Tarquinia


Necròpolis etrusques de Monterozzi - Tomba dels lleopardos

Un lloc molt recomanable d’anar, si esteu al port de Civittaveccia, anant o tornant d’Itàlia o de Roma, és la bonica vila de Tarquínia, a la vora de la costa nord del Lazio, banyada al mar Tirrè. Nosaltres però no vam poder fer una nedada perquè l’aigua estava molt bruta i revoltada, havia plogut a la nit i feia molt vent. Així que decidírem voltar per la Tarquínia etrusca i medieval, descobrint una ciutat ben bonica. Els seus monuments i museus d’art etrusc han estat reconeguts per la UNESCO com a patrimoni de la humanitat.
A més, com ja hem dit, està a només 15 minuts del port de Civitavecchia , a 40 de Viterbo, una altra ciutat medieval molt maca,i poc més d’una hora de Roma. Però sense cap mena de dubte la Necròpolis de Tarquinia, amb les seves fastuoses tombes pintades, amb els frescos de la Necròpolis de Monterozzi. és l’estrella de la visita. La necròpolis està situada una mica als afores de la vila, fora muralles. Si voleu complementar la visita podeu anar al Museu Etrusc Nacional, ubicat dins el casc antic, al bonic Palazzo Vitelleschi.

El centre històric, a més del palau, està ple de belles esglésies i carrers amb sabor històric. Podeu aparcar molt fàcilment abans d’arribar a les muralles, en una plaça amb molta ombra i fonts, cosa que a l’estiu s’agraeix. Admireu el duomo, les torres medievals estil Sant Giminianno, i aneu pujant cap el final del recinte murallat fins arribar a la magnífica església romànica de Santa Maria del Castell, dins l’antic castell.

Tarquinia - Església de Santa Maria a Castello

No lluny de Tarquinia, a la costa podeu visitar el Parc Natural de les Salines on podreu veure, durant tot l’any, tota mena d’aus. La platja de Tarquinia, que és el típic Lido italià, no és bonica, però està neta i hi ha molt d’aparcament, nombrosos serveis, bars i restaurants. La sorra, volcànica, és negra. Podeu arribar-vos a Tarquinia mentre espereu que es faci l’hora de pujar al vaixell al port de Civitavecchia. Podeu anar-hi en tren, en bus, o en cotxe des de Roma agafant l’autopista que va a Civitavecchia i en acabar la carretera estatal, una autovia, anomenada Aurelia. Per dinar, a la plaça Cavour, centre de la ciutat, teniu el restaurant Bacco, força bo. En un carreró a tocar teniu el Pane, Pelle, Vino, fantàstic. I un xic més amunt el Telopreparoio, una pizzeria molt interessant. D’entre els hotels el millor és el Villa Tirreno, un establiment clàssic a l’entrada de la ciutat antiga. També està bé l’Hotel All’Olivo i al castell l’Hotel del Castello. Bona estada a Tarquinia!.
Tarquinia es una bella ciudad, medieval y etrusca, situada muy convenientemente a pocos kilómetros del puerto romano de Civitavecchia. Así, si estais esperando subir al barco por la noche, quizás fuese buena idea ir a visitar la necrópolis etrusca de tarquinia, patrimonio de la humanidad de la UNESCO, o su casco antiguo, con palacios, iglesias y torres medievales, o bien bajar hasta el Lido, a bañaros en su playa de arena negra. Tarquinia vale la pena.
Anuncis

San Pietro in Bevagna


A la Puglia italiana, al sur de la península, al taló de la bota, hi ha platges que només heu somniat. Amb aigües cristal·lines, blaves, sorra blanca i fina, com les del Càrib. A la península del Salento, a pocs kms. de Tarento o de Brindisi, no lluny de ciutats tan boniques com Otranto o Gallípoli, joies medievals, trobareu una costa plena de bons lloocs on banyar-se. Nosaltres vam haver-ne de triar uns quants i avui us volem parlar d’un d’ells, on vam dinar i ens vam remullar tot el dia. Està al sur de la localitat interior de Manduria, el terme municipal de la qual domini un ampli sector de la costa del mar Jònic. El petit poble de Sant Pietro in Bevagna, que pertany a Taranto, una altra bella ciutat que heu de visitar, és molt acollidor, a escala humana i sense gaires multituds de gent. Fàcil aparcar a la carretera que hi porta resseguint les platges. Son molt xules perquè encara son molt verges, amb dunes de sorra i lliris de mar. No gaire lluny hi ha unes salines on hi nien flamencs: a la Reserva Natural de la Salina dei Monaci. Si mai aneu a la Puglia, cosa que us recomanem, no oblideu les seves platges, com ara les de San Pietro in Bevagna. I si hi aneu també us recomanem el restaurant Miramare, a tocar de l’aigua. Gens malament, molt recomanable. Molt bé de preu, bona qualitat. Peix i marisc insuperables. Bon aparcament i molta sorra i mar per fer una capbussada. Sembla que també oferien habitacions. Bona estada a la Puglia marinera!.

El sur de Itàlia, el talón de la bota, se llama Salento. Está en la Puglia, una zona maravillosa, con pueblos medievales increibles. Pero hoy os queremos hablar de sus playas, tipo caribeñas, con arena blanca, fina, aguas transparentes y cálidas. Por ejemplo la de San Pietro in Bevagna, por citar alguna en concreto, muy virgen, sin gente, preciosa, con dunas y salinas. Para comer id al restaurante Miramare, a pie de playa, con buen aparcamiento, buena comida y buenos precios. Calidad. Pescado y marisco frescos.

Cabo de Gata, revisitat


Cabo de Gata penetra en el blau del Mediterrani com un animal prehistòric, amb les seves muntanyes negres i verticals que es llencen al mar com en una cascada de roca. Cabo de Gata és un parc natural maravellós i diferent, una zona que heu de veure amb la vostra família. Perquè Cabo de Gata te platges magnífiques de sorra ara blanca, ara daurada, o bé grisa o negra. Platges tan boniques com ara Monsul, o Los Genoveses, totes dues situades molt a tocar del poblet costaner de San José. També te cales de picons, negres i durs, amb un paisatge extret de les mil i una nits: roca nua i palmeres, en indrets com Las Negras o Rodalquilar. També te poblets de pescadors, diminuts i encisadors, que dormiten bressolats per les onades del Mediterrà, com La Isleta del Moro, o Los Escullos. Te carreteres vora el mar, al llarg de kilòmetres i kilòmetres de llargues platges, com a les salines de San Miguel, anat ja cap a la capital, Almeria. I té un far, plantat davant la inmensitat del mar, amb roques que semblen sortides d’una pel·lícula de ciència ficció. I, un xic més lluny del mar, Cabo de Gata te pobles blancs industriosos, blancs impoluts, que encara fan de l’artesania un art, com Nijar amb les seves jarapes. Si un estiu no fa molta calor arribeu-vos fins cabo de Gata. Descobriu una natura verge feta d’antics volcans, cactus i palmeres, roques i penyes, mar i sal. Cases blanques com la neu sota un sol de justícia. I el mar, un mar blau profund, un mar blau poderós, d’un blau quasi negrós, banyant la sorra i picant els acantilats. Descobriu la vostra cala, aquella que us ha estat reservada des de sempre, aquí, al Cabo de Gata. Si voleu dinar al Cabo aneu a la Isleta del Moro. Allà us recomanem vivament La Ola, un restaurant de peix. Material de primera a bon preu. Tapes variades a les terrasses de fora, alguna damunt del mar. Plats més seriosos al primer pis, bones vistes, però tancat amb aire acondicionat. Molt recomanable, però reserveu!. A La Isleta s’hi arriba des d’Almeria per la carretera que va a San José. Cal desviar-se a El Pozo de los Frailes en direcció Los Escullos. També podeu arribar-hi per Níjar, en direcció Rodalquilar. Tota la zona us encantarà. És tan diferent que dubtareu que estigueu a Europa. Nosaltres hem dormit a Almeria capital, a l’hotel Costasol, super bé i molt cèntric. I també als Torreluz, (Aneu amb compte!, perquè de Torreluz n’hi ha de totes les categories). La seguretat dels NH també es d’agraïr: sempre iguals de bonics. Si voleu fer càmping aneu al Tau, a San José. Tot un clàssic!. Nosaltres sempre hi hem estat molt bé.

Cabo de Gata entra el mar como añorando África, como deseando Oriente. Sus paisajes desnudos, secos, contundentes, caen sobre el Mediterráneo deseando hermanarse con los de la otra orilla. Un mundo conservado, parado en el tiempo, virgen. Cabo de Gata són estas montañas negras y verticales que se lanzan al mar como en una cascada de roca. Cabo de Gata es también un parque natural maravilloso y diferente, una zona que hay de ver. Cabo de Gata tiene playas de arena blanca, dorada, gris o negra. Como Monsul, o Los Genoveses, que están cerca del pueblo costero de San José. También tiene calas de piedra, negras y duras, con un paisaje extraído de las mil y una noches: roca desnuda y palmeras, en lugares como Las Negras o Rodalquilar. También te pueblecitos de pescadores, diminutos y encantadores, que se han dormido acariciados por las olas del Mediterráneo, como La Isleta del Moro, o Los Escullos. O carreteras junto al mar, a lo largo de kilómetros y kilómetros de largas playas, como en las salinas de Almería, camino del faro. Y un poco más lejos del mar, Cabo de Gata te ciudades blancas e impolutas, que hacen de la artesanía un arte, como Nijar con sus jarapas. Si un verano no hace mucho calor lleguense hasta cabo de Gata. Descubran una naturaleza virgen hecha de antiguos volcanes, cactus y palmeras, rocas y peñas, mar y sal. Casas blancas como la nieve bajo un sol de justicia. Y el mar, un mar azul profundo, un mar azul poderoso, de un azul casi negruzco, bañando la arena y los acantilados. Descubra su cala, aquella que le ha sido reservada desde siempre, aquí, en el Cabo de Gata. Nosotros dormimos en Almería, en un hotel como el Costasol, o en San José, en el camping Tau. Un camping antiguo y trasnochado, pero muy acogedor. O bien en el más moderno, de Los Escullos. Y comemos siempre en el puerto de San José, en un restaurante mirando el mar. Placer de Dioses.

Cabo de Gata enters the sea as longing for Africa, as if wishing for the East. His naked, dry, blunt landscapes fall on the Mediterranean, wishing to be united with those of the other shore. A preserved world, stopped in time, virgin.

Cabo de Gata pénètre dans la mer comme désirant l’Afrique, comme s’il souhaitait l’Orient. Ses paysages nus, secs et contondants tombent sur la Méditerranée, souhaitant être unis à ceux de l’autre rive. Un monde préservé, arrêté à temps, vierge.

Nin


A Croàcia, a tocar de Zadar, bellíssima ciutat medieval de la costa Dàlmata, teniu el petit poblet de Nin. Avui dia Nin és un bonic poblet medieval, amb bones platges i una església molt petita i bonica, un port amb barques com adormides i unes salines. Però fa molts anys Nin era un important enclau en aquesta zona. Testimoni d’això son les seves muralles, ben conservades, i el fosat que rodeja la vila. Aquí predicava Gregori de Nin, que te estàtues arreu del país. Passegeu per aquesta diminuta vila, admireu la seva catedral enana, la catedral més petita del món amb aquest títol. Una església blanca, preromànica, una cucada. I si us dona temps banyeu-vos en una de les platges de Nin, amb sorra, i fins i tot amb fangs terapèutics, negres com el petroli. Aparcament pagant sota el pins, bona ombra. I un xic més enllà, l’illa de Pag, sorprenent, marina, desolada, amb bon formatge i puntes de coixí. Podeu fer una excursió a Nin, per veure aquest bonic poblet de pescadors, amb la seva catedral paleocristiana i banyar-nos a la seva platja si esteu uns dies a Zadar, cosa que recomanem molt. A Nin hi ha bons restaurants, els vam veure però no els vam provar, perquè nosaltres dormirem a Zadar , una de les ciutats més boniques i importants de la costa dàlmata del mar Adriàtic, a Croàcia,  en uns bons apartaments: els Lavandula, nous i molt bonics, no lluny del centre, i no gaire lluny d’una platja que no estava malament. Per menjar, a Zadar, teniu el Bruschetta, fabulós, molt bo,  el Bistro Pjat, molt maco, divertit i acollidor, o bé el Zadar Jadera, fantàstic, a tocar de l’absis de l’església de Sant Crisògon. Nosaltres hem sopat al restaurant 2Ribara, molt elegant i bona teca, al centre de la ciutat. També ens va agradar el La Famiglia, un italià amb pizzes, desenfadat. No oblideu Zadar en una ruta per Croàcia, i si us hi quedeu un parell de dies aneu fins al petit poblet de Nin.

Cerca de Zadar teneis la antiquísima ciudad de Nin, ahora un pequeño pueblo de pescadores, pero en la edad media una de las más bonitas e importantes de la costa dálmata del mar Adriático, en Croacia. Es una ciudad minuatura, com murallas medievales. Un pueblo pequeño, con una curiosa y interesante catedral preromànica, muy pequeña, la más pequeña del mundo con ese título, y con buenas playas de arena muy chulas donde las barcas están como dormidas y unas salinas. Incluid Nin en una ruta por Croacia si parais unos dias en Zadar. No comimos ni dormimos en Nin, aunque vimos buenos sitios donde hacerlo. Nosotros estábamos en unos muy buenos apartamentos: los Lavandula, en el centro de Zadar, y no lejos de una playa que no estaba mal. Para comer, también en Zadar,  recmendamos el Bruschetta, fabuloso, muy bueno, el Zadar Jader, fantástico, junto al ábside de la iglesia de San Crisógono, o el 2Ribara, elegante y buena comida, o La Famiglia, un italiano con pizzas, desenfadado.

The city of Nin is very small but it is one of the most beautiful towns in the Dalmatian coast of the Adriatic Sea in Croatia.

La petite ville de Nin est une des plus beaux villes de la côte dalmate de la mer Adriatique en Croatie.

Festa Major de Sant Llorenç de la Muga


Sant Llorenç de la Muga està situat a l’alta vall de la Muga, i és un poblet de l’Empordà. El riu travessa el seu terme municipal, i és ple de gorgues que conviden a banyar-s’hi. El poble te un recinte murallat medieval i boniques cases de pedra al casc antic. Just ara celebra la festa major, un motiu per pujar fins aquest meravellós racó de l’Empordà, a passar-hi uns dies. Hi ha missa, vermut, sardanes, jazz, cucanyes infantils i molts altres més actes simpàtics. Aneu fins a Sant Llorenç per gaudir del Pirineu més oriental, o d’una banyada en les aigües fresques de la Muga, que és un riu petit, bellíssim, d’aigües netes, clares i saltarines, que forma gorgs i platges de picons que conviden a la banyada. El Pirineu de les vores de Sant Llorenç també te racons molt feréstecs, salvatges, plens de vegetació, i el riu els travessa amb les seves aigües de color verd maragda com les de la selva de les pel·lícules. Arribeu-vos també fins la bonica vila d’Albanyà. Visiteu el majestuós Parc Natural del Bassegoda. Aneu fins a l’embassament de Boadella, en terrenys fragosos i difícils, plens de bosc. Entreu al poble de Terrades. Seguiu una carretereta veinal que mena a Les Escaules. Us recomanem vivament la visita a aquest petit poblet medieval, just un carrer, de cases de pedra i un castell ensorrat. D’allà podeu tornar cap a Terrades desviant-vos per la GI-504 que travessa una serra on hi ha el bonic Santuari de la Salut, amb molt bona cuina i habitacions senzilles però molt decents. Recomanable. A la zona hi ha hotels on passar uns dies, cases rurals, càmpings i restaurants de primera categoria, amb molt d’encant. Com ara La Fornal, a Terrades, o el luxòs Torre Laurentii a Sant Llorenç mateix, o bé un càmping molt ben situat és el Bassegoda Park, amb restaurant, precisament a la part més bonica de les gorges del riu, a Albanyà.  El Trull d’en Francesc a Boadella és una aposta segura.  A Figueres teniu també tota mena de serveis per visitar la zona. Si us decidiu per aquesta ciutat us recomanem la comoditat i la cuina de l’Hotel Duran. Bona Muga!

Sant Llorenç de la Muga celebra su fiesta mayor. Hay actos muy interesantes para las famílias. Pero además está el rio, la Muga, que es un río pequeño, simpático, bellísimo, que atraviesa el Empordà como una diagonal plateada. Es un río apto para el ocio familiar. De aquellos de aguas limpias, claras y saltarinas, que forma pozas y playas de guijarros que invitan a la bañada. Si vais a Sant Llorenç con motivo de su fiesta mayor podreis explorar el límite de Cataluña, del Pirineo de Girona. La bonita villa de Albanyà, el majestuoso Parque Natural del Bassegoda. Además Sant Llorenç de la Muga és también un magnífico pueblo medieval que hay que visitar con detenimiento. En la zona hay hoteles, casas rurales, campings y restaurantes de primera categoría, con mucho encanto. Como La Fornal, en Terrades, o el lujoso Torre Laurentii de Sant llorenç. Un camping muy bien situado es el Bassegoda Park, con restaurante, precisamente en la parte más bonita de las hoces del río, en Albanyà. El Trull d’en Francesc en Boadella es una apuesta segura. En Figueres tienen también todo tipo de servicios para visitar la zona. Si se deciden por esta ciudad les recomendamos la comodidad y la cocina del Hotel Duran.

Mercat del Trumfo i la Sal a Odèn


oden

El poblet d’Oden, i els altres pobles que formen aquest municipi de la comarca del Solsonès, son completament desconeguts del gran públic. I és una llàstima perquè son un dels racons més bonics que podeu trobar encara, verges, al Pirineu de Lleida. Per tal que us feu una idea us direm que estan situats a prop de l’estació d’esquí de Port del Comte, a una altitud de més de 1.000 metres, i rodejat de muntanyams que poden arribar als 2.300 i més. A més del poblet d’Oden aquesta vall enlairada, un mirador continu, acull llocs tan bonic i despoblats com Canalda, amb els seus cingles plens d’àligues, Cambrils del Pirineu, un nucli important, Llinars, o els Salins, un lloc excepcional on la sal és la protagonista. Salines, banys de sal… increible!. Un món rural de boscos, espadats, prats, torrents, masies amagades, i camps de patates, trumfos els diuen allà, de la varietat Bufet. I avui us volem convidar a veure tota aquesta meravella amb motiu del Mercat del Trumfo i la Sal d’Odèn que tindrà aquest proper diumenge 20 de novembre de 2016. Comença a les 10 hores i romandrà obert fins a les 18 hores. Hi trobareu parades de pagesos de camp i d’artesans alimentaris i també d’artesania en general. Tot de qualitat. Hi haurà tallers de cuina, tastets, moltes activitats pels nens i nenes… I visites guiades al Salí de Cambrils, que ja hem citat abans, amb demostració de com moldre la sal i una exhibició d’animals nocturns del Pirineu. Arribar allà dalt no és fàcil, però tampoc impossible i si bé les carreteres son estretes i amb corbes, el paisatge és fantàstic. Des de Barcelona, cal anar a Manresa per l’autopista i agafar la C-55 cap a Solsona. De Solsona, una ciutat molt maca de visitar per cert, podeu seguir cap el Coll de Jou per la carretera LV-4241, que va al Port del Comte i a Sant Llorenç de Morunys, un altre poble fabulòs!. Però no ens despistem, un cop sigueu al Coll de Jou heu de prendre la carretera L-401, a l’esquerra, en direcció Coll de Nargó fins arribar a Oden i, més endevant, a Cambrils, cap de municipi. Al tornar podeu baixar pel Pont del Clop que us durà a a Solsona, pels poblets de Montpol. Si la feu de pujada, i baixeu per l’altra, llavors heu de sortir de Solsona per la carretera C-26, en direcció a Bassella, i al cap de 3 km. trobareu un encreuament. Cal agafar-lo a mà dreta, per una carretera local, en direcció Cirera. Es passa pel Pont del Clop, Montpol i s’arriba a Cambrils. També és possible anar per Querol. Sortiu de Solsona, per la carretera C-26 en direcció a Bassella, com abans i, al cap d’uns 13 km, a Querol, es troba un encreuament a mà dreta i pujareu a Cambrils també. Possible, fent força volta, però molt bonica, anar-hi per Berga, passant per Sant Llorenç de Morunys per la carretera BV-4241 que travessa tota la magnífica Vall del Lord fins a Sant Llorenç de Morunys i pujar per la carretera LV-4241 fins a Coll de Jou. Ja veieu quantes rutes circulars per pujar i baixar de Solsona a Oden i Cambrils. Veureu molt de món!. Dinar i dormir molt bé és possible en aquestes muntanyes. Us recomanem uns quants llocs. Sota el nom del Call d’Oden hi ha diverses cases rurals molt boniques, com el mateix Call, el Racó de la Guita o Les Planes. Trieu i remeneu!. Totes son xules. Canalda Agroturisme també agrupa diverses cases rurals maques. El mateix que l’hotelet rural amb encant de casa Espunyes, molt bonic. Casa Pastor és més una típica casa rural, amb apartaments per a molta gent. Típica també la casa de Cal Jaumet. Per dinar teniu una fonda: Cal Agusti, on també lloguen habitacions, i fan teca casolana. A tocar teniu un càmping: La Comella, tot a Cambrils. A la Fonda Casanova també podeu menjar i dormir. Fora d’això caldrà que aneu a menjar o dormir a Sant Llorenç de Morunys, preciós, o a Solsona, molt bé. Si aneu a Sant Llorenç de Morunys, no us perdeu la capella de la Mare de Déu dels Colls a l’esglèsia del poble. També podeu anar a tocar neu al Port del Compte, amb la seva amable estació d’esquí, molt familiar, o remuntar el riu d’aigua d’Orà, tan bucòlic, o pujar a la serra de Busa, al santuari del Lord. Per menjar a Sant Llorenç aneu a Cal Tecu, cuina de prestigi, nou però arrasant al poble i la comarca. També teniu el restaurant El Jardí, tradicional, com Cal Pereta, amb preus molt ajustats, senzill, de tota la vida. O bé la pizzeria “El Cau”. Només pizzes cassolanes i amanides, però quines pizzes!. Hi ha bars que fan menjars com el Celler. Per dormir l’Hostal Piteus, amb un petit spa, o el nou i modern Hotel Monegal, amb encant, o més tradicional l’Hostal Casa Joan. També els apartaments de Cal Nassari. Heu de saber que hi ha un càmping, i que el seu restaurant és molt bo. L’hotel Fonts del Cardener és una veritable cucada. Molt familiar. Tracte excel·lent als nens i als pares. Cuina selecta de veritat. No lluny teniu també l‘Hotel i restaurant L’Avet, que també ens agrada, o el coquetó hotel rural Can Joan del Batlle. Per la vall hi ha cases rurals fantàstiques, com ara la Casa VilasalóCan Martí, o bé Cal Saragossa.   També podeu dormir i dedicar un temps a visitar Solsona, capital de les terres pre-pirenenques. És una vila bonica, amb una catedral romànica, molt reformada, un museu d’art episcopal que està molt bé i un casc antic, barroc, fastuòs. Per dormir i per menjar a Solsona teniu molt bons hotels i restaurants: per exemple el glamuròs hotel Sant Roc carot però que s’ho val, només un nen per habitació, o el restaurant la Cabana d’en Geli, a la carretera que va a Sant Llorenç de Morunys, s/n. (Dins del poble encara), Tel. 973 48 35 82. Bon menjar i lloc selecte. Bona estada a la Vall amagada de Cambrils i Oden!.

Este fin de semana hay una feria en Oden y Cambrils del Pirineo, en la montaña que hay detrás de Solsona, cerca de la estación de esquí de Port del Comte y de Sant Llorenç de Morunys. Una excusa perfecta para ver todas las maravillas que encierra esta naturaleza virgen.

Festa Major a Sant Llorenç de la Muga


festa

Sant Llorenç de la Muga està situat a l’alta vall de la Muga, i és un poblet de l’Empordà. El riu travessa el seu terme municipal, i és ple de gorgues que conviden a banyar-s’hi. El poble te un recinte murallat medieval i boniques cases de pedra al casc antic. Just ara celebra la festa major, un motiu per pujar fins aquest meravellós racó de l’Empordà, a passar-hi uns dies. Hi ha missa, vermut, sardanes, jazz, tot el diumenge 7. El dilluns 8, durant tot el dia, les cucanyes infantils. El dia 9 i el dia 10 més actes simpàtics. Aneu fins a Sant Llorenç per gaudir del Pirineu més oriental, o d’una banyada en les aigües fresques de la Muga, que és un riu petit, bellíssim, que travessa l’Empordà com una diagonal platejada. És un riu apte per l’oci familiar. D’aquells d’aigües netes, clares i saltarines, que forma gorgs i platges de picons que conviden a la banyada. El Pirineu de les vores de Sant Llorenç també te racons molt ferèstecs, salvatges, plens de vegetació, i el riu els travessa amb les seves aigües de color verd maragda com les de la selva de les pel·lícules. Arribeu-vos també fins la bonica vila d’Albanyà. Visiteu el majestuòs Parc Natural del Bassegoda. Aneu fins a l’embassament de Boadella, en terrenys fragosos i difícils, plens de bosc. Entreu al poble de Terrades. Seguiu una carretereta veinal que mena a Les Escaules. Us recomanem vivament la visita a aquest petit poblet medieval, just un carrer, de cases de pedra i un castell ensorrat. D’allà podeu tornar cap a Terrades desviant-vos per la GI-504 que travessa una serra on hi ha el bonic Santuari de la Salut, amb molt bona cuina i habitacions senzilles però molt decents. Recomanable. A la zona hi ha hotels on passar uns dies, cases rurals, càmpings i restaurants de primera categoria, amb molt d’encant. Com ara La Fornal, a Terrades, o el luxòs Torre Laurentii a Sant Llorenç mateix, o bé un càmping molt ben situat és el Bassegoda Park, amb restaurant, precisament a la part més bonica de les gorges del riu, a Albanyà.  El Trull d’en Francesc a Boadella és una aposta segura.  A Figueres teniu també tota mena de serveis per visitar la zona. Si us decidiu per aquesta ciutat us recomanem la comoditat i la cuina de l’Hotel Duran. Bona Muga!

Sant Llorenç de la Muga celebra su fiesta mayor. Hay actos muy interesantes para las famílias. Pero además está el rio, la Muga, que es un río pequeño, simpático, bellísimo, que atraviesa el Empordà como una diagonal plateada. Es un río apto para el ocio familiar. De aquellos de aguas limpias, claras y saltarinas, que forma pozas y playas de guijarros que invitan a la bañada. Si vais a Sant Llorenç con motivo de su fiesta mayor podreis explorar el límite de Cataluña, del Pirineo de Girona. La bonita villa de Albanyà, el majestuoso Parque Natural del Bassegoda. Además Sant Llorenç de la Muga és también un magnífico pueblo medieval que hay que visitar con detenimiento. En la zona hay hoteles, casas rurales, campings y restaurantes de primera categoría, con mucho encanto. Como La Fornal, en Terrades, o el lujoso Torre Laurentii de Sant llorenç. Un camping muy bien situado es el Bassegoda Park, con restaurante, precisamente en la parte más bonita de las hoces del río, en Albanyà. El Trull d’en Francesc en Boadella es una apuesta segura. En Figueres tienen también todo tipo de servicios para visitar la zona. Si se deciden por esta ciudad les recomendamos la comodidad y la cocina del Hotel Duran.