La Fira de l’Ou a Sant Guim


fira_ou

Sant Guim de Freixenet es un poble que es troba abans d’arribar a Cervera, a la comarca de la Segarra, i prop de la Panadella, a pocs kms. de l’autovia A-2, la que va cap a Lleida. De fet heu de sortir a la sortida de la Panadella mateix. Per tant és senzill arribar-hi des de Barcelona. A aquesta població de la Catalunya interior s’hi celebra cada any una fira de l’ou. Aquesta fira original i temàtica es per captar visitant, naturalment, i per la gran quantitat de granges i gallines ponedores que hi ha al municipi. De fet és la població més productora d’ous de tot Catalunya.  Com en totes les fires semblants no hi faltarà el típic mercat de productes de productes artesans i gastronòmics. També moltíssimes activitats per tota la família, i tallers per infants, sempre relacionats amb l’ou, és clar. No hi mancarà tampoc l’acostumat esmorzar popular, amb repartiment gratuït entre tots els assitents d’un parell d’ous ferrats. Trobareu també animació i mostres de la cultura popular catalana. Exposicions ben divertides, com la de objectes i productes que tenen a la seva denominació la paraula ou. Exposició de tractors antics i motos d’època. Mostra de molts tipus d’ous: de gallina, de guatlla, d’estruç…  Podeu sortir amb ½ dotzena d’ous, perquè en regalaran a tots els assistents a la fira.  Per la canalla inflables, trenet i una granja de jocs on els infants participaran en diversos jocs amb animals per protagonistes, com ara: el galliner, on podran donar de menjar a les gallines i recollir ous, el joc del conill, el joc de la granota, el joc de l’oca, la bassa o el joc d’espantar gats. Disfrutaran d’allò més amb el gran mercat d’animals de pagès, amb rucs, ponis, mules, aviram o cavalls. Està prevista l’actuació d’artistes de circ, i d’un lliurament d’un premi a un personatge famós. Tancarà la diada, a la tarda, una ballada de sardanes. Les festes en aquests pobles allunyats del mar i de les grans ciutats, isolats en mig de camps de cereal, solen ser molt i molt animades. Us les recomanem. Ara bé, la zona dista molt de no tenir atractius turístics. De fet, si mai no l’heu visitat us encoratgem a donar un volt pels pobles del voltant. A baixar cap a la vall del Sió. A veure la maravella de Montfalcó Murallat, un poble medieval molt rústic, a 10 kms. de Sant Guim. O a anar fins Sant Ramon, a veure un dels únics monestirs del renaixement català. Si finalment us decidiu a passar el cap de setmana pera questes terres podeu dormir a Les Oluges, en un castell. Podeu també passar la nit en un dels molts allotjaments rurals de la comarca. Per dinar teniu molts restaurants i bars a Sant Guim mateix, com Ca la Maria, una fonda, al carrer major, 59, Telèfon: 973 556 043. També n’hi ha a Sant Ramon i pels voltants, com el deliciós restaurant i hotelet La Pedra. A nosaltres ens agrada també especialment el restaurant de Montfalcó Murallat, l’únic del poble. Tel. 973 531 755‎. Si us decidiu, penseu que també podeu fer una ruta pels castells de la Segarra. Aquesta terra dura, rural, batuda pel sol i el vent ofereix al viatger autenticitat i edificis de pedra ferrenya, com ella mateixa!.

Sant Guim de Freixenet es un pueblo que se encuentra antes de llegar a Cervera, en la comarca de la Segarra, y cerca de la Panadella, a pocos kms. de la autovía A-2, la que va hacia Lleida. De hecho debeis salir en la salida de la Panadella mismo. Por lo tanto es sencillo llegar desde Barcelona. En esta población de la Catalunya interior se celebra una feria del huevo. Esta feria original y temática se monta captar visitantes, como es muy natural, y también por la gran cantidad de granjas y gallinas ponedoras que hay en el municipio. De hecho es la población más productora de huevos de toda Cataluña. Como en todas las ferias similares no faltará el típico mercado de productos de productos artesanos y gastronómicos. También muchísimas actividades para toda la familia, y talleres para los niños, siempre relacionados con el huevo, claro. No faltará tampoco el acostumbrado almuerzo popular, con reparto gratuito entre todos los asistentes de un par de huevos fritos. Encontraréis también animación y muestras de la cultura popular catalana. Exposiciones bien divertidas, como la de objetos y productos que tienen en su denominación la palabra huevo. Exposición de tractores antiguos y motos de época. Muestra de muchos tipos de huevos: de gallina, de codorniz, de avestruz … Pueden llevarse ½ docena de huevos, porque los regalarán a todos los asistentes a la feria. Para los niños hay inflables, trenecito y una granja donde participarán en diversos juegos con los animales por protagonistas, como: el gallinero, donde podrán dar de comer a las gallinas y recoger sus huevos, el juego del conejo, el juego de la rana, el juego de la oca, la balsa o el juego de asustar gatos. También disfrutarán de lo lindo con el gran mercado de animales de campo, con burros, ponis, mulas, aves o caballos. Está prevista la actuación de artistas de circo, y una entrega de un premio a un personaje famoso. Cerrará la jornada, por la tarde, un baile de sardanas. Las fiestas en estos pueblos alejados del mar y de las grandes ciudades, aislados en medio de campos de cereal, suelen ser muy, muy animadas. Se las recomendamos. Ahora bien, la zona dista mucho de no tener atractivos turísticos. De hecho, si nunca lo ha visitado le animamos a dar una vuelta por los pueblos de alrededor. A bajar hacia el valle del Sió. A ver la maravilla de Montfalcó Murallat, un pueblo medieval muy rústico, a 10 kms. de Sant Guim. O ir hasta San Ramón, para ver uno de los únicos monasterios del renacimiento catalán. Si finalmente se deciden a pasar el fin de semana por estas tierras pueden dormir en Les Oluges, en un castillo. También puede pasar la noche en uno de los muchos alojamientos rurales de la comarca. Para comer hay diversos restaurantes y bares en Sant Guim mismo, como Ca la Maria, una fonda, en la calle mayor, 59, Teléfono: 973 556 043. También los hay en San Ramón y sus alrededores, como el delicioso restaurante y hotelito La Pedra. A nosotros nos gusta también especialmente el restaurante de Montfalcó Murallat, el único del pueblo. Tel. 973 531 755. Si os decidis, pensad también en hacer una ruta por los castillos de la Segarra.

Catifes de Corpus a Badalona


corpus_badalona

Tot i que el Corpus sempre és un dijous, l’atrefegada vida moderna ha fet que els actes públics menys religiosos es traslladin al diumenge. Però tot i així, a Badalona, hi haurà actes des d’aquest dijous 4 de juny, en que començarà el Corpus a Dalt la Vila amb el tradicional “Ou com balla” a la Rectoria de Santa Maria. El pregó del Corpus serà a les 20 hores, a càrrec de Jaume Aymar i Ragolta, el rector de la Parròquia de Santa Maria de Badalona, a la mateix Rectoria. A les 21 hores, l’Església de Santa Maria acollirà un concert de diverses corals badalonines. La festa grossa serà diumenge 7 de juny durant tot el dia amb les tradicionals catifes que cada any podem veure als carrers de Dalt la Vila. Enguany, una desena de carrers del barri antic de Badalona lluiran les tradicionals catifes. A les 7 hores del matí és començaran a fer i a les 18:30 hores l’ofici, i la processó que posarà el punt i final a la diada de Corpus, les desfaran en passar. A més, si la vostra mainada està interessada en ajudar a fer una catifa només cal que us adreceu a l’Associació de catifaires de Badalona. No us perdeu les nombroses catifes, primorosament confeccionades pels veïns i veïnes, sobretot nens i nenes del poble. Deliciosos dibuixos fets amb serradures de colors. Es fan per ser trepitjades per allà on passarà el següici. I, malgrat que no només a Badalona es celebra el Corpus, si que la festa és molt participativa. Així, si no podeu anar a La Garriga, on fan boniques catifes florals i enramen els carrers, o a Sitges o a Sallent, on també fan catifes de flors. Apa doncs!, el cap de setmana cap a Badalona, i podeu aprofitar el dia i, si fa bona temperatura, banyar-vos els peus a la platja, o alguna cosa més. O bé visitar el Museu de Badalona, que és una passada, amb una ciutat romana a sota. Arribar a Badalona és molt senzill, amb el tren de la línia C-1. L’estació queda al centre mateix, no lluny de la platja, ni del Dalt la Vila. També podeu agafar el bus B-25 des de la plaça Urquinaona fins el centre de la ciutat. O el metro de la línia 2, la lila, parada final: Pompeu Fabra, altra vegada el centre. Si veniu en cotxe, seguiu la C-32 fins la sortida Badalona Centre i cerqueu aparcament. Estarà difícil, però n’hi ha un parell de subterranis, molt grans, a la Plaça Pompeu Fabra, i a la Plana. Per dinar podeu fer pic-nic al parc de Can Solei-Ca l’Arnús, on la canalla tindrà molt lloc per còrrer, i unes atraccions per infants molt divertides. Ara bé, és una mica lluny de tot arreu, a l’altra punta de la ciutat. Si preferiu restaurants, direm que hi ha bons llocs on dinar a la ciutat, i la majoria estan al centre, pels voltants del carrer del Mar, l’eix comercial per antonomàsia o per la Rambla. Teniu, a tocar de la plaça de la vila, el Café de les Antípodes, un bar amb bones propostes, agradable i acollidor. A tocar un parell de pizzeries, La piccola Roma i La Gondola, bons llocs tots dos. Una proposta fresca: L’Envelat. Un bar amb molts ambients i moltes possibilitats. Al carrer del mar el bistrot del Forn Bertran, una fleca que te un reservat al pis superior on fan alguns menús interessants. El Caolila, tampoc queda allunyat. Un local modern. La Sargantana representa una proposta diferent. Per unes tapes ben bones: La Bota de Aragón, no gaire lluny de Canyadó, Per qui li agradin les pastes, la franquicia de La Tagliatella pot ser una opció ben cèntrica, o el Miranapoli és una molt bona pizzeria familiar. Arran de platja, pot ser interessant el Sotavent, que és el restaurant del Club Naútic. A la Rambla teniu Il Vizio. Cuina italiana. També per allà, al carrer de Sant Pere, hi ha Can Quim, boníssima cuina, dels millors, tradicional català, mariner. O bé Can Frai, gourmet, al mateix carrer de Sant Pere. Una altra boníssima pizzeria és el Caño 14, al costat mateix de la Rambla. Moderníssim, japonés i català, en dos ambients: Aroma, un luxe asiàtic. Ca L’Arqué, al carrer d’Arnús, te bona carn a la brasa, com també la te La Llar de l’all i oli, al carrer conquesta. Tradicional teniu el Nero, o un gallec de luxe: Pazo Ribeiro. Exòtic: Tariq, un pakistanès molt interessant. No us caldrà quedar-vos  a dormir, però si veniu de molt lluny i esteu cansats ho podeu fer a l’Hotel Miramar, o al Rafael Hoteles, aquest darrer amb un bon restaurant i bon menú. Hi ha un parell d’hostal de preu més mòdic i bona acollida: l’Hostal Badaloní, net i modern, o el Solimar, un clàssic de tota la vida. Veniu a Badalona a gaudir del Corpus!.

Aunque el Corpus siempre es un jueves, la vida moderna ha hecho que los actos públicos menos religiosos se trasladen al domingo. Así, el próximo domingo numerosas alfombras de flores, primorosamente confeccionadas por los vecinos y vecinas de los pueblos donde se festeja esta solemnidad, adornarán plazas y calles. Son deliciosos espacios adornados con toda clase de pétalos, o más modernas, con serrín de colores. Se hacen para ser pisadas por donde pasará el cortejo. Es totalmente imposible hacer referencia a todos los actos programados por el Corpus en los pueblos, villas y ciudades de nuestra tierra. Hay lugares donde la tradición es muy importante, como La Garriga, y hacen bonitas alfombras florales y enraman las calles. ¿Qué decir de las fastuosas alfombras Sitges?. En nuestro blog también hemos hablado de Sallent, a medio camino de Berga, en el Bages. Pero hoy os queremos invitar a vivir el domingo de Corpus en Badalona. Una celebración sencilla pero que nos dejó boquiabiertos por su originalidad. A partir de las siete de la mañana, y durante toda la jornada, niños y niñas del barrio antiguo de Dalt la Vila de Badalona, ​​confeccionan hermosas alfombras con serrín de colores, y otros materiales. No son muy extensas, pero sí muy bonitas y entrañables. No dudamos que os dejarán participar si venís. A media mañana las visitan las autoridades y, por la tarde, a las 18,30 horas, las deshace la procesión. Arte poco duradero, encantador. Y el jueves de Corpus podeis acercaros para ver la tradición del huevo que baila, y oir un bonito concierto coral en la iglesia de Santa Maria. Muy interesante, ¿verdad?. Pueden aprovechar el día y, si hace buena temperatura, bañarse los pies en la playa, o algo más. O bien visitar el Museo de Badalona, ​​que es una pasada, con una ciudad romana bajo él. Llegar a Badalona es muy sencillo, con el tren de la línea C-1. La estación queda en el centro mismo, no lejos de la playa, ni del Dalt Vila. También se puede tomar el bus B-25 desde la plaza Urquinaona hasta el centro de la ciudad. O el metro de la línea 2, la lila, parada final: Pompeu Fabra, otra vez el centro. Si vienen en coche, sigan la C-32 hasta la salida Badalona Centro y busquen aparcamiento. Estará difícil, pero hay un par de subterráneos, muy grandes, en la Plaza Pompeu Fabra, y en la Plana. Para comer se puede hacer pic-nic en el parque de Can Solei-Ca l’Arnús, donde los niños tendrán mucho lugar para correr, y unas atracciones muy divertidas. Ahora bien, está un poco lejos de todas partes, en la otra punta de la ciudad. Si prefieren restaurantes, diremos que hay buenos lugares donde comer en la ciudad, y la mayoría están en el centro, por los alrededores de la calle del Mar, el eje comercial por antonomasia o por la Rambla. Tienen, junto a la plaza de la villa, el Café de las Antípodas, un bar con buenas propuestas, agradable y acogedor. Hay un par de pizzerías, La piccola Roma y La Gondola, buenos lugares ambos. En la calle del mar el bistrot del Horno Bertran, una panadería que tiene un reservado en el piso superior donde hacen algunos menús interesantes. El Caolila, tampoco queda alejado. Un local moderno. Tapas bien buenas: La Bota de Aragón. A quien le gusten las pastas, la franquicia de La Tagliatella puede ser una opción muy céntrica, o el Miranapoli es una muy buena pizzería familiar. Puede ser interesante el Sotavento, que es el restaurante del Club Naútico. En la Rambla tienen Il Vizio. Cocina italiana. También por allí, en la calle de San Pedro, se encuentra Can Quim, buenísima cocina, los mejores, tradicional catalán, marinero. O bien Can Frai, gourmet, en la misma calle de San Pedro. Otra buenísima pizzería es el Caño 14, al lado de la Rambla. Modernísimo, japonés y catalán, en dos ambientes: Aroma, un lujo asiático. Ca L’Arqué, en la calle de Arnús, tiene buena carne a la brasa. Tradicional el Nero, o un gallego de lujo: Pazo Ribeiro. Exótico: Tariq, un paquistaní muy interesante. No necesitarán quedarse a dormir, pero si vienen de muy lejos y están cansados pueden hacerlo en el Hotel Miramar, o en el Rafael Hoteles, este último con un buen restaurante y buen menú. Hay un par de hostales de precio más módico y buena acogida: el Hostal Badaloní, limpio y moderno, o el Solimar, un clásico de toda la vida. ¡Vengan a Badalona a disfrutar del Corpus!.

Dia del parc al Montseny


mundiparc_montseny

Aquest proper cap de setmana s’organitzen nombroses activitats als parcs naturals de Catalunya. És el 24 de maig, el Dia Europeu dels Parcs. Ara us parlarem dels que estan programats al Parc Natural del Montseny. El dissabte 23 hi ha jornada de portes obertes a l’Escola de Natura la Traüna, al poble de Montseny, amb excursió guiada a la Tordera i activitat de descoberta de la riera, a les 10 hores. Reserveu plaça al tel. 934 747 474 i 938 473 059. El dissabte 23 i el diumenge 24 teniu una visita guiada a la Casa Museu l’Agustí al cor del Parc Etnològic del Tagamanent, al pla de la Calma. A la tarda a les 16.30 hores. Més informació i reserves a www.lacalma.net i al tel. 937 445 082. També hi ha jornada de portes obertes al Museu Etnològic del Montseny de La Gabella, situat al poble d’Arbúcies, d’11 a 14 h i de 16.30 a 19 hores. No us perdeu els audiovisuals «El castell de Montsoriu» i «Llegendes del Montseny». Més informació si truqueu al tel. 972 860 908. També disposeu d’un itinerari guiat a la Fortificació Ibèrica del turó del Montgròs, que està prop del Brull. El lloc de sortida serà el Centre d’Informació de la Rectoria del Brull, a les 11 h i a a les 13 hores. Més informació a www.muralles.cat, o bé al tel. 938 840 692. Molt important reservar!. També hi ha jornades de portes obertes a Masia Mariona de Mosqueroles. De 9.30 a 14 h i de 15 a 16.30 hores. Tel. 938 475 102. El diumenge 24 hi ha una ruta teatralitzada inclusiva a l’itinerari adaptat de la font del Frare, a la vall de Santa Fe. Horaris i lloc de trobada: a les 11 h i a les 13 h, al Centre d’Informació de Can Casades a la carretera BV-5114 de Sant Celoni a Viladrau, al km 21. Les places son limitades, atorgades per rigorós ordre d’inscripció al tel. 938 475 113. també teniu una passejada pels boscos de Viladrau. També hi ha una jornada de portes obertes al Centre d’Interpretació de la Riera d’Arbúcies situada a La Farga del Roquer, que ha estat restaurada i museïtzada. Es pot visitar l’antiga serradora de fusta amb el seu salt d’aigua, la turbina i els embarrats. Lloc i hora de trobada: Museu Etnològic del Montseny de la La Gabella, a les 11.30 h. reserves al tel. 972 860 908. No us perdeu la possibilitat de pujar al Montseny en primavera, a qualsevol dels seus racons, o en tots, aprofitant per passar-hi un cap de setmana. Si ens feu cas, i esteu pensant en fer un cap de setmana al Montseny, podeu dormir a Viladrau, on hi ha molts llocs. Mireu -vos l’Hostal de la Glòria, un clàssic. També preciós La Coromina. Més cap els cims, camí de Santa Fe del Montseny, en un paratge idíl·lic, l’ermita de Sant Marçal us ofereix el seu antic monestir en un ambient de pau. Hi ha cases rurals precioses, com ara el  Mas Vilarmau o laMagnolia blanca. Si només voleu dinar, i bé de preu, a Viladrau, nosaltres ho hem fet a La Fonda del Racó, al centre de Viladrau, carrer Pare Claret, 1. Tel: 938 849 061. També podeu dinar molt bé a Seva, per exemple a Can Picasoques, o anar un xic més lluny, fugint de la gentada i el brugit de la fira, arribant-vos, per exemple, fins El Brull, on ja hem dit que s’hi fan activitats molt interessants, aquest cap de setmana, i sempre. A més us agradarà especialment aquest bell racó, una gran plana, una inmensa esplanada de gespa verda que trobareu seguint la carretera que porta al Coll Formic. Teniu allà una joliua esglèsia romànica. I no gaire més lluny, dalt d’un petit turó, les restes d’un castell. Hi ha un molt bon restaurant, que us recomanem de tot cor: El Castell. Cal reservar perquè sempre està molt ple: Tf. 938 840 063.  És d’aquells llocs que sempre fan quedar bé. Per dormir teniu un hostalet familiar senzill a Seva mateix: l’Hotel Seva.  Per la banda contraria, a solei, mirant al sud, hi ha els pobles de Montseny i les dues Palautorderes. Allà un bon restaurant pot ser La Vall del Montseny, gran, casolà, de tota la vida. Carta i menú bé de preu. Per dormir, a Sant Esteve, teniu un hotelet rural de fusta, naturista, per fer salut. Molt bonic és l’Hotel Can Vila, recentment reformat, que pertany a l’hípica. També hi ha molts hotels i restaurants a Sant Celoni, a baix de tot, a la plana, alñs peus de la muntanya, un gran centre de serveis del Montseny. Citarem el Suís, un hotel de sempre, amb habitacions senzilles i interiors d’època. Més modernet, alegre, divertit, funcional i jove, l’Hotelet. De categoria estratosfèrica Can Fabes, restaurant de Michelin, i habitacions de Relais & Chateaux. Un luxe asiàtic, fora de l’abast dels simples mortals. També molts restaurants i allotjament al petit poble de Montseny, ja dins el parc natural.  Allà hi ha el clàssic Hotel Sant Bernat on podeu dormir, i menjar. Can Barrina és un bonic hotelet amb encant, a la carretera de Coll Formic mateix. L’Ou de Reig és un hostalet senzill i casolà. No lluny, trobareu la casa rural El Baiés, es lloga sencera, com també Can Toni, o El Porxo de Can Baixeres, i ca la Xica. A dalt del Coll Formic hi ha un restaurant ben típic, i unes vistes de fàbula. També teniu els restaurants i els allotjaments del bellíssim poble de Sant Hilari Sacalm, que tot i que no és territori del Montseny, sinó de les Guilleries, està a tocar i és molt bonic. Per dormir teniu tota mena de llocs interessants. Comencem per les fantàstiques, atípiques i molt divertides Cabanes als Arbres, que és una forma d’allotjament rural molt novedós i alternatiu. Son com una mena de nius situats en l’entramat de les branques d’un majestuós arbre. Inaudit!. Si voleu quelcom més tradicional res millor que una casa rural, com ara La vinyota situada enmig de boscos de castanyers a 5 minuts del poble, o Les Clotes, una masia centenària. La Casica es una masoveria rural independent del segle XVII situada al mig de les Guilleries. El Riudecos és una altra masia ubicada prop del petit nucli rural de Joanet, entre Sant Hilari i Arbúcies. Per gent més tradicional encara L’Hostal Torras, al mig del poble, ofereix un restaurant molt bo, i unes habitacions senzilles i netes. Allotjament familiar. Una mica més selecte és l’Hotel Ripoll un altre establiment molt familiar, bon hotel i també bona cuina. Una altra possibilitat d’allotjament és el Vilar Rural, una mena d’hotel pensat per a la canalla i les seves famílies, situat en un entorn ple de naturalesa, que proposa excursions, o bé conèixer la masovera, amb l’hort, els animals de la granja, el burret, la piscina climatitzada i coberta, els berenars…. Molt diferent, molt còmode, ideal per famílies amb nens i nenes. Bon cap de setmana al Montseny i les Guilleries!.

El próximo domingo de mayo tienen una cita en cualquiera de los parques naturales de Catalunya y de España, porque se celebra el dia europeo de los parques naturales y se han montado una gran cantidad de actos para las famílias en todos los parques. Podeis consultar el programa de totos los actos programados en este documento en formato el pdf. Atención: es muy conveniente reservar en aquellos actos en que veais un asterisco.

Els Tres tombs de Ripollet


sant_antoni_ripollet_2015

Ripollet del Vallés és una població de l’àrea metropolitana de Barcelona. La trobareu ben aviat si agafeu l’autopista C-58 cap a Sabadell i Terrassa. Acabat de passar el nús de la Trinitat, quan comencem a baixar cap a la plana, trobarem la sortida. A mà dreta Ripollet, a mà esquerra Cerdanyola. A Ripollet, ja fa uns anys, varen decidir recuperar la festivitat de Sant Antoni. Avui dia és ja una festa consolidada, que ocupa tot el dia.  a les 8 del matí. A les 12 del migdia surt oficialment la cavalcada però abans ja han fet un esmorzar de traginers, l’ofici solemne, i una cata de coca i mistela. A la tarda concert. Durant tot el dia es podrà veure el mercat de Sant Antoni. Serà una bona matinal. Si decidiu passar-hi el dia, llavors us recomanem fer un volt pel nucli antic. L’església de Sant Esteve, que fou romànica, és un compendi d’art de tota època, amb una portalada renaixentista del XVII. El campanar, del XIX, és d’estil modernista. Els carrers del voltant, sinuosos, per on passarà la processó, amb la plaça de la Constitució i la plaça d’en Clos, mantenen un cert aire poblet rural, amb casetes de planta baixa. Per dinar us reconamem la Braseria Ripollet, carns a la llosa, cuina poderosa. O el més modern i informal El Centre. Al carrer Casanoves 29, hi ha l’Eulàlia, tel: 936.92.04.02. A la Rambla Sant Jordi, 46, teniu l’Egi, tel: 936.91.80.77. I fora del centre, al carrer Padró 1, el Resturant Sandacos, de molta anomenada. Tel: 936.91.57.57. Aquest diumenge: a veure els burros a Ripollet!.

Ripollet del Vallés es una población del área metropolitana de Barcelona. La encontraréis rápido si cogéis la autopista C-58 hacia Sabadell y Terrassa. Acabando de pasar el nudo de la Trinidad, cuando ya empezamos a bajar, encontraremos la salida. A mano derecha Ripollet, a mano izquierda Cerdanyola. En Ripollet, ya hace unos años, decidieron recuperar la festividad de San Antonio, con su desfilada de carros y caballos. Será a las 12 del mediodia, pero antes ya hay algunos actos. Aunque Ripollet no es destino turístico, creemos que se puede pasar una buena matinal, o la tarde , entretenidos. Si deciden pasar el día, entonces les recomendamos darse una vuelta por el casco antiguo. La iglesia de San Esteban, que fue románica, es un compendio de arte de toda época, con una portada renacentista del XVII. El campanario, del XIX, es de estilo modernista. Las calles de alrededor, sinuosas, por donde pasará la procesión, con la plaza de la Constitución y la plaza de Clos, mantienen un cierto aire pueblecito rural, con casitas de planta baja. Desde el carrer Nou, donde está el huevo que baila, podemos bajar a la rambla de Sant Esteve y la rambla de Sant Jordi, el corazón de la villa actual, lugar de paseo y trasiego. Para comer os recomendamos la Brasería Ripollet , carnes a la piedra, cocina poderosa. O el más moderno e informal El Centro. En la calle Casanovas 29, teneis el Eulalia, tel: 936.92.04.02. En la Rambla Sant Jordi, 46, tienen el Egi, tel: 936.91.80.77. Y fuera del centro, en la calle Padró 1, el Resturant Sandacos, de mucho renombre. Tel: 936.91.57.57.

Festa del Corpus de Badalona


corpus_badalona

Tot i que el Corpus sempre és un dijous, l’atrefegada vida moderna ha fet que els actes públics menys religiosos es traslladin al diumenge. Així, a Badalona, hi haurà actes el proper dijous, dia 19 i el diumenge dia 22 de juny. Es faran al Dalt la Vila nombroses catifes, primorosament confeccionades pels veïns i veïnes, sobretot nens i nenes del poble. Deliciosos dibuixos fets amb serradures de colors. Es fan per ser trepitjades per allà on passarà el següici. I, malgrat que no només a Badalona es celebra el Corpus, si que la festa és molt participativa. Així, si no podeu anar a La Garriga, on fan boniques alfombres florals i enramen els carrers, ni a Sitges o a Sallent, volem convidar-vos a viure el dia de Corpus, i el diumenge de catifes a Badalona. Una celebració senzilla però que ens va deixar bocabadats per la seva originalitat. A partir de les set de matí, i dirigits pels esforçats membres de l’associació de catifaires de Badalona, durant tota la jornada, nens i nenes del barri antic de Dalt la Vila de Badalona, confeccionen boniques catifes amb serradures tenyides de colors, i altres materials. No son molt extenses, però deu n’hi do!. El que sí son és molt boniques i entranyables. No dubtem que us deixaran participar si veniu. A mig matí les visiten les autoritats i, a la tarda, a les 18,30 hores, les desfà la processó. Art fugicer i poc durador, encantador. I el dia 19, dijous de Corpus, podreu veure l’ou com balla a la rectoria, sentir el pregó, i un concert coral a l’església de Santa Maria. Tan dijous com diumenge podeu aprofitar el dia i, si fa bona temperatura, banyar-vos els peus a la platja, o alguna cosa més. O bé visitar el Museu de Badalona, que és una passada, amb una ciutat romana a sota. Arribar a Badalona és molt senzill, amb el tren de la línia C-1. L’estació queda al centre mateix, no lluny de la platja, ni del Dalt la Vila. També podeu agafar el bus B-25 des de la plaça Urquinaona fins el centre de la ciutat. O el metro de la línia 2, la lila, parada final: Pompeu Fabra, altra vegada el centre. Si veniu en cotxe, seguiu la C-32 fins la sortida Badalona Centre i cerqueu aparcament. Estarà difícil, però n’hi ha un parell de subterranis, molt grans, a la Plaça Pompeu Fabra, i a la Plana. Per dinar podeu fer pic-nic al parc de Can Solei-Ca l’Arnús, on la canalla tindrà molt lloc per còrrer, i unes atraccions per infants molt divertides. Ara bé, és una mica lluny de tot arreu, a l’altra punta de la ciutat. Si preferiu restaurants, direm que hi ha bons llocs on dinar a la ciutat, i la majoria estan al centre, pels voltants del carrer del Mar, l’eix comercial per antonomàsia o per la Rambla. Teniu, a tocar de la plaça de la vila, el Café de les Antípodes, un bar amb bones propostes, agradable i acollidor. A tocar un parell de pizzeries, La piccola Roma i La Gondola, bons llocs tots dos. Una proposta fresca: L’Envelat. Un bar amb molts ambients i moltes possibilitats. Al carrer del mar el bistrot del Forn Bertran, una fleca que te un reservat al pis superior on fan alguns menús interessants. El Caolila, tampoc queda allunyat. Un local modern. La Sargantana representa una proposta diferent. Per unes tapes ben bones: La Bota de Aragón, no gaire lluny de Canyadó, Per qui li agradin les pastes, la franquicia de La Tagliatella pot ser una opció ben cèntrica, o el Miranapoli és una molt bona pizzeria familiar. Arran de platja, pot ser interessant el Sotavent, que és el restaurant del Club Naútic. A la Rambla teniu Il Vizio. Cuina italiana. També per allà, al carrer de Sant Pere, hi ha Can Quim, boníssima cuina, dels millors, tradicional català, mariner. O bé Can Frai, gourmet, al mateix carrer de Sant Pere. Una altra boníssima pizzeria és el Caño 14, al costat mateix de la Rambla. Moderníssim, japonés i català, en dos ambients: Aroma, un luxe asiàtic. Ca L’Arqué, al carrer d’Arnús, te bona carn a la brasa, com també la te La Llar de l’all i oli, al carrer conquesta. Tradicional teniu el Nero, o un gallec de luxe: Pazo Ribeiro. Exòtic: Tariq, un pakistanès molt interessant. No us caldrà quedar-vos  a dormir, però si veniu de molt lluny i esteu cansats ho podeu fer a l’Hotel Miramar, o al Rafael Hoteles, aquest darrer amb un bon restaurant i bon menú. Hi ha un parell d’hostal de preu més mòdic i bona acollida: l’Hostal Badaloní, net i modern, o el Solimar, un clàssic de tota la vida. Veniu a Badalona a gaudir del Corpus!.

Aunque el Corpus siempre es un jueves, la vida moderna ha hecho que los actos públicos menos religiosos se trasladen al domingo. Así, el próximo domingo día 22 de junio, numerosas alfombras de flores, primorosamente confeccionadas por los vecinos y vecinas de los pueblos donde se festeja esta solemnidad, adornarán plazas y calles. Son deliciosos espacios adornados con toda clase de pétalos, o más modernas, con serrín de colores. Se hacen para ser pisadas por donde pasará el cortejo. Es totalmente imposible hacer referencia a todos los actos programados por el Corpus en los pueblos, villas y ciudades de nuestra tierra. Hay lugares donde la tradición es muy importante, como La Garriga, y hacen bonitas alfombras florales y enraman las calles. ¿Qué decir de las fastuosas alfombras Sitges?. En nuestro blog también hemos hablado de Sallent, a medio camino de Berga, en el Bages. Pero hoy os queremos invitar a vivir el domingo de Corpus en Badalona. Una celebración sencilla pero que nos dejó boquiabiertos por su originalidad. A partir de las siete de la mañana, y durante toda la jornada, niños y niñas del barrio antiguo de Dalt la Vila de Badalona, ​​confeccionan hermosas alfombras con serrín de colores, y otros materiales. No son muy extensas, pero sí muy bonitas y entrañables. No dudamos que os dejarán participar si venís. A media mañana las visitan las autoridades y, por la tarde, a las 18,30 horas, las deshace la procesión. Arte poco duradero, encantador. Y el jueves de Corpus podeis acercaros para ver la tradición del huevo que baila, y oir un bonito concierto coral en la iglesia de Santa Maria. Muy interesante, ¿verdad?. Pueden aprovechar el día y, si hace buena temperatura, bañarse los pies en la playa, o algo más. O bien visitar el Museo de Badalona, ​​que es una pasada, con una ciudad romana bajo él. Llegar a Badalona es muy sencillo, con el tren de la línea C-1. La estación queda en el centro mismo, no lejos de la playa, ni del Dalt Vila. También se puede tomar el bus B-25 desde la plaza Urquinaona hasta el centro de la ciudad. O el metro de la línea 2, la lila, parada final: Pompeu Fabra, otra vez el centro. Si vienen en coche, sigan la C-32 hasta la salida Badalona Centro y busquen aparcamiento. Estará difícil, pero hay un par de subterráneos, muy grandes, en la Plaza Pompeu Fabra, y en la Plana. Para comer se puede hacer pic-nic en el parque de Can Solei-Ca l’Arnús, donde los niños tendrán mucho lugar para correr, y unas atracciones muy divertidas. Ahora bien, está un poco lejos de todas partes, en la otra punta de la ciudad. Si prefieren restaurantes, diremos que hay buenos lugares donde comer en la ciudad, y la mayoría están en el centro, por los alrededores de la calle del Mar, el eje comercial por antonomasia o por la Rambla. Tienen, junto a la plaza de la villa, el Café de las Antípodas, un bar con buenas propuestas, agradable y acogedor. Hay un par de pizzerías, La piccola Roma y La Gondola, buenos lugares ambos. En la calle del mar el bistrot del Horno Bertran, una panadería que tiene un reservado en el piso superior donde hacen algunos menús interesantes. El Caolila, tampoco queda alejado. Un local moderno. Tapas bien buenas: La Bota de Aragón. A quien le gusten las pastas, la franquicia de La Tagliatella puede ser una opción muy céntrica, o el Miranapoli es una muy buena pizzería familiar. Puede ser interesante el Sotavento, que es el restaurante del Club Naútico. En la Rambla tienen Il Vizio. Cocina italiana. También por allí, en la calle de San Pedro, se encuentra Can Quim, buenísima cocina, los mejores, tradicional catalán, marinero. O bien Can Frai, gourmet, en la misma calle de San Pedro. Otra buenísima pizzería es el Caño 14, al lado de la Rambla. Modernísimo, japonés y catalán, en dos ambientes: Aroma, un lujo asiático. Ca L’Arqué, en la calle de Arnús, tiene buena carne a la brasa. Tradicional el Nero, o un gallego de lujo: Pazo Ribeiro. Exótico: Tariq, un paquistaní muy interesante. No necesitarán quedarse a dormir, pero si vienen de muy lejos y están cansados pueden hacerlo en el Hotel Miramar, o en el Rafael Hoteles, este último con un buen restaurante y buen menú. Hay un par de hostales de precio más módico y buena acogida: el Hostal Badaloní, limpio y moderno, o el Solimar, un clásico de toda la vida. ¡Vengan a Badalona a disfrutar del Corpus!.

Corpus: l’ou com balla!


ou_com_balla

La festa del Corpus Christi ha recuperat terreny a Barcelona, aquests darrers anys. És una tradició ben bonica, i per això volem convidar-vos a passejar pel Barri gòtic entre el dijous 19 i diumenge 22 de juny. Si ho feu podreu veure, al claustre de la Catedral i en d’altres fonts d’edificis emblemàtics, com ara la casa de l’ardiàca, el palau del lloctinent, l’Ateneu Barcelonès, l’església de Santa Anna, el museu Federic Marés o la Reial Acadèmia de la Bones Lletres, aquesta curiosa tradició de posar un ou buit a ballar. Per això us convidem a que aquest any, com cada any per dijous de Corpus, aneu a veure l’ou com balla als diversos brolladors històrics de Barcelona. Penseu que es tracta d’un costum molt antics que se celebra des de l’any 1637. L’ou, buidat i amb un punt de cera per tapar el forat, es col·loca sobre el raig d’aigua del brollador, de manera que giravolta sobre ell mateix sense aturador, en una imatge ben sorprenent. L’origen de la tradició fa referència a l’esclat de la primavera, i també la font, sovint guarnida amb flors. Alguns centres cívics com ara la Casa Elizalde i la Casa Golferichs organitzen itineraris pels diversos patis, claustres i jardins on ballen els ous. Serà el 21 de juny a les 10:00 hores, i costarà 11,25 €. Cal fer la reserva trucant a aquests centres. També volem ressenyar que el mateix diumenge 22 de juny tindrà lloc el seguici festiu del Corpus Christi que, com ja feia en l’època medieval,  recorrerà els carrers de Ciutat Vella sortint de la plaça Sant Jaume, a les 18:45 hores. Si hi aneu amb la canalla podreu veure els gegants, bestiari i divertir-vos amb els balls així com l’actuació dels Falcons. Us parlem de Barcelona perquè és fàcil arribar-hi, però a tot Catalunya hi ha actes per Corpus. I és impossible fer-ne referència a tots. Pero citarem, per exemple La Garriga, on fan boniques catifes florals i enramen els carrers. Fa goig de veure. Però parlar de Corpus i catifes és parlar de Sitges. Possiblement el lloc amb més tradició, ( i on trobareu més gent pels carrers ). També a Sallent, a mig camí de Berga, al Bages, i Arbúcies, al Montseny, fan festa grossa per Corpus. Són dues bellíssimes poblacions on podreu gaudir d’aquesta tradició d’oficis solemnes, processons, carrers enramats i catifes.

La fiesta del Corpus Christi ha perdido mucho esplendor en los últimos años. Antiguamente había sido una de las festividades estrella del calendario. Es una fiesta que tiene orígenes medievales, pero que se instituyó definitivamente en el siglo XVI, en ocasión del Concilio de Trento. Se ha seguido desde aquel tiempo, con gran solemnidad, durante siglos. Últimamente sin embargo, dejó de celebrarse en jueves. Este hecho la diluyó. Se trasladó al domingo más próximo. Por ello, uno de los domingos del mes de junio, podreis disfrutar en familia de actos que se remontan al inicio de la Edad Moderna. Actos que todo son muy interesantes, y los nuestros más aún. Normalmente suele haber una magna procesión, que a menudo pisa alfombras de flores primorosamente confeccionadas por los vecinos y vecinas de los pueblos donde se festeja. No suelen faltar enramadas. Calles adornadas por donde pasará el cortejo. Tampoco las figuras festivas catalanas por excelencia, como los gigantes, los enanos, y el bestiario de todo tipo. Es totalmente imposible hacer referencia a todos y cada uno los actos programados por Corpus en nuestra tierra, pero os haremos una degustación. Por ejemplo la misma ciudad de Barcelona ofrece tradiciones bonitas como el huevo que baila en las fuentes de los palacios del magnífico barrio gòtico, o el desfile del domingo por la tarde. Coged a los niños entre el jueves 19 y el domingo 22 y dad un paseo por las calles de la Barcelona medieval. catedral, iglesia de Santa Ana, casa del arcediano, museo marés, palacios… vereis huevos bailando en las fuentes. También en La Garriga hacen hermosas alfombras florales en las calles. Da gusto de verlas. Hablar de Corpus y de alfombras es hablar de Sitges. Posiblemente el lugar con más tradición, (y donde se encuentra más gentio). En Sallent, a medio camino de Berga, en el Bages, y Arbúcies, en el Montseny, también festejan el Corpus. Son dos bellísimas poblaciones donde podreis disfrutar de esta tradición de oficios solemnes, procesiones, calles enramadas y alfombras.

L’Ou de Sant Guim


fira_ou_sant_guim

Sant Guim de Freixenet es un poble que es troba abans d’arribar a Cervera, a la comarca de la Segarra, i prop de la Panadella, a pocs kms. de l’autovia A-2, la que va cap a Lleida. De fet heu de sortir a la sortida de la Panadella mateix. Per tant és senzill arribar-hi des de Barcelona. A aquesta població de la Catalunya interior s’hi celebra cada any una fira de l’ou. Aquesta fira original i temàtica es per captar visitant, naturalment, i per la gran quantitat de granges i gallines ponedores que hi ha al municipi. De fet és la població més productora d’ous de tot Catalunya.  Com en totes les fires semblants no hi faltarà el típic mercat de productes de productes artesans i gastronòmics. També moltíssimes activitats per tota la família, i tallers per infants, sempre relacionats amb l’ou, és clar. No hi mancarà tampoc l’acostumat esmorzar popular, amb repartiment gratuït entre tots els assitents d’un parell d’ous ferrats. Trobareu també animació i mostres de la cultura popular catalana. Exposicions ben divertides, com la de objectes i productes que tenen a la seva denominació la paraula ou. Exposició de tractors antics i motos d’època. Mostra de molts tipus d’ous: de gallina, de guatlla, d’estruç…  Podeu sortir amb ½ dotzena d’ous, perquè en regalaran a tots els assistents a la fira.  Per la canalla inflables, trenet i una granja de jocs on els infants participaran en diversos jocs amb animals per protagonistes, com ara: el galliner, on podran donar de menjar a les gallines i recollir ous, el joc del conill, el joc de la granota, el joc de l’oca, la bassa o el joc d’espantar gats. Disfrutaran d’allò més amb el gran mercat d’animals de pagès, amb rucs, ponis, mules, aviram o cavalls. Està prevista l’actuació d’artistes de circ, i d’un lliurament d’un premi a un personatge famós. Tancarà la diada, a la tarda, una ballada de sardanes. Les festes en aquests pobles allunyats del mar i de les grans ciutats, isolats en mig de camps de cereal, solen ser molt i molt animades. Us les recomanem. Ara bé, la zona dista molt de no tenir atractius turístics. De fet, si mai no l’heu visitat us encoratgem a donar un volt pels pobles del voltant. A baixar cap a la vall del Sió. A veure la maravella de Montfalcó Murallat, un poble medieval molt rústic, a 10 kms. de Sant Guim. O a anar fins Sant Ramon, a veure un dels únics monestirs del renaixement català. Si finalment us decidiu a passar el cap de setmana pera questes terres podeu dormir a Les Oluges, en un castell. Podeu també passar la nit en un dels molts allotjaments rurals de la comarca. Per dinar teniu molts restaurants i bars a Sant Guim mateix, com Ca la Maria, una fonda, al carrer major, 59, Telèfon: 973 556 043. També n’hi ha a Sant Ramon i pels voltants, com el deliciós restaurant i hotelet La Pedra. A nosaltres ens agrada també especialment el restaurant de Montfalcó Murallat, l’únic del poble. Tel. 973 531 755‎. Si us decidiu, penseu que també podeu fer una ruta pels castells de la Segarra. Aquesta terra dura, rural, batuda pel sol i el vent ofereix al viatger autenticitat i edificis de pedra ferrenya, com ella mateixa!.

Sant Guim de Freixenet es un pueblo que se encuentra antes de llegar a Cervera, en la comarca de la Segarra, y cerca de la Panadella, a pocos kms. de la autovía A-2, la que va hacia Lleida. De hecho debeis salir en la salida de la Panadella mismo. Por lo tanto es sencillo llegar desde Barcelona. En esta población de la Catalunya interior se celebra una feria del huevo. Esta feria original y temática se monta captar visitantes, como es muy natural, y también por la gran cantidad de granjas y gallinas ponedoras que hay en el municipio. De hecho es la población más productora de huevos de toda Cataluña. Como en todas las ferias similares no faltará el típico mercado de productos de productos artesanos y gastronómicos. También muchísimas actividades para toda la familia, y talleres para los niños, siempre relacionados con el huevo, claro. No faltará tampoco el acostumbrado almuerzo popular, con reparto gratuito entre todos los asistentes de un par de huevos fritos. Encontraréis también animación y muestras de la cultura popular catalana. Exposiciones bien divertidas, como la de objetos y productos que tienen en su denominación la palabra huevo. Exposición de tractores antiguos y motos de época. Muestra de muchos tipos de huevos: de gallina, de codorniz, de avestruz … Pueden llevarse ½ docena de huevos, porque los regalarán a todos los asistentes a la feria. Para los niños hay inflables, trenecito y una granja donde participarán en diversos juegos con los animales por protagonistas, como: el gallinero, donde podrán dar de comer a las gallinas y recoger sus huevos, el juego del conejo, el juego de la rana, el juego de la oca, la balsa o el juego de asustar gatos. También disfrutarán de lo lindo con el gran mercado de animales de campo, con burros, ponis, mulas, aves o caballos. Está prevista la actuación de artistas de circo, y una entrega de un premio a un personaje famoso. Cerrará la jornada, por la tarde, un baile de sardanas. Las fiestas en estos pueblos alejados del mar y de las grandes ciudades, aislados en medio de campos de cereal, suelen ser muy, muy animadas. Se las recomendamos. Ahora bien, la zona dista mucho de no tener atractivos turísticos. De hecho, si nunca lo ha visitado le animamos a dar una vuelta por los pueblos de alrededor. A bajar hacia el valle del Sió. A ver la maravilla de Montfalcó Murallat, un pueblo medieval muy rústico, a 10 kms. de Sant Guim. O ir hasta San Ramón, para ver uno de los únicos monasterios del renacimiento catalán. Si finalmente se deciden a pasar el fin de semana por estas tierras pueden dormir en Les Oluges, en un castillo. También puede pasar la noche en uno de los muchos alojamientos rurales de la comarca. Para comer hay diversos restaurantes y bares en Sant Guim mismo, como Ca la Maria, una fonda, en la calle mayor, 59, Teléfono: 973 556 043. También los hay en San Ramón y sus alrededores, como el delicioso restaurante y hotelito La Pedra. A nosotros nos gusta también especialmente el restaurante de Montfalcó Murallat, el único del pueblo. Tel. 973 531 755. Si os decidis, pensad también en hacer una ruta por los castillos de la Segarra.

Tres tombs a Ripollet


sant-antoni-ripollet-2014

Ripollet del Vallés és una població de l’àrea metropolitana de Barcelona. La trobareu ben aviat si agafeu l’autopista C-58 cap a Sabadell i Terrassa. Acabat de passar el nús de la Trinitat, quan comencem a baixar cap a la plana, trobarem la sortida. A mà dreta Ripollet, a mà esquerra Cerdanyola. A Ripollet, ja fa uns anys, varen decidir recuperar la festivitat de Sant Antoni. Avui dia és ja una festa consolidada, que ocupa tot el dia.  a les 8 del matí. A les 12 del migdia surt oficialment la cavalcada però abans ja han fet un esmorzar de traginers, l’ofici solemne, i una cata de coca i mistela. A la tarda concert. Durant tot el dia es podrà veure el mercat de Sant Antoni. Serà una bona matinal. Si decidiu passar-hi el dia, llavors us recomanem fer un volt pel nucli antic. L’església de Sant Esteve, que fou romànica, és un compendi d’art de tota època, amb una portalada renaixentista del XVII. El campanar, del XIX, és d’estil modernista. Els carrers del voltant, sinuosos, per on passarà la processó, amb la plaça de la Constitució i la plaça d’en Clos, mantenen un cert aire poblet rural, amb casetes de planta baixa. Per dinar us reconamem la Braseria Ripollet, carns a la llosa, cuina poderosa. O el més modern i informal El Centre. Al carrer Casanoves 29, hi ha l’Eulàlia, tel: 936.92.04.02. A la Rambla Sant Jordi, 46, teniu l’Egi, tel: 936.91.80.77. I fora del centre, al carrer Padró 1, el Resturant Sandacos, de molta anomenada. Tel: 936.91.57.57. Aquest diumenge: a veure els burros a Ripollet!.

Ripollet del Vallés es una población del área metropolitana de Barcelona. La encontraréis rápido si cogéis la autopista C-58 hacia Sabadell y Terrassa. Acabando de pasar el nudo de la Trinidad, cuando ya empezamos a bajar, encontraremos la salida. A mano derecha Ripollet, a mano izquierda Cerdanyola. En Ripollet, ya hace unos años, decidieron recuperar la festividad de San Antonio, con su desfilada de carros y caballos. Será a las 12 del mediodia, pero antes ya hay algunos actos. Aunque Ripollet no es destino turístico, creemos que se puede pasar una buena matinal, o la tarde , entretenidos. Si deciden pasar el día, entonces les recomendamos darse una vuelta por el casco antiguo. La iglesia de San Esteban, que fue románica, es un compendio de arte de toda época, con una portada renacentista del XVII. El campanario, del XIX, es de estilo modernista. Las calles de alrededor, sinuosas, por donde pasará la procesión, con la plaza de la Constitución y la plaza de Clos, mantienen un cierto aire pueblecito rural, con casitas de planta baja. Desde el carrer Nou, donde está el huevo que baila, podemos bajar a la rambla de Sant Esteve y la rambla de Sant Jordi, el corazón de la villa actual, lugar de paseo y trasiego. Para comer os recomendamos la Brasería Ripollet , carnes a la piedra, cocina poderosa. O el más moderno e informal El Centro. En la calle Casanovas 29, teneis el Eulalia, tel: 936.92.04.02. En la Rambla Sant Jordi, 46, tienen el Egi, tel: 936.91.80.77. Y fuera del centro, en la calle Padró 1, el Resturant Sandacos, de mucho renombre. Tel: 936.91.57.57.

Fira de l’Ou


fira_ou

Sant Guim de Freixenet es un poble que es troba abans d’arribar a Cervera, a la comarca de la Segarra, i prop de la Panadella, a pocs kms. de l’autovia A-2, la que va cap a Lleida. De fet heu de sortir a la sortida de la Panadella mateix. Per tant és senzill arribar-hi des de Barcelona. A aquesta població de la Catalunya interior s’hi celebra cada any una fira de l’ou. Aquesta fira original i temàtica es per captar visitant, naturalment, i per la gran quantitat de granges i gallines ponedores que hi ha al municipi. De fet és la població més productora d’ous de tot Catalunya.  Com en totes les fires semblants no hi faltarà el típic mercat de productes de productes artesans i gastronòmics. També moltíssimes activitats per tota la família, i tallers per infants, sempre relacionats amb l’ou, és clar. No hi mancarà tampoc l’acostumat esmorzar popular, amb repartiment gratuït entre tots els assitents d’un parell d’ous ferrat. Trobareu també animació i mostres de la cultura popular catalana. Exposicions ben divertides, com la de objectes i productes que tenen a la seva denominació la paraula ou. Exposició de tractors antics i motos d’època. Mostra de molts tipus d’ous: de gallina, de guatlla, d’estruç…  Podeu sortir amb ½ dotzena d’ous, perquè en regalaran a tots els assistents a la fira.  Per la canalla inflables, trenet i una granja de jocs on els infants participaran en diversos jocs amb animals per protagonistes, com ara: el galliner, on podran donar de menjar a les gallines i recollir ous, el joc del conill, el joc de la granota, el joc de l’oca, la bassa o el joc d’espantar gats. Disfrutaran d’allò més amb el gran mercat d’animals de pagès, amb rucs, ponis, mules, aviram o cavalls. Està prevista l’actuació d’artistes de circ, i d’un lliurament d’un premi a un personatge famós. Tancarà la diada, a la tarda, una ballada de sardanes. Les festes en aquests pobles allunyats del mar i de les grans ciutats, isolats en mig de camps de cereal, solen ser molt i molt animades. Us les recomanem. Ara bé, la zona dista molt de no tenir atractius turístics. De fet, si mai no l’heu visitat us encoratgem a donar un volt pels pobles del voltant. A baixar cap a la vall del Sió. A veure la maravella de Montfalcó Murallat, un poble medieval molt rústic, a 10 kms. de Sant Guim. O a anar fins Sant Ramon, a veure un dels únics monestirs del renaixement català. Si finalment us decidiu a passar el cap de setmana pera questes terres podeu dormir a Les Oluges, en un castell. Podeu també passar la nit en un dels molts allotjaments rurals de la comarca. Per dinar teniu molts restaurants i bars a Sant Guim mateix, com Ca la Maria, una fonda, al carrer major, 59, Telèfon: 973 556 043. També n’hi ha a Sant Ramon i pels voltants, com el deliciós restaurant i hotelet La Pedra. A nosaltres ens agrada també especialment el restaurant de Montfalcó Murallat, l’únic del poble. Tel. 973 531 755‎. Si us decidiu, penseu que també podeu fer una ruta pels castells de la Segarra. Aquesta terra dura, rural, batuda pel sol i el vent ofereix al viatger autenticitat i edificis de pedra ferrenya, com ella mateixa!.

Sant Guim de Freixenet es un pueblo que se encuentra antes de llegar a Cervera, en la comarca de la Segarra, y cerca de la Panadella, a pocos kms. de la autovía A-2, la que va hacia Lleida. De hecho debeis salir en la salida de la Panadella mismo. Por lo tanto es sencillo llegar desde Barcelona. En esta población de la Catalunya interior se celebra una feria del huevo. Esta feria original y temática se monta captar visitantes, como es muy natural, y también por la gran cantidad de granjas y gallinas ponedoras que hay en el municipio. De hecho es la población más productora de huevos de toda Cataluña. Como en todas las ferias similares no faltará el típico mercado de productos de productos artesanos y gastronómicos. También muchísimas actividades para toda la familia, y talleres para los niños, siempre relacionados con el huevo, claro. No faltará tampoco el acostumbrado almuerzo popular, con reparto gratuito entre todos los asistentes de un par de huevos fritos. Encontraréis también animación y muestras de la cultura popular catalana. Exposiciones bien divertidas, como la de objetos y productos que tienen en su denominación la palabra huevo. Exposición de tractores antiguos y motos de época. Muestra de muchos tipos de huevos: de gallina, de codorniz, de avestruz … Pueden llevarse ½ docena de huevos, porque los regalarán a todos los asistentes a la feria. Para los niños hay inflables, trenecito y una granja donde participarán en diversos juegos con los animales por protagonistas, como: el gallinero, donde podrán dar de comer a las gallinas y recoger sus huevos, el juego del conejo, el juego de la rana, el juego de la oca, la balsa o el juego de asustar gatos. También disfrutarán de lo lindo con el gran mercado de animales de campo, con burros, ponis, mulas, aves o caballos. Está prevista la actuación de artistas de circo, y una entrega de un premio a un personaje famoso. Cerrará la jornada, por la tarde, un baile de sardanas. Las fiestas en estos pueblos alejados del mar y de las grandes ciudades, aislados en medio de campos de cereal, suelen ser muy, muy animadas. Se las recomendamos. Ahora bien, la zona dista mucho de no tener atractivos turísticos. De hecho, si nunca lo ha visitado le animamos a dar una vuelta por los pueblos de alrededor. A bajar hacia el valle del Sió. A ver la maravilla de Montfalcó Murallat, un pueblo medieval muy rústico, a 10 kms. de Sant Guim. O ir hasta San Ramón, para ver uno de los únicos monasterios del renacimiento catalán. Si finalmente se deciden a pasar el fin de semana por estas tierras pueden dormir en Les Oluges, en un castillo. También puede pasar la noche en uno de los muchos alojamientos rurales de la comarca. Para comer hay diversos restaurantes y bares en Sant Guim mismo, como Ca la Maria, una fonda, en la calle mayor, 59, Teléfono: 973 556 043. También los hay en San Ramón y sus alrededores, como el delicioso restaurante y hotelito La Pedra. A nosotros nos gusta también especialmente el restaurante de Montfalcó Murallat, el único del pueblo. Tel. 973 531 755. Si os decidis, pensad también en hacer una ruta por los castillos de la Segarra.

Festa Major de Sant Proget


proget

No us sona Sant Proget?. A nosaltres tampoc ens sonava gens fins que vàrem anar al poble de Santa Maria de Palautordera, al peu del Montseny, prop de Sant Celoni. Allà fan la festa major petita, la d’hivern, en honor del seu patró, que és Sant Proget. Hi arribareu sense pèrdua si agafeu la carretera BV-5301, la que va cap a Montseny, des de la carretera de Granollers a Girona, la C-35. La sortida més propera de l’autopista AP7 és la de Sant Celoni. Un cop fora de l’autopista cal que aneu en direcció Granollers un parell de kms. fins trobar la cruïlla de Palautordera, ben indicada. Aquest cap de setmana, Santa Maria ofereix a les famílies un seguit d’actes interessants, com ara balls, concerts, activitats infantils, teatre, cercaviles i una popular mostra de cuina, entre altres. Mireu-vos el programa complert a la web municipal. Palautordera no te grans atractius turístics. És un poble gran, amb una església típica i una ermita del XVIII, el Remei, però val la pena anar a passar-hi els dies de la festa major d’hivern pels actes programats i per gaudir del magnífic paisatge hivernal que ofereix el Parc Natural del Montseny és un dels més bonics de Catalunya. Prats i boscos, rius, rieres, fonts i safareigs, camins i pistes, en un terreny pla com el palmell d’una mà, conviden a passejades a peu o en bici. També podeu anar a indrets increiblement bells, com ara el poblet de Montseny, que dona accés a Fontmartina, al Turó de l’Home i a altres pobles petitons, com Fogars de Montclús o Campins, dins el massís del Montseny, que ara estarà nevat. Podeu pujar a Collformic, esplèndit mirador, i d’aquí pujar al Matagalls, si us agrada caminar fort, o baixar amb el cotxe fins el Brull, esplanada simpàtica, ja a Osona. Per dinar, en aquesta zona, sempre anem a La Vall del Montseny, un restaurant gran, casolà, de tota la vida. Carta i menú bé de preu. Per dormir, a Sant Esteve, poble veï, teniu un hotelet rural de fusta, naturista, per fer salut: l’Om. També molt bonic és l’Hotel Can Vila, recentment reformat, que pertany a l’hípica. Molts hotels i restaurants a Sant Celoni, centre de serveis del Montseny. Citarem el Suís, un hotel de sempre, amb habitacions senzilles i interiors d’època. Més modernet, alegre, divertit, funcional i jove, l’Hotelet. De categoria estratosfèrica Can Fabes, restaurant de Michelin, i habitacions de Relais & Chateaux. Un luxe asiàtic, fora de l’abast dels simples mortals. També molts restaurants i allotjament al petit poble de Montseny, ja dins el parc natural.  Allà hi ha el clàssic Hotel Sant Bernat on podeu dormir, i menjar. Can Barrina és un bonic hotelet amb encant, a la carretera de Coll Formic mateix. L’Ou de Reig és un hostalet senzill i casolà. No lluny, trobareu la casa rural El Baiés, es lloga sencera, com també Can Toni, o El Porxo de Can Baixeres, i ca la Xica. A dalt del Coll Formic hi ha un restaurant ben típic, i unes vistes de fàbula. Passat el Collformic, al Brull, hi ha un altre bon restaurant: El Castell. Encara més al cor del massís, lluny ja de Sant Esteve teniu Viladrau, on fan la famosa fira de la Castanya. Allà trobareu també molts bons allotjaments, com ara L’Hostal de la Glòria que és un clàssic. També és preciós La Coromina. Hi ha cases rurals boniques, com el  Mas Vilarmau o la Magnolia blanca. Santa Maria de Palautordera, al Montseny, està de festa, aprofiteu-ho.

¿No os suena San Proget?. A nosotros tampoco nos sonaba nada hasta que fuimos al pueblo de Santa Maria de Palautordera, al pie del Montseny, cerca de Sant Celoni. Allí hacen la fiesta mayor pequeña, la de invierno, en honor de su patrón, que es San Proget. Se llega sin pérdida si cogéis la carretera BV-5301, la que va hacia Montseny, desde la carretera de Granollers a Girona, la C-35. La salida más cercana de la autopista AP7 es la de Sant Celoni. Una vez fuera de la autopista hay que ir en dirección Granollers un par de kms. hasta encontrar el cruce de Palautordera, bien indicado. Este fin de semana, Santa María ofrece a las familias una serie de actos interesantes, como bailes, conciertos, actividades infantiles, teatro, pasacalles y una popular muestra de cocina, entre otros. Vean el programa completo en la web municipal. Palautordera no tiene grandes atractivos turísticos. Es un pueblo grande, con una iglesia típica y una ermita del XVIII, el Remedio, pero vale la pena ir a pasar los días de la fiesta mayor de invierno por los actos programados y para disfrutar del magnífico paisaje invernal que ofrece el Parque Natural del Montseny, que es uno de los más bellos de Cataluña. Prados y bosques, ríos, arroyos, fuentes y lavaderos, caminos y pistas, en un terreno llano como la palma de una mano, invitan a paseos a pie o en bici. También puede ir a lugares increíblemente bellos, como el pueblecito de Montseny, que da acceso a Fontmartina, en el Turó de l’Home y otros pueblos pequeños, como Fogars de Montclús o Campins, en el macizo del Montseny, que ahora estará nevado. Pueden subir a Collformic, espléndido mirador, y de ahí subir al Matagalls, si os gusta caminar, o bajar con el coche hasta el Brull, explanada simpática, ya en Osona. Para comer, en esta zona, siempre vamos al La Vall del Montseny, un restaurante grande, casero, de toda la vida. Carta y menú bien de precio. Para dormir, en San Esteban, pueblo vecino, tienen un hotelito rural de madera, naturista, para hacer salud: el Om. También muy bonito es el Hotel Can Vila, recientemente reformado, que pertenece a la hípica. Muchos hoteles y restaurantes en Sant Celoni, centro de servicios del Montseny. Citaremos el Suizo, un hotel de siempre, con habitaciones sencillas e interiores de época. Más modernito, alegre, divertido, funcional y joven, es el Hotelet. De categoría estratosférica Can Fabes, restaurante de Michelin, y habitaciones de Relais & Chateaux. Un lujo asiático, fuera del alcance de los simples mortales. También muchos restaurantes y alojamiento en el pequeño pueblo de Montseny, ya dentro del parque natural. Allí está el clásico Hotel Sant Bernat donde puede dormir, y comer. Can Barrina es un bonito hotelito con encanto, en la carretera de Coll Formic mismo. L’Ou de Reig es un hostalet sencillo y casero. No lejos, se encuentra la casa rural Can Toni, o Can Baixeres. En el Coll Formic hay un restaurante muy típico, y unas vistas de fábula. Pasado Collformic, en el Brull, hay otro buen restaurante: El Castell. Aún más en el corazón del macizo, lejos ya de San Esteban tienen Viladrau, donde hacen la famosa feria de la Castaña. Allí encontrarán también muy buenos alojamientos, tales como El Hostal de la Gloria que es un clásico. También es precioso La Coromina. Hay casas rurales bonitas, como el Mas Vilarmau o Magnolia blanca. Nieve en Santa Maria de Palautordera, en el Montseny, ¡aprovechad!.

Festa d’hivern a Premià


A la majoria de pobles i ciutats s’hi celebra a mitjans de febrer, el carnaval. Al bonic poble costaner del Maresme de Premià de Mar també. I allà coincideix amb la seva Festa Major Petita o d’Hivern, fet que la fa especialment celebrada i interessant. El programa de festes és realment prou complert i te a Sa Majestat el Rei Carnestoltes, aquí anomenat Primilià, com a eix. La gresca comença el Dijous Gras i s’acaba el Dimecres de Cendra. El dijous doncs, toca rebuda a Carnestoltes, a les 17.30 hores, a la plaça dels Països Catalans. Continua el pregó, berenar amb botifarra d’ou i animació infantil. Menjar i ballar. Comencem bé. Divendres poca cosa, res per infants: un sopar amb ball a les 21.00 hores, al Centre l’Amistat. Orquestra de les d’abans. El Dissabte a les 19.00 hores, al Centre l’Amistat, arriben els Penjaculpes. Un espectacle molt tradicional a Premià. Aquests personatges van llegint els versos satírics, entre vídeos, riure i música. En sortir trobareu un got de brou calentet per a tothom. La nit de dissabte tabalada pels carrers de la vila i ball de nit, a les 23.30 hores, al Centre l’Amistat. Un gran ball de Carnaval amb concurs de disfresses, preus populars. Diumenge és el dia més fort. A migdia davant del Centre l’Amistat, o dins si plou, rua!. Una bestial cercavila fins a la plaça dels Països Catalans, disfressats i amb tabalers i animació.  A les 13 hores, a la plaça dels Països Catalans o dins l’Amistat si plou, ball de Gitanes. Seguidament música en directe del grup La Coixinera. A la tarda, a les 17.00 hores, sortint de la plaça Joan Corominas, gran rua, amb concurs de comparses. El dimecres de cendra a les 17.30 hores, a la plaça dels Països Catalans, testament del Carnestoltes, foguera i cremada del Primilià. Porteu la sardina!. De cartró, per cremar-la. Encén la foguera la Vella Quaresma. Us recomanem vivament que feu els escassos 15 kms. de Barcelona a Premià de Mar.  Teniu també la possibilitat d’accedir-hi en tren de rodalies de la línia R-1. Un tren cada quinze minuts. Fàcil en cotxe, per la C-32, en direcció a Mataró. Si us cal dinar hi ha molts bons restaurants, que fan bona cuina marinera, com ara l´Ona o El Paller, una mica a les afores, al Torrent Malet, 10, tel. 937 524 168. També La Cuineta, un petitó amb encant a la plaça nova,tel. 937 523 717. O el Tramuntana, el Poc a Foc o el Nou Set. Més lluny del mar, a la muntanyeta teniu el Sant Antoni, amb una bona brassa.

En la mayoría de pueblos y ciudades se celebra, a mediados de febrero, el carnaval. En el bonito pueblo costero del Maresme de Premià de Mar también. Y allí coincide con su Fiesta Mayor Pequeña o de Invierno, lo que lo hace especialmente celebrado e interesante. El programa de fiestas es realmente bastante completo y tiene a Su Majestad el Rey Carnaval, aquí llamado Primiliano, como eje. La juerga empieza el Jueves Lardero y se acaba el Miércoles de Ceniza. El jueves pues, toca recibirlo a las 17.30 horas, en la plaza de los Països Catalans. Continúa el pregón, merienda con butifarra de huevo y animación infantil. Comer y bailar. Empezamos bien. Viernes poca cosa, nada para niños: una cena con baile a las 21.00 horas, en el Centro la Amistad. Orquesta de las de antes. El Sábado a las 19.00 horas, en el Centro la Amistad, llegan los Penjaculpes. Un espectáculo muy tradicional en Premià. Estos personajes van leyendo los versos satíricos, entre vídeos, reír y música. Al salir encontraréis un vaso de caldo calentito para todos. La noche del sábado tabalada por las calles de la villa y baile de noche, a las 23.30 horas, en el Centro la Amistad. Un gran baile de Carnaval con concurso de disfraces, a precios populares. Domingo es el día más fuerte. A mediodía ante el Centro la Amistad, o dentro si llueve, rúa. Pasacalles hasta la plaza de los Països Catalans, disfrazados y con tamborileros y animación. A las 13 horas, en la plaza de los Països Catalans o dentro la Amistad si llueve, baile de Gitanes. Seguidamente música en directo del grupo La Coixinera. Por la tarde, a las 17.00 horas, saliendo de la plaza Joan Corominas, gran rua, con concurso de comparsas. El miércoles de ceniza a las 17.30 horas, en la plaza de los Països Catalans, testamento del Carnaval, hoguera y quemada del Primiliano. Lleven la sardina. De cartón, para quemarla. Enciende la hoguera la Vella Cuaresma. Os recomendamos vivamente que hagais los escasos 15 kms. de Barcelona hasta Premià de Mar. Tienen también la posibilidad de acceder en tren de cercanías de la línea R-1. Un tren cada quince minutos. Fácil en coche, por la C-32, en dirección a Mataró. Si necesitais comer hay muchos y buenos restaurantes, que hacen buena cocina marinera, como la Ola o El Pajar, un poco a las afueras, en el Torrent Malet, 10, tel. 937524168. También La Cocinita, uno pequeñito con encanto en la plaza nueva, tel. 937523717. O Tramuntana. Más lejos del mar, en la montaña tienen el San Antonio, con una buena brasa.

Opera i castanyada al Brull


Ja us hem recomanat una sortida al Montseny altres vegades, sobretot a la tardor. I molts cops, el lloc escollit ha estat el magnífic paratge de Sant Martí del Brull. Ara ho fem de nou, tot i que som conscients que la proposta és poc familiar, sobretot per a les famílies amb infants petits, perquè és el dissabte vinent, i tard, a la nit. Es tracta de pujar a El Brull al bell mig del Parc Natural del Montseny, a passar una estona agradable escoltant música clàssica i menjant castanyes torrades, en un ambient amical, com sempre que la cita la signen els responsables del projecte anomenat “Viu el Parc”. Doncs bé, es tracta d’un espectacle anomenat “Retalls d’òpera”, que interpreten els components de Pols d’estels, en el marc incomparable de l’església romànica de Sant Martí del Brull. Tot seguit, en acabar el concert, hi haurà una castanyada popular. Cal reservar al telèfon de l’ajuntament de El Brull, que trobareu a la seva web. Hi podeu arribar fàcilment per la C-17, en direcció Vic i girar cap a Seva a l’arribar a Tona. Des de Seva seguirem la carretera que porta al Coll Formic. O podeu pujar des de Granollers i Sant Celoni cap al Coll Formic, i baixar cap a Seva. Al Brull hi trobareu la seva gran plana de gespa verda, preciosa, amable, amb l’esglèsia del concert al mig. I, dalt d’un petit turó, les restes del castell. També hi ha l’ajuntament i un restaurant que us recomanem: El Castell.  Telf. 938 840 063.  Ara, la natura estarà maravellosa, amb tots els colors de la tardor. I potser hi haurà bolets!. Per aquestes raons us recomanem que hi aneu a passar el dia. El Parc Natural del Montseny bé s’ho mereix. Els vostres fills i filles s’ho passaran molt bé. Bosc, camp per jugar i còrrer. Acabareu tard, i viatjareu de nit, però l’endemà és diumenge. O bé quedeu-vos-hi el cap de setmana sencer, prop del Brull, en un dels molts bons allotjaments que hi ha. A dalt del Coll Formic hi ha un restaurant ben típic, i unes vistes de fàbula. Podeu pujar al Matagalls des d’allà. Ruta apte per a tots els públics, ja que comença a 1.145 mts. d’alçada. És llarga, 2 o 3 hores segons edat i pràctica, però no mata i és molt segura. Planera, sense pèrdua. Només cal seguir el camí. A Sant Marçal, (s’hi arriba anant per Seva a Viladrau, i d’allà agafant la carretera que va a Sant Celoni, hi ha la capella i l’hostalet del mateix nom.  Baixant del Brull cap a Palautordera, per Coll Formic avall, hi ha el clàssic Hotel Sant Bernat on podeu dormir, i menjar. Can Barrina és un bonic hotelet amb encant, a la carretera de Coll Formic mateix. L’Ou de Reig és un hostalet senzill i casolà. No lluny, trobareu la casa rural El Baiés, es lloga sencera, com també Can Toni, o El Porxo de Can Baixeres, i ca la Xica. A Viladrau trobareu també molts bons allotjaments, com ara L’Hostal de la Glòria que és un clàssic. També és preciós La Coromina. Hi ha cases rurals boniques, com el  Mas Vilarmau o la Magnolia blanca. Si només voleu dinar a Viladrau, i bé de preu, nosaltres ho hem, i bé, a La Fonda del Racó. (Imatge extreta de http://www.viuelparc.org/montseny/anovembre.php).

Ya os hemos recomendado una salida al Montseny otras veces, sobre todo en otoño. Y muchas veces, el lugar escogido ha sido el magnífico paraje de Sant Martí del Brull. Ahora lo hacemos de nuevo, aunque somos conscientes de que la propuesta es poco familiar, sobre todo para las familias con niños pequeños, porque es el próximo sábado, y tarde, por la noche. Se trata de subir a El Brull en el corazón del Parque Natural del Montseny, a pasar un rato agradable escuchando música clásica y comiendo castañas asadas, en un ambiente amigable, como siempre que la cita la firman los responsables del proyecto denominado “Vive el Parque “. Pues bien, se trata de un espectáculo llamado “Recortes de ópera”, que interpretan los componentes de Polvo de estrellas, en el marco incomparable de la iglesia románica de Sant Martí del Brull. A continuación, al finalizar el concierto, habrá una castañada popular. Es necesario reservar en el teléfono del ayuntamiento de El Brull, que encontraréis en su web. Podéis llegar fácilmente por la C-17, en dirección Vic y girar hacia Seva al llegar a Tona. Desde Seva seguiremos la carretera que lleva al Coll Formic. O se puede subir desde Granollers y Sant Celoni hacia el Coll Formic, y bajar hacia Seva. En el Brull encontrarán una gran llanura de césped verde, preciosa, amable, con la iglesia del concierto en el medio. Y, sobre una pequeña colina, los restos del castillo. También está el ayuntamiento y un restaurante que os recomendamos: El Castillo. Telf. 938 840 063. Ahora, la naturaleza estará maravillosa, con todos los colores del otoño. ¡Y puede que haya setas!. Por estas razones les recomendamos que vayan a pasar el día. El Parque Natural del Montseny bien lo merece. Sus hijos e hijas lo pasarán muy bien. Bosque, campo para jugar y correr. Acabaréis tarde, y viajaréis de noche, pero al día siguiente es domingo. O bien quedaos el fin de semana entero, cerca de El Brull, en uno de los muchos buenos alojamientos que hay. Arriba del Coll Formic hay un restaurante muy típico, y unas vistas de fábula. Pueden subir al Matagalls desde allí. Ruta apta para todos los públicos, ya que empieza a 1.145 mts. de altura. Es larga, 2 ó 3 horas según edad y práctica, pero no mata y es muy segura. Llana, sin pérdida. Sólo hay que seguir el camino. En Sant Marçal, (se llega yendo por Seva a Viladrau, y de allí tomando la carretera que va a Sant Celoni, está la capilla y el hostalet del mismo nombre. Bajando de El Brull hacia Palautordera, por Coll Formic hacia abajo, está el clásico Hotel San Bernat donde puede dormir, y comer. Can Barrina es un bonito hotelito con encanto, en la carretera de Coll Formic mismo. L’Ou de Reig es un hostalet sencillo y casero. No lejos, encontrarán la casa rural El Bayés, que se alquila entera, como Can Toni, o Can Baixeres. En Viladrau encontrarán también muy buenos alojamientos, como El Hostal de la Gloria que es un clásico. También es precioso La Coromina. Hay casas rurales bonitas, como el Mas Vilarmau o Magnolia blanca. Si sólo desean comer en Viladrau, y bien de precio, nosotros lo hemos hecho siempre, y bien, en La Fonda del Rincón. (Imagen extraída de http:/ / http://www.viuelparc.org / montseny / anovembre.php).

Les Agudes


Les Agudes és un dels cims més alts del Massís del Montseny, a més de ser el més escenogràfic, el més agut, el més bonic i el més escarpat. La vista des de dalt de les Agudes és senzillament bestial. En un dia clar res no estorba la visió panoràmica de tot el Pirineu, el mar fins Mallorca, i les grans planes d’Osona i el Vallés. És un pic que domarà a la família la sensació d’haver pujat l’Everest, per poc esforç. Un cim que, amb el seu munt de pedres, amb alguna clapa de neu a la primavera, us farà sentir muntanyencs i exploradors sense haver caminat massa estona.  Aquesta ruta d’ascensió es pot fer en cotxe fins allà on us deixin els guardes forestals. Dependrà del dia, festius més malament, i també de l’hora i de la quantitat de vehicles que ja siguin dalt. De tota manera el darrer tram fins al Turó de l’Home, i la pujada final a les Agudes sempre caldrà fer-la a peu. Hi ha moltes maneres de fer l’esxcursió, i això us permetrà diversos circuïts de pujada i baixada, amb nombrosos alicients: vistes, miradors, boscos variats… Pugeu per la que més us agradi, i baixeu per la que us faci més gràcia. Totes són molt boniques. Nosaltres aniríem desde Barcelona, o de Girona, fins a la sortida 11 de l’autopista A-7, i entraríem a la població de Sant Celoni. Aquí només cal seguir les indicacions cap a Santa Fe per la carretera BV-5114. Poc abans d’arribar, a uns 2 kms. i quan ja sou dins la Vall de Santa Fé, vigileu a mà esquerra una pista asfaltada, estreta, que anuncia el Turó de l’Home. Aneu parant per admirar la natura, i arribats al coll, les panoràmiques des dels miradors existents. Bon aparcament. Si heu tingut sort us deixaran arribar fins l’aparcament que hi ha a la falda assolellada del Turó de l’Home, no lluny del seu cim i de l’observatori.  El Turó de l’Home amb 1706 m. d’altitud és el punt més alty del Montseny, però el cim sembla un prat de vaques, amb edificacions i antenes. Molt poc alpí. D’allà mateix surt un camí que en una mitja hora llarga, o una hora, us portarà a les Agudes. Per tornar caldrà refer el camí fins el cotxe, i podeu baixar per la vessant de solei cap al càmping de Fontmartina, molt bonic, amb grans prats per jugar els infants i zones de picnic, o bé cap al poble de Montseny, i les seves cèlebres piscines, i agafar la carretera BV-5301, per anar a Sant Esteve de Palautordera. Si preferiu desfer camí, i retorneu a Santa Fe, trobareu allà el centre d’interpretació del Parc Natural del Montseny, amb bonics audiovisuals, i tota mena de serveis. Si algú es fa càrrec del cotxe, i us fa de taxista voluntari, podeu potser baixar de les Agudes per la via nord, cap a Sant Marçal, bonica ermita i hotelet rural, o cap a l’àrea recreativa de Passavets, a la carretera BV-5114. Atenció: itinerari de baixada molt ràpid, bonic i espectacular, però perillós. Hi ha una tartera. Podeu dinar de picnic a molts llocs: Santa Fe, Sant Marçal, Passavets, Fontmartina… També hi ha molt bons restaurants. Us recomanem perquè els hem provat, La Terrassa de Campins, a l’entrada del poble, a la mateixa carretera de Sant Celoni a Santa Fé (BV-5114), Tel: 938 47 53 29. Aparcament fàcil. Dins Campins mateix, el Maria Rosa. A Santa Fe teniu l’Hotel Santa Fe, Tel: 938 47 50 11, antic i acollidor, amb bona cuina, i l’Avet Blau. Més enllà, en un paratge idílic, el HUSA Sant Marçal, en un antic monestir. També hi ha el clàssic Hotel Sant Bernat on podeu dormir, i menjar, o bé Can Barrina, que és un bonic hotelet amb encant. Tots ells a la carretera de Coll Formic mateix. L’Ou de Reig és un hostalet senzill i casolà del poble de Montseny. Si voleu passar un cap de setmana molt més natural, llavors probeu al càmping de Fontmartina, o al Les Illes. També podeu dormir molt bé en alguna casa rural de la zona: El Porxo de Can Baixeres, o bé la casa rural El Baiés, que es lloga sencera, com també ho fa Can Toni, i ca la Xica. Bona excursió pel Montseny!.

Les Agudes es una de las cimas más altas del Macizo del Montseny, además de ser el más escenográfico, el más agudo, el más bonito y el más escarpado. La vista desde lo alto de las Agudes es sencillamente bestial. En un día claro nada estorba la visión panorámica de todo el Principado, el mar hasta Mallorca, y las grandes llanuras de Osona y el Vallés. Es un pico que dará a vuestra familia la sensación de haber subido el Everest, con poco esfuerzo. Una cumbre que, con su montón de piedras, con alguna mancha de nieve en primavera, les hará sentir montañeros y exploradores sin haber caminado demasiado tiempo. Esta ruta de ascensión se puede hacer en coche hasta donde le dejen los guardas forestales. Dependerá del día, los festivos está peor, y también de la hora y de la cantidad de vehículos que estén arriba. De todas formas el último tramo hasta el Turó de l’Home, y la subida final a las Agudes siempre habrá que hacerlos a pie. Hay muchas maneras de hacer el excursió, y les daremos varios circuitos de subida y bajada, con numerosos alicientes: vistas, miradores, bosques variados … Subid por la ruta que más os guste, y bajad por la que os haga más gracia. Todas son muy bonitas. Nosotros iríamos desde Barcelona, ​​o de Girona, hasta la salida 11 de la autopista A-7, y entraríamos en la población de Sant Celoni. Aquí sólo hay que seguir las indicaciones hacia Santa Fe por la carretera BV-5114. Poco antes de llegar, a unos 2 kms. y cuando ya se está dentro del Valle de Santa Fé, vigilad a mano izquierda una pista asfaltada, estrecha, en que anuncia el Turó de l’Home. Vayan parando para admirar la naturaleza, y llegados al col, vean las panorámicas desde los miradores existentes. Buen aparcamiento. Si han tenido suerte les dejarán llegar hasta el aparcamiento que hay en la falda soleada del Turó de l’Home, no lejos de su cima y del observatorio. El Turó del Hombre con 1706 m. de altitud es el punto más alto del Montseny, pero la cumbre parece un prado de vacas, con edificaciones y antenas. Muy poco alpino. De allí mismo sale un camino que, en media hora larga, o una hora, les llevará a Les Agudes. Para volver habrá que rehacer el camino hasta el coche, y pueden bajar por la ladera de solana hacia el camping de Fontmartina, muy bonito, con grandes prados para jugar los niños y zonas de picnic, o bien hacia el pueblo de Montseny, y sus célebres piscinas, y coger la carretera BV-5301, para ir a Sant Esteve de Palautordera. Si prefieren deshacer camino, regresarán a Santa Fe, y encontrarán allí el centro de interpretación del Parque Natural del Montseny, con bonitos audiovisuales, y todo tipo de servicios. Si alguien se hace cargo del coche, y les hace de taxista voluntario, pueden tal vez bajar de las Agudes por la vía norte, hacia Sant Marçal, bonita ermita y hotelito rural, o hacia el área recreativa de Passavets, en la carretera BV-5114. Atención: itinerario de bajada muy rápido, bonito y espectacular, pero peligroso. Hay una tartera. Pueden comer de picnic en muchos lugares: Santa Fe, Sant Marçal, Passavets, Fontmartina … También hay muy buenos restaurantes. Os recomendamos los que hemos probado, como La Terraza de Campins, en la entrada del pueblo, en la misma carretera de Sant Celoni a Santa Fe (BV-5114), Tel: 938 47 53 29. Aparcamiento fácil. Dentro Campins mismo, el María Rosa. En Santa Fe tienen el Hotel Santa Fe, Tel: 938 47 50 11, antiguo y acogedor, con buena cocina, y el Abeto Azul. Más allá, en un paraje idílico, el HUSA Sant Marçal, en un antiguo monasterio. También está el clásico Hotel San Bernat donde se puede dormir, y comer, o bien Can Barrina, que es un bonito hotelito con encanto. Todos ellos en la carretera de Coll Formic mismo. L’Ou de Reig es un hostalet sencillo y casero del pueblo de Montseny. Si quieren pasar un fin de semana mucho más natural, entonces prueben el camping de Fontmartina, o el Les Illes. También pueden dormir muy bien en alguna casa rural de la zona.

Corpus a Ripollet


Ripollet del Vallés és una població de l’àrea metropolitana de Barcelona. La trobareu ben aviat si agafeu l’autopista C-58 cap a Sabadell i Terrassa. Acabat de passar el nús de la Trinitat, quan comencem a baixar cap a la plana, trobarem la sortida. A mà dreta Ripollet, a mà esquerra Cerdanyola. A Ripollet, ja fa uns anys, varen decidir recuperar la festivitat del Corpus, traslladant-la a un dels diumenges de juny. I varen decidir guarnir els carrers de catifes de flors participatives, com les que es fan a altres lloc del nostre país, algunes de tanta anomenada com les d’Arbúcies, o les de Sitges. Avui dia a Ripollet, el Corpus és ja una festa consolidada, d’arrel religiosa i popular, que es concreta en l’elaboració de catifes de flors, pels carrers del nucli antic, i una missa seguida d’una lluïda processó. Les catifes es fan amb la col·laboració de tothom, del poble o forester. Però si realment esteu interessats en fer-les, us caldrà matinar, ja que comencen a les 8 del matí. A les 12 del migdia s’inauguren i les pot visitar la gent. Sovint s’afegeixen a la festa colles i grups folklòrics tradicionals, com ara trabucaires, falcons, gegants o castellers. És habitual que hi hagi una cercavila. A la tarda, qui vulgui, pot assistir a una missa solemne a l’església parroquial de Sant Esteve, que acaba, ja de vespre, amb una processó de Corpus com les antigues, amb custòdia i tot. Arqueologia religiosa pura. Durant tot el dia es pot veure el tradicional “ou com balla’ al pati de l’absis de l’esglèsia, entrada pel carrer Nou. Tot i que Ripollet no és cap destí turístic creiem que podeu passar una bona matinal, o la tarda, entretinguts. Si decidiu passar-hi el dia, llavors us recomanem fer un volt pel nucli antic. L’església de Sant Esteve, que fou romànica, és un compendi d’art de tota època, amb una portalada renaixentista del XVII. El campanar, del XIX, és d’estil modernista. Els carrers del voltant, sinuosos, per on passarà la processó, amb la plaça de la Constitució i la plaça d’en Clos, mantenen un cert aire poblet rural, amb casetes de planta baixa. Des del carrer Nou, on hi ha l’ou com balla, podem baixar a la rambla de Sant Esteve i la rambla de Sant Jordi, el cor de la vila actual, lloc de passeig i tràfec. Per dinar us reconamem la Braseria Ripollet, carns a la llosa, cuina poderosa. O el més modern i informal El Centre. Al carrer Casanoves 29, hi ha l’Eulàlia, tel: 936.92.04.02. A la Rambla Sant Jordi, 46, teniu l’Egi, tel: 936.91.80.77. I fora del centre, al carrer Padró 1, el Resturant Sandacos, de molta anomenada. Tel: 936.91.57.57. Aquest diumenge: Ripollet!.

Ripollet del Vallés es una población del área metropolitana de Barcelona. La encontraréis rápido si cogéis la autopista C-58 hacia Sabadell y Terrassa. Acabando de pasar el nudo de la Trinidad, cuando ya empezamos a bajar, encontraremos la salida. A mano derecha Ripollet, a mano izquierda Cerdanyola. En Ripollet, ya hace unos años, decidieron recuperar la festividad del Corpus, trasladándola a uno de los domingos de junio. Y decidieron adornar las calles de alfombras de flores participativas, como las que se hacen en otros sitios de nuestro país, algunas de tanto renombre como las de Arbúcies, o las de Sitges. Hoy en día en Ripollet, el Corpus es ya una fiesta consolidada, de raíz religiosa y popular, que se concreta en la elaboración de alfombras de flores, por las calles del casco antiguo, y una misa seguida de una lucida procesión. Las alfombras se hacen con la colaboración de todos, del pueblo o forastero. Pero si realmente estáis interesados en hacerlas, necesitareis madrugar, ya que empiezan a las 8 de la mañana. A las 12 del mediodía se inauguran y las puede visitar la gente. A menudo se añaden a la fiesta grupos folclóricos tradicionales, como trabucaires, halcones, gigantones o castellers. Es habitual que haya un pasacalles. Por la tarde, quien así lo quiera puede asistir a una misa solemne en la iglesia parroquial de San Esteban, que acaba, ya anocheciendo, con una procesión de Corpus como las antiguas, con custodia y todo. Arqueología religiosa pura. Durante todo el día se puede ver el tradicional “ou com balla ‘en el patio del ábside de la iglesia, entrada por el carrer Nou. Aunque Ripollet no es destino turístico, creemos que se puede pasar una buena matinal, o la tarde , entretenidos. Si deciden pasar el día, entonces les recomendamos darse una vuelta por el casco antiguo. La iglesia de San Esteban, que fue románica, es un compendio de arte de toda época, con una portada renacentista del XVII. El campanario, del XIX, es de estilo modernista. Las calles de alrededor, sinuosas, por donde pasará la procesión, con la plaza de la Constitución y la plaza de Clos, mantienen un cierto aire pueblecito rural, con casitas de planta baja. Desde el carrer Nou, donde está el huevo que baila, podemos bajar a la rambla de Sant Esteve y la rambla de Sant Jordi, el corazón de la villa actual, lugar de paseo y trasiego. Para comer os recomendamos la Brasería Ripollet , carnes a la piedra, cocina poderosa. O el más moderno e informal El Centro. En la calle Casanovas 29, teneis el Eulalia, tel: 936.92.04.02. En la Rambla Sant Jordi, 46, tienen el Egi, tel: 936.91.80.77. Y fuera del centro, en la calle Padró 1, el Resturant Sandacos, de mucho renombre. Tel: 936.91.57.57.

Matagalls


El Matagalls és un cim mític. Una de les muntanyes més emblemàtiques de Catalunya, i una fita del massís del Montseny. Tot i no ser el cim més alt d’aquesta serralada, els seus 1.697 mts. els superen el Turó de l’Home i les Agudes, pel seu renom, pels seus paisatges, per les seves vistes i la seva significació és una sortida familiar necessària i imprescindible, sobretot per a famílies amb nois i noies ja grandets, i amants de l’esport i la muntanya. La pujada al Matagalls es pot fer des de dues bandes diferents, molt diferents. Si teniu un cotxe i un conductor, o conductora, que us faci el servei, podeu fer una xulíssima ruta, de les més boniques que es poden fer a casa nostra. La pujada més fàcil, i familiar, és la de Coll Formic. Aquest coll de muntanya està situat a la carretera BV-5301, que va de Sant Celoni, a l’autopista AP7, fins Seva i Tona, a la C-17, passant per Sant Esteve de Palautordera i el Brull. Es tracta de deixar el cotxe al coll mateix, amb bon aparcament, i un restaurant ben típic, i pujar des d’allà. Ruta apte per a tots els públics, ja que comença a 1.145 mts. d’alçada. És llarga, 2 o 3 hores segons edat i pràctica, però no mata i és molt segura. Planera, sense pèrdua. Només cal seguir el camí. Passareu per la masia de Sant Andreu de la Castanya i ja pujareu el cim, sempre allà, sempre visible. L’altra ruta puja des de la bellíssima vall del Tordera, a la font del seu naixement, a Sant Marçal, on hi ha la capella i l’hostalet del mateix nom. També hi ha bon aparcament. És un camí que surt de la mateixa ermita, arran de la font. Un camí molt més llarg, costerut, i difícil. Ara bé, anireu sempre entre frondosos boscos de faig i castanyer, amb avets i tot inclosos. Uns paratges bellíssims. Mai no veureu el cim, i el camí és més de tipus petit corriol. Arribareu finalment al magnífic i esponerós Coll Pregón, un dels més bonics paisatges del Montseny i del país. D’allà, ja sense pèrdua possible, assolireu el cim, amb la creu i l’altar on Mossén Cinto Verdaguer feu missa. Evidentment la ruta completa és una passada. Podeu sortir de Coll Formic i pujar descansats, per baixar a Coll Pregon i a Sant Marçal en una orgia de colors i de luxuria natural. O bé anar i tornar, des de Coll Formic, o si sou prou aventurers, des de Sant Marçal. També ideal per passar uns dies al Parc Natural del Montseny. A més de l’ermita de Sant Marçal, també hi ha el clàssic Hotel Sant Bernat on podeu dormir, i menjar. Can Barrina és un bonic hotelet amb encant, a la carretera de Coll Formic mateix. L’Ou de Reig és un hostalet senzill i casolà. No lluny, la casa rural El Baiés, es lloga sencera, com també Can Toni, o El Porxo de Can baixeres, i ca la Xica. Hi ha uns quants càmpings molt interessants. A nosaltres ens agrada molt el càmping de la Diputació a Fontmartina, on hem estat molt bé. Això sí, molt rural, molt bàsic, però molt natural. O bé al Les Illes, de gestió privada. A Viladrau, i al Brull, hi ha molts altres restaurants i allotjaments. Suggerim que mireu les entrades corresponents en aquest mateix bloc. El Montseny sempre acull!.

El Matagalls es una cima mítica. Una de las montañas más emblemáticas de Cataluña, y un hito del macizo del Montseny. Aunque no es la cumbre más alta de esta cordillera, sus 1.697 mts. los superan el Turó de l’Home y Les Agudes, por su renombre, por sus paisajes, por sus vistas y su significación es una salida familiar necesaria e imprescindible, sobre todo para familias con chicos y chicas ya mayorcitos, y amantes de el deporte y la montaña. La subida al Matagalls se puede hacer desde dos rutas diferentes, muy diferentes. Si tienen un coche y un conductor, o conductora, que os haga el servicio de taxista, se puede hacer una chulísima ruta, de las más bonitas que se pueden hacer en este país. La subida más fácil, y familiar, es la de Coll Formic. Este puerto de montaña está situado en la carretera BV-5301, que va de Sant Celoni, en la autopista AP7, hasta Seva y Tona, en la C-17, pasando por Sant Esteve de Palautordera y el Brull. Se trata de dejar el coche en el cuello mismo, con buen aparcamiento, y un restaurante muy típico, y subir desde allí. Ruta apto para todos los públicos, ya que comienza a 1.145 mts. de altura. Es larga, 2 ó 3 horas según edad y práctica, pero no mata y es muy segura. Llana, y sin pérdida. Sólo hay que seguir el camino. Pasarán por la masía de Sant Andreu de la Castaña y ya subiréis directamente a la cima, siempre allí, presente, siempre visible. La otra ruta sube desde la bellísima valle del Tordera, justo desde la fuente de su nacimiento, en Sant Marçal, donde está la capilla y el hostalillo del mismo nombre. También hay buen aparcamiento. Es un camino que sale de la misma ermita, al lado de la fuente. És un camino mucho más largo, empinado y difícil. Ahora bien, iréis siempre entre frondosos bosques de haya y castaño, con abetos y todo incluidos. Unos parajes bellísimos. Nunca se verá la cima, y ​​el camino es más de tipo pequeño sendero. Llegarán finalmente el magnífico Coll Pregón, uno de los más bonitos paisajes del Montseny y del país. De allí, ya sin pérdida posible, alcanzaréis la cima, con la cruz y el altar donde Mossén Cinto Verdaguer dijo una misa. Evidentemente la ruta completa es una pasada. Pueden salir de Coll Formic y subir descansados, para bajar a Coll Pregon y Sant Marçal en una orgía de colores y de lujuria natural. O bien ir y volver, desde Coll Formic, o si es suficiente aventureros, desde Sant Marçal. También ideal para pasar unos días en el Parque Natural del Montseny. Además de la ermita de Sant Marçal, también está el clásico Hotel Sant Bernat donde poder dormir, y comer. Can Barrina es un bonito hotelito con encanto, en la carretera de Coll Formic mismo. Ou de Reig es un hostalet sencillo y casero. No lejos, la casa rural El Baiés, se alquila entera, como Can Toni. Hay unos cuantos campings muy interesantes. A nosotros nos gusta mucho el camping de la Diputaciónde Fontmartina, donde hemos estado muy bien. Eso sí, muy rural, muy básico, pero muy natural. En el pueblo de Montseny, o en el Brull y Viladrau hay muchos otros restaurantes y alojamientos. Sugerimos que vean las entradas correspondientes en este mismo blog.