Orleans per Nadal


Orleans és una bonica ciutat a la Vall del Loira, a França. Els darrers anys hi hem parat, camí de París, a dinar i a dormir, alguna vegada. L’any passat per Nadal. I hem de dir que Orleans te un mercat de Nadal bonic. Certament no és la més bonica ciutat de França, i molt menys del Loira. Però està ben situada, en la ruta de París, i molt possiblement parareu també vosaltres aquí a dinar, a sopar o a dormir. El seu casc antic, sense ser una joia, és maco. Quatre carrers medievals, cases amb entramat de fusta i, és clar, la catedral. De teló de fons el Loira i un pont damunt del riu. Podeu parar i dedicar una estona a recórrer les parades del seu mercat de nadal, petit i coquetó, amb la gran roda que no falta mai arreu de França. També podeu intentar menjar alguna cosa el algun petit restaurant del casc antic, prop de la bonica catedral gòtica. Per exemple a “Les pieds dans le plat”, un petit negoci molt recomanable. I havent dinat, una passejada per la vila medieval, amb el cotxe guardat en el pàrquing cèntric que hi ha a l’inici de la part peatonal de la ciutat. Orleans no només és ella mateixa, sinó les excursions pel Vall del riu Loira. Una vall plena de palaus, castells, y belles viles: Blois, Chaumont, Chennonceaux, Amboise, Tours, Villandry, Ussé, Azay le Rideau, Chinon, l’abadía de Fontevraud o Saumur. No us ho perdeu!

 

Pocas ciudades en Francia, camino de París, os gustarán tanto en Navidad como Orleans. No por ella misma, aunque es modestamente bonita, con sus calles medievales y su esplèndida catedral, sinó por ser un buen lugar de parada en la ruta hacia la capital de Francia, Londres, Flandes o Europa en Navidad. Hay un mercado pequeño y coqueto y una noria grande. Tambien pueden pasar allí unos dias, y hacer de Orleans un centro de excursiones por el Valle del rio Loira. Romanticismo, arte, historia, paisaje, buena mesa, buenos hoteles, en fin, la Francia eterna. El valle del río Loira y sus afluentes como el Cher, el Loir o el Indre, está llena, llenísima, de rincones inolvidables, de palacios y castillos espectaculares, de pueblos medievales. De hecho sólo puede cansar el llegar. Una vez allí, cada kilómetro tiene su reclamo y atractivo turístico. Le recomendamos subir los niños al coche y llegar al Loira por la AP-2 via La Jonquera hasta Beziers. Allí tomar la nueva autopista A-75, en muchos tramos libre de peaje, que sube por Millau hacia Clermont Ferrand. Desde Orleans podemos seguir el rio Loira. Los monumentos no paran de salir al paso: Chambord, castillo y palacio, Blois, ciudad y castillo, Chaumont, castillo, Amboise, ciudad y castillo, i Chennonceaux, el más romántico, al sur d’Amboise. Llegamos a Tours. Más abajo de Tours tiene: Villandry, castillo y jardines, Ussé, castillo, Azay le Rideau, castillo, Chinon, ciudad y castillo, la abadía de Fontevraud y Saumur, castillo y ciudad. Puede buscar cada lugar en esta misma página nuestra.

Orleans


Orleans és una bonica ciutat a la Vall del Loira, a França. per dinar. Certament no és la més bonica ciutat de França, i molt més del Loira. Però està ben situada, en la ruta de París, i molt possiblement parareu aquí a dinar. El seu casc antic, sense ser una joia, és maco. Quatre carrers medievals, cases amb entramat de fusta i, és clar, la catedral. De teló de fons el Loira i un pont damunt del riu. Podeu intentar menjar alguna cosa el algun petit restaurant del casc antic, prop de la bonica catedral gòtica. Per exemple a “Les pieds dans le plat”, un petit negoci molt recomanable. I havent dinat, una passejada per la vila medieval, amb el cotxe guardat en el pàrquing cèntric que hi ha a l’inici de la part peatonal de la ciutat. Orleans no només és ella mateixa, sinó les excursions pel Vall del riu Loira. Una vall plena de palaus, castells, y belles viles: Blois, Chaumont, Chennonceaux, Amboise, Tours, Villandry, Ussé, Azay le Rideau, Chinon, l’abadía de Fontevraud o Saumur. No us ho perdeu!

Pocas ciudades en Francia os gustarán tanto como Orleans. No por ella misma, aunque es modestamente bonita, con sus calles medievales y su esplèndida catedral, sinó por ser un buen centro de excursiones por el Valle del rio Loira. Romanticismo, arte, historia, paisaje, buena mesa, buenos hoteles, en fin, la Francia eterna. El valle del río Loira y sus afluentes como el Cher, el Loir o el Indre, está llena, llenísima, de rincones inolvidables, de palacios y castillos espectaculares, de pueblos medievales. De hecho sólo puede cansar el llegar. Una vez allí, cada kilómetro tiene su reclamo y atractivo turístico. Le recomendamos subir los niños al coche y llegar al Loira por la AP-2 via La Jonquera hasta Beziers. Allí tomar la nueva autopista A-75, en muchos tramos libre de peaje, que sube por Millau hacia Clermont Ferrand. Desde Orleans podemos seguir el rio Loira. Los monumentos no paran de salir al paso: Chambord, castillo y palacio, Blois, ciudad y castillo, Chaumont, castillo, Amboise, ciudad y castillo, i Chennonceaux, el más romántico, al sur d’Amboise. Llegamos a Tours. Más abajo de Tours tiene: Villandry, castillo y jardines, Ussé, castillo, Azay le Rideau, castillo, Chinon, ciudad y castillo, la abadía de Fontevraud y Saumur, castillo y ciudad. Puede buscar cada lugar en esta misma página nuestra.

Fira de la patata a Orís



Orís és un petit poblet, no gaire més que quatre cases, amagat als primers contraforts del Pre-pirineu, un xic més amunt de Vic per la C-17, passat ja Voltegrà,  però abans d’arribar a Sant Quirze de Besora. La desviació la trobareu ben assenyalada. A més del poble, centrat en el barri anomenat de Can Branques, el municipi te nombroses masies disperses pel territori. Potser la part més escenogràfic del terme sigui l’antiga parròquia de Sant Genís d’Orís, (a la foto), amb la seva rectoria, avui un afamat restaurant, on nosaltres solem anar sovint. Davant mateix s’alça el turó amb les ruïnes del castell medieval, i unes vistes espectaculars. Tota la zona és fantàstica per disfrutar de passejades a peu o en bici, com ara la pròpia pujada al castell. O bé recòrrer els poblets que formen Orís, com l’agregat de Saderra, un grup de masos al voltant de l’esglèsia de Sant Marcel, amb un altre bon restaurant que porta el nom de Bajalou. Gallifa és un altre petit veïnat de pagesies. Pel camí trobareu la font de la Baga de Gallifa. Per una font bonica arribeu-vos a la font de la donzella, un lloc màgic. I ens deixem encara més possibles llocs on anar a passejar i caminar. Però si avui portem Orís a aquest bloc, a més de per les seves innegables bellesses, és perquè durant tot el mes d’octubre s’hi celebra l’anomenat Mercat de la Patata del Bufet. El mercat és en realitat una mostra de plats elaborats amb la famosíssima patata del Bufet. Us afartareu de provar cuina feta amb l’exquisida patata del Bufet. A més, segons el diumenge que trieu per pujar fins Orís, podreu assistir a un recital de poesia, a una excursió pel terme, a una expo de cotxes d’època, o fins una castanyada popular, a finals d’octubre, en que hi hauran ponis per la mainada. Ja ho sabeu, si rondeu Osona, o aneu o veniu del Pirineu, a Orís hi ha gresca cada diumenge d’octubre. I tot l’any un paisatge molt bonic, i uns restaurants de campanetes.

Orís es un pequeño pueblo, no mucho más que cuatro casas, escondido entre los primeros contrafuertes del Prepirineo, un poco más arriba de Vic por la C-17, pasado ya Voltegrà, pero antes de llegar a Sant Quirze de Besora. La desviación la encontraréis bien señalada. Además del pueblo, centrado en el barrio llamado de Can Branques, el municipio tiene numerosas masías dispersas por el territorio. Quizás la parte más escenográfica del término sea la antigua parroquia de Sant Genís de Orís, (en la foto), con su rectoría, hoy un afamado restaurante, donde nosotros solemos ir a menudo. Delante se alza el cerro con las ruinas del castillo medieval, y unas vistas espectaculares. Toda la zona es fantástica para disfrutar de paseos a pie o en bici, como la propia subida al castillo. O bien recorrer los pueblos que forman Orís, como el agregado de Saderra, un grupo de masías alrededor de la iglesia de San Marcelo, con otro buen restaurante que lleva el nombre de Bajalou. Gallifa es otro pequeño vecindario de campesinos. Por el camino encontrareis la fuente de la Baga de Gallifa. Para una fuente bonita acercaos a la fuente de la doncella, un lugar mágico. Y nos dejamos aún más posibles lugares donde ir a pasear y caminar. Pero si hoy llevamos Orís a este blog, además de por sus innegables bellezas, es porque durante todo el mes de octubre se celebra el llamado Mercado de la Patata del Bufet. El mercado es en realidad una muestra de platos elaborados con la famosísima patata del Bufet. Os hartareis de probar cocina hecha con la exquisita patata del Bufet.  Además, según el domingo que elijais para subir hasta Orís, podreis asistir a un recital de poesía, a una excursión por el término municipal, a una expo de coches de época, o hasta una castañada popular, a finales de octubre, en que habrá ponis para los niños. Ya lo sabéis, si rondais Osona, yendo o viniendo del Pirineo, en Orís hay fiesta cada domingo de octubre. Y todo el año un paisaje muy bonito, y unos restaurantes de campanillas.