Jalenia Gora


En mig de les Muntanyes Tatra, en un entorn natural privilegiat, a la frontera entre Polònia i la República Txeca, la vila de Jalenia Gora fa la funció que a casa podem reservar a Puigcerdà, Vielha o La Seu d’Urgell. És un centre d’excursions i de serveis per als habitants o els turistes que passen per aquí. Des de Jalenia podeu arribar als idíl·lics boscos, rius i llacs del seu entorn, moure-us per les Tatra. Però Jalenia Gora encara te més sorpreses amagades: està idòniament situada en la ruta perfecta entre Praga i Wroklaw, i te un casc antic replet de monuments que cal visitar. Us els recomanarem. Primer el seu colorista rynek, amb l’ajuntament situat al mig, com cal, i com ha de ser. Amb el seu campanar majestuós, i el rellotge que marca la vida de la vila. Ens encantaren els edificis de la plaça, del barroc més viu, molt bonics. La resta de carrers, d’aire medieval, tenen molta vida. Menció a banda mereixen les esglésies. La catedral, la gran església ex-luterana, la diminuta ermita ortodoxa, al mig de la via principal de la ciutat, o la que ofereix el seu campanar com a torre de la muralla. Ja veieu que Jalenia Gora, tot i no ser ni Varsovia, ni Cracòvia ni Wroklaw, no us decepcionarà. Menjareu i dormireu de fàbula en aquesta vila mitjana i muntanyenca de Polònia. Proveu els restaurants del rynek, la plaça major, o els dels carrers dels voltants. Bon menjar, bé de preu, fàcil aparcament i no gaires dificultats en el trànsit. Tota mena d’establiments, botigues i facilitats en el carrer comercial que és l’ànima de la ciutat. Nosaltres vàrem dinar al Metafora, una mena de pub on serveixen menjar tradicional, però val a dir que tots els restaurants que varem veure semblaven molt deliciosos. D’hotels també n’està ple, la vila i els boscos i poblets dels voltants. Ens va agradar el Jelonek, a la ciutat vella. Rústic, agradable. Polònia, una bona idea per viatjar.

En medio de las Montañas Tatra, en un entorno natural privilegiado, en la frontera entre Polonia y la República Checa, la villa de Jalenia Gora hace la función que en casa podemos reservar a Puigcerdà, Vielha o La Seu d’Urgell. Es un centro de excursiones y de servicios para los habitantes o los turistas que pasan por aquí. Desde Jalenia se puede llegar a los idílicos bosques, ríos y lagos de su entorno, moverse por las Tatra. Pero Jalenia Gora aún tiene más sorpresas escondidas: está idóneamente situada en la ruta perfecta entre Praga y Wroklaw, y tiene un casco antiguo repleto de monumentos que hay que visitar. Os los recomendamos. Primero su colorista Rynek, con el ayuntamiento situado en medio, como es, y como debe ser. Con su campanario majestuoso, y el reloj que marca la vida de la villa. Nos encantan los edificios de la plaza, del barroco más vivo, muy bonitos. El resto de calles, de aire medieval, tienen mucha vida. Mención aparte merecen las iglesias. La catedral, la gran iglesia ex-luterana, la diminuta ermita ortodoxa, en medio de la vía principal de la ciudad, o la que ofrece su campanario como torre de la muralla. Ya veis que Jalenia Gora, a pesar de no ser ni Varsovia, ni Cracovia ni Wroklaw, no os decepcionará. Comeréis y dormiréis de fábula en esta villa media y montañosa de Polonia. Prueben los restaurantes del Rynek, la plaza mayor, o los de las calles de los alrededores. Buena comida, bien de precio, fácil aparcamiento y no muchas dificultades en el tráfico. Todo tipo de establecimientos, tiendas y facilidades en la calle comercial que es el alma de la ciudad. Nosotros comimos en Metáfora, una especie de pub donde sirven comida tradicional, pero hay que decir que todos los restaurantes que vimos parecían deliciosos. De hoteles también está lleno, la villa, y los bosques y aldeas de los alrededores. Nos gustó el Jelonek, en la ciudad vieja. Rústico, agradable.

Polònia


Als catalans una visita a Polònia ens porta a casa. Sembla un acudit però te una part de realitat. Els polacs, com nosaltres, han hagut al llarg de la seva història, d’enfrontar-se als desitjos d’absorció i uniformització dels seus poderosos veïns. Ara russos, ara alemanys o austríacs, han intentat, una vegada i l’altra, fer que els soferts “polacos” reneguessin de la seva llengua i la seva religió, en fi, de la seva identitat com a poble. Gràcies a Déu, això no ha estat així, i ara podem visitar els orgullosos habitants d’un país pròsper, amb ciutats i paisatges bellíssims. Malgrat ésser circumstàncies ben diferents, els catalans que visitin Polònia, ni que sigui per la broma fàcil de comparar-nos amb ells, podran sentir una complicitat, una germandat subtil, amb els polacs. Hi ha nombrosos vols, barats i més cars, a Varsòvia, a Cracòvia, a Katowice, o a qualsevol altra ciutat del país. És fàcil llogar-hi un cotxe per recórrer-la. La xarxa de carreteres és molt bona, malgrat hi ha poques autopistes. La vida és barata, la gent amable, tot i que molt seria, i el clima fresc, encara que l’estiu, segons com, pot ser calorós. Plou sovint, i a l’hivern neva força. En unes vacances a Polònia no podeu deixar de veure Cracòvia, amb el seu preciós rynek, el castell de Wawel i el casc antic. Tampoc Varsòvia, la capital, molt damnificada durant la segona guerra mundial, però reconstruïda amb cura. Prop de Cracòvia teniu dos patrimonis de la humanitat més: les mines de sal de Wieliczka, i els camps nazis d’Auschwitz i Birkenau. Cestokowa, amb la verge negre, és el seu Montserrat particular. Wroklaw, una ciutat medieval esplèndida, (a la foto en podeu veure l’ajuntament), i Zamosc, una vila renaixentista increïble, son altres dos joies. A la vora del Bàltic està Gdansk, amb una vila antiga preciosa, i els molls a tocar del mar. El país està plagat de parcs naturals, petits i més grans. Per dormir, les famílies amb nens ho tenim senzill. La cadena Novotel te hotels arreu del país, a les principals ciutats. Això és perquè va comprar la xarxa d’antics establiments comunistes Orbis, que ha remodelat. Els restaurants són típics, el menjar molt bo. Penseu en Polònia si voleu fer unes vacances familiars en un país ben diferent del nostre. En un país bonic, d’una naturalesa fascinant, amb una relació entre la qualitat del què s’oferiex, i el preu que et demanen, que no te, de moment, competidor. Bona estada a Polònia!

A los catalanes una visita a Polonia nos lleva a casa. Parece un chiste pero tiene una parte de realidad. Los polacos, como nosotros, han tenido a lo largo de su historia, de enfrentarse a los deseos de absorción y uniformización de sus poderosos vecinos. Ahora rusos, ahora alemanes o austriacos, han intentado, una y otra vez, hacer que los sufridos “polacos” reniegen de su lengua y su religión, en fin, de su identidad como pueblo. Gracias a Dios, esto no ha sido así, y ahora podemos visitar a los orgullosos habitantes de un país próspero, con ciudades y paisajes bellísimos. A pesar de ser circunstancias muy diferentes, los catalanes que visiten Polonia, aunque sea por la broma fácil de compararnos con ellos, podrán sentir una complicidad, una hermandad sutil, con los polacos. Hay numerosos vuelos, baratos y más caros, a Varsovia, a Cracovia, a Katowice, o a cualquier otra ciudad del país. Es fácil alquilar un coche para recorrerlo. La red de carreteras es muy buena, aunque hay pocas autopistas. La vida es barata, la gente amable, aunque muy seria, y el clima fresco, aunque el verano, según como, puede ser caluroso. Llueve a menudo, y en invierno nieva bastante. En unas vacaciones en Polonia no puede dejar de ver Cracovia, con su precioso Rynek, el castillo de Wawel y el casco antiguo. Tampoco Varsovia, la capital, muy damnificada durante la segunda guerra mundial, pero reconstruida con cuidado. Cerca de Cracovia tienen dos patrimonios de la humanidad más: las minas de sal de Wieliczka, y los campos nazis de Auschwitz y Birkenau. Cestokowa, con la virgen negra, es su Montserrat particular. Wroklaw, una ciudad medieval espléndida, (en la foto podéis ver el ayuntamiento), y Zamosc, una villa renacentista increíble, son otros dos joyas. A orillas del Báltico está Gdansk, con una villa antigua preciosa, y los muelles junto al mar. El país está plagado de parques naturales, pequeños y mayores. Para dormir, las familias con niños lo tenemos sencillo. La cadena Novotel tiene hoteles en todo el país, en las principales ciudades. Esto es porque compró la red de antiguos establecimientos comunistas Orbis, que ha remodelado. Los restaurantes son típicos, la comida muy buena. Piensen en Polonia si quieren hacer unas vacaciones familiares en un país muy diferente del nuestro. En un país hermoso, de una naturaleza fascinante, con una relación entre la calidad de lo que se ofrece y el precio que te piden, que no tiene, de momento, competidor.

Pszczyna


Un nom impronunciable per una vila petita, diminuta de la Polònia més rural. Una vila que no te res d’especial, i que si no fos a tocar d’Auschwitz, i de Cracòvia, no us ressenyaríem aquí. Però Pszczyna està molt propera al camp nazi i a la bella capital polaca i, per aquesta raó, si volteu per aquí, us recomanem que dediqueu una estona a fer un volt per aquesta joia de butxaca. Pszczyna te una plaça gran, amb edificis de colors. No és el millor rynek del país però te certa gràcia. En un costat s’aixeca l’ajuntament, que te annexada una església luterana, Ara està orfe de feligresos, i tancada. Però és una construcció barroca, bonica, i el seu campanar domina la plaça tota. L’església catòlica la trobareu en un segon pla, darrera de l’ajuntament. Està oberta sempre. L’altra gran oferta de la vila és el castell, una obra del XIX, de gust clarament francès, amb un parc esplèndit, potser el millor que te Pszczyna. El palau va pertànyer a una família noble alemanya que va lograr preservar-lo fins al final de la guerra, quan fou incautat i convertit en una mena de museu del final de l’aristocràcia. Si us agraden aquesta mena de museus us aconsellem veure les sales totalment moblades d’època, amb una tendència clara a no deixar cap racó buit. Els jardins mereixen també una passejada lenta, admirant els llacs, els arbres i la frescor, sobretot a l’estiu. Pszczyna te una oferta hotelera i gastronòmica que ja voldrien altres viles més grans. Varem menjar molt bé en una molt nova i moderna pizzeria i gelateria, al Rynek mateix. Però trigàrem molt a decidir-nos perquè també ens agradaren l’hotel Zamkowy i el seu encantador restaurant i la taberna del davant, anomenada Frykowka, també al Rynek. Pareu a la vila si hi passeu aprop, venint o anant per Polònia, o com a desengreixant anímic sortint de veure Auswithz – Birkenau. No te res, però us encantarà la seva tranquil·litat, el tamany, la senzillessa. Bons aparcaments, guardats o no, facilitat per moure’s dins els carrers ordenats i afables. Com veieu, ens va fer molt el pes la bella i petita Pszczyna. No us la perdeu!.

Un nombre impronunciable para una villa pequeña, diminuta de la Polonia más rural. Una villa que no tiene nada de especial, y que si no fuera porque está al lado de Auschwitz, y de Cracovia, no resenyaríamos aquí. Pero Pszczyna está muy próxima al campo nazi ya la hermosa capital polaca y, por esta razón, si estais visitando esta zona, os recomendamos que dediqueis un rato a dar una vuelta por esta joya de bolsillo. Pszczyna tiene una plaza grande, con edificios de colores. No es el mejor Rynek del país pero tiene cierta gracia. En un lado se levanta el ayuntamiento, que tiene anexada una iglesia luterana, ahora está huérfana de feligreses, y cerrada. Pero es una construcción barroca, hermosa, y su campanario domina la plaza toda. La iglesia católica la encontraréis en un segundo plano, detrás del ayuntamiento. Está abierta siempre. La otra gran oferta de la villa es el castillo, una obra del XIX, de gusto claramente francés, con un parque espléndido, quizá lo mejor que tiene Pszczyna. El palacio perteneció a una familia noble alemana que logró preservarlo hasta el final de la guerra, cuando fue incautado y convertido en una especie de museo del final de la aristocracia. Si os gustan este tipo de museos os aconsejamos ver las salas totalmente amuebladas de época, con una tendencia clara a no dejar ningún rincón vacío. Los jardines merecen también un paseo lento, admirando los lagos, los árboles y la frescura, sobre todo en verano. Pszczyna tiene una oferta hotelera y gastronómica que ya quisieran otros pueblos más grandes. Comimos muy bien en una muy nueva y moderna pizzería y heladería, en el Rynek mismo. Pero tardamos mucho en decidirnos porque también nos gustaron del hotel Zamkowy y su encantador restaurante y la taberna de enfrente, llamada Frykowka, también en el Rynek. Parad en la villa si pasáis cerca, viniendo o yendo por Polonia, o como desengrasante anímico saliendo de ver Auswithz – Birkenau. No tiene nada, pero os encantará su tranquilidad, el tamaño, la senzillez. Buenos aparcamientos, guardados o no, facilidad para moverse dentro las calles ordenadas y apacibles. Como veis, nos gusto la bella y pequeña Pszczyna. ¡No os la perdáis!.

Mina de sal de Wieliczka


Diuen que a Polònia, a tocar de la ciutat medieval fabulosa de Cracòvia, hi ha les mines de sal més espectaculars i boniques d’Europa. Potser és així. Potser sí que Wieliczka  te les mines de sal més sorprenents del continent. Però particularment, a nosaltres, ens van agradar tant o més les de casa, les mines de sal de Cardona. Ja sabem que no son tan grans, ni tan profundes, ni tan artístiques. En canvi, son més pegagògiques, i més boniques, en quan a estalacmites i estalactites salines es refereix. Ara bé, cal reconèixer que les de Polònia són inmenses, amb escenaris subterranis fabulosos, com ara catedrals i teatres construïts pels miners a 110 metres sota terra, o llacs subterranis salins. Però tot plegat una mica destarotat per l’excessiu afany de guanyar diners, pel parking, per les botigues, pels restaurants i tendes de records. Una mica massa “parc d’atraccions”. Dit això, si aneu per Polònia, per la zona de Cracòvia, una opció de viatge familiar que us recomanem molt i molt, podeu pensar de visitar Wieliczka. Perquè cal veure-les, perquè són patrimoni de la humanitat, i perquè tothom hi va. Estigueu atents als horaris d’entrada, als preus i als idiomes. Totes les visites són guiades, i n’hi ha en castellà. Els preus, força elevats, varien en funció de l’hora, el llenguatge i el dia. Dins la mina fa fred. Porteu alguna prenda d’abric. Les corrents d’aire son brutals. Hi ha bon aparcament, pagant, a la mateixa entrada, situada en un bonic parc. Dins aquest recinte disposareu de tota mena de serveis: bars, restaurants, WC, màquines expenedores de tota mena… i fins un hotel, molt luxós, per bones butxaques. A Wieliczka podeu arribar-hi en cotxe des de Kracow seguint la carretera E40. De fet és un contínuum urbà de 10 kms.  També possible arribar-hi en tren agafant un servei local de l’estació central de Cracòvia fins la de Wieliczka Rynek. Les mines, però, queden un xic lluny. Més cómode el bus 304, que us deixa de porta a porta. Per dinar, a més dels bars de les mines, teniu diversos restaurants al centre de Wieliczka. Nosaltres, però, us aconsellem fer-ho a Cracòvia. Als carrers que donen al Rynek hi ha llocs molt bonics on podreu menjar per pocs Zlotys. Nosaltres ho hem fet al barri jueu, al Kasimiriez, en un bar restaurant informal portat per gent jove, el Warsztat Avocado, bona taula. Al carrer Bozego Ciala 1, Kazimierz. Per dormir el millor per les famílies és els Novotels. Perfectes. N’hi ha dos, un a l’avinguda de l’aeroport, un xic lluny i mal comunicat, i l’altre al centre, al costat dl castell de Wawel, a tocar del riu. Millor aquest, podreu arribar al Rynek caminant. Esperem que us agradi aquesta maravella de Polònia.

Dicen que en Polonia, junto a la ciudad medieval fabulosa de Cracovia, se encuentran las minas de sal más espectaculares y bonitas de Europa. Quizá sea así. Quizás sí que Wieliczka tiene las minas de sal más sorprendentes del continente. Pero particularmente, a nosotros, nos gustaron tanto o más las de casa, las minas de sal de Cardona. Ya sabemos que no son tan grandes, ni tan profundas, ni artísticas. En cambio, son más pegagogicas, y más bonitas, en cuanto a estalacmitas y estalactitas salinas se refiere. Ahora bien, hay que reconocer que las de Polonia son inmensas, con escenarios subterráneos fabulosos, como catedrales y teatros construidos por los mineros a 110 metros bajo tierra, o lagos subterráneos salinos. Pero todo ello un poco mediatizado por el excesivo afán de ganar dinero, con el parking, con las tiendas, los restaurantes y las tiendas de recuerdos. Un poco demasiado “parque de atracciones”. Dicho esto, si vais por Polonia, por la zona de Cracovia, una opción de viaje familiar que les recomendamos muy mucho, pueden pensar en visitar Wieliczka. Porque verlas, hay que verlas, porque son patrimonio de la humanidad, y porque todo el mundo va. Estad atentos a los horarios de entrada, a los precios y los idiomas. Todas las visitas son guiadas, y las hay en castellano. Los precios, bastante elevados, varían en función de la hora, el lenguaje y el día. Dentro de la mina hace frío. Lleven alguna prenda de abrigo. Las corrientes de aire son brutales. Hay buen aparcamiento, pagando, en la misma entrada, situada en un bonito parque. Dentro de este recinto dispondrán de todo tipo de servicios: bares, restaurantes, WC, máquinas expendedoras… y hasta un hotel, muy lujoso, para gente con buenos bolsillos. Hasta Wieliczka se puede llegar en coche desde Kracow siguiendo la carretera E40. De hecho es un continuo urbano de 10 kms. También es posible llegar en tren cogiendo un servicio local desde la estación central de Cracovia hasta la de Wieliczka Rynek. Las minas, sin embargo, quedan un poco lejos. Más cómodo seria el bus 304, que les deja de puerta a puerta. Para comer, además de los bares de las minas, tienen varios restaurantes en el centro de Wieliczka. Nosotros, sin embargo, les aconsejamos hacerlo en Cracovia. En las calles que dan al Rynek hay lugares muy bonitos donde podréis comer por poco zlotys. Nosotros lo hemos hecho en el barrio judío, el Kasimiriez, en un bar restaurante informal llevado por gente joven, el Warsztat Avocado, con buena mesa. En la calle Bozego Cial 1, Kazimierz. Para dormir lo mejor para las familias són los Novotel. Perfectos. Hay dos, uno en la avenida del aeropuerto, un poco lejos y mal comunicado, y el otro en el centro, junto al castillo de Wawel, al lado del río. Se puede llegar al Rynek caminando. Esperamos que os guste esta maravilla de Polonia.

Jawor


Les esglèsies de Jawor i Swidnica, les anomenades esglésies de la Pau. Aquesta si que és una visita que no us podeu perdre si mai feu unes vacances a Polònia. En la regió de Silèsia, els luterans varen obtenir el permís per construir tres temples per practicar la seva religió prohibida. Els catòlics, però, imposaren unes quantes condicions. El campanar no podia sobrepassar l’alçada de la teulada. La construcció havia de ser íntegrament en fusta, sense cap ferro ni pedra, ni per als claus. Finalment calia situar-les a una distància d’un tret de canó dels pobles. Els protestants compliren les lleis, en una regió hostil, en una terra que ha patit molt al llarg dels segles. El resultat, és avui en dia, unes esglésies increïbles, mostra de l’enginy humà, que han estat declarades patrimoni de la humanitat. Uns temples de fusta, ricament decorats, una proesa de l’enginyeria, del talent. Com grans teatres d’opera, immensos, amb làmpades d’aranya penjant dels sostres altíssims, amb balconades, amb daurats arreu on mireu. Una maravella que us deixarà bocabadats. De les tres només en resten dues: Jawor i Swidnica. Son diferents, però també molt iguals. Són molt maques. Us recomanem que perdeu una mica de temps, que us desvieu de la vostra ruta cap a Wroklaw o Praga, per veure’n ni que sigui una. Us costarà trobar-les perquè no sempre estan tot el ben indicades que podríem esperar d’uns edificis protegits per la UNESCO. Menjar bé, i bé de preu en aquests poblets allunyats de les rutes turístiques és molt fàcil. També dormir-hi, si us cal. Mireu-vos els restaurants del Rynek, la plaça major del poble, com ara el Ratuszowa, o altres. Hi ha bones pizzeries. El menjar italià triomfa arreu de Polònia. També els hotels com ara el mateix Jawor, o el Willa Furtak, amb bon restaurant. Les esglésies de fusta, recordeu, impactants!.

Cracòvia / Krakow


Cracòvia és un destí fantàstic per unes vacances amb els vostres fills i filles. És ideal per un cap de setmana llarg, un pont o unes vacances curtes. Perquè és diferent, és llunyà sense estar a l’altra banda del món, és exòtic però dins la Unió Europea. Cracòvia és una vila medieval, amb un casc antic de somni, molt ben conservat, digne de ciutats mítiques com Florència o Praga. Aquesta maravellosa ciutat fou la capital de Polònia durant molts segles, i perduda aquesta, s’adormí fins els nostres dies. La segona guerra mundial respectà força bé el nucli medieval. Sense cap mena de dubte el centre d’aquest és la fastuosa plaça central, el Rynek, ampla i espaiosa, rodejada de cases dels segles XV a XVIII. Al mig s’hi alça la llotja dels teixits, avui i sempre un mercat. Ara podreu comprar-hi regals de tota mena. En un costat la vista s’enlaira davant les torres de Santa Maria, la catedral nova, de totxana vermella, obra gòtica prodigiosa, plena de tresors a l’interior. De dalt la seva torre, cada dia al migdia, un trompetista toca una melodia per recordar la invasió dels tàrtars. Del Rynek surten carrers amb cases, palaus, convents i esglèsies magnífiques. Us recomenem vivament el carrer dels canonges, o de les canongies, farcit de mansions renaixentistes. Ens va agradar molt especialment la façana delicada i l’interior barroc de Sant Pere i Sant Pau, una esglèsia que val la pena visitar. Seguint endavant arribareu al cim del turó on es dreça el Castell de Wawel, dominant el riu Vístula. És un complexe enorme i poderós, una autèntica ciutat reial, amb el palau del rei, la catedral vella, torres, patis fantàstics i vistes damunt Cracòvia. Més enllà baixareu cap al barri de Kasimiriez, el barri jueu. Res no queda d’aquell gueto esplèndit. Els jueus foren masacrats. Un parell de sinagogues, un barri una mica deixat. No podeu marxar sense visitar, als afores, la mina de sal de Wieliczka. Un clàssic, patrimoni de la humanitat com la ciutat mateixa de Cracòvia. Potser una mica disneylandia, massa organitzat i un xic car, però la gent hi va, i no ens atreviríem a dir-vos que no hi anèssiu. Guia en castellà, a certes hores. A tocar teniu la vila de Nova Huta, un exemple del que pot destruïr paisatges i persones l’Stalinisme. Blocs de pisos socialistes “reals” amb un punt de tenebrisme social. Esglèsia trencadora, amb un Sant Crist que val la pena veure. També us recomanem la visita al camp nazi d’Auschwitz, especialment el segon, el de Birkenau. Un lloc on us vacunareu contra tots els totalitarismes. Si només podeu veure’n un, preferiu llavors Birkenau. Impressionant, senzill, corprenedor, i sense el circ que han acabat muntant al voltant del camp de Auschwitz I. Ja veieu que Cracòvia dona per un parell o tres de dies. Nosaltres varem dormir al Novotel. Perfectes. N’hi ha dos, un a l’avinguda de l’aeroport, un xic lluny i mal comunicat, i l’altre al centre, al costat dl castell de Wawel, a tocar del riu. Millor aquest, podreu arribar al Rynek caminant. Per dinar hi ha llocs molt bonics on podreu menjar per pocs Zlotys. En tot cas sempre bé de preu. Nosaltres ho hem fet a Kasimiriez, en un bar restaurant informal portat per gent jove, el Warsztat Avocado, bona taula. Al carrer Bozego Ciala 1, Kazimierz. Bona estada a la bellíssima Krakow!.

Cracovia es un destino fantástico para unas vacaciones con sus hijos e hijas. Es ideal para un fin de semana largo, un puente o unas vacaciones cortas. Porque es diferente, es lejano sin estar al otro lado del mundo, es exótico pero dentro de la Unión Europea. Cracovia es una villa medieval, con un casco antiguo de ensueño, muy bien conservado, digno de ciudades míticas como Florencia o Praga. Esta maravillosa ciudad fue la capital de Polonia durante muchos siglos, y perdida ésta, se durmió hasta nuestros días. La segunda guerra mundial respetó bastante bien el núcleo medieval. Sin lugar a dudas el centro de esta ciudad es la fastuosa plaza central, el Rynek, ancha y espaciosa, rodeada de casas de los siglos XV a XVIII. En medio se alza la lonja de los paños, hoy y siempre, un mercado. Ahora se puede comprar allí regalos de todo tipo. En un lado la vista se eleva ante las torres de Santa María, la catedral nueva, de ladrillo rojo, obra gótica prodigiosa, llena de tesoros en el interior. Desde arriba de su torre, cada día al mediodía, un trompetista toca una melodía para recordar la invasión de los tártaros. Del Rynek salen calles con casas, palacios, conventos e iglesias magníficas. Os recomendamos vivamente la calle de los canónigos, o de las canonjías, repleta de mansiones renacentistas. Nos gustó especialmente la fachada delicada y el interior barroco de San Pedro y San Pablo, una iglesia que merece la pena visitar. Siguiendo adelante llegarán a la cima de la colina donde se alza el Castillo de Wawel, dominando el río Vístula. Es un complejo enorme y poderoso, una auténtica ciudad real, con el palacio del rey, la catedral vieja, torres, patios fantásticos y vistas sobre Cracovia. Más allá bajaréis hacia el barrio de Kasimiriez, el barrio judío. Nada queda de aquel gueto espléndido. Los judíos fueron masacrados. Un par de sinagogas, un barrio un poco dejado. No pueden irse sin visitar, en las afueras, la mina de sal de Wieliczka. Un clásico, patrimonio de la humanidad como la ciudad misma de Cracovia. Quizás un poco Disneylandia, demasiado organizado y un poco caro, pero la gente va, y nosotros no nos atreveríamos a decirles que no fueran. Guía en castellano, a ciertas horas. Cerca, el pueblo de Nueva Huta, un ejemplo de lo que puede destruir los paisajes y las personas el Stalinismo. Bloques de pisos socialistas “reales” con un punto de tenebrismo social. Iglesia rompedora, con un Santo Cristo que vale la pena ver. También os recomendamos la visita al campo nazi de Auschwitz, especialmente el segundo, el de Birkenau. Un lugar donde os vais a vacunar contra todos los totalitarismos. Si sólo pueden ver uno, prefieran entonces Birkenau. Impresionante, sencillo, cautivador, y sin el circo que han acabado montando alrededor del campo de Auschwitz I. Ya veis que Cracovia da para un par o tres de días. Nosotros dormimos en un Novotel. Perfectos. Hay dos, uno en la avenida del aeropuerto, un poco lejos y mal comunicado, y el otro en el centro, junto lun castillo de Wawel, junto al río. Es el mejor porque se puede llegar al Rynek caminando. Para comer hay lugares muy bonitos donde os pondréis las botas por pocos zlotys. En todo caso siempre bien de precio. Nosotros lo hemos hecho en Kasimiriez, en un bar restaurante informal llevado por gente joven, el Warsztat Avocado, buena mesa. En la calle Bozego Cial 1, Kazimierz.