Revisitant Cordes sur Ciel


cordes

A França és costum afegir al nom del poble, sobretot si hi pot haver-hi confusió amb un altre de nom idèntic, una cua amb el nom d’un riu o de la regió. Així Tarascon sur Ariege o Tarascon sur Rhone. Cordes no es pot confondre amb res, però els seus habitants cofois i orgullosos de viure-hi, sobrats de saber-se dominadors de l’espai des de la seva vila medieval, allà dalt, tan alta, li van posar Cordes sur Ciel. I, tot i ser un pèl pretensiós, és ben cert que li escau. Cordes sembla tocar el cel. I, tanmateix, la seva silueta retallant-se contra el cel, tot hi ser màgica, no és el més bonic de Cordes. Cal deixar el cotxe a sota de la vila, i pujar-hi a peu per descobrir tot l’encant de Cordes. Una vila medieval completament murallada i miraculosament conservada, perfecta, intacta, al llarg dels segles. Amb el seu castell, les portes d’entrada, els meravellosos palaus gòtics i renaixentistes, que recorden Itàlia. Amb les places porxades i l’església. Tot com si Cordes aparegués, de sobte, com per encanteri, de la nit del temps, només pels nostres ulls. No és gaire lluny de Barcelona. Fàcil arribar-hi. Primer us cal anar fins Toulouse, per l’AP7 i d’allà cap a Albí. Sortiu a Gaillac i seguiu les indicacions cap a Cordes. Ideal per una ruta que, en uns dies, aplegui aquestes altres fantàstiques ciutats de França: Carcassonne, Toulouse, Albí, Gaillac, Bruniquel, Najac, Villefranche de Rouergue… O bé una parada obligada en la ruta cap a París. Si us agraden les botigues amb encant, a Cordes descobrireu el paradís: una rellotgeria artesana fabrica rellotges de paret com en el segle XVIII. Ceramistes, fleques, artistes… tothom ha obert local a Cordes. Els hotels i restaurants són una passada. Els preus, segons com també. La inexpugnable Cordes s’ha rendit i venut al turisme, i és una cortesana fascinant però cara. Per això, segons l’època de l’any no podreu aparcar i, si ens apureu molt, ni moure-us!. Ara bé, fora de temporada turística no hi ha ningú. Tot tancat i barrat. Fa melangia. Per dormir nosaltres vam fer nit al Grand Ecuyer. Un hotel de campanetes en un palau del segle XVI. Habitacions amb tots el que espereu d’un castell gòtic. Fantasma inccorporat. Ara però està tancat i a la venda. Una tragèdia. Fastuosa també l’Hosteleria del Vell Cordes, on hem sopat i dormit. Un altre hotel per ocasions especials. Per dinar us recomanem sense dubtar Le Bistrot Cordais. No feu cas de l’aspecte d’aquest bar de poble a la plaça de baix, a peu de carretera, a la vila moderna. És petit, mal servit, familiar, però està molt bé de preu i el menjar és de primera qualitat. Amanides, pizzes, pasta, foie… la pizza de formatges de la regió és la millor que hem provat mai!. Increible.

En Francia es costumbre añadir al nombre del pueblo, sobre todo si puede haber confusión con otro de nombre idéntico, una cola con el nombre de un rio o de la región. Así Tarascon sur Ariege o Tarascon sur Rhone. Cordes no se puede confundir con nada, pero sus habitantes satisfechos y orgullosos de vivir allí, sobrados de saberse dominadores del espacio desde su villa medieval, allá arriba, tan arriba, le pusieron Cordes sur Ciel. Y, a pesar de ser algo pretencioso, es bien cierto que no les falta razón. Cordes parece tocar el cielo. Y, sin embargo, su silueta recortandose contra este, (en la foto), a pesar de ser mágica, no es lo más bonito de Cordes. Hay que dejar el coche bajo la villa, y subir a pie para descubrir todo el encanto de Cordes. Una villa medieval completamente amurallada y milagrosamente conservada, perfecta, intacta, a lo largo de los siglos. Con su castillo, las puertas de entrada, los maravillosos palacios góticos y renacentistas, las plazas porticadas y la iglesia. Todo como si Cordes apareciera, de repente, como por encantamiento, desde la noche de los tiempos, sólo por nuestros ojos. No está muy lejos de Barcelona. Es muy fácil llegar desde Toulouse o Carcassone por Albí. Ideal para una ruta que, en unos días, reúna estas fantásticas ciudades de Francia: Carcassonne, Toulouse, Albi y Cordes. O bien una parada obligada en la ruta hacia París. Si os gustan las tiendas con encanto, en Cordes descubriréis el paraíso: una relojería artesana fabrica relojes de pared como en el siglo XVIII. Ceramistas, panaderías, artistas … todo el mundo ha abierto local en Cordes. Los hoteles y restaurantes son una pasada. Los precios, según cómo, también. La inexpugnable Cordes se ha rendido y se ha vendido al turismo, y es una cortesana fascinante pero cara. Nosotros hemos dormido en el Grand Ecuyer. Un hotel de campanillas, en un palacio del siglo XVI. Habitaciones con todo lo que esperáis de un castillo gótico. Fantasma inccorporado. Pero hoy lamentablemente cerrado, esperando su venta. Una desgracia. Fastuosa también la Hostelería del Viejo Cordes, donde hemos cenado y dormido. Otro hotel para ocasiones especiales. Para comer bien y barato teneis que ir al Bistrot Cordais, en la plaza de abajo, junto a la carretera. Precios y calidad sin competencia. No os fieis del aspecto de bar de pueblo. La comida está muy bién.

Penne


Penne és una petita vila medieval penjada damunt el riu Aveyron, just en mig de les seves gorges, unes de les més desconegudes de França. Penne pertany a la comarca de Vaour, i es troba a uns 50 kms. al nord de Gaillac i Albí, no molt més lluny de Toulouse. Penne és un poblet encantador penjat com un niu d’àligots damunt del riu, de la vall i dels boscos. Està protegit per un castell roquer, enrrunat que desafia la llei de la gravetat, i s’enfilassa com si pretengués enfilar-se al cel. Els carrers del poble devallen de la penya on està la fortalessa, escampant-se per la cornisa, coronant el penyassegat damunt l’aigua. Les fortificacions són necessàries en una zona d’Occitània de moguda història. Penne està situada als límits de l’Albigeois, el Quercy i la Rouergue, unes comarques històriques maravelloses plagades de monuments, i amb un entorn natural de somni. Els romans fundaren aquí un castrum, i els càtars ocuparen el castell. No volem que visiteu Penne només pel que us hem explicat. Tot el Pays de Vaour és una cucada. Poblets com Milhars o Vaour, també són joies medievals.  Però a més, a poquíssims kms. teniu reclams turístics de l’alçada de Cordes, ciutat medieval, com ho son també Puycelci o Castelnau,  Saint-Antonin-Noble-Val, o Najac, una perla. Bruniquel i el seu castell o Albi, centre càtar, amb la seva catedral de Santa Cecília, (quedareu bocabadats!), i els seus museus. Pels amants de la natura us recomanem les Gorges de l’ Aveyron, i les valls i boscos que les envolten. Ideals per a practicar senderisme, les rutes, la bicicleta, l’equitació, el caiac i la canoa en els rius, amb la família. Un destí adequat en ponts i petites vacances. A Penne vàrem dinar a La Terrasse, únic restaurant del poblet. Senzill, fins un xic destartalat, però amb una terrassa, i amb unes vistes… magnífiques. I el menjar prou bo, millor que l’aparença del local. Cuina popular, del país. Menú arreglat.

Penne es una pequeña villa medieval colgada sobre el río Aveyron, justo en medio de sus gargantas, unas de las más desconocidas de Francia. Penne pertenece a la comarca de Vaour, y se encuentra a unos 50 kms. al norte de Gaillac y Albi, no mucho más lejos de Toulouse. Penne es un pueblo encantador colgado como un nido de águilas sobre el río, del valle y los bosques. Está protegido por un castillo roquero, cuyas ruinas desafían la ley de la gravedad, y pretenden subirse al cielo. Las calles del pueblo descienden de la peña donde está la fortaleza, esparciendose por la cornisa, coronando el acantilado sobre el agua. Las fortificaciones son necesarias en una zona de Occitania de movida historia. Penne está situada en los límites del Albigeois, el Quercy y Rouergue, unas comarcas históricas maravillosas, plagadas de monumentos, y con un entorno natural de ensueño. Los romanos fundaron aquí un castrum, y los cátaros ocuparon el castillo. No queremos que visiten Penne sólo por lo que os hemos explicado. Todo el Pays de Vaour es una cucada. Pueblos como Milharó o Vaour, también son joyas medievales. Pero además, a poquísimos kms. tienen reclamos turísticos de la altura de Cordes, ciudad medieval, como lo son también Puycelci o Castelnau, Saint-Antonin-Noble-Val, o Najac, una perla. Bruniquel y su castillo o Albi, centro cátaro, con su catedral de Santa Cecilia, (¡quedarán boquiabiertos!), Y sus museos. Para los amantes de la naturaleza os recomendamos las Gargantas del Aveyron, y los valles y bosques que las rodean. Ideales para practicar senderismo, las rutas, la bicicleta, la equitación, el kayak y la canoa en los ríos, con la familia. Un destino adecuado en los puentes y pequeñas vacaciones. En Penne comimos en La Terrasse, único restaurante del pueblo. Sencillo, hasta un poco destartalado, pero con una terraza, y con unas vistas … magníficas. Y la comida lo suficientemente buena, como para hacer mejor la apariencia del local. Cocina popular, del país. Menú arreglado.

Beaulieu en Rouergue


En els boscos de fades dels límits del Rouergue, a França, uns 20 kms. al nord de la magnífica vila medieval de Cordes sur Ciel, camí de Villefranche de Rouergue, s’alça la recóndita, amagada, magnífica i bellíssima abadia de Beaulieu. La trobareu de sobte, sense pensar-ho, a la dreta de la carretera, envoltada de la vegetació exhuberant de la vall del riu Seye, un riuet petit, melangiós, tendre, que rodeja el cenobi. És una construcció cistercenca, molt ben anomenada, Belloc en Occità. S’ho mereix. La seva fàbrica, puríssima. Les seves línies, definides, els seus espais maravellosos. Llàstima que el temps, els homes i les guerres no l’hagin respectada. Ens ha arribat mutilada, sense claustre, sense dependències monacals… però tantmateix bonica. L’esglèsia sola, sense els seus vitralls, sense l’art que acumulava, nua, és divina. Penseu que Beaulieu ha vist passar els croats anti occitants que mataven Albigesos, els orcs de la guerra dels Cent Anys i les guerres salvatges de religió. Venuda durant la Revolució Francesa fou destrossada i transformada en granja privada. Vaques i bous ompliren el claustre i palla el temple. Una fundació d’art la comprà fa uns anys i la convertí en el que avui és: un centre d’exposició d’art modern. Arribeu-vos a Beaulieu anant de Barcelona a París, per Albí i Cordes. O bé en el curs d’un recorregut per Occitània. O per les bastides de la Rouergue. O per les Gorges de l’Aveyron, no gens llunyanes. La França eterna, l’Occitània gentil, amb els seus poblets medievals de somni, els seus plàcids rius, els seus hotels encantadors i els seus restaurants gourmets us esperen a Beaulieu i a Rouergue.  Com ara l’Oustal del Barry, a la veïna població de Najac, una increible vila medieval, tot un descobriment.

En los bosques de hadas de los límites del Rouergue, en Francia, a unos 20 kms. al norte de la magnífica villa medieval de Cordes sur Ciel, camino de Villefranche de Rouergue, se levanta la recóndita, escondida, magnífica y bellísima abadía de Beaulieu. La encontrareis de repente, sin pensarlo, a la derecha de la carretera, rodeada de la vegetación exuberante del valle del río Seye, un riachuelo pequeño, melancólico, tierno, que rodea el cenobio. Es una construcción cisterciense, muy bien llamada, Belloc, en occitano. Se lo merece. Su fábrica, purísima. Sus líneas, definidas, sus espacios maravillosos. Lástima que el tiempo, los hombres y las guerras no la hayan respetado. Nos ha llegado mutilada, sin claustro, sin dependencias monacales … pero sin embargo hermosa. La iglesia sola, sin sus vitrales, sin el arte que acumulaba, desnuda, es divina. Pensad que Beaulieu ha visto pasar los cruzados anti occitanos que mataban a los Albigenses, los orcos de la guerra de los Cien Años y las guerras salvajes de religión. Vendida durante la Revolución Francesa fue destrozada y transformada en granja privada. Vacas y toros llenaron el claustro y paja el templo. Una fundación de arte la compró hace unos años y la convirtió en lo que hoy es: un centro de exposición de arte moderno. Acercaos a Beaulieu yendo de Barcelona a París, por Albi y Cordes. O bien en el curso de un recorrido por Occitania. O por los pueblos de la Rouergue. O por las Gorges de l’Aveyron, nada lejanas. La Francia eterna, la Occitania gentil, con sus pueblos medievales de sueño, sus plácidos ríos, sus hoteles encantadores y sus restaurantes gourmets os esperan en Beaulieu y Rouergue. Como el Oustal del Barry, en la vecina población de Najac, una increíble villa medieval, todo un descubrimiento.

Belcastel


El coquetó poblet medieval de Belcastel s’aixeca sobre un esperó rocós damunt el riu Aveyron. És una etapa important del camí de Compostela a França. Les cases de pedra s’acurruquen sota el castell, poderós, que domina el poble. Al fons del vall, el riu, cenyeix la vila que segueix el seu curs sinuós. Aquest és un altre dels pobles bonics de França. Al departament de l’Aveyron, en un radi de 100 kms. en teniu un munt: Brousse, amb un altre castell, Conques i el seu extraordinari monestir, La Couvertoirade, vila medieval, Estaing, joia vora el riu Lot, Najac, un poble d’ensomni, Peyre, Saint Côme d’Olt i Sainte Eulalie d’Olt, pobles amb castells i monestirs i Sauveterre de Rouergue, una bastida esplèndida. Deixeu-m’hi afegir Espalion, Entraygues, Villefranche de Rouergue, Albi o Cordes, i ja tindreu una ruta fantàstica i una raó de pes per anar-hi de vacances. El bell castell de Belcastel, no m’he pogut estar de la broma fàcil, va ser completament reconstruit fa pocs anys. Mereix una bona visita. S’aprofità per renovar tot el poble, que estava en estat tan ruinós com el castell. S’aixecaren les belles cases dels segles XII al XVII, amb aparells de forja nous, fusteria imitant l’antiga i pedra. El resultat és espectacular. Belcastel és ideal per passejar-hi amb la família. Caminar prop de l’Aveyron, dinar a l’àrea de pic-nic, o fer senderisme. Dormir i menjar a Belcastel és senzill i agradable. Aneu a l’Hotel du Vieux Pont. Sublim.

El coquetón pueblo medieval de Belcastel se levanta sobre un espolón rocoso sobre el río Aveyron. Es una etapa importante del camino de Compostela en Francia. Las casas de piedra s’acurrucan bajo el castillo, poderoso, que domina el pueblo. Al fondo del valle, el río, que ciñe la villa, sigue su curso sinuoso. Este es otro de los pueblos bonitos de Francia. El departamento de Aveyron, en un radio de 100 kms. tiene un montón: Brousse, con otro castillo, Conques y su extraordinario monasterio, La Couvertoirade, villa medieval, Estaing, joya a orillas del río Lot, Najac, un pueblo de ensueño, Peyre, Saint Côme de Lot y Sainte Eulalie de Lot, pueblos con castillos y monasterios y Sauveterre de Rouergue, una bastida espléndida. Dejenme añadir Espalion, Entraygues, Villefranche de Rouergue, Albi o Cordes, y ya tendrán una ruta fantástica y una razón de peso para ir de vacaciones allí. El bello castillo de Belcastel, no he podido obviar la broma fácil, fue completamente reconstruido hace pocos años. Merece una buena visita. Se aprovechó entonces para renovar todo el pueblo, que estaba en estado tan ruinoso como el castillo. Se levantaron las bellas casas de los siglos XII al XVII, con aparatos de forja nuevos, carpintería imitando la antigua y piedra. El resultado es espectacular. Belcastel es ideal para pasear con la familia. Caminar cerca del Aveyron, comer en el área de picnic, o hacer senderismo és magnífico. Dormir y comer en Belcastel es sencillo y agradable. Vayan al Hotel du Vieux Pont. Sublime.

Najac


Najac és un poblet preciòs del sud de França. Una vila arribada directament de l’edat mitjana per vosaltres. Un espai encantador, amb el seu castell enlairat dalt d’un turó potent, carrers estrets i costeruts, cases baixes, placetes, esglèsia, un riu profund i salvatge i molts, molts boscos, d’una vegetació luxuriant, espesa, com si Robin Hood encara campés per aquí. Nosaltres no perdonem mai una visita a Najac si passem, anant o venint, per Albí, Cordes sur Ciel, Figeac, Villefranche de Rouerge o Bruniquel. Perquè Najac no està sola. Forma part d’una ruta de pobles amb molt d’encant. Tots els que us hem citat valen la pena. Tots junts són una ruta ideal per un cap de setmana llarg o unes petites vacances. La trobareu a mig camí de la D922, entre Cordes i Villefranche de Rouergue, ben indicada, a uns 7 kms de la carretera principal, penjada dalt d’un pronunciat meandre del riu Aveyron. Nosaltres hem menjat i dormit a Najac. Una experiència difícilment olvidable quan les llums de la tarda moren darrera el castell i el poble s’il·lumina. A Najac hi ha bons hotels i bons restaurants. Nosaltres sempre anem a l’Oustal del Barry. Encantador.

Najac es un pueblo precioso del sur de Francia. Una villa llegada directamente de la edad media para vds. Un espacio encantador, con su castillo erigido sobre una colina potente, calles estrechas y empinadas, casas bajas, plazas, iglesia, un río profundo y salvaje, y muchos, muchos bosques, de una vegetación lujuriante, espesa, como si Robin Hood aún acampara por aquí. Nosotros no perdonamos nunca una visita a Najac si pasamos, yendo o viniendo, por Albi, Cordes sur Ciel, Figeac, Villefranche de Rouerge o Bruniquel. Porque Najac no está sola. Forma parte de una ruta de pueblos con mucho encanto. Todos los que os hemos citado valen la pena. Todos juntos son una ruta ideal para un fin de semana largo o unas pequeñas vacaciones. La encontraréis a medio camino de la D922, entre Cordes y Villefranche de Rouergue, bien indicada, a unos 7 kms de la carretera principal, colgada sobre un pronunciado meandro del río Aveyron. Nosotros hemos comido y dormido en Najac. Una experiencia difícilmente olvidable cuando las luces de la tarde mueren detrás del castillo y el pueblo se ilumina. Hay en Najac muy buenos hoteles y mejores restaurantes. Nosotros siempre vamos al Oustal del Barry. Encantador.