Fira Eco Sant Cugat ses Garrigues


 

Sant Cugat Sesgarrigues es troba al centre del Penedès, en una zona plana, oberta, plena de vinya. Per arribar-hi des de Barcelona cal anar per la N-340, pel port de l’Ordal, si sou amant de l’aventura i no us importa fer cua. O bé per l’autopista AP-7 fins la sortida Vilafranca, i recular per la N-340, direcció Barcelona uns 4 Km. A mà esquerra trobareu la carretera que porta a St. Cugat, (a mà dreta si veniu de l’Ordal). Per ser més exactes, la desviació està situada al lloc on la carretera N-340 travessa el nucli dit de “Les Cases Roges”. El poble, bonic, petit, blanc, no tindría res d’especial si no fos perquè el proper cap de setmana hi te lloc la Fira Eco Sant Cugat. El diumenge 25 de setembre s’han programat diferents actes, com ara una caminada, una bicicletada, un mercat d’intercanvi, l’espai salut amb moltes activitats, conferències, una exposició, xerrades  i tallers per a totes les edats i la fira amb estands i expositors. Aquest any totes les activitats seran als voltants de la zona esportiva. Podeu trobar tota la informació al web: www.ecosantcugat.cat, i també via facobook i twitter. Per dinar per allà us recomanem un seguit de llocs fantàstics. Començarem per Vilafranca. Aquí teniu Cal Ton, un clàssic de la ciutat, cuina elaborada, de categoria, preus en consonància. Podeu anar de picnic amb elles i xupar-vos els dits. A la carretera que porta a la Granada, i a Sant Sadurní d’Anoia, trobareu el Sumoll, un altre temple gastronòmic.

Sant Cugat Sesgarrigues se encuentra en el centro del Penedés, en una zona llana, abierta, llena de vides. Para llegar, desde Barcelona, hay que ir por la N-340, por el puerto del Ordal, si se es amante de la aventura y les importa hacer cola. O bien por la autopista AP-7 hasta la salida Vilafranca, y retroceder por la N-340, en dirección Barcelona, unos 4 km. A mano izquierda vereis la carretera que os lleva a St. Cugat, (a mano derecha si vienen del Ordal). Para ser más exactos, la desviación está situada en el lugar donde la carretera N-340 atraviesa el núcleo dicho de “Las Casas Rojas”. El pueblo, bonito, pequeño, blanco, no tendría nada de especial si no fuera porque hay allí una feria ecologica muy chula, con talleres y otros actos. Para comer por allí os recomendamos una serie de lugares fantásticos. Comenzaremos por Vilafranca. Aquí tenéis Cal Ton, un clásico de la ciudad, cocina elaborada, de categoría, precios en consonancia. En la carretera que lleva a la Granada, hacia Sant Sadurní d’Anoia, encontraréis el Sumoll, otro templo gastronómico. Y ya que estamos puestos en las comidas de categoría, en Les Guiñoles, en Avinyonet, camino del Ordal, pueden deleitarse y relajarse con las delicias del restaurante Ú. ¡Buena feria del mosto en Sant Cugat!.

Eco Sant Cugat ses Garrigues


ecosantcugat

Sant Cugat Sesgarrigues es troba al centre del Penedès, en una zona plana, oberta, plena de vinya. Per arribar-hi des de Barcelona cal anar per la N-340, pel port de l’Ordal, si sou amant de l’aventura i no us importa fer cua. O bé per l’autopista AP-7 fins la sortida Vilafranca, i recular per la N-340, direcció Barcelona uns 4 Km. A mà esquerra trobareu la carretera que porta a St. Cugat, (a mà dreta si veniu de l’Ordal). Per ser més exactes, la desviació està situada al lloc on la carretera N-340 travessa el nucli dit de “Les Cases Roges”. El poble, bonic, petit, blanc, no tindría res d’especial si no fos perquè el tercer cap de setmana d’octubre hi te lloc la 14a edició de l’Eco Sant Cugat. El diumenge 25 de setembre s’han programat diferents actes, com ara una caminada, una bicicletada, un mercat d’intercanvi, l’espai salut amb moltes activitats, conferències, una exposició, xerrades  i tallers per a totes les edats i la fira amb estands i expositors. Aquest any totes les activitats seran als voltants de la zona esportiva. Podeu trobar tota la informació al web: www.ecosantcugat.cat, i també via facobook i twitter. Per dinar per allà us recomanem un seguit de llocs fantàstics. Començarem per Vilafranca. Aquí teniu Cal Ton, un clàssic de la ciutat, cuina elaborada, de categoria, preus en consonància. Boníssimes pizzes al Vesuvio. Podeu anar de picnic amb elles i xupar-vos els dits. A la carretera que porta a la Granada, i a Sant Sadurní d’Anoia, trobareu el Sumoll, un altre temple gastronòmic. I ja que estem posats en els àpats de categoria, a Les Guinyoles, a Avinyonet, camí de l’Ordal, podeu delitar-vos amb les delícies del restaurant Ú. Bona fira a Sant Cugat!.

Sant Cugat Sesgarrigues se encuentra en el centro del Penedés, en una zona llana, abierta, llena de vides. Para llegar, desde Barcelona, hay que ir por la N-340, por el puerto del Ordal, si se es amante de la aventura y les importa hacer cola. O bien por la autopista AP-7 hasta la salida Vilafranca, y retroceder por la N-340, en dirección Barcelona, unos 4 km. A mano izquierda vereis la carretera que os lleva a St. Cugat, (a mano derecha si vienen del Ordal). Para ser más exactos, la desviación está situada en el lugar donde la carretera N-340 atraviesa el núcleo dicho de “Las Casas Rojas”. El pueblo, bonito, pequeño, blanco, no tendría nada de especial si no fuera porque el domingo 25 hay allí una feria ecologica muy chula, con talleres y otros actos. Para comer por allí os recomendamos una serie de lugares fantásticos. Comenzaremos por Vilafranca. Aquí tenéis Cal Ton, un clásico de la ciudad, cocina elaborada, de categoría, precios en consonancia. Buenísimas pizzas en el Vesuvio. Pueden ir de picnic con ellas y chuparse los dedos. En la carretera que lleva a la Granada, hacia Sant Sadurní d’Anoia, encontraréis el Sumoll, otro templo gastronómico. Y ya que estamos puestos en las comidas de categoría, en Les Guiñoles, en Avinyonet, camino del Ordal, pueden deleitarse y relajarse con las delicias del restaurante Ú. ¡Buena feria del mosto en Sant Cugat!.

Verona, una altra volta


verona2

Verona és una molt bonica ciutat del nord d’Itàlia, a mig camí entre Milá i Venecia. Te de tot: un castell medieval, unes tombes medievals fantàstiques al mig d’un carrer, un amfiteatre romà colosal, un munt de palaus, un piló de places molt boniques, com ara la del mercat, anomenada “delle Erbe”, uns carrers molt romàntics i, sobretot, el balcó de Romeo i Julieta, allà on tots els enamorats han d’anar en pelegrinatge una vegada a la vida i deixar la seva signatura a la paret del portal d’accés al jardí de Julieta, on entre la multitud podreu veure el balconet gòtic de la dama. Verona mereix una aturada en la vostra ruta. Té bons hotels i bons restaurants. A Verona hi hem menjat de conya, bé de preu, i en llocs xulos. Per exemple ens agrada un munt Peperino, informal, alegre i suculent… pizzes, pasta i altres especialitats italianes. Molt més informal encara un buffet lliure, però de certa qualitat, gens arrossegat, on per un preu ridícul podreu menjar tota mena de coses, dignes, de cuina típica italiana. Es diu Al Cerchio dei Golosi i està al camí entre el pàrquing on aparcareu el cotxe, al centre de la ciutat, que serà l’aparcament de la Ciutadella o el de l’Arena, i l’amfiteatre romà d’aquest mateix nom. I passareu per davant: carrer Ponte Cittadella, 3. Sota unes voltes modernes. No gaire lluny del Peperino, de fet al davant per davant. Nastro Azzurro és una altra cosa. Un ristorante trattoria italià de tota la vida, gens informal. Bona cuina, no lluny dels altres dos, a l’Arena també. No us perdeu Verona si aneu de Venezia a Torino, a Milano o cap a Bologna o Firenze. No hi hem dormit a la ciutat, però ens agrada passar-hi unes hores, parar-hi, dinar-hi i contemplar-la. És fàcil sortir de l’autopista, arribar al centre, aparcar i gaudir de l’art, increïble que atresora. No us perdeu Verona!.

Verona es una bellisima ciudad del norte de Italia, a medio camino entre Milán y Venecia. Lo tiene todo: Un castillo medieval, un anfiteatro romano, palacios, plazas como esta “delle Erbe”, calles románticas y, sobre todo, el balcón de Romeo y Julieta, allá donde todos los enamorados han de ir en peregrinaje. Merece una parada en vuestra ruta. Tiene buenos hoteles y muy buenos restaurantes, es fácil llegar, aparcar, comer y pasear. No os perdais Verona.

La Font del Prat a Piera


font_prat_piera

Al bonic poble de Piera, que està situat a la plana de l’Anoia, a l’ombra de Montserrat, i que no està molt lluny de Barcelona, hi ha una àrea de pícnic, amb una barbacoa, taules, bancs i una font. La Font del Prat, que dona nom a la zona d’esbarjo que avui recomanem, està situada no gaire lluny del propi nucli urbà de Piera, just al costat de la zona esportiva, i és un lloc habitual d’activitats de l’ajuntament i espai per a l’esbarjo del poble. No fa gaire temps es va fer una remodelació, arranjant el terreny, fent-li un rentat de cara i construïnt unes barbacoes fetes d’obra, que incorporen mata guspires, i estan situades en una zona sense vegetació. També s’hi van posar quatre taules i bancs de fusta, dels típics i tradicionals i, pels més petits i petites de la casa, una zona infantil amb un parell de gronxadors. Així mateix es van instal·lar punts de llum i de sanejament. Es va senyalitzar correctament, i es van col·locar diversos rètols informatius amb recomanacions d’ús. S’hi accedeix, des del poble, pel Passeig del Prat. Fa menys de dos anys es va ampliar amb unes quantes barbacoes més i es va doblar el nombre de taules disponibles. Per arribar-hi cal que aneu fins Martorell per l’AP-7, la deixeu abans del peatge, a la sortida 25, agafant l’enllaç cap a l’A2, i tot seguit preneu la carretera B-224 en direcció Capellades i Igualada. Un cop dins Piera es millor demanar pel Passeig del Prat o bé per la carretera que va al Badorc. L’àrea es troba a la dreta de la marxa. Però per accedir-hi haureu de girar a l’esquerra, si veniu per la carretera de Badorc, per trobar el Passeig del Prat, i passar per sota la mateixa carretera per un pont, molt estret. Hi ha poc aparcament, però el camí va a una urbanització. Aparqueu al passeig i anaeu-hi a peu, o bé passeu de llarg i aparqueu on pugueu, si la cosa està plena. El poble de Piera te un casc antic amb cases medievals amb esgrafiats, i porxades, i un munt d’ermites al camp i boscos circundants, i també una església romànica, molt remodelada, on s’hostatja el famós Sant Crist de Piera, objecte de veneració i d’una lluïda festa. També hi ha un castell, medieval però encara més remodelat que l’església, i que els seus propietaris dediquen a celebracions privades, noces i esdeveniments. És visitable. L’obren els primers diumenges de mes i per les festes del poble, de 12 a 14 hores. També podeu arribar-vos a Piera en tren, amb els Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, línia direcció Igualada, que surten de la Plaça Espanya de Barcelona. O amb el bus de l’empresa Hispano Igualadina que para a Piera i que surt de l’estació de Sants. Una altra possiblitat és arribar-hi per Esparreguera, anat per l’A-2, lliure de peatge, fins arribar a la sortida 580 Pierola/Esparreguera. Sortiu i, a mà esquerra, agafeu la BV-231 fins el poble. Serà difícil dinar a les barbacoes segons el dia, perquè sol estar tot prou ple, però si no us mola el pícnic, o no hi ha lloc, cal saber que a Piera, de restaurants no n’hi falten. Teniu el Gall Mullat, al carrer de Sant Cristòfol, 46, tel: 937789605, la Cantina, a la Carretera d’Igualada, tel: 937788100, el Cañada, al carrer de Piereta, 22, o el Bressol, al carrer de Folch i Torres, 60, tel: 937760529. Ens agraden les pizzes de Piera, com les que fan a Ca la Montserrat, al carrer de la Diputació, 54, 937762626, o les del restaurant Racó del Amics, al carrer de Sant Cristòfol, 15, 937761941, que estan fetes amb forn de llenya, i es nota. Tradicional és la Paradeta, al carrer d’Àngel Guimerà, tel: 937727960. Bona barbacoa a Piera!.

Hoy recomendamos un espacio de pícnic con barbaoas, bancos, mesas y una fuente en el bonito pueblo de Piera, muy cerca de Barcelona. Además el pueblo tiene un casco antiguo con casas medievales con esgrafiados, y porches, y montón de ermitas en el campo y bosques circundantes, y una iglesia románica, muy remodelada, donde se hospeda el Santo Cristo. También un castillo, medieval pero aún más remodelado que la iglesia, que sus propietarios dedican a celebraciones privadas, bodas y eventos. Es visitable. Abren los primeros domingos de mes y por las fiestas del pueblo, de 12 a 14 horas. Pueden llegar en tren, con los Ferrocarriles de la Generalidad de Cataluña, línea dirección Igualada, que salen de la Plaza España de Barcelona. También el bus de la empresa Hispano Igualadina para en Piera. Sale de la estación de Sants. Si vais en coche id por la AP-2, autopista de peaje que va a Lleida, dejándola en Martorell, en la salida 25, para coger la carretera B-224, en dirección a Capellades, hasta llegar a Piera. Otra posibilidad es llegar por Esparreguera, yendo por la A-2, libre de peaje, hasta llegar a la salida 580 Pierola/Esparraguera. Salid y, a mano izquierda, tomad la BV-231 hasta el pueblo. Será difícil comer, porque estará todo bastante lleno, pero de restaurantes no les faltaran. Tenéis el Gallo Mojado, en la calle San Cristóbal, 46, tel: 937789605, la Cantina, en la Carretera de Igualada, tel: 937788100,  Cañada, en la calle Piereta, 22, o Bressol, en la calle Folch i Torres, 60, tel: 937760529. Nos gustan las pizzas de Piera, como las que hacen en Can Montserrat, en la calle de la Diputació, 54, 937 762 626, o las del restaurante Racó dels Amics, calle San Cristóbal, 15, 937 761 941, que están hechas con horno de leña, y se nota. ¡Buena barbacoa en Piera!.

Trier / Treveris


trier

Podríem haver posat com a foto de portada qualsevol dels preciosos monuments de la ciutat de Trier, la Treveris romana. La famosa porta nigra, espectacular vestigi de la muralla, o la basiílica de Constantí, o les termes. Potser també alguna foto de la seva esplèndida catedral romànica, d’estil renà, o de l’església de Nostra Senyora, gòtica i barroca. O potser un raconet qualsevol, una plaça, de la maravellosa vila medieval, de façanes acolorides, dels carrers plens de vida de Trier. O millor encara una vista de la ciutat des de l’altura dels turons envoltats de vinyes que la circunden. Uns turons que produeixen un vi blanc de primera qualitat, apreciat arreu del món. Perquè Trier és una ciutat alemanya, sí, però molt amable, capital de la Vall del Mosela, rient, soleiada, preparada per gaudir de la vida. Però ens va fer gràcia aquest petit detall, un calvari situat en un arc damunt un carreró de la vila antiga. Resumeix tot el que us hem explicat. No oblideu Trier en una ruta per Alemanya, o en una ruta per França i Bèlgica. Trier està a tocar de la frontera belga, de la luxemburguesa i de la francesa. Baixeu pel Mosela, de Metz a Koblenz, admirant els castells i pobles medievals entre les vinyes, pobles com Cochem, per exemple. Aneu fins el massís d’Eiffel, amb pobles tan pintorescos com Monschau, una petita joia encantadora. Per dinar hi ha molt bons llocs. Però nosaltres varem menjar divinament a un lloc increible: la pizzeria Pellolitto. L’amo, un ciutada del món, il·lustrat, amable, dirigeix un negoci amb uns empleats d’arreu del planeta, servicials i atents. Les pizzes, amanides, pastes… son fabuloses, increibles, fantàstiques. Bon ambient, cèntric, decoració de bon gust… preus imbatibles. Molt recomanable, com veieu. Per dormir teniu diversos hotels. A nosaltres ens va agradar el de la cadena Park Plaza, al centre també. Davant la Porta Nigra vam veure un Mercure. Bona estada a Trier.

Podríamos haber puesto como foto de portada cualquiera de los preciosos monumentos de la ciudad de Trier, la Treveris romana. La famosa puerta nigra, espectacular vestigio de la muralla, o la basiílica de Constantino, o las termas. Quizás también alguna foto de su espléndida catedral románica, de estilo renano, o de la iglesia de Nuestra Señora, gótica y barroca. O quizás un rincón cualquiera, una plaza, de la maravillosa villa medieval, de fachadas coloridas, las calles llenas de vida de Trier. O mejor aún una vista de la ciudad desde la altura de los cerros rodeados de viñedos que la circunden. Unos colinas que producen un vino blanco de primera calidad, apreciado en todo el mundo. Porque Trier es una ciudad alemana, sí, pero muy amable, capital del Valle del Mosela, riendo, soleada, preparada para disfrutar de la vida. Pero nos hizo gracia este pequeño detalle, un calvario situado en un arco sobre un callejón de la villa antigua. Resume todo lo que os hemos explicado. No olvideis Trier en una ruta por Alemania, o en una ruta por Francia y Bélgica. Trier está muy cerca de la frontera belga, de la luxemburguesa y de la francesa. Bajad por el Mosela, de Metz en Koblenz, admirando los castillos y pueblos medievales entre las viñas, pueblos como Cochem, por ejemplo. Vayan hasta el macizo de Eiffel, con pueblos tan pintorescos como Monschau, una pequeña joya encantadora. Para comer hay muy buenos lugares. Pero nosotros comimos divinamente a un lugar increíble: la pizzería Pellolitto. El dueño, un ciudadano del mundo, ilustrado, amable, dirige un negocio con unos empleados de todo el planeta, serviciales y atentos. Las pizzas, ensaladas, pastas … son fabulosas, increíbles, fantásticas. Buen ambiente, céntrico, decoración de buen gusto … precios imbatibles. Muy recomendable, como veis. Para dormir tiene varios hoteles. A nosotros nos gustó el de la cadena Park Plaza, en el centro también. Ante la Porta Nigra vimos un Mercure. Buena estancia en Trier.

We could have started as a cover photo of any precious monuments of Trier, the Roman Treveris. The famous Porta Nigra, spectacular remnant of the wall, or basiílica of Constantine, and the Baths. Maybe also some pictures of her splendid Romanesque cathedral style Rhenish, or Church of Our Lady, Gothic and Baroque. Or maybe a corner any one place, the wonderful medieval town walls of colorful, bustling streets of Trier. Or even better views of the city from the height of the hills surrounded by vineyards that surround. Hills that produce premium white wine, appreciated worldwide. Because Trier is a German city, yes, but very friendly capital of the Moselle Valley, laughing, Soleiado ready to enjoy life. But we did this funny little detail, a Calvary located in an arc above the old town alley. Summarizes everything you have explained. Do not forget to Trier in Germany route, or a route through France and Belgium. Trier is near the Belgian border, the Luxembourg and French. Download the Moselle from Metz to Koblenz, castles and medieval villages, admiring the vineyards, villages such as Cochem, for example. Go up the Eiffel mountains with picturesque villages such as Monschau, a lovely little gem. For lunch there are very good places. But we eat divinely in an amazing place: Pellolitto pizzeria. The owner, a citizen of the world, enlightened, polite, runs a business with employees around the world, helpful and attentive. Pizzas, salads, pastas … are fabulous, incredible, fantastic. Good atmosphere, centrally located, tastefully decorated … unbeatable prices. Highly recommended, as you see. You have several hotels to sleep. We liked one of the chain Park Plaza, at the center also. In front of the Porta Nigra we saw a Mercure. Good holidays in Trier.

Nous aurions pu chercher comme une photo de couverture une des monuments précieux de Trèves. Le célèbre Porta Nigra, vestige spectaculaire de Rome, ou basiílica de Constantin, ou les thermes. Peut-être aussi quelques photos de sa magnifique cathédrale de style roman rhénan, ou l’église de Notre-Dame, gothique et baroque. Ou peut-être un coin un endroit quelconque, les magnifiques remparts de la ville médiévale de coloré, rues animées de Trèves. Ou même une meilleure vue sur la ville depuis la hauteur des collines, de vignes qui entourent. Collines qui produisent du vin blanc de haute qualité, apprécié dans le monde entier. Parce que Trèves est une ville allemande, oui, mais le capital très sympathique de la vallée de la Moselle, en riant, Soleiado prêt à profiter de la vie. Mais nous avons fait ce petit détail amusant, le Calvaire situé dans un arc au-dessus de la vieille ruelle de la ville. Résume tout ce que vous avez expliqué. N’oubliez pas de Trèves en Allemagne itinéraire ou un trajet à travers la France et la Belgique. Trèves est près de la frontière belge, le Luxembourg et le français. Télécharger la Moselle de Metz à Coblence, châteaux et villages médiévaux, en admirant les vignobles, des villages tels que Cochem, par exemple. Montez les montagnes Eiffel avec des villages pittoresques tels que Monschau, un joli petit bijou. Pour le déjeuner, il ya de très bons endroits. Mais nous mangeons divinement nous à un endroit étonnant: Pellolitto pizzeria. Le propriétaire, un citoyen du monde, éclairé, qui dirige une entreprise avec des employés de tout le monde. Pizzas, salades, pâtes … sont fabuleux, incroyables, fantastiques. Bonne ambiance, situé au centre, décorée avec goût … des prix imbattables. Hautement recommandé, comme vous voyez. Il y a plusieurs hôtels pour dormir. Nous aimons un de la chaîne Park Plaza, dans le centre. En face de la Porta Nigra nous avons vu un Mercure. Bon voyage à Trèves.

Aidina Park


aidina_park

Aidina Park és el nom d’un gran complex lúdic situat al cor de la comarca de la Anoia, prop d’Igualada, de Carme, de la Torre de Claramunt i de Capellades. Per tan no gaire lluny de Barcelona, a una hora més o menys. Està en una zona de mitja muntanya, rural, prop de boscos de pi blanc. Un paisatge ben típic de la Catalunya interior, un pèl sec, però autèntic. De tota manera no és un picnic a l’aire lliure convencional. Es tracta, més aviat d’una gran granja, una hípica amb cavalls, un gran espai organizat, és el seu negoci, tancat i vallat, tot i que amb molts alicients i espai per còrrer. De fet va començar com a hípica, i encara ho és. Podeu contractar passejades a cavall, els grans, i en poni, els petits. Hi ha una zona amb animals de granja, com ara cabres, ànecs i altres, que podeu visitar lliurement, tan si aneu a fer un picnic, com si voleu muntar en poni. La zona de picnic és gran, amb poca ombra, moderna, amb molta capacitat de gent. Hi ha taules sota cobert, per si plou. A l’estiu hi ha possibilitat de piscina. La zona d’aparcament pels cotxes també és molt gran. Si us cal allà us venen begudes i us fan café, perquè tenen un bar, i també podeu adquirir llenya o carbó. De fet fa la impressió que us organitzen qualsevol cosa que els proposeu: aniversaris, festes familiars, calçotades, dinars… La zona dels cavalls està oberta tota la setmana, excepte els dilluns, a la tarda de 17 a 20 hores. I els caps de setmana i festius, matí i tarda, de 11 a 14 hores, i de 17 a 20 hores. La zona de picnic obre només caps de setmana i festius de les 11 a les 19 hores. Podeu arribar-hi anant per l’autovia A-2, en direcció Lleida i sortir, un cop passat el túnel del Bruc, per la sortida d’Igualada i Vilafranca. A la  rotonda cal pendre cap a Vilafranca del Penedès per la carretera C-15.  Sortiu en arribar a la sortida de Capellades, Martorell i Vallbona d’Anoia, on enllaçareu amb la carretera B-224, cap a Capellades. En la següent rotonda seguiu Capellades fins trobar el rètol que indica de nou Vilafranca del Penedès. Seguiu la carretera C-244a fins trobar, a mà dreta, la desviació cap al poblet de Vilanova d’Espoia. En 500 metres sereu a l’Aidina Park. La zona, a més, està farcida de llocs interessants per anar amb la canalla. Com el Museu Molí Paperer de Capellades, preciós i molt interessant. O el perfectament conservat Castell de Claramunt, una fortalessa impressionant, fabulosa, on els nens i nenes disfrutaran imaginant-se cavallers medievals. Imaginem que anireu de picnic i barbacoa, però si volguèssiu menjar de restaurant us en recomanarem algún. Per exemple, ens agrada, a La Pobla de Claramunt, la Fonda Robert, un lloc excel·lent per dinar, i amb bones habitacions per si us cal dormir. A Capellades hi trobareu El Tall de Conill, amb un hotel del mateix nom, o l’Hostal Can Carol. Un ambient més refinat: l’Equilibri. Pizzes i menús, al Dalt i Baix. Bona barbacoa a l’Anoia!.

Aidina Park es el nombre de un gran complejo lúdico situado en el corazón de la comarca de la Anoia, cerca de Igualada, de Carmen, de la Torre de Claramunt y de Capellades. Por tanto no muy lejos de Barcelona, ​​a una hora más o menos. Está en una zona de media montaña, rural, cerca de bosques de pino blanco. Un paisaje muy típico de la Cataluña interior, algo seco, pero auténtico. De todos modos no es un picnic al aire libre convencional. Se trata, más bien de una gran granja, una hípica con caballos, un gran espacio organizado, es su negocio, cerrado y vallado, aunque con muchos alicientes y espacio para correr. De hecho empezó como hípica, y todavía lo es. Pueden contratarse allí paseos a caballo, para los mayores, y en pony, para los peques. Hay una zona con animales de granja, tales como cabras, patos y otros, que se puede visitar libremente, tanto si vais a hacer un picnic, como si se quiere montar en pony. La zona de picnic es grande, con poca sombra, moderna, con mucha capacidad de gente. Hay mesas bajo techo, por si llueve. En verano hay posibilidad de piscina. La zona de aparcamiento para los coches también es muy grande. Si necesitais algo allí os venden bebidas y os hacen café, porque tienen un bar, y también se puede adquirir leña o carbón. De hecho da la impresión de que organizan cualquier cosa que se les propone: cumpleaños, fiestas familiares, calçotadas, comidas … La zona de los caballos está abierta toda la semana, excepto los lunes, por la tarde de 17 a 20 horas. Y los fines de semana y festivos, mañana y tarde, de 11 a 14 horas, y de 17 a 20 horas. La zona de picnic abre sólo fines de semana y festivos de las 11 a las 19 horas. Pueden llegar yendo por la autovía A-2, en dirección Lleida y salir, una vez pasado el túnel del Bruc, por la salida de Igualada y Vilafranca. En la rotonda hay tomar hacia Vilafranca del Penedès por la carretera C-15. Salid al llegar a la salida de Capellades, Martorell y Vallbona d’Anoia, donde enlazarán con la carretera B-224, hacia Capellades. En la siguiente rotonda sigan dirección Capellades hasta encontrar el rótulo que indica de nuevo Vilafranca del Penedès. Sigan la carretera C-244a hasta encontrar, a mano derecha, la desviación hacia el pueblo de Vilanova de Espoia. En 500 metros veréis el Aidina Park. La zona, además, está repleta de lugares interesantes para ir con los niños. Como el Museo Molino Papelero de Capellades, precioso y muy interesante. O el perfectamente conservado Castillo de Claramunt, una fortaleza impresionante, fabulosa, donde los niños y niñas disfrutarán imaginándose caballeros medievales. Imaginamos nosotros que iréis de picnic y barbacoa, pero por si quisierais  comer de restaurante os recomendaremos algúno. Por ejemplo, nos gusta, en La Pobla de Claramunt, la Fonda Robert, un lugar excelente para comer, y con buenas habitaciones por si se necesita dormir. En Capellades encontrarán el El Tall de Conill, con un hotel del mismo nombre, o el Hostal Can Carol. Un ambiente más refinado: el Equilibrio. Pizzas y menús, el Arriba y Abajo. ¡Buena barbacoa en la Anoia!.

Batalha


Batalha és un monestir. Una preciosa joia del gòtic florit. Una simfonia de pinacles. Una bellíssima construcció que manà edificar el rei Joan d’Avis de Portugal per commemorar la derrota soferta pel rei Joan de Trastàmara, totpoderòs i guerrer senyor de Castella a la vila d’Aljubarrota. Aquesta batalla, nom del cenobi, significà la llibertat dels portuguesos durant un segle. Tot és bonic a Batalha. L’esglèsia conventual, alta i estreta, esvelta. El claustre d’estil manuelí, una fantasia en pedra. La Sala Capitular amb la seva volta atrevida, que mai no va caure, malgrat tot el que d’ella es va dir. Les maravelloses capelles incomplertes, obertes al cel clement de Portugal. Batalha és un panteó. Allà veureu les tombes dels reis i infants de la casa d’Avis, que varen descobrir l’oceà. I també guarda les restes de dos soldats desconeguts de les guerres del segle XX. Aneu fins Batalha sense dubtar-ho en el curs d’unes vacances a Portugal, o d’un pont a Lisboa, que està a uns 100 kms. No us en penedireu. A més, Batalha, patrimoni de la humanitat de la Unesco, no està sola. Altres maravelles l’acompanyen: el monestir d’Alcobaça, maravella del císter més pur i esplendorós. El monestir i la vila de Tomar, a tocar també, una altra edificació que no podem descriure en paraules. La vila medieval d’Obidos, amb les muralles i el castell, els carrers estrets, els racons evocadors, fantàstica, conservada per a nosaltres des de fa deu segles. Els pobles mariners vora l’Atlàntic: Nazaré, Peniche… amb les seves platges de sorra i els penyasegats de vertígen. Portugal us espera. Batalha en serà una fita inexcusable. A batalha mateix teniu bona oferta de restaurants. Comencem per un portugués especialitzat, com no podia ser d’altra manera, en bacallà: Burro Velho. Una taberna de vins, on també podeu menjar en qualsevol circunstància… A tocar del monestir una pizzeria casolana: Tentazione. Més luxós: La Perola do Fetal, exquisit, premiat, especialitzat en bacallà. Finalment un bon hotel, amb un excel·lent restaurant, el Mestre Afonso Domingues. Bona descoberta de Batalha!.

Batalha es un monasterio. Una preciosa joya del gótico florido. Una sinfonía de pináculos. Una bellísima construcción que mandó edificar el rey Juan de Avis de Portugal para conmemorar la derrota sufrida por el rey Juan de Trastámara, todopoderoso y guerrero señor de Castilla, en la villa de Aljubarrota. Esta batalla, nombre del cenobio, significó la libertad de los portugueses durante un siglo. Todo es bonito en Batalha. La iglesia conventual, alta y estrecha, esbelta. El claustro de estilo manuelino, una fantasía en piedra. La Sala Capitular con su vuelta atrevida, que nunca cayó, a pesar de todo lo que de ella se dijo. Las maravillosas capillas incompletas, abiertas al cielo clemente de Portugal. Batalha es un panteón. Allí veréis las tumbas de los reyes de la casa de Avis, que descubrieron el océano. Y también guarda los restos de dos soldados desconocidos de las guerras del siglo XX. Id hasta Batalha sin dudarlo en el curso de unas vacaciones en Portugal, o de un puente en Lisboa, que está a unos 100 kms. No se arrepentirán. Además, Batalha, patrimonio de la humanidad de la Unesco, no está sola. Otras maravillas lo acompañan: el monasterio de Alcobança, maravilla del cister más puro y esplendoroso. El monasterio y la villa de Tomar, otra edificación que no podemos describir en palabras. La villa medieval de Obidos, con las murallas y el castillo, las calles estrechas, los rincones evocadores, fantástica, conservada para nosotros desde hace diez siglos. Los pueblos marineros borde del Atlántico: Nazaré, Peniche … con sus playas de arena y los acantilados de vértigo. Portugal les espera. Batalha será un hito inexcusable. En Batalha mismo tiene buena oferta de restaurantes. Empezamos por un portugués especializado, como no podía ser de otra manera, en bacalao: Burro Velho. Una taberna de vinos, donde también se puede comer en cualquier circunstancia…  Cerca del monasterio una pizzería casera: Tentazione. Más lujoso: La Perola do Fetal, exquisito, premiado, especializado en bacalao. Finalmente un buen hotel, con un excelente restaurante, el Maestro Alfonso Domingues.