Matera


Us diem de veritat que mai no havíem vist una cosa igual. una vila medieval, i barroca, tan bonica i ben conservada com Matera, a la Basilicata, a Itàlia. Però no es tracta només d’això. El fet és que aquesta ciutat troglodita, enfilada damunt tres turons dominant un riu encaixonat, feta tota ella de roca blanca, és al·lucinant, com d’un altre món. No ens estranya que si hagin rodat un munt de pel·lícules de ciència ficció. Sembla un planeta desconegut. Dotzenes d’esglésies barroques, presidides per la catedral, bellíssimes, algunes excavades a la roca com les del barri de San Pietro Caveoso. Palaus i cases nobles, carrers i carrerons, arcades, passadissos, voltes, miradors, vistes increibles… Matera és molt difícil d’explicar amb paraules, s’ha de veure, i s’ha de viure.

Vam dormir a la ciutat per poder gaudir de l’aventura i l’espectacle de recórrer-la de nit. Valia la pena. Ens vam allotjar en un lloc molt agradable i simpàtic. Un apartament anomenat Pane e Amore, magnífic de totes totes, al costat d’un pàrquing públic i a dues passes dels Sassi, les famoses cases coves de Matera que ja us hem citat abans. Net, polit al mínim detall, acollidor… Us recomanem aquest lloc si us decidiu a visitar aquesta ciutat espectacular, impactant, on pensareu que heu viatjat al regne de la fantasia o d’una pel·lícula de la guerra de les galaxies. Havent vist fins el darrer racó podeu anar a sopar al restaurant La Pignata, una osteria molt xula on es menja de fábula i, en acabar tornar a recórrer els carrers de la vila.

Matera és patrimoni de la humanitat de la UNESCO i el 2019 capital cultural europea. Dos bones raons per programar un viatge a la Basilicata i la Puglia, a la bota d’Itàlia, per veure Matera, però també Altamura, Alberobello i els seus trulli, Otranto, Gallípoli, Tarento, Bari, Brindisi o Polignano al Mare, o les seves platges de sorra blanca, penya-segats dorats amb el mar blau, balu cel, blavíssim, als seus peus.

    

Matera, ciudad patrimonio de la humanidad, no parece de este mundo. Sus Sassi, casas cueva, horadadas en la roca blanca parecen sacadas de una película de ciencia ficción. Recorrer sus calles, pórticos, arcos, escaleras, miradores… nos lleva al pasado, a la edad media. Visitar sus magníficas iglesias barrocas, algunas trogloditas, colma el espíritu. Vale la pena el viaje a la bota italiana, a la Basilicata, con sus ciudades bien cuidadas, sus playas de arena blanca y mar azul cielo para ver Matera.

Anuncis

Cefalú


cefalu

Cefalú és una bonica ciutat, molt turística, potser la més plena de turistes de Sicilia, si deixem de banda Taormina, situada a la ruta entre Palerm i Messina, al nord de l’illa, just a mig camí. És una parada inevitable, perquè és preciosa. Però està impossible. Impossible aparcar, difícil entrar-hi… massa gent. I malgrat tot no us la podeu perdre. Te una platja bellíssima, llarga i, al final, tancant la perspectiva, teniu la vila de Cefalú enfilada dalt d’un turó abocat al mar, amb la catedral sobresortint entre els terrats de les cases. Potser haureu de fer cua al sortir de l’autopista i també en entrar a la ciutat per la carretera general. Una bon idea pot ser aparcar en un dels pàrquings prop de la platja, encara que la majoria estan força lluny del centre i no son més que grans extensions de terreny sorrenc sense cap servei. Però si el que voleu fer primer és banyar-vos és una bona alternativa. Cobren un preu fixe per dia, no molt car. També hi ha un pàrquing públic prop de l’estació, i uns quants de privats, realment pocs. El casc antic és peatonal. No s’hi pot entrar en cotxe ni en broma. Carrers estrets, sovint amb escales ho desaconsellen. També podeu aparcar al port nou, just a l’altra costat del penyal que suporta el poble, però teniu un parell de kms. caminant fins el duomo. Dit tot això, els carrers de Cefalú respiren mediterrània en estat pur, cases blanques, preciós. I la platja és pura meravella, aigua neta, blau turquesa, d’ensomni. I el duomo, d’estil normand, és guapíssim i conserva uns mosaics fantàstics. El front de mar de la vila és esplèndid, amb les cases de pedra, i la muralla, reflectint-se en les aigües del Tirrè. I el carrer principal, anomenat Corso Ruggero està ple de palaus i esglésies renaixentistes i barroques. No us podeu perdre, de cap manera, Cefalú si aneu a fer un volt per Sicília. Per dinar us aconsellarem bons llocs, tots al casc antic que és el què coneixem. La Locanda del Marinaio, bon restaurant de peix i d’especialitats sicilianes i italianes, és recomanable. Està al carrer Porpora 5. Molt bé Le Brace, fabulós, dels millors de l’illa. Al carrer d’accés al barri antic, Via 25 Novembre 1856, número 10. Una mica més enllà teniu, al número 17, Le Chat Noir, bo també. Al front de mar teniu Il covo del Pirata, a la Via Vittorio Emanuele, 59. I al Lungomare, a la platja, allunyats del centre, però prop d’on potser haureu aparcat, hi ha Al Gabbiano, molt bonic, clàssic, Lungomare Giuseppe Giardina, 17. I a tocar el popular i desenfadat Da Nino, típic restaurant de platja.

Cefalú es uno de los pueblos más visitados por los turistas en Sicilia. Su frente marítimo, su playa, larga y dorada, con el peñon que aguanta la villa medieval sobre el agua es delicioso. Cierto que está imposible de coches y gente, que hareis cola para entrar y salir, y que no aparcareis fácilmente. Pero os emocionaran sus largas playas, sus murallas frente al mar, su catedral normanda del siglo XII, la calle principal del casco viejo donde se alinean iglesias barrocas y palacios, el puerto viejo o la Porta de Pescara, una de las puertas del siglo XVII. Admirad el Duomo, con sus mosaicos, el monasterio de Santa Caterina, ahora ayuntamiento, el Palacio Episcopal i el palacio Piraino. Recorred sin prisa las estrechas callejuelas medievales empedradas hasta encontrar el mar o la catedral. No dejeis de ver Cefalú, aunque esté llena a rebosar de viajeros. Lo merece, es muy bonita.

Winchester


Anglaterra no només és Londres, tot i que Londres sigui la fita més codiciada d’Anglaterra, i del Regne Unit, i potser de tota Europa. Però Anglaterra és també la seva campinyia suau, de turons arrodonits plens d’arbres, i rius cabalosos, sota la pluja impenitent. I també son les seves fantàstiques catedrals normandes, llargues, impressionants, de pedra desgastada pel pas dels segles. Estan situades sovint en maravellosos pobles, viles i ciutats petites, que conserven encara tot l’aire britanic i tot l’esplendor de l’edat mitjana. Estan situades, per exemple, en localitats tan magnífiques com Winchester, una joia portada directament al segle XXI des dels temps en que Robin Hood corria pels camins anglesos. És un plaer, i una lliçó d’història a l’aire lliure, passejar pels carrers medievals del centre de Winchester. Admirar les seves cases amb entramats de fusta, els seus palaus, torres, i restes de muralles. Xafardejar les boniques botigues del seu carrer major, que serpenteja al cor de la vila. I el plaer més gran és accedir al parc que envolta la seva magnífica catedral gòtica, recinte de pau, amb la gespa, els arbres centenaris. Cal contemplar una estona aquesta increible estructura estirada al mig del prat que l’envolta. Els seus pilars, les torres, els contraforts, les vidrieres… per arribar-nos a la porta, entrar i gaudir de la prerspectiva al·lucinant de la nau llarga i estreta, alta, elevada, al cel com una plegaria ruda, feta de pedra. Com Exeter, Lincoln, Wells, Ely, Salisbury, la seva veïna, com totes les catedrals angleses, us assegurem que hi ha quelcom d’excels en aquestes obres humanes amb vocació celestial. Com celestial és el millor restaurant de la vila, el Chesil Rectory. Per a butxaques preparades. També molt bé el The Black Rat. Més econòmics, els restaurants i pizzeries de cadena, com ara els Prezzo o els Loch Fyne, especialistes en peix. Un hotelet tradicional i comfortable per dormir molt bé: el Old Vine. Bon restaurant també. Winchester és aquella Anglaterra rural que sempre havíeu imaginat!.

Inglaterra no sólo es Londres, aunque Londres sea el hito más codiciado de Inglaterra, y del Reino Unido, y quizás de toda Europa. Pero Inglaterra es también su campiña suave, de cerros redondeados llenos de árboles, y ríos caudalosos, bajo la lluvia impenitente. Y también son sus fantásticas catedrales normandas, largas, impresionantes, de piedra desgastada por el paso de los siglos. Están situadas a menudo en maravillosos pueblos, villas y en ciudades pequeñas, que conservan aún todo el aire británico y todo el esplendor de la Edad Media. Están situadas, por ejemplo, en localidades tan magníficas como Winchester, una joya llegada directamente al siglo XXI desde los tiempos en que Robin Hood corría por los caminos ingleses. Es un placer, y una lección de historia al aire libre, pasear por las calles medievales del centro de Winchester. Admirar sus casas con entramados de madera, sus palacios, torres, y restos de murallas. Cotillear en las bonitas tiendas de su calle mayor, que serpentea en el corazón de la villa. Y el placer más grande es acceder al parque que rodea su magnífica catedral gótica, recinto de paz, con el césped, los árboles centenarios. Hay que contemplar un rato esta increíble estructura en medio del prado que le rodea. Sus pilares, las torres, los contrafuertes, las vidrieras … para llegar a la puerta, entrar y disfrutar de la prerspectiva alucinante de la nave larga y estrecha, alta, elevada al cielo como una plegaria ruda, hecha de piedra. Como Exeter, Lincoln, Wells, Ely, Salisbury, su vecina, como todas las catedrales inglesas. Os aseguramos que hay algo de excelso en estas obras humanas con vocación celestial. Como celestial es el mejor restaurante de la villa, el Chesil Rectory. Para bolsillos preparados. También muy bien el The Black Rat. Más económicos, los restaurantes y pizzerías de cadena, como los Prezzo o Loch Fyne, especialistas en pescado. Un hotelito tradicional y confortable para dormir muy bien: el Old Vine. Buen restaurante también. ¡Winchester es aquella Inglaterra rural que siempre habíais imaginado!.