Orleans per Nadal

Orleans és una bonica ciutat a la Vall del Loira, a França. Els darrers anys hi hem parat, camí de París, a dinar i a dormir, alguna vegada. L’any passat per Nadal. I hem de dir que Orleans te un mercat de Nadal bonic. Certament no és la més bonica ciutat de França, i molt menys del Loira. Però està ben situada, en la ruta de París, i molt possiblement parareu també vosaltres aquí a dinar, a sopar o a dormir. El seu casc antic, sense ser una joia, és maco. Quatre carrers medievals, cases amb entramat de fusta i, és clar, la catedral. De teló de fons el Loira i un pont damunt del riu. Podeu parar i dedicar una estona a recórrer les parades del seu mercat de nadal, petit i coquetó, amb la gran roda que no falta mai arreu de França. També podeu intentar menjar alguna cosa el algun petit restaurant del casc antic, prop de la bonica catedral gòtica. Per exemple a “Les pieds dans le plat”, un petit negoci molt recomanable. I havent dinat, una passejada per la vila medieval, amb el cotxe guardat en el pàrquing cèntric que hi ha a l’inici de la part peatonal de la ciutat. Orleans no només és ella mateixa, sinó les excursions pel Vall del riu Loira. Una vall plena de palaus, castells, y belles viles: Blois, Chaumont, Chennonceaux, Amboise, Tours, Villandry, Ussé, Azay le Rideau, Chinon, l’abadía de Fontevraud o Saumur. No us ho perdeu!

 

Pocas ciudades en Francia, camino de París, os gustarán tanto en Navidad como Orleans. No por ella misma, aunque es modestamente bonita, con sus calles medievales y su esplèndida catedral, sinó por ser un buen lugar de parada en la ruta hacia la capital de Francia, Londres, Flandes o Europa en Navidad. Hay un mercado pequeño y coqueto y una noria grande. Tambien pueden pasar allí unos dias, y hacer de Orleans un centro de excursiones por el Valle del rio Loira. Romanticismo, arte, historia, paisaje, buena mesa, buenos hoteles, en fin, la Francia eterna. El valle del río Loira y sus afluentes como el Cher, el Loir o el Indre, está llena, llenísima, de rincones inolvidables, de palacios y castillos espectaculares, de pueblos medievales. De hecho sólo puede cansar el llegar. Una vez allí, cada kilómetro tiene su reclamo y atractivo turístico. Le recomendamos subir los niños al coche y llegar al Loira por la AP-2 via La Jonquera hasta Beziers. Allí tomar la nueva autopista A-75, en muchos tramos libre de peaje, que sube por Millau hacia Clermont Ferrand. Desde Orleans podemos seguir el rio Loira. Los monumentos no paran de salir al paso: Chambord, castillo y palacio, Blois, ciudad y castillo, Chaumont, castillo, Amboise, ciudad y castillo, i Chennonceaux, el más romántico, al sur d’Amboise. Llegamos a Tours. Más abajo de Tours tiene: Villandry, castillo y jardines, Ussé, castillo, Azay le Rideau, castillo, Chinon, ciudad y castillo, la abadía de Fontevraud y Saumur, castillo y ciudad. Puede buscar cada lugar en esta misma página nuestra.

Orleans

Orleans és una bonica ciutat a la Vall del Loira, a França. per dinar. Certament no és la més bonica ciutat de França, i molt més del Loira. Però està ben situada, en la ruta de París, i molt possiblement parareu aquí a dinar. El seu casc antic, sense ser una joia, és maco. Quatre carrers medievals, cases amb entramat de fusta i, és clar, la catedral. De teló de fons el Loira i un pont damunt del riu. Podeu intentar menjar alguna cosa el algun petit restaurant del casc antic, prop de la bonica catedral gòtica. Per exemple a “Les pieds dans le plat”, un petit negoci molt recomanable. I havent dinat, una passejada per la vila medieval, amb el cotxe guardat en el pàrquing cèntric que hi ha a l’inici de la part peatonal de la ciutat. Orleans no només és ella mateixa, sinó les excursions pel Vall del riu Loira. Una vall plena de palaus, castells, y belles viles: Blois, Chaumont, Chennonceaux, Amboise, Tours, Villandry, Ussé, Azay le Rideau, Chinon, l’abadía de Fontevraud o Saumur. No us ho perdeu!

Pocas ciudades en Francia os gustarán tanto como Orleans. No por ella misma, aunque es modestamente bonita, con sus calles medievales y su esplèndida catedral, sinó por ser un buen centro de excursiones por el Valle del rio Loira. Romanticismo, arte, historia, paisaje, buena mesa, buenos hoteles, en fin, la Francia eterna. El valle del río Loira y sus afluentes como el Cher, el Loir o el Indre, está llena, llenísima, de rincones inolvidables, de palacios y castillos espectaculares, de pueblos medievales. De hecho sólo puede cansar el llegar. Una vez allí, cada kilómetro tiene su reclamo y atractivo turístico. Le recomendamos subir los niños al coche y llegar al Loira por la AP-2 via La Jonquera hasta Beziers. Allí tomar la nueva autopista A-75, en muchos tramos libre de peaje, que sube por Millau hacia Clermont Ferrand. Desde Orleans podemos seguir el rio Loira. Los monumentos no paran de salir al paso: Chambord, castillo y palacio, Blois, ciudad y castillo, Chaumont, castillo, Amboise, ciudad y castillo, i Chennonceaux, el más romántico, al sur d’Amboise. Llegamos a Tours. Más abajo de Tours tiene: Villandry, castillo y jardines, Ussé, castillo, Azay le Rideau, castillo, Chinon, ciudad y castillo, la abadía de Fontevraud y Saumur, castillo y ciudad. Puede buscar cada lugar en esta misma página nuestra.

Salamanca, revisitada

Salamanca és una ciutat d’aquelles que recordes molt de temps un cop l’has visitat, i que no t’importa tornar a veure. És una ciutat màgica, on cada racó traspua art. És per això que vam tornar a visitar-la aquesta Setmana Santa. Perquè a Salamanca hi ha moltes coses per veure. La ciutat te dues catedrals, la nova, gòtica i renaixentista, immensa, plena d’art, impactant. Però també una de romànica, al seu costat, una cucada, una bombonera, un joier, amb una torre gallonada i un senyor retaure, molt impressionant, magnífic.

També podeu disfrutar de la seva plaça major, gran, molt gran, i maca, molt maca, la més bonica d’Espanya, barroca, d’en Xurriguera. I què podem dir d’¡un casc antic del renaixement que es pot equiparar amb Florencia. Impressionant la “casa de la conchas”, o la magnífica “Clerecia”, monumental obra barroca, seu dels Jesuïtes a la península. La ciutat es plena de col·legis universitaris. La façana de la Universitat vella, on encara es conserva l’aula on ensenyà Fray Luís de León, és indescriptible. Una poesia en pedra. Però Salamanca no és això només. Salamanca posseeix un ambient. Un ambient especial. Serà pels milers d’estudiants, de jovent, que es passeja pels palaus que acullen les aules universitàries?. Serà perquè el casc històric medieval està intocat?. Serà el riu, el Tormes lent i pausat, que rodeja la ciutat i ofereix vistes inmillorables del conjunt des dels seus ponts romans, medievals i barrocs?. Impossible saber-ho, però Salamanca captiva. Podeu dormir a hotels de cadenes prestigioses que us ofereixen tarifes econòmiques els caps de setmana, ponts i a l’estiu, com ara els Abba, o els NH, prop de la Catedral, o potser els Catalònia. Nosaltres vam dormir, aquesta vegada, una mica als afores. Ens vam allotjar a l’Hotel Tryp Hotel Montalvo, molt acollidor i bé de preu. Habitacions familiars fantàstiques. Molt recomanable!. Dinar o sopar no serà un gran problema. Hi ha bons restaurants. Nosaltres ho vam fer a base de tapes a I Pan, I Vino, coneguda vineria del centre. Molt bé. Prop de la Catedral teniu el Hoja 21, un local molt distinguit. També recomanem el restaurant Laurel, al carrer de San Pablo 49, no lluny del barri antic. Molt xulo, i l’Isidro, a l’altre costat de Salamanca, molt bé. Personalment ens agrada molt El Pecado, un local molt recomanable a tocar de la plaza Mayor, en ple centre. No us el perdeu!. Salamanca mereix una visita, és un destí suficient en ell mateix. Un pont, unes curtes vacances… I prop de Salamanca hi ha llocs molt macos de veure. Ciutats com ara Toro, o Zamora, o Tordesillas, o Valladolid. Zones naturals com la Peña de Francia, la Alberca o Sierra de Gredos.

Salamanca es una ciudad de esas que recuerdas mucho tiempo una vez la has visitado, y que no te importa volver a ver. Es una ciudad mágica, donde cada rincón rezuma arte. En Salamanca hay muchas cosas por ver: las dos catedrales, la nueva, gótica, inmensa, y la románica, a su lado, una cucada, una bombonera, un joyero, con un retablo impresionante, magnífico. También puede disfrutar de su plaza mayor, grande, muy grande y bonita, muy bonita. O la impresionante “casa de conchas”, o la Clerecía, monumental obra barroca, o la Universidad vieja, donde todavía se conserva el aula donde enseñó Fray Luís de León. Pero Salamanca no es eso sólo. Salamanca posee un ambiente. Un ambiente especial. Será por los miles de estudiantes, de jóvenes que se pasea por los palacios que acogen las aulas universitarias. O bién será porque el casco histórico medieval está intocado. O quizás será el río, el Tormes lento y pausado, que rodea la ciudad y ofrece vistas inmejorables del conjunto desde sus puentes medievales y barrocos. Imposible saberlo, pero Salamanca cautiva.

Pueden dormir en hoteles de cadenas prestigiosas que ofrecen tarifas económicas los fines de semana, puentes y en verano, como los Abba, NH o Catalònia. Nosotros dormimos en el Tryp Montalvo, en las afueras pero muy bien y muy cómodo. Habitaciones familiares. La comida o cena no será un gran problema. Hay buenos restaurantes. Nosotros lo hicimos a base de tapas en Y Pan, Y Vino. Muy bien. Cerca de la Catedral tienen el Hoja 21, un local muy distinguido. También recomendamos el restaurante Laurel, en la calle de San Pablo 49, no lejos del barrio antiguo. Muy chulo el Isidro, al otro lado de Salamanca, muy bien. Personalmente nos gusta mucho El Pecado, un local muy recomendable junto a la plaza Mayor, en pleno centro. No te lo pierdas. Salamanca merece una visita, es un destino suficiente en sí mismo. Un puente, unas cortas vacaciones … Y cerca de Salamanca hay lugares muy bonitos de ver. Ciudades como Toro, o Zamora, o Tordesillas, o Valladolid. Zonas naturales como la Peña de Francia, la Alberca o Sierra de Gredos.

Salamanca is one of those cities that you remember a lot of time once you’ve visited it, and you do not mind seeing it again. It is a magical city, where every corner oozes art. In Salamanca there are many things to see: the two cathedrals, the new, Gothic, immense, and the Romanesque, next to it, a cucada, a bonbon, a jeweler, with an impressive, magnificent altarpiece. You can also enjoy its main square, large, very large and beautiful, very beautiful. Or the impressive “house of shells”, or the Clerecía, monumental Baroque work, or the old University, where the classroom where Fray Luís de León taught is still preserved. But Salamanca is not that alone. Salamanca has an environment. A special atmosphere It will be for the thousands of students, young people who walk through the palaces that host the university classrooms. Or it will be because the medieval historical center is untouched. Or perhaps it will be the river, the slow and slow Tormes, that surrounds the city and offers unbeatable views of the whole from its medieval and baroque bridges. Impossible to know, but Salamanca captivates. You can sleep in hotels of prestigious chains that offer cheap rates on weekends, bridges and in summer, such as Abba, NH or Catalònia. We sleep in the Tryp Montalvo, in the outskirts but very well and very comfortable. Family rooms Lunch or dinner will not be a big problem. There are good restaurants. We did it with tapas in Y Pan, Y Vino. Very good. Near the Cathedral they have Sheet 21, a very distinguished place. We also recommend the restaurant Laurel, in the street of San Pablo 49, not far from the old quarter. Very cool Isidro, on the other side of Salamanca, very well. Personally we like El Pecado very much, a highly recommended place next to the Plaza Mayor, right in the center. Do not miss it. Salamanca is worth a visit, it is a sufficient destination in itself. A bridge, a short vacation … And near Salamanca there are very beautiful places to see. Cities such as Toro, or Zamora, or Tordesillas, or Valladolid. Natural areas such as the Peña de Francia, la Alberca or Sierra de Gredos.

Salamanque est l’une de ces villes dont vous vous rappelez beaucoup de temps une fois que vous l’avez visitée, et cela ne vous dérange pas de la revoir. C’est une ville magique, où chaque coin respire l’art. À Salamanque, il y a beaucoup de choses à voir: les deux cathédrales, la nouvelle, gothique, immense et romane, à côté, une cucada, un bonbon, un bijoutier, avec un impressionnant et magnifique retable. Vous pouvez également profiter de sa place principale, grande, très grande et belle, très belle. Ou l’impressionnante “maison des coquillages”, ou la Clerecía, oeuvre baroque monumentale, ou l’ancienne université, où la salle de classe où Fray Luís de León a enseigné est encore préservée. Mais Salamanque n’est pas la seule. Salamanque a un environnement. Une atmosphère particulière Ce sera pour les milliers d’étudiants, les jeunes qui se promènent dans les palais qui accueillent les salles de cours des universités. Ou ce sera parce que le centre historique médiéval est intact. Ou peut-être ce sera la rivière Tormes, lente et lente, qui entoure la ville et offre une vue imprenable sur l’ensemble depuis ses ponts médiévaux et baroques. Impossible de savoir, mais Salamanca captive. Vous pouvez dormir dans des hôtels de chaînes prestigieuses qui offrent des tarifs bas le week-end, les ponts et en été, comme Abba, NH ou Catalonia. Nous dormons dans le Tryp Montalvo, dans la périphérie mais très bien et très confortable. Chambres familiales Le déjeuner ou le dîner ne sera pas un gros problème. Il y a de bons restaurants. Nous l’avons fait avec des tapas à Y Pan, Y Vino. Très bien. Près de la cathédrale, ils ont la feuille 21, un endroit très distingué. Nous vous recommandons également le restaurant Laurel, dans la rue de San Pablo 49, non loin du vieux quartier. Très cool Isidro, de l’autre côté de Salamanque, très bien. Personnellement, nous aimons beaucoup El Pecado, un endroit hautement recommandé à côté de la Plaza Mayor, en plein centre. Ne le manquez pas Salamanque mérite une visite, c’est une destination suffisante en soi. Un pont, des vacances courtes … Et près de Salamanque il y a de très beaux endroits à voir. Des villes comme Toro ou Zamora, ou Tordesillas ou Valladolid. Les zones naturelles telles que la Peña de Francia, la Alberca ou la Sierra de Gredos.

Blois, revisitat

Hem estat de nou aquest estiu a Blois, la bonica ciutat a les vores del Loire, a França. És una vila molt bonica, amb una façana al riu dominada pel seu imponent castell renaixentista. No és el millor de la Vall del Loire, però si una residència magnífica, on Francesc I va passar els seus millors anys, i que mereix una bona visita. A més, el preu no és d’escàndol, com si que ho és el d’altres castells més famosos, o més bonics. El castell s’aixeca damunt d’un turó, a tocar del riu, i la ciutat se’n despenja fins tocar l’aigua. Els carrers i places, sense ser tan macos com els de Chinon o Saumur, per exemple, son coquetons. Blois és una vila més dinàmica, una vila de mida mitjana, amb bones comunicacions, a mida humana, i amb facilitats per aparcar, precisament sota mateix del castell. Però el millor de Blois, com ja hem explicat abans, són els seus voltants, els castells, abadies i residències reial de la vall. Els castells del Loire són un destí magnífic per unes vacances en família, sobretot en primavera i tardor. En primavera el riu baixa ple d’aigua i els jardins dels palaus i castells estan florits. A la tardor els parcs de tota la zona, i les arbredes fluvials, mostren una simfonia de colors inigualable. Però si no podeu anar-hi en aquestes dues èpoques de l’any, l’estiu és també un període recomanable. Només cal fugir de la vora estricta del Loire els dies de més xafogor, que nos són gaires. Per sort, en aquesta latitud més aviat plou sovint. L’hivern és la pàtria dels melancòlics. Una boira suau puja dels estanys i afluents del gran riu, s’embolica entre el brancatge nu dels arbres, i s’arrossega pels camps. Cobreix de misteri les torres de les fortificacions i els campanars d’esglèsies i abadies. Hi aneu quan i aneu disfrutareu, els vostres fills podran anar en barca pel riu o córrer en bici. Les maravelles que estan al vostre abast, riu amunt o riu avall, prop de Blois. Castells tan maravellosos com els Beauregard, una petita joia. O com l’imponent Chambord, rey dels castells, a tocar de Blois. O bé Cheverny, una cucada, on trobareu el museu Tintin. O Amboise, on visqué Leonardo da Vinci. O Chaumont-sur-Loire, el més medieval de tots. O la delicadessa renaixentista del castell reial de Blois mateix. (A la foto). Tots es troben a menys de 60 kms de Blois. Per no parlar de Montmarin, Montpoupon, Talcy, Troussay, Villesavin, Clos Lucé, Gué-Péan, Fougères-sur-Bièvre i tants d’altres què, a pesar de jugar a la segona divisó són dignes d’un moment d’atenció, si teniu prou temps. I amb els castells no acabem, és clar. Com veieu, la Vall del Loire ofereix, prop de Blois, esglèsies i poblets medievals de tota mena. O curiositats tan curioses com la Pagode de Chanteloup, un edifici que resumeix l’esperit d’un segle que necessitava descobrir obres exòtiques al parc dels seus palaus. Com sempre, a la França eterna, podeu menjar-hi fastuosament. Per dinar recomanem un japonès: L’Osaka. O un francès popular: Pebre i Sal. O un francès desenfadat: Le Coup de Fourchette. I per dormir La Maison du Carroir, sense cap mena de dubte. Si voleu un hotel convencional teniu Le Medicis, amb bona taula, molt bona taula. O un parell d’Ibys, un styles verd i un dels vermells, en ple centre. O el Saint Hubert, prop del castell de Cheverny, que també compleix les espectatives. L’hotel du Commerce a Oucques, 30 kms de Blois també interessant. Menjar de fàbula i el dormir més apanyadet, al gust francès?. Mireu els Logis de France. Una cadena on podeu trobar-hi des de diamants en brut, fins pedres de quincalleria. Ara bé, cap no és fastigós. Podeu doncs cercar i reservar hotels dins aquesta web, amb la seguretat que mai no acabareu dormint al cotxe.

Los castillos del Loira son un destino magnífico, sobre todo en primavera y otoño. En primavera el río baja lleno y los jardines de los palacios y castillos están en flor. En otoño los parques de toda la zona, y las arboledas fluviales, muestran una sinfonía de colores inigualable. Pero si no puede ir en estas dos épocas del año, el verano es también un período recomendable. Sólo hay que huir del borde estrict0 del Loira los días de más bochorno, que nos son muchos. Por suerte, en esta latitud, llueve a menudo. El invierno es la pátria de los melancólicos. Una niebla suave sube desde los estanques y los afluentes del gran río, y se enreda entre el ramaje desnudo de los árboles, o se arrastra por los campos. Cubre de misterio las torres de las fortificaciones y los campanarios de iglesias y abadías. En fin, siempre disfrutaréis. Y hoy queremos hablaros de un destino feliz en el Valle del Loira. De una ciudad magnífica, con un castillo muy interesante, aunque quizás no de primera categoría. De un buen centro de excursiones para ver las mejores piezas de la ruta. Se trata de Blois. Una ciudad de tamaño medio, con un casco antiguo muy bonito, buenas comunicaciones y de escala humana. Pero lo mejor de Blois, como ya hemos explicado antes, son sus alrededores. Las maravillas que están a su alcance, río arriba o río abajo, cerca de Blois. Castillos tan bellos como los Beauregard, una pequeña joya. O como el imponente Chambord, rey de los castillos. O bien Cheverny, una cucada, y que permite visitar el museo Tintín. O Amboise, donde vivió Leonardo da Vinci. O Chaumont-sur-Loire, el más medieval de todos. O la delicadeza renacentista del castillo real, en Blois mismo. (En la foto). Todos se encuentran a menos de 60 kms de Blois. Por no hablar de Montmarin, Montpoupon, Talcy, Troussay, Villesavin, Clos Lucé, Gué-Péan, Fougères-sur-Bièvre y tantos otros que, a pesar de jugar en la segunda división, son dignos de un momento de atención, si tiene tiempo suficiente. Y con los castillos no acabamos, claro. El Valle del Loira ofrece, cerca de Blois, iglesias y pueblecitos medievales de todo tipo. O curiosidades tan curiosas como la Pagode de Chanteloup, un edificio que resume el espíritu de un siglo que necesitaba descubrir obras exóticas en el parque de sus palacios. Como siempre, en la Francia eterna, puede comer fastuosamente y dormir justito. Le Medicis, en Blois, o el Saint Hubert, cerca del castillo de Cheverny, cumplen las expectativas. Nos gusta más el segundo. El hotel du Commerce en Oucques, 30 km de Blois también cumple esta premisa. Comer de fábula y dormir apañado. Todos pertenecen a los Logis de France. Una cadena donde podrá encontrar desde diamantes en bruto, hasta piedras de quincallería. Ahora bien, ninguno es asqueroso. Puede pues buscar y reservar hoteles en esta web, con la seguridad de que nunca acabará durmiendo en el coche.

Cuéllar

La Vila de Cuellar, a la província de Segovia, és una d’aquelles poblacions ferrenyes que Castella ofereix al viatger. Potser el més destacable, el primer que el viatger veu, és el seu potent castell, un dels més bonics de la zona, salvetat feta de la joia mudejar del castell de Coca, que és una filigrana en totxo. O les muralles, perfectament conservada. Però és difícil enumerar tots els alicients que Cuellar ofereix a la família turista que estima la cultura i l’art. Només dir-vos que, a més del castell i la muralla que el rodeja, teniu la pròpia muralla de la ciutat, amb les seves portes monumentals. Perquè Cuéllar és, avui dia, una ciutat gran, però a l’edat mitjana ho era encara més. La vila moderna, molt dinàmica, està separada de la medieval, i aquesta, al seu torn, te una mena de ciutadella, dalt d’un turó, on hi ha la zona més monumental. I dins d’aquesta ciutadella trobareu monuments a dojo. Esglésies fantàstiques, del millor mudejar d’Espanya, com ara les de San Martín, San Andrés, San Pedro o l’absis de la de Santiago, obert als quatre vents. O la maravella de San Esteban, que no tinc paraules per a descriure, amb els seus absis d’un mudèjar corprenedor, o els bellíssims sepulcres del seu interior. Arreu, escampats, trobareu palaus i casones com les de l’ajuntament, la dels Daza, Rojas, Velazquez o el del propi rei Pedro I. Convents, racons, places i placetes, mansions, antics hospitals… renunciem a seguir. Ja us imagineu de què estem parlant, d’història detinguda en el temps. Aneu a l’oficina de turisme, personal eficient, professional, amable, que us donaran tots els detalls i us organitzaran una visita guiada, sovint teatralitzada, al castell, les muralles i les principals esglésies. Bon aparcament a la zona alta, a tocar del castell i el seu parc, però baixareu molt i, després, us tocarà pujar, i suar la cansalada. I per dinar, la millor gastronomia possible. Carns de bou, de vedella o de xai, brasa… llocs on sentar-se a taula és un plaer. Com ara el Rincón Castellano, típic mesón de tota la vida. També un bon hostal on dormir. Tope cèntric. Carn de bou, primera qualitat, bona brasa, tot això a La Braseria. A cinc kms. de Cuéllar poble, al mig del camp, s’alça el Santuari de l’Henar. Allà, a tocar, teniu el seu restaurant. Potser una mica BBC, (bodas, bautizos y comuniones), però està bé. El Mesón San Francisco està cèntric. Bon restaurant, habitacions senzilles. A peu d’autovia, a la sortida de la ciutat en direcció Segovia, trobareu el Florida. Bona cuina i habitacions que no estan malament. Cuéllar ha de ser parada obligatòria en una ruta per Castella, anant de Segovia a Valladolid, o desplaçant-vos cap a les fantàstiques hoces del rio Duratón, o si feu una ruta dels castells de la zona, com ara el de Coca, o el de Íscar. O bé si aneu d’esglésies mudèjars, com les d’Arévalo. O destí d’una escapada des de Madrid, de Segovia o de Valladolid. Molt bén comunicada amb aquestes tres ciutats gràcies a la nova autovia A-601. Bona estada a Cuéllar!.

La Villa de Cuellar, en la provincia de Segovia , es una de esas poblaciones severas que Castilla ofrece al viajero . Quizás lo más destacable , lo primero que el viajero ve , es su potente castillo, uno de los más bonitos de la zona , salvedad hecha de la joya mudejar del castillo de Coca , que es una filigrana en ladrillo. O las murallas , perfectamente conservadas. Pero es difícil enumerar todos los alicientes que Cuellar ofrece a la familia turista que ama la cultura y el arte . Sólo deciros que , además del castillo y la muralla que lo rodea , tienen allí la propia muralla de la ciudad , con sus puertas monumentales . Porque Cuéllar es , hoy en día , una ciudad grande , pero en la edad media lo era aún más. La villa moderna , muy dinámica , está separada de la medieval , y ésta, a su vez , tiene una especie de ciudadela , sobre una colina , donde está la zona más monumental . Y dentro de esta ciudadela encontrarán monumentos a raudales. Iglesias fantásticas, lo mejor mudejar de España , como las de San Martín , San Andrés , San Pedro o el ábside de la de Santiago , abierto a los cuatro vientos . O la maravilla de San Esteban , que no tengo palabras para describir , con sus ábsides de un mudéjar cautivador , o los bellísimos sepulcros de su interior . En todas partes, esparcidos por el casco antíguo, encontrarán palacios y casonas como las del ayuntamiento, la de los Daza , Rojas , Velazquez o el del propio rey Pedro I. Conventos , rincones , plazas y plazoletas , mansiones , antiguos hospitales … renunciamos a seguir. Ya se imaginan de qué estamos hablando , de historia detenida en el tiempo . Vayan a la oficina de turismo , personal eficiente, profesional , amable , que les dará todos los detalles y les organizará una visita guiada , a menudo teatralizada, del castillo , las murallas y las principales iglesias . Buen aparcamiento en la zona alta , cerca del castillo y su parque, pero bajaréis mucho y , después , os tocará subir, y sudar la gota gorda . Y para comer , la mejor gastronomía posible . Carnes de buey , de ternera o de cordero , brasa … lugares donde sentarse a la mesa es un placer . Como el Rincón Castellano , típico mesón de toda la vida . También un buen hostal donde dormir . Tope céntrico. Carne de buey , primera calidad , buena brasa , todo ello en La Brasería. A cinco kms . de Cuéllar pueblo , en medio del campo , se alza el Santuario del Henar . Allí, a tocar, tienen su restaurante . Quizá un poco BBC , ( bodas , bautizos y comuniones ) , pero está bien. El Mesón San Francisco está céntrico . Buen restaurante , habitaciones sencillas . A pie de autovía , a la salida de la ciudad en dirección Segovia , se encuentra el Florida . Buena cocina y habitaciones que no están mal. Cuéllar debe ser parada obligatoria en una ruta por Castilla , yendo de Segovia a Valladolid , o desplazándose hacia las fantásticas hoces del rio Duratón , o cuando se realiza una ruta de los castillos de la zona , como el de Coca , o el de Íscar . O bien si vas de iglesias mudéjares , como las de Arévalo . O destino de una escapada desde Madrid, Segovia o Valladolid . Muy bien comunicada con estas tres ciudades gracias a la nueva autovía A- 601. Buena estancia en Cuéllar ! .

Écija

Écija ens agrada. Cert, a Écija hi fa molta, moltíssima calor. Li diuen “La sartén de Andalucia”. Però qui us ha dit que hi hagueu d’anar en ple estiu?. A Écija cal anar-hi a la primavera, quan l’aire s’omple d’aromes. O bé a la tardor, quan les ribes del Genil, riu que travessa la vila, estan plenes de color. O també a l’hivern, quan els carrers blancs estan pacífics i adormits. I, si només podeu anar-hi a l’estiu, doncs aneu-hi. Ningú s’ha mort de calor a Écija. I menys en els temps que corren que hi ha aire acondicionat arreu!. L’estiu, les nits d’estiu a Écija són màgiques, embruixadores. Écija està en el camí entre Córdoba i Sevilla, just al mig. Cap excusa, doncs, per incloure-la en una ruta per aquesta magnífica regió que és Andalucia. Écija són les seves torres, uns campanars maravellosos, fets amb gràcia. Barrocs, amb rajoles de colors impossibles. I les seves espadanyes, amb les campanes lluïnt al sol. Campanars que pertanyen a esglésies. A esglésies esplèndides, com Sant Joan, Santa Maria, la Santa Creu o Santiago. També teniu els convents. És increible la quantitat de convents que hi ha a la vila. Tots amb la seva espadanya, com aquesta de Sant Joan. I què us direm dels palaus. Quins palaus te Écija. Palaus de somni, com el de Peñaflor, Santaella, Valdehermoso… te decenes de palaus i cases nobles, amb portalades, patis, cúpules, estances inimaginables. Uns monuments es visiten per dins, altres per fora. Però us direm un secret: com en totes les ciutats andaluses el que cal no és anar aquí o allà. El que s’ha de fer és passejar sense destí. Deixar que passin coses. Que els edificis sorgeixin del no res, al tombar una cantonada. Us quedareu bocabadats. Impresionats. Perquè Écija és una  ciutat barroca, molt barroca. Una ciutat teatral. Per dormir heu de saber que hi ha boníssims hotels a Écija. Hotels que no pensariu que poguessin estar aquí. Com el Infanta Leonor. Un gran hotel, amb un disseny molt atrevit, convinant l’antic amb el més nou, marbre amb alumini, i amb habitacions per famílies. O el alucinant Palacio de Granados, instal·lat en un veritable palau barroc de la ciutat. Un hotel amb un encant únic. Relació qualitat preu molt bona en tots dos casos. Els restaurants dels hotels són recomanables però ens agraden Casa Machín i el restaurant Pasareli. Però és molt simpàtic el café Hispania, per fer unes tapes i racions, o bé uns plats combinats poc corrents.

Carrión de los Condes

Una altra de les joies del camí de Sant Jaume de Compostela al seu pas per Castella és Carrión de los Condes. Poques viles amb un romànic tan espectacular com aquest a tota la península. Amb unes escultures tan maravelloses. Com aquesta de la foto: Santiago, amb la seva portada amb l’Apocalipsis. O com la de Santa Maria del Camino amb la seva portalada plena d’animals fantàstics. Però no només teniu esglèsies romàniques a Carrión. El monestir de Santa Clara és herrerià, del XVII. O les esglèsies de San Julián, la de los Reyes o la de San Andrés, del XVI. O l’esplèndit Monestir de San Zoilo plateresc i barroc, avui en dia convertit en un hotel amb molt d’encant, i amb un bon restaurant. El casc antic, medieval, en forma de camí, allargassat, també te palaus molt notables que us transportaran a l’edat mitjana. Com la Casa del Águila, o la casa de los Girón, o la de los Lomana, o la Casa Grande de las Lágrimas. Si us decidiu a fer el camí del Xacobeo, Carrión de los Condes, amb el seu art, els seus hotels i restaurants, és una parada que no podeu deixar de fer.

Otra de las joyas del Camino de Santiago de Compostela a su paso por Castilla es Carrión de los Condes. Pocas villas con un románico tan espectacular como este, en toda la península. Con unas esculturas tan maravillosas. Como esta de la foto: Santiago, con su portada con el Apocalipsis. O como la de Santa María del Camino con su portada llena de animales fantásticos. Pero no sólo tienen iglesias románicas en Carrión. El monasterio de Santa Clara es herreriano, del XVII. O las iglesias de San Julián, la de los Reyes o la de San Andrés, del XVI. O el espléndido Monasterio de San Zoilo plateresco y barroco, hoy en día convertido en un hotel con mucho encanto, y con un buen restaurante. El casco antiguo, medieval, en forma de camino, alargado, también tiene palacios muy notables que nos retrotraen a la Edad Media. Como la Casa del Águila, o la casa de los Girón, o la de los Lomana, o la Casa Grande de las Lágrimas. Si se deciden a hacer el camino del Xacobeo, Carrión de los Condes, con su arte, sus hoteles y restaurantes, es una parada que no puede dejar de hacer.

Salamanca

Salamanca és una ciutat d’aquelles que recordes molt de temps un cop l’has visitat, i que no t’importa tornar a veure. És una ciutat màgica, on cada racó traspua art. A Salamanca hi ha moltes coses per veure-hi: les dues catedrals, la nova, gòtica, immensa, i la romànica, al seu costat, una cucada, una bombonera, un joier, amb un retaure impressionant, magnífic. També podeu disfrutar de la seva plaça major, gran, molt gran, i maca, molt maca, (a la foto). O la impressionant “casa de la conchas”, o la Clerecia, monumental obra barroca, o la Universitat vella, on encara es conserva l’aula on ensenyà Fray Luís de León. Però Salamanca no és això només. Salamanca posseeix un ambient. Un ambient especial. Serà pels milers d’estudiants, de jovent que es passeja pels palaus que acullen les aules universitàries?. Serà perquè el casc històric medieval està intocat?. Serà el riu, el Tormes lent i pausat, que rodeja la ciutat i ofereix vistes inmillorables del conjunt des dels seus ponts medievals i barrocs?. Impossible saber-ho, però Salamanca captiva. Podeu dormir a hotels de cadenes prestigioses que us ofereixen tarifes econòmiques els caps de setmana, ponts i a l’estiu, com ara els Abba, o els NH, amb els seus Palacio de Castellanos, o el Puerta de la Catedral, o potser els Catalònia. Un xic més de glamour a l’hotel Casino del Tormes. Aquests hotels tenen bons restaurants, especialment el darrer, que és un tres forquilles. I si voleu alguna altra cosa podeu anar a la plaça major. Tindreu molts locals on triar.

Salamanca es una ciudad de esas que recuerdas mucho tiempo una vez la has visitado, y que no te importa volver a ver. Es una ciudad mágica, donde cada rincón rezuma arte. En Salamanca hay muchas cosas por ver: las dos catedrales, la nueva, gótica, inmensa, y la románica, a su lado, una cucada, una bombonera, un joyero, con un retablo impresionante, magnífico. También puede disfrutar de su plaza mayor, grande, muy grande y bonita, muy bonita, (en la foto). O la impresionante “casa de conchas”, o la Clerecía, monumental obra barroca, o la Universidad vieja, donde todavía se conserva el aula donde enseñó Fray Luís de León. Pero Salamanca no es eso sólo. Salamanca posee un ambiente. Un ambiente especial. Será por los miles de estudiantes, de jóvenes que se pasea por los palacios que acogen las aulas universitarias. O bién será porque el casco histórico medieval está intocado. O quizás será el río, el Tormes lento y pausado, que rodea la ciudad y ofrece vistas inmejorables del conjunto desde sus puentes medievales y barrocos. Imposible saberlo, pero Salamanca cautiva. Puede dormir en hoteles de cadenas prestigiosas que ofrecen tarifas económicas los fines de semana, puentes y en verano, como los Abba, o NH, con su Palacio de Castellanos, o el Puerta de la Catedral, o bién los Catalònia. Un poco más de glamour encontrará en el hotel Casino del Tormes. Estos hoteles tienen buenos restaurantes, especialmente el último, que es un tres tenedores. Y si queréis otra cosa podeis ir a la plaza mayor. Tendreis muchos locales donde elegir.

Blois

Els castells del Loire són un destí magnífic, sobretot en primavera i tardor. En primavera el riu baixa ple d’aigua i els jardins dels palaus i castells estan florits. A la tardor els parcs de tota la zona, i les arbredes fluvials, mostren una simfonia de colors inigualable. Però si no podeu anar-hi en aquestes dues èpoques de l’any, l’estiu és també un període recomanable. Només cal fugir de la vora estricta del Loire els dies de més xafogor, que nos són gaires. Per sort, en aquesta latitud més aviat plou sovint. L’hivern és la pàtria dels melancòlics. Una boira suau puja dels estanys i afluents del gran riu, s’embolica entre el brancatge nu dels arbres, i s’arrossega pels camps. Cobreix de misteri les torres de les fortificacions i els campanars d’esglèsies i abadies. Hi aneu quan i aneu disfrutareu. I avui volem parlar-vos d’un destí interessant a la Vall del Loire. D’una ciutat magnífica, amb un castell molt interessant, potser no de primera categoria. D’un bon centre d’excursions per veure les millors peces de la ruta. Es tracta de Blois. Una vila de mida mitjana, amb un casc antic molt bonic, bones comunicacions i a mida humana.
Però el millor de Blois, com ja hem explicat abans, són els seus voltants. Les maravelles que estan al vostre abast, riu amunt o riu avall, prop de Blois. Castells tan maravellosos com els Beauregard, una petita joia. O com l’imponent Chambord, rey dels castells. O bé Cheverny, una cucada, on trobareu el museu Tintin. O Amboise, on visqué Leonardo da Vinci. O Chaumont-sur-Loire, el més medieval de tots. O la delicadessa renaixentista del castell reial de Blois mateix. (A la foto). Tots es troben a menys de 60 kms de Blois. Per no parlar de Montmarin, Montpoupon, Talcy, Troussay, Villesavin, Clos Lucé, Gué-Péan, Fougères-sur-Bièvre i tants d’altres què, a pesar de jugar a la segona divisó són dignes d’un moment d’atenció, si teniu prou temps. I amb els castells no acabem, és clar. La Vall del Loire ofereix, prop de Blois, esglèsies i poblets medievals de tota mena. O curiositats tan curioses com la Pagode de Chanteloup, un edifici que resumeix l’esperit d’un segle que necessitava descobrir obres exòtiques al parc dels seus palaus. Com sempre, a la França eterna, podeu menjar-hi fastuosament i dormir-hi justet. Le Medicis, a Blois, o el Saint Hubert, prop del castell de Cheverny, compleixen les espectatives. Ens agrada més el segon. L’hotel du Commerce a Oucques, 30 kms de Blois també compleix aquesta premisa. Menjar de fàbula i dormir apanyadet. Tots pertanyen als Logis de France. Una cadena on podeu trobar-hi des de diamants en brut, fins pedres de quincalleria. Ara bé, cap no és fastigós. Podeu doncs cercar i reservar hotels dins aquesta web, amb la seguretat que mai no acabareu dormint al cotxe.

Los castillos del Loira son un destino magnífico, sobre todo en primavera y otoño. En primavera el río baja lleno y los jardines de los palacios y castillos están en flor. En otoño los parques de toda la zona, y las arboledas fluviales, muestran una sinfonía de colores inigualable. Pero si no puede ir en estas dos épocas del año, el verano es también un período recomendable. Sólo hay que huir del borde estrict0 del Loira los días de más bochorno, que nos son muchos. Por suerte, en esta latitud, llueve a menudo. El invierno es la pátria de los melancólicos. Una niebla suave sube desde los estanques y los afluentes del gran río, y se enreda entre el ramaje desnudo de los árboles, o se arrastra por los campos. Cubre de misterio las torres de las fortificaciones y los campanarios de iglesias y abadías. En fin, siempre disfrutaréis. Y hoy queremos hablaros de un destino feliz en el Valle del Loira. De una ciudad magnífica, con un castillo muy interesante, aunque quizás no de primera categoría. De un buen centro de excursiones para ver las mejores piezas de la ruta. Se trata de Blois. Una ciudad de tamaño medio, con un casco antiguo muy bonito, buenas comunicaciones y de escala humana. Pero lo mejor de Blois, como ya hemos explicado antes, son sus alrededores. Las maravillas que están a su alcance, río arriba o río abajo, cerca de Blois. Castillos tan bellos como los Beauregard, una pequeña joya. O como el imponente Chambord, rey de los castillos. O bien Cheverny, una cucada, y que permite visitar el museo Tintín. O Amboise, donde vivió Leonardo da Vinci. O Chaumont-sur-Loire, el más medieval de todos. O la delicadeza renacentista del castillo real, en Blois mismo. (En la foto). Todos se encuentran a menos de 60 kms de Blois. Por no hablar de Montmarin, Montpoupon, Talcy, Troussay, Villesavin, Clos Lucé, Gué-Péan, Fougères-sur-Bièvre y tantos otros que, a pesar de jugar en la segunda división, son dignos de un momento de atención, si tiene tiempo suficiente. Y con los castillos no acabamos, claro. El Valle del Loira ofrece, cerca de Blois, iglesias y pueblecitos medievales de todo tipo. O curiosidades tan curiosas como la Pagode de Chanteloup, un edificio que resume el espíritu de un siglo que necesitaba descubrir obras exóticas en el parque de sus palacios. Como siempre, en la Francia eterna, puede comer fastuosamente y dormir justito. Le Medicis, en Blois, o el Saint Hubert, cerca del castillo de Cheverny, cumplen las expectativas. Nos gusta más el segundo. El hotel du Commerce en Oucques, 30 km de Blois también cumple esta premisa. Comer de fábula y dormir apañado. Todos pertenecen a los Logis de France. Una cadena donde podrá encontrar desde diamantes en bruto, hasta piedras de quincallería. Ahora bien, ninguno es asqueroso. Puede pues buscar y reservar hoteles en esta web, con la seguridad de que nunca acabará durmiendo en el coche.

Castells del Loira

Poques rutes per França us agradaran tant com una ruta pel Loira. Romanticisme, art, història, paisatge, bona taula, bons hotels, en fi, la França eterna. La Vall del riu Loira, i els seus afluents com ara el Cher, el Loir o l’Indre, està plena, pleníssima, de racons inoblidables, de palaus i castells espectaculars, de pobles medievals. De fet només pot cansar-vos arribar-hi. Un cop allà, cada kilòmetre te el seu reclam i atractiu turístic. Us recomanem pujar la canalla al cotxe i pujar al Loira per la AP2 per La Jonquera fins a Beziers. Allà preneu la nova autopista A75, en molts trams lliure de peatge, que puja per Millau cap a Clermont Ferrand. Si us cal parar a passar la nit us recomanem que ho feu a les Gorges del Tarn. Per dinar us recomanem els Casino, uns selfservice molt economics i bons. N’hi ha arreu de França. Seguim fins a Orleans per la A71. Aquí trobem el Loira. El seguim de baixada. Els monuments no paren de sortir-nos al pas: Chambord, castell i palau, (a la foto), Blois, ciutat i castell,  Chaumont, castell,  Amboise, ciutat i castell, i Chennonceaux, el més romàntic, al sur d’Amboise. Arribem a Tours. Més avall de Tours teniu: Villandry, castell i jardins, Ussé, castell, Azay le Rideau, castell, Chinon, ciutat i castell, l’abadia de Fontevraud i Saumur, castell i ciutat. Podeu cercar cada indret en aquesta mateixa pàgina nostra. Des d’allà torneu a casa fent una parada a Poitiers, amb Futuroscope, a Brantome, o a la Vall de la Dordogne, o bé a Toulouse. Penseu en hotels familiars i econòmics com ara els B&B o altres cadenes com Novotel. Aquesta ruta la podeu fer en 7 o 10 dies i us deixarà un bon sabor de boca. Molts càmpings en el recorregut. Els nens i nenes ho recordaran per sempre, i no estaran gens cansats!. Evidentment ens hem deixat molts altres monuments, senzillament n’hi ha tants que no hi caben tots!.

Pocas rutas por Francia os gustarán tanto como una ruta por el Loira. Romanticismo, arte, historia, paisaje, buena mesa, buenos hoteles, en fin, la Francia eterna. El valle del río Loira y sus afluentes como el Cher, el Loir o el Indre, está llena, llenísima, de rincones inolvidables, de palacios y castillos espectaculares, de pueblos medievales. De hecho sólo puede cansar el llegar. Una vez allí, cada kilómetro tiene su reclamo y atractivo turístico. Le recomendamos subir los niños al coche y llegar al Loira por la AP2 via La Jonquera hasta Beziers. Allí tomar la nueva autopista A75, en muchos tramos libre de peaje, que sube por Millau hacia Clermont Ferrand. Si necesita parar a pasar la noche le recomendamos que lo haga en las gargantas del Tarn. Para comer le recomendamos los Casino, unos selfservice muy económicos y buenos. Hay en toda Francia. Seguimos hasta Orleans por la A71. Aquí encontramos el Loira. Lo seguimos de bajada. Los monumentos no paran de salir al paso: Chambord, castillo y palacio, (en la foto), Blois, ciudad y castillo, Chaumont, castillo, Amboise, ciudad y castillo, i Chennonceaux, el más romántico, al sur d’Amboise. Llegamos a Tours. Más abajo de Tours tiene: Villandry, castillo y jardines, Ussé, castillo, Azay le Rideau, castillo, Chinon, ciudad y castillo, la abadía de Fontevraud y Saumur, castillo y ciudad. Puede buscar cada lugar en esta misma página nuestra. Desde allí volver a casa haciendo una parada en Poitiers, en Futuroscope, en Brantome, o el Valle de la Dordoña, o bien en Toulouse. Piense en hoteles familiares y económicos como los B & B u otras cadenas como Novotel. Esta ruta puede hacer en 7 o 10 días y le dejará un buen sabor de boca. Muchos campings en el recorrido. Los niños lo recordarán para siempre, y no estarán nada cansados. Evidentement, nos hemos dejado muchos otros monumentos, no cabian todos.

La Granja

El Palau de la Granja és el més bonic d’Espanya http://www.lagranja-valsain.com/turismo/default.asp. L’únic equivalent a qualsevol palau francés o europeu, salvant Aranjuez. Però la Granja té uns jardins preciosos y un clima adorable. I fonts, i cascades, i parterres, i flors, i salons, amb làmpades de la Granja, és clar. A més está a prop de Madrid, a tocar de Segovia. I la ruta per arribar-hi passa per Navacerrada, on podeu disfrutar de la muntanya. I al costat te el palau de Riofrio, que és una reserva de caça, plena de cèrvols, daines i molts altres animalons http://www.patrimonionacional.es/riofrio/riofrio.htm. Què més voleu?. Aneu-hi des de Madrid, camí de Segovia, des de Segovia en un pack amb Riofrio. Visiteu la Granja, de veritat que és esplèndid.  http://www.patrimonionacional.es/granja/granja.htm 

El Palacio de la Granja es el más bello de España http://www.lagranja-valsain.com/turismo/default.asp. El único equivalente a cualquier palacio francés o europeo, salvando Aranjuez. Pero la Granja tiene unos jardines preciosos y un clima adorable. Y fuentes, y cascadas, y parterres, y flores, y salones, con cristal de la Granja, claro está. Además está cerca de Madrid, al lado de Segovia. Y la ruta para llegar pasa por Navacerrada, dónde podéis disfrutar de la montaña. Y cerca está el palacio de Riofrio, que es una reserva de caza, llena de ciervos, gamos y otros muchos bichos. www.patrimonionacional.es/riofrio/riofrio.htm    Id desde Madrid, camino de Segovia, o desde Segovia en un pack con Riofrio. Visitáis la Granja y, de verdad que vereis como es de espléndido. http://www.patrimonionacional.es/granja/granja.htm