Itinerari de la Font de l’Amigó

A Badalona, molt a prop de Barcelona, i a tocar de l’Hospital General Germans Trias, més conegut popularment com la Residència de Can Ruti, hi ha l’inici d’un itinerari senzill i agradable per a famílies amb infants. Una petita ruta, de dues hores o menys, que us portarà per uns espais naturals inaudits, espectaculars en la seva senzillessa, divertits i molt variats. Deixem el cotxe a l’aparcament de la residència sanitària Germans Trias de Badalona, fàcilment accessible des de la C-32, ben senyalitzada, i caminem cap a la rotonda on paren tots els autobusos que pugen fins aquí dalt, que està situada en l’angle nord-oest del complex sanitari. Des d’allà un camí esglaonat, tancat amb una cadena, que forma part del sender de gran recorregut GR-92, ben senyalitzat amb ratlles blanques i vermelles, ens baixa ràpidament fins el llit del Torrent de l’Amigó. Sabreu que heu arribat perquè la llera està literalment sepultada per un bosc de canyes, altíssimes. Preneu a mà dreta, cap al nord, un corriol que ressegueix el torrent amunt i s’interna en el canyar. Creureu que sou a la selva birmana. El bosc es fa present amb grans roures. El camí es fa més ample, comença a pujar, però és ample, fàcil i agradable. El bosc es complica donant pas a una bonica vegetació de ribera, amb oms, àlbers, verns i algunes alzines entre pins i roures. Sembla una mica el Montseny. Estem a obaga, el sol no pica i l’ombra fa agradable el camí. En 20 minuts, si portem nens, arribarem a la font de l’Amigó, que raja tot l’any. Ell lloc és poc natural, hi ha hagut molta intervenció humana. Quant hagueu reposat podem continuar la ruta agafant el camí que s’enfila a mà dreta, cap a l’est i que ens fa sortir de la protecció dels arbres, a ple sol. Som a solell, ja no a obaga. Sortim del fons del torrent i seguim un corriol que guanya altura poc a poc. Les vistes augmenten. Can Ruti i tot Badalona als nostres peus. Anem caminant per una zona que ha sofert molts incendis forestals. Quatre pins de temps en temps, molta brolla, arbusts… Poc a poc anem donant la volta i comencem a baixar. Estem a les antigues vinyes d’en Nissos, amb restes evidents de la xarxa de rec i petites basses d’ensulfatar. Anem clarament al sud per un corriol, saltant com cabretes fins que arribem a un camí gran. Aquí s’alça davant nostre el turó d’en Seriol, a pocs metres. Pugem el camí costerut, però curt, fins al cim. No és gaire alt però les vistes son molt àmplies. Retornem al camí gran, que agafem de baixada cap a la dreta. Atenció a les relliscades. Ens porta de dret a la rotonda dels autobusos de la residència sanitària on hem començat l’excursió. A l’aparcament. Podeu arribar-hi i marxar en bus. El B-6 us porta al metro Pompeu Fabra, de Badalona, línia 2, la lila, i amb ell a tot Barcelona. Les altres línies també baixen al centre de Badalona, a Santa Coloma de Gramanet i, n’hi ha alguna, que va a Barcelona mateix. Una agradable excursió que podeu complementar amb un pícnic al berenador de Can Ruti, que no està lluny. Es tracta d’un espai habilitat per fer barbacoes i picnics, a la llera de la riera de Pomar, en una fondalada que, malgrat la seva proximitat a l’hospital i a la ciutat, no deixa de tenir un entorn natural agradable i acceptable, sense ser meravellós. De fet sembla mentida que hi hagi un paratge tan bonic just en una zona on s’aixeca un hospital i un tanatori. És una zona molt maltractada per la pressió humana que, darrerament s’ha intentat recuperar. Una zona de boscos esclarissats de pi, amb algun roure, i quatre arbres de ribera tocant la riera. Molta sorra, esplanades, i molt d’espai per còrrer. No gaire lluny de l’àrea de picnic, riera avall, a uns 500 mts. podeu trobar una font, anomenada la Font del Pop, que neix en una mina d’aigua i, si la sequera típica del Mediterrà ho permet, quasi sempre raja. La zona de picnic, petita, amb 12 barbacoes, de pagament, i un “merendero”, te servei de bar. Lloguen també les taules. Tot aquest espai, inclosa la font de l’Amigó, pertany al Parc Natural de la Serra de Marina. En resum, un lloc amable, amb espais amples, una mica de natura, un pèl maltractada, però a tocar de Barcelona, ben comunicat per transport públic, i amb bon aparcament. Un lloc ideal, a tocar de casa!.

En Badalona, cerca de Barcelona, y muy próxima al Hospital de Can Ruti, (Hospital General Trias i Pujol), se encuentra la fuente y el torrente de el Amigó. Saliendo del parquing de Can Ruti en dirección oeste se alcanza fácilmente el lecho del torrente, marcado por un cañar. Se entra en el bosque y se sube hacia la fuente por un comino fácil, aunque cuesta arriba, ideal para famílias. La vuelta puede hacerse por el camino que sale a la derecha, hacia el sector de sol de la montaña, y que descibe una amplia vuelta para volver a Can Ruti por la colina de Seriol. Pueden acabar la excursión comiendo en el picnic de Can Ruti. Es este lugar un lugar habitual de recreo familiar en Badalona.  Está situado en el margen mismo de la riera de Pomar, justo en su cabecera, en la hondonada. Parece mentira que haya un paraje tan bonito justo en una zona donde se levanta un hospital y un tanatorio. Se llega muy fácilmente hasta el Hospital Trias y Pujol (Can Ruti) por el acceso que sube por el barrio de Pomar, en la salida Badalona Norte de las autopistas C-31 o C-32. En ambos casos bien indicado. Amplio aparcamiento en el parking del propio hospital, bastante vacío los fines de semana, o en los viales de acceso. También pueden tomar los numerosos autobuses urbanos que, desde el centro de la ciudad, desde la estación de metro Pompeu Fabra, de la línea 2, la lila, suben hacia Can Ruti, como el B6 o el B27. Ideal para hacer una caminata familiar por una zona de bosques de ribera, con olmos y robles, espacios claros de pino, con algún roble suelto, y cuatro árboles de ribera tocando la riera. Taambién hay explanadas, y espacio para correr. La zona de picnic, pequeña, cuenta con 12 barbacoas, un “merendero” y servicio de bar. Alquilan mesas. Funciona los sábados y domingos de 10 a 14 horas. Hay pocos lugares de montaña tan bonitos en Badalona como la fuente de la Amigó, a media altura del Parque Natural de la Serra de Marina. En resumen, un lugar amable, con espacios amplios, un poco de naturaleza, un poco maltratada, pero cerca de Barcelona, bien comunicado por transporte público, y con buen aparcamiento.

 

Sierra de Cazorla

La Sierra de Cazorla és un espai únic, irrepetible, diferent, inclassificable. Està situat a la part alta d’Andalusia, a la província de Jaén, no lluny de les bellíssimes ciutats d’Úbeda i Baeza, que son un bon lloc on fer-hi estada. Ideal per unes vacances de Setmana Santa, quan no fa massa fred ni massa calor, i les processons ronden els pobles i viles propers. O bé a l’hivern, quan pot estar ben nevada, o a l’estiu si us atreviu amb la calor potent del sur d’Espanya, aquí matisada per l’alçada, més de 2000 metres. Des de Barcelona podeu anar-hi via València i Albacete, per agafar la carretera N-322, a vegades autovia A-32, passant per Alcaraz fins Villanueva del Arzobispo. Aquí deixeu la N-322 i us endinseu, seguint el riu Guadalquivir jovencell, cap a l’embassament del Tranco, ja en ple parc natural. Seguiu la carretera A-319, estreta i amb moltes corbes,cap a Coto-Rios y Arroyo Frio. Cada vegada més alts, cada vegada amb més vegetació, cada vegada paisatge més de muntanya. Arribareu a una desviació, en un indret molt ombrívol, on a la dreta aniríeu cap a Cazorla i la Iruela passant el puerto de las Palomas, i a la esquerra senyala el naixement del Guadalquivir i el parador nacional de Cazorla. Us recomanem que agafeu a l’esquerra i escolliu algun indret per anar. Per exemple el naixement del riu, sí, bona pista asfaltada, estreta i en pujada. O el parador idem. Però nosaltres preferim dos indrets més senzills i molt bonics. L’àrea de pícnic i lleure de Linarejos, i la zona de Vadillo Castril, on el riu Guadalquivir, acabat de nèixer, ha excavat una senyora gorja, i on rep el riu Linarejos caient en una esplèndida cascada. El camí des de Vadillo Castril a la cascada, per la gorja, no us el podeu perdre. Son 800 metres per un camí de cabres, però ben condicionat, amb els voltors i les àligues voltant, i un paisatge brutal. Hi ha un centre d’interpretació i una mica d’aparcament a la carretera, a Vadillo Castril mateix, que no és un poble, sinó un lloc a peu de carretera, amb un bar, el Kiosko de Vadillo Castril, on us oferiran beguda o menjar casolà, interessant. Torneu a la carretera principal, remunteu el coll de las palomas, amb vistes fabuloses a tota la serra, parada obligada, i baixeu cap a La Iruela, poblet de muntanya amb carrers estrets i un castell escenogràfic. Cazorla, en canvi, és molt gran. Un gran poble blanc, massa gran pel nostre gust. La carretera segueix baixant fins la planura ondulada, plena de turons, curulla d’oliveres. La sortida més natural serà cap a Torreperogil, i Úbeda. Per dinar per aquests contorns us recomanem, a més del chiringuito de Vadillo Castril, uns restaurants a Cazorla: Don Chema i Casa Alfonso. A Úbeda teniu també molts bons llocs, com ara Al-Andalus, un bon restaurant, o bé el Misa de 12, La Imprenta, Antique o la Tintorera, bons llocs de tapes i racions, que també ofereixen servei de restaurant més acurat. Per dormir recomanem l’Hotel Zenith El Postigo, al centre d’Úbeda, modern, amb piscina a l’aire lliure i prou decent. Habitacions familiars. Fabulós el Nueve Leyendas. Maco també l’Afan de Rivera. No deixeu de visitar la Serra de Cazorla si podeu anar per allà un pont llarg o unes vacances!.

La Sierra de Cazorla es un espacio único, irrepetible, diferente, inclasificable. Está situado en la parte alta de Andalucía, en la provincia de Jaén, no lejos de las bellísimas ciudades de Úbeda y Baeza, que son un buen lugar donde hacer estancia. Ideal para unas vacaciones de Semana Santa, cuando no hace demasiado frío ni demasiado calor, y las procesiones rondan los pueblos y villas cercanas. O bien en invierno, cuando puede estar bien nevada, o en verano si os atrevéis con el calor potente del sur de España, aquí matizado por la altura, más de 2000 metros. Desde Barcelona pueden ir vía Valencia y Albacete, y coger la carretera N-322, a veces autovía A-32, pasando por Alcaraz hasta Villanueva del Arzobispo. Aquí dejen la N-322 y se adentran, siguiendo el río Guadalquivir jovencito, hacia el embalse del Tranco, ya en pleno parque natural. Sigan la carretera A-319, estrecha y con muchas curvas, hacia Coto-Rios y Arroyo Frío. Cada vez más altos, cada vez con más vegetación, cada vez paisaje más de montaña. Llegarán a una desviación, en un lugar muy sombrío, donde a la derecha iríais hacia Cazorla y La Iruela pasando el puerto de las Palomas, y a la izquierda os señalan el nacimiento del Guadalquivir y el parador nacional de Cazorla. Les recomendamos que tomen a la izquierda y elijan algún lugar para ir. Por ejemplo el nacimiento del río, sí, por buena pista asfaltada, estrecha y en subida. O el parador idem de ídem. Pero nosotros preferimos dos lugares más sencillos y muy bonitos. El área de picnic y ocio de Linarejos, y la zona de Vadillo Castril, donde el río Guadalquivir, recién nacido, ha excavado una señora garganta, y donde recibe el río Linarejos cayendo en una espléndida cascada. El camino desde Vadillo Castril a la cascada, por la garganta, no se lo pueden perder. Son 800 metros por un camino de cabras, pero bien acondicionado, con los buitres y las águilas alrededor, y un paisaje brutal. Hay un centro de interpretación y un poco de aparcamiento en la carretera, en Vadillo Castril mismo, que no es un pueblo, sino un lugar a pie de carretera, con un bar, el Kiosko de Vadillo Castril, donde les ofrecerán bebida o comida casera, interesante. Vuelvan a la carretera principal, remontando el puerto de las palomas, con vistas fabulosas a toda la sierra, parada obligada, y bajen hacia La Iruela, pueblecito de montaña con calles estrechas y un castillo escenográfico. Cazorla, en cambio, es muy grande. Un gran pueblo blanco, demasiado grande para nuestro gusto. La carretera sigue bajando hasta la llanura ondulada, llena de colinas, rebosante de olivos. La salida más natural será hacia Torreperogil y Úbeda. Para comer por estos contornos se recomienda, además del chiringuito de Vadillo Castril, unos restaurantes en Cazorla: Don Chema y Casa Alfonso. En Úbeda tienen también muchos buenos lugares, como Al Andalus, un buen restaurante, o bien el Misa de 12, La Imprenta, Antique o la Tintorera, buenos sitios de tapas y raciones, que también ofrecen servicio de restaurante más cuidado. Para dormir recomendamos el Hotel Zenit El Postigo, en el centro de Úbeda, moderno, con piscina al aire libre y bastante decente. Habitaciones familiares. Fabuloso el Nueve Leyendas. Bonito también el Afan de Rivera. ¡No deje de visitar la Sierra de Cazorla si usted puede ir por allí un puente largo o unas vacaciones !.

Mostra d’oficis d’Ascó

A la vila d’Ascó, a la comarca remota i bellíssima de la Ribera d’Ebre, tindrà lloc una lluida i impressionant fira de vins i d’oficis. Aquestes terres hi posen el coll per promocionar-se i ser conegudes més enllà de la seva central nuclear, i les polèmiques que periòdicament l’acompanyen. Ascó ho prova donant a conèixer els seus atractius turístics amb la VII Mostra d’Arts i Oficis d’aquest dissabte i diumenge. El certamen, que va iniciar-se amb el nom de Mercat Medieval ara ja fa sis anys, ha anat evolucionat per a convertir-se en una de les principals mostres d’artesania catalana. Hi participaran més d’una setantena d’artesans d’arreu de Catalunya, però amb especial presència dels antics oficis que encara es practiquen a les Terres de l’Ebre. En són un exemple terrisaires i ceramistes de Miravet i Benissanet, teixidors d’Arnes, picapedrers d’Ulldecona i Ascó, bastoners, gravadors en fusta i cabassaires de Pinell de Brai, matalassers de Ginestar, treballs en palma de Mas de Barberans i enreixat per cadires de Tortosa. Veureu també el mestre pipaire català, barretinaires, espardenyers, torners i artesans de tota mena de fibres vegetals. A més, en l’edició d’enguany, s’estrenarà la fira Tastavins, una mostra de les diferents denominacions d’origen vinícoles de l’entorn de la Ribera d’Ebre, és a dir, Monstant, Priorat i Terra Alta. Tots els cellers oferiran una degustació dels seus productes i, durant el cap de setmana, alguns oferiran la possibilitat de fer tasts guiats. Impossible detallar tots els actes. Llegiu-los en l’enllaç que us hem referenciat abans. Ja veieu que serà ben divertit!. Arribeu-vos a passar el cap de setmana a Ascó i la Ribera d’Ebre amb l’excusa de la fira. Gaudireu de l’encant d’aquestes terres banyades per l’Ebre, el riu majestuós que passa a tocar del casc urbà. Podreu recòrrer la vila closa d’Ascó, enlairada damunt del riu, amb el seu castell, en ruines. Passejar pel nucli medieval, semienvoltat de muralles, conserva carrers estrets, àrabs, amb notables casals de pedra com cal Estisora o cal Cavaller. A la zona no hi ha gaires hotels, però els que hi ha son molt bons. Per exemple la Hisenda Pepito, un hotelet rural situat al poble veï de Riba-Roja, majoritàriament ocupat per alemanys que venen a pescar el silur a l’embassament. Una troballa molt recomanable, bon menjar. Carrer de les Eres, 35. Tel: 977 41 65 26. O també, a Flix, un allotjament amb molt d’encant, el Vilar Riu de Baix. Per dinar teniu uns quants llocs a Ascó mateix: Ca la Magda, al carrer de Joan XXIII, 9, Tel: 977 40 41 16. Ca l’Escolar, on menjareu molt bé, a la carretera de Camposines, 57, Tel: 977 40 53 13, i finalment, també molt bona teca al Kimbo, un xic més enllà de l’Escolar, al 62, de Camposines, tel: 977 40 52 79. Si us decidiu a passar prop d’Ascó el cap de setmana de la fira, podreu anar a veure llocs com ara Miravet, amb el seu castell, la més gran força dels templers de Catalunya. Us recomanem anar-hi en el pas de barca, que carrega els cotxes, prop de Rasquera, en lloc de fer servir el pont entre les dues Mores. Als infants els agradarà l’aventura. Si aneu a Miravet dineu al restaurant “El molí de Xim”, alta gastronomia. Quelcom més baratet és el Pizzo, que està al Casal, a la sortida del poble. També podeu anar fins la zona de la Terra Alta, als Ports de Beseit, a Horta de sant Joan o Arnes. Bellíssimes poblacions, bellíssima terra. Sabeu que teniu a Arnes un Vilar Rural, una mena d’allotjament un xic caret però ideal per famílies. Prop de Flix, i d’Ascó, teniu la reserva natural de Sebes, un aiguamoll preciòs al costat del riu Ebre. Aquest espai inundat es visita passant pel damunt d’unes passarel·les molt “Indiana Jones”, com si estiguèssiu a la selva africana. Els més aficionats a l’observació d’aus i animalons diversos gaudiran d’allò més. També podeu fer un volt per la Terra Alta. La comarca s’ho mereix. Per anar fins Ascó el millor és fer camí fins Mora per la N-420, des de Reus, camí de Gandesa, però sense arribar-hi. També per la AP-7 fins Tortosa i remuntant el riu per Tivissa i Mora. La fira a Ascó, una excusa perfecta per un cap de setmana a l’Ebre!.

En la villa de Ascó, en la comarca remota y bellísima de la Ribera d’Ebre, tendrá lugar una bonita e impresionante feria de vinos y oficios. Estas tierras buscan promocionarse y ser conocidas más allá de su central nuclear, y Ascó da a conocer sus atractivos turísticos con una fiesta medieval bien montada y organizada. Imposible detallar todos los actos. Leedlos en este enlace. Ya veis que será bien divertido. Acercaos a pasar el fin de semana a Ascó y la Ribera d’Ebre con la excusa de la fiesta medieval. Disfrutarán del encanto de estas tierras bañadas por el Ebro, el río majestuoso que pasa cerca del casco urbano. Podrán recorrer la villa de Ascó, elevada sobre el río, con su castillo, en ruinas. Pasear por el núcleo medieval, de calles estrechas, árabes, con notables casas de piedra como Can Estisora o Can Cavaller. En la zona no hay muchos hoteles, pero los que hay son muy buenos. Por ejemplo la Hacienda Pepito, un hotel rural situado en el pueblo vecino de Riba-Roja, mayoritariamente ocupado por alemanes que vienen a pescar el siluro en el embalse. Un hallazgo muy recomendable, buena comida. Calle de las Eras, 35. Tel: 977 41 65 26. O también, en Flix, un alojamiento con mucho encanto, el Vilar Riu de Baix. Para comer tienen varios sitios en Ascó mismo: Ca Magda, en la calle de Juan XXIII, 9, Tel: 977 40 41 16. Ca l’Escolar, donde comeréis muy bien, en la carretera de Camposines, 57, Tel: 977 40 53 13, y finalmente, también muy buena comida en el Kimbo, un poco más allá del Escolar, al 62, de Camposines, tel: 977 40 52 79. Si se deciden a pasar el fin de semana por la feria, y quereis recorrer la comarca, podréis ir a ver sitios como Miravet, con su castillo. Os recomendamos ir por el paso de barca, que carga los coches, cerca de Rasquera, en lugar de utilizar el puente entre las dos Moras. A los niños les gustará la aventura. Si vais a Miravet comed en el restaurante “El molí de Xim”, alta gastronomía. Algo más barato es el Pizzo, que está en el Casal, a la salida del pueblo. También se puede ir hasta la zona de la Terra Alta, a los Ports de Beseit, a Horta de San Juan o Arnes. Bellísimas poblaciones, bellísima tierra. Sabéis que tenéis en Arnes un Vilar Rural, una especie de alojamiento un poco carito pero ideal para familias. Cerca de Flix, y de Ascó, tenéis la reserva natural de Sebes, un humedal precioso al lado del río Ebro. Este espacio inundado se visita pasando por encima de unas pasarelas muy “Indiana Jones”, como si estuviéramos en la selva africana. Los más aficionados a la observación de aves y animales diversos disfrutarán de lo lindo. También se puede dar un paseo por la Terra Alta. La comarca se lo merece. Para ir hasta Ascó lo mejor es hacerlo por Mora, siguiendo la N-420, desde Reus, camino de Gandesa, pero sin llegar a esta ciudad. También por la AP-7 hasta Tortosa y remontando el río por Tivissa y Mora.

Festa medieval a Ascó

A la vila d’Ascó, a la comarca remota i bellíssima de la Ribera d’Ebre, tindrà lloc una lluida i impressionant fira medieval. Aquestes terres hi posen el coll per promocionar-se i ser conegudes més enllà de la seva central nuclear, i les polèmiques que periòdicament l’acompanyen. Ascó ho prova donant a conèixer els seus atractius turístics amb una festa medieval ben muntada i organitzada. Impossible detallar tots els actes. Llegiu-los en l’enllaç que us hem referenciat abans. Només ens agradarà destacar les que son infantils, infantils estrictes, i ben originals. Com ara els jocs medievals del Pla de Vallxiquè. O com el petit torneig, per a nens i nenes de fins a 10 anys, que amb cavalls de pal de fusta hauran de superar petites proves. Diploma de cavaller medieval assegurat. Fer castells amb grans peces de fusta també pot ser molt divertit, sobretot en un recinte tancat i amb el terra de gespa artificial. Un divertit bufó us explicarà, ajudat dels seus titelles, contes i llegendes medievals. També interessants  tallers, que et convertiran en un follet. Ja veieu que serà ben divertit!. Arribeu-vos a passar el cap de setmana a Ascó i la Ribera d’Ebre amb l’excusa de la festa medieval. Gaudireu de l’encant d’aquestes terres banyades per l’Ebre, el riu majestuós que passa a tocar del casc urbà. Podreu recòrrer la vila closa d’Ascó, enlairada damunt del riu, amb el seu castell, en ruines. Passejar pel nucli medieval, semienvoltat de muralles, conserva carrers estrets, àrabs, amb notables casals de pedra com cal Estisora o cal Cavaller. A la zona no hi ha gaires hotels, però els que hi ha son molt bons. Per exemple la Hisenda Pepito, un hotelet rural situat al poble veï de Riba-Roja, majoritàriament ocupat per alemanys que venen a pescar el silur a l’embassament. Una troballa molt recomanable, bon menjar. Carrer de les Eres, 35. Tel: 977 41 65 26. O també, a Flix, un allotjament amb molt d’encant, el Vilar Riu de Baix. Per dinar teniu uns quants llocs a Ascó mateix: Ca la Magda, al carrer de Joan XXIII, 9, Tel: 977 40 41 16. Ca l’Escolar, on menjareu molt bé, a la carretera de Camposines, 57, Tel: 977 40 53 13, i finalment, també molt bona teca al Kimbo, un xic més enllà de l’Escolar, al 62, de Camposines, tel: 977 40 52 79. Si us decidiu a passar prop d’Ascó el cap de setmana de la fira, podreu anar a veure llocs com ara Miravet, amb el seu castell, la més gran força dels templers de Catalunya. Us recomanem anar-hi en el pas de barca, que carrega els cotxes, prop de Rasquera, en lloc de fer servir el pont entre les dues Mores. Als infants els agradarà l’aventura. Si aneu a Miravet dineu al restaurant “El molí de Xim”, alta gastronomia. Quelcom més baratet és el Pizzo, que està al Casal, a la sortida del poble. També podeu anar fins la zona de la Terra Alta, als Ports de Beseit, a Horta de sant Joan o Arnes. Bellíssimes poblacions, bellíssima terra. Sabeu que teniu a Arnes un Vilar Rural, una mena d’allotjament un xic caret però ideal per famílies. Prop de Flix, i d’Ascó, teniu la reserva natural de Sebes, un aiguamoll preciòs al costat del riu Ebre. Aquest espai inundat es visita passant pel damunt d’unes passarel·les molt “Indiana Jones”, com si estiguèssiu a la selva africana. Els més aficionats a l’observació d’aus i animalons diversos gaudiran d’allò més. També podeu fer un volt per la Terra Alta. La comarca s’ho mereix. Per anar fins Ascó el millor és fer camí fins Mora per la N-420, des de Reus, camí de Gandesa, però sense arribar-hi. També per la AP-7 fins Tortosa i remuntant el riu per Tivissa i Mora. La festa del mercat medieval a Ascó, una excusa perfecta per un cap de setmana a l’Ebre!.

En la villa de Ascó, en la comarca remota y bellísima de la Ribera d’Ebre, tendrá lugar una bonita e impresionante feria medieval. Estas tierras buscan promocionarse y ser conocidas más allá de su central nuclear, y Ascó da a conocer sus atractivos turísticos con una fiesta medieval bien montada y organizada. Imposible detallar todos los actos. Leedlos en este enlace. Sólo nos gustará destacar las que son infantiles. Como los juegos medievales del Pla de Vallxiquè. O como el pequeño torneo, para niños y niñas de hasta 10 años, que con caballos de palo de madera deberán superar pequeñas pruebas. Diploma de caballero medieval asegurado. Hacer castillos con grandes piezas de madera también puede ser muy divertido, sobre todo en un recinto cerrado y con el suelo de césped artificial. Un divertido bufón os explicará, ayudado de sus títeres, cuentos y leyendas medievales. También interesantes talleres, que te convertirán en un duende. Ya veis que será bien divertido. Acercaos a pasar el fin de semana a Ascó y la Ribera d’Ebre con la excusa de la fiesta medieval. Disfrutarán del encanto de estas tierras bañadas por el Ebro, el río majestuoso que pasa cerca del casco urbano. Podrán recorrer la villa de Ascó, elevada sobre el río, con su castillo, en ruinas. Pasear por el núcleo medieval, de calles estrechas, árabes, con notables casas de piedra como Can Estisora o Can Cavaller. En la zona no hay muchos hoteles, pero los que hay son muy buenos. Por ejemplo la Hacienda Pepito, un hotel rural situado en el pueblo vecino de Riba-Roja, mayoritariamente ocupado por alemanes que vienen a pescar el siluro en el embalse. Un hallazgo muy recomendable, buena comida. Calle de las Eras, 35. Tel: 977 41 65 26. O también, en Flix, un alojamiento con mucho encanto, el Vilar Riu de Baix. Para comer tienen varios sitios en Ascó mismo: Ca Magda, en la calle de Juan XXIII, 9, Tel: 977 40 41 16. Ca l’Escolar, donde comeréis muy bien, en la carretera de Camposines, 57, Tel: 977 40 53 13, y finalmente, también muy buena comida en el Kimbo, un poco más allá del Escolar, al 62, de Camposines, tel: 977 40 52 79. Si se deciden a pasar el fin de semana por la feria, y quereis recorrer la comarca, podréis ir a ver sitios como Miravet, con su castillo. Os recomendamos ir por el paso de barca, que carga los coches, cerca de Rasquera, en lugar de utilizar el puente entre las dos Moras. A los niños les gustará la aventura. Si vais a Miravet comed en el restaurante “El molí de Xim”, alta gastronomía. Algo más barato es el Pizzo, que está en el Casal, a la salida del pueblo. También se puede ir hasta la zona de la Terra Alta, a los Ports de Beseit, a Horta de San Juan o Arnes. Bellísimas poblaciones, bellísima tierra. Sabéis que tenéis en Arnes un Vilar Rural, una especie de alojamiento un poco carito pero ideal para familias. Cerca de Flix, y de Ascó, tenéis la reserva natural de Sebes, un humedal precioso al lado del río Ebro. Este espacio inundado se visita pasando por encima de unas pasarelas muy “Indiana Jones”, como si estuviéramos en la selva africana. Los más aficionados a la observación de aves y animales diversos disfrutarán de lo lindo. También se puede dar un paseo por la Terra Alta. La comarca se lo merece. Para ir hasta Ascó lo mejor es hacerlo por Mora, siguiendo la N-420, desde Reus, camino de Gandesa, pero sin llegar a esta ciudad. También por la AP-7 hasta Tortosa y remontando el río por Tivissa y Mora.

Museu de la Xocolata

El Museu de la Xocolata és un curiós museu de Barcelona, que depén del gremi de pastissers. Està ubicat al carrer comerç, prop del Born, a l’àrea de Santa Maria del Mar, al barri de Rivera, en un antic convent, que fou caserna fins fa poc, el convent de Sant Agustí. No és un gran museu, però pot servir-vos per un dia de pluja, o un mati sense solta ni volta. Està obert al públic de dilluns a dissabte de 10.00 hores a 19.00 h i diumenges de 10.00 h a 15.00 h. Aquest petit museu també organitza cada cap de setmana un taller, que ens converteix en xocolaters per un dia. Cal fer reserva prèvia. Admeten infants de 4 a 12 anys i s’hi fa una figura de xocolata. També és possible celebrar-hi divertides i originals festes d’aniversari, amb taller, visita dramatitzada i berenar amb xocolata i melindros. Per llepar-se els dits!. Si voleu passar un matí voltant pel barri, podeu fer visites força interessants, com el monestir de Sant Pere de les Puelles, amb restes de l’esglèsia romànica. O arribar-vos fins el carrer de Montcada, amb els seus palaus, galeries d’art i museus, com ara el tèxtil, el Barbier – Mueller d’art precolombí, i el Museu Picasso.  Imprescindible veure la maravellosa Basílica de Santa Maria del Mar, amb el fossar de les Moreres al costat. Fàcil amb el metro de la L1, (Arc de Triomf)  o els trens de rodalies: també estació Arc de Triomf. Per acabar la jornada teniu el Parc de la Ciutadella, amb el Zoo, i molt d’espai per còrrer!.

El Museo del Chocolate es un curioso museo de Barcelona, que depende del gremio de pasteleros. Está ubicado en la calle comercio, cerca del Born, en el área de Santa María del Mar, en el barrio de Rivera. Su sede es un antiguo convento, que fue cuartel hasta hace poco, el convento de San Agustín. No es un gran museo, pero puede servirles para un día de lluvia, o una mañana sin ton ni son. Está abierto al público de lunes a sábado de 10.00 horas a 19.00 y domingos de 10.00 ha 15.00 h. Este pequeño museo también organiza cada fin de semana un taller, que os convierte en chocolateros por un día. Hay que hacer reserva previa.  Admiten niños de 4 a 12 años y se hace una figura de chocolate. También es posible celebrar divertidas y originales fiestas de cumpleaños, con taller, visita dramatizada y merienda con chocolate y bizcochos. ¡Para chuparse los dedos!. Si quieren pasar una mañana recorriendo el barrio de Ribera, pueden hacer visitas muy interesantes, como ir hasta el monasterio de San Pedro de las Puelles, con restos de la iglesia románica. O acercaros hasta la calle de Montcada, con sus palacios, galerías de arte y museos, como el textil, el Barbier – Mueller de arte precolombino, y el Museo Picasso. Imprescindible ver la maravillosa Basílica de Santa María del Mar, con el fosar de las Moreras al lado. Fácil con el metro de la L1, (Arc de Triomf) o los trenes de cercanías: también bajando en la estación Arc de Triomf. Para acabar la jornada tienen al lado el Parque de la Ciutadella, con el Zoo y mucho espacio para correr.