La Pica d’Estats


pica_estats

Si hi ha una muntanya mítica, iniciàtica, al nostre país, aquesta és, sense cap mena de dubte, la Pica d’Estats. El cim més alt de Catalunya, compartit amb França, d’aquí el nom, és una fita d’alta muntanya, que també pot ser una bona excursió familiar, d’aquelles que permeten estrènyer llaços amb fills i filles adolescents, o encara més grandets. erque res uneix tant com la muntanya, us ho assegurem. Però no es tracta d’una passejada. És Pirineu axial, alt pirineu, cal anar-hi preparats, planificar i mesurar forces. Estem parlant d’una caminada de 5 o 6 horetes, i tornada, en tres. Un dia gambant, pujant de valent, en uns paisatges que mai no oblidareu. Cal menjar i aigua, un mapa, GPS, mòbil, bon calçat, un anorak i moltes ganes. La ruta més senzilla és agafar el cotxe i arribar-vos fins el poblet d’Àreu, via AP-2 fins Vilagrassa, per anar a Balaguer, i d’aquí a Tremp, i de Tremp a Sort, i de Sort a Llavorsí, tot per la C-13. A Llavorsí cal desviar-se cap a la Vall Ferrera per la L-510, que passa prop d’Alins i puja a Àreu. D’aquest bellíssim poblet surt una pista, en no gaire bones condicions però factible per a turismes, (si us estimeu molt el cotxe no passareu), que us durà fins un aparcament que hi ha en un indret anomenat El Pont de la Molinassa. Cal deixar allà el vehicle. Si no us hi veieu en cor, agafeu un taxi a Àreu, o bé pugeu a peu, (però son 10 kms. ben bons!). De l’aparcament al Refugi Vall Ferrera hi ha un quart d’hora xino-xano. Podeu dinar i dormir. Millor reservar: 669532513, o bé, 973624378. Típic refugi de muntanya, no és el Ritz. Del refugi, ben marcat, i tranquils, que no anireu sols, pujareu amb ganes fins guanyar la vall de Sotllo, guapíssima. Passeu un pont i seguiu el riu, tot travessant el plans de Sotllo, fins arribar al magnífic estany de Sotllo, que per ell mateix justifica una excursió petitona. Porteu entre dues i tres hores caminant, i ja teniu davant vostre, imponent, la mole de la Pica. Cal seguir enfilant-se amb ganes, grimpant entre les roques, pujant fort fins el port de Sotllo. Baixem del port, en terres de França, cap a l’estany Cometa d’Estats. D’aquí gireu a l’esquerra pujant el coll de Riufred, on pot haver-hi neu, A dalt esteu entre el Pic de Verdaguer, i la Pica. Darrers metres, darrers esforços fins la creu que corona el cim. Ja heu arribat!. En família cerqueu dies bons, amb sol i bona previsió. No feu l’animal a la muntanya, que es paga car. Amb nens podeu trigar fins a 10 hores, o més, anar i tornar. Però s’ho passaran pipa. Els paisatges son indescriptibles. Us recomanem que feu aquesta sortida en el marc d’unes vacances a la comarca del Pallars, o de les Valls d’Àneu, o les veïnes valls de Cardós. Son un destí familiar de primera. Teniu molts llocs preciosos on anar, a més de la Pica. Podeu fer Tavascan, Àreu i els seus molins i serradora, el poblet d’Escaló, amb el monestir de Sant Pere de Burgal. El poblet de Baiasca i la seva esglèsia amb bellíssimes pintures romàniques, autèntiques, no còpies. A Escaló teniu l’Hotel Castellarnau, molt recomanable. També podeu anar a raure a Espot, per pujar al llac de Sant maurici, o més amunt encara, a peu o en jeep. Allà teniu l’Hotel Roya, de gust francés, una mica decadent, amb habitacions antigues, però netes i polides. A Espot també te bones habitacions, senzilles però agradables, la Pensió Palmira. Però l’hotel líder, indiscutible, per confort i tracte, és el Roca Blanca. En Josep i la Marta us acolliran com a casa. L’Hotel Encantats també és una bona opció també. Per Llavorsí també trobareu bona taula i bon llit. Ens agrada l’Hotel de Rei. També Hostal La Noguera, més senzill.  També podeu mirar-vos el el càmping Riberies, o l’hotel del mateix nom, que és de campanetes. A Lladorre hi ha l’Hotel Marxant, senzill però familiar, bona acollida, i bona taula, a poc preu. Carretera de Tavascan, 4, Tel: 973 623 151. A Ainet de Cardós, a peu de carretera hi ha el Puitavaca, un altre hotelet senzill i familiar. Tel: 973 62 30 78. Un altre referent de tota la vida és l’Hotel Cardós, a la Ribera de Cardós, una bona opció familiar. Habitacions triples, comunicades i apartaments. A Àreu mateix, a més del refugi, teniu l‘Hotel Vall Ferrera, bonic, i un càmping, el Pica d’Estats. Bona pujada, a la mítica Pica d’Estats!.

Si hay una montaña mítica, iniciática, en nuestro país, ésta es, sin duda, la Pica d’Estats. El pico más alto de Cataluña, compartido con Francia, de ahí el nombre, es un hito de alta montaña, que también puede ser una buena excursión familiar, de aquellas que permiten estrechar lazos con hijos adolescentes, o aún más mayorcitos. Nada une tanto como la montaña, os lo aseguramos. Pero no se trata de un paseo. Es Pirineo axial, alto pirineo, hay que ir preparados, planificar y medir fuerzas. Estamos hablando de una caminata de 5 o 6 horitas, y vuelta, en tres. Un día gambado, subiendo duro, en unos paisajes que nunca olvidarán. Hay que llevar qué comer y agua, un mapa, GPS, móvil, buen calzado, un anorak y muchas ganas. La ruta más sencilla es coger el coche y acercaros hasta el pueblo de Àreu, vía AP-2 hasta Vilagrassa, para ir a Balaguer, y de ahí en Tremp, y de Tremp en Sort, y de Sort en Llavorsí, todo por la C-13. En Llavorsí hay que desviarse hacia la Vall Ferrera por la L-510, que pasa cerca de Alins y sube a Àreu. De este bellísimo pueblo sale una pista, no en muy buenas condiciones pero factible para turismos, (si aman mucho el coche no pasarán), que les llevará hasta un aparcamiento que hay en un lugar llamado El Puente de la Molinassa. Hay que dejar allí el vehículo. Si no os veis conduciendo por la pista, tomad un taxi en Àreu, o bien subir a pie, (pero son 10 kms. ¡Bien buenos!). Del aparcamiento al Refugio Vall Ferrera hay un cuarto de hora tranquilamente. Pueden comer y dormir. Mejor reservar: 669532513, o bien, 973624378. Típico refugio de montaña, no es el Ritz. Del refugio, por camino bien marcado, y tranquilos, que no iréis solos, subiréis con ganas hasta ganar el valle de Sotllo. Pasad un puente y sigan el río, atravesando las planes de Sotllo, hasta llegar al magnífico lago de Sotllo, que por sí mismo justifica una excursión pequeña. Llevais entre dos y tres horas caminando, y ya teneis ante vosotros, imponente, la mole de la Pica. Hay que seguir subiendo con ganas, trepando entre las rocas, subiendo fuerte hasta el puerto de Sotllo. Bajamos del puerto, en tierras de Francia, hacia el estanque Cometa de Estats. De ahí giren a la izquierda subiendo el col de Riufred, donde puede haber nieve. Arriba estareis entre el Pico de Verdaguer, y la Pica. Últimos metros, últimos esfuerzos hasta la cruz que corona la cima. ¡Ya habeis llegado!. En familia busquen días buenos, con sol y buena previsión. No haga el animal en la montaña, que se paga caro. Con niños pueden tardar hasta 10 horas, o más, ir y volver. Pero lo pasarán pipa. Los paisajes son indescriptibles. Le recomendamos esta salida en el marco de unas vacaciones en la comarca del Pallars, o de los Valles de Àneu, o las vecinas valles de Cardós. Son un destino familiar de primera. Tienen muchos lugares preciosos donde ir, además de la Pica. Pueden ir a Tavascan, a Àreu y sus molinos y aserradero, el pueblo de Escaló, con el monasterio de San Pedro de Burgal. El pueblo de Baiasca y su iglesia con bellísimas pinturas románicas, auténticas, no copias. En Escaló tiene el Hotel Castellarnau, muy recomendable. También pueden ir a parar a Espot, para subir al lago de Sant Maurici, o más arriba aún, a pie o en jeep. Allí tienen el Hotel Roya, de gusto francés, un poco decadente, con habitaciones antiguas, pero limpias y pulidas. En Espot también tiene buenas habitaciones, sencillas pero agradables, la Pensión Palmira. Pero el hotel líder, indiscutible, por confort y trato, es el Roca Blanca. Josep y Marta lo acogen como en casa. El Hotel Encantados también es una buena opción también. Por Llavorsí también encontrarán buena mesa y buena cama. Nos gusta el Hotel de Rey. También Hostal La Noguera, más sencillo. También pueden mirar el camping Riberies, o el hotel del mismo nombre, que es de campanillas. En Lladorre está el Hotel Marxant, sencillo pero familiar, buena acogida, y buena mesa, poco precio. Carretera de Tavascan, 4, Tel.: 973 623 151. En Ainet de Cardós, a pie de carretera está el Puitavaca, otro hotelito sencillo y familiar. Tel: 973 62 30 78. Otro referente de toda la vida es el Hotel Cardós, en la Ribera de Cardós, una buena opción familiar. Habitaciones triples, comunicadas y apartamentos. En Àreu mismo, además del refugio, tienen el Hotel Vall Ferrera, bonito, y un camping, el Pica d’Estats. ¡Buena mítica Pica!.

Fira Medieval a Escaló


escalo

Escaló és un petit, petitíssim poblet, situat al cor del Pirineu, al mig del Pallars Sobirà, amunt de Tremp i de Sort, per la C-13, a tocar de Llavorsí i d’Esterri d’Àneu. Escaló és una vila medieval, una vila closa, de carrers, un parell de carrers només, costeruts, empedrats, maquíssims. I una muralla amb dos portes i una torre que vigila. Prop d’Escaló, a més, teniu una joia del romànic català: Sant Pere de Burgal, un petit monestir, romànic puríssim, rural, senzill i corprenedor.  A l’absis hi ha una reproducció de les pintures murals romàniques originals que actualment estan al MNAC (Museu Nacional d’Art de Catalunya). Aquestes pintures s’atribueixen al Cercle del Mestre de Pedret. Fora muralles l’església parroquial de Santa Helena és una construcció senzilla, nau i campanar amb torre. Sense més. Doncs bé, en aquest petit joiell arribat als nostres dies intacte, conservat, una vila closa medieval autèntica, s’hi celebra, aquest proper cap de setmana, la fira Medieval d’Escaló. Pugeu-hi el cap de setmana del 29 i 30 de juny del 2013, (altres anys, altres dies) i gaudireu amb els carrers engalanats, amb el Centre d’Interpretació del Patrimoni de les Viles Closes i l’agrobotiga amb productes de la terra. Hi trobareu, és clar, artesans, oficis, associacions… Han anunciat la seva presència, l‘Ecomuseu de les Valls d’Àneu, o l‘Associació d’Arts i Oficis de l’Alt Pirineu i Aran, o el Tros de Sort, o l‘Obrador de la Xisqueta. Per dinar i dormir, reserveu!, al mateix poble, teniu l’hotel Castellarnau, molt recomanable. Ineludible si voleu passar un cap de setmana en aquestes valls fresques i gemades, a la muntanya, amb la família. I aprofiteu per fer-hi una parada si aneu de camí a Esterri, a Espot, o cap a la Vall d’Aran per la Bonaigua. O bé passeu el cap de setmana fent una descoberta de la comarca del Pallars, o de les Valls d’Àneu, o les veïnes valls de Cardós. Son un destí familiar de primera. Fora d’Escaló, on teniu el ja citat Castellarnau, podeu anar a raure a Espot, no gaire lluny, on teniu l’Hotel Roya, de gust francés, una mica decadent, amb habitacions antigues, però netes i polides. Bones habitacions, senzilles però agradables, la Pensió Palmira. Un hotel líder, indiscutible, per confort i tracte, és el Roca Blanca. En Josep i la Marta us acolliran com a casa. L’Hotel Encantats també és una bona opció també. Per Llavorsí també trobareu bona taula i bon llit. Ens agrada l’Hotel de Rei. També Hostal La Noguera, més senzill.  També podeu mirar-vos el el càmping Riberies, o l’hotel del mateix nom, que és de campanetes. Us recomanem unes vacances o petit pont al Pallars: vaques, banyades en llacs i rius, passejades a peu o en bici… I poder veure el romànic del Pallars, com ara el ja citat monestir de Sant Pere del Burgal, o els que hi ha a les Valls d’Àneu o d’Isil. Monestirs, amb moltes esglésies i capelles: Son, Santa Maria d’Àneu, Sorpe, Baiasca… I els poblets de postal, amb les pedres encara vives. Visca el Pallars!.

Escaló es un pequeño, pequeñísimo pueblo, situado en el corazón del Pirineo, en medio del Pallars Sobirà, más arriba de Tremp y Sort, junto a Llavorsí y Esterri d’Àneu. Escaló es una villa medieval, una villa cerrada, de dos calles, un par de calles sólo, empinadas, empedradas, guapísimas. Y una muralla con dos puertas y una torre que vigila. Cerca de Escaló, además, tienen una joya del románico catalán: San Pedro de Burgal, un pequeño monasterio, de un románico purísimo, rural, sencillo y cautivador. En el ábside hay una reproducción de las pinturas murales románicas originales que actualmente están en el MNAC (Museo Nacional de Arte de Cataluña). Estas pinturas se atribuyen al Círculo del Maestro de Pedret. Extramuros la iglesia parroquial de Santa Helena es una construcción sencilla, nave y campanario con torre. Sin más. Pues bien, en esta pequeña joya llegada a nuestros días intacta, conservada, una villa cerrada medieval auténtica, se celebra, este próximo fin de semana, la feria medieval de Escaló. Suban allí el fin de semana del 29 y 30 de junio de 2013, (otros años, otros días) y disfrutarán con las calles engalanadas, con el Centro de Interpretación del Patrimonio de las Villas Closes y la agrotienda con productos de la tierra. Encontrarán, por supuesto, artesanos, oficios, asociaciones … Han anunciado su presencia, el Ecomuseo de las Valls d’Àneu, o la Asociación de Artes y Oficios del Alt Pirineu y Aran, o el Tros de Sort, o el Obrador de la Xisqueta. Para comer y dormir, ¡reservar!, en el mismo pueblo, tienen el hotel Castellarnau, muy recomendable. Ineludible si desean pasar un fin de semana en estos valles, en la montaña, con la familia. Y aprovechad para hacer una parada si vais de camino a Esterri, a Espot, o hacia el Valle de Aran por la Bonaigua. O bien se puede pasar el fin de semana haciendo un descubrimiento de la comarca del Pallars, o de los Valles de Àneu, o los vecinos valles de Cardós. Son un destino familiar de primera. Fuera de Escaló, donde tienen el ya citado Castellarnau, pueden ir a parar a Espot, no muy lejos, donde tienen el Hotel Roya, de gusto francés, un poco decadente, con habitaciones antiguas, pero limpias y pulidas. Buenas habitaciones, sencillas pero agradables, en la Pensión Palmira. Un hotel líder, indiscutible, por confort y trato, es el Roca Blanca. Josep y Marta lo acogeran como en casa. El Hotel Encantados también es una buena opción también. Por Llavorsí también encontrará buena mesa y buena cama. Nos gusta el Hotel de Rey. También Hostal La Noguera, más sencillo. También puede mirar el el camping Riberies, o el hotel del mismo nombre, que es de campanillas. Recomendamos unas vacaciones o pequeño puente en el Pallars: vacas, lagos y ríos, paseos a pie o en bici … Y poder ver el románico del Pallars, como el ya citado monasterio de Sant Pere del Burgal, o los que hay en los Valles de Àneu o de Isil. Monasterios, con muchas iglesias y capillas: Son, Santa María de Àneu, Sorpe, Baiasca … Y los pueblos de postal, con las piedras vivas. ¡Viva el Pallars!.

Falles a Isil


falles_isil

Per Sant Joan, als catalans, ens agrada jugar amb el foc. Tota la Mediterrània juga amb el foc pels volts del solstici d’estiu. A Catalunya, cada poble, cada barri o carrer, treu els mobles vells a la plaça i munta una bona foguera. Més tard, treu també les cadires, la coca i el cava, i es disposa a passar una bona estona xerrant amb els parents i amics. Però hi ha indrets del nostre país, on aquesta tradició pren un caire ben especial. Sobretot a les valls del Pirineu. I avui us volem parlar d’una nit de Sant Joan diferent. Us volem parlar de les Falles d’Alòs d’Isil, a la Vall d’Isil, al Pallars Sobirà, a tocar d’Esterri d’Àneu. Cada nit de Sant Joan, recordant el ritual del solstici d’estiu, el petit poble d’Isil celebra la tradicional festa de les falles. Més o menys un mes abans de la nit de Sant Joan els joves del poble van cap al bosc de la muntanya d’Airoto. Allà trien els pins que s’han de tallar i deixen els troncs ben pelats. Els porten després fins un tuc rocós anomenat “Faro”. Un cop allà tallen les anomenades falles. La nit de Sant Joan el poble d’Isil s’enagalana. Tothom surt al capvespre i es reuneix a la plaça, on s’encén la falla gran. De la muntanya baixen llavors, serpentejant, els fallaires que ja han iniciat el descents. Arriben a l’ermita romànica  de Sant Joan, magnífica, que heu de visitar, al costat del riu, amb el cementiri al davant. Es fan set creus en honor dels morts i van cap a la plaça. Allà salten damunt del foc i se’n van a còrrer pels carrererons de la vila fins arribar a la plaça Major. Des d’allí donaran set voltes de ritual a l’església, i apilaran les falles al mig de la plaça. Podreu assistir a aquest màgic esdeveniment mentre veieu ballar el ball de bastons, i el ball pla, que uneix a les parelles de manera tel·lúrica per a sempre.  No podeu deixar de passar, al menys, una revetlla de Sant Joan a Isil. No podeu deixar de viure la gran foguera a la plaça de l’esglèsia, o veure la baixada de les falles, ni la rebuda que les noies del poble fan als xiquets. Heu de ballar les dances antigues al voltant del foc. Complir rituals que ens remunten  a la nit dels temps, ancestrals i únics, repetits cada any, en el cicle etern de la vida. Afegiu-vos a la festa. La recordareu per sempre. A les valls d’Àneu hi ha molt hotels: a Esterri, a Sort, a Espot… on ens agrada particularment el Roca Blanca. En Josep i la Marta us acolliran com a casa. L’Hotel Encantats també és una bona opció en una vila dedicada al turisme en cos i ànima, on cap establiment és dolent. Més decadent, de gust francés, l’Hotel Roya. I camí de la Bonaigua, a València d’Àneu, l’Hotel Morera, un tresor ben amagat, o un xic més amunt, en ple bosc, l’Hotel Els Avets. A Escaló teniu el Castellarnau, un bon lloc. Escaló és una vila closa medieval, molt ben conservada, amb un portal d’entrada i les cases en rodona. Per Llavorsí també trobareu bona taula i bon llit. Ens agrada l’Hotel de Rei. També Hostal La Noguera, més senzill.  També podeu mirar-vos el el càmping Riberies, o l’hotel del mateix nom, que és de campanetes. I també molts altres càmpings, com el Nou de la Guingueta. Ara ja fa calor… i és agradable acampar. Per dinar o sopar us recomanem diversos llocs, tots molt bons. A Espot el restaurant Juquim, tel: 973 62 40 44, o bé  973 624 009, amb un menú potent, complert, servei amable. O La Llúpia, nou, modern, interessant. O la carta clàssica de l’Hotel Roya,  Com també fa un menú baratet, i ofereix bones habitacions senzilles però agradables, la Pensió Palmira. Us recomanem un petit pont de Sant Joan al Pallars, a Isil, veient les falles. I les vaques pasturant als prats gemats, i fent banyades en llacs i rius, o passejades a peu o en bici… I caminar per poder veure el romànic del Pallars, com ara el maravellós Sant Pere del Burgal, o el de les Valls d’Àneu o d’Isil. Monestirs, amb moltes esglésies i capelles: Son, Santa Maria d’Àneu, Sorpe, Baiasca… I els poblets de postal, amb les pedres encara vives. Visca Sant Joan al Pallars!.

En toda Cataluña, la noche de Sant Joan, nos gusta jugar con el fuego. Aún diría más, en todo el Mediterráneo, jugamos con el fuego, sobre todo alrededor del solsticio de verano. Pero en Cataluña cada pueblo, cada barrio o calle, saca los muebles viejos en la plaza y monta una buena hoguera. Más tarde, saca también las sillas, la coca y el cava, y se dispone a pasar un buen rato haciendo cháchara con los parientes y amigos. Pero hay lugares de nuestro país, donde esta tradición toma un cariz muy especial. Sobre todo en los valles del Pirineo. Y hoy os queremos hablar de una noche de Sant Joan diferente. Os queremos hablar de las Fallas de Alòs d’Isil, en la Vall d’Isil, en el Pallars Sobirà, muy cerca de Esterri d’Àneu. La juventud del pueblo prepara la fiesta meses antes. Cortando pinos y fabricando las antorchas. Por la tarde de la verbena de Sant Joan, cincuenta jóvenes de Isil, llevan las fallas hasta las montañas vecinas donde esperan a que oscurezca. Ya de noche, en la villa, se enciende una gran hoguera en la plaza de la iglesia, que es la señal para encender las otras fallas y empezar la bajada. Cerca del pueblo son recibidos por las chicas y los niños. Todos juntos corren por las calles y al llegar a la hoguera se apilan todas las fallas. Entonces empieza la juerga. La noche continúa con diferentes bailes y mucho jolgorio. Son danzas antiguas alrededor del fuego. Rituales que nos remontan a la noche de los tiempos. Ancestral y único, repetido cada año. Si este año no tienen ningún compromiso con la tía, o es una tía marchosa, añadanse a la fiesta. La recordaran para siempre. En las valls d’Àneu hay muchos hoteles: en Esterri, en Sort, en Espot … nos gusta particularmente el Hotel Roya. Y muchos campings, como el Nou de la Guingueta. Ahora ya hace calor … y es agradable acampar. El mismo día de Sant Joan, ya de vuelta, pueden parar un momento en la Feria de Sort. Allí sus pequeños y pequeñas podrán ver cómo se esquilan las ovejas. Todo un espectáculo. Por supuesto, feria de productos artesanos. Si quiere dormir en el mismo Sort, puede alojarse en el hotel, o los apartamentos, Pessets. Lo mejor de la comarca, sin duda. En Sort también hay un buen camping, junto al río: el Noguera Pallaresa, Tef. 973620820.

Sant Pere de Burgal


Sant Pere de Burgal és un petit monestir del Pirineu. Ara no és més que un munt de ruïnes, on només queda dempeus el presbiteri de l’església, d’un romànic puríssim, rural, senzill i corprenedor. Tanmateix, les columnes de la nau, i les restes d’algun mur, donen al conjunt un aire romàntic, com de ruïna vinguda a més. A l’absis s’hi han reproduït les pintures murals, joia del romànic català, que es conserven al MNAC de Barcelona. Les reproduccions que ara hi ha, molt fidels, no son autèntiques però ens serveixen. Per arribar-hi el millor fora deixar el cotxe a Escaló, o bé travessar el pont sobre la Noguera Pallaresa, que trobareu a mà dreta, en sentit Esterri, passat l’hotel Castellarnau. Podeu continuar pel camí de sorra, fins on pugueu, i aparcar. Ben indicat. De tota manera haureu de caminar uns 1.500 metres, per un caminet que, al final, es fa corriol i comença a pujar. Guanyareu altura, força, sobre la vall d’Escaló i el riu. Però és una caminada apta per a totes les edats, familiars, fins infantil. Al final veureu les restes de l’abadia davant vostre. La millor perspectiva serà la de l’absis en el prat verd que tanca el conjunt per la esquerra. A la dreta, des de qualsevol punt, bonica vista damunt la vall de la Noguera Pallaresa, que baixa, ràpida, cap a Llavorsí. Ineludible una parada si aneu de camí a Esterri, a Espot, o cap a la Vall d’Aran per la Bonaigua. Encara més si penseu fer una descoberta de la comarca del Pallars, o de les Valls d’Àneu, un destí familiar de primera. Per dormir i menjar podeu anar a Escaló, el poble més proper, que mereix una visita també. Allà teniu el ja citat Castellarnau, un bon lloc. Escaló és una vila closa medieval, ben conservada, amb un portal d’entrada i les cases en rodona. També podeu anar a raure a Espot, no gaire lluny, on teniu l’Hotel Roya, de gust francés, una mica decadent, amb habitacions antigues, però netes i polides. Bones habitacions, senzilles però agradables, la Pensió Palmira. Un hotel líder, indiscutible, per confort i tracte, és el Roca Blanca. En Josep i la Marta us acolliran com a casa. L’Hotel Encantats també és una bona opció també. Per Llavorsí també trobareu bona taula i bon llit. Ens agrada l’Hotel de Rei. També Hostal La Noguera, més senzill.  També podeu mirar-vos el el càmping Riberies, o l’hotel del mateix nom, que és de campanetes. Us recomanem unes vacances o petit pont al Pallars: vaques, banyades en llacs i rius, passejades a peu o en bici… I poder veure el romànic del Pallars, com ara Sant Pere del Burgal, o el de les Valls d’Àneu o d’Isil. Monestirs, amb moltes esglésies i capelles: Son, Santa Maria d’Àneu, Sorpe, Baiasca… I els poblets de postal, amb les pedres encara vives. Visca el Pallars!.

Sant Pere de Burgal es un pequeño monasterio del Pirineo. Ahora no es más que un montón de ruinas, donde sólo queda en pie el presbiterio de la iglesia, de un románico purísimo, rural, sencillo y cautivador. Sin embargo, las columnas de la nave, y los restos de algún muro, dan al conjunto un aire romántico, como de ruina venida a más. En el ábside se han reproducido las pinturas murales, joya del románico catalán, que se conservan en el MNAC de Barcelona. Las reproducciones que ahora hay, muy fieles, no son auténticas pero nos sirven. Para llegar lo mejor fuera o fuese dejar el coche en Escaló, o bien cruzar el puente sobre el Noguera Pallaresa, que encontraréis a mano derecha, en sentido Esterri, pasado el hotel Castellarnau. Pueden continuar por el camino de tierra, hasta donde se pueda, y aparcar. Bien indicado. De todos modos tendrán que caminar unos 1.500 metros, por un caminito que, al final, se hace sendero y comienza a subir. Ganará altura sobre el valle de Escaló y el río. Pero es una caminata apta para todas las edades, familiar y hasta infantil. Al final verán los restos de la abadía. La mejor perspectiva será la del ábside en el prado verde que cierra el conjunto por la izquierda. A la derecha, desde cualquier punto, bonita vista sobre el valle del Noguera Pallaresa, que baja, rápida, hacia Llavorsí. Ineludible una parada si vais de camino a Esterri, a Espot, o hacia el Valle de Arán por la Bonaigua. Aún más si vais a realizar una ruta por la comarca del Pallars, o por las Valls d’Àneu, un destino familiar de primera. Para dormir y comer pueden ir a Escaló, el pueblo más cercano, que merece una visita también. Allí tienen el ya citado Castellarnau, un buen lugar. Escaló es una villa amurallada medieval, bien conservada, con un portal de entrada y las casas en redondel. También se puede ir a parar a Espot, no muy lejos, donde teneis el Hotel Roya, de gusto francés, un poco decadente, con habitaciones antiguas, pero limpias. Buenas habitaciones también, sencillas pero agradables, en la Pensión Palmira. Un hotel líder, indiscutible, por confort y trato, es el Roca Blanca. Josep y Marta os acogerán como en casa. El Hotel Encantats también es una buena opción. Por Llavorsí encontrareis buena mesa y buena cama. Nos gusta el Hotel de Rey. También el Hostal La Noguera, más sencillo.Podeis miraros el el camping Riberies, o el hotel del mismo nombre, que es de campanillas. Os recomendamos unas vacaciones o pequeño puente en el Pallars: vacas, bañadas en lagos y ríos, paseos a pie o en bici … Y poder ver el románico del Pallars, como Sant Pere del Burgal, o el de las Valls d’Àneu o de Isil. Monasterios, con muchas iglesias y capillas: Son, Santa Maria d’Àneu, Sorpe, Baiasca … Y los pueblos de postal, con las piedras vivas. ¡Viva el Pallars!.

Baiasca


Baiasca és un llogarret perdut, ignorat, en mig de les muntanyes del Pallars Sobirà. Penjat literalment del vessant assoleiat d’un munt de cims que passen dels 2000 metres. En aquest indret remot es conserven les úniques pintures romàniques originals de tot el pirineu català. No son, ni de bon tros, tan maravelloses com les de la Vall de Boí. No tenen el poder de crida del pantocrator de Sant Climent de Taüll que podeu veure al Museu Nacional d’Art de Catalunya. Però estan on han d’estar. Al seu lloc. En el temple per al qual foren concebudes. No en un museu asèptic i edulcorat, sinó entre cases de pedra, en una vella església tronada, entre la natura més agreste. Aquest és el seu valor. Això les fa úniques. Si bé, cal dir-ho, arribar-hi és ja tota una aventura. Us caldrà pujar fins el Pallars. Sempre bé de gust fer aquesta tradicional sortida familiar. Passat Sort i Llavorsí, per la carretera C-13 en direcció Esterri d’Àneu i Vielha, a uns 5 kms. de Llavorsí, trobareu, a mà esquerra, el trencall que porta a Arestui i Baiasca. Son 7 kms. de carretera veïnal, estreta, en pujada, amb moltes corves, i en un estat deplorable, malgrat estar, presuntament, asfaltada. Semblen 14 kms. Al final es veu el poble amuntegat davant vostre, al altre costat del petit riu de Baiasca. Aparqueu a l’espai habilitat a l’entrada del caseriu. No intenteu pujar. Els carrers son costeruts. Demaneu pel senyor Marcel·lí Carrera, o per qui tingui ara la clau del temple. Amb bon humor i sense presses, la gent de muntanya no compta el temps com nosaltres, us obriran la porta. D’entrada res no es veu. Però, amagades darrera un retaure barroc, apareix la maravella de l’absis de Baiasca. No estan complertes, l’estat de conservació és justet, però la impressió que tindreu és comparable a la dels grans descobriments arqueològics. Us sentireu com Howard Carter amb Tutankamó. Llàstima del cap del crist al pantocràtor. Però els àngels i els apòstols son magnífics. I la petita cripta, sense cap pintura, una cucada. No heu de deixar perdre l’oportunitat de pujar fins Baiasca en el curs d’unes vacances pel Pirineu de Lleida. En un cap de setmana o un pont per les Valls d’Àneu, o de Cardós. En una jornada d’esquí a Espot o Port-Ainé. Desvieu-vos de la ruta per gaudir d’aquest indret salvatge. Cap mena de serveis allà dalt. Però tots els que vulgueu a Llavorsi, per exemple. Un bon hotelet de muntanya, Hotel de Rei. Un de més senzill, amb menjar cassolà, i habitacions netes: Hostal La Noguera. També podeu mirar-vos el Castellarnau d’Escaló, el poble següent. Un bon hotel. Si us agrada el càmping, a Llavorsí n’hi ha un de ben bonic: el Riberies. Al costat un hotel d’alt estànding, amb el mateix nom, que no us hem recomanat perquè resulta força car, prohibitiu. Baiasca, una aventura al nostre propi país!.

Baiasca es una aldea perdida, ignorada, en medio de las montañas del Pallars Sobirà. Colgada literalmente la vertiente soleada de un montón de cumbres que pasan de los 2000 metros. En este lugar remoto se conservan las únicas pinturas románicas originales de todo el pirineo catalán. No son, ni mucho menos, tan maravillosas como las de la Vall de Boí. No tienen el poder del pantocrator de Sant Climent de Taüll que podéis ver en el Museo Nacional de Arte de Cataluña. Pero están donde deben estar. En su lugar. En el templo para el que fueron concebidas. No en un museo aséptico y edulcorado, sino entre casas de piedra, en una vieja iglesia, entre la naturaleza más agreste. Este es su valor. Esto las hace únicas. Si bien, hay que decirlo, llegar es ya toda una aventura. Hará falta subir hasta el Pallars. Siempre apetece hacer esta tradicional salida familiar. Pasado Sort y Llavorsí, por la carretera C-13 en dirección Esterri d’Àneu y Vielha, a unos 5 kms. de Llavorsí, encontraréis, a mano izquierda, el desvío que lleva a Arestui y Baiasca. Son 7 kms. de carretera vecinal, estrecha, en constante subida, con muchas curvas, y en un estado deplorable, pese a estar, presuntamente, asfaltada. Parecen 14 kms. Al final se ve el pueblo agolpado delante de vosotros, al otro lado del pequeño río de Baiasca. Aparquen en el espacio habilitado en la entrada del caserío. No intenten subir. Las calles son empinadas. Pidan por el señor Marcelino Carrera, o por quien tenga ahora la clave del templo. Con buen humor y sin prisas, la gente de montaña no cuenta el tiempo como nosotros, se os abrirá la puerta. De entrada nada se ve. Pero, escondidas detrás de un retablo barroco, aparece la maravilla del ábside de Baiasca. No están completas, el estado de conservación es justito, pero la impresión que se tendrá es comparable a la de los grandes descubrimientos arqueológicos. Se sentirán como Howard Carter con Tutankamó. Lástima de la cabeza del cristo al pantocrátor. Pero los ángeles y los apóstoles son magníficos. Y la pequeña cripta, sin pintura, una cucada. No deben dejar perder la oportunidad de subir hasta Baiasca en el curso de unas vacaciones por el Pirineo de Lleida. En un fin de semana o un puente por los Valles d’Àneu, o de Cardós. En una jornada de esquí en Espot o Port-Ainé. Sálganse de la ruta para disfrutar de este lugar salvaje. Ningún tipo de servicios allí arriba. Pero todos los que queráis en Llavorsi, por ejemplo. Un buen hotelito de montaña, Hotel de Rey. Uno más sencillo, con comida casera, y habitaciones limpias: Hostal La Noguera. También el Castellarnau de Escaló, en el pueblo siguiente. Un buen hotel. Si os gusta el camping, en Llavorsí hay uno muy bonito: el Riberies. Junto a él un hotel de alto standing, con el mismo nombre, que no os hemos recomendado porque resulta bastante caro, prohibitivo.