Capileira

A Sierra Nevada, prop de Granada, us esperen els pobles de les Alpujarras, una Andalusia inaudita, atípica, gairebé alpina, de llogarets blancs de calç a l’estiu i de neu a l’hivern, un món rural, molt antic. I, d’entre els molts que hi ha, us volem proposar, a tall d’exemple, el bonic poble de Capileira, de fet, un dels pobles més bonics d’Espanya, si fem cas del que opina l’associació que el regeix. Un nom gallec per una vila blanca andalusa, situada en mig de muntanyes. Arribeu-vos a Capileira en el decurs d’una ruta per Andalusia, per Granada. La Alpujarr granadina és, sense cap mena de dubte, un dels racons més bonics d’Espanya. És increible que tanta bellessa s’hagi pogut ajuntar en un territori tan petit i ben definit. Està feta de pobles blancs, blanquíssims, com Capileira mateix, que s’aboquen damunt barrancs profunds. A sota s’escolen les aigües dels riuets que baixen de les neus eternes de Sierra Nevada. La muntanya, gegantina, s’alça darrera les cases dominant l’escena. L’ambient és d’alta muntanya. Malgrat això, el sol domina l’espai, cegador, brillant, enlluernador. Cases i carrers s’amagen de la llum poderosa recargolant-se i enfonsant-se dins de teulades i túnels. Unes sobre les altres. Son ben curioses aquestes cases sense teules. El sostre de les cases està fet de terra de la comarca. Una curiositat ben remarcable. Només les xemeneies es drecen com bolets sobre la sorra. Les parres onegen al vent.  Si voleu arribar-hi, des de Granada capital, o des de Motril, a la costa tropical granadina, només cal que agafeu l’autovia que remunta entre aquestes dues poblacions la serra potent. Sortiu a Orgiva, o arribeu-hi a través de Lanjarón. Des d’Orgiva pugueu cap a Pampaneira, Bubión i arribar fins a Capilleira. És una carretera de muntanya que s’enfila en mig d’un barranc. Al cap de munt veureu tres encisadors poblets, blancs de calç, perduts en aquest espai agrestre. Aquí els moriscos van resistir, durant anys, la pressió dels cristians. Des de Capileira, a l’Alpujarra podreu fer rutes increibles. Alta i mitja muntanya. Però també passejar. O bé anar de botigues: artesania, gastronomia, alfombres, oli, pernil, formatge, roba… Per dinar us recomanem el restaurant Belezmin, Tel: 958 763 102. No està a Capileira, sinó al poble veí, a la plaça de l’esglèsia del bellíssim poble de Pampaneira. Tenen també un pernil increible, de Trevelez, un altre poble de l’Alpujarra. Famós a tota Espanya. I amb raó. També us oferiran formatges formidables, tapes abundants, racions i cuina d’ensomni: patates a lo pobre, carn de porc adovada… tot a preus molt raonables. Bon servei. Amables. Reserveu. Evidentment no és la única oferta. Tots aquests pobles estan plens d’establiments on menjar molt bé. I on dormir molt bé. Hi hem vist cases rurals molt maques. Nosaltres, però, hem dormit a Granada, a l’hotel AC Granada. Al costat de l’estació d’autobusos. Servei impecable. Bon preu. Millor qualitat.

En Sierra Nevada, cerca de Granada, os esperan los pueblos de las Alpujarras, una Andalucía inaudita, atípica, casi alpina, de aldeas blancas de cal en verano y de nieve en invierno, un mundo rural, muy antiguo. Y entre ellos Capileira, uno de los pueblos más bonitos de España. La Alpujarra es, sin lugar a dudas, uno de los rincones más bonitos de España. Es increíble que tanta belleza se haya podido dar cita en un territorio tan pequeño y bien definido. Está hecha de pueblos blancos, blanquísimos, que se vierten sobre barrancos profundos. Debajo se escurren las aguas de los riachuelos que bajan de las nieves eternas de Sierra Nevada. La montaña, gigantesca, se levanta detrás de las casas dominante, en medio de la escena. El ambiente es de alta montaña. Sin embargo, el sol domina el espacio, cegador, brillante, deslumbrante. Casas y calles se esconden de la luz poderosa retorciéndose y hundiéndose dentro de tejados y túneles. Unas sobre otras. Son muy curiosas estas casas sin tejas. El techo de las casas está hecho de tierra de la comarca. Una curiosidad muy remarcable. Sólo las chimeneas se levantan como setas sobre la arena. Las parras ondean al viento. Si quiere llegar, desde Granada capital, o desde Motril, en la costa tropical granadina, sólo tienen que coger la autovía que remonta entre estas dos poblaciones, la sierra potente. Salid a Orgiva, o lleguad a ella a través de Lanjarón. Desde Orgiva pueden tomar hacia Pampaneira, Bubión y Capilleira. Es una carretera de montaña que sube en medio de un barranco. En lo alto verán tres encantadores pueblos, blancos de cal, perdidos en este espacio agreste. Aquí los moriscos resistieron, durante años, la presión de los cristianos. En la Alpujarra podrán hacer rutas increíbles. Alta y media montaña. Pero también pasear. O bien ir de tiendas: artesanía, gastronomía, alfombras, aceite, jamón, queso, ropa … Para comer os recomendamos el restaurante Belezmin, Tel: 958 763 102. En la plaza de la iglesia del bellísimo pueblo de Pampaneira. Tienen un jamón increible, de Trevélez, otro pueblo de la Alpujarra. Famoso en toda España. Y con razón. También le ofrecerán quesos formidables, tapas abundantes, raciones y cocina de ensueño: patatas a lo pobre, carne de cerdo adovada … todo a precios muy razonables. Buen servicio. Amables. Reservad. Evidentemente no es la única oferta. Todos estos pueblos están llenos de establecimientos donde comer muy bien. Y donde dormir muy bien. Hemos visto casas rurales muy bonitas. Nosotros, sin embargo, hemos dormido en Granada, en el hotel AC Granada. Junto a la estación de autobuses. Servicio impecable. Buen precio. Mejor calidad.

In the Sierra Nevada, near Granada, the towns of the Alpujarras await you, an Andalusia atypical, almost alpine, villages of white in summer and in winter, a rural world, very old.

Dans la Sierra Nevada, près de Grenade, les villages des Alpujarras vous attendent, une Andalousie sans précédent, atypique, presque alpine, des villages blancs en été et en hiver, un monde rural, très ancien.

 

El petit Sant Bernat

El coll de muntanya del Petit Sant Bernat, als Alps, és un d’aquells llocs mítics on un dia heu d’anar. Connecta la meravellosa Val d’Aosta, a Itàlia, amb la no menys bonica Savoia francesa, per la zona d’Albertville. Les vistes damunt el massís del MontBlanc, i sobre es muntanyes del Parc Natural de la Vanoise a França, son senzillament espectaculars, i no només des del propi pas, sinó des de tota la carreera, ja des dels seus inicis a Courmayeur, a Itàlia. Està obert de maig a Novembre, depenent de la quantitat de neu, que son ser molta. Ideal per una ruta panoràmica entre Bourg Sanint Maurice, a França, venint des de Grenoble, fins a Aosta, Torino o Milano, a Itàlia. Fantàstic com a ruta alternativa de Barcelona a Venezia, o com a part d’uan excursió familiar als Alps, a l’estiu, o a l’hivern. L’arribada a Itàlia es fa per l’estació d’esquí de Pre Saint Didier, amb unes vistes impagables al Mont-Blanc. El darrer poble del cantó italià és La Thuile, una bona estació d’esquí. La carretera és bona durant tot el recorregut, però amb unes corbes impossibles, retorçades a més no poder, que van numerades a la part italiana, per desesperació dels conductors. No en va parlem d’un port de muntanya de més de 2.180 metres!. A dalt del coll, desolat, un petit llac, cims que semblen lunars, una botiga de records plena de gossets Sant Bernat de peluix, un petit restaurant anomenat precisament San Bernardo, just davant del llac, a la vessant italina, i que no està gens malament. També hi ha, disseminats aquí i allà, uns quants monòlits que recorden efemèrides i epopeies passades, de les que la collada és ben rica. Com ara l’estàtua de Sant Bernat, o un monuments que commemora les víctimes de moltes guerres. Pel Petit Sant Bernat hi han passat més de dos milions de soldats al llarg de dos mil·lennis. Ara bé, els monuments que més agradarà a la canalla segur que seran els grans animals de fibra de vidre de reclam. La cabra, el gos, la marmota… No marxeu sense una foto!. Pel cantó francès el darrer poble abans del coll és La Rosiere, una estació d’esquí d’altitud on ens agrada parar-nos per dinar. Ho fem sempre al simpàtic bar que regenta l’amic Renaud amb maestria. Està situat a l’Hotel “Le Relais du Petit Saint Bernat”, un hotelet de muntanya amb encant, que cal tenir en compte, i amb un restaurant molt interessant. Perque al bar trobareu només una petita carta, amb hamburgueses fabuloses, amanides i pizzes, plats de formatges i embotits sense compromís. A nosaltres ens és suficient. Us serviran sigui l’hora que sigui, del matí fins a les 7 de la tarda. No deixeu d’assaborir com a postres les copes de gelat artesà i els pastissos de fruits del bosc. Gaudiu de la seva terrassa florida oberta a tots els vents, i a tots els cims. Bona travessa del Petit Sant Bernat!.

El puerto de montaña del Pequeño San Bernardo, entre la región de la Saboya, en Francia, y el Valle de Aosta, en Italia, ofrece vista espectaculares sobre las montañas de la Vanoise y sobre el macizo del Mont-Blanc. És una ruta de más de 2180 mts, llena de curvas, pero muy recomendable para ir de Grenoble a Milan por los Alpes, lo que quiere decir ir de Barcelona a Venecia sin seguir la calurosa autopista de la costa. Para comer, y para dormir, os recomendamos el Hotel “Le Relais du Petit Saint Bernat”, sobretodo su bar, donde podreis comer de manera informal pero suculenta.

 

Pla d’Anyella

El pla d’Anyella és un dels millors llocs, sinó el millor, per trobar neu familiar a Catalunya. Neu sense ordres, sense esquiadors, sense cues, sense obligacions. Neu per tirar-s’hi amb trineu, amb bosses o sense res. Neu per fer batalles amb boles sense que ningú us cridi l’atenció. Neu sense restriccions, sense parkings, ni guardes. Neu per fet ninots de neu, o per caminar-hi al damunt, o per rodolar-hi tot fent la croqueta. Neu pels infants. Sense gent que es queixi, us molesti o us faci fora. Els plans d’Anyella son fantàstics!. Primer perquè son plans, no del tot, és clar, son ondulats, però son desnivells divertits i sense perill. A l’estiu és el punt de trobada de milers d’ovelles que s’enfilen fins aqui dalt des del Ripollès, del Lluçanès o d’Osona. I aquests ramats han de pasturar sense entrebancs, sense precipicis on estimbar-se. Us encantaran les formes suaus i arrodonides d’Anyella. Segon avantatge: esteu dins el Parc Natural del Cadí-Moixeró. Les vistes son magnífiques, esplèndides, teatrals, escenenogràfiques. Per passar l’estona simplement contemplant els cims nevats que ens envolten. Tercer avantatge: si fa sol, no farà fred. Anyella està orientat a sud. Sol a dojo. I poc vent. Ideal. Quart avantatge: bones possibilitats d’aparcament. La carretera creua els plans des del coll de la Creueta, a 1924 metres d’alçada, fins La Molina, a 1600 metres, durant uns 8 kms. Al llarg d’aquest recorregut hi ha moltes zones on podreu aparcar el cotxe sense dificultat, i sense massa problemes. No hi ha gaire gent aquí. Al pla d’Anyella s’hi arriba per la carretera C-17 de Barcelona fins Guardiola de Bergueda, per seguir cap a La pobla de Lillet a Castellar de n’Hug, i d’aquesta població per la carretera BV-4031, amb bon asfalt, fins el coll de la Creueta. O bé podeu seguir la C-17, travessant el túnel del Cadí, fins Das o Alp, per pujar d’allà a Masella o La Molina, i continuar cap a la collada de Toses per la GI-400. Agafareu abans d’arribar a la collada el desviament cap a Castellar de n’Hug, i entrareu als plans d’Anyella. També possible pel petit poble de Toses, o per la carretera nacional de la Collada, (no ho recomanem). A tocar de La Molina, en agafar el desviament, ja veureu el telecadira del Pla d’Anyella, amb el parquing organitzat i serveis de bar i restaurant. No us quedeu aquí, seguiu cap al coll de la Creueta per buscar espais de neu lliure on gaudir del dia amb la canalla. La pleta Roja, el pic del Puigllançada i la Tosa d’Alp us rodegen. Domineu, amb vista aèria les comarques de La Cerdanya, del Ripollès i del Berguedà segons el punt on sigueu. Sembla mentida que, a aquesta alçada, el terreny sigui tan pla, i amb tan poques dificultats per caminar-hi. Us proposem que si podeu hi passeu el cap de setmana. Podeu allotjar-vos a La Molina, als apartaments Guitart, que per les famílies estan molt bé. Per dormir a Puigcerdà mateix, penseu en els grans càmpings. L’Estel, situat camí de Llívia, o bé el Pirineus, a Guils, a les afores. Són dos terrenys d’acampada de luxe, amb tota mena de serveis. També teniu hotels, que solen ser molt bonics, però sovint son molt cars, com ara el Prado, amb bones habitacions familiars. Pel costat de Castellar de n’Hug, o per la zona de Baga, trobareu hotels fantàstics com ara l’Hotel del Blat, magnífic i modern, o Ca l’Amagat, una boníssima fonda de les de tota la vida. A la Pobla de Lillet, teniu l’Hostal Pericas, un lloc casolà, amb habitacions de fonda, normaletes i senzilles. També és molt bonic, amb bona taula i bons llits l’hostatgeria del santuari de  la Verge de Falgars, que està situat a la serra del mateix nom, en un entorn natural de conte de fades, a  1.300 metres d’alçada, a uns 7 kms. de la Pobla. Tots aquests llocs també tenen bons restaurants, encara que per allà podreu fer picnic sense problemes, o dinar als restaurants i bars de La Molina. Si penseu anar-hi uns dies podreu recòrrer els carrers amb les cases de pedra dels pobles de la vall alta del Llobregat, com Castellar, i les moltes ermites i esglésies romàniques que hi ha pels voltants, perdudes entre els camps i els boscos, que podeu jugar a trobar: Rotgers, Rus… i fins algun un monestir com ara Sant Jaume de Frontanyà o Santa Maria de Lillet. A més pels volts de la Pobla de Lillet i Castellar trobareu una obra mestra d’en Gaudí: els jardins Artigues. També molt divertit pels nens pujar en el tren del ciment que us portarà a la fàbrica del Clot del Moro. Abans d’arribar a Castellar d’en Hug pareu a les fonts del Llobregat, bonic indret familiar on neix el riu. Ja no us diem res del que podeu trobar a La Cerdanya: Puigcerdà, Llívia, Bastanist, Cap del Riu… Bona neu familiar, recordeu: Pla d’Anyella!.

El plan de Anyella es uno de los mejores lugares, sino el mejor, para encontrar nieve familiar en Cataluña. Nieve sin órdenes, sin esquiadores, sin colas, sin obligaciones. Nieve para tirarse con trineo, con bolsas o sin nada. Nieve para hacer batallas con bolas sin que nadie les llame la atención. Nieve sin restricciones, sin parkings, ni guardas. Nieve de muñecos de nieve, o para caminar sobre ella, o para rodar haciendo la croqueta. Nieve para los niños. Sin gente que se queje, les moleste o les eche. Los llanos de Anyella son fantásticos. Primero porque son planos, no del todo, claro, son ondulados, pero son desniveles divertidos y sin peligro. En verano es el punto de encuentro de miles de ovejas que suben hasta aquí arriba desde el Ripollès, del Lluçanès o de Osona. Y estos rebaños deben apacentar sin tropiezos, sin precipicios donde despeñarse. Os encantarán las formas suaves y redondeadas de Anyella. Segunda ventaja: está dentro del Parque Natural del Cadí-Moixeró. Las vistas son magníficas, espléndidas, teatrales. Para pasar el rato simplemente contemplando las cumbres nevadas que nos rodean. Tercera ventaja: si hace sol, no hará frío. Anyella está orientado a sur. Sol a raudales. Y poco viento. Ideal. Cuarta ventaja: buenas posibilidades de aparcamiento. La carretera cruza los planos desde el coll de la Creueta, a 1924 metros de altura, hasta La Molina, a 1600 metros, durante unos 8 kms. A lo largo de este recorrido hay muchas zonas donde podrán aparcar el coche sin dificultad, y sin demasiados problemas. No hay mucha gente aquí. Al plan de Anyella se llega por la carretera C-17 de Barcelona hasta Guardiola de Bergueda, para seguir hacia La Pobla de Lillet a Castellar de n’Hug, y de esta población por la carretera BV-4031, con buen asfalto, hasta la Creueta. O bien pueden seguir la C-17, atravesando el túnel del Cadí, hasta Das o Alp, para subir de allí en Masella o La Molina, y continuar hacia la collada de Toses por la GI-400. Cogeréis antes de llegar al collado el desvío hacia Castellar de n’Hug, y entraréis a los llanos de Anyella. También posible por el pequeño pueblo de Toses, o por la carretera nacional de la Collada, (no lo recomendamos). Junto a La Molina, al coger el desvío, ya veréis el telesilla del Plan de Anyella, con el parking organizado y servicios de bar y restaurante. No se queden ahí, sigan hacia la Creueta para buscar espacios de nieve libre donde disfrutar del día con los niños. Parece mentira que, a esta altura, el terreno sea tan plano, y con tan pocas dificultades para caminar. Os proponemos que paséis el fin de semana aquí. Pueden alojarse en La Molina, en los apartamentos Guitart, que para las familias están muy bien. Para dormir en Puigcerdà mismo, piensen en los grandes campings. Estel, situado camino de Llívia, o bien el Pirineos, en Guils, a las afueras. Son dos terrenos de acampada de lujo, con todo tipo de servicios. También tienen hoteles, que suelen ser muy bonitos, pero a menudo son muy caros, como el Prado, con buenas habitaciones familiares. Por el lado de Castellar de n’Hug, o por la zona de Baga, encontrarán hoteles fantásticos como el Hotel del Blat, magnífico y moderno, o Ca l’Amagat, una buenísima fonda de las de toda la vida. En la Pobla de Lillet, tienen el Hostal Pericas, un lugar casero, con habitaciones de fonda, normalitas y sencillas. También es muy bonito, con buena mesa, la hospedería del santuario de la Virgen de Falgars, que está situado en la sierra del mismo nombre, en un entorno natural de cuento de hadas, a 1.300 metros de altura, a unos 7 kms. de la Pobla. Todos estos sitios también tienen buenos restaurantes, aunque por allí podréis hacer picnic sin problemas, o comer en los restaurantes y bares de La Molina. Si pensáis ir unos días podréis recorrer las calles con las casas de piedra de los pueblos del valle alto del Llobregat, como Castellar, y las muchas ermitas e iglesias románicas que hay por los alrededores, perdidas entre los campos y los bosques: Rotgers, Rus … y hasta algún un monasterio como Sant Jaume de Frontanyà o Santa María de Lillet. Además alrededor de la Pobla de Lillet y Castellar encontrarán una obra maestra de Gaudí: los jardines Artigas. También muy divertido para los niños subir en el tren del cemento que les llevará a la fábrica del Clot del Moro. Antes de llegar a Castellar d’en Hug parad en las fuentes del Llobregat, bonito lugar familiar donde nace el río. Ya no os decimos nada de lo que se puede encontrar en La Cerdanya: Puigcerdà, Llívia, Bastanist, Cap del Río … Buena nieve familiar, recuerden: ¡Plan de Anyella!.

La Alpujarra

La Alpujarra és, sense cap mena de dubte, un dels racons més bonics d’Espanya. És increible que tanta bellessa s’hagi pogut ajuntar en un territori tan petit i ben definit. Està feta de pobles blancs, blanquíssims, que s’aboquen damunt barrancs profunds. A sota s’escolen les aigües dels riuets que baixen de les neus eternes de Sierra Nevada. La muntanya, gegantina, s’alça darrera les cases dominant l’escena. L’ambient és d’alta muntanya. Malgrat això, el sol domina l’espai, cegador, brillant, enlluernador. Cases i carrers s’amagen de la llum poderosa recargolant-se i enfonsant-se dins de teulades i túnels. Unes sobre les altres. Son ben curioses aquestes cases sense teules. El sostre de les cases està fet de terra de la comarca. Una curiositat ben remarcable. Només les xemeneies es drecen com bolets sobre la sorra. Les parres onegen al vent.  Si voleu arribar-hi, des de Granada capital, o des de Motril, a la costa tropical granadina, només cal que agafeu l’autovia que remunta entre aquestes dues poblacions la serra potent. Sortiu a Orgiva, o arribeu-hi a través de Lanjarón. Des d’Orgiva pugueu cap a Pampaneira, Bubión i Capilleira. És una carretera de muntanya que s’enfila en mig d’un barranc. Al cap de munt veureu tres encisadors poblets, blancs de calç, perduts en aquest espai agrestre. Aquí els moriscos van resistir, durant anys, la pressió dels cristians. A l’Alpujarra podreu fer rutes increibles. Alta i mitja muntanya. Però també passejar. O bé anar de botigues: artesania, gastronomia, alfombres, oli, pernil, formatge, roba… Per dinar us recomanem el restaurant Belezmin, Tel: 958 763 102. A la plaça de l’esglèsia del bellíssim poble de Pampaneira. Tenen un pernil increible, de Trevelez, un altre poble de l’Alpujarra. Famós a tota Espanya. I amb raó. També us oferiran formatges formidables, tapes abundants, racions i cuina d’ensomni: patates a lo pobre, carn de porc adovada… tot a preus molt raonables. Bon servei. Amables. Reserveu. Evidentment no és la única oferta. Tots aquests pobles estan plens d’establiments on menjar molt bé. I on dormir molt bé. Hi hem vist cases rurals molt maques. Nosaltres, però, hem dormit a Granada, a l’hotel AC Granada. Al costat de l’estació d’autobusos. Servei impecable. Bon preu. Millor qualitat.

La Alpujarra es, sin lugar a dudas, uno de los rincones más bonitos de España. Es increíble que tanta belleza se haya podido dar cita en un territorio tan pequeño y bien definido. Está hecha de pueblos blancos, blanquísimos, que se vierten sobre barrancos profundos. Debajo se escurren las aguas de los riachuelos que bajan de las nieves eternas de Sierra Nevada. La montaña, gigantesca, se levanta detrás de las casas dominante, en medio de la escena. El ambiente es de alta montaña. Sin embargo, el sol domina el espacio, cegador, brillante, deslumbrante. Casas y calles se esconden de la luz poderosa retorciéndose y hundiéndose dentro de tejados y túneles. Unas sobre otras. Son muy curiosas estas casas sin tejas. El techo de las casas está hecho de tierra de la comarca. Una curiosidad muy remarcable. Sólo las chimeneas se levantan como setas sobre la arena. Las parras ondean al viento. Si quiere llegar, desde Granada capital, o desde Motril, en la costa tropical granadina, sólo tienen que coger la autovía que remonta entre estas dos poblaciones, la sierra potente. Salid a Orgiva, o lleguad a ella a través de Lanjarón. Desde Orgiva pueden tomar hacia Pampaneira, Bubión y Capilleira. Es una carretera de montaña que sube en medio de un barranco. En lo alto verán tres encantadores pueblos, blancos de cal, perdidos en este espacio agreste. Aquí los moriscos resistieron, durante años, la presión de los cristianos. En la Alpujarra podrán hacer rutas increíbles. Alta y media montaña. Pero también pasear. O bien ir de tiendas: artesanía, gastronomía, alfombras, aceite, jamón, queso, ropa … Para comer os recomendamos el restaurante Belezmin, Tel: 958 763 102. En la plaza de la iglesia del bellísimo pueblo de Pampaneira. Tienen un jamón increible, de Trevélez, otro pueblo de la Alpujarra. Famoso en toda España. Y con razón. También le ofrecerán quesos formidables, tapas abundantes, raciones y cocina de ensueño: patatas a lo pobre, carne de cerdo adovada … todo a precios muy razonables. Buen servicio. Amables. Reservad. Evidentemente no es la única oferta. Todos estos pueblos están llenos de establecimientos donde comer muy bien. Y donde dormir muy bien. Hemos visto casas rurales muy bonitas. Nosotros, sin embargo, hemos dormido en Granada, en el hotel AC Granada. Junto a la estación de autobuses. Servicio impecable. Buen precio. Mejor calidad.