Las Saladas


Entre Bujaraloz, un poble obert, de pas, de camí i de serveis, situat al centre dels Monegros, punt de parada a mig camí entre Fraga i Zaragoza, i Sástago, un poble alegre, fecund i agrícola, situat en un meandre del riu Ebre, que es contorsiona, l’abraça, el mima i l’omple d’hortes, trobareu les Salades. Entre aquestes dues viles aragoneses, en el espai que queda entre elles, just a la meitat de la zona més desèrtica dels Monegros, a la meitat de la carretera A-2105, hi trobareu quatre llacunes salades, de diferents mides. La més gran, la de la Platja, està situada a 8 kms. de Bujaraloz, a l’esquerra anat cap a Sástago. Medeix tres kms per dos, i conserva aigua quasi tot l’any. La sal s’acumula en els llocs que l’evaporació s’ha endut el líquid element. Les ruines d’antigues explotacions salineres fan de mut testimoni d’un paisatge que sembla d’un altre planeta. És bonic recòrrer aquest indret tan diferent, ple de llum i de sol, d’horitzons amples, com infinits. Torneu al cotxe i proseguiu un parell de kms. més. Trobareu el grup de les altres Salades, tres llacunes grans i un munt de mides diverses, just a mà dreta. Des de la carretera s’hi accedeix per un camí de terra, planer, però estret i amb molt de pedregar. No hi ha cap mena d’infraestructura. Quatre cartells indicadors, però ni miradors, ni aguaits. Es proposa un circuït de 8 kms, que rodeja les llacunes. El no res, la solitud, el vent, ho domina tot. A l’estiu fa un calor de por, la pols s’aixeca i s’acumula arreu. A l’hivern el fred és intens, dur, sense concesions, implacable. Les llacunes salades, buides d’aigua i de vida a l’estiu, plenes d’aus a la primavera, són una reserva ecològica important, un paradís pels ornitòlegs. Perque  els Monegros no son només un desert. Son un espai amb una vegetació peculiar, adaptada al clima extrem, i una fauna, invertebrats i ocells sobretot, acostumada a amagar-se i sobreviure. Arribeu-vos a les Salades, a 64 kms. de Zaragoza, 80 de Lleida, i uns 220 de Barcelona. Anar-hi només per veure el lloc, per molt curiós que sigui, seria un sacrifici gran. Però, en canvi, és una fantàstica sortida familiar si hi afegiu el proper, impressionant i desconegut monestir de Rueda, veritable joia del Císter, a tocar de Sástago. Una abadia preciosa, una maravella de l’art aragonès. Amb un hotel de 4 estrelles incorporat, a tocar del majestuós Ebre. No gaire lluny, al costat de Velilla d’Ebre, hi ha la Colònia Lèpida Celsa. Una ciutat romana intacta. No la coneixeu, molt natural, la cultura no es publicita gaire a casa nostra. També podeu apostar per la fantàstica arquitectura del monestir benet de Sigena, amb la tomba de Pere d’Aragó. No gaire lluny trobem també l’anomenat Mar d’Aragó, el pantà de Mequinenza, amb els seus esports naútics a l’abast. Ideal per a famílies aventureres. Podeu dormir molt i molt bé, i menjar de primera, i molt bé de preu, a l’Hostal Las Sabinas, a Bujaraloz, on la parella propietaria us dispensarà un tracte familiar. Habitacions senzilles però amb tota mena de serveis. Una veritable troballa. A Sástago, l’Hostal Monasterio de Rueda, (no confondre amb l’hotel de 4 estrelles), ofereix habitacions senzilles, bé de preu. Naturalment, a Zaragoza, teniu tota mena de serveis i d’hotels. Podeu incloure la visita a las Saladas en una ruta de Barcelona a Zaragoza que no inclogui l’autopista A-2, o la faci servir fins Bujaraloz, per baixar després a les Salades, a Sástago, fer el monestir de Rueda i Celsa. Una bona sortida en família!.

Entre Bujaraloz, un pueblo abierto, de paso, de camino y de servicios, situado en el centro de los Monegros, punto de parada a medio camino entre Fraga y Zaragoza, y Sástago, un pueblo alegre, fecundo y agrícola, situado en un meandro del río Ebro, que se contorsiona, lo abraza, lo mima y le llena de huertas están las Saladas. Entre estas dos villas aragonesas, en el espacio que queda entre ellas, justo a la mitad de la zona más desértica de los Monegros, a la mitad de la carretera A-2105, encontraréis cuatro lagunas saladas, de diferentes tamaños. La más grande, la de la Playa, está situada a 8 kms. de Bujaraloz, a la izquierda yendo hacia Sástago. Mide tres kms por dos, y conserva agua casi todo el año. La sal se acumula en los lugares en que la evaporación se ha llevado el líquido elemento. Las ruinas de antiguas explotaciones salineras hacen de mudo testigo de un paisaje que parece de otro planeta. Es bonito recorrer este lugar tan diferente, lleno de luz y de sol, de horizontes amplios, como infinitos. Vuelvan al coche y proseguiremos un par de kms. más. Encontrarán el grupo de las otras Saladas, tres lagunas grandes y un montón de diferentes tamaños, justo a la derecha. Desde la carretera se accede por un camino de tierra, llano, pero estrecho y con mucho pedregal. No hay ningún tipo de infraestructura. Cuatro carteles indicadores, pero ni miradores, ni observatorios. Se propone un circuito de 8 kms, que rodea las lagunas. La nada, la soledad, el viento, lo domina todo. En verano hace un calor de miedo, el polvo se levanta y se acumula todo. En invierno el frío es intenso, duro, sin concesiones, implacable. Las lagunas saladas, vacías de agua y de vida en verano, llenas de aves en primavera, son una reserva ecológica importante, un paraíso para los ornitólogos. Porque los Monegros no son sólo un desierto. Son un espacio con una vegetación peculiar, adaptada al clima extremo, y una fauna, invertebrados y pájaros sobre todo, acostumbrada a esconderse y sobrevivir. Acercaos a las Saladas, a 64 kms. de Zaragoza, 80 de Lleida, y unos 220 de Barcelona. Ir sólo para ver el lugar, por muy curioso que sea, sería un sacrificio grande. Pero, en cambio, es una fantástica salida familiar si se le añade el próximo, impresionante y desconocido monasterio de Rueda, verdadera joya del Císter, cerca de Sástago. Una abadía preciosa, una maravilla del arte aragonés. Con un hotel de 4 estrellas incorporado, junto al majestuoso Ebro. No muy lejos, junto a Velilla de Ebro, está la Colonia Lépida Celsa. Una ciudad romana intacta. No la conocéis, muy natural, la cultura no se publicita mucho en nuestro país. También se puede apostar por la fantástica arquitectura del monasterio de Sigena, con la tumba de Pedro de Aragón. No muy lejos encontramos también el llamado Mar de Aragón, el pantano de Mequinenza, con sus deportes náuticos al alcance. Ideal para familias aventureras. Pueden dormir muy bien, y saborear comida de primera, y muy bien de precio, en el Hostal Las Sabinas, en Bujaraloz, donde la pareja propietaria les dispensará un trato familiar. Habitaciones sencillas pero con todo tipo de servicios. Un verdadero hallazgo. En Sástago, el Hostal Monasterio de Rueda, (no confundir con el hotel de 4 estrellas), ofrece habitaciones sencillas, bien de precio. Naturalmente, en Zaragoza, tiene todo tipo de servicios y de hoteles. Pueden incluir la visita a las Saladas en una ruta de Barcelona a Zaragoza que no vaya por la autopista A-2, o la use hasta Bujaraloz, para bajar después a las Saladas, en Sástago, hacer el monasterio de Rueda y Celsa. ¡Una buena salida en familia!.

Bujaraloz


Bujaraloz és un poble simpàtic, obert, col·locat allà, en mig del desert dels Monegros, a mig camí entre Fraga i Zaragoza per l’autopista AP2 o la carretera N-II. El sol, la llum, ho domina tot. A l’estiu fa un calor de por, la pols s’aixeca i s’acumula arreu. A l’hivern el fred és intens, dur, sense concesions, implacable. La vila es defensa com pot. Ha aprés a conviure amb la seva situació en aquest pàram inacable que en altres temps reculats, diuen, fou un bosc que feia negres les muntanyes: els Montes Negros, o Monegros. Ara d’arbre no en queda cap. Però la voluntat de la gent d’aquesta terra aragonesa ho pot tot. S’han fet regadius i, amb molta feina, es progressa. Veus cultius per tot. Els habitans de Bujaraloz són gent alegre, recia, com cal. Hospitalaris, com pertoca i més. Aquests dies de fi d’agost celebren Sant Agustí. Festes. La nit del divendres, a la matinada, toro embolat. El dissabte guerra d’aigua i escuma, un luxe oriental en aquestes contrades tan seques. A la tarda més toros, i a la nit, ball. Diumenge matinades, missa, cants populars i dances típiques, més ball, a la tarda, a la nit de nou, i més toros pels carrers. En aquestes contrades, els braus són una tradició sagrada. I així tots els dies. El dilluns, diada pels infants, hi ha xocolatada i parc infantil. I tota la setmana ball i més ball, i toros i més toros deixats anar pel poble. I continua tota una setmana de gresca, folklore, jotes i marxa. Ah!, i també toros pels més petits. Podeu anar-hi si us sembla bé. I si ara no us ve de gust, aneu-hi un altre dia, en una altra època. Veureu l’esglèsia de Sant Jaume i el palau de Torres Solanot, un casalot renaixentista. També l’ermita de la Virgen de las Nieves, tota una ironia en aquest secarral. Però el més interessant, encara que pugui semblar mentida, és la part paisagística i natural. Les llacunes salades, buides a l’estiu, plenes de vida a la primavera, són una reserva ecològica important, paradís de les aus. Les Salades o “salinetas” són un conjunt d’estanys, petits mars de sal i de guix, inclosos com a ZEPA ornitológica. És impressionant visitar-les, veure’n els horitzons infinits, blancs, llunars. Hi ha dues rutes marcades. Potser la millor sigui la que descobreix l’entorn de l’anomenada “La Salada de la Playa”, que encara conserva les restes d’antigues explotacions comercials de sal. Si sou amants dels rallies, del món del motor, no us ha de faltar mai viure l’emoció d’una Baja España Aragón, el rallye del desert aragonés, que sempre passa ben a tocar de la localitat. O, si sou joves, de cos o d’esperit, o de les dues coses, el Monegros Desert Festival, que es celebra al juliol entre Bujaraloz i Fraga, prop del poblet de Candasnos. Aquesta vila dura i amable, a mig camí de tot arreu, senyora dels Monegros, és un centre de bones excursions per la comarca. A 64 kms. de Zaragoza, a 32 de l’impressionant i desconegut monestir de Rueda, joia del Císter, o la fantàstica arquitectura del monestir benet de Sigena, amb la tomba de Pere d’Aragó. No gaire lluny trobem també l’anomenat Mar d’Aragó, el pantà de Mequinenza, amb els seus esports naútics a l’abast. Ideal per a famílies aventureres. Podeu dormir molt i molt bé, i menjar de primera, i molt bé de preu, a l’Hostal Las Sabinas, on la parella propietaria us dispensarà un tracte familiar. Habitacions senzilles però amb tota mena de serveis. Una veritable troballa.

Bujaraloz es un pueblo simpático, abierto, colocado allí, en medio del desierto de los Monegros, a medio camino entre Fraga y Zaragoza. El sol, la luz, lo domina todo. En verano hace un calor de miedo, el polvo se levanta y se acumula. En invierno el frío es intenso, duro, sin concesiones, implacable. La villa se defiende como puede. Ha aprendido a convivir con su situación en este páramo inacable que en otros tiempos remotos, dicen, fue un bosque que hacía negras las montañas: los Montes Negros, o Monegros. Ahora de árbol no queda ni uno. Pero la voluntad de la gente de esta tierra aragonesa lo puede todo. Se han hecho regadíos y, con mucho trabajo, se progresa. Los habitantes de Bujaraloz son gente alegre, recia, como es debido. Hospitalarios, como corresponde y más. Estos días de finales de agosto celebran San Agustín. Fiestas. La noche del viernes, en la madrugada, toro embolado. El sábado guerra de agua y espuma, un lujo oriental en esta región tan seca. Por la tarde más toros, y por la noche, baile. Domingo madrugadas, misa, cantos populares y danzas típicas, más baile, por la tarde, en la noche de nuevo, y más toros por las calles. En estas regiones, los toros son una tradición sagrada. Y así todos los días. El lunes, día para los niños, hay chocolatada y parque infantil. Y toda la semana baile y más baile, y toros y más toros sueltos por el pueblo. Y continúa toda una semana de juerga, folclore, jotas y marcha. Ah, y también toros para los más pequeños. Pueden ir si les parece bien. Y si ahora no les apetece, vayan otro día, en otra época. Verán la iglesia de Santiago y el palacio de Torres Solanot, un caserón renacentista. También la ermita de la Virgen de las Nieves, toda una ironía en este secarral. Pero lo más interesante, aunque pueda parecer mentira, es la parte paisajística y natural. Las lagunas saladas, vacías en verano, llenas de vida en primavera, son una reserva ecológica importante, paraíso de las aves. Las Saladas o “salinetas” son un conjunto de estanques, pequeños mares de sal y de yeso, incluidos como ZEPA ornitológica. Es impresionante visitarlas, ver los horizontes infinitos, blancos, lunares. Hay dos rutas marcadas. Quizá la mejor sea la que descubre el entorno de la llamada “La Salada de la Playa”, que aún conserva los restos de antiguas explotaciones comerciales de sal. Si sois amantes de los rallies, del mundo del motor, no debe faltar nunca vivir la emoción de una Baja España Aragón, el rallye del desierto aragonés, que siempre pasa muy cerca de la localidad. O, si sois jóvenes, de cuerpo o de espíritu, o de ambas cosas, el Monegros Desert Festival, que se celebra en julio entre Bujaraloz y Fraga, cerca del pueblo de Candasnos. Esta villa dura y amable, a medio camino de todas partes, señora de los Monegros, es un centro de buenas excursiones por la comarca. A 64 kms. de Zaragoza, a 32 de la impresionante y desconocido monasterio de Rueda, joya del Cister, o la fantástica arquitectura del monasterio benedictino de Sigena, con la tumba de Pedro de Aragón. No muy lejos encontramos también el llamado Mar de Aragón, el pantano de Mequinenza, con sus deportes naúticos al alcance de todos. Ideal para familias aventureras. Pueden dormir muy bien, y comer de primera, y muy bien de precio, en el Hostal Las Sabinas, donde la pareja propietaria les dispensará un trato familiar. Habitaciones sencillas pero con todo tipo de servicios. Un verdadero hallazgo.

Alcañiz / Alcanyís


Alcanyís o Alcañiz, és la segona capital de la província de Teruel. És una gran ciutat, un centre molt important de serveis, que no està gaire lluny de Catalunya. Tot just una treintena llarga de quilòmetres de Gandesa. La visita a aquesta simpàtica i bonica vila es pot afegir a una ruta pel Matarranya o pel Maestrat. A Alcanyís és de visita obligada el seu impresionant castell, antic convent de l’ordre de Calatrava, que domina la ciutat des de dalt d’un turó al bell mig del casc antic. Aquesta fortalessa està ara reconvertida en un coquetó parador. La façana renaixentista amaga un interior medieval. A la torre de l’homenatge i la capella de l’antic castell podeu veure unes pintures gòtiques excepcionals, d’aquelles que surten als llibres de text d’història. Hi ha una interessant visita guiada Un cop visitada aquesta joia, podeu donar un tomb pel casc antic. Allà mereixen un comentari a banda el conjunt de la plaça d’Espanya, amb l’ajuntament i la llotja plateresca, (a la foto). Un xic més enllà trobareu la monumental colegiata, també del renaixement, amb una portada que fa tombar d’esquenes, inmensa, fenomenal. L’interior, sobri, ampli, de planta de saló, decepciona una mica. Potser perquè resulta excesivament moderna. Alcanys està perfectament comunicada amb Catalunya, València i la resta d’Aragó. Hi arribareu per la l’autopista AP7 fins Reus o Tarragona, i després fent uns 140 kilómetros per la N–420. O bé via Lleida per la A2. Són 160 kms. des de la capital de la Terra Ferma per la N–211. També podeu anar per la AP7 fins l’Hospitalet de l’Infant i anar després fins a Alcanyís per Mora la Nova i Gandesa. Per dormir teniu boníssims hotels. A més del propi parador al castell, teniu l’Hotel Guadalope, al centre de la vila. Un hotelet familiar, amb habitacions senzilles però amb molt d’encant. El Trillero és un hostal de poble, casolà, amb habitacions. Semblant és l’Hotel Meseguer, a l’avinguda Maestrazgo, 9, Tel: 978 83 10 02. Un hotel de tota la vida. ‎ També podeu considerar l’Hotel Calpe a la sortida de la ciutat, tot i que a nosaltres no ens acaba de fer el pes. Tots aquests hotels tenen restaurants, essent el del Trillero i el del Meseguer, cadascun en el seu estil, els que tenen una millor carta i menú, bons i amb bona relació qualitat i preu. Uns llocs recomanables on menjar. Des d’Alcanyís teniu a l’abast tota la natura i la cultura del Baix Aragó, el Maestrat i el Matarranya. La darrera novetat és la “Ciudad del Motor (MotorLand Aragón)“. Està situada ben a tocar de la vila, i és una mena de gran parc temàtic amb circuits de kars, motos i altres. Ideal per famílies amb passió per l’esport del motor i la velocitat. Per gent més calmada, amant dels ocells i els espais naturals, més enllà de la ciutat del motor, teniu dues llacunes salobres semidesèrtiques: La Estanca y Las Saladas. Són paratges naturals molt interessants i molt diferents del que coneixeu. La semana santa mereix un capítol a banda. És la mundialment coneguda Ruta del Tambor y el Bombo. A més d’Alcanyís, són famoses per les seves rompidas de la hora, les viles de Calanda, Samper o Híjar. Tota la regió està plena de bellíssims poblets amb monuments ibers, medievals, gòtics, renaixentistes i barrocs.Ideal per un cap de setmana llarg, pont o vacances, sobretot de Setmana Santa. Alcanyís, un bon destí de vacances.

Alcañiz es la segunda capital de la provincia de Teruel. Es una gran ciudad, un centro muy importante de servicios, que no está muy lejos de Cataluña. Apenas una treintena larga de kilómetros desde Gandesa. La visita a esta simpática y bonita villa se puede añadir a una ruta por el Matarraña o por el Maestrazgo. En Alcañiz es de visita obligada su impresionante castillo, antiguo convento de la orden de Calatrava, que domina la ciudad desde lo alto de una colina, en medio del casco antiguo. Esta fortaleza está ahora reconvertida en un coqueto parador. La fachada renacentista esconde un interior medieval. En la torre del homenaje y la capilla del antiguo castillo podéis ver unas pinturas góticas excepcionales, de esas que salen en los libros de texto de historia. Hay una interesante visita guiada. Una vez visitada esta joya, se puede dar una vuelta por el casco antiguo. Allí merecen un comentario aparte el conjunto de la plaza de España, con el ayuntamiento y la lonja plateresca, (en la foto). Un poco más allá se encuentra la monumental colegiata, también del renacimiento, con una portada inmensa, fenomenal. El interior, sobrio, amplio, de planta de salón, decepciona un poco. Quizá porque resulta excesivamente moderno. Alcañiz está perfectamente comunicada con Cataluña, Valencia y el resto de Aragón. Se llega por la autopista AP7 hasta Reus o Tarragona, y después haciendo unos 140 kilómetros por la N-420. O bien vía Lleida por la A2. Son 160 kms. desde la capital por la N-211. También se puede ir por la AP7 hasta L’Hospitalet de l’Infant y luego hasta Alcañiz por Mora la Nova y Gandesa. Para dormir tienen buenísimos hoteles. Además del propio parador en el castillo, tienen el Hotel Guadalope, en el centro de la villa. Un hotelito familiar, con habitaciones sencillas pero con mucho encanto. El trillero es un hostal de pueblo, casero, con habitaciones. Semejante es el Hotel Meseguer, en la avenida Maestrazgo, 9, Tel: 978 83 10 02. Un hotel de toda la vida. También se puede considerar el Hotel Calpe a la salida de la ciudad, aunque a nosotros no nos acaba de convencer. Todos estos hoteles tienen restaurantes, siendo el del trillero y el del Meseguer, cada uno en su estilo, los que tienen una mejor carta y menú, buenos y con buena relación calidad y precio. Unos lugares recomendables donde comer. Desde Alcañiz se tiene al alcance de la mano toda la naturaleza y la cultura del Bajo Aragón, el Maestrazgo y el Matarraña. La última novedad es la “Ciudad del Motor (MotorLand Aragón)”. Está situada muy cerca de la villa, y es una especie de gran parque temático con circuitos de kars, motos y otros. Ideal para familias con pasión por el deporte del motor y la velocidad. Para gente más calmada, amante de los pájaros y los espacios naturales, más allá de la ciudad del motor, tienen dos lagunas salobres semidesérticas: La Estanca y Las Saladas. Son parajes naturales muy interesantes y muy diferentes de lo que conoce por aquí. La semana santa merece un capítulo aparte. Es la mundialmente conocida Ruta del Tambor y el Bombo. Además de Alcañiz son famosas, por sus rompidas de la hora, las villas de Calanda, Samper o Híjar. Toda la región está llena de bellísimos pueblos con monumentos íberos, medievales, góticos, renacentistas y barrocos.Ideal para un fin de semana largo, puente o vacaciones, sobre todo de Semana Santa.