Fira de l’oli novell a Santa Bàrbara


oli_santa_barbara

Santa Bàrbara és un poble de les Terres de l’Ebre, a la comarca del Montsià, situat entre Tortosa i Amposta. Hi arribareu per l’autopista AP-7, sortint a Tortosa i agafant la T-331, o bé sortint a Amposta i prenent la T-350. Fàcil en qualsevol cas. És un poble típic del sur, amb carrers amples, creuats en angle recte, cases baixes i blanques i molt de sol i vent. El paisatge també és el que podíem esperar. Camps de secà. Oliveres fins on es perd la vista, i tarongers. Roca nua, camps sense gespa, i darrera la població les aspres muntanyes dels Ports aixecant al cel els seus cims poderosos i austers. Santa Bàrbara te una cooperativa oleícola molt important. A les Terres de l’Ebre, l’agricultura és el sector econòmic més important. Per això, en aquesta vila sudenca organitzent una senyora fira de l’Oli Novell, dels Cítrics i Comerç. El que tenen, ni més ni menys. Hi haurà, és clar, una fira. Amb els típics stands d’expositors, amb productes rurals i gastronòmics de qualitat, però també activitats de tota mena i per a totes les edats. Ens interessen les infantils: passejades en carro des del museu Àngel Fibla, tallers, mostra d’artesania…  Amb motiu de la fira, els restaurants de la zona oferiran menús basats en la cuina de l’oli. Santa Bàrbara, a més, te alguns atractius turístics que podeu visitar en familía, com per exemple la seva església, el museu del pàges d’Àngel Fibla, o les famoses masades, masies, dels entorns. Pel fet d’estar situada a prop de Tortosa, de l’Ebre, dels seu Delt,a i dels Ports, és un bon centre d’excursions per la zona. Així podeu rodar per la capital de l’Ebre, la seva catedral, el castell, o bé arribar-vos al Delta, a passejar amb la barca. O admirar les pintures llevantines, declarades patrimoni de la humanitat. Les de l’Ermita per exemple. O visitar un molí d’oli, com el Molí de la Creu, a La Galera, a tocar de Santa Bàrbara, amb els seus camps d’oliveres centenàries. O fer senderisme pel Mont Caro, pels barrancs de La Galera, o resseguir la via verda que remunta l’Ebre. Uns dies d’esbarjo per aquesta terra dura i inhòspita, tan diferent de casa nostra. Paradoxalment, malgrat el que poguèssiu pensar, a Santa Bàrbara menjareu i dormireu de fàbula. Un poble petit que te unes infraestructures que ja voldríen ciutats de major importància. Mireu-vos l’Hotel Diego, amb un restaurant encara millor. Molt recomanable. No està gens malament l’Hostal Arasa, amb restaurant i habitacions molt correctes. També molt bo el restaurant Com Tú. Modern i desenfadat. L’Hostal dels Frares ofereix natura i un restaurant interessant. Molt més senzillet, La Venta de la Punta ofereix també taula i llits, al carrer Major, 226, Tel: 977 71 90 95. Al tennis del poble també hi ha servei de bar, i quelcom més. També teniu els hotels i restaurants de Tortosa, o bé els de les poblacions de costa, com Sant Carles de la Ràpita o Alcanar, on hi ha tota mena de serveis.

Santa Bárbara es un pueblo de las Tierras del Ebro, en la comarca del Montsià, situado entre Tortosa y Amposta. Llegarán por la autopista AP-7, saliendo en Tortosa y tomando la T-331, o bien saliendo en Amposta y tomando la T-350. Fácil en cualquier caso. Es un pueblo típico del sur, con calles anchas, cruzadas en ángulo recto, casas bajas y blancas y mucho sol y viento. El paisaje también es lo que podíamos esperar. Campos de secano. Olivos hasta donde se pierde la vista, y naranjos. Roca desnuda, campos sin hierba, y detrás de la población las ásperas montañas de los Ports levantando al cielo sus cumbres poderosos y austeros. Santa Bárbara tiene una cooperativa oleícola muy importante. En las Tierras del Ebro, la agricultura es el sector económico más importante. Por ello, esta villa organiza una señora feria del Aceite, los Cítricos y el Comercio. Lo que tienen, ni más ni menos. Habrá, claro, una feria. Con los típicos stands de expositores, con productos rurales y gastronómicos de calidad, pero también actividades de todo tipo y para todas las edades. Nos interesan las infantiles: paseos en carro desde el museo Ángel Fibla, talleres, muestra de artesanía … Con motivo de la feria, los restaurantes de la zona ofrecerán menús basados ​​en la cocina del aceite. Santa Bárbara, además, tiene algunos atractivos turísticos que se pueden visitar en familía, como por ejemplo su iglesia, el museo del campesino de Ángel Fibla, o las famosas masías de los entornos. Por estar situada cerca de Tortosa, del Ebro, de su Delta, y de los Puertos de Beceite, es un buen centro de excursiones por la zona. Así pueden llegarse hasta la capital del Ebro, con su catedral, el castillo, o bien al Delta, a pasear con la barca. O admirar las pinturas levantinas, declaradas patrimonio de la humanidad. Las de la Ermita por ejemplo. O visitar un molino de aceite, como el Molino de la Cruz, en La Galera, junto a Santa Bárbara, con sus campos de olivos centenarios. O hacer senderismo por Mont Caro, por los barrancos de La Galera, o seguir la vía verde que remonta el Ebro. Unos días de recreo en esta tierra dura e inhóspita, tan diferente de nuestra casa. Paradójicamente, pese a lo que pudiéramos pensar, en Santa Bárbara comeréis y dormiréis de fábula. Un pueblo pequeño que tiene unas infraestructuras que ya desearían ciudades de mayor importancia. Como el Hotel Diego, con un restaurante aún mejor. El Hostal los Frailes, que ofrece naturaleza y un restaurante interesante. Mucho más sencillito, La Venta de la Punta ofrece también mesa y camas, en la calle Mayor, 226, Tel: 977 71 90 95. En el tenis del pueblo también hay servicio de bar, y algo más. También tienen a mano los hoteles y restaurantes de Tortosa, o bien los de las poblaciones de costa, como San Carlos de la Rápita o Alcanar.

Vilafamés


vilafames

El bellíssim poble medieval de Vilafamés està situat a les serres interiors de Castelló, no gaire lluny de la capital de província, i tampoc no gaire allunyat de la costa. Uns 20 kms de l’un i de l’altra. El poble és una cucada. Un entremig entre un poble blanc llevantí, molt sudenc, una vila medieval toscana i un poblet rural. El lloc és paisagísticament increible, torturat i difícil, ple de barrancs i espadats, coberts de pi blanc. No és estrany que estigués habitat des de la més remota antiguitat, com ho demostren els jaciments prehistòrics, molt interessants, que es troben arreu del terme municipal, molts amb pintures. Els ibers i els romans continuaren gaudint de la zona, i els àrabs també. Ells foren els qui bastiren l’esplèndid castell que corona el poble i la muralla que, a trams, l’encercla. També son obra dels musulmans els carrerons estrets i tortuosos de la vila, plens de cases de pedra emblanquinades de cal. En resum, el casc antic és preciós, i ha estat declarat com a conjunt històric i artístic. Entre els monuments que us caldrà visitar ressenyem l’església de la sang, i la de l’Assumpta, diverses ermites, l’ajuntament, renaixentista del segle XVI, el castell, i el palau que acull el Museu d’Art Contemporani de Vilafamés, un edifici gòtic de finals del segle XIV. No us explicarem abastament les joies que guarda aquest museu. Només dir-vos que hi ha obra de Miró, Chillida, els Crònica i altres. Als afores, com ja hem dit abans, hi ha nombrosos conjunts de pintura rupestre esquemàtica llevantina. També els amants de la natura gaudiran la visita a Vilafamés. Llocs com ara l’ermita de Sant Miquel, la font de les Piques, amb les seves cascades, o la font de la Panella, amb les piques, o les coves del Clot, o de Bolimini, criden a l’excursió familiar, a la caminada i la ruta. Hi ha nombrosos bars i restaurants on pendre tapes i picar, o menjar, alguna cosa. Ens agrada La Coveta, bar de tapes. Bona teca. També els hotels tenen bons restaurants. Per dormir teniu bons llocs, com ara l’Hotel el Rullo, bonic i agradable. O l’hotel rural L’Antic Portal, molt acollidor també.  O l’Hotel El Jardín Vertical, encara més luxós i de certa categoria, amb un boníssim restaurant. Tots son molt recomanables. Com a casa rural teniu El Molino, molt bonica. Aneu a Vilafamés en el transcurs d’una ruta per la zona de les serres de Castelló, si passeu del poble, camí de València, o si esteu farts de platja, a la magnífica costa de l’Azahar i voleu descansar un dia de sol i platja. El trobareu si aneu fins Torreblanca per l’AP-7, i sortiu per agafar la CV-13 fins Cabanes i l’autovia CV-10 fins La Pobla Tornesa. D’allà, ja ben indicat, una carretera més rural us portarà fins Vilafamés. Bona descoberta de Vilafamés, i la Serrania de Castelló!.

El bellísimo pueblo medieval de Vilafamés está situado en las sierras interiores de Castellón , no muy lejos de la capital de provincia , y tampoco demasiado alejado de la costa . Unos 20 kms del uno y de lo otro . El pueblo es una monada . Un intermedio entre un pueblo blanco levantino , muy del sur, una villa medieval toscana y un pueblo rural . El lugar es paisagísticamente increíble, torturado y difícil , lleno de barrancos y acantilados , cubiertos de pino blanco. No es extraño que estuviera habitado desde la más remota antigüedad , como lo demuestran los yacimientos prehistóricos , muy interesantes , que se encuentran por todo el término municipal , muchos con pinturas . Los íberos y los romanos continuaron disfrutando de la zona , y los árabes también. Ellos fueron los que construyeron el espléndido castillo que corona el pueblo y la muralla que , a tramos , lo rodea . También son obra de los musulmanes los callejones estrechos y tortuosos de la villa , llenos de casas de piedra encaladas. En resumen , el casco antiguo es precioso , y ha sido declarado como conjunto histórico y artístico . Entre los monumentos que necesitareis visitar reseñamos la iglesia de la sangre , y la de la Asunción , varias ermitas , el ayuntamiento, renacentista del siglo XVI , el castillo , y el palacio que acoge el Museo de Arte Contemporáneo de Vilafamés , un edificio gótico de finales del siglo XIV . No os explicaremos todas joyas que guarda este museo . Sólo deciros que hay obra de Miró , Chillida , los Crónica y otros . En las afueras , como ya hemos dicho antes , hay numerosos conjuntos de pintura rupestre esquemática levantina . También los amantes de la naturaleza disfrutarán la visita a Vilafamés . Lugares como la ermita de San Miguel, la fuente de las Picas , con sus cascadas , o la fuente de la Panella , con las picas , o las cuevas del Clot , o de Bolimini , llaman a la excursión familiar , a la caminata y la ruta . Hay numerosos bares y restaurantes donde tomar tapas y picar, o comer algo. Nos gusta La Coveta , bar de tapas . Buena comida . También los hoteles tienen buenos restaurantes . Para dormir tienen buenos lugares , como el Hotel el Rullo , bonito y agradable . O el hotel rural El Antiguo Portal, muy acogedor también. O el Hotel El Jardín Vertical , aún más lujoso y de cierta categoría , con un buenísimo restaurante . Todos son muy recomendables . Como la casa rural El Molino , muy bonita. Vayan a Vilafamés en el transcurso de una ruta por la zona de las sierras de Castellón , o si pasais cerca del pueblo , camino de Valencia , o si estáis ya hartos de playa , de bañaros en la magnífica costa del Azahar y deseais descansar un día del sol y playa . Lo encontraréis si vais hasta Torreblanca por la AP -7 , y al salir cogeis la CV -13 hasta Cabanes y la autovía CV -10 hasta La Pobla Tornesa . De allí , ya bien indicado , una carretera más rural os llevará hasta Vilafamés . ¡Buén descubrimiento de Vilafamés , y la Serranía de Castellón ! .

Festa de l’Oli


L’Albi és un poble de la comarca oleícola de Les Garrigues, a Lleida. Està situat a uns 120 kms. de Barcelona, i s’hi pot arribar molt fàcilment per l’autopista AP-2. Cal deixar-la a la sortida número 8, i seguir les indicacions. El que més destaca a l’Albi son les restes del seu castell. Fou la seu d’una baronia, de la qual encara queden els barons, en ple segle XXI!. Encara que les seves ruines no ho facin pensar, el palau era uns dels més bonics de Catalunya. Ara és propietat de l’ajuntament que, com pot, l’està restaurant. També és molt bonic el casc antic de L’Albi, amb els seus carrers i places. Especialment bella és la petita i coqueta plaça major, i  el carrer major, amb porxos. La població tingué call jueu. L’Ajuntament i la Cooperativa Agrícola, que ofereix oli i bons productes del camp, son obra modernista d’en Cèsar Martinell. A les afores de la vila hi ha unes interessants pintures rupestres, a la Vall de la Coma, a uns 5 km. Si voleu anar-les a veure, el millor és concertar una visita amb l’ajuntament, al telèfon:  973.17.50.04. També podría ser una bona idea anar a rondar per la zona dels voltants de l’Albi, pels pobles de les serres on neix el riu Set. Per exemple cap a Cervià, o el Vilosell. Tampoc no esteu gens lluny d’atraccions turístiques de primer ordre, com ara el monestir cistercenc de Poblet, patrimoni de la UNESCO, una maravella, o la ciutat enmurallada de Montblanc, preciosa. O la cova de l’Espluga de Francolí. Ideal per un cap de setmana. I si encara no esteu decidits, heu de saber que pel març fan una fira de l’Oli a l’Albi. Aquest any 2012 serà el diumenge 11 de març.  A les 10 esmorzar popular gratuït. Hi haurà tallers de sabó amb oli reciclat i dall i oli. Hi haurà jornada de portes obertes a la cooperativa, on podreu adquirir l’oli de l’Albi. Al migdia dinar de germanor, a preus moderats. Si voleu participar-hi cal resrvar per anticipat trucant a la cooperativa: agricolaalbi@yahoo.es o bé al telèfon 973.17.50.09. Si voleu dinar pel vostre compte, o visiteu la vila un altre dia, us recomanem el restaurant Ca la Margarida, al carrer Mossèn Anton, tel: 973.17.57.19. Cuina casolana i menú, una mica car, però de qualitat, els caps de setmana.

L’Albi es un pueblo de la comarca oleícola de Les Garrigues, en Lleida. Está situado a unos 120 kms. de Barcelona, y se puede llegar muy fácilmente por la autopista AP-2. Hay que dejarla en la salida número 8, y seguir las indicaciones. Lo que más destaca en L’Albi son los restos de su castillo. Fue la sede de una baronía, de la que aún quedan los barones, en pleno siglo XXI!. Aunque sus ruinas no lo hagan sospechar, el palacio era uno de los más bellos de Cataluña. Ahora es propiedad del ayuntamiento que, como puede, lo está restaurando. También es muy bonito el casco antiguo de L’Albi, con sus calles y plazas. Especialmente bella es la pequeña y coqueta plaza mayor, y la calle mayor, con soportales. La población tuvo judería. El Ayuntamiento y la Cooperativa Agrícola, que ofrece aceite y buenos productos del campo, son obra modernista de Cèsar Martinell. A las afueras de la villa hay unas interesantes pinturas rupestres. Si queréis ir a verlas, lo mejor es concertar una visita en el ayuntamiento, teléfono: 973.17.50.04. También podría ser una buena idea ir a rondar por los alrededores de L’Albi, por los pueblos de las sierras donde nace el río Set. Por ejemplo hacia Cervià, o el Vilosell. Quedan razonablemente cerca atracciones turísticas de primer orden, como el monasterio cisterciense de Poblet, patrimonio de la UNESCO, una maravilla, o la ciudad amurallada de Montblanc, preciosa. O la cueva de L’Espluga de Francolí. Ideal para un fin de semana. Y si aún no estáis decididos, debéis saber que en marzo hacen una feria del Aceite en L’Albi. Este año 2012 será el domingo 11 de marzo. A las 10 almuerzo popular gratuito. Habrá talleres de jabón con aceite reciclado y ajoaceite. También habrá jornada de puertas abiertas a la cooperativa, donde se podrá adquirir el aceite de L’Albi. Al mediodía comida de hermandad, a precios moderados. Si quieren participar será necesario resrvar por anticipado llamando a la cooperativa: agricolaalbi@yahoo.es o bien al teléfono 973.17.50.09. Si queréis comer por vuestra cuenta, o si visitan la villa otro día, les recomendamos el restaurante Ca la Margarita, en la calle Mossèn Anton, tel: 973.17.57.19. Cocina casera y menú, un poco caro, pero de calidad, los fines de semana.

Fira de l’oli a Santa Bàrbara


Santa Bàrbara és un poble de les Terres de l’Ebre, a la comarca del Montsià, situat entre Tortosa i Amposta. Hi arribareu per l’autopista AP-7, sortint a Tortosa i agafant la T-331, o bé sortint a Amposta i prenent la T-350. Fàcil en qualsevol cas. És un poble típic del sur, amb carrers amples, creuats en angle recte, cases baixes i blanques i molt de sol i vent. El paisatge també és el que podíem esperar. Camps de secà. Oliveres fins on es perd la vista, i tarongers. Roca nua, camps sense gespa, i darrera la població les aspres muntanyes dels Ports aixecant al cel els seus cims poderosos i austers. Santa Bàrbara te una cooperativa oleícola molt important. A les Terres de l’Ebre, l’agricultura és el sector econòmic més important. Per això, en aquesta vila sudenca organitzent una senyora fira de l’Oli Novell, dels Cítrics i Comerç. El que tenen, ni més ni menys. Hi haurà, és clar, una fira. Amb els típics stands d’expositors, amb productes rurals i gastronòmics de qualitat, però també activitats de tota mena i per a totes les edats. Ens interessen les infantils: passejades en carro des del museu Àngel Fibla, tallers, mostra d’artesania…  Amb motiu de la fira, els restaurants de la zona oferiran menús basats en la cuina de l’oli. Santa Bàrbara, a més, te alguns atractius turístics que podeu visitar en familía, com per exemple la seva església, el museu del pàges d’Àngel Fibla, o les famoses masades, masies, dels entorns. Pel fet d’estar situada a prop de Tortosa, de l’Ebre, dels seu Delt,a i dels Ports, és un bon centre d’excursions per la zona. Així podeu rodar per la capital de l’Ebre, la seva catedral, el castell, o bé arribar-vos al Delta, a passejar amb la barca. O admirar les pintures llevantines, declarades patrimoni de la humanitat. Les de l’Ermita per exemple. O visitar un molí d’oli, com el Molí de la Creu, a La Galera, a tocar de Santa Bàrbara, amb els seus camps d’oliveres centenàries. O fer senderisme pel Mont Caro, pels barrancs de La Galera, o resseguir la via verda que remunta l’Ebre. Uns dies d’esbarjo per aquesta terra dura i inhòspita, tan diferent de casa nostra. Paradoxalment, malgrat el que poguèssiu pensar, a Santa Bàrbara menjareu i dormireu de fàbula. Un poble petit que te unes infraestructures que ja voldríen ciutats de major importància. Mireu-vos l’Hotel Diego, amb un restaurant encara millor. L’Hostal dels Frares ofereix natura i un restaurant interessant. Molt més senzillet, La Venta de la Punta ofereix també taula i llits, al carrer Major, 226, Tel: 977 71 90 95. Al tennis del poble també hi ha servei de bar, i quelcom més. També teniu els hotels i restaurants de Tortosa, o bé els de les poblacions de costa, com Sant Carles de la Ràpita o Alcanar, on hi ha tota mena de serveis.

Santa Bárbara es un pueblo de las Tierras del Ebro, en la comarca del Montsià, situado entre Tortosa y Amposta. Llegarán por la autopista AP-7, saliendo en Tortosa y tomando la T-331, o bien saliendo en Amposta y tomando la T-350. Fácil en cualquier caso. Es un pueblo típico del sur, con calles anchas, cruzadas en ángulo recto, casas bajas y blancas y mucho sol y viento. El paisaje también es lo que podíamos esperar. Campos de secano. Olivos hasta donde se pierde la vista, y naranjos. Roca desnuda, campos sin hierba, y detrás de la población las ásperas montañas de los Ports levantando al cielo sus cumbres poderosos y austeros. Santa Bárbara tiene una cooperativa oleícola muy importante. En las Tierras del Ebro, la agricultura es el sector económico más importante. Por ello, esta villa organiza una señora feria del Aceite, los Cítricos y el Comercio. Lo que tienen, ni más ni menos. Habrá, claro, una feria. Con los típicos stands de expositores, con productos rurales y gastronómicos de calidad, pero también actividades de todo tipo y para todas las edades. Nos interesan las infantiles: paseos en carro desde el museo Ángel Fibla, talleres, muestra de artesanía … Con motivo de la feria, los restaurantes de la zona ofrecerán menús basados ​​en la cocina del aceite. Santa Bárbara, además, tiene algunos atractivos turísticos que se pueden visitar en familía, como por ejemplo su iglesia, el museo del campesino de Ángel Fibla, o las famosas masías de los entornos. Por estar situada cerca de Tortosa, del Ebro, de su Delta, y de los Puertos de Beceite, es un buen centro de excursiones por la zona. Así pueden llegarse hasta la capital del Ebro, con su catedral, el castillo, o bien al Delta, a pasear con la barca. O admirar las pinturas levantinas, declaradas patrimonio de la humanidad. Las de la Ermita por ejemplo. O visitar un molino de aceite, como el Molino de la Cruz, en La Galera, junto a Santa Bárbara, con sus campos de olivos centenarios. O hacer senderismo por Mont Caro, por los barrancos de La Galera, o seguir la vía verde que remonta el Ebro. Unos días de recreo en esta tierra dura e inhóspita, tan diferente de nuestra casa. Paradójicamente, pese a lo que pudiéramos pensar, en Santa Bárbara comeréis y dormiréis de fábula. Un pueblo pequeño que tiene unas infraestructuras que ya desearían ciudades de mayor importancia. Como el Hotel Diego, con un restaurante aún mejor. El Hostal los Frailes, que ofrece naturaleza y un restaurante interesante. Mucho más sencillito, La Venta de la Punta ofrece también mesa y camas, en la calle Mayor, 226, Tel: 977 71 90 95. En el tenis del pueblo también hay servicio de bar, y algo más. También tienen a mano los hoteles y restaurantes de Tortosa, o bien los de las poblaciones de costa, como San Carlos de la Rápita o Alcanar.

Vall de la Vezere


SaintLeon

El riu Vezéré és un petit i bonic riu del centre-sud de França. A nosaltres ens encanten aquests riuets tranquils i calmats, que flueixen en mig d’un paroxisme de verdor. Ens agrada fer-hi caiac, amb els nostres fills. Remar sense haver de lluitar contra la corrent. Descobrir-ne els paisatges i els petits poblets medievals. Com en el cas de la Dronne a Brantôme, o del Lot. Però la Vezéré, a més, és un a fita turística de primer ordre, sobretot si us agraden les excursions culturals. A les vores de la Vezére, a poc més de 400 kms. de Barcelona hi ha el més gran conjunt de jaciments prehistòrics del món. I no qualsevol cosa. Més de 147 abrics, i 25 coves, amb pintures rupestres del paleolític. La importància és tan gran que la Vall del Vezéré ha estat catalogada com a patrimoni de la humanitat per la UNESCO. Prop del poble de Les Eyzes, trobareu noms mítics de la prehistòria, com l’abric de Cromagnon, la gruta de Lascaux, amb les seves famoses pintures, o la de La Madeleine, que dona nom al període Magdaleniense, són aquí. Si la prehistòria no us fa perdre el cap, llavors potser preferireu coses més senzilles, menys espectaculars, com l’esglèsia romànica del poblet de Saint Leon de Vezere, d’una puressa de línies fatalment colpidora, brutal. En aquesta esglèsia de la foto hem escoltat un dels concerts de música clàssica més corprenedors de la nostra vida. Bach en estat pur, durant el festival de música de cada estiu. Aquí teniu un bon hotelet: Le Relais de la cote de Jor, i un càmping fantàstic. Però tota la Vezere i les valls del costat estan plenes d’hotels maravellosos: Sarlat la Caneda, Brantome, Perigeux… només cal cercar-lo bé.

El río Vezere es un pequeño y hermoso río del centro-sur de Francia. A nosotros nos encantan estos riachuelos tranquilos y calmados, que fluyen en medio de un paroxismo de verdor. Nos gusta hacer en ellos kayak con nuestros hijos. Remar sin tener que luchar contra la corriente. Descubrir los paisajes y los pequeños pueblos medievales. Como en el caso de la Dronne en Brantôme, o del Lot. Pero la Vézére és, además, una meta turística de primer orden, sobre todo si os gustan las excursiones culturales. En los bordes de este rio, a poco más de 400 kms. de Barcelona se encuentra el mayor conjunto de yacimientos prehistóricos del mundo. Y no cualquier cosa. Más de 147 abrigos, y 25 cuevas con pinturas rupestres del Paleolítico. La importancia es tan grande que la Vezere ha sido catalogada como patrimonio de la humanidad por la UNESCO. Cerca del pueblo de Las Eyzes, encontrareis nombres míticos de la prehistoria, como el abrigo de Cromagnon, la gruta de Lascaux, con sus famosas pinturas, o la de La Madeleine, que da nombre al periodo Magdaleniense, todas están aquí. Si la prehistoria no les hace perder la cabeza, entonces podrían preferir cosas más sencillas, menos espectaculares, como la iglesia románica del pueblo de Saint Leon de Vezere, de una pureza de líneas fatalmente impresionante, brutal. En esta iglesia de la foto hemos escuchado uno de los conciertos de música clásica más sobrecogedores de nuestra vida. Bach en estado puro, durante el festival de música de cada verano. Aquí tenéis un buen hotelito: Le Relais de la cote de Jor, y un camping fantástico. Pero toda la Vezere y los valles del lado están llenas de hoteles maravillosos: Sarlat la Caneda, Brantôme, Perigeux … sólo hay que buscarlos bien.