Mostra d’oficis d’Ascó


asco_mostra_oficis

A la vila d’Ascó, a la comarca remota i bellíssima de la Ribera d’Ebre, tindrà lloc una lluida i impressionant fira de vins i d’oficis. Aquestes terres hi posen el coll per promocionar-se i ser conegudes més enllà de la seva central nuclear, i les polèmiques que periòdicament l’acompanyen. Ascó ho prova donant a conèixer els seus atractius turístics amb la VII Mostra d’Arts i Oficis d’aquest dissabte i diumenge. El certamen, que va iniciar-se amb el nom de Mercat Medieval ara ja fa sis anys, ha anat evolucionat per a convertir-se en una de les principals mostres d’artesania catalana. Hi participaran més d’una setantena d’artesans d’arreu de Catalunya, però amb especial presència dels antics oficis que encara es practiquen a les Terres de l’Ebre. En són un exemple terrisaires i ceramistes de Miravet i Benissanet, teixidors d’Arnes, picapedrers d’Ulldecona i Ascó, bastoners, gravadors en fusta i cabassaires de Pinell de Brai, matalassers de Ginestar, treballs en palma de Mas de Barberans i enreixat per cadires de Tortosa. Veureu també el mestre pipaire català, barretinaires, espardenyers, torners i artesans de tota mena de fibres vegetals. A més, en l’edició d’enguany, s’estrenarà la fira Tastavins, una mostra de les diferents denominacions d’origen vinícoles de l’entorn de la Ribera d’Ebre, és a dir, Monstant, Priorat i Terra Alta. Tots els cellers oferiran una degustació dels seus productes i, durant el cap de setmana, alguns oferiran la possibilitat de fer tasts guiats. Impossible detallar tots els actes. Llegiu-los en l’enllaç que us hem referenciat abans. Ja veieu que serà ben divertit!. Arribeu-vos a passar el cap de setmana a Ascó i la Ribera d’Ebre amb l’excusa de la fira. Gaudireu de l’encant d’aquestes terres banyades per l’Ebre, el riu majestuós que passa a tocar del casc urbà. Podreu recòrrer la vila closa d’Ascó, enlairada damunt del riu, amb el seu castell, en ruines. Passejar pel nucli medieval, semienvoltat de muralles, conserva carrers estrets, àrabs, amb notables casals de pedra com cal Estisora o cal Cavaller. A la zona no hi ha gaires hotels, però els que hi ha son molt bons. Per exemple la Hisenda Pepito, un hotelet rural situat al poble veï de Riba-Roja, majoritàriament ocupat per alemanys que venen a pescar el silur a l’embassament. Una troballa molt recomanable, bon menjar. Carrer de les Eres, 35. Tel: 977 41 65 26. O també, a Flix, un allotjament amb molt d’encant, el Vilar Riu de Baix. Per dinar teniu uns quants llocs a Ascó mateix: Ca la Magda, al carrer de Joan XXIII, 9, Tel: 977 40 41 16. Ca l’Escolar, on menjareu molt bé, a la carretera de Camposines, 57, Tel: 977 40 53 13, i finalment, també molt bona teca al Kimbo, un xic més enllà de l’Escolar, al 62, de Camposines, tel: 977 40 52 79. Si us decidiu a passar prop d’Ascó el cap de setmana de la fira, podreu anar a veure llocs com ara Miravet, amb el seu castell, la més gran força dels templers de Catalunya. Us recomanem anar-hi en el pas de barca, que carrega els cotxes, prop de Rasquera, en lloc de fer servir el pont entre les dues Mores. Als infants els agradarà l’aventura. Si aneu a Miravet dineu al restaurant “El molí de Xim”, alta gastronomia. Quelcom més baratet és el Pizzo, que està al Casal, a la sortida del poble. També podeu anar fins la zona de la Terra Alta, als Ports de Beseit, a Horta de sant Joan o Arnes. Bellíssimes poblacions, bellíssima terra. Sabeu que teniu a Arnes un Vilar Rural, una mena d’allotjament un xic caret però ideal per famílies. Prop de Flix, i d’Ascó, teniu la reserva natural de Sebes, un aiguamoll preciòs al costat del riu Ebre. Aquest espai inundat es visita passant pel damunt d’unes passarel·les molt “Indiana Jones”, com si estiguèssiu a la selva africana. Els més aficionats a l’observació d’aus i animalons diversos gaudiran d’allò més. També podeu fer un volt per la Terra Alta. La comarca s’ho mereix. Per anar fins Ascó el millor és fer camí fins Mora per la N-420, des de Reus, camí de Gandesa, però sense arribar-hi. També per la AP-7 fins Tortosa i remuntant el riu per Tivissa i Mora. La fira a Ascó, una excusa perfecta per un cap de setmana a l’Ebre!.

cartell-mostra-oficis-TASTAVINS-2014-05

En la villa de Ascó, en la comarca remota y bellísima de la Ribera d’Ebre, tendrá lugar una bonita e impresionante feria de vinos y oficios. Estas tierras buscan promocionarse y ser conocidas más allá de su central nuclear, y Ascó da a conocer sus atractivos turísticos con una fiesta medieval bien montada y organizada. Imposible detallar todos los actos. Leedlos en este enlace. Ya veis que será bien divertido. Acercaos a pasar el fin de semana a Ascó y la Ribera d’Ebre con la excusa de la fiesta medieval. Disfrutarán del encanto de estas tierras bañadas por el Ebro, el río majestuoso que pasa cerca del casco urbano. Podrán recorrer la villa de Ascó, elevada sobre el río, con su castillo, en ruinas. Pasear por el núcleo medieval, de calles estrechas, árabes, con notables casas de piedra como Can Estisora o Can Cavaller. En la zona no hay muchos hoteles, pero los que hay son muy buenos. Por ejemplo la Hacienda Pepito, un hotel rural situado en el pueblo vecino de Riba-Roja, mayoritariamente ocupado por alemanes que vienen a pescar el siluro en el embalse. Un hallazgo muy recomendable, buena comida. Calle de las Eras, 35. Tel: 977 41 65 26. O también, en Flix, un alojamiento con mucho encanto, el Vilar Riu de Baix. Para comer tienen varios sitios en Ascó mismo: Ca Magda, en la calle de Juan XXIII, 9, Tel: 977 40 41 16. Ca l’Escolar, donde comeréis muy bien, en la carretera de Camposines, 57, Tel: 977 40 53 13, y finalmente, también muy buena comida en el Kimbo, un poco más allá del Escolar, al 62, de Camposines, tel: 977 40 52 79. Si se deciden a pasar el fin de semana por la feria, y quereis recorrer la comarca, podréis ir a ver sitios como Miravet, con su castillo. Os recomendamos ir por el paso de barca, que carga los coches, cerca de Rasquera, en lugar de utilizar el puente entre las dos Moras. A los niños les gustará la aventura. Si vais a Miravet comed en el restaurante “El molí de Xim”, alta gastronomía. Algo más barato es el Pizzo, que está en el Casal, a la salida del pueblo. También se puede ir hasta la zona de la Terra Alta, a los Ports de Beseit, a Horta de San Juan o Arnes. Bellísimas poblaciones, bellísima tierra. Sabéis que tenéis en Arnes un Vilar Rural, una especie de alojamiento un poco carito pero ideal para familias. Cerca de Flix, y de Ascó, tenéis la reserva natural de Sebes, un humedal precioso al lado del río Ebro. Este espacio inundado se visita pasando por encima de unas pasarelas muy “Indiana Jones”, como si estuviéramos en la selva africana. Los más aficionados a la observación de aves y animales diversos disfrutarán de lo lindo. También se puede dar un paseo por la Terra Alta. La comarca se lo merece. Para ir hasta Ascó lo mejor es hacerlo por Mora, siguiendo la N-420, desde Reus, camino de Gandesa, pero sin llegar a esta ciudad. También por la AP-7 hasta Tortosa y remontando el río por Tivissa y Mora.

La Pica d’Estats


pica_estats

Si hi ha una muntanya mítica, iniciàtica, al nostre país, aquesta és, sense cap mena de dubte, la Pica d’Estats. El cim més alt de Catalunya, compartit amb França, d’aquí el nom, és una fita d’alta muntanya, que també pot ser una bona excursió familiar, d’aquelles que permeten estrènyer llaços amb fills i filles adolescents, o encara més grandets. erque res uneix tant com la muntanya, us ho assegurem. Però no es tracta d’una passejada. És Pirineu axial, alt pirineu, cal anar-hi preparats, planificar i mesurar forces. Estem parlant d’una caminada de 5 o 6 horetes, i tornada, en tres. Un dia gambant, pujant de valent, en uns paisatges que mai no oblidareu. Cal menjar i aigua, un mapa, GPS, mòbil, bon calçat, un anorak i moltes ganes. La ruta més senzilla és agafar el cotxe i arribar-vos fins el poblet d’Àreu, via AP-2 fins Vilagrassa, per anar a Balaguer, i d’aquí a Tremp, i de Tremp a Sort, i de Sort a Llavorsí, tot per la C-13. A Llavorsí cal desviar-se cap a la Vall Ferrera per la L-510, que passa prop d’Alins i puja a Àreu. D’aquest bellíssim poblet surt una pista, en no gaire bones condicions però factible per a turismes, (si us estimeu molt el cotxe no passareu), que us durà fins un aparcament que hi ha en un indret anomenat El Pont de la Molinassa. Cal deixar allà el vehicle. Si no us hi veieu en cor, agafeu un taxi a Àreu, o bé pugeu a peu, (però son 10 kms. ben bons!). De l’aparcament al Refugi Vall Ferrera hi ha un quart d’hora xino-xano. Podeu dinar i dormir. Millor reservar: 669532513, o bé, 973624378. Típic refugi de muntanya, no és el Ritz. Del refugi, ben marcat, i tranquils, que no anireu sols, pujareu amb ganes fins guanyar la vall de Sotllo, guapíssima. Passeu un pont i seguiu el riu, tot travessant el plans de Sotllo, fins arribar al magnífic estany de Sotllo, que per ell mateix justifica una excursió petitona. Porteu entre dues i tres hores caminant, i ja teniu davant vostre, imponent, la mole de la Pica. Cal seguir enfilant-se amb ganes, grimpant entre les roques, pujant fort fins el port de Sotllo. Baixem del port, en terres de França, cap a l’estany Cometa d’Estats. D’aquí gireu a l’esquerra pujant el coll de Riufred, on pot haver-hi neu, A dalt esteu entre el Pic de Verdaguer, i la Pica. Darrers metres, darrers esforços fins la creu que corona el cim. Ja heu arribat!. En família cerqueu dies bons, amb sol i bona previsió. No feu l’animal a la muntanya, que es paga car. Amb nens podeu trigar fins a 10 hores, o més, anar i tornar. Però s’ho passaran pipa. Els paisatges son indescriptibles. Us recomanem que feu aquesta sortida en el marc d’unes vacances a la comarca del Pallars, o de les Valls d’Àneu, o les veïnes valls de Cardós. Son un destí familiar de primera. Teniu molts llocs preciosos on anar, a més de la Pica. Podeu fer Tavascan, Àreu i els seus molins i serradora, el poblet d’Escaló, amb el monestir de Sant Pere de Burgal. El poblet de Baiasca i la seva esglèsia amb bellíssimes pintures romàniques, autèntiques, no còpies. A Escaló teniu l’Hotel Castellarnau, molt recomanable. També podeu anar a raure a Espot, per pujar al llac de Sant maurici, o més amunt encara, a peu o en jeep. Allà teniu l’Hotel Roya, de gust francés, una mica decadent, amb habitacions antigues, però netes i polides. A Espot també te bones habitacions, senzilles però agradables, la Pensió Palmira. Però l’hotel líder, indiscutible, per confort i tracte, és el Roca Blanca. En Josep i la Marta us acolliran com a casa. L’Hotel Encantats també és una bona opció també. Per Llavorsí també trobareu bona taula i bon llit. Ens agrada l’Hotel de Rei. També Hostal La Noguera, més senzill.  També podeu mirar-vos el el càmping Riberies, o l’hotel del mateix nom, que és de campanetes. A Lladorre hi ha l’Hotel Marxant, senzill però familiar, bona acollida, i bona taula, a poc preu. Carretera de Tavascan, 4, Tel: 973 623 151. A Ainet de Cardós, a peu de carretera hi ha el Puitavaca, un altre hotelet senzill i familiar. Tel: 973 62 30 78. Un altre referent de tota la vida és l’Hotel Cardós, a la Ribera de Cardós, una bona opció familiar. Habitacions triples, comunicades i apartaments. A Àreu mateix, a més del refugi, teniu l‘Hotel Vall Ferrera, bonic, i un càmping, el Pica d’Estats. Bona pujada, a la mítica Pica d’Estats!.

Si hay una montaña mítica, iniciática, en nuestro país, ésta es, sin duda, la Pica d’Estats. El pico más alto de Cataluña, compartido con Francia, de ahí el nombre, es un hito de alta montaña, que también puede ser una buena excursión familiar, de aquellas que permiten estrechar lazos con hijos adolescentes, o aún más mayorcitos. Nada une tanto como la montaña, os lo aseguramos. Pero no se trata de un paseo. Es Pirineo axial, alto pirineo, hay que ir preparados, planificar y medir fuerzas. Estamos hablando de una caminata de 5 o 6 horitas, y vuelta, en tres. Un día gambado, subiendo duro, en unos paisajes que nunca olvidarán. Hay que llevar qué comer y agua, un mapa, GPS, móvil, buen calzado, un anorak y muchas ganas. La ruta más sencilla es coger el coche y acercaros hasta el pueblo de Àreu, vía AP-2 hasta Vilagrassa, para ir a Balaguer, y de ahí en Tremp, y de Tremp en Sort, y de Sort en Llavorsí, todo por la C-13. En Llavorsí hay que desviarse hacia la Vall Ferrera por la L-510, que pasa cerca de Alins y sube a Àreu. De este bellísimo pueblo sale una pista, no en muy buenas condiciones pero factible para turismos, (si aman mucho el coche no pasarán), que les llevará hasta un aparcamiento que hay en un lugar llamado El Puente de la Molinassa. Hay que dejar allí el vehículo. Si no os veis conduciendo por la pista, tomad un taxi en Àreu, o bien subir a pie, (pero son 10 kms. ¡Bien buenos!). Del aparcamiento al Refugio Vall Ferrera hay un cuarto de hora tranquilamente. Pueden comer y dormir. Mejor reservar: 669532513, o bien, 973624378. Típico refugio de montaña, no es el Ritz. Del refugio, por camino bien marcado, y tranquilos, que no iréis solos, subiréis con ganas hasta ganar el valle de Sotllo. Pasad un puente y sigan el río, atravesando las planes de Sotllo, hasta llegar al magnífico lago de Sotllo, que por sí mismo justifica una excursión pequeña. Llevais entre dos y tres horas caminando, y ya teneis ante vosotros, imponente, la mole de la Pica. Hay que seguir subiendo con ganas, trepando entre las rocas, subiendo fuerte hasta el puerto de Sotllo. Bajamos del puerto, en tierras de Francia, hacia el estanque Cometa de Estats. De ahí giren a la izquierda subiendo el col de Riufred, donde puede haber nieve. Arriba estareis entre el Pico de Verdaguer, y la Pica. Últimos metros, últimos esfuerzos hasta la cruz que corona la cima. ¡Ya habeis llegado!. En familia busquen días buenos, con sol y buena previsión. No haga el animal en la montaña, que se paga caro. Con niños pueden tardar hasta 10 horas, o más, ir y volver. Pero lo pasarán pipa. Los paisajes son indescriptibles. Le recomendamos esta salida en el marco de unas vacaciones en la comarca del Pallars, o de los Valles de Àneu, o las vecinas valles de Cardós. Son un destino familiar de primera. Tienen muchos lugares preciosos donde ir, además de la Pica. Pueden ir a Tavascan, a Àreu y sus molinos y aserradero, el pueblo de Escaló, con el monasterio de San Pedro de Burgal. El pueblo de Baiasca y su iglesia con bellísimas pinturas románicas, auténticas, no copias. En Escaló tiene el Hotel Castellarnau, muy recomendable. También pueden ir a parar a Espot, para subir al lago de Sant Maurici, o más arriba aún, a pie o en jeep. Allí tienen el Hotel Roya, de gusto francés, un poco decadente, con habitaciones antiguas, pero limpias y pulidas. En Espot también tiene buenas habitaciones, sencillas pero agradables, la Pensión Palmira. Pero el hotel líder, indiscutible, por confort y trato, es el Roca Blanca. Josep y Marta lo acogen como en casa. El Hotel Encantados también es una buena opción también. Por Llavorsí también encontrarán buena mesa y buena cama. Nos gusta el Hotel de Rey. También Hostal La Noguera, más sencillo. También pueden mirar el camping Riberies, o el hotel del mismo nombre, que es de campanillas. En Lladorre está el Hotel Marxant, sencillo pero familiar, buena acogida, y buena mesa, poco precio. Carretera de Tavascan, 4, Tel.: 973 623 151. En Ainet de Cardós, a pie de carretera está el Puitavaca, otro hotelito sencillo y familiar. Tel: 973 62 30 78. Otro referente de toda la vida es el Hotel Cardós, en la Ribera de Cardós, una buena opción familiar. Habitaciones triples, comunicadas y apartamentos. En Àreu mismo, además del refugio, tienen el Hotel Vall Ferrera, bonito, y un camping, el Pica d’Estats. ¡Buena mítica Pica!.

Fira de l’ovella a la Vall de Cardós


Fira d'ovella aranesa d'Arrós de Cardós

La Vall de Cardós, a l’Alt Pirineu, és un espai natural únic, privilegiat. Un dels racons més verges del Pirineu català, enclavat, quasi en la seva totalitat, en el  Parc Natural de lAlt Pirineu. Allà, en aquest bé de Déu de muntanyes, prats i rius, en aquest paratge encantador, tindrà lloc, aquest proper diumenge, dia 9 de juny, una fira de productes artesanals, amb concurs de xolla d’ovelles i una mostra de l’ovella aranesa. Serà al petit poblet d’Arrós de Cardós, un indret de la rodalia d’Esterri de Cardós, un poble de pessebre, amb una trentena de cases mal comptades, on hi viuen una dotzena de persones. No caldría que tingués lloc aquesta trobada per recomanar-vos aquesta sortida. Però l’excusa és bona.  Podreu admirar i adquirir tota mena de productes artesanals pirinencs. Els menuts podran observar ben d’aprop veritables ovelles araneses, trobareu diversos tallers i activitats interessant per la canalla, demostracions d’oficis relacionats amb la llana: com refer un matalàs de llana, curtir un pelló d’ovella o fer un sarró de pastor. També veureu filar amb filosa i amb fus i, naturalment, com xollar a mà i a màquina elèctrica. Per al més petits de la casa hi haurà itineraris a cavall, jocs de fusta, o taller de pintar l’ovella. També podreu veure com es dalla un prat i se’n fan les garbes. Per dinar podeu fer una bona carn a la brasa d’ovella aranesa en un ambient amical i de sana companyonia, a l’estil del Pirineu. A la tarda gaudireu de l’animació infantil i d’una xocolatada popular. Podreu fer una visita guiada a la Borda de Llosaus.  Esteu tots i totes convidats per la bona gent que encara resisteix la solitud de la bellessa d’aquest món rural que cada dia costa més de mantenir.  Arribar des de Barcelona és senzill. Cal seguir la A2 fins a Tàrrega, i continuar a Balaguer i Tremp. Pujar cap a Sort i fins a Llavorsí. Allà trobareu la desviació, a mà dreta, que puja cap a Ribera de Cardós i Esterri de Cardós. Son uns 285 km. Impossible detallar tots els boscos, llacs, rius, comes i paratges naturals que mereixen una excursió. Tampoc ens veiem en cor de ressenyar els temples, ermites, cases fortes i castells dels termes de la Vall de Cardós. És molt millor que aneu veient el que surt al pas. Els pobles petits enfilats en valls, coquetons, amb grans cases pallareses. Els més grans, arrenglerats l’ún darrera l’altre a la vora del riu Noguera de Cardós, amb les seves esglésies. Els circs llacustres, com ara Certascán, els boscos intactes, d’avets, de faig. Les ovelles, vaques i cavalls pasturant. L’herba verda, els prats de dalla, l’olor de les flors. Els rius, rierols i rieres, el soroll de l’aigua acompanyant el pas pel corriol quan remuntem la vall. En fí, el Pirineu en primavera. Per dormir i menjar el referent de qualitat a la zona són els hotels Estanys Blaus i Llacs de Cardós, a Tavascán. Del mateix propietari, nets i polits, de categoria diversa, i prestacions i preu diferents. Magnífics. A Lladorre hi ha l’Hotel Marxant, senzill però familiar, bona acollida, i bona taula, a poc preu. Carretera de Tavascan, 4, Tel: 973 623 151. A Ainet de Cardós, a peu de carretera hi ha el Puitavaca, un altre hotelet senzill i familiar. Tel: 973 62 30 78. Un altre referent de tota la vida és l’Hotel Cardós, a la Ribera de Cardós, una bona opció familiar. Habitacions triples, comunicades i apartaments. Feliç cap de setmana a Cardós!.

La Vall de Cardós és un espacio natural único, privilegiado. Uno de los rincones más vírgenes del Pirineo catalán, enclavado, casi en su totalidad, en el Parque Natural del Alto Pirineo. Allí, entre prados y ríos, en este paraje encantador, tendrá lugar, este próximo domingo, día 9 de junio, una feria de productos artesanales, con concurso de esquila de ovejas y una muestra de la oveja aranesa. Será en el pequeño pueblo de Arrós de Cardós, un lugar de los alrededores de Esterri de Cardós, un pueblo de belén, con una treintena de casas mal contadas, donde viven una docena de personas. No haría falta que tuviera lugar este encuentro para recomendaros esta salida. Pero la excusa es buena. Podrán admirar y adquirir todo tipo de productos artesanos pirenaicos. Los pequeños podrán observar bien de cerca verdaderas ovejas aranesas, encontraréis diversos talleres y actividades interesante para los niños, demostraciones de oficios relacionados con la lana: como rehacer un colchón de lana, curtir un piel de oveja o hacer un zurrón de pastor. También veréis hilar con rueca y con huso y, naturalmente, como esquilar a mano ya máquina eléctrica. Para los más pequeños de la casa habrá itinerarios a caballo, juegos de madera, o taller de pintar la oveja. También podréis ver como se guadaña un prado y cómo se hacen las gavillas. Para comer se puede degustar la buena carne a la brasa de oveja aranesa en un ambiente amical y de sana camaradería, al estilo del Pirineo. Por la tarde disfrutarán de la animación infantil y de una chocolatada popular. Podrán hacer una visita guiada a la Borda de Llosaus. Estáis todos y todas invitados por la buena gente que todavía resiste la soledad de la belleza de este mundo rural que cada día cuesta más mantener. Llegar desde Barcelona es sencillo. Hay que seguir la A2 hasta Tàrrega, y continuar hacia Balaguer y Tremp. Subir hacia Sort y hasta Llavorsí. Allí encontrarán la desviación, a mano derecha, que sube hacia Ribera de Cardós y Esterri de Cardós. Son unos 285 km. Imposible detallar todos los bosques, lagos, ríos, comas y parajes naturales que merecen una excursión. Tampoco nos vemos reseñando los templos, ermitas, casas fuertes y castillos de los términos de la Vall de Cardós. Es mucho mejor que vayáis viendo lo que sale al paso. Los pueblos pequeños en sus valles, coquetos, con grandes casas pallaresas. Los más grandes, alineados uno tras otro a orillas del río Noguera de Cardós, con sus iglesias. Los circos lacustres, como Certascan, los bosques intactos, de abetos, de haya. Las ovejas, vacas y caballos pastando. La hierba verde, los prados de guadaña, el olor de las flores. Los ríos, arroyos y ramblas, el ruido del agua acompañando al paso por el sendero cuando remontamos el valle. En fin, el Pirineo en primavera. Para dormir y comer el referente de calidad en la zona son los hoteles Estanys Blaus y Lagos de Cardós, en Tavascán. Del mismo propietario, limpios y pulidos, de categoría diversa, y prestaciones y precio diferentes. Magníficos. En Lladorre está el Hotel Marxant, sencillo pero familiar, buena acogida, y buena mesa, a poco precio. Carretera de Tavascan, 4, Tel: 973 623 151. En Ainet de Cardós, a pie de carretera, está el Puitavaca, otro hotelito sencillo y familiar. Tel: 973 62 30 78. Otro referente de toda la vida es el Hotel Cardós, en la Ribera de Cardós, una buena opción familiar. Habitaciones triples, comunicadas y apartamentos. Bon cap de setmana a Cardós.

Sant Gaietà a Aitona


aitona

A Aitona, un bonic poble del pla de Lleida, una vila fruitera tocant la vall del riu Segre, fan festa grossa per Sant Gaietà, a finals de maig, aquest any el dissabte 18 i el diumenge 19.  És aquesta una terra ferrenya, de paisatges ocres, que l’aigua canalitzada del Segre tenyeix de verd tendra totes les primaveres. És un paisatge difícil, molt poc turístic, però que te un encant diferent, pedagògic. Els amants de les aus disfrutaran amb les que podran veure a les vores del riu, i encara més a llocs propers com l’embassament mort d’Utxesa, paradís ornitològic. Darrerament s’ha inaugurat un camí natural que va de Torres de Segre, un poble veí d’Aitona, al riu Segre i al pantà d’Utxesa. No us el podeu perdre. Una mena de territori molt estrany, molt diferent del que estem acostumats. On no arriba l’aigua, la terra seca només admet blat i oliveres. Prop de l’aigua però, floreixen els préssecs i les cireres. I encara, l’arrós i el cotó. En les represes apareix el paroxisme de la vida aquàtica i volàtil. Vegetació de ribera, força ben conservada. La vila s’aixeca sobre el Segre, en un altiplà, devallant des d’un turó, on encara s’endevinen les restes d’un castell, completament enrunat, dominada per la imponent obra de la seva església de Sant Antolí, barroca del XVIII, amb bonica façana. I poc més. Cases de poble, carrers estrets. És en aquests carrerons es desenvolupa la festa major, amb diverses activitats, senzilles per la canalla. I també un lluït mercat barroc, el diumenge, que ha anat guanyant empenta i que avui constitueix una bona sortida familiar. Bàsicament consisteix en una típica mostra d’oficis artesans, però amb la gràcia d’estar ambientada en un entorn rurals dels segles XVII i XVIII, moment de més gran poder d’Aitona. Veureu minyones fent la bugada, minyons fabricant paper o aiguardent, treballar el cisteller, la filadora, el ferrer o el boter. A més dels oficis també gaudireu d’un mercat de pagès barroc, i d’una fira d’artesania i gastronòmica. La decoració del casc antic és molt encertada. Els més petits, i els grans també, disfrutareu amb els espectacles d’aquella època llunyana i amb la cercavila musical. Podeu dinar al restaurant habilitat al racó barroc. Menú de petacada: graellada de carn, postres, pa, vi i aigua. Al poble hi ha un parell de llocs on dinar alternativament. Proveu a Can Joan, a l’Avinguda Vint i Set de Gener, 21, Tel: 973 794 362. Cuina tradicional, carn a la brasa, cargols lleidetans. Essent la diada de Sant Gaietà no us perdeu l’ofrena tradicional de les tradicionals 12 espigues de blat al sant, que asseguren el pa i treball per tothom. Tampoc deixeu passar les visites comentades a l’església de Sant Antolí, que no sempre les tindreu tan a disposició. Arribareu a Aitona per la A2, l’autovia de Lleida, sortint-ne a Alcarràs per anar a Soses i d’allà a Aitona. Bona festa de Sant Gaietà a Aitona!.

En Aitona, un bonito pueblo cercano a Lleida, situado junto a la planície frutal del río Segre, hay fiestas por San Cayetano, a finales de mayo. Es esta una tierra adusta, de paisajes ocres, que el agua canalizada del Segre tiñe de un verde tierno todas las primaveras. Es un paisaje difícil, muy poco turístico, pero que tiene un encanto diferente, pedagógico. Los amantes de las aves disfrutarán con las que podrán ver en las orillas del río, y aún más en lugares cercanos como el embalse muerto de Utxesa, paraíso ornitológico. Últimamente se ha inaugurado un camino natural que va de Torres de Segre, un pueblo vecino de Aitona, hasta el río Segre y el pantano de Utxesa. No os lo podéis perder. Una especie de territorio muy extraño, muy diferente al que estamos acostumbrados. Donde no llega el agua, la tierra seca sólo admite trigo y olivos. Cerca del agua, florecen los melocotones y las cerezas. Y aún, el arroz y el algodón. En las represas aparece el paroxismo de la vida acuática y volátil. Vegetación de ribera, muy bien conservada. La villa se levanta sobre el Segre, en una meseta, bajando a desde una colina, donde aún se adivinan los restos de un castillo, completamente en ruinas, dominada por la imponente obra de su iglesia de San Antolín, barroca del XVIII, con hermosa fachada. Y poco más. Casas de pueblo, calles estrechas. Es en estos callejones donde se desarrolla la fiesta mayor pequeña, con un bello mercado barroco que ha ido ganando empuje y que hoy constituye una buena salida familiar. Básicamente consiste en una típica muestra de oficios artesanos, pero con la gracia de estar ambientada en un entorno rural de los siglos XVII y XVIII, momento de mayor poder de Aitona. Veréis criadas haciendo la colada, muchachos fabricantes papel o aguardiente, trabajadores del cesto y el canasto, la hilandera, el herrero o el botero. Además de los oficios también disfrutarán de un mercado de payés barroco, y de una feria de artesanía y gastronómica. La decoración del casco antiguo es muy acertada. Los más pequeños, y los mayores también, disfrutaréis con los espectáculos de aquella época lejana y con el pasacalles musical. Pueden comer en el restaurante habilitado en el rincón barroco. Menú campestre: parrillada de carne, postre, pan, vino y agua. En el pueblo hay un par de lugares donde comer alternativamente. Prueben en Can Joan, en la Avenida Veinte y Siete de Enero, 21, Tel: 973 794 362. Cocina tradicional, carne a la brasa, caracoles leridanos. Siendo la fiesta de San Cayetano no os perdáis la ofrenda de las tradicionales 12 espigas de trigo al santo, que aseguran el pan y trabajo para todos. Tampoco dejen pasar las visitas comentadas a la iglesia de San Antolín, que no siempre las tendrá tan a disposición. Llegarán hasta Aitona por la A2, la autovía de Lleida, saliendo en Alcarràs para ir a Soses y de allí a Aitona.

Esterri de Cardós


A la bonica Vall de Cardós, en ple cor de l’Alt Pirineu, hi ha un parell d’esglésies romàniques que val la pena visitar dins el terme d’Esterri de Cardós. Es tracta de la pròpia església d’Esterri, dedicada a Sant Pere i Sant Pau, i la de l’agregat veï de Ginestarre, un poble de pessebre, amb quatre cases mal comptades. Tot i que les pintures no son ben bé les originals, donat que aquestes estan al MNAC a Barcelona, sí que les reproduccions son molt boniques i val la pena anar-hi per veure-les. De fet només aquestes esglésies en tenen a tota la Vall de Cardós. Arribar fins allà des de Barcelona és senzill. Cal seguir la A2 fins a Tàrrega, i continuar a Balaguer i Tremp. Pujar cap a Sort i fins a Llavorsí. Allà trobareu la desviació, a mà dreta, que puja cap a Ribera de Cardós i Esterri de Cardós. Son uns 285 km. Però, naturalment, si us convidem a pujar fins aquí, és perquè no només l’art ens crida. La natura, en aquest racó del Pirineu, és esplèndida. Impossible detallar tots els boscos, llacs, rius, comes i paratges naturals que mereixen una excursió. Tampoc ens veiem en cor de ressenyar els temples, ermites, cases fortes i castells dels termes de la Vall de Cardós. És molt millor que aneu veient el que surt al pas. Els pobles petits enfilats en valls, coquetons, amb grans cases pallareses. Els més grans, arrenglerats l’ún darrera l’altre a la vora del riu Noguera de Cardós, amb les seves esglésies. Els circs llacustres, com ara Certascán, els boscos intactes com Virós, d’avets, de faig. Les ovelles, vaques i cavalls pasturant. L’herba verda, els prats de dalla, l’olor de les flors. Els rius, rierols i rieres, aptes per una banyada familiar, amb el el soroll de l’aigua acompanyant el pas. En fí, el Pirineu en tot el seu esplendor. Per dormir i menjar el referent de qualitat a la zona són els hotels Estanys Blaus i Llacs de Cardós, a Tavascán. Del mateix propietari, nets i polits, de categoria diversa, i prestacions i preu diferents. Magnífics. A Lladorre hi ha l’Hotel Marxant, senzill però familiar, bona acollida, i bona taula, a poc preu. Carretera de Tavascan, 4, Tel: 973 623 151. A Ainet de Cardós, a peu de carretera hi ha el Puitavaca, un altre hotelet senzill i familiar. Tel: 973 62 30 78. Un altre referent de tota la vida és l’Hotel Cardós, a la Ribera de Cardós, una bona opció familiar. Hi hem menjat molt bé en aquest hotel museu, una mica de gust francés. Habitacions triples, comunicades i apartaments. Bon romànic i bones vacances a Cardós!.

En el Valle de Cardós, en pleno corazón del Alt Pirineu, hay un par de iglesias románicas que merecen una visita, ambas dentro del término de Esterri de Cardós. Se trata de la propia iglesia de Esterri, dedicada a San Pedro y San Pablo, y la del agregado vecino de Ginestarre, un pueblo como de belén, con cuatro casas mal contadas. Aunque las pinturas no son exactamente las originales, dado que éstas están en el MNAC en Barcelona, sí que las reproducciones son muy bonitas y vale la pena ir para verlas. De hecho sólo estas iglesias tienen pinturas en todo el Valle de Cardós. Llegar hasta allí desde Barcelona es sencillo. Hay que seguir la A2 hasta Tàrrega, y continuar en Balaguer y Tremp. Subir luego hacia Sort y hasta Llavorsí. Allí encontrarán la desviación a mano derecha, que sube hacia Ribera de Cardós y Esterri de Cardós. Son unos 285 km. Pero, naturalmente, si os invitamos a subir hasta aquí, no es sólo por el arte. La naturaleza, en este rincón del Pirineo, es espléndida. Imposible detallar todos los bosques, lagos, ríos y parajes naturales que merecen una excursión. Tampoco podemos reseñar los templos, ermitas, casas y castillos de los términos de la Vall de Cardós. Es mucho mejor que vayáis a verlo. Los pueblos pequeños, coquetos, con grandes casas pallaresas. Los más grandes, alineados uno tras otro a orillas del río Noguera de Cardós, con sus iglesias. Los circos llacustres, como Certascan, los bosques intactos como Virós, de abetos, de haya. Las ovejas, vacas y caballos pastando. La hierba verde, los prados de guadaña, el olor de las flores. Los ríos, arroyos y ramblas, aptos para un baño familiar, con el el ruido del agua acompañando el paso. En fin, el Pirineo en todo su esplendor. Para dormir y comer el referente de calidad en la zona son los hoteles Estanys Blaus y Lagos de Cardós, en Tavascán. Del mismo propietario, limpios y pulidos, de categoría diversa, y prestaciones y precio diferentes. Magníficos. Otro referente de toda la vida es el Hotel Cardós, en la Ribera de Cardós, una buena opción familiar. Hemos comido muy bien en este hotel museo, un poco de gusto francés. Habitaciones triples, comunicadas y apartamentos. ¡Buen románico y buenas vacaciones a Cardós!.

Mora Morisca


Us animem que, malgrat la calor de l’estiu, pugeu a Mora d’Ebre a passar el proper cap de setmana, el primer de juliol. La capital de la Ribera d’Ebre, tot i ser una vila pròspera i bonica, en ella mateixa no tindria cap gran reclam turístic que ens pugui cridar l’atenció, tret del magnífic riu i un grupet de cases d’època a tocar del mateix. Però la comarca que capitaneja, els seus voltants, son esplèndits. Per exemple Miravet aigua avall de l’Ebre. Miravet, amb el seu castell coronant-la. O Els pobles del Priorat riu amunt, o en direcció a Falset. Però avui us volem recomanar una festa ben tradicional de Mora, que l’any passat no es va poder fer i que la insistència de la gent va salvar. I va valer la pena perquè el festival Mora Morisca no ha de morir mai. Amb motiu del Mora Morisca el poble decora places i carrers del barri del castell amb tres motius, que són tres cultures: morisca, jueva i cristiana. Així va ser durant els segles XIII al XVII. Vivien en armonia, conservant cultura pròpia. i així ho han volgut representar a Mora, amb molt d’encert. I al mercat, al mercadal, la barreja. Aneu fins Mora d’Ebre per veure el mercadal i els barris de les tres cultures. Teniu molts actes i espectacles a triar i veure. Només us en ressenyarem uns quants per tal que pugueu veure com de bé s’ho poden passar xic i grans a Mora. A la plaça de l’Estrella, caravana de ponis. Al castell, exhibició d’aus rapinyaires. A la plaça de baix, mercat. Al barri morisc, oficis artesanals islàmics: com ara el canyisser, cabassaire, baster, espelmer…, desfilada d’Almogàvers i tallers infantils. A les Moreres, el campament medieval dels repobladors cristians i lluites d’entrenament de cavallers. Al Mercadal mercat de formatges naturals, escuts heràldics, joguines de fusta, mitologia, plantes i herbes remeieres, embotits, treballs en cuir, ceràmica, cristall,  esmalts, perfums, objectes de decoració, pans, menges dolces i salades, cerveses, vins… Arreu hi haurà cercaviles, ambientació per grups musicals, encanteris, lluites de cavallers, domadors de serps, danses, fakirs, soldats medievals i Almogàvers, espectacles de circ, malabars… Tancarà el diumenge, el darrer dia, el tradicional Concert Coral i un espectacle de foc. Ja ho veieu, fan tot allò que la vostra canalla desitja veure. Aprofiteu per fer una volta pel Priorat, visitant la Cartoixa d’Scala Dei i deixeu-vos caure per Mora. O bé baixeu Ebre avall, per Miravet i fins Tortosa. O visiteu els Ports de Tortosa i Beseit. Una excursió llarga, però agraïda. A Mora podeu dinar a molts llocs, però nosaltres us proposarem una opció sorprenent. Una pizzeria on un pare i una filla atenen un negoci familiar. No es glamurosa, és un bar molt normal. Una cafeteria, un local de menú. Un menú arregladet, baratet i ben fet. Us atendran a qualsevol hora, festius inclosos. Recomanable. Apunteu l’adreça: Carrer dels Mestres, 1. Tel: 977402009.  Si us decidiu a passar el cap de setmana sencer, i aneu a Miravet, dineu al restaurant “El molí de Xim”, alta gastronomia. Quelcom més baratet és el Pizzo, que està al Casal, a la sortida del poble. També podeu anar fins la zona de la Terra Alta. O anar fins als Ports de Beseit, a Horta de sant Joan o Arnes. Bellíssimes poblacions, bellíssima terra. Sabeu que teniu a Arnes un Vilar Rural, una mena d’allotjament un xic caret però ideal per famílies. Prop de Flix, i d’Ascó, teniu la reserva natural de Sebes, un aiguamoll preciòs al costat del riu Ebre. Aquest espai inundat es visita passant pel damunt d’unes passarel·les molt “Indiana Jones”, com si estiguèssiu a la selva africana. A Gandesa podeu dormir a Els Abeuradors, uns apartaments molt bonics. A Horta de Sant Joan hi ha l’Hotel Miralles, un hotel i restaurant aptes pel públic familiar. El Mas del Cigarrer, a Pinell de Brai, és un bon lloc també. A Bot hi ha Can Josep, un hotelet rural de primera. Si us dona temps podeu fer via fins el primer poble aragonés, Calaceit, més enllà de Gandesa, on hi ha molts atractius turístics i molt bons allotjaments. L’Hotel del Sitjar és un establiment amb molt d’encant. També és encantador l’Hotel Cresol. O encara l’Hotelet rural del Mas del Rei, al mig del camp. Mireu-vos els apartaments rurals de La Casa del Almudí, o els del Raconet de la Plaça. Per dinar a Calaceit també ho ben clar: aneu a la Fonda Alcalà, a la carretera. Avd. Catalunya 47, 4 Tel: 978 85 10 28. Si no voleu anar tant lluny feu un volt pel Priorat. Visiteu la Cartoixa de Scala Dei, excelsa, incomparable ruïna. Gaudiu dels pobles. Estireu-vos vora el riu Siurana, vora el riu Montsant. Entreu dins les mines de plom de Bellmunt, vora Falset. Gaudiu dels extraordinaris vins d’aquesta noble terra. Us recomanem, sobretot per dinar, l’Hostal Populetus, a Poboleda, Tel: 977.82.70.10. Menú molt bo, i bé de preu. També és molt bonica l’Abadia del Priorat, un hotel rural amb molt glamour. Finalment, sempre recomanarem a tothom l’Hostal Sport de Falset, un hotel familiar amb molt d’encant, amb una taula excepcional i unes habitacions fantàstiques. Arribareu a Mora d’Ebre, via Tarragona, per l’AP7, i continuant després cap a Reus i Falset, tot fent camí cap a Alcanyís i Terol. O bé seguint la mateixa AP7 fins Hospitalet de l’Infant i anant a Mora per Tivissa. Bona Mora Morisca!.

Os animamos a que, a pesar del calor del verano, subais a Mora d’Ebre a pasar el próximo fin de semana, el primer fin de semana de julio. La capital de la Ribera d’Ebre, a pesar de ser una villa próspera y hermosa, en sí misma no tendría ningún gran reclamo turístico que nos pueda llamar la atención, excepto el magnífico río y un grupo de casas de época junto al mismo. Pero la comarca que capitanea, sus alrededores, son espléndidos. Por ejemplo Miravet aguas abajo del Ebro. Miravet, con su castillo coronándola. O los pueblos del Priorat río arriba, o en dirección a Falset. Pero hoy os queremos recomendar una fiesta muy tradicional de Mora, que el año pasado no se pudo hacer y que la insistencia de la gente salvó. Y valió la pena porque el festival Mora Morisca no debe morir nunca. Con motivo del Mora Morisca el pueblo decora plazas y calles del barrio del castillo con tres motivos, que son tres culturas: morisca, judía y cristiana. Así fue durante los siglos XIII al XVII. Vivían en armonía, conservando cultura propia. y así lo han querido representar en Mora, con mucho acierto. Y el mercado, en el mercadal, la mezcla. Bajad hasta Mora de Ebro para ver el mercadillo y los barrios de las tres culturas. Tenéis muchos actos y espectáculos para elegir y ver. Sólo reseñaremos algunos para que podáis ver como se lo pueden pasar chicos y mayores en Mora. En la plaza de la Estrella, caravana de ponis. En el castillo, exhibición de aves rapaces. En la plaza de abajo, mercado. En el barrio morisco, oficios artesanales islámicos: como el carrizal, guarnicionero, velero… desfile de Almogàvers y talleres infantiles. En las Moreras, el campamento medieval de los repobladores cristianos y luchas de entrenamiento de caballeros. En el Mercadal mercado de quesos naturales, escudos heráldicos, juguetes de madera, mitología, plantas y hierbas medicinales, embutidos, trabajos en cuero, cerámica, cristal, esmaltes, perfumes, objetos de decoración, panes, comidas dulces y saladas, cervezas, vinos. .. Habrá pasacalles, ambientación con grupos musicales, hechizos, luchas de caballeros, domadores de serpientes, danzas, fakires, soldados medievales y almogàvers, espectáculos de circo, malabares … Cerrará el domingo, último día, el tradicional Concierto Coral y un espectáculo de fuego. Ya lo veis, hacen todo lo que vuestros hijos desean ver. Aprovechen para bajar el Ebro, por Miravet y hasta Tortosa. O visiten los Puertos de Tortosa y Beceite. Una excursión larga, pero bonita. En Mora se puede comer en muchos lugares, pero nosotros les propondremos una opción sorprendente. Una pizzería donde un padre y una hija atienden un negocio familiar. No es glamuroso, es un bar muy normal. Una cafetería, un local de menú. Un menú arregladito, baratito y bien hecho. Os atenderán a cualquier hora, festivos incluidos. Recomendable. Apunten la dirección: Calle de los Maestros, 1. Tel.: 977 402 009. Si se deciden a pasar el fin de semana entero, vayan a Miravet, y coman en el restaurante “El molí de Xim”, alta gastronomía. Algo más barato es el Pizzo, que está en el Casal, a la salida del pueblo. También pueden ir hasta la zona de la Terra Alta. O hasta los Puertos de Beceite, a Horta de San Juan o Arnes. Bellísimas poblaciones, bellísima tierra. Sabéis que tenéis en Arnes un Vilar Rural, una especie de alojamiento un poco carito pero ideal para familias. Cerca de Flix, y de Ascó, tenéis la reserva natural de Sebes, un humedal precioso al lado del río Ebro. Este espacio inundado se visita pasando por encima de unas pasarelas muy “Indiana Jones”, como si estuviéramos en la selva africana. En Horta de Sant Joan está el Hotel Miralles, un hotel y restaurante aptos para el público familiar. El Mas del Cigarrer, en Pinell de Brai, es un buen lugar también. En Bot se encuentra Can Josep, un hotelito rural de primera. Si os da tiempo podéis hacer vía hasta el primer pueblo aragonés, Calaceite, más allá de Gandesa, donde hay muchos atractivos turísticos y muy buenos alojamientos. El Hotel del Sitjar es un establecimiento con mucho encanto. También es encantador el Hotel Cresol. O el Hotelet rural del Mas del Rei, en medio del campo. Vean los apartamentos rurales de La Casa del Almudí, o los del Raconet de la Plaza. Para comer en Calaceite también esta claro: hay que ir a la Fonda Alcalá, en la carretera. Avd. Cataluña 47, 4 Tel.: 978 85 10 28. Si no quieren ir tan lejos den una vuelta por el Priorat. Visiten la Cartuja de Scala Dei, excelsa, incomparable ruina. Disfruten de los pueblos. Túmbese orillas del río Siurana, o junto al río Montsant. Entren en las minas de plomo de Bellmunt, cerca de Falset. Disfruten de los extraordinarios vinos de esta noble tierra. Os recomendamos, sobre todo para comer, el Hostal Populetus, en Poboleda, Tel: 977.82.70.10. Menú muy bueno, y bien de precio. También es muy bonita la Abadía del Priorat, un hotel rural con mucho glamour. Finalmente, siempre recomendaremos a todos el Hostal Sport de Falset, un hotel familiar con mucho encanto, con una mesa excepcional y unas habitaciones fantásticas. Llegarán hasta Mora d’Ebre, vía Tarragona, por la AP7 siguiendo luego hacia Reus y Falset, camino de Alcañiz y Teruel. O bien siguiendo la misma AP7 hasta Hospitalet de l’Infant y yendo a Mora por Tivissa. ¡Buena Mora Morisca!.

Nit de misteri


Nit de Misteri” és un espectacle de teatre amateur organitzat per la Parròquia de Sant Pere de les Puel·les de Barcelona, amb motiu de la Festa Major del barri de Sant Pere, Santa Caterina i La Ribera. L’entrada és gratuïta, però us cal demanar una invitació. Per fer-ho cal anar a aquesta web. Al final de l’espectacle es demana una aportació, totalment voluntària, per tal de sufragar les despeses de l’espectacle. L’espectacle té lloc en l’incomparable marc de l’antic Monestir de Sant Pere de les Puel·les, ara ja molt transformat després de l’incendi de la setmana tràgica del 1909, però encara un dels llocs de culte més antics de Barcelona. La funció comença a les 10 de la nit. En aquella hora cal estar a la Plaça de Sant Pere i portar la invitació rebuda per correu electrònic després d’omplir la sol·licitud. Hi haurà tres representacions: el diumenge 24 de juny, el dijous 28 de juny i el diumenge 1 de juliol, totes a les 1o hores. És un espectacle de “terror”, o si més no, de sorpresa. Els més petits poden passar una mica de por. Millor que hi porteu els vostres fills i filles adolescents, a qui agraden aquestes raresses. Si voleu sopar per allà, us recomanem “La Llar del Filador”. Informal, tapes, pates… Al carrer d’En Cortines, 13, tel: 933 19 26 90. Si voleu quelcom més contundent, un argentí, amb totes les especialitats carnívores que fan al cas: La Chacha. Molt més refinat i sofisticat, oriental, un japonés: Nakashita. Bona nit d’horror al barri de Ribera!.

“Noche de Misterio” es un espectáculo de teatro amateur organizado por la Parroquia de San Pedro de las Puel · les de Barcelona, con motivo de la Fiesta Mayor del barrio de Sant Pere, Santa Caterina y La Ribera. La entrada es gratuita, pero se necesita pedir una invitación. Para ello hay que ir a esta web. Al final del espectáculo se pide una aportación, totalmente voluntaria, para sufragar los gastos del espectáculo. El espectáculo tiene lugar en el incomparable marco del antiguo Monasterio de San Pedro de las Puel · les, ahora ya muy transformado tras el incendio de la semana trágica de 1909, pero todavía uno de los lugares de culto más antiguos de Barcelona. La función empieza a las 10 de la noche. En esa hora hay que estar en la Plaza de San Pedro y llevar la invitación recibida por correo electrónico después de rellenar la solicitud. Habrá tres representaciones: el domingo 24 de junio, el jueves 28 de junio y el domingo 1 de julio, todas a las 1o horas. Es un espectáculo de “terror”, o cuando menos, de sorpresa. Los más pequeños pueden pasar un poco de miedo. Mejor que llevéis a vuestros hijos e hijas adolescentes, a quienes gustan estas rarezas. Si quieren cenar por allí, os recomendamos “El Hogar del Filador”. Informal, tapas, pates … En la calle de En Cortinas, 13, tel: 933 19 26 90. Si desean algo más contundente, un argentino, con todas las especialidades carnívoras que hacen al caso: La Chacha. Mucho más refinado y sofisticado, oriental, un japonés: Nakashita. ¡Buena noche de horror en el barrio de Ribera!.