Tarquinia

Un lloc molt recomanable d’anar, si esteu al port de Civittaveccia, anant o tornant d’Itàlia o de Roma, és la bonica vila de Tarquínia, a la vora de la costa nord del Lazio, banyada al mar Tirrè. Nosaltres però no vam poder fer una nedada perquè l’aigua estava molt bruta i revoltada, havia plogut a la nit i feia molt vent. Així que decidírem voltar per la Tarquínia etrusca i medieval, descobrint una ciutat ben bonica. Els seus monuments i museus d’art etrusc han estat reconeguts per la UNESCO com a patrimoni de la humanitat.

A més, com ja hem dit, està a només 15 minuts del port de Civitavecchia , a 40 de Viterbo, una altra ciutat medieval molt maca,i poc més d’una hora de Roma. Però sense cap mena de dubte la Necròpolis de Tarquinia, amb les seves fastuoses tombes pintades, amb els frescos de la Necròpolis de Monterozzi. és l’estrella de la visita. La necròpolis està situada una mica als afores de la vila, fora muralles. Si voleu complementar la visita podeu anar al Museu Etrusc Nacional, ubicat dins el casc antic, al bonic Palazzo Vitelleschi.

El centre històric, a més del palau, està ple de belles esglésies i carrers amb sabor històric. Podeu aparcar molt fàcilment abans d’arribar a les muralles, en una plaça amb molta ombra i fonts, cosa que a l’estiu s’agraeix. Admireu el duomo, les torres medievals estil Sant Giminianno, i aneu pujant cap el final del recinte murallat fins arribar a la magnífica església romànica de Santa Maria del Castell, dins l’antic castell.

No lluny de Tarquinia, a la costa podeu visitar el Parc Natural de les Salines on podreu veure, durant tot l’any, tota mena d’aus. La platja de Tarquinia, que és el típic Lido italià, no és bonica, però està neta i hi ha molt d’aparcament, nombrosos serveis, bars i restaurants. La sorra, volcànica, és negra. Podeu arribar-vos a Tarquinia mentre espereu que es faci l’hora de pujar al vaixell al port de Civitavecchia. Podeu anar-hi en tren, en bus, o en cotxe des de Roma agafant l’autopista que va a Civitavecchia i en acabar la carretera estatal, una autovia, anomenada Aurelia. Per dinar, a la plaça Cavour, centre de la ciutat, teniu el restaurant Bacco, força bo. En un carreró a tocar teniu el Pane, Pelle, Vino, fantàstic. I un xic més amunt el Telopreparoio, una pizzeria molt interessant. D’entre els hotels el millor és el Villa Tirreno, un establiment clàssic a l’entrada de la ciutat antiga. També està bé l’Hotel All’Olivo i al castell l’Hotel del Castello. Bona estada a Tarquinia!.

Tarquinia es una bella ciudad, medieval y etrusca, situada muy convenientemente a pocos kilómetros del puerto romano de Civitavecchia. Así, si estais esperando subir al barco por la noche, quizás fuese buena idea ir a visitar la necrópolis etrusca de tarquinia, patrimonio de la humanidad de la UNESCO, o su casco antiguo, con palacios, iglesias y torres medievales, o bien bajar hasta el Lido, a bañaros en su playa de arena negra. Tarquinia vale la pena.

San Pietro in Bevagna

A la Puglia italiana, al sur de la península, al taló de la bota, hi ha platges que només heu somniat. Amb aigües cristal·lines, blaves, sorra blanca i fina, com les del Càrib. A la península del Salento, a pocs kms. de Tarento o de Brindisi, no lluny de ciutats tan boniques com Otranto o Gallípoli, joies medievals, trobareu una costa plena de bons lloocs on banyar-se. Nosaltres vam haver-ne de triar uns quants i avui us volem parlar d’un d’ells, on vam dinar i ens vam remullar tot el dia. Està al sur de la localitat interior de Manduria, el terme municipal de la qual domini un ampli sector de la costa del mar Jònic. El petit poble de Sant Pietro in Bevagna, que pertany a Taranto, una altra bella ciutat que heu de visitar, és molt acollidor, a escala humana i sense gaires multituds de gent. Fàcil aparcar a la carretera que hi porta resseguint les platges. Son molt xules perquè encara son molt verges, amb dunes de sorra i lliris de mar. No gaire lluny hi ha unes salines on hi nien flamencs: a la Reserva Natural de la Salina dei Monaci. Si mai aneu a la Puglia, cosa que us recomanem, no oblideu les seves platges, com ara les de San Pietro in Bevagna. I si hi aneu també us recomanem el restaurant Miramare, a tocar de l’aigua. Gens malament, molt recomanable. Molt bé de preu, bona qualitat. Peix i marisc insuperables. Bon aparcament i molta sorra i mar per fer una capbussada. Sembla que també oferien habitacions. Bona estada a la Puglia marinera!.

El sur de Itàlia, el talón de la bota, se llama Salento. Está en la Puglia, una zona maravillosa, con pueblos medievales increibles. Pero hoy os queremos hablar de sus playas, tipo caribeñas, con arena blanca, fina, aguas transparentes y cálidas. Por ejemplo la de San Pietro in Bevagna, por citar alguna en concreto, muy virgen, sin gente, preciosa, con dunas y salinas. Para comer id al restaurante Miramare, a pie de playa, con buen aparcamiento, buena comida y buenos precios. Calidad. Pescado y marisco frescos.

Cabo de Gata, revisitat

Cabo de Gata penetra en el blau del Mediterrani com un animal prehistòric, amb les seves muntanyes negres i verticals que es llencen al mar com en una cascada de roca. Cabo de Gata és un parc natural maravellós i diferent, una zona que heu de veure amb la vostra família. Perquè Cabo de Gata te platges magnífiques de sorra ara blanca, ara daurada, o bé grisa o negra. Platges tan boniques com ara Monsul, o Los Genoveses, totes dues situades molt a tocar del poblet costaner de San José. També te cales de picons, negres i durs, amb un paisatge extret de les mil i una nits: roca nua i palmeres, en indrets com Las Negras o Rodalquilar. També te poblets de pescadors, diminuts i encisadors, que dormiten bressolats per les onades del Mediterrà, com La Isleta del Moro, o Los Escullos. Te carreteres vora el mar, al llarg de kilòmetres i kilòmetres de llargues platges, com a les salines de San Miguel, anat ja cap a la capital, Almeria. I té un far, plantat davant la inmensitat del mar, amb roques que semblen sortides d’una pel·lícula de ciència ficció. I, un xic més lluny del mar, Cabo de Gata te pobles blancs industriosos, blancs impoluts, que encara fan de l’artesania un art, com Nijar amb les seves jarapes. Si un estiu no fa molta calor arribeu-vos fins cabo de Gata. Descobriu una natura verge feta d’antics volcans, cactus i palmeres, roques i penyes, mar i sal. Cases blanques com la neu sota un sol de justícia. I el mar, un mar blau profund, un mar blau poderós, d’un blau quasi negrós, banyant la sorra i picant els acantilats. Descobriu la vostra cala, aquella que us ha estat reservada des de sempre, aquí, al Cabo de Gata. Si voleu dinar al Cabo aneu a la Isleta del Moro. Allà us recomanem vivament La Ola, un restaurant de peix. Material de primera a bon preu. Tapes variades a les terrasses de fora, alguna damunt del mar. Plats més seriosos al primer pis, bones vistes, però tancat amb aire acondicionat. Molt recomanable, però reserveu!. A La Isleta s’hi arriba des d’Almeria per la carretera que va a San José. Cal desviar-se a El Pozo de los Frailes en direcció Los Escullos. També podeu arribar-hi per Níjar, en direcció Rodalquilar. Tota la zona us encantarà. És tan diferent que dubtareu que estigueu a Europa. Nosaltres hem dormit a Almeria capital, a l’hotel Costasol, super bé i molt cèntric. I també als Torreluz, (Aneu amb compte!, perquè de Torreluz n’hi ha de totes les categories). La seguretat dels NH també es d’agraïr: sempre iguals de bonics. Si voleu fer càmping aneu al Tau, a San José. Tot un clàssic!. Nosaltres sempre hi hem estat molt bé.

Cabo de Gata entra el mar como añorando África, como deseando Oriente. Sus paisajes desnudos, secos, contundentes, caen sobre el Mediterráneo deseando hermanarse con los de la otra orilla. Un mundo conservado, parado en el tiempo, virgen. Cabo de Gata són estas montañas negras y verticales que se lanzan al mar como en una cascada de roca. Cabo de Gata es también un parque natural maravilloso y diferente, una zona que hay de ver. Cabo de Gata tiene playas de arena blanca, dorada, gris o negra. Como Monsul, o Los Genoveses, que están cerca del pueblo costero de San José. También tiene calas de piedra, negras y duras, con un paisaje extraído de las mil y una noches: roca desnuda y palmeras, en lugares como Las Negras o Rodalquilar. También te pueblecitos de pescadores, diminutos y encantadores, que se han dormido acariciados por las olas del Mediterráneo, como La Isleta del Moro, o Los Escullos. O carreteras junto al mar, a lo largo de kilómetros y kilómetros de largas playas, como en las salinas de Almería, camino del faro. Y un poco más lejos del mar, Cabo de Gata te ciudades blancas e impolutas, que hacen de la artesanía un arte, como Nijar con sus jarapas. Si un verano no hace mucho calor lleguense hasta cabo de Gata. Descubran una naturaleza virgen hecha de antiguos volcanes, cactus y palmeras, rocas y peñas, mar y sal. Casas blancas como la nieve bajo un sol de justicia. Y el mar, un mar azul profundo, un mar azul poderoso, de un azul casi negruzco, bañando la arena y los acantilados. Descubra su cala, aquella que le ha sido reservada desde siempre, aquí, en el Cabo de Gata. Nosotros dormimos en Almería, en un hotel como el Costasol, o en San José, en el camping Tau. Un camping antiguo y trasnochado, pero muy acogedor. O bien en el más moderno, de Los Escullos. Y comemos siempre en el puerto de San José, en un restaurante mirando el mar. Placer de Dioses.

Cabo de Gata enters the sea as longing for Africa, as if wishing for the East. His naked, dry, blunt landscapes fall on the Mediterranean, wishing to be united with those of the other shore. A preserved world, stopped in time, virgin.

Cabo de Gata pénètre dans la mer comme désirant l’Afrique, comme s’il souhaitait l’Orient. Ses paysages nus, secs et contondants tombent sur la Méditerranée, souhaitant être unis à ceux de l’autre rive. Un monde préservé, arrêté à temps, vierge.

Nin

A Croàcia, a tocar de Zadar, bellíssima ciutat medieval de la costa Dàlmata, teniu el petit poblet de Nin. Avui dia Nin és un bonic poblet medieval, amb bones platges i una església molt petita i bonica, un port amb barques com adormides i unes salines. Però fa molts anys Nin era un important enclau en aquesta zona. Testimoni d’això son les seves muralles, ben conservades, i el fosat que rodeja la vila. Aquí predicava Gregori de Nin, que te estàtues arreu del país. Passegeu per aquesta diminuta vila, admireu la seva catedral enana, la catedral més petita del món amb aquest títol. Una església blanca, preromànica, una cucada. I si us dona temps banyeu-vos en una de les platges de Nin, amb sorra, i fins i tot amb fangs terapèutics, negres com el petroli. Aparcament pagant sota el pins, bona ombra. I un xic més enllà, l’illa de Pag, sorprenent, marina, desolada, amb bon formatge i puntes de coixí. Podeu fer una excursió a Nin, per veure aquest bonic poblet de pescadors, amb la seva catedral paleocristiana i banyar-nos a la seva platja si esteu uns dies a Zadar, cosa que recomanem molt. A Nin hi ha bons restaurants, els vam veure però no els vam provar, perquè nosaltres dormirem a Zadar , una de les ciutats més boniques i importants de la costa dàlmata del mar Adriàtic, a Croàcia,  en uns bons apartaments: els Lavandula, nous i molt bonics, no lluny del centre, i no gaire lluny d’una platja que no estava malament. Per menjar, a Zadar, teniu el Bruschetta, fabulós, molt bo,  el Bistro Pjat, molt maco, divertit i acollidor, o bé el Zadar Jadera, fantàstic, a tocar de l’absis de l’església de Sant Crisògon. Nosaltres hem sopat al restaurant 2Ribara, molt elegant i bona teca, al centre de la ciutat. També ens va agradar el La Famiglia, un italià amb pizzes, desenfadat. No oblideu Zadar en una ruta per Croàcia, i si us hi quedeu un parell de dies aneu fins al petit poblet de Nin.

Cerca de Zadar teneis la antiquísima ciudad de Nin, ahora un pequeño pueblo de pescadores, pero en la edad media una de las más bonitas e importantes de la costa dálmata del mar Adriático, en Croacia. Es una ciudad minuatura, com murallas medievales. Un pueblo pequeño, con una curiosa y interesante catedral preromànica, muy pequeña, la más pequeña del mundo con ese título, y con buenas playas de arena muy chulas donde las barcas están como dormidas y unas salinas. Incluid Nin en una ruta por Croacia si parais unos dias en Zadar. No comimos ni dormimos en Nin, aunque vimos buenos sitios donde hacerlo. Nosotros estábamos en unos muy buenos apartamentos: los Lavandula, en el centro de Zadar, y no lejos de una playa que no estaba mal. Para comer, también en Zadar,  recmendamos el Bruschetta, fabuloso, muy bueno, el Zadar Jader, fantástico, junto al ábside de la iglesia de San Crisógono, o el 2Ribara, elegante y buena comida, o La Famiglia, un italiano con pizzas, desenfadado.

The city of Nin is very small but it is one of the most beautiful towns in the Dalmatian coast of the Adriatic Sea in Croatia.

La petite ville de Nin est une des plus beaux villes de la côte dalmate de la mer Adriatique en Croatie.

Festa Major de Sant Llorenç de la Muga

Sant Llorenç de la Muga està situat a l’alta vall de la Muga, i és un poblet de l’Empordà. El riu travessa el seu terme municipal, i és ple de gorgues que conviden a banyar-s’hi. El poble te un recinte murallat medieval i boniques cases de pedra al casc antic. Just ara celebra la festa major, un motiu per pujar fins aquest meravellós racó de l’Empordà, a passar-hi uns dies. Hi ha missa, vermut, sardanes, jazz, cucanyes infantils i molts altres més actes simpàtics. Aneu fins a Sant Llorenç per gaudir del Pirineu més oriental, o d’una banyada en les aigües fresques de la Muga, que és un riu petit, bellíssim, d’aigües netes, clares i saltarines, que forma gorgs i platges de picons que conviden a la banyada. El Pirineu de les vores de Sant Llorenç també te racons molt feréstecs, salvatges, plens de vegetació, i el riu els travessa amb les seves aigües de color verd maragda com les de la selva de les pel·lícules. Arribeu-vos també fins la bonica vila d’Albanyà. Visiteu el majestuós Parc Natural del Bassegoda. Aneu fins a l’embassament de Boadella, en terrenys fragosos i difícils, plens de bosc. Entreu al poble de Terrades. Seguiu una carretereta veinal que mena a Les Escaules. Us recomanem vivament la visita a aquest petit poblet medieval, just un carrer, de cases de pedra i un castell ensorrat. D’allà podeu tornar cap a Terrades desviant-vos per la GI-504 que travessa una serra on hi ha el bonic Santuari de la Salut, amb molt bona cuina i habitacions senzilles però molt decents. Recomanable. A la zona hi ha hotels on passar uns dies, cases rurals, càmpings i restaurants de primera categoria, amb molt d’encant. Com ara La Fornal, a Terrades, o el luxòs Torre Laurentii a Sant Llorenç mateix, o bé un càmping molt ben situat és el Bassegoda Park, amb restaurant, precisament a la part més bonica de les gorges del riu, a Albanyà.  El Trull d’en Francesc a Boadella és una aposta segura.  A Figueres teniu també tota mena de serveis per visitar la zona. Si us decidiu per aquesta ciutat us recomanem la comoditat i la cuina de l’Hotel Duran. Bona Muga!

Sant Llorenç de la Muga celebra su fiesta mayor. Hay actos muy interesantes para las famílias. Pero además está el rio, la Muga, que es un río pequeño, simpático, bellísimo, que atraviesa el Empordà como una diagonal plateada. Es un río apto para el ocio familiar. De aquellos de aguas limpias, claras y saltarinas, que forma pozas y playas de guijarros que invitan a la bañada. Si vais a Sant Llorenç con motivo de su fiesta mayor podreis explorar el límite de Cataluña, del Pirineo de Girona. La bonita villa de Albanyà, el majestuoso Parque Natural del Bassegoda. Además Sant Llorenç de la Muga és también un magnífico pueblo medieval que hay que visitar con detenimiento. En la zona hay hoteles, casas rurales, campings y restaurantes de primera categoría, con mucho encanto. Como La Fornal, en Terrades, o el lujoso Torre Laurentii de Sant llorenç. Un camping muy bien situado es el Bassegoda Park, con restaurante, precisamente en la parte más bonita de las hoces del río, en Albanyà. El Trull d’en Francesc en Boadella es una apuesta segura. En Figueres tienen también todo tipo de servicios para visitar la zona. Si se deciden por esta ciudad les recomendamos la comodidad y la cocina del Hotel Duran.

Mercat del Trumfo i la Sal a Odèn

El poblet d’Oden, i els altres pobles que formen aquest municipi de la comarca del Solsonès, son completament desconeguts del gran públic. I és una llàstima perquè son un dels racons més bonics que podeu trobar encara, verges, al Pirineu de Lleida. Per tal que us feu una idea us direm que estan situats a prop de l’estació d’esquí de Port del Comte, a una altitud de més de 1.000 metres, i rodejat de muntanyams que poden arribar als 2.300 i més. A més del poblet d’Oden aquesta vall enlairada, un mirador continu, acull llocs tan bonic i despoblats com Canalda, amb els seus cingles plens d’àligues, Cambrils del Pirineu, un nucli important, Llinars, o els Salins, un lloc excepcional on la sal és la protagonista. Salines, banys de sal… increible!. Un món rural de boscos, espadats, prats, torrents, masies amagades, i camps de patates, trumfos els diuen allà, de la varietat Bufet. I avui us volem convidar a veure tota aquesta meravella amb motiu del Mercat del Trumfo i la Sal d’Odèn que tindrà aquest proper diumenge 20 de novembre de 2016. Comença a les 10 hores i romandrà obert fins a les 18 hores. Hi trobareu parades de pagesos de camp i d’artesans alimentaris i també d’artesania en general. Tot de qualitat. Hi haurà tallers de cuina, tastets, moltes activitats pels nens i nenes… I visites guiades al Salí de Cambrils, que ja hem citat abans, amb demostració de com moldre la sal i una exhibició d’animals nocturns del Pirineu. Arribar allà dalt no és fàcil, però tampoc impossible i si bé les carreteres son estretes i amb corbes, el paisatge és fantàstic. Des de Barcelona, cal anar a Manresa per l’autopista i agafar la C-55 cap a Solsona. De Solsona, una ciutat molt maca de visitar per cert, podeu seguir cap el Coll de Jou per la carretera LV-4241, que va al Port del Comte i a Sant Llorenç de Morunys, un altre poble fabulòs!. Però no ens despistem, un cop sigueu al Coll de Jou heu de prendre la carretera L-401, a l’esquerra, en direcció Coll de Nargó fins arribar a Oden i, més endevant, a Cambrils, cap de municipi. Al tornar podeu baixar pel Pont del Clop que us durà a a Solsona, pels poblets de Montpol. Si la feu de pujada, i baixeu per l’altra, llavors heu de sortir de Solsona per la carretera C-26, en direcció a Bassella, i al cap de 3 km. trobareu un encreuament. Cal agafar-lo a mà dreta, per una carretera local, en direcció Cirera. Es passa pel Pont del Clop, Montpol i s’arriba a Cambrils. També és possible anar per Querol. Sortiu de Solsona, per la carretera C-26 en direcció a Bassella, com abans i, al cap d’uns 13 km, a Querol, es troba un encreuament a mà dreta i pujareu a Cambrils també. Possible, fent força volta, però molt bonica, anar-hi per Berga, passant per Sant Llorenç de Morunys per la carretera BV-4241 que travessa tota la magnífica Vall del Lord fins a Sant Llorenç de Morunys i pujar per la carretera LV-4241 fins a Coll de Jou. Ja veieu quantes rutes circulars per pujar i baixar de Solsona a Oden i Cambrils. Veureu molt de món!. Dinar i dormir molt bé és possible en aquestes muntanyes. Us recomanem uns quants llocs. Sota el nom del Call d’Oden hi ha diverses cases rurals molt boniques, com el mateix Call, el Racó de la Guita o Les Planes. Trieu i remeneu!. Totes son xules. Canalda Agroturisme també agrupa diverses cases rurals maques. El mateix que l’hotelet rural amb encant de casa Espunyes, molt bonic. Casa Pastor és més una típica casa rural, amb apartaments per a molta gent. Típica també la casa de Cal Jaumet. Per dinar teniu una fonda: Cal Agusti, on també lloguen habitacions, i fan teca casolana. A tocar teniu un càmping: La Comella, tot a Cambrils. A la Fonda Casanova també podeu menjar i dormir. Fora d’això caldrà que aneu a menjar o dormir a Sant Llorenç de Morunys, preciós, o a Solsona, molt bé. Si aneu a Sant Llorenç de Morunys, no us perdeu la capella de la Mare de Déu dels Colls a l’esglèsia del poble. També podeu anar a tocar neu al Port del Compte, amb la seva amable estació d’esquí, molt familiar, o remuntar el riu d’aigua d’Orà, tan bucòlic, o pujar a la serra de Busa, al santuari del Lord. Per menjar a Sant Llorenç aneu a Cal Tecu, cuina de prestigi, nou però arrasant al poble i la comarca. També teniu el restaurant El Jardí, tradicional, com Cal Pereta, amb preus molt ajustats, senzill, de tota la vida. O bé la pizzeria “El Cau”. Només pizzes cassolanes i amanides, però quines pizzes!. Hi ha bars que fan menjars com el Celler. Per dormir l’Hostal Piteus, amb un petit spa, o el nou i modern Hotel Monegal, amb encant, o més tradicional l’Hostal Casa Joan. També els apartaments de Cal Nassari. Heu de saber que hi ha un càmping, i que el seu restaurant és molt bo. L’hotel Fonts del Cardener és una veritable cucada. Molt familiar. Tracte excel·lent als nens i als pares. Cuina selecta de veritat. No lluny teniu també l‘Hotel i restaurant L’Avet, que també ens agrada, o el coquetó hotel rural Can Joan del Batlle. Per la vall hi ha cases rurals fantàstiques, com ara la Casa Vilasaló, Can Martí, o bé Cal Saragossa.   També podeu dormir i dedicar un temps a visitar Solsona, capital de les terres pre-pirenenques. És una vila bonica, amb una catedral romànica, molt reformada, un museu d’art episcopal que està molt bé i un casc antic, barroc, fastuòs. Per dormir i per menjar a Solsona teniu molt bons hotels i restaurants: per exemple el glamuròs hotel Sant Roc carot però que s’ho val, només un nen per habitació, o el restaurant la Cabana d’en Geli, a la carretera que va a Sant Llorenç de Morunys, s/n. (Dins del poble encara), Tel. 973 48 35 82. Bon menjar i lloc selecte. Bona estada a la Vall amagada de Cambrils i Oden!.

Este fin de semana hay una feria en Oden y Cambrils del Pirineo, en la montaña que hay detrás de Solsona, cerca de la estación de esquí de Port del Comte y de Sant Llorenç de Morunys. Una excusa perfecta para ver todas las maravillas que encierra esta naturaleza virgen.

Festa Major a Sant Llorenç de la Muga

Sant Llorenç de la Muga està situat a l’alta vall de la Muga, i és un poblet de l’Empordà. El riu travessa el seu terme municipal, i és ple de gorgues que conviden a banyar-s’hi. El poble te un recinte murallat medieval i boniques cases de pedra al casc antic. Just ara celebra la festa major, un motiu per pujar fins aquest meravellós racó de l’Empordà, a passar-hi uns dies. Hi ha missa, vermut, sardanes, jazz, tot el diumenge 7. El dilluns 8, durant tot el dia, les cucanyes infantils. El dia 9 i el dia 10 més actes simpàtics. Aneu fins a Sant Llorenç per gaudir del Pirineu més oriental, o d’una banyada en les aigües fresques de la Muga, que és un riu petit, bellíssim, que travessa l’Empordà com una diagonal platejada. És un riu apte per l’oci familiar. D’aquells d’aigües netes, clares i saltarines, que forma gorgs i platges de picons que conviden a la banyada. El Pirineu de les vores de Sant Llorenç també te racons molt ferèstecs, salvatges, plens de vegetació, i el riu els travessa amb les seves aigües de color verd maragda com les de la selva de les pel·lícules. Arribeu-vos també fins la bonica vila d’Albanyà. Visiteu el majestuòs Parc Natural del Bassegoda. Aneu fins a l’embassament de Boadella, en terrenys fragosos i difícils, plens de bosc. Entreu al poble de Terrades. Seguiu una carretereta veinal que mena a Les Escaules. Us recomanem vivament la visita a aquest petit poblet medieval, just un carrer, de cases de pedra i un castell ensorrat. D’allà podeu tornar cap a Terrades desviant-vos per la GI-504 que travessa una serra on hi ha el bonic Santuari de la Salut, amb molt bona cuina i habitacions senzilles però molt decents. Recomanable. A la zona hi ha hotels on passar uns dies, cases rurals, càmpings i restaurants de primera categoria, amb molt d’encant. Com ara La Fornal, a Terrades, o el luxòs Torre Laurentii a Sant Llorenç mateix, o bé un càmping molt ben situat és el Bassegoda Park, amb restaurant, precisament a la part més bonica de les gorges del riu, a Albanyà.  El Trull d’en Francesc a Boadella és una aposta segura.  A Figueres teniu també tota mena de serveis per visitar la zona. Si us decidiu per aquesta ciutat us recomanem la comoditat i la cuina de l’Hotel Duran. Bona Muga!

Sant Llorenç de la Muga celebra su fiesta mayor. Hay actos muy interesantes para las famílias. Pero además está el rio, la Muga, que es un río pequeño, simpático, bellísimo, que atraviesa el Empordà como una diagonal plateada. Es un río apto para el ocio familiar. De aquellos de aguas limpias, claras y saltarinas, que forma pozas y playas de guijarros que invitan a la bañada. Si vais a Sant Llorenç con motivo de su fiesta mayor podreis explorar el límite de Cataluña, del Pirineo de Girona. La bonita villa de Albanyà, el majestuoso Parque Natural del Bassegoda. Además Sant Llorenç de la Muga és también un magnífico pueblo medieval que hay que visitar con detenimiento. En la zona hay hoteles, casas rurales, campings y restaurantes de primera categoría, con mucho encanto. Como La Fornal, en Terrades, o el lujoso Torre Laurentii de Sant llorenç. Un camping muy bien situado es el Bassegoda Park, con restaurante, precisamente en la parte más bonita de las hoces del río, en Albanyà. El Trull d’en Francesc en Boadella es una apuesta segura. En Figueres tienen también todo tipo de servicios para visitar la zona. Si se deciden por esta ciudad les recomendamos la comodidad y la cocina del Hotel Duran.

La fira de l’arròs de l’Aldea

Aquest proper cap de setmana d’abril, entre el 24 i el 26, tindrà lloc al poble de l’Aldea, proper a Amposta, a Tortosa, i al Delta de l’Ebre, la seva fira de l’arròs. No sabem què hi haurà programat per aquest any, però si el que van fer l’any passat El divendres, a les cinc de la tarda, s’inaugurarà, imaginem, el recinte firal, amb exposició artesanal, gastronòmica i de comerç, sobretot al voltant del món de l’arròs. També podreu, si tot va com sempre, degustar una xocolatada pels infants. Des del dissabte a les 10 tornarà a estar oberta, amb tallers de cuina per infants, i degustació d’arrossos, i més coses. El diumenge podreu trobar tot això que hem dit fins ara i més actes festius. Ja sabem que potser no és un gran programa, però és que les terres del Delta de l’Ebre mereixen una visita amb qualsevol excusa. I així podeu fer una ullada als espais naturals del riu, a les platges i llacunes, als centres d’interpretació, o navegar en barca per la desembocadura. Treure el nas pel magnífic espai Món Natura a l’Ebre, que és una altra iniciativa lloable de la fundació que Caixa de Catalunya. Allà s’ha recuperat una antiga piscifactoria i unes velles salines al costat de la bassa de la Tancada. Al delta veureu ocells i aprendreu moltes coses noves. Arribar a l’Aldea és facilíssim: agafeu l’AP7 en direcció a València fins a la sortida 40, la de Tortosa. L’Aldea està a tocar. No us perdeu aquest cap de setmana al delta de l’Ebre, amb els seus espais grandiosos, les aus, els horitzons. I des d’allà teniu a tocar el massís dels ports de Beseit, amb el seu mont Caro, un altre parc natural únic. I remuntant l’Ebre arribareu en pocs kms. a les viles medievals de Miravet, Arnes o Horta de Sant Joan, precioses totes. Uns paisatges indescriptibles. O bé gaudiu de les platges de sorra del nostre sud inconnegut: les platges d’Alcanar, o les de l’Ametlla, amb les seves cales, molt desconegudes encara. Si en sou amants podeu bicicletejar, a banda del propi delta, disposareu d’una de les millors vies verdes d’Espanya. Per dinar aneu a Deltebre, on teniu el senzill Casanovas, o l’hotelet rural, amb molt d’encant Mas de Prades on podeu dormir molt bé. També s’està de fàbula a l’Hotel Rull, el clàssic de la zona o als apartaments, molt cucos de El Petit Hotel. L’Hotel Delta és el degà de la zona, i es nota.Per dormir fora del delta, a la vila de Tortosa, que mereix també una detinguda visita, us proposem l’Hotel Corona. Aneu al restaurant que hi ha al parc de Tortosa, que es diu així, El Parc, Av. Generalitat, 72, 977 444 866. Cuina de mercat, molt cuidada, a preus asequibles. Si us agrada el càmping penseu en l’Ametlla de Mar. Al mateix poble teniu l‘Hotel del Port. A Sant Carles de la Ràpita us recomanem l’Hotel Carles III, a tocar de les ones, molt bé. O Cal Batiste. Una hisenda mediterrània, digna de les mil i una nits, per la banda d’Alcanar, és el Tancat de Codorniu. També encantadora és la casa rural Villa Carmen, una altra joia. Molt més senzill l’Hostal Montecarlo, que està a la carretera N-340. Agradable el Càmping Estanyet. Un xic més cap aquí el càmping Els Alfacs. A la vila d’Amposta trobareu l’Hotel Ciutat d’Amposta, o el HCC Montsià. Per menjar l’Algadir te un bon restaurant. No us perdeu la fira de l’arròs, a l’Aldea, però encara menys el Delta de l’Ebre, us en penediríeu!.

La feria del arroz de la Aldea tiene lugar en este pueblo del magnífico espacio natural del delta del Ebro. Habrá una feria, naturalmente, dedicada al arroz, como parece lógico, y también talleres para los niños, encuentros de placas de cava y otras iniciativas interesantes. Pero lo mejor será, como siempre, el parque natural del Delta del Ebro, un lugar magnífico, maravilloso, inaudito, lleno de vida, ideal para una salida familiar. Llegar a la Aldea es senzillo: tomen la AP7 en dirección a Valencia hasta la salida 40, la de Tortosa. No os perdáis este fin de semana en el delta del Ebro, con sus espacios grandiosos, las aves, los horizontes. Y desde allí tenéis al lado el macizo de los puertos de Beceite, con su monte Caro, otro parque natural único. Y remontando el Ebro llegarán en pocos kms. a las villas medievales de Miravet, Arnes o Horta de San Juan, preciosas todas. Unos paisajes indescriptibles. O bien se podrá disfrutar de las playas de nuestro sur: las playas de Alcanar, o las de la Ametlla, con sus calas, muy desconocidas todavía. Si sois amantes pueden bicicletear, aparte del propio delta, dispondrán de una de las mejores vías verdes de España. Para comer vayan a Deltebre, donde tenéis el sencillo Casanovas, o el hotelito rural, con mucho encanto Mas de Prades donde podrán dormir muy bien. También se está de fábula en el Hotel Rull, el clásico de la zona o en los apartamentos, muy cucos de El Petit Hotel. El Hotel Delta es el decano de la zona, y se nota. Para dormir fuera del delta, en la villa de Tortosa, que merece también una detenida visita, les proponemos el Hotel Corona. Vayan al restaurante que hay en el parque de Tortosa, que se llama así, El Parque, Av. Generalidad, 72, 977 444 866. Cocina de mercado, muy cuidada, a precios asequibles. Si os gusta el camping pensad en L’Ametlla de Mar. En el mismo pueblo tienen el Hotel del Puerto. En Sant Carles de la Ràpita el Hotel Carlos III, junto a las olas, muy bien. O Cal Batista. Una hacienda mediterránea, digna de las mil y una noches, por Alcanar, es el Tancat de Codorniu. También encantadora es la casa rural Villa Carmen, otra joya. Mucho más sencillo el Hostal Montecarlo, que está en la carretera N-340.  Agradable el Camping Estanyet. Un poco más acá el camping Los Alfaques. En la villa de Amposta encontrarán el Hotel Ciudad de Amposta, o el HCC Montsià. Para comer el Algadir tiene un buen restaurante. ¡No os perdáis la feria del arroz en la Aldea, ¡pero aún menos el Delta del Ebro!.

La Petita Camarga

La petita Camarga és una terra fluvial, un tros petitó d’un delta magnífic, el del riu Roine. És de la mida del delta de l’Ebre, però situat a França, encara que no gaire lluny de casa nostra. De fet, la petita Camarga, és l’extrem del delta del Roine que toca més cap a Barcelona. I també, per a nosaltres, és el més bonic. S’hi arriba via Girona, Perpinyà, Narbona i Montpeller, per l’autopista AP-7 i la continuació passada la Junquera, l’A9. Son uns 400 kms. Es fan en mig dia. Si us haguèssim de suggerir una porta d’entrada a aquesta meravella de la natura us recomanaríem  que ho féssiu per Montpeller, bé des d’aquesta ciutat mateix, bé anant cap a La Grande Motte, o bé cap a Le Grau du Roi, dos bonics llocs de mar, a pesar d’estar molt urbanitzats, i que tenen tota mena de serveis. Allà trobareu bons hotels on podreu dormir. I l’endemà sortiríeu d’un d’aquests pobles per veure la increible ciutat medieval, perfectament conservada, d’Aigües Mortes, amb els seus carrers rectilinis, la seva esglèsia, la deliciosa placeta i les botigues de tota mena. I, és clar, les seves poderoses i altives muralles. I els seus restaurants i hotelets amb encant, i els seus càmpings. Seguiríeu la visita cap a Saintes Maries de la Mer, a la punta de la petita Camarga, on potser hi arribaríeu passant el petit Rhoine en vaixell transbordador, gratuït, pel pas anomenat del Bac. Saintes Maries te una esglèsia fortificada on es guarda el sepulcre de Santa Sara, patrona dels gitanos. Impactant. I també el de dues Maries més. Platja, dunes, cavalls i bous en llibertat, ocells: ànecs, flamencs… un paradís. Molt turístic a l’estiu, esplèndit a la primavera, al maig, el juny, o l’abril. Si us queda temps podeu fer un passeig pel Rhoine en vaixell, visitar el parc ornitològic o endinsar-vos pels senders marcats, amb uns bons prismàtics. Enlloc veureu tantes aus com aquí. Una passada. Si disposeu de més dies podeu fer la Camarga sencera, amb Arles, les salines de Giraud, fantàstiques, o passejar arran del mar visitant els estanys salats de Vaccares. Son mítics flamencs roses de la Camarga, i n’hi ha un piló. Tornant a Le Grau du Roi, o La Grande Motte podeu dedicar una estona a anar fins el far de l’Espigette, a veure una maravellosa posta de sol. Per dormir podeu fer-ho als nombrosos hotels de Montpellier, per exemple. Nosaltres hem dormit al Novotel, que està a l’entrada de l’autopista, ben situat. Habitacions familiars que els nens no paguen. També està molt bé el Mercure de La Grande Motte, situat al mateix port, vistes de somni damunt el mar. Hi ha molts altres hotels que també estan molt bé. A l’hora de dinar us recomanarem alguns llocs fantàstics. Com ara la pizzeria Cosa Nostra,  al port, al Quai d’Honneur. Telèfon: 467.56.68.69, 612.14.45.62. Molt bones pizzes, bé de preu. Com a restaurant de més de categoria, teniu el Sancyr, al port també. A les Saintes Maries ens va agradar un bar de tapes, regentat per un italià molt mediterrani: Chez Vito, a l’avinguda Mistral, la principal del poble. Un lloc estrany, amb menjar sorprenent, i un amfitrio més sorprenent encara. Pizza Las Vegas, una mica més avall no està gens malament. Bona Camarga!.

La pequeña Camarga es una tierra fluvial , un trozo pequeño de un delta magnífico , el del río Ródano . Es del tamaño del delta del Ebro , pero situado en Francia, aunque no muy lejos de casa. De hecho , la pequeña Camarga , es el extremo del delta del Ródano que toca más hacia Barcelona . Y también , para nosotros , es el más bonito. Se llega vía Girona , Perpiñán , Narbona y Montpellier , por la autopista AP -7 y la continuación pasada la Junquera , la A9 . Son unos 400 kms . Se hacen en medio día . Os queremos sugerir una puerta de entrada a esta maravilla de la naturaleza. Os recomendaríamos que lo hicierais por Montpellier, bien desde esta misma ciudad, yendo hacia La Grande Motte, o bien hacia Le Grau du Roi, dos bonitos lugares de mar, a pesar de estar muy urbanizadas, y que tienen todo tipo de servicios. Allí encontrarán buenos hoteles donde podrán dormir muy bién. Y al día siguiente saldríamos de uno de estos pueblos para ver la increíble ciudad medieval , perfectamente conservada , de Aguas Muertas, con sus calles rectilíneas , su iglesia , la deliciosa plaza y las tiendas de todo tipo. Y, claro , sus poderosas y altivas murallas . Y sus restaurantes y hotelitos con encanto , y sus campings . Seguiría la visita hacia Saintes Maries de la Mer , en la punta de la pequeña Camarga , donde quizás llegaríais pasando el pequeño Rhoine en barco transbordador , gratuito , por el paso llamado del Bac . Saintes Maries tiene una iglesia fortificada donde se guarda el sepulcro de Santa Sara , patrona de los gitanos . Impactante . Y también el de dos Marías más. Playa , dunas , caballos y toros en libertad , pájaros : patos , flamencos … un paraíso . Muy turístico en verano, espléndido en la primavera, en mayo , en junio , o en abril . Si os queda tiempo puede dar un paseo por Rhoine en barco , visitar el parque ornitológico o adentrarse por los senderos marcados , con unos buenos prismáticos. En lugar verá tantas aves como aquí. Una pasada. Si dispone de más días pueden hacer la Camarga entera, con Arles , las salinas de Giraud , fantásticas , o pasear junto al mar visitando los lagos salados de Vacca . Son míticos flamencos rosas de la Camarga , y hay un montón. Volviendo a Le Grau du Roi , o La Grande Motte puede dedicar un rato a ir hasta el faro de la Espigette , a ver una maravillosa puesta de sol . Para dormir puede hacerlo a los numerosos hoteles de Montpellier , por ejemplo. Nosotros hemos dormido en el Novotel , que está a la entrada de la autopista , bien situado. Habitaciones familiares que los niños no pagan. También está muy bien el Mercure de La Grande Motte , situado en el mismo puerto, vistas de ensueño sobre mar. Hay muchos otros hoteles que también están muy bien. A la hora de comer le recomendaremos algunos lugares fantásticos . Como la pizzería Cosa Nostra , en el puerto , en el Quai d’ Honneur . Teléfono: 467.56.68.69 , 612.14.45.62 . Muy buenas pizzas , bien de precio . Como restaurante de más de categoría , tiene el Sancyr , el puerto también. A las Saintes Maries nos gustó un bar de tapas , regentado por un italiano muy mediterráneo : Chez Vito , en la avenida Mistral , la principal del pueblo . Un lugar extraño , con comida sorprendente , y un anfitrión más sorprendente aún . Pizza Las Vegas , un poco más abajo no está nada mal .

Calp/Calpe

Calp és una joia de la Costa Blanca. Una de les poblacions turístiques més boniques de la província d’Alacant. Sí,  Ja sabem que massificada, plena de turistes, de residents estrangers, que res no te a veure amb aquella coquetona vila que estenia les seves cases blanques a tocar del mar, damunt d’un turó, entre les salines i el Morro de Toix, als peus del penyal imponent d’Ifach. Ja sabem que els edificis de primera línia han destrossat el seu ski-line. Que s’ha construït molt i malament. Però, que voleu… ens agrada Calp. Ens xifla la penya bestial d’Ifach, daurada a la posta, esvelta al matí. Ens perd la seva platja llarga, l’Arenal-Bol, o la de llevant, la Fossa. I també les seves cales i caletes d’aigües manses i càlides, fantàstiques per als nens. Ens fascinen les salines, plenes de flamencs quan és l’època, i les postes de sol darrera el Toix. I el petit poble blanc de carrers costeruts que encara queden, amagats, entre l’església i el castell. Calp te un clima excepcional. Us banyareu des de l’abril fins el novembre. I un ambient molt familiar. I oblidem voluntàriament els carrers més turístics a tocar del mar, les discoteques, els bars i els restaurants. Calp també te altres atractius. Unes runes romanes envaïdes per l’aigua marina. Un complex anomenat “Els Banys de la Reina Mora” que eren unes termes marines, o una piscifactoria, o tot a la vegada. Us hi podeu banyar, si voleu. I el penyal d’Ifach, que ho emmarca tot. Ara és un parc natural, una reserva terrestre i marina, amb una aula de natura. Es pot pujar dalt del penyal, per un camí de muntanya i un túnel excavat en la roca. Atenció, és una bona caminada, i te 343 metres d’alt. Les salines sovint acullen ànecs i flamencs, quan és la temporada. Amants dels ocells… ja ho sabeu!. Us recomanem anar a Calp fora de temporada, pel maig, el juny, setembre, l’octubre o novembre. Us banyareu igual i el disfrutareu molt. Per dinar o sopar ens agrada molt un local de tapes, senzill, amable, on fan uns menjars deliciosos. Racions i tapes molt bones. Personal amable. Menú molt bo per poquíssim diner. Estem parlant de La PIcaeta, al carrer Blasco Ibáñez 10, tel: 965.04.06.34, o mòbil 626764822. un lloc on segur que tornarem. També ens va agradar la Casa o la Casita, un restaurant encantador, coquetó, d’especialitats suisses al casc antic, al carrer del mar. Tel: 965 83 06 06. La Llar de Barbara també és molt bonic, i s’hi menja molt bé. Al carrer Major 10, al casc antic també, Tel: 965830160. Per allà també hi ha una pizzeria diferent, senyora, ben muntada i ben decorada, gens vulgar. Bona cuina italiana: El Borgo Antico. A la zona de baix a mar, al costat de la Picaeta, hi ha la pizzeria rusticana, al carrer pintor Sorolla, 5. Bones pizzes, a bon preu. Servei amable. Tel: 965 874 520. Finalment us recomanem de veritat el millor hotel de la Costa Blanca. Habitacions grans, a tocar de la platja, algunes amb vistes impagables al Mediterrà. La foto està presa des de l’habitació de l’hotel. I, a més, tocant al centre de Calp. Un quatre estrelles que en mereix cinc. Piscina oberta al mar, beach club i spa admirable, que cal pagar, és clar. Però solen fer ofertes. Admeten nens, i fora de temporada van gratis. Buffet per desdejunar, espectacular. Fora de l’estiu el preu és increïble, si pensem la qualitat que et donen. Us l’aconsellem sense cap mena de dubte. És el Gran Hotel Solymar. És gran, de veritat, és molt bo. Personal acollidor, que es desviu pels clients. No podem dir més!. I ara parlarem dels voltants de Calp. A nosaltres ens mola Altea. Ens agrada. Com Calp, Teulada o Moraira, pels carrers estrets i costeruts, o les cúpules blaves. Evocant la Grècia llunyana. Calp, Altea, Teulada o Moraira ens recorden pobles d’una illa de les Cíclades. Sempre ho han fet. Ens sedueixen les seves platges d’aigües blaves i verdes. Les seves nits. La llum. I també ens agrada el paisatge interior, com la vila castell de Guadalest, amb les seves serres, els tarongers. Aquesta costa és un miracle. Bona estada a la acollidora Calp!.

Calpe es una joya de la Costa Blanca . Una de las poblaciones turísticas más bonitas de la provincia de Alicante . Sí , ya sabemos que masificada , llena de turistas , de residentes extranjeros , que nada tiene que ver con aquella coquetona villa que extendía sus casas blancas junto al mar , sobre una colina , entre las salinas y el Morro de Toix , a los pies del peñón imponente de Ifach . Ya sabemos que los edificios de primera línea han destrozado su ski- line. Que se ha construido mucho y mal . Pero… nos gusta Calpe. Nos encanta la peña bestial de Ifach , dorada en la puesta, esbelta por la mañana. Nos pierde su playa larga , el Arenal -Bol , o la de levante , la Fossa . Y también sus calas escondidas de aguas mansas y cálidas , fantásticas para los niños . Nos fascinan las salinas , llenas de flamencos cuando es la época , y las puestas de sol detrás del Toix . Y el pequeño pueblo blanco de calles empinadas que aún quedan algunas , escondidas , entre la iglesia y el castillo . Calpe tiene un clima excepcional . Bañense desde abril hasta noviembre. Y un ambiente muy familiar . Y olvidamos voluntariamente las calles más turísticas cerca del mar , las discotecas , los bares y los restaurantes . Calpe también tiene otros atractivos . Unas ruinas romanas invadidas por el agua marina . Un complejo llamado ” Los Baños de la Reina Mora ” que eran unas termas marinas , o una piscifactoría , o todo a la vez. Os podéis bañar , si deseais, donde lo hacian los romanos. Y el peñasco de Ifach, que lo enmarca todo. Ahora es un parque natural , una reserva terrestre y marina , con un aula de naturaleza. Se puede subir por un camino de montaña y un túnel excavado en la roca . Atención , es una buena caminata , y tiene 343 metros de alto . Las salinas a menudo acogen patos y flamencos , cuando es la temporada . Amantes de los pájaros … ¡ya lo sabéis ! . Recomendamos ir a Calpe fuera de temporada , en mayo , en junio, septiembre , octubre o noviembre. Os bañareis igual y disfrutaréis mucho. Para comer o cenar nos gusta mucho un local de tapas , sencillo, donde hacen unas comidas deliciosas . Raciones y tapas muy buenas . Personal amable . Menú muy bueno por poquísimo dinero . Estamos hablando de La Picaeta , en la calle Blasco Ibáñez 10, tel : 965.04.06.34 , o móvil 626764822 . Un lugar donde seguro que volveremos . También nos gustó la Casa o la Casita , un restaurante encantador , coqueto , de especialidades suizas en el casco antiguo , en la calle del mar. Tel: 965 83 06 06 . Por allí también hay una pizzería diferente, muy señora , bien montada y bien decorada , nada vulgar . Buena cocina italiana : El Borgo Antico . En la zona de abajo a mar, junto a la Picaeta , está la pizzería Rusticana , en la calle pintor Sorolla , 5 . Buenas pizzas , a buen precio . Servicio atento. Tel : 965 874 520 . Finalmente le recomendamos de verdad el mejor hotel de la Costa Blanca . Habitaciones grandes , muy cerca de la playa , algunas con vistas impagables al Mediterráneo. La foto está tomada desde la habitación del hotel . Y, además , junto al centro de Calpe . Un cuatro estrellas que merece cinco . Piscina abierta al mar , beach club y spa admirable , aunque hay que pagarlo, claro. Pero suelen hacer ofertas . Admiten niños , y fuera de temporada van y comen gratis. Buffet para desayunar , espectacular . Fuera del verano el precio es increíble , si pensamos la calidad que te dan . Os lo recomendamos sin duda . Es el Gran Hotel Solymar . Es grande , de verdad , es muy bueno . Personal acogedor , que se desvive por los clientes . ¡No podemos decir más ! . Y ahora hablaremos de los alrededores de Calpe . A nosotros nos mola Altea . Nos gusta. Como Calpe, Teulada o Moraira , por las calles estrechas y empinadas , o las cúpulas azules . Evocando la Grecia lejana . Calpe, Altea , Teulada o Moraira nos recuerdan pueblos de una isla de las Cícladas . Siempre lo han hecho. Nos seducen sus playas de aguas azules y verdes . Sus noches . La luz . Y también nos gusta el paisaje interior, como la villa castillo de Guadalest , con sus sierras , los naranjos . Esta costa es un milagro . ¡Buena estancia en Calpe ! .

Fira de l’arròs a l’Aldea

Aquest proper cap de setmana tindrà lloc al poble de l’Aldea, proper a Amposta, a Tortosa, i al Delta de l’Ebre, la seva fira de l’arròs. El divendres, a les cinc de la tarda, s’inaugura el recinte firal, amb exposició artesanal, gastronòmica i de comerç, sobretot al voltant del món de l’arròs. També podreu degustar una xocolatada pels infants. Des del dissabte a les 10 torna a estar oberta, amb una trobada de plaques de cava i una bonica expo de playmòbils. Hi haurà també tallers de cuina per infants, i degustació d’arrossos. A la tarda un altre taller de dolços tradicionals, teatre i concert. El diumenge podreu trobar tot això i una trobada de puntaires. Ja sabem que potser no és un gran programa, però és que les terres del Delta de l’Ebre mereixen una visita amb qualsevol excusa. I així podeu fer una ullada als espais naturals del riu, a les platges i llacunes, als centres d’interpretació, o navegar en barca per la desembocadura. Treure el nas pel magnífic espai MónNatura a l’Ebre, que és una altra iniciativa lloable de la fundació que Caixa de Catalunya. Allà s’ha recuperat una antiga piscifactoria i unes velles salines al costat de la bassa de la Tancada. Al delta veureu ocells i aprendreu moltes coses noves. Arribar a l’Aldea és facilíssim: agafeu l’AP7 en direcció a València fins a la sortida 40, la de Tortosa. L’Aldea està a tocar. No us perdeu aquest cap de setmana al delta de l’Ebre, amb els seus espais grandiosos, les aus, els horitzons. I des d’allà teniu a tocar el massís dels ports de Beseit, amb el seu mont Caro, un altre parc natural únic. I remuntant l’Ebre arribareu en pocs kms. a les viles medievals de Miravet, Arnes o Horta de Sant Joan, precioses totes. Uns paisatges indescriptibles. O bé gaudiu de les platges de sorra del nostre sud inconnegut: les platges d’Alcanar, o les de l’Ametlla, amb les seves cales, molt desconegudes encara. Si en sou amants podeu bicicletejar, a banda del propi delta, disposareu d’una de les millors vies verdes d’Espanya. Per dinar aneu a Deltebre, on teniu el senzill Casanovas, o l’hotelet rural, amb molt d’encant Mas de Prades on podeu dormir molt bé. També s’està de fàbula a l’Hotel Rull, el clàssic de la zona o als apartaments, molt cucos de El Petit Hotel. L’Hotel Delta és el degà de la zona, i es nota.Per dormir fora del delta, a la vila de Tortosa, que mereix també una detinguda visita, us proposem l’Hotel Corona. Aneu al restaurant que hi ha al parc de Tortosa, que es diu així, El Parc, Av. Generalitat, 72, 977 444 866. Cuina de mercat, molt cuidada, a preus asequibles. Si us agrada el càmping penseu en l’Ametlla de Mar. Al mateix poble teniu l‘Hotel del Port. A Sant Carles de la Ràpita us recomanem l’Hotel Carles III, a tocar de les ones, molt bé. O Cal Batiste. Una hisenda mediterrània, digna de les mil i una nits, per la banda d’Alcanar, és el Tancat de Codorniu. També encantadora és la casa rural Villa Carmen, una altra joia. Molt més senzill l’Hostal Montecarlo, que està a la carretera N-340. Agradable el Càmping Estanyet. Un xic més cap aquí el càmping Els Alfacs. A la vila d’Amposta trobareu l’Hotel Ciutat d’Amposta, o el HCC Montsià. Per menjar l’Algadir te un bon restaurant. No us perdeu la fira de l’arròs, a l’Aldea, però encara menys el Delta de l’Ebre, us en penediríeu!.

La feria del arroz de la Aldea tiene lugar en este pueblo del magnífico espacio natural del delta del Ebro. Habrá una feria, naturalmente, dedicada al arroz, como parece lógico, y también talleres para los niños, encuentros de placas de cava y otras iniciativas interesantes. Pero lo mejor será, como siempre, el parque natural del Delta del Ebro, un lugar magnífico, maravilloso, inaudito, lleno de vida, ideal para una salida familiar. Llegar a la Aldea es senzillo: tomen la AP7 en dirección a Valencia hasta la salida 40, la de Tortosa. No os perdáis este fin de semana en el delta del Ebro, con sus espacios grandiosos, las aves, los horizontes. Y desde allí tenéis al lado el macizo de los puertos de Beceite, con su monte Caro, otro parque natural único. Y remontando el Ebro llegarán en pocos kms. a las villas medievales de Miravet, Arnes o Horta de San Juan, preciosas todas. Unos paisajes indescriptibles. O bien se podrá disfrutar de las playas de nuestro sur: las playas de Alcanar, o las de la Ametlla, con sus calas, muy desconocidas todavía. Si sois amantes pueden bicicletear, aparte del propio delta, dispondrán de una de las mejores vías verdes de España. Para comer vayan a Deltebre, donde tenéis el sencillo Casanovas, o el hotelito rural, con mucho encanto Mas de Prades donde podrán dormir muy bien. También se está de fábula en el Hotel Rull, el clásico de la zona o en los apartamentos, muy cucos de El Petit Hotel. El Hotel Delta es el decano de la zona, y se nota. Para dormir fuera del delta, en la villa de Tortosa, que merece también una detenida visita, les proponemos el Hotel Corona. Vayan al restaurante que hay en el parque de Tortosa, que se llama así, El Parque, Av. Generalidad, 72, 977 444 866. Cocina de mercado, muy cuidada, a precios asequibles. Si os gusta el camping pensad en L’Ametlla de Mar. En el mismo pueblo tienen el Hotel del Puerto. En Sant Carles de la Ràpita el Hotel Carlos III, junto a las olas, muy bien. O Cal Batista. Una hacienda mediterránea, digna de las mil y una noches, por Alcanar, es el Tancat de Codorniu. También encantadora es la casa rural Villa Carmen, otra joya. Mucho más sencillo el Hostal Montecarlo, que está en la carretera N-340.  Agradable el Camping Estanyet. Un poco más acá el camping Los Alfaques. En la villa de Amposta encontrarán el Hotel Ciudad de Amposta, o el HCC Montsià. Para comer el Algadir tiene un buen restaurante. ¡No os perdáis la feria del arroz en la Aldea, ¡pero aún menos el Delta del Ebro!.

Mont Natura al Delta de l’Ebre

L’espai MónNatura a l’Ebre és una altra iniciativa lloable de la fundació que Caixa de Catalunya va crear per preservar espais naturals d’arreu del país, conservar-los i divulgar-ne les seves virtuts i bellesses. En aquest cas està situat al parc natural del Delta de l’Ebre, un lloc magnífic, maravellós, inaudit, ple de vida, ideal per una sortida familiar. Mon Natura ha recuperat una antiga piscifactoria i unes velles salines al costat de la bassa de la Tancada, que ocupen una superfície de 41 hectàrees, i les ha convertit en un centre d’interpretació, lúdic i didàctic a la vegada, increible, per a gaudi dels infants. A més, hi trobareu una variada proposta d’activitats per conèixer l’àrea, els ocells i la natura de l’indret. Us proposaran un recorregut per saber com es conreava la sal, com era la pesca tradicional, podreu anar en barca tota la família, veureu milers d’ocells i aprendreu moltes coses noves. El centre d’interpretació està obert de dimecres a divendres de les 10 a les 14 hores. Els dissabtes, diumenges i festius fins les 18 hores, tot seguit. A la primavera i l’estiu l’horari s’amplia de dilluns a diumenge, tot el dia de 10 a 20 hores. Hi ha la possibilitat de concertar grups fora d’aquests horaris. Qualsevol dubte es pot consultar al telèfon 977 053 801. Arribar-hi és facilíssim: agafeu l’AP7 en direcció a València fins a la sortida 41, senyalada com Amposta i Sant Carles de la Ràpita. Continueu en direcció a Sant Carles de la Ràpita per l’antiga N-340 durant uns 3 km, cal passar el pont sobre el riu Ebre, fins la sortida de Sant Jaume d’Enveja. Gireu a la dreta en direcció als Muntells per la carretera TV-3405, per la que anireu fins la bassa de la Tancada en uns 15 km. Al final cal deixar el poble dels Muntells a mà esquerra i, abans d’arribar a la urbanització Eucaliptus, girar a la dreta, en direcció a la Tancada. Al final de la carretera, cal girar de nou a la dreta, i en un km. trobareu el punt d’accés. Per dinar aneu a Deltebre, on teniu el senzill Casanovas, o l’hotelet rural, amb molt d’encant Mas de Prades on podeu dormir molt bé. També s’està de fàbula a l’Hotel Rull, el clàssic de la zona o als apartaments, molt cucos de El Petit Hotel. L’Hotel Delta és el degà de la zona, i es nota. No us perdeu un cap de setmana o un pont al delta de l’Ebre, amb els seus espais grandiosos, les aus, els horitzons. I des d’allà teniu a tocar el massís dels ports de Beseit, amb el seu mont Caro, un altre parc natural únic. I remuntant l’Ebre arribareu en pocs kms. a les viles medievals de Miravet, Arnes o Horta de Sant Joan, precioses totes. Uns paisatges indescriptibles. O bé gaudiu de les platges de sorra del nostre sud inconnegut: les platges d’Alcanar, o les de l’Ametlla, amb les seves cales, molt desconegudes encara. Si en sou amants podeu bicicletejar, a banda del propi delta, disposareu d’una de les millors vies verdes d’Espanya. Per dormir fora del delta, a la vila de Tortosa, que mereix també una detinguda visita, us proposem l’Hotel Corona. Aneu al restaurant que hi ha al parc de Tortosa, que es diu així, El Parc, Av. Generalitat, 72, 977 444 866. Cuina de mercat, molt cuidada, a preus asequibles. Si us agrada el càmping penseu en l’Ametlla de Mar. Al mateix poble teniu l‘Hotel del Port. A Sant Carles de la Ràpita us recomanem l’Hotel Carles III, a tocar de les ones, molt bé. O Cal Batiste. Una hisenda mediterrània, digna de les mil i una nits, per la banda d’Alcanar, és el Tancat de Codorniu. També encantadora és la casa rural Villa Carmen, una altra joia. Molt més senzill l’Hostal Montecarlo, que està a la carretera N-340. Agradable el Càmping Estanyet. Un xic més cap aquí el càmping Els Alfacs. A la vila d’Amposta trobareu l’Hotel Ciutat d’Amposta, o el HCC Montsià. Per menjar l’Algadir te un bon restaurant. No us perdeu el Mon Natura Delta de l’Ebre, us en penediríeu!.

El espacio MónNatura en el Ebro es otra iniciativa loable de la fundación que Caixa de Catalunya creó para preservar espacios naturales de todo el país, conservarlos y divulgar sus virtudes y bellezas. En este caso está situado en el parque natural del Delta del Ebro, un lugar magnífico, maravilloso, inaudito, lleno de vida, ideal para una salida familiar. Mon Natura ha recuperado una antigua piscifactoría y unas viejas salinas junto a la balsa de la Tancada, que ocupan una superficie de 41 hectáreas, y las ha convertido en un centro de interpretación, lúdico y didáctico a la vez, increíble, para disfrute de los niños. Además, encontraréis una variada propuesta de actividades para conocer el área, los pájaros y la naturaleza del lugar. Os propondrán un recorrido para saber cómo se cultivaba la sal, como era la pesca tradicional, se podrá ir en barca toda la familia, verán miles de pájaros y aprenderéis muchas cosas nuevas. El centro de interpretación está abierto de miércoles a viernes de las 10 a las 14 horas. Los sábados, domingos y festivos hasta las 18 horas. En primavera y verano el horario se amplía de lunes a domingo, todo el día de 10 a 20 horas. Existe la posibilidad de concertar grupos fuera de estos horarios. Cualquier duda se puede consultar en el teléfono 977 053 801. Llegar es facilísimo: tomen la AP7 en dirección a Valencia hasta la salida 41, señalada como Amposta y Sant Carles de la Ràpita. Continúen en dirección a Sant Carles de la Ràpita por la antigua N-340 durante unos 3 km, hay que pasar el puente sobre el río Ebro, hasta la salida de Sant Jaume d’Enveja. Girar a la derecha en dirección a Muntells por la carretera TV-3405, por la que iréis hasta la balsa de la Tancada en unos 15 km. Al final hay que dejar el pueblo de los Muntells a mano izquierda y, antes de llegar a la urbanización Eucaliptus, girar a la derecha, en dirección a la laguna. Al final de la carretera, hay que girar de nuevo a la derecha, y en un km. encontrareis el punto de acceso. Para comer vayan a Deltebre, donde tenéis el sencillo Casanovas, o el hotelito rural, con mucho encanto Mas de Prades donde podrán dormir muy bien. También se está de fábula en el Hotel Rull, el clásico de la zona o en los apartamentos, muy cucos de El Petit Hotel. El Hotel Delta es el decano de la zona, y se nota. No os perdáis un fin de semana o un puente en el delta del Ebro, con sus espacios grandiosos, las aves, los horizontes. Y desde allí tenéis al lado el macizo de los puertos de Beceite, con su monte Caro, otro parque natural único. Y remontando el Ebro llegarán en pocos kms. a las villas medievales de Miravet, Arnes o Horta de San Juan, preciosas todas. Unos paisajes indescriptibles. O bien se podrá disfrutar de las playas de nuestro sur: las playas de Alcanar, o las de la Ametlla, con sus calas, muy desconocidas todavía. Si sois amantes pueden bicicletear, aparte del propio delta, dispondrán de una de las mejores vías verdes de España. Para dormir fuera del delta, en la villa de Tortosa, que merece también una detenida visita, les proponemos el Hotel Corona. Vayan al restaurante que hay en el parque de Tortosa, que se llama así, El Parque, Av. Generalidad, 72, 977 444 866. Cocina de mercado, muy cuidada, a precios asequibles. Si os gusta el camping pensad en L’Ametlla de Mar. En el mismo pueblo tienen el Hotel del Puerto. En Sant Carles de la Ràpita el Hotel Carlos III, junto a las olas, muy bien. O Cal Batista. Una hacienda mediterránea, digna de las mil y una noches, por Alcanar, es el Tancat de Codorniu. También encantadora es la casa rural Villa Carmen, otra joya. Mucho más sencillo el Hostal Montecarlo, que está en la carretera N-340.  Agradable el Camping Estanyet. Un poco más acá el camping Los Alfaques. En la villa de Amposta encontrarán el Hotel Ciudad de Amposta, o el HCC Montsià. Para comer el Algadir tiene un buen restaurante. ¡No os perdáis el Mundo Naturaleza Delta del Ebro!.

Una ruta per la Muga

La Muga és un riu petit, simpàtic, bellíssim, que travessa l’Empordà com una diagonal platejada. És un riu apte per l’oci familiar. D’aquells d’aigües netes, clares i saltarines, que forma gorgs i platges de picons que conviden a la banyada. També te racons més ferèstecs, salvatges, plens de vegetació, amb aigües de color verd maragda com les de la selva de les pel·ícules. Allà on travessa petites serres crea ràpids i indrets ombrívols amb petites rescloses i cascades. El nom Muga, frontera, li escau. Perquè marca el límit de la Catalunya Nord, al Vallespir, des que neix, al P albanyàirineu de Girona. La part de les fonts fins la bonica vila d’Albanyà és la més natural i bonica. Gorg preciosos on podeu remullar-vos, accessibles des del poble d’Albanyà per les pistes que porten riu amunt, i que s’endinsen al majestuòs Parc Natural del Bassegoda. D’Albanyà baixa el riu cap a Sant Llorenç de la Muga, un magnífic poble medieval que cal visitar amb deteniment. Aquí el riu forma platges fluvials molt adequades per infants petits. Més avall la Muga queda retinguda a l’embassament de Boadella, en terrenys fragosos i difícils, plens de bosc, que no podem seguir per carretera sense fer una volta. Aquesta marrada ens portarà a tocar del poble de Terrades. D’aquí en surt una bella carretera que porta a Boadella d’Empordà. Un cop a Boadella podeu perdre una estona al pantà, amb una presa amb vistes, i que te una zona habilitada pel bany. Torneu a Boadella i seguiu una carretereta veinal que mena a Les Escaules i Pont de Molins. La Muga us torna a acompanyar ara. Us ficareu a a l’estret de Les Escaules. Us recomanem vivament la visita a aquest petit poblet medieval, just un carrer, de cases de pedra i un castell ensorrat. Perdut en el temps i l’espai, desconegut i fora de ruta, aquí el riu es fa ràpid i montaner, amb salts fotogènics i admirables com el salt de la Caula, darrerament esfondrat. La ruta continua, força natural encara, fins Pont de Molins. Aquí travessem la N-II, i la AP7, a tocar de Figueres, i entrem en la gran plana. Si nus sembla ho podem deixar aquí. Podeu arribar a Albanyà agafant l’AP7 fins la sortida de Figueres Nord. D’allà preneu cap a Llers per la GI-5107. De Llers seguiu cap a Terrades per la GI-510, i cap a Sant Llorenç i Albanyà per la GI-511.  D’allà podeu tornar cap a Terrades per la mateixa ruta, desviant-vos per la GI-504 que travessa una serra on hi ha el bonic Santuari de la Salut, amb molt bona cuina i habitacions senzilles però molt decents. Recomanable. Acabada la carretera arribareu a la zona del pantà de Boadella. D’allà baixeu cap al poble de Boadella i Les Escaules per la GIV-5042. I així fins Pont de Molins. Evidentment podeu fer la ruta a la inversa. A la zona hi ha hotels, cases rurals, càmpings i restaurants de primera categoria, amb molt d’encant. Com ara La Fornal, a Terrades, o el luxòs Torre Laurentii a Sant Llorenç. Un càmping molt ben situat és el Bassegoda Park, amb restaurant, precisament a la part més bonica de les gorges del riu, a Albanyà.  El Trull d’en Francesc a Boadella és una aposta segura.  A Figueres teniu també tota mena de serveis per visitar la zona. Si us decidiu per aquesta ciutat us recomanem la comoditat i la cuina de l’Hotel Duran. Bona Muga!

La Muga es un río pequeño, simpático, bellísimo, que atraviesa el Empordà como una diagonal plateada. Es un río apto para el ocio familiar. De aquellos de aguas limpias, claras y saltarinas, que forma pozas y playas de guijarros que invitan a la bañada. También tiene rincones más agrestes, salvajes, llenos de vegetación, con aguas de color verde como las de la selva de las películas. Allí donde atraviesa pequeñas sierras crea rápidos y lugares sombríos con pequeñas presas y cascadas. El nombre Muga, frontera, le viene al caso. Porque marca el límite de la Cataluña Norte desde que nace, en el Pirineo de Girona. La parte de las fuentes hasta la bonita villa de Albanyà es la más natural y bonita. Pozas preciosas donde se podrá remojar la família, accesibles desde el pueblo de Albanyà por las pistas que llevan río arriba, y que se adentran en el majestuoso Parque Natural del Bassegoda. De Albanyà baja el río hacia Sant Llorenç de la Muga, un magnífico pueblo medieval que hay que visitar con detenimiento. Aquí forma playas fluviales muy adecuadas para niños pequeños. Más abajo la Muga queda retenida en el embalse de Boadella, en terrenos fragosos y difíciles, llenos de bosque, que no podemos seguir por carretera sin dar una vuelta. Este rodeo nos llevará cerca del pueblo de Terrades. De ahí sale una bella carretera que lleva a Boadella d’Empordà. Una vez en Boadella pueden perder un rato en el pantano, con buenas vistas, y que tiene una zona habilitada para el baño. Vuelvan a Boadella y sigan una carretera vecinal que conduce a Les Escaules y Pont de Molins. La Muga les vuelve a acompañar ahora. Os meteréis en el estrecho de Les Escaules. Os recomendamos vivamente la visita a este pequeño pueblo medieval, justo una calle, de casas de piedra y un castillo derrumbado. Perdido en el tiempo y el espacio, desconocido y fuera de ruta, aquí el río se hace rápido y montaraz, con saltos fotogénicos y admirables como la Caula, últimamente derrumbado. La ruta continúa, natural todavía, hasta Pont de Molins. Aquí cruzamos la N-II, y la AP7, junto a Figueres, y entramos en la gran llanura. Lo podemos dejar aquí. Pueden llegar a Albanyà cogiendo la AP7 hasta la salida de Figueres Norte. De allí tomar hacia Llers por la GI-5107. De Llers sigan hacia Terrades por la GI-510, y hacia San Lorenzo y Albanyà por la GI-511. De allí se puede volver hacia Terrades por la misma ruta, desviándose por la GI-504 que atraviesa una sierra donde se encuentra el bonito Santuario de la Salud, con muy buena cocina y habitaciones sencillas pero muy decentes. Recomendable. Terminada la carretera se llega a la zona del pantano de Boadella. De allí bajen hacia el pueblo de Boadella i Les Escaules por la GIV-5042. Y así hasta Pont de Molins. Evidentemente pueden hacer la ruta a la inversa. En la zona hay hoteles, casas rurales, campings y restaurantes de primera categoría, con mucho encanto. Como La Fornal, en Terrades, o el lujoso Torre Laurentii de Sant llorenç. Un camping muy bien situado es el Bassegoda Park, con restaurante, precisamente en la parte más bonita de las hoces del río, en Albanyà. El Trull d’en Francesc en Boadella es una apuesta segura. En Figueres tienen también todo tipo de servicios para visitar la zona. Si se deciden por esta ciudad les recomendamos la comodidad y la cocina del Hotel Duran.

Cabo de Gata

Cabo de Gata no és només el cap de gata, a la foto. No és només aquestes muntanyes negres i verticals que es llencen al mar com en una cascada de roca. Cabo de Gata és aixó, una carretera i un far, però es també un parc natural maravellós i diferent, una zona que heu de veure. Cabo de Gata te platges magnífiques de sorra blanca, daurada, grisa o negra. Com ara Monsul, o Los Genoveses, que estan prop del poblet costaner de San José. També te cales de picons, negres i durs, amb un paisatge extret de les mil i una nits: roca nua i palmeres, en indrets com Las Negras o Rodalquilar. També te poblets de pescadors, diminuts i encisadors, que dormiten bressolats per les onades del Mediterrà, com La Isleta del Moro, o Los Escullos. Te carreteres vora el mar, al llarg de kilòmetres i kilòmetres de llargues platges, com a les salines d’Almeria, camí del far. I un xic més lluny del mar, Cabo de Gata te ciutats industrioses, blanques impolutes, que fan de l’artesania un art, com Nijar amb les seves jarapes. Si un estiu no fa molta calor arribeu-vos fins cabo de Gata. Descobriu una natura verge feta d’antics volcans, cactus i palmeres, roques i penyes, mar i sal. Cases blanques com la neu sota un sol de justícia. I el mar, un mar blau profund, un mar blau poderós, d’un blau quasi negrós, banyant la sorra i picant els acantilats. Descobriu la vostra cala, aquella que us ha estat reservada des de sempre, aquí, al Cabo de Gata. Nosaltres sempre dormim a Almeria, en un hotel com el Costasol, o a San José, al càmping Tau. Un càmping antic i trotinat, però molt acollidor. O bé al més modern, a Los Escullos. I mengem al port de San José, en un restaurant mirant el mar. Plaer de Déus.

Cabo de Gata no es sólo la el cabo de gata, en la foto. No són sólo estas montañas negras y verticales que se lanzan al mar como en una cascada de roca. Cabo de Gata es esto, una carretera y un faro, pero es también un parque natural maravilloso y diferente, una zona que hay de ver. Cabo de Gata tiene playas de arena blanca, dorada, gris o negra. Como Monsul, o Los Genoveses, que están cerca del pueblo costero de San José. También tiene calas de piedra, negras y duras, con un paisaje extraído de las mil y una noches: roca desnuda y palmeras, en lugares como Las Negras o Rodalquilar. También te pueblecitos de pescadores, diminutos y encantadores, que se han dormido acariciados por las olas del Mediterráneo, como La Isleta del Moro, o Los Escullos. O carreteras junto al mar, a lo largo de kilómetros y kilómetros de largas playas, como en las salinas de Almería, camino del faro. Y un poco más lejos del mar, Cabo de Gata te ciudades blancas e impolutas, que hacen de la artesanía un arte, como Nijar con sus jarapas. Si un verano no hace mucho calor lleguense hasta cabo de Gata. Descubran una naturaleza virgen hecha de antiguos volcanes, cactus y palmeras, rocas y peñas, mar y sal. Casas blancas como la nieve bajo un sol de justicia. Y el mar, un mar azul profundo, un mar azul poderoso, de un azul casi negruzco, bañando la arena y los acantilados. Descubra su cala, aquella que le ha sido reservada desde siempre, aquí, en el Cabo de Gata. Nosotros dormimos en Almería, en un hotel como el Costasol, o en San José, en el camping Tau. Un camping antiguo y trasnochado, pero muy acogedor. O bien en el más moderno, de Los Escullos. Y comemos siempre en el puerto de San José, en un restaurante mirando el mar. Placer de Dioses.

Gerri de la Sal

Gerri de la Sal es troba a la sortida de l’estret de Collegats, donant-vos la benvinguda al Pallars, en la carretera que va de la Pobla de Segur a Sort. Potser en ruta cap al Pirineu, cap a la Vall d’Aran, hi hem passat, fins i tot parat. Però Guerri mereix un xic més. Mereix una visita. El poble te un monestir romànic de primer ordre: Santa Maria. Desgraciadament només en queda l’esglèsia, però es justifica sola. També podeu donar una volta per les salines que donen nom a la vila. Si penseu passar uns dies per la contrada, llavors us proposem una ruta des de Gerri cap a Peramea i a l’estany de Moncortés, misteriòs i profund.  Podeu seguir cap a la Vall Fosca. Sortireu a la Pobleta de Bellveí on podeu dinar a la braseria l’Era Marxant, Tel: 973 66 17 35. Menjareu de primera. Després de visitar la Vall Fosca podeu fer cap a La Pobla de Segur, menjar i dormir a l’hotel Solé, a la mateixa avinguda d’entrada al poble, davant de l’estació. Amb piscina i habitacions quàdruples. També tenen bonics apartaments. Si us ha agradat la Vall Fosca, a Molinos teniu l’hotel Vall Fosca, un lloc idílic on el repòs s’escolta.

Gerri de la Sal se encuentra a la salida del estrecho de Collegats, dándo la bienvenida al Pallars, en la carretera que va de la Pobla de Segur hasta Sort. Quizás en vuestra ruta hacia el Pirineo, hacia el Valle de Aran, habeis pasado, incluso parado. Pero Gerri merece un poco más. Merece una visita. El pueblo tiene un monasterio románico de primer orden: Santa Maria. Desgraciadamente sólo queda la esglèsia, pero se justifica sola. También podéis dar una vuelta por las salinas que dan nombre a la villa. Si pensáis pasar unos días en la comarca, entonces os proponemos una ruta desde Gerri hacia Peramea y al estanque de Moncortés, misterioso y profundo. Podéis seguir hacia la Vall Fosca. Saldréis justo en la Pobleta de Bellveí dónde podéis comer en la braseria la Era del Marxant. Tel: 973 66 17 35. Comeréis de primera. Tras visitar la Vall Fosca podéis hacer noche en La Pobla de Segur, comer y dormir en el hotel Solé, en la misma avenida de entrada al pueblo, delante de la estación. Con piscina y habitaciones cuádruples. También tienen bonitos apartamentos. Si os gustó la Vall Fosca, en Molinos tenéis el hotel del mismo nombre, un lugar idílico dónde el reposo se escucha.