Blois, revisitat

Hem estat de nou aquest estiu a Blois, la bonica ciutat a les vores del Loire, a França. És una vila molt bonica, amb una façana al riu dominada pel seu imponent castell renaixentista. No és el millor de la Vall del Loire, però si una residència magnífica, on Francesc I va passar els seus millors anys, i que mereix una bona visita. A més, el preu no és d’escàndol, com si que ho és el d’altres castells més famosos, o més bonics. El castell s’aixeca damunt d’un turó, a tocar del riu, i la ciutat se’n despenja fins tocar l’aigua. Els carrers i places, sense ser tan macos com els de Chinon o Saumur, per exemple, son coquetons. Blois és una vila més dinàmica, una vila de mida mitjana, amb bones comunicacions, a mida humana, i amb facilitats per aparcar, precisament sota mateix del castell. Però el millor de Blois, com ja hem explicat abans, són els seus voltants, els castells, abadies i residències reial de la vall. Els castells del Loire són un destí magnífic per unes vacances en família, sobretot en primavera i tardor. En primavera el riu baixa ple d’aigua i els jardins dels palaus i castells estan florits. A la tardor els parcs de tota la zona, i les arbredes fluvials, mostren una simfonia de colors inigualable. Però si no podeu anar-hi en aquestes dues èpoques de l’any, l’estiu és també un període recomanable. Només cal fugir de la vora estricta del Loire els dies de més xafogor, que nos són gaires. Per sort, en aquesta latitud més aviat plou sovint. L’hivern és la pàtria dels melancòlics. Una boira suau puja dels estanys i afluents del gran riu, s’embolica entre el brancatge nu dels arbres, i s’arrossega pels camps. Cobreix de misteri les torres de les fortificacions i els campanars d’esglèsies i abadies. Hi aneu quan i aneu disfrutareu, els vostres fills podran anar en barca pel riu o córrer en bici. Les maravelles que estan al vostre abast, riu amunt o riu avall, prop de Blois. Castells tan maravellosos com els Beauregard, una petita joia. O com l’imponent Chambord, rey dels castells, a tocar de Blois. O bé Cheverny, una cucada, on trobareu el museu Tintin. O Amboise, on visqué Leonardo da Vinci. O Chaumont-sur-Loire, el més medieval de tots. O la delicadessa renaixentista del castell reial de Blois mateix. (A la foto). Tots es troben a menys de 60 kms de Blois. Per no parlar de Montmarin, Montpoupon, Talcy, Troussay, Villesavin, Clos Lucé, Gué-Péan, Fougères-sur-Bièvre i tants d’altres què, a pesar de jugar a la segona divisó són dignes d’un moment d’atenció, si teniu prou temps. I amb els castells no acabem, és clar. Com veieu, la Vall del Loire ofereix, prop de Blois, esglèsies i poblets medievals de tota mena. O curiositats tan curioses com la Pagode de Chanteloup, un edifici que resumeix l’esperit d’un segle que necessitava descobrir obres exòtiques al parc dels seus palaus. Com sempre, a la França eterna, podeu menjar-hi fastuosament. Per dinar recomanem un japonès: L’Osaka. O un francès popular: Pebre i Sal. O un francès desenfadat: Le Coup de Fourchette. I per dormir La Maison du Carroir, sense cap mena de dubte. Si voleu un hotel convencional teniu Le Medicis, amb bona taula, molt bona taula. O un parell d’Ibys, un styles verd i un dels vermells, en ple centre. O el Saint Hubert, prop del castell de Cheverny, que també compleix les espectatives. L’hotel du Commerce a Oucques, 30 kms de Blois també interessant. Menjar de fàbula i el dormir més apanyadet, al gust francès?. Mireu els Logis de France. Una cadena on podeu trobar-hi des de diamants en brut, fins pedres de quincalleria. Ara bé, cap no és fastigós. Podeu doncs cercar i reservar hotels dins aquesta web, amb la seguretat que mai no acabareu dormint al cotxe.

Los castillos del Loira son un destino magnífico, sobre todo en primavera y otoño. En primavera el río baja lleno y los jardines de los palacios y castillos están en flor. En otoño los parques de toda la zona, y las arboledas fluviales, muestran una sinfonía de colores inigualable. Pero si no puede ir en estas dos épocas del año, el verano es también un período recomendable. Sólo hay que huir del borde estrict0 del Loira los días de más bochorno, que nos son muchos. Por suerte, en esta latitud, llueve a menudo. El invierno es la pátria de los melancólicos. Una niebla suave sube desde los estanques y los afluentes del gran río, y se enreda entre el ramaje desnudo de los árboles, o se arrastra por los campos. Cubre de misterio las torres de las fortificaciones y los campanarios de iglesias y abadías. En fin, siempre disfrutaréis. Y hoy queremos hablaros de un destino feliz en el Valle del Loira. De una ciudad magnífica, con un castillo muy interesante, aunque quizás no de primera categoría. De un buen centro de excursiones para ver las mejores piezas de la ruta. Se trata de Blois. Una ciudad de tamaño medio, con un casco antiguo muy bonito, buenas comunicaciones y de escala humana. Pero lo mejor de Blois, como ya hemos explicado antes, son sus alrededores. Las maravillas que están a su alcance, río arriba o río abajo, cerca de Blois. Castillos tan bellos como los Beauregard, una pequeña joya. O como el imponente Chambord, rey de los castillos. O bien Cheverny, una cucada, y que permite visitar el museo Tintín. O Amboise, donde vivió Leonardo da Vinci. O Chaumont-sur-Loire, el más medieval de todos. O la delicadeza renacentista del castillo real, en Blois mismo. (En la foto). Todos se encuentran a menos de 60 kms de Blois. Por no hablar de Montmarin, Montpoupon, Talcy, Troussay, Villesavin, Clos Lucé, Gué-Péan, Fougères-sur-Bièvre y tantos otros que, a pesar de jugar en la segunda división, son dignos de un momento de atención, si tiene tiempo suficiente. Y con los castillos no acabamos, claro. El Valle del Loira ofrece, cerca de Blois, iglesias y pueblecitos medievales de todo tipo. O curiosidades tan curiosas como la Pagode de Chanteloup, un edificio que resume el espíritu de un siglo que necesitaba descubrir obras exóticas en el parque de sus palacios. Como siempre, en la Francia eterna, puede comer fastuosamente y dormir justito. Le Medicis, en Blois, o el Saint Hubert, cerca del castillo de Cheverny, cumplen las expectativas. Nos gusta más el segundo. El hotel du Commerce en Oucques, 30 km de Blois también cumple esta premisa. Comer de fábula y dormir apañado. Todos pertenecen a los Logis de France. Una cadena donde podrá encontrar desde diamantes en bruto, hasta piedras de quincallería. Ahora bien, ninguno es asqueroso. Puede pues buscar y reservar hoteles en esta web, con la seguridad de que nunca acabará durmiendo en el coche.

Le Mans

Un passeig per vell Mans és una experiència històrica. Possiblement el casc antic d’aquesta població francesa, anomenat la Cité Plantagenet en honor d’aquesta dinastia reial, sigui l’exemplar més ben conservat a Europa de vila medieval. Edificada al voltant de la seva superba catedral, (hem estat dubtant d’incloure-hi una foto), la vella ciutat de Mans no ha perdut gens del seu sabor d’abans. Carrers estrets, tortuosos, amb empedrat desigual, acullen cases amb entramat de fusta que semblen extretes directament dels contes dels germans Grimm. Ara son plenes de botigues amb encant, restaurants gastronòmics i hotelets familiars. Le Mans és coneguda arreu pel seu circuit automobilístic, que acull les famoses 24 hores, però ningú no ens havia dit res de la maravella del seu centre històric. Per això fou una grata sorpresa trobar-nos-el, com ho fou Cáceres a Espanya. A més de fer el badoc pels carrerons, ja us ho hem sugerit abans, podeu admirar una de les més boniques catedrals gòtiques de França, un país que està ben servit d’aquest tipus de monuments. També, a les afores, cal anar a veure l’abadia de l’Epau, senzilla i austera, que serà objecte d’una entrada pròpia en aquest bloc més endavant. Mans és una ciutat a escala humana, petita, acollidora, amb parcs i jardins, un tramvia modern i amb una notable vida cultural. A l’estiu no us perdeu les projeccions de llum i so damunt la façana de la catedral. Molt interessants!. És difícil escollir entre la variada oferta de restaurants a Le Mans, però ho probarem: El Lavilla es un lloc cuidat, com ho és el menjar dels Paves de Pierre, més divertit. Els afeccionats a l’automòbil no pode deixar de visitar el Legend’s. Més clàssic francés El Grenier de Sel. Una pizzeria i trattoria alegre i desenfadada, les millors pizzes de Le Mans a l’Atrium. Per dormir no ho dubteu: hi ha un bon Novotel just al costat de l’Abadia de l’Epau, a la zona esportiva i al parc del riu, als afores. Altres possibilitats: aneu a l’estació de tren, hi ha un grapat d’hotels senzills, com ara el Normadie o el Rennes. Aneu a Mans en el transcurs d’una ruta familiar pel nord de França, pels castells del Loira, o camí de Bretanya o Normandia. Tampoc no gaire lluny de París. Ja ho sabeu, Le Mans, una perla rara, molt recomanable.

Un paseo por viejo Mans es una experiencia histórica. Posiblemente el casco antiguo de esta población francesa, llamado la Cité Plantagenet en honor de esta dinastía real, sea el ejemplar mejor conservado en Europa de villa medieval. Edificada alrededor de su soberbia catedral, (hemos estado dudando de incluir una foto), la vieja ciudad de Mans no ha perdido nada de su sabor de antes. Calles estrechas, tortuosas, con empedrado desigual, acogen casas con entramado de madera que parecen extraídas directamente de los cuentos de los hermanos Grimm. Ahora estan llenas de tiendas con encanto, restaurantes gastronómicos y hotelitos familiares. Le Mans es conocida por su circuito automovilístico, que acoge las famosas 24 horas, pero nadie nos había dicho nada de la maravilla de su centro histórico. Por eso fue una grata sorpresa encontrarnoslo, como lo fue Cáceres en España. Además de hacer la ronda por los callejones, ya os lo hemos sugerido antes, se puede admirar una de las más bonitas catedrales góticas de Francia, un país que está bien servido de este tipo de monumentos. También, en las afueras, hay que ir a ver la abadía del Epau, sencilla y austera, que será objeto de una entrada propia en este blog más adelante. Mans es una ciudad a escala humana, pequeña, acogedora, con parques y jardines, un tranvía moderno y con una notable vida cultural. En verano no se pierdan las proyecciones de luz y sonido sobre la fachada de la catedral. ¡Muy interesantes!. Es difícil elegir entre la variada oferta de restaurantes en Le Mans, pero lo vamos a probar: El Lavilla es un lugar cuidado, como lo es la comida de los Paves de Pierre, más divertido. Los aficionados al automóvil no podeis dejar de visitar el Legend ‘s. Más clásico francés El Grenier de Sel. Una pizzería y trattoria alegre y desenfadada, las mejores pizzas de Le Mans en el Atrium. Para dormir no lo dudéis: hay un buen Novotel justo al lado de la Abadía de la Epau, en la zona deportiva y el parque del río, en las afueras. Otras posibilidades: ir a la estación de tren, hay un puñado de hoteles sencillos, como el Normadie o el Rennes. Vayan a Mans en el transcurso de una ruta familiar por el norte de Francia, los castillos del Loira, o camino de Bretaña o Normandía. Tampoco muy lejos de París. Ya lo sabéis, Le Mans, una perla rara.