Les Planes de Vallvidrera


Les Planes de Vallvidrera és un lloc tradicional d’anar a passar el cap de setmana, a Barcelona, des de fa 100 anys, mínim. I, és clar, està ple de gent, sobretot els caps de setmana. Però malgrat tot, malgrat l’aglomeració humana, Les Planes, Vallvidrera, Collserola en general, és un destí fàcil, familiar, senzill i asequible, per treure a passejar els infants, fer un bon picnic, una carnada, una botifarrada o una calçotada. Situat a només uns kms. de la ciutat comtal, just a la vessant nord, obaga, del Tibidabo, envoltat de natura, de bosc, al cor del Parc Natural de Collserola, és un lloc a tenir en compte si volem fer una matinal o sortir a dinar al camp. Podeu arribar-hi molt fàcilment amb el tren dels Ferrocarrils de la Generalitat, línies del Vallés, baixant a Les Planes. O bé en cotxe particular per la carretera que va de Barcelona a Vallvidrera, i baixar després cap a Sant Cugat, per la BV 1462. Son 6 kms. Aparcament difícil dissabtes i impossible diumenges. Les Planes és famosa pels seus “merenderos”. No ens hem pogut estar de fer servir el barbarisme, tan modernista i popular. Les seves taules llargues, verdes, repintades mil vegades, les barbacoes on s’eleva el fum de la carn a la brasa, de l’oli socarrimat. La gent, els crits, el rumor d’humanitat, l’olor de menjar, els nens que corren. Trobareu un restaurant, un bar, fonts… Us llogaran per pocs diners una taula, la parrilla i els suports. Us vendran llenya o carbó. Trobareu aquest espai obert cada dia, excepte el dimarts, de 9 del matí a la posta del sol. Si voleu informar-vos millor feu una ullada a la seva web. Des d’allà podeu fer, mentre es prepara tota la manduca, rutes de costellada, passejades en bici o només cames per obrir la gana. Teniu a una certa distància Vila Joana, on va viure Mossén Cinto, amb el centre d’interpretació del parc a tocar. Bon audiovisual i un petit museu. Un xic més lluny Santa Maria de Vallvidrera, amb una altra àrea de picnic, més petitona, i un bon restaurant, el Pinya 2. Més enllà el pantà de Vallvidrera, amb un altre petit centre d’interpretació. Per grans caminadors deixem l’anada a les fonts de Collserola, a la Budellera, o a les ermites, com Sant Medir. Això ja son paraules majors. Imaginem que, per a la majoria de famílies, servirà donar quatre cops a la pilota o còrrer per les esplanades.

Les Planes de Vallvidrera es un lugar tradicional para ir a pasar el fin de semana, en Barcelona, desde hace 100 años, mínimo. Y, claro, está lleno de gente, sobre todo los fines de semana. Pero a pesar de todo, a pesar de la aglomeración humana, Las Planas, Vallvidrera, Collserola en general, es un destino fácil, familiar, sencillo y asequible, para sacar a pasear a los niños, hacer un buen picnic, una butifarrada o una calçotada . Situado a sólo unos kms. de la ciudad condal, justo en la vertiente norte, umbría, del Tibidabo, rodeado de naturaleza, de bosque, en el corazón del Parque Natural de Collserola, es un lugar a tener en cuenta si queremos hacer una matinal o salir a comer al campo. Pueden llegar muy fácilmente con el tren de los Ferrocarrils de la Generalitat, líneas del Vallés, bajando en Les Planes. O bien en coche particular por la carretera que va de Barcelona a Vallvidrera, y bajar luego hacia Sant Cugat, por la BV 1462. Son 6 kms. Parking difícil sábados e imposible domingos. Les Planes es famosa por sus “merenderos”. Sus mesas largas, verdes, repintadas mil veces, las barbacoas donde se eleva el humo de la carne a la brasa, del aceite chamuscado. La gente, los gritos, el rumor de humanidad, el olor a comida, los niños que corren. Encontrarán allí un restaurante, un bar, fuentes … Os alquilarán por poco dinero una mesa, la parrilla y los soportes. Os venderán leña o carbón. Encontraréis este espacio abierto cada día, excepto el martes, de 9 de la mañana a la puesta del sol. Si queréis informaros mejor echad un vistazo a su web. Desde allí podéis hacer, mientras se prepara toda la manduca, rutas, paseos en bici, para abrir el apetito. Tienen, a una cierta distancia Vila Joana, donde vivió Mossén Cinto, con el centro de interpretación del parque al lado. Buen audiovisual y un pequeño museo. Un poco más lejos Santa Maria de Vallvidrera, con otra área de picnic, más pequeñita, y un buen restaurante, el Piña 2. Más allá el pantano de Vallvidrera, con otro pequeño centro de interpretación. Para los grandes andadores dejamos la ida a las fuentes de Collserola, a la Budellera, o a las ermitas, como Sant Medir. Esto ya son palabras mayores. Imaginemos que, para la mayoría de familias, servirá dar cuatro patadas a la pelota o correr por las explanadas.

El pantà de Vallvidrera


Per sort de les famílies amb nens i nenes, a Barcelona tenim el Parc Natural de Collserola. Aquesta inmensa massa vegetal ofereix espais molt bonics als quals accedir ràpid i sense gaire esforç ni despeses. Collserola està molt ben comunicada, en cotxe, bus o tren, és fàcil arribar-hi. Avui us volem parlar d’un indret recentment reabilitat: el pantà de Vallvidrera. Fou aquesta una obra per assegurar el subministrament d’aigua a la zona, a Barcelona i a Sant Cugat. No és gaire gran, ni gaire bonic, però te el seu encant, sobretot a la tardor. S’hi arriba molt fàcilment a peu des de Vallvidrera, on podeu accedir amb funicular. També des del baixador de Vallvidrera, agafant els Ferrocarrils de la Generalitat. El pantà està molt proper a l’àrea de lleure de Santa Maria de Vallvidrera. Una zona perfectament preparada pels infants i les famílies, on trobareu taules pel pic-nic, WC, aigua, i un bar-restaurant. Arribareu al pantà baixant des del barri de Vallvidrera cap a Sant Cugat, per la vessant nord de Collserola. Vigileu un cop passat l’anomenat revolt de les monges. Un xic més endavant està el baixador dels FFCC Catalans. Gireu a mà esquerra, i aparqueu pels volts de l’esglèsia, o a l’aparcament de l’àrea de lleure. D’allà només us queda una agradable passejada de deu minuts, escassos. Podeu donar la volta al pantà, seguint un camí ben condicionat. Al peu de la petita presa hi ha un centre d’interpretació, amb murals i guies. També unes taules de picnic. A un costat del propi pantà, una casa particular fa les funcions de bar, amb quatre taules amb hules florejats. Tota una estampa naif, extreta dels nys 60. Tot és un xic decadent. Per dinar us recomanem anar a l’àrea de lleure de Santa Maria de Vallvidrera. Hi trobareu esplanades, un petit rierol, i arbres. Lloc molt ideal per fer un picnic com cal. Unes taules de fusta precioses. Al bar, i restaurant, podeu trobar el que us calgui. És un establiment nou, que es diu Pinya 2. Tenen una carta petita, però suficient, bàsicament de carn a la brasa. També fan un menú, senzillet. Des de l’àrea de Vallvidrera, i del pantà, podeu fer petites excursions. No podeu deixar de visitar el Centre d’Informació del Parc de Collserola, tel. 280 35 52, on trobareu un petit museu, molta informació i un bonic audiovisual. Abans d’arribar-hi veureu Vila Joana, la casa on visqué Mossén Cinto Verdaguer. De l’àrea de lleure es pot anar riera amunt. No cal fer tot el camí fins la Font de la Budellera. En poca estona gaudireu dels boscos, de la vegetació de ribera i l’aigua. La font és lluny, massa pels més petits.

Para suerte de las familias con niños y niñas, en Barcelona tenemos el Parque Natural de Collserola. Esta inmensa masa vegetal ofrece espacios muy bonitos los que acceder rápido y sin mucho esfuerzo ni gastos. Collserola está muy bien comunicada, en coche, bus o tren, y es fácil llegar. Hoy os queremos hablar de un lugar que recientemente reabilitaron: el pantano de Vallvidrera. Fue esta una obra para asegurar el suministro de agua en toda la zona de Barcelona y Sant Cugat. No es muy grande, ni muy bonito, pero tiene su encanto, sobre todo en otoño. Se llega muy fácilmente a pie desde Vallvidrera, donde podrán acceder en funicular. También desde el apeadero de Vallvidrera, cogiendo los Ferrocarriles de la Generalitat. El pantano está muy cercano al área de ocio de Santa María de Vallvidrera. Una zona perfectamente preparada para los niños y las familias, con mesas para el pic-nic, WC, agua, y un bar-restaurante. Llegarán hasta el pantano bajando desde el barrio de Vallvidrera a Sant Cugat, por la vertiente norte de Collsera. Vigilen una vez pasada la llamada curva de las monjas. Un poco más adelante está el apeadero de los FFCC Catalanes. Hay que girar a mano izquierda, y aparcar en los alrededores de la iglesia, o en el aparcamiento del área recreativa. De allí sólo les queda un agradable paseo de diez minutos, escasos. Pueden dar la vuelta al pantano, siguiendo un camino bien acondicionado. Al pie de la pequeña presa hay un centro de interpretación, con murales y guías. También unas mesas de picnic. A un lado del propio pantano, una casa particular que hace las funciones de bar, con cuatro mesas con hules floreados. Toda una estampa naif, extraída de los años 60. Todo es un poco decadente. Para comer os recomendamos ir al área de ocio de Santa María de Vallvidrera. Encontraréis explanadas, un pequeño arroyo, y muchos árboles. Lugar ideal para hacer un picnic como es debido. Unas mesas de madera preciosas. En el bar, y restaurante, pueden encontrar lo que necesiten. Es un establecimiento nuevo, que se llama Piña 2. Tienen una carta pequeña, pero suficiente, básicamente de carne a la brasa. También hacen un menú, sencillito. Desde el área de Vallvidrera, y del pantano, se pueden hacer pequeñas excursiones. No dejen de visitar el Centro de Información del Parque de Collserola, tel. 93. 280 35 52, donde encontrarán un pequeño museo, mucha información y un bonito audiovisual. Antes de llegar veréis Vila Joana, la casa donde vivió Mossén Cinto Verdaguer. Del área de ocio se puede ir riera arriba. No hay que hacer todo el camino hasta la Fuente de la Budellera. Solo en un poco  trecho disfrutaran de los bosques, de la vegetación de ribera y el agua. La fuente está lejos, demasiado para los más pequeños.