil. La carretera bona. Heu d’anar de Corint, per l’autopista, camí d’Argos. Un altre nom mític, avui una vila gran. Abans d’arribar-hi trobareu la desviació a mà esquerra, ben indicat. Bon aparcament. Primer haureu de parar i aparcar a l’anomenat Tresor d’Atreu, molt impactant, el millor de Micenes. Vista aquesta tomba, haureu de continuar fins l’acròpolis, un km. més enllà. Cal travessar un petit poble turístic, on hi ha molts bars i restaurants abans d’arribar al jaciment. A la tornada podeu parar i dinar. O bé podeu anar a cercar la frescor d’una platja, del mar. A Nauplia, per exemple, bonica ciutat medieval oberta a una badia i un port bonics, amb un castell dalt del penya-segat. Bons hotels i restaurants allà també.

Nosaltres vam anar a dinar, per banyar-nos, al poble on dormíem i des d’on vam fer l’escapada a Micenes. Es tracta de Loutra Elenis. Ho ferem a la platja del poble, al restaurant Αλκυονίδες Ταβέρνα Κουκιος, una taberna grega espectacular, tan arran d’aigua, tan a tocar de mar, que les potes de les cadires eren dins l’Egeu. Menjar molt bo. L’hotel on estàvem, de fet uns apartaments, eren els Mirella Studios, regentats per la senyora Anastasia. Tracte familiar en uns estudis amplis, amb vistes i cala privada. Luxe sense paliatius. No deixeu d’incloure Micenes en una sortida familiar per Grècia!.

Micenas es otro nombre mítico, otra civilización antigua de renombre, de las muchas que florecieron en el Peloponeso, en Grecia. Una ciudadela potente, inexpugnable, unas sepulturas impresionantes, la puerta de los leones, los círculos reales, las murallas. Todo esto es Micenas, hoy un pequeño pueblo cerca de Argo y de Nauplia. Un pueblo por el que se pasa para llegar al yacimiento más famoso de la antiguedad clásica en esta zona. No dejeis de visitar Micenas en una excursión por Grecia.

Festa dels Dolors a Bellpuig


Teniu mono de processó?. No podeu esperar a Setmana Santa?. Doncs heu de saber que, antigament, eren molt habituals les processons prèvies al diumenge de Rams. Processons penitencials que anunciaven el final de la Quaresma, i preparaven la Passió. A Bellpuig d’Urgell, una vila maravellosa propera a Tàrrega, encara conserven aquesta tradició. Podeu arribar-hi molt fàcilment des de Barcelona per l’autovia A-2, en direcció a Lleida. Són 100 kms. Una hora. Tot el dia es van fent actes litúrgics però és a la nit quan s’assoleix el gruix de la celebració. A quarts de els soldats romans, els Armats, cerquen i congreguen tots els passos, que són molts. Seguidament, aconvoiats per la música de la Banda Municipal de Bellpuig, cerquen els priors de cada congregació. Arrenca, pels volts de 10 de la nit, el gran seguici. El poble sencer s’hi volca. L’acte corprén de veritat. Es ressegueixen els carrers del centre del poble: La Creu, Sant Josep, la plaça de Sant Roc, Font, carrer Major, fins arribar a l’església. Si teniu els infants grans, o podeu passar un cap de setmana a l’Urgell, no dubteu a admirar aquesta processó. També el poble merita una detinguda visita. Ni us podeu imaginar les maravelles que guarda el seu casc antic. Com per exemple els carrers porxats, o les restes del castell, o la mateixa esglèsia. Capítol a banda ens mereix el fastuós sepulcre de Ramon Folch de Cardona-Anglesola. Un inaudit i únic mausoleu de marbre blanc, obra de l’escultor napolità Giovanni Merliano da Nola. Renaixement de veritat, autèntic, escàs a Catalunya. Val el viatge. I, a les afores del poble, el portentós i desconegudíssim convent de Sant Bartomeu. Renaixement també, de nou. No podeu deixar de veure’l. Una obra que no te rival en el seu gènere. Ja veieu que anar a Bellpuig d’Urgell us compensa el cap de setmana o l’hora de viatge. Si voleu més teca turística per arrodonir l’estada, llavors us recomanaríem fer una bona descoberta de la vall del riu Corb. Ciutadilla, Verdú, o la bellíssima Guimera, són viles medievals amb els seus castells roquers i palaus. El monestir de Vallbona de les Monges. El balneari de Vallfogona de Riucorb. Museu de les joguines a Verdú. Tàrrega… voleu més motius per visitar Bellpuig i l’Urgell?. A Bellpuig hi ha una casa rural de somni, un xic cara, però magnífica: El Pla del Bosc. A Belianes teniu un hotelet rural dels que no fallen, amb un restaurant d’aquells que fan clientela: Cal Menut. Teniu hotels a Tàrrega. També a Vilagrassa el célebre Hostal del Carme, amb dos restaurants, menú i carta, molt recomanable. També teniu els balnearis de Rocallaura, recién reinaugurat, o el de Vallfogona, molt bonic. Per dinar o sopar, a més dels hotels que us hem recomanant, dins de Bellpuig mateix teniu el Xalors, el Bon Gust, la pizzeria Napoli o, el nostre preferit, L’Amagatall, a l’Avinguda Catalunya, 73, Tel: 973 32 08 42‎.

¿Tienen mono de procesión?. ¿No pueden esperar a Semana Santa?. Pues debéis saber que, antiguamente, eran muy habituales las procesiones previas al Domingo de Ramos. Procesiones penitenciales que anunciaban el final de la Cuaresma, y preparaban la Pasión. En Bellpuig d’Urgell, una villa maravillosa cercana a Tàrrega, todavía conservan esta tradición. Pueden llegar muy fácilmente desde Barcelona por la autovía A-2, en dirección a Lleida. Son 100 kms. Una hora. Todo el día se van haciendo actos litúrgicos, pero es por la noche cuando se alcanza el espesor de la celebración. A las 9’30 los soldados romanos buscan y congregan todos los pasos, que son muchos. Seguidamente, junto con la Banda Municipal de Bellpuig, buscan a los priores de cada congregación. Arranca finalmente, alrededor de 10 de la noche, el gran séquito. El pueblo entero se vuelca. El acto sobrecoge de verdad. Se recorren las calles del centro del pueblo: Cruz, San José, la plaza de San Roque, Fuente, calle Mayor, hasta llegar a la iglesia. Si tienen los niños ya mayores, o pueden pasar un fin de semana en el Urgell, no duden en admirar esta procesión. También el pueblo merece una detenida visita. Ni os podéis imaginar las maravillas que guarda su casco antiguo. Como por ejemplo las calles porticadas, o los restos del castillo, o la misma iglesia. Capítulo aparte nos merece el fastuoso sepulcro de Ramon Folch de Cardona-Anglesola. Un inaudito y único mausoleo de mármol blanco, obra del escultor napolitano Giovanni da Nola. Renacimiento de verdad, auténtico, escaso en Cataluña. Vale el viaje. Y, en las afueras del pueblo, el portentoso y desconocido convento de Sant Bartomeu. Renacimiento también, de nuevo. No pueden dejar de verlo. Una obra que no tiene rival en su género. Ya veis que ir a Bellpuig d’Urgell os compensa el fin de semana o la hora de viaje. Si desean redondear la estancia, les recomendaríamos hacer una buena ruta de descubrimiento del valle del río Corb. Ciutadilla, Verdú, o la bellísima Guimera, son pueblos medievales con sus castillos roqueros y palacios. El monasterio de Vallbona de les Monges. El balneario de Vallfogona de Riucorb. Museo de los juguetes en Verdú. Tàrrega … motivos para visitar Bellpuig y el Urgell. En Bellpuig hay una casa rural de ensueño, un poco cara, pero magnífica: El Pla del Bosc. En Belianes tienen un hotelito rural de los que no fallan, con un restaurante de aquellos que hacen clientela: Cal Menut. Tienen también hoteles en Tàrrega. En Vilagrassa el célebre Hostal del Carme, con dos restaurantes, menú y carta, muy recomendable. También los balnearios de Rocallaura, recién reinaugurado, o el de Vallfogona, muy bonito. Para comer o cenar, además de los hoteles que os hemos recomendando, dentro de Bellpuig mismo está el Xalors, el Buen Gusto, la pizzería Napoli o, nuestro favorito, L’Amagatall (El Escondite), en la Avenida Catalunya, 73, Tel: 973 32 08 42.

Santes Creus


santes.jpg

El monestir cistercenc de Santes Creus està prop de Valls. Podeu arribar-hi des de Barcelona per l’autopista A-2, en direcció Lleida, deixant-la a la sortida 11. Aneu llavors cap a Vilarodona. A uns 10 quilòmetres, en la vall riallera del riu Gaià el veureu, imponent a la vostra dreta. Pareu i feu la foto: val la pena. La visita al monestir, fantàstica, és gratuïta els dimarts. Un estalvi. Hi ha un audiovisual molt bo. Només per veure’l ja cal entrar-hi. L’esglèsia és una maravella, cister en estat pur. Hi ha les tombes de Pere II, Jaume II i Blanca d’Anjou i de l’almirall Roger de Llúria. El claustre, amb el rentamans, una passada. El poble de Santes Creus, al voltant del monestir, és molt bonic. Hi veureu el palau de l’Abad i moltes cases del segles XVII i XVIII. Hi ha botigues molt maques. Un ceramista de campanetes. A més del monestir, Santes Creus té un paratge d’interès natural a tocar del poble: l’albareda. Passejar-hi una estona i veure aigua de la font, reanima els sentits. A la tardor les vores del Gaià valen tenen mil colors diferents. Hi ha una àrea de picnic molt familiar, ideal per fer carn a la brassa. bona ombra, aigua, WC i lenya. Els restaurants de Santes Creus són tots prou bons i econòmics. Em dinat a tots ells. A l’Hostal Grau Tel: 977638311, gran i cassolà. A Cal Mosso, bona vianda, Tel: 977638484 – 696964363, o bé al tradicional Catalunya, Tel: 977638432, un clàssic. No us decepcionaran. Al tornar, pareu a la agrobotiga de Santes Creus mateix o bé de Vilarodona. Podeu comprar-hi excel·lents productes de la terra, a molt bon preu: vins i caves, oli o fruits secs.

El monasterio cisterciense de Santes Creus está cerca de Valls. Puede llegar desde Barcelona por la autopista A-2, en dirección Lleida, dejándola en la salida 11. Vaya entonces hacia Vilarodona. A unos 10 kilómetros, en el valle del río Gaià lo verá, imponente, a su derecha. Haga la foto: vale la pena. La visita al monasterio, fantástica, es gratuita los martes. Un ahorro. Hay un audiovisual muy bueno. Sólo por verlo ya hay que entrar. La iglesia es una maravilla, cister en estado puro. Están las tumbas de Pere II, Jaume II y Blanca d’Anjou y del almirante Roger de Llúria. El claustro, con el lavamanos, una pasada. El pueblo de Santes Creus, alrededor del monasterio, es muy bonito. Verá el palacio del Abad y muchas casas de los siglos XVII y XVIII. Hay tiendas muy bonitas. Un ceramista de campanillas. Además del monasterio, Santes Creus tiene un paraje de interés natural cerca del pueblo: el albareda. Pasear un rato y beber agua de la fuente, reanima los sentidos. En otoño la ribera del Gaià tiene mil colores diferentes. Hay un área de picnic muy familiar, ideal para hacer carne a la brasa. buena sombra, agua, WC y leña. Los restaurantes de Santes Creus son todos bastante buenos y económicos. Teneis el Hostal Grau Tel: 977638311, o Cal Mosso, con buena vianda, Tel: 977638484 – 696964363, o bién el tradicional Catalunya, Tel: 977638432, un clásico. Al volver, parad en la agrotienda de Santes Creus mismo o bien de Vilarodona. Puede comprar excelentes productos de la tierra, a muy buen precio: vinos y cavas, aceite o frutos secos.