Beaulieu en Rouergue


En els boscos de fades dels límits del Rouergue, a França, uns 20 kms. al nord de la magnífica vila medieval de Cordes sur Ciel, camí de Villefranche de Rouergue, s’alça la recóndita, amagada, magnífica i bellíssima abadia de Beaulieu. La trobareu de sobte, sense pensar-ho, a la dreta de la carretera, envoltada de la vegetació exhuberant de la vall del riu Seye, un riuet petit, melangiós, tendre, que rodeja el cenobi. És una construcció cistercenca, molt ben anomenada, Belloc en Occità. S’ho mereix. La seva fàbrica, puríssima. Les seves línies, definides, els seus espais maravellosos. Llàstima que el temps, els homes i les guerres no l’hagin respectada. Ens ha arribat mutilada, sense claustre, sense dependències monacals… però tantmateix bonica. L’esglèsia sola, sense els seus vitralls, sense l’art que acumulava, nua, és divina. Penseu que Beaulieu ha vist passar els croats anti occitants que mataven Albigesos, els orcs de la guerra dels Cent Anys i les guerres salvatges de religió. Venuda durant la Revolució Francesa fou destrossada i transformada en granja privada. Vaques i bous ompliren el claustre i palla el temple. Una fundació d’art la comprà fa uns anys i la convertí en el que avui és: un centre d’exposició d’art modern. Arribeu-vos a Beaulieu anant de Barcelona a París, per Albí i Cordes. O bé en el curs d’un recorregut per Occitània. O per les bastides de la Rouergue. O per les Gorges de l’Aveyron, no gens llunyanes. La França eterna, l’Occitània gentil, amb els seus poblets medievals de somni, els seus plàcids rius, els seus hotels encantadors i els seus restaurants gourmets us esperen a Beaulieu i a Rouergue.  Com ara l’Oustal del Barry, a la veïna població de Najac, una increible vila medieval, tot un descobriment.

En los bosques de hadas de los límites del Rouergue, en Francia, a unos 20 kms. al norte de la magnífica villa medieval de Cordes sur Ciel, camino de Villefranche de Rouergue, se levanta la recóndita, escondida, magnífica y bellísima abadía de Beaulieu. La encontrareis de repente, sin pensarlo, a la derecha de la carretera, rodeada de la vegetación exuberante del valle del río Seye, un riachuelo pequeño, melancólico, tierno, que rodea el cenobio. Es una construcción cisterciense, muy bien llamada, Belloc, en occitano. Se lo merece. Su fábrica, purísima. Sus líneas, definidas, sus espacios maravillosos. Lástima que el tiempo, los hombres y las guerras no la hayan respetado. Nos ha llegado mutilada, sin claustro, sin dependencias monacales … pero sin embargo hermosa. La iglesia sola, sin sus vitrales, sin el arte que acumulaba, desnuda, es divina. Pensad que Beaulieu ha visto pasar los cruzados anti occitanos que mataban a los Albigenses, los orcos de la guerra de los Cien Años y las guerras salvajes de religión. Vendida durante la Revolución Francesa fue destrozada y transformada en granja privada. Vacas y toros llenaron el claustro y paja el templo. Una fundación de arte la compró hace unos años y la convirtió en lo que hoy es: un centro de exposición de arte moderno. Acercaos a Beaulieu yendo de Barcelona a París, por Albi y Cordes. O bien en el curso de un recorrido por Occitania. O por los pueblos de la Rouergue. O por las Gorges de l’Aveyron, nada lejanas. La Francia eterna, la Occitania gentil, con sus pueblos medievales de sueño, sus plácidos ríos, sus hoteles encantadores y sus restaurantes gourmets os esperan en Beaulieu y Rouergue. Como el Oustal del Barry, en la vecina población de Najac, una increíble villa medieval, todo un descubrimiento.

Najac


Najac és un poblet preciòs del sud de França. Una vila arribada directament de l’edat mitjana per vosaltres. Un espai encantador, amb el seu castell enlairat dalt d’un turó potent, carrers estrets i costeruts, cases baixes, placetes, esglèsia, un riu profund i salvatge i molts, molts boscos, d’una vegetació luxuriant, espesa, com si Robin Hood encara campés per aquí. Nosaltres no perdonem mai una visita a Najac si passem, anant o venint, per Albí, Cordes sur Ciel, Figeac, Villefranche de Rouerge o Bruniquel. Perquè Najac no està sola. Forma part d’una ruta de pobles amb molt d’encant. Tots els que us hem citat valen la pena. Tots junts són una ruta ideal per un cap de setmana llarg o unes petites vacances. La trobareu a mig camí de la D922, entre Cordes i Villefranche de Rouergue, ben indicada, a uns 7 kms de la carretera principal, penjada dalt d’un pronunciat meandre del riu Aveyron. Nosaltres hem menjat i dormit a Najac. Una experiència difícilment olvidable quan les llums de la tarda moren darrera el castell i el poble s’il·lumina. A Najac hi ha bons hotels i bons restaurants. Nosaltres sempre anem a l’Oustal del Barry. Encantador.

Najac es un pueblo precioso del sur de Francia. Una villa llegada directamente de la edad media para vds. Un espacio encantador, con su castillo erigido sobre una colina potente, calles estrechas y empinadas, casas bajas, plazas, iglesia, un río profundo y salvaje, y muchos, muchos bosques, de una vegetación lujuriante, espesa, como si Robin Hood aún acampara por aquí. Nosotros no perdonamos nunca una visita a Najac si pasamos, yendo o viniendo, por Albi, Cordes sur Ciel, Figeac, Villefranche de Rouerge o Bruniquel. Porque Najac no está sola. Forma parte de una ruta de pueblos con mucho encanto. Todos los que os hemos citado valen la pena. Todos juntos son una ruta ideal para un fin de semana largo o unas pequeñas vacaciones. La encontraréis a medio camino de la D922, entre Cordes y Villefranche de Rouergue, bien indicada, a unos 7 kms de la carretera principal, colgada sobre un pronunciado meandro del río Aveyron. Nosotros hemos comido y dormido en Najac. Una experiencia difícilmente olvidable cuando las luces de la tarde mueren detrás del castillo y el pueblo se ilumina. Hay en Najac muy buenos hoteles y mejores restaurantes. Nosotros siempre vamos al Oustal del Barry. Encantador.