Peñaranda de Duero

Peñaranda de Duero és una d’aquelles petites poblacions, grans en art i en història, encantadores. Està de pas, a tocar de la carretera N-122, entre El Burgo de Osma i San Esteban de Gormaz, dos pesos pesants de la cultura castellana, dues localitats que cal veure i disfrutar, i Aranda de Duero. En arribar a l’alçada del poble de La Vid, que també te un bonic monestir per admirar, cal girar a mà dreta cap a Peñaranda, per la carretera local BU-924. Son set kilòmetres, escassos i ràpids. En arribar passareu el pont damunt l’Arandilla, veureu les muralles i la porta d’entrada a la vila medieval. Podeu aparcar a l’ampla avinguda. En passar l’arc quedareu estorats. El magnífic palau ducal d’Avellaneda, imponent, clàssic, renaixentista, obre la seva façana damunt la plaça porxada, la millor de Castella, i el seu pati, art pur en pedra blanca, blanquíssima. L’església colegiata ofereix també, la seva austera façana, just al davant. I al centre de l’espai el rotlle jurisdiccional, treballat, filigrana, imparteix justícia. Tot això a sota del teló de fons del seu castell altiu, situat damunt un turó, guardant el poble. Si aneu pels carrers plens de cases, escuts i palaus descobrireu convents i monestirs, places, un ferrer, la farmàcia més antiga d’Espanya i un curiós museu d’uniformes de policia. Delicat i deliciós aquest conjunt carregat d’anys i vivències que, avui dia, dorm esperant temps millors. Per dormir i menjar a Peñaranda teniu, a la mateixa plaça, un evocador edifici del segle XV, restaurat amb cura, La Posada Ducal. Aquest hotelet amb encant ofereix habitacions amb regust medieval, castellà, per amants de l’art i anyorats d’altres temps. Bona cuina al seu restaurant. També recomanem un hotelet rural amb molt d’encant: El Refugio de Miguel. Moblada amb molt de gust, amb mobles d’època, habitacions cuidades i un bon restaurant, amb menjar tradicional de la zona. Si us va més estar tots junts en una casa rural sencera, llavors el vostre lloc és El Jaramillo. Bars del poble, com ara el Palacete, al carrer Cava, telèfon 947 55 22 21, o bé el restaurant Señorío de Velez, a la plaza Duques de Alba, 1, telèfon: 947 552201 ó 947 552202, també us serviran bona teca. Podeu parar a Peñaranda en el curs d’una ruta per Castella, en unes vacances, o fer-la centre d’una visita a la zona, amb atractius propers com ara la ciutat romana de Clúnia, ruina imposant, o la d’Aranda de Duero, amb la seva església de Santa Maria, seu durant l’any 2014 de la mostra d’art religiós Las Edades del Hombre. Bona volta per la Castella eterna!.

Peñaranda de Duero es una de esas pequeñas poblaciones , grandes en arte y en historia , encantadoras . Está de paso, junto a la carretera N -122 , entre El Burgo de Osma y San Esteban de Gormaz , dos pesos pesados ​​de la cultura castellana , dos localidades que hay que ver y disfrutar, y Aranda de Duero . Al llegar a la altura del pueblo de La Vid , que también tiene un bonito monasterio para admirar , hay que girar a mano derecha hacia Peñaranda , por la carretera local BU- 924 . Son siete kilómetros, escasos y rápidos . Al llegar pasaréis el puente sobre el Arandilla , verá las murallas y la puerta de entrada a la villa medieval . Puede aparcar en la ancha avenida . Al pasar el arco quedará aturdidos . El magnífico palacio ducal de Avellaneda, imponente , clásico , renacentista , abre su fachada sobre la plaza porticada , la mejor de Castilla . La iglesia colegiata ofrece su justo delante. Y en el centro del espacio el rollo jurisdiccional , trabajado , filigrana , imparte justicia. Todo ello bajo el telón de fondo de su castillo altivo , situado sobre una colina , guardando el pueblo . Si va por las calles llenas de casas , escudos y palacios descubrirá conventos y monasterios , plazas , un herrero , la farmacia más antigua de España y un curioso museo de uniformes de policía. Delicado y delicioso este conjunto cargado de años y vivencias que , hoy en día , duerme esperando tiempos mejores . Para dormir y comer en Peñaranda tienen, en la misma plaza , un evocador edificio del siglo XV , restaurado con esmero , La Posada Ducal . Este hotelito con encanto ofrece habitaciones con sabor medieval , castellano , para amantes del arte y anyorats de otros tiempos . Buena cocina en su restaurante. También recomendamos un hotel rural con mucho encanto : El Refugio de Miguel . Amueblada con mucho gusto , con muebles de época , habitaciones cuidadas y un buen restaurante , con comida tradicional de la zona . Si os más estar todos juntos en una casa rural entera , entonces su sitio es El Jaramillo . Bares del pueblo , como el Palacete , en la calle Cava , teléfono 947 55 22 21 , o bien el restaurante Señorío de Velez , en la plaza Duques de Alba , 1, teléfono : 947 552.201 ó 947 552 202 , también os servirán buena comida . Puede parar a Peñaranda en el curso de una ruta por Castilla , en unas vacaciones , o hacerla centro de una visita a la zona , con atractivos cercanos como la ciudad romana de Clunia , ruina imponiendo , o la de Aranda de Duero , con su iglesia de Santa María , sede durante el año 2014 de la muestra de arte religioso Las Edades del Hombre .

Morón de Almazán

Morón de Almazán és un petit poblet situat entre l’Aragó i Castella, no gaire lluny de Calatayud, o de Soria. Es tracta d’un poble agrícola, sense importància en l’actualitat. Ho ha anat perdent tot, el tren, la vitalitat, però no perdrà mai l’encant del seu casc antic, centrat en la seva impressionant plaça major, una de les més boniques, i amb més caràcter, d’Espanya. Hi arribareu seguint l’A-2, camí de Madrid, ja passats Saragossa i Calatayud. En arribar a Ariza, trobareu el desviament, a la dreta per la CL-116, cap a Monteagudo de las Vicarias, Almazán i Soria. Hi podeu preguntar… Què se’ns ha perdut per aquelles terres?. Per quina raó cal girar per la CL_116 hi passar per Morón d’Almazán. Doncs ben fàcil: és una desviació típica per aquelles famílies que volen descobrir les maravelles de Soria, d’Almazán, de Berlanga, del Burgo de Osma.  Monteagudo mateix, el primer poble, amurallat, amb un castell medieval fantàstic i una església gòtica preciosa, és una parada obligada. Almazán, una altra vila medieval plena de monuments. De Soria capital no cal parlar-ne, preciosa. De Berlanga de Duero, amb un altre soberbi castell, amb una col·legiata magnífica, tampoc. I de la ciutat del Burgo de Osma, amb la seva catedral tampoc. Ens deixem espais naturals tan fenomenals com el cañon del rio Lobos, o els Pics d’Urbión amb la Laguna Negra, o poblets medievals divins, com Catalañazor, o el castell califal de Gormaz. Però centrem-nos en Morón d’Almazán, per on cal passar per gaudir de totes aquestes fites que us hem descrit. La plaça major és monumental. Unes escales porten de l’edifici del Concejo, molt bonic, fins el Palau Renaixentista dels Mendoza, més bonic. Però encara més alta l’església domina la vila amb la seva esplèndida y esvelta torre plateresca, una joia. I, com a colofó, el rotlle de la justícia i la font. Dins el temple quatre impactants sepulcres gòtics, una filigrana. Inaudit tot això en un poble tan petit. Però tan important a l’edat mitjana. Completa el conjunt la visita al museu del vestit popular. Arribeu-vos a Sòria, per sentir aquestes terres antigues, intocades, fermes, veritables, salvatges. I atureu-vos a Morón, val la pena. Per dormir al poble teniu una casa rural, anomenada amb gràcia, del Gallo de Morón. Per dinar, i també per dormir, teniu el Molino Vaya Tela, camí de Medinaceli, una altra bonica vila medieval, a l’autovia A-15.  Molta oferta a Almazán, per exemple a l’Hostal El Rincón del Nazareno, novíssim i esplèndit, rabiosament modern. El Tirso de Molina és més clàssic. Ens agrada molt Berlanga, on teniu l’hotelet Rural Villa de Berlanga, una cucada, i per descomptat Soria, on hi ha tota mena de serveis. Bona estada a les terres de Soria!.

Morón de Almazán es una vila medieval, ahora pequeña, pero grande en la antiguedad. La actividad principal es la agricultura, y el pueblo son cuatro casas, pero el conjunto artístico de su Plaza Mayor, probablemente una de las más hermosas de toda Castilla, le pone definitivamente en el mapa de los viajeros. Es monumental, difícil de imaginar, una escenografia más imponente. Vereis allí el dificio del Concejo de fines del medioevo, símbolo del poder civil. Un poco más hacia arriba el Palacio Renacentista de los Mendoza, símbolo del poder señorial. Y en la cúspide de la escalinata, su iglesia parroquial con la espléndida y esbelta torre plateresca. Y como colofón el rollo gótico, y la fuente. Para completar la oferta teneis un bonito museo del traje típico. En una ruta por las fantásticas, increibles y olvidadas tierras de Soria, visitando Monteagudo, Almazán, Gormaz, Berlanga, el Burgo de Osma y, naturalmente Soria capital, no podeis dejar de deteneros en Morón, ¡vale la pena!.