Festa del Roser a Vallbona

Vallbona d’Anoia és un poble situat a la vora del riu Anoia, entre Martorell i Capellades. S’hi arriba molt fàcilment des de Martorell, per la B-224 o des d’Esparraguera, per l’A2, i la B-231. El dia del Roser, que sempre és el dilluns de Pascua Granada, hi ha festa grossa al municipi. Una festa antiga, antropològica, que es perd en la nit del temps i dels rituals. Consisteix en una sèrie d’actes i costums de caràcter marcadament protocolari, interessants per la seva absoluta atemporalitat. Es tracta del traspàs de càrrecs de la cofraria del Roser, que es fa davant la porta de la casa de cada una d’elles, (sempre son dones), en presència d’un Mestre de Cerimònies, i l’atenció bocabadada de nombrós públic. El traspàs està simbolitzat per la donació de l’estadal, una mena de ciri adornat, de l’antiga administradora a la nova.  Seguidament es forma una comitiva amb les administradores, noves i velles, els pabordes, el Mestre de Cerimònies i tota la Comissió de Festes. Una banda de músics acompanyen la marxa fins l’església on hi ha un solemne ofici. Un cop acabat es treu una imatge de la Mare de Déu del Roser pel nucli antic en processó. A la tarda hi ha un ball cerimonial, amb vestits de gala i lluiment, anomenat de la Garlanda. Al vespre sol acabar la festa amb un concert i ball de nit amb una orquestra tradicional, de les de tota la vida. A més de tots aquests actes tan cerimoniosos i protocolaris, també podeu gaudir d’un seguit d’activitats d’interés per a tota la família, com ara una fira d’artesans i botiguers, trobada de puntaires i de col·leccionistes de sobres de sucre, correfoc, cercavila o sardanes. Si Vallbona no us crida prou, podeu ampliar la visita amb una volta per Capellades, a tocar, on es molt bonica la visita al Museu Moli Paperer, ideal per infants. I també podeu pujar al magnífic Castell de Claramunt, una de les fortalesses medievals més ben conservades i boniques de tot Catalunya. Vallbona d’Anoia estàben comunicada amb tren de rodalies de la línia R6 dels Ferrocarrils Catalans, amb sortida de la Plaça d’Espanya de Barcelona, la línia d’Igualada. Al poble teniu La Fonda del Saumell, al carrer Major, 116, Tel: 937 71 92 16. Un bon lloc on menjar. Si us desplaceu una mica podeu arribar-vos fins La Pobla de Claramunt, on hi ha la Fonda Robert, un lloc excel·lent per dinar, i amb bones habitacions per si us cal dormir. A Capellades hi trobareu El Tall de Conill, amb un hotel del mateix nom, o l’Hostal Can Carol. Un ambient més refinat: l’Equilibri. Pizzes i menús, al Dalt i Baix. Bon Roser a Vallbona!.

Vallbona d’Anoia es un pueblo situado a orillas del río Anoia, entre Martorell y Capellades. Se llega muy fácilmente desde Martorell, por la B-224 o desde Esparraguera, por la A2, y la B-231. El día del Roser, que siempre es el lunes de Pascua Granada, hay fiesta grande en el municipio. Una fiesta antigua, antropológica, que se pierde en la noche del tiempo y los rituales. Consiste en una serie de actos y costumbres de carácter marcadamente protocolario, interesantes por su absoluta atemporalidad. Se trata del traspaso de cargos de la cofradía del Roser, que se hace ante la puerta de la casa de cada una de ellas, (siempre son mujeres), en presencia de un Maestro de Ceremonias, y la atención boquiabierta de numeroso público. El traspaso está simbolizado por la donación del estadal, una especie de cirio adornado, de la antigua administradora a la nueva. Seguidamente se forma una comitiva con las administradoras, nuevas y viejas, los religiosos, el Maestro de Ceremonias y toda la Comisión de Fiestas. Una banda de músicos acompañan la marcha hasta la iglesia donde hay un solemne oficio. Una vez acabado se saca una imagen de la Virgen del Rosario por el casco antiguo en procesión. Por la tarde hay un baile ceremonial, con trajes de gala y lucimiento, llamado de la Guirnalda. Por la noche suele acabar la fiesta con un concierto y baile con una orquesta tradicional, de las de toda la vida. también teneis correfoc, cercavila, sardanas y otros eventos interesantes. Si Vallbona no os llama lo bastante, pueden ampliar la visita con una vuelta por Capellades, que está muy cercana, donde es muy bonita la visita al Museo Molí Paperer, ideal para niños. Y también pueden subir al magnífico Castillo de Claramunt, una de las fortalezas medievales mejor conservadas y bellas de toda Cataluña. Vallbona d’Anoia está comunicada en tren de cercanías de la línea R6 de los Ferrocarriles Catalanes, con salida de la Plaza de España de Barcelona, en ​​la línea de Igualada. En el pueblo tienen La Fonda del Saumell, en la calle Mayor, 116, Tel: 937 71 92 16. Un buen lugar donde comer. También pueden acercarse hasta La Pobla de Claramunt, donde está la Fonda Robert, un lugar excelente para comer, y con buenas habitaciones por si necesitan dormir. En Capellades encontraréis El Tall de Conill, con un hotel del mismo nombre, o la hostelería Can Carol. Un ambiente más refinado: el Equilibrio. Pizzas y menús, el Arriba y Abajo.

Pasqüetes a Castell d’Aro

La vila marinera i turística de Platja d’Aro, amb la magnífica platja de sorra gruixuda, te al seu darrera un poblet sense platja, a la muntanya. Una vila medieval que ha donat nom al municipi, i a tota la vall. Un poble rústic, ordenat, i ben tranquil, allunyat de la bogeria del mar, on podeu passar un bonic cap de setmana amb l’excusa de les seves pasqüetes. Perquè aquest cap de setmana, el 6 i 7 d’abril de 2013, Castell d’Aro viurà una nova edició de la popular Festa de Pasqüetes. Aquesta La celebració manté viva l’antiquíssima tradició d’anar a cercar el millor pi del bosc i fer-ne una plantada pública a plaça i celebrar-ho amb una gran festa. Una mena d’arbre de maig casolà, català, senzill i amable, que fa pocs anys encara tenia lloc a molts pobles de Catalunya, commemora l’arribada de la primavera. Es va anar perdent i, avui dia, només es conserva a Castell d’Aro, i a Cornellà del Terri, un poble del Pla de l’Estany, no lluny de Banyoles, que organitza un bon sarau el dilluns de Pasqüa. A Castell d’Aro ho fan just el següent diumenge. El dissabte hi ha nit jove, sopar i ball. El diumenge altres activitats populars, amb animació infantil, sardanes i botifarrada popular. El dissabte és el dia en que es va a la recerca del pi. Seleccionen el més ben plantat, el més dret i bonic que troben i el tallen, esporguen, i transporten fins al Parc Pau Casals, on fan la plantada. Allà, és coronat amb una senyera i dos cols. La gent s’aplega per gaudir d’un dinar popular. L’endemà, el diumenge dit de Pasqüetes hi ha sardanes i botifarrada. Si no podeu pujar a Platja d’Aro aquest cap de setmana, no us amoïnèssiu. El proper teniu l’Aplec de Sant Marc, amb un concurs d’arrossos fets per diferents colles. Així la vostra família podrà gaudir, cosa que sempre agrada, de la diada a Platja d’Aro, encara que no pugueu banyar-vos, i també podrà descobrir el maravellós poblet de Castell d’Aro, situat un xic a l’interior, a mig camí de Santa Cristina i de Platja d’Aro. No us podeu imaginar l’encant d’aquest llogarret medieval, perfectament conservat, que esdevé quasi sense voler-ho, el marc ideal per a la celebració del seu mercat medieval. Si no sabeu què fer aquest cap de setmana, ja ho sabeu: arribeu-vos a l’Empordà, i descobriu Castell d’aro. Tota una troballa. Per dormir a Castell d’Aro i Platja d’Aro teniu hotels i càmpings de sobra. No us en podem recomanar cap. No hem dormit mai a la Vall d’Aro. Però en els pobles del voltant si que ho hem fet. A Caldes de Malavella, per exemple, en el magnífic Hotel Balneari Prats, amb una piscina d’aigua calenta natural. Demaneu les habitacions més noves. També hi ha un hotel de golf de 5 estrelles de la cadena Melià. Més senzill: l’hostal Esteba. També podeu llogar una casa sencera: La Cotxera o Can Tarrides. A Cassà de la Selva, així com al poble veí de Llagostera hi ha hotels bonics, com ara el luxós i exclusiu Mas Vilallonga Petit, o com el Mas Ros. O magnífiques cases rurals, com ara La Casa Petita, o bé Can Dionis, situada a Campllong. A Vidreres ens agrada una casa fonda de les de tota la vida: Can Pou. Si voleu descansar de veritat, aneu a sentir vespres al monestir de Solius, a tocar de Sant Feliu de Guixols. Gaudireu el seu cant gregorià. A Girona, la gran capital, a més de poder visitar la catedral, el call jueu, els museus i el casc medieval, maravellosos, podeu fer nit a l’hotel Carlemany, al hotel de la cadena AC, o a l’Hotel Històric, que us agradarà. A l’aeroport hi ha un Novotel. Un cap de setmana a l’Empordà, maravellós!.

Todo el mundo conoce Platja d’Aro. Todo el mundo ha disfrutado una vez en su vida de la magnífica playa de arena gruesa, de aguas limpias, larga, larga … O bien de las delicias que pueden ofrecernos sus noches calientes, sensuales y marchosas. Pero esto es un bloque de salidas familiares, para trasnochadores ya retirados, y hoy os queremos ofrecer la posibilidad de pasar un bonito fin de semana en el Empordà, que siempre gusta, para descubrir el maravilloso pueblo de Castell d’Aro, situado un poco hacia el interior, a medio camino entre Santa Cristina y Platja d’Aro. No os podéis imaginar el encanto de esta aldea medieval, perfectamente conservada, que se convierte casi sin quererlo, en el marco ideal para la celebración de su fiesta de las Pasquetas. Se planta un árbol de mayo, aunque sea en Abril, se come, se bebe, se baila y se disfruta de buén ambiente familiar. Si no sabeis que hacer, ni donde ir, acercaos al Empordà, a disfrutar de la fiesta de Pasqueta de Castell de Aro. Todo un hallazgo.

Sentir cantar caramelles

Recordeu que Pasqüa és sinònim de Caramelles, arreu de Catalunya, del dissabte de Glòria al dilluns. Hi ha infinitat de pobles on aquesta tradició es manté ben viva i arrelada. Sentir cantar caramelles és molt divertit. Anar-los seguint de carrer en carrer, de casa en casa, pot iniciar en la música fins els infants menys melòmans. Sortiu a pendre el sol tebi d’abril gaudint d’aquests cors de la terra que canten l’arribada de la primavera. Cor d’infants, de noies, de nois, d’homes i dones, mixtes, cantant en moltes viles del país. Una opció agradable per passar un matí de pasqüa. Podreu disfrutar veient els seus vestits folklòrics, resseguint les colles de caramellaires. Us recomanarem uns quants llocs on fan caramelles. Per exemple Súria s’hi celebra un aplec gegant de caramelles. El més important en nombre de cantaires. Són centenars. O bé les caramelles de Callús, ben tradicionals. A Begues. A Sant Cugat, ben a tocar de Barcelona. A qualsevol poble del Bages, o d’Osona, de la Catalunya interior es canten caramelles. Quina bona idea per una matinal!.

En Cataluña, los días de Pascua, de sábado a lunes, es una tradición muy arraigada el canto de las caramelles. Unas  coplas en grupo que se cantan por las calles. Es muy divertido e interesante para los niños y niñas, y para las familias, ir a oír cantar caramelles. Los más melómanos disfrutaran con estos coros de niños, de chicas, de chicos, de hombres y mujeres, mixtos o no, que recorren las calles de muchas ciudades del país con sus bien ensayadas canciones. Pueden tener letra religiosa, o bien ser tradicionales. Incluso pueden tomar aires de broma, satíricas. En todo caso agradables de oír cualquier mañana de Pascua. De oir y de ver, porque los ropajes, a menudo vestidos folklóricos, son dignos de admirar. Nos complace mucho escuchar los grupos de caramellaires. De seguirlos por las calles de las villas, ahora en un rincón, ahora en una plaza, bajo un balcón, entonando sus cánticos alegres. En Súria se celebra un gigantesco encuentro. Posiblemente sea el más importante de nuestra tierra en número de cantores. Son cientos. Pero por todo el Bages, por el Solsonès, por Osona, por el Vallès, por el Pirineo, por Cataluña toda, los cantos resonarán altivos, dulces, rudos o festivos. Les recomendamos, además del gran encuentro de Súria, las caramelles de Callús, las de Folgueroles, de las Santa Coloma de Queralt, Cardona, Sant Julià de Vilatorta o las de La Seu d’Urgell. Pero estad atentos, cerca de vuestra casa también se cantan.

El Roser a Vallbona d’Anoia

Vallbona d’Anoia és un poble situat a la vora del riu Anoia, entre Martorell i Capellades. S’hi arriba molt fàcilment des de Martorell, per la B-224 o des d’Esparraguera, per l’A2, i la B-231. El dia del Roser, que sempre és el dilluns de Pascua Granada, hi ha festa grossa al municipi. Una festa antiga, antropològica, que es perd en la nit del temps i dels rituals. Consisteix en una sèrie d’actes i costums de caràcter marcadament protocolari, interessants per la seva absoluta atemporalitat. Es tracta del traspàs de càrrecs de la cofraria del Roser, que es fa davant la porta de la casa de cada una d’elles, (sempre son dones), en presència d’un Mestre de Cerimònies, i l’atenció bocabadada de nombrós públic. El traspàs està simbolitzat per la donació de l’estadal, una mena de ciri adornat, de l’antiga administradora a la nova.  Seguidament es forma una comitiva amb les administradores, noves i velles, els pabordes, el Mestre de Cerimònies i tota la Comissió de Festes. Una banda de músics acompanyen la marxa fins l’església on hi ha un solemne ofici. Un cop acabat es treu una imatge de la Mare de Déu del Roser pel nucli antic en processó. A la tarda hi ha un ball cerimonial, amb vestits de gala i lluiment, anomenat de la Garlanda. Al vespre sol acabar la festa amb un concert i ball de nit amb una orquestra tradicional, de les de tota la vida. Si Vallbona no us crida prou, podeu ampliar la visita amb una volta per Capellades, a tocar, on es molt bonica la visita al Museu Moli Paperer, ideal per infants. I també podeu pujar al magnífic Castell de Claramunt, una de les fortalesses medievals més ben conservades i boniques de tot Catalunya. Vallbona d’Anoia estàben comunicada amb tren de rodalies de la línia R6 dels Ferrocarrils Catalans, amb sortida de la Plaça d’Espanya de Barcelona, la línia d’Igualada. Al poble teniu La Fonda del Saumell, al carrer Major, 116, Tel: 937 71 92 16. Un bon lloc on menjar. Si us desplaceu una mica podeu arribar-vos fins La Pobla de Claramunt, on hi ha la Fonda Robert, un lloc excel·lent per dinar, i amb bones habitacions per si us cal dormir. A Capellades hi trobareu El Tall de Conill, amb un hotel del mateix nom, o l’Hostal Can Carol. Un ambient més refinat: l’Equilibri. Pizzes i menús, al Dalt i Baix. Bon Roser!

Vallbona d’Anoia es un pueblo situado a orillas del río Anoia, entre Martorell y Capellades. Se llega muy fácilmente desde Martorell, por la B-224 o desde Esparraguera, por la A2, y la B-231. El día del Roser, que siempre es el lunes de Pascua Granada, hay fiesta grande en el municipio. Una fiesta antigua, antropológica, que se pierde en la noche del tiempo y los rituales. Consiste en una serie de actos y costumbres de carácter marcadamente protocolario, interesantes por su absoluta atemporalidad. Se trata del traspaso de cargos de la cofradía del Roser, que se hace ante la puerta de la casa de cada una de ellas, (siempre son mujeres), en presencia de un Maestro de Ceremonias, y la atención boquiabierta de numeroso público. El traspaso está simbolizado por la donación del estadal, una especie de cirio adornado, de la antigua administradora a la nueva. Seguidamente se forma una comitiva con las administradoras, nuevas y viejas, los religiosos, el Maestro de Ceremonias y toda la Comisión de Fiestas. Una banda de músicos acompañan la marcha hasta la iglesia donde hay un solemne oficio. Una vez acabado se saca una imagen de la Virgen del Rosario por el casco antiguo en procesión. Por la tarde hay un baile ceremonial, con trajes de gala y lucimiento, llamado de la Guirnalda. Por la noche suele acabar la fiesta con un concierto y baile con una orquesta tradicional, de las de toda la vida. Si Vallbona no os llama lo bastante, pueden ampliar la visita con una vuelta por Capellades, que está muy cercana, donde es muy bonita la visita al Museo Molí Paperer, ideal para niños. Y también pueden subir al magnífico Castillo de Claramunt, una de las fortalezas medievales mejor conservadas y bellas de toda Cataluña. Vallbona d’Anoia está comunicada en tren de cercanías de la línea R6 de los Ferrocarriles Catalanes, con salida de la Plaza de España de Barcelona, en ​​la línea de Igualada. En el pueblo tienen La Fonda del Saumell, en la calle Mayor, 116, Tel: 937 71 92 16. Un buen lugar donde comer. También pueden acercarse hasta La Pobla de Claramunt, donde está la Fonda Robert, un lugar excelente para comer, y con buenas habitaciones por si necesitan dormir. En Capellades encontraréis El Tall de Conill, con un hotel del mismo nombre, o la hostelería Can Carol. Un ambiente más refinado: el Equilibrio. Pizzas y menús, el Arriba y Abajo.

Caramelles

Arreu de Catalunya, els dies de Pasqüa, de dissabte a dilluns, és una tradició ben arrelada el cant de les caramelles. És molt divertit i interessant pels minyons i les famílies anar a sentir cantar caramelles. Els infants més melòmans gaudeixen amb aquests cors d’infants, de noies, de nois, d’homes i dones, mixtes o no, que recorren els carrers de moltes viles del país amb les seves ben assajades cançonetes. Poden tenir lletra religiosa, o bé ser tradicionals. Fins i tot poden pendre aires de broma, satíriques. En tot cas agradables de sentir qualsevol matí de pasqüa. De sentir i de veure, perquè les robes, sovint vestits folklòrics, són dignes d’admirar. Ens plau molt d’escoltar les colles de caramellaires. De seguir-les pels carrers de la vila, ara en un racó, ara en una plaça, sota un balcó, entonants els seus càntics alegres. A Súria s’hi celebra un gegantí aplec de caramelles. Possiblement sigui el més important de la nostra terra en nombre de cantaires. Són centenars. Però per tot el Bages, pel Solsonès, per Osona, pel Vallès, pel Pirineu, per Catalunya tota, els cants ressonaran altius, dolços, ferrenys o manyacs. Us recomanem, a més de la gran trobada de Súria, les caramelles de Callús, les de Folgueroles, de les Santa Coloma de Queralt, Cardona, Sant Julià de Vilatorta o les de La Seu d’Urgell. Però estigueu atents, prop de casa vostra també es canten caramelles!.

En Cataluña, los días de Pascua, de sábado a lunes, es una tradición muy arraigada el canto de las caramelles. Unas  coplas en grupo que se cantan por las calles. Es muy divertido e interesante para los niños y niñas, y para las familias, ir a oír cantar caramelles. Los más melómanos disfrutaran con estos coros de niños, de chicas, de chicos, de hombres y mujeres, mixtos o no, que recorren las calles de muchas ciudades del país con sus bien ensayadas canciones. Pueden tener letra religiosa, o bien ser tradicionales. Incluso pueden tomar aires de broma, satíricas. En todo caso agradables de oír cualquier mañana de Pascua. De oir y de ver, porque los ropajes, a menudo vestidos folklóricos, son dignos de admirar. Nos complace mucho escuchar los grupos de caramellaires. De seguirlos por las calles de las villas, ahora en un rincón, ahora en una plaza, bajo un balcón, entonando sus cánticos alegres. En Súria se celebra un gigantesco encuentro. Posiblemente sea el más importante de nuestra tierra en número de cantores. Son cientos. Pero por todo el Bages, por el Solsonès, por Osona, por el Vallès, por el Pirineo, por Cataluña toda, los cantos resonarán altivos, dulces, rudos o festivos. Les recomendamos, además del gran encuentro de Súria, las caramelles de Callús, las de Folgueroles, de las Santa Coloma de Queralt, Cardona, Sant Julià de Vilatorta o las de La Seu d’Urgell. Pero estad atentos, cerca de vuestra casa también se cantan.