Les Planes de Vallvidrera


Les Planes de Vallvidrera és un lloc tradicional d’anar a passar el cap de setmana, a Barcelona, des de fa 100 anys, mínim. I, és clar, està ple de gent, sobretot els caps de setmana. Però malgrat tot, malgrat l’aglomeració humana, Les Planes, Vallvidrera, Collserola en general, és un destí fàcil, familiar, senzill i asequible, per treure a passejar els infants, fer un bon picnic, una carnada, una botifarrada o una calçotada. Situat a només uns kms. de la ciutat comtal, just a la vessant nord, obaga, del Tibidabo, envoltat de natura, de bosc, al cor del Parc Natural de Collserola, és un lloc a tenir en compte si volem fer una matinal o sortir a dinar al camp. Podeu arribar-hi molt fàcilment amb el tren dels Ferrocarrils de la Generalitat, línies del Vallés, baixant a Les Planes. O bé en cotxe particular per la carretera que va de Barcelona a Vallvidrera, i baixar després cap a Sant Cugat, per la BV 1462. Son 6 kms. Aparcament difícil dissabtes i impossible diumenges. Les Planes és famosa pels seus “merenderos”. No ens hem pogut estar de fer servir el barbarisme, tan modernista i popular. Les seves taules llargues, verdes, repintades mil vegades, les barbacoes on s’eleva el fum de la carn a la brasa, de l’oli socarrimat. La gent, els crits, el rumor d’humanitat, l’olor de menjar, els nens que corren. Trobareu un restaurant, un bar, fonts… Us llogaran per pocs diners una taula, la parrilla i els suports. Us vendran llenya o carbó. Trobareu aquest espai obert cada dia, excepte el dimarts, de 9 del matí a la posta del sol. Si voleu informar-vos millor feu una ullada a la seva web. Des d’allà podeu fer, mentre es prepara tota la manduca, rutes de costellada, passejades en bici o només cames per obrir la gana. Teniu a una certa distància Vila Joana, on va viure Mossén Cinto, amb el centre d’interpretació del parc a tocar. Bon audiovisual i un petit museu. Un xic més lluny Santa Maria de Vallvidrera, amb una altra àrea de picnic, més petitona, i un bon restaurant, el Pinya 2. Més enllà el pantà de Vallvidrera, amb un altre petit centre d’interpretació. Per grans caminadors deixem l’anada a les fonts de Collserola, a la Budellera, o a les ermites, com Sant Medir. Això ja son paraules majors. Imaginem que, per a la majoria de famílies, servirà donar quatre cops a la pilota o còrrer per les esplanades.

Les Planes de Vallvidrera es un lugar tradicional para ir a pasar el fin de semana, en Barcelona, desde hace 100 años, mínimo. Y, claro, está lleno de gente, sobre todo los fines de semana. Pero a pesar de todo, a pesar de la aglomeración humana, Las Planas, Vallvidrera, Collserola en general, es un destino fácil, familiar, sencillo y asequible, para sacar a pasear a los niños, hacer un buen picnic, una butifarrada o una calçotada . Situado a sólo unos kms. de la ciudad condal, justo en la vertiente norte, umbría, del Tibidabo, rodeado de naturaleza, de bosque, en el corazón del Parque Natural de Collserola, es un lugar a tener en cuenta si queremos hacer una matinal o salir a comer al campo. Pueden llegar muy fácilmente con el tren de los Ferrocarrils de la Generalitat, líneas del Vallés, bajando en Les Planes. O bien en coche particular por la carretera que va de Barcelona a Vallvidrera, y bajar luego hacia Sant Cugat, por la BV 1462. Son 6 kms. Parking difícil sábados e imposible domingos. Les Planes es famosa por sus “merenderos”. Sus mesas largas, verdes, repintadas mil veces, las barbacoas donde se eleva el humo de la carne a la brasa, del aceite chamuscado. La gente, los gritos, el rumor de humanidad, el olor a comida, los niños que corren. Encontrarán allí un restaurante, un bar, fuentes … Os alquilarán por poco dinero una mesa, la parrilla y los soportes. Os venderán leña o carbón. Encontraréis este espacio abierto cada día, excepto el martes, de 9 de la mañana a la puesta del sol. Si queréis informaros mejor echad un vistazo a su web. Desde allí podéis hacer, mientras se prepara toda la manduca, rutas, paseos en bici, para abrir el apetito. Tienen, a una cierta distancia Vila Joana, donde vivió Mossén Cinto, con el centro de interpretación del parque al lado. Buen audiovisual y un pequeño museo. Un poco más lejos Santa Maria de Vallvidrera, con otra área de picnic, más pequeñita, y un buen restaurante, el Piña 2. Más allá el pantano de Vallvidrera, con otro pequeño centro de interpretación. Para los grandes andadores dejamos la ida a las fuentes de Collserola, a la Budellera, o a las ermitas, como Sant Medir. Esto ya son palabras mayores. Imaginemos que, para la mayoría de familias, servirá dar cuatro patadas a la pelota o correr por las explanadas.

Can Ruti: La font del Pop


A Badalona, a tocar de Barcelona, i molt propera a l’Hospital de Can Ruti, (Hospital General Trias i Pujol), trobareu la Font del Pop. És aquest indret un lloc habitual d’esbarjo familiar a Badalona. La font està situada al marge mateix de la riera de Pomar, just a la seva capçalera, en la fondalada. Sembla mentida que hi hagi un paratge tan bonic just en una zona on s’aixeca un hospital i un tanatori. S’hi arriba molt fàcilment si aneu a l’Hospital Trias i Pujol (Can Ruti) per l’accés que puja pel barri de Pomar, a la sortida Badalona Nord de les autopistes C-31 o C-32. En tots dos casos ben indicat. Ampli aparcament al parquing del propi hospital, força buit els caps de setmana, o als vials d’accés. També podeu agafar els nombrosos autobusos urbans que, des del centre de la ciutat, des de l’estació de metro Pompeu Fabra, de la línia 2, la lila, pujen a Can Ruti, com ara el B6 o el B27. Ideal també per fer una caminada familiar, remuntant la riera de Pomar, per sota de les masies imponents de la zona, com el Castell Gotmar, on hi ha un Golf, la Casa Cabres o Can Miravitges. És una zona molt maltractada per la pressió humana que, darrerament s’ha intentat recuperar. Una zona de boscos esclarissats de pi, amb algun roure, i quatre arbres de ribera tocant la riera. Molta sorra, esplanades, i espai per còrrer. La font neix en una mina d’aigua i, malgrat la sequera típica del Mediterrà, sempre raja. No podem assegurar que l’aigua sigui potable. Una mica més amunt de la font hi ha una zona de picnic, petita, amb 12 barbacoes, un “merendero” i servei de bar. Lloguen taules. Funciona com a centre d’interpretació de natura els dissabtes i diumenges de 10 a 14 hores. Hi ha bones caminades, senzilles i fàcils a fer des d’allà. Per exemple les que us portaran, en mitja hora curta, a indrets tan bonics com la font de l’Amigó, a mitja alçada del Parc Natural de la Serra de Marina, o bé fins a la masia de Can Miravitges, propietat de l’ajuntament de Badalona, una casa pairal del segle XVIII, que conserva cuina, sales i habitacions tal i com eren fa 300 anys. Pregunteu les possibilitats de visita guiada al Museu de Badalona. Sabem que el diumenge 18 de març de 2012 hi haurà una visita comentada. Però cal fer una reserva prèvia al Museu. En resum, un lloc amable, amb espais amples, una mica de natura, un pèl maltractada, però a tocar de Barcelona, ben comunicat per transport públic, i amb bon aparcament.

En Badalona, cerca de Barcelona, y muy próxima al Hospital de Can Ruti, (Hospital General Trias i Pujol), se encuentra la Fuente del Pop. Es este lugar un lugar habitual de recreo familiar en Badalona. La fuente está situada en el margen mismo de la riera de Pomar, justo en su cabecera, en la hondonada. Parece mentira que haya un paraje tan bonito justo en una zona donde se levanta un hospital y un tanatorio. Se llega muy fácilmente si vais hasta el Hospital Trias i Pujol (Can Ruti) por el acceso que sube por el barrio de Pomar, en la salida Badalona Norte de las autopistas C-31 o C-32. En ambos casos bien indicado. Amplio aparcamiento en el parking del propio hospital, bastante vacío los fines de semana, o en los viales de acceso. También pueden tomar los numerosos autobuses urbanos que, desde el centro de la ciudad, desde la estación de metro Pompeu Fabra, de la línea 2, la lila, suben hacia Can Ruti, como el B6 o el B27. Ideal también para hacer una caminata familiar por la riera de Pomar, por debajo de las masías imponentes de la zona, como el Castillo Gotmar, donde hay un Golf, la Casa Cabras o Can Miravitges. Es una zona muy maltratada por la presión humana que, últimamente se ha intentado recuperar. Una zona de bosques claros de pino, con algún roble, y cuatro árboles de ribera tocando la riera. Mucha arena, explanadas, y espacio para correr. La fuente nace en una mina de agua y, a pesar de la sequía típica del Mediterráneo, siempre mana. No podemos asegurar que el agua sea potable. Un poco más arriba de la fuente hay una zona de picnic, pequeña, con 12 barbacoas, un “merendero” y servicio de bar. Alquilan mesas. Funciona como centro de interpretación de naturaleza los sábados y domingos de 10 a 14 horas. Hay buenas caminatas, sencillas y fáciles para hacer desde allí. Algunas les llevarán en media hora corta a lugares tan bonitos como la fuente de la Amigó, a media altura del Parque Natural de la Serra de Marina, o bien hasta la masía de Can Miravitges, propiedad del ayuntamiento de Badalona, una casa solariega del siglo XVIII, que conserva cocina, salas y habitaciones tal y como eran hace 300 años. Pregunten por las posibilidades de visita guiada en el Museo de Badalona. Sabemos que el domingo 18 de marzo de 2012 habrá una visita comentada. Pero hay que hacer una reserva previa en el Museo. En resumen, un lugar amable, con espacios amplios, un poco de naturaleza, un poco maltratada, pero cerca de Barcelona, bien comunicado por transporte público, y con buen aparcamiento.