Douaumont


Doaumount

En mig de la Lorena, una regió castigada per les guerres com cap altra a Europa, a tocar de la vila de Verdum, s’aixeca l’ossari de Douaumont, al costat dels camps de batalla, de les antigues trinxeres i dels boscos que han crescut sobre les restes bèl·liques. En aquest espai tan singular, un lloc de memòria històrica, trobareu en pocs kms. els escenaris de combats ferotges, cementiris inacabables sembrats de creus blanques, museus i zones arqueològiques. Pobles devastats que mai no van ser reconstruïts. Camps llaurats pels obusos i la metralla on ara creixen, capritxosament l’herba i els arbres, com en una muntanya russa, amagant les ferides de la guerra. Trinxeres que van caient, casamates que s’esfondren. El pas del temps, inapel·lable. Pareu a Douaumont per viure uns minuts l’experiència de la ferocitat humana, del mai més. Visiteu Verdum, ciutat que no te particularment res de res… una ciutadella subterrània a tot estirar. Val la pena. És diferent. Per dinar una pizzeria alegre i divertida: Romeo e Giulietta. Més de gust francés, però molt acollidor, servei molt amable, bon menjar: L’Anna Maria. Per dormir per allà us recomanem l’Hotel de Montaulbain. Perquè és difícil trobar hotels que ens agradin a França, però aquest no està malament.

En medio de la Lorena, una región castigada por las guerras como ninguna otra en Europa, junto a la ciudad de Verdun, se levanta el osario de Douaumont, junto a los campos de batalla, de las antiguas trincheras y los bosques que han crecido sobre los restos bélicos. En este espacio tan singular, un lugar de memoria histórica, encontrarán, en pocos kms, los escenarios de combates feroces, cementerios interminables sembrados de cruces blancas, museos y zonas arqueológicas. Pueblos devastados que nunca fueron reconstruidos. Campos labrados por los obuses y la metralla donde ahora crecen, caprichosamente la hierba y los árboles, como en una montaña rusa, escondiendo las heridas de la guerra. Trincheras que van cediendo, casamatas que se derrumban. El paso del tiempo, inapelable. Parad en Douaumont para vivir unos minutos la experiencia de la ferocidad humana, del nunca más. Visitad Verdun, ciudad que no tiene particularmente nada de nada … una ciudadela subterránea a lo sumo. Vale la pena. Es diferente. Para comer una pizzería alegre y divertida: Romeo y Giulietta. Más de gusto francés, pero muy acogedor, servicio muy amable, buena comida: Ana María. Para dormir por allí os recomendamos el Hotel de Montaulbain. Porque es difícil encontrar hoteles que nos gusten en Francia, pero este no está mal.

In the middle of Lorraine, a region afflicted by war like no other in Europe, near the town of Verdun, stands the ossuary of Douaumont, near the battlefields of old trenches and forests have grown up on the ruins of war. In this singular space, a place of historical memory found within a few kms. the scenes of fierce battles, cemeteries scattered with endless white crosses, museums and archaeological sites. Devastated villages that were never rebuilt. Plowed fields by missiles and bullets where now grow, capriciously the trees, like a roller coaster, hiding the wounds of war. Falling trenches, bunkers crumbling. Over time, final. Pay a few minutes Douaumont to live the experience of human ferocity, the most ever. Visit Verdun, a city that does not have anything particularly … an underground citadel at most. It’s worth it. It’s different. For lunch pizzeria cheerful Romeo e Giulietta. More like French, very cozy, very friendly service, good food: Anna Maria. For sleeping there we recommend the Hotel Montaulbain. Because it is difficult to find hotels that we like in France, but not bad.

Au milieu de la Lorraine, une région touchée par la guerre comme aucune autre en Europe, près de la ville de Verdun, se dresse l’ossuaire de Douaumont, près des champs de bataille de vieilles tranchées et les forêts ont grandi sur les ruines de la guerre. Dans cet espace singulier, un lieu de mémoire historique trouve à quelques kms. les scènes de batailles féroces, des cimetières dispersés avec des croix blanches sans fin, des musées et des sites archéologiques. Villages dévastés qui ne furent jamais reconstruits. champs labourés par des missiles et des balles où maintenant poussent, capricieusement des arbres, comme des montagnes russes, se cachent les blessures de la guerre. On peut voire tomber les tranchées, et aussi les bunkers, en ruine. Au fil du temps, le final. Faites quelques minutes d’arret a Douaumont pour vivre l’expérience de la férocité humaine, le plus jamais. Visitez Verdun, une ville qui n’a rien en particulier … une citadelle souterraine au plus. Pour le déjeuner pizzeria gai Romeo e Giulietta. Plus, le service français très confortable très sympathique, bonne nourriture: Anna Maria. Pour y dormir, nous recommandons l’Hôtel Montaulbain. Parce qu’il est difficile de trouver des hôtels que nous aimons en France, mais ce n’est pas mauvais.

El Festival de Música de Cantonigros


cartell2016

Una vegada més el més bonic festival de Música Coral d’arreu del món tindrà de nou lloc al Teatre l’Atlàntida, a la ciutat de Vic, entre el 14 i el 17 de juliol de 2016. Tot i que el festival de cors musicals es va iniciar al poblet de Can Toni Gros, al cor de les Guilleries, a Osona, un llogarret molt proper aVic, la gran assistència de públic va fer impossible seguir desenvolupant un event tant importat en un poble tant petit. Malgrat això us convidem a seguir visitant Cantonigròs, el bonic poblet del Collsacabra, si us decidiu a pujar fins la capital d’Osona, Vic, per gaudir del festival de música per a corals. Des de Vic arribareu a Cantonigròs si agafeu l’antiga carretera Vic – Olot, la que travessa el Cabrerès, (no els moderns túnels de Bracons). Cantonigros són quatre cases arrenglerades en un carrer quasi únic, i molt llarg. Pertany al municipi de l’Esquirol. El poble en si no te gaire interès. Els voltants són una altra cosa. Hi ha frondosos boscos de roure i faig. El terme està ple de rius i rierols, que permeten una refrescant banyada, amb molt d’encant. A tocar teniu llocs molt interessant i que mereixen una bona visita: pobles medievals com de Tavertet, amb els seus cingles impressionants,  o Rupit, un poblet ben bé de pessebre. Dona gust arribar-se a Cantonigrós i el Collsacabra ara que a Barcelona fa tanta calor. Passar un cap de setmana fresquet recorrent aquests espais naturals fantàstics, amb indrets tan encisadors com Pruit o Santa Maria de Cabrera. A tocar de Cantonigrós teniu el salt d’aigua de la Foradada, molt romàntic i molt fàcil d’arribar-hi tot passejant. I, un cop hagueu vist aquest diminut llogarret perdut a la muntanya, podeu tornar a Vic, al teatre l’Atlàntida, a escoltar les corals que aquest any actuaran al fantàstic festival de música. Un festival on s’hi donen cita conjunts corals d’arreu del món. Veure gent de moltes races, de llengües diverses, que venen fins aquest racó de món per amor a la música. I això es nota. Si pugeu a Vic sentireu cantar tota mena de corals: masculines, femenines, mixtes, infantils… També podreu gaudir veient dansar grups folklòriques de països que ni tan sols sabieu que existien. Coneixereu balls típics de tots els indrets del planeta. Normalment es tracta d’un cap de setmana llarg. De dijous a diumenge, just aquest que ara començarà de juliol. Els dies laborables les sessions són de tarda i de nit. El dissabte hi ha més activitats. Per dinar a Cantonigrós us recomanem vivament Cal Ignasi. Un restaurant de disseny, amb cuina d’autor. Atenció, preus van en consonància. Ara bé, mejareu bo i creatiu. També hem menjat un menú molt senzill, bé de preu i prou arreglat a Cal Carreter, a la mateixa carretera de Vic a Olot, 12, Tel: 93 856 52 63. També teniu el Puntí, a la mateixa carretera, Tel: 93 852 50 69, i l’anomenat Ca la Susi, al Camí Reial, 5. Tel: 938 525 055. Si voleu dormir mireu l’Hostal del Cabrerès. Un hotelet de muntanya encantador al mateix poblet. Fora del nucli urbà, a Pruit, o a Tavertet, teniu cases rurals precioses, com ara el Mas La Serra.  També podeu fer una ullada a la secció “per dormir” de la web de Cal Ignasi mateix on s’indiquen molts llocs recomanables per passar uns dies.  A Vic també hi ha molta oferta gastronòmica. Impossible referenciar-la tota, però provarem de fer-vos-en un tastet. De fet l’ambient estudiantil i glamuròs de Vic fa que hi hagi molt on escollir, sobretot al casc antic. Si voleu un que ens han recomanat, aneu al restaurant Basset, al Carrer Sant Sadurní, 4. Tel. 938 890 212. També hem anat a La Taula, en els baixos d’un casalot, a la Plaça Don Miquel Clariana, 4. Tot un restaurant amb encant. Diuen coses molt bones del Casino de Vic, al carrer Jacint Verdaguer, 5, tel: 938 85 24 62, i del Caliu. ‎ Lavinateria DO Vic és molt bonica, i diuen que s’hi menja bé. El Jardinet és una aposta segura, de tota la vida. Si voleu passar el cap de setmana per allà podeu dormir a l’Hotel NH, que també te un bon menú al migdia, o al clàssic Hotel Pamplona, a la ronda. També molt clàssicel Jaume Balmes, més cèntric. Quelcom més coquetó?. Caldrà anar a les afores, concretament a Sentfores, on hi ha el Mas la Miranda. Durant la firade rams però, caldrà reservar qualsevol lloc on aneu amb antel·lació, perquè hi haurà molta, molta gent!. Bon mercat del Ram a Vic!. Ah!. I aprofiteu que el festival de Cantonigrós té lloc a Vic per voltar per la Vic més antiga. Sorpreses a cada pas: un temple romà, la catedral, el museu episcopal, carrers, places… una ciutat que us enamorarà. Bona música a Vic!.

Can Toni Gros es un bellísimo pueblo de Osona, en plena comarca natural del Collsacabra. Se llega desde Vic si cogéis la antigua carretera Vic – Olot, la que atraviesa el Cabrerès, (no los modernos túneles de Bracons). Cantonigros son cuatro casas en una calle muy larga. Pertenece al municipio de l’Esquirol. El pueblo en sí no tiene mucho interés. Los alrededores son otra cosa. Hay frondosos bosques de roble y haya. El término está lleno de ríos y arroyos, con mucho encanto. Cerca tienen lugares muy interesantes y que merecen una buena visita: pueblos medievales coma ra Tavertet o Rupit. Espacios naturales. Lugares encantadores como Pruit o Santa María de Cabrera. Junto al pueblo está el salto de agua de la Foradada, muy romántico, y muy fácil de llegar paseando. Pero si hoy os hablamos de Cantonigrós es porque en este diminuta aldea perdida en la montaña se celebraba cada año un fantástico festival de música, que ahora tiene lugar en Vic capital, en el teatro la Atlàntida. Este es un festival donde se dan cita conjuntos corales de todo el mundo. Vais a ver gente de muchas razas, de lenguas diversas, que vienen hasta este rincón del mundo por amor a la música. Y eso se nota. Si subís a Cantonigrós oireis cantar a todo tipo de corales: masculinas, femeninas, mixtas, infantiles… También podreis disfrutar viendo bailar grupos folklóricas de países que ni siquiera sabíais que existían. Conocereis bailes típicos de todos los rincones del planeta. Normalmente se trata de un fin de semana largo. De jueves a domingo. Justo a mediados de julio. Los días laborables las sesiones son de tarde y de noche. El sábado hay más actividades. Para comer en Cantonigrós les recomendamos vivamente Cal Ignasi. Un restaurante de diseño, con cocina de autor. Atención, los precios van en consonancia. Ahora bien, bueno y creativo. También hemos comido un menú muy sencillo, bien de precio y bastante arreglado en Cal Carreter, en la misma carretera de Vic a Olot, 12, Tel: 93 856 52 63. También tienen el Puntí, en la misma carretera, Tel: 93 852 50 69, y el llamado Ca la Susi, en el Camí Real, 5. Tel: 938 525 055. Si deseais dormir id hasta el Hostal del Cabrerès. Un hotelito de montaña encantador al mismo pueblo. Fuera del casco urbano, en Pruit, o Tavertet, existen casas rurales preciosas, como el Mas La Serra. También pueden echar un vistazo a la sección “para dormir” de la web de Cal Ignasi donde se indican muchos lugares recomendables para pasar unos días. Si todo está lleno, pensad en dormir en Vic, o Rupit, donde hay bastantes hoteles. Subid a Vic, i a Cantonigrós, para pasar un fin de semana fresquito y agradable, disfrutando de la música.

Belfort i el Nadal


givre

Belfort és una ciutat francesa, tocant a la frontera suissa i alemanya, no gens lluny de Basilea i de Fribourg. Està declarada patrimoni de la humanitat en raó de les seves impressionants fortalesses edificades pel gran enginyer Vauban al segle XVIII. Es conserva tal qual. Tanmateix, avui dia, aquesta acròpolis militar està rodejada per una vila nova i és un nucli industrial molt important i un nus de comunicacions de primer ordre. És famós el seu lleó, una gran escultura monumental de l’artista Bartholdi, que va fer la famosa estàtua de la llibertat de New York. També per la ciutadella, com ja hem dit, obra de Vauban. Res més a veure. Ara bé, si hi aneu per Nadal, entre el 5 de desembre i el 3 de gener de 2016, podreu viure el que ells anomenen “Le mois givré“. Durant aquests dies els museus son gratuïts, i hi ha moltes animacions per infants com ara una pista de trineus, una pista de patinatge sobre gel, un petit tren, camp de neu amb igloos, quads, un Père Noël per recollir cartes, casetes de menjar i artesania i nits amb fanalets pels carrers de la vila antiga que recorren mascotes gegants de pelutx. Belfort està a dues passes de Mulhouse, ciutat bonica on hi ha el museu de trens de França, fantàstic, i el museu de cotxes Peugeot. Està a tocar de Basilea, ciutat medieval suissa. A poca distància dels Vosgues, amb el cèlebre Ballon d’Alsàcia, muntanyes plenes de neu ben familiar. Tampoc no està lluny de Colmar, capital de la baixa Alsàcia, deliciosa ciutat medieval que recorda una petita venecia, i d’Estrasburg, amb la seva catedral i el barri antic ple de canals. La Selva Negra alemana queda a 100 kms. Un destí idoni de vacances d’hivern, o de Nadal, oi?. Podeu dormir de fàbula al Novotel Atria, cèntric, familiar, on els infants menors de 16 anys no paguen ni estada ni desdejuni. Parlem ara de llocs on menjar. Anireu ben servits: La Fontaine des saveurs, clàssic, ben parat, bona teca, al casc antic. També allà un lloc més informal, productes de primera qualitat: La Société. Des d’una hamburguesa a una amanida tèbia. Carta curta i canviant. Les pizzes estan molt bé a Chez Xav et Dom, al 3 de la rue du repos, a La Strada, a la Grand Rue mateix, i a Mamma Emilia. Bona Cuina Marroquina a La Gacelle d’Or. Ja ho sabeu…. cap a Belfort!.

Belfort es una ciudad francesa, tocando la frontera suiza y alemana, no lejos Basilea y Fribourgo. Declarada patrimonio de la humanidad por la Unesco por las fortalezas de Vauban del siglo XVIII. Podreis ver una gran escultura monumental de Bartholdi, el que hizo la famosa estatua de la libertad de New York. Poco más a ver. Ahora bién si vais entre el 5 de deciembre y el 3 de enero de 2016, podreis vivir “Le mois givré“. Museos gratis. Pista de trineos, pista de patinaje sobre hielo, tren, igloos, quads, Père Noël… Belfort está a dos pasos de Mulhouse, de Basilea, de los Vosgues, del Ballon d’Alsàcia, con montañas de nieve familiar, de Colmar, o de Estrasburgo. La Selva Negra alemana queda a 100 kms. Podeis dormir en el Novotel Atria, familiar, y comer en La Fontaine des saveurs, o más informal: La Société.  Pizzas en Chez Xav et Dom, 3 rue du repos, o en La Strada, Grand Rue o Mamma Emilia. Cocina marroquí en La Gacelle d’Or. Esta Navidad Belfort!.

Brú na Bóinne


bru_na_boine

El formidable conjunt megalític de Brú na Bóinne és un grandiós jaciment arqueològic situat al centre d’Irlanda, no gens lluny de la capital, Dublin. És patrimoni de la humanitat de la UNESCO, i ja us ben assegurem que s’ho mereix. Possiblement és el millor monument de tota Irlanda i un dels millors d’Europa i fins del món. Es tracta d’una necròpoli prehistòrica bastida mil anys abans que el cercle d’Stonehenge a Anglaterra. El centre d’acollida de visitants és un exemple d’organització. Un gran pàrking, tota mena de serveis, audiovisuals, un petit museu, un self-service… I fan bé, perquè hi passareu, com a mínim mig dia, o potser un dia sencer. Perquè tot dependrà del què volgueu visitar. El túmul més gran, molt gran, una circumferència de 25 mts, com una petita muntanya. Es diu Newgrange. N’hi ha dos més. A tots s’hi accedeix des del centre de visitants, en bus. No intenteu anar-hi per carretera, vosaltres sols, pel vostre compte. Veuríeu el monument per fora, sí, però de cap manera us deixarien entrar, ni pagant!. Al centre d’interpretació us preguntaran quins monuments voleu visitar i us donaran hora per a cada un. Potser el primer a les 10 del matí, i el segon a les 12,30, per exemple. Unes enganxines de colors evitaran que feu trampa. Ara ja podeu anar a la parada del bus i esperar. Vist el monument torneu a la parada i agafeu l’altre bus. Si aneu amb infants visiteu Newgrange. Estalviareu temps i diners, i és el més xulo, impactant i bestial. Els altres son per experts, per arqueòlegs aficionats!. Podeu dinar al self-service. No està malament, un xic carot, menjar de self. Però, de vegades va bé. La botiga de records, en canvi, està molt bé de preu, i tenen moltes coses!. Per dinar per la zona, a banda del self-service del centre d’acollida, teniu un hotelet i un bon restaurant a Donore, un poble veï que segur travessareu per arribar a Brú na Boinne. Es diu Daly’s Inn. No vam poder anar-hi dinar, pel tema bus, però feia molt bona pinta. Irlanda és molt maca. I no només aquesta fita tan especial. Tot el país és bonic. Els paisatges, les costes retallades, els llacs, els castells i les abadies, els boscos. Dublin és una ciutat molt mona. Arribeu-vos a Irlanda volant, o en el vostre propi cotxe. Surten vaixells des de Roscoff o Cherbourg a França que en una nit us porten a Cork o Rosslare, molt còmode. Allotjeu-vos en uns beed and breakfast com nosaltres, al Westwood de Blarney, amb el seu castell, o al Seafield de Cliffden, en paratges idíl·lics, o en hotels ben bonics, com el Villa Rose o el Crowne Plaza, ben preparats per famílies. No dubteu… Irlanda us espera un d’aquests estius!. Però aneu preparats per la pluja… i per unes temperatures entre els 10 i els 20 graus!.

Brú na Bóinne és uno de los monumentos megalíticos más grandes del mundo. Está situado al norte de Dublin. Realmente impresiona. La acogida de visitantes y su organización és modélica, y en el edificio teneis todos los servícios, incluido un self-service. Pero contad con pasar allí casi todo el dia, dependiendo de los monumentos que vais a querer visitar. Porque en Brú hay varios grandes túmulos para ver, siendo el más grande y mejor conservado el de Newgrange. No os lo perdais.

La Festa Major de Sant Magí


Sant_Magi

El 19 d’agost és Sant Magí, per això tota la setmana que envolta aquesta data, des del 14 d’agost, Tarragona viu la seva festa major d’estiu. Tota la celebració gira al voltant de l’aigüa. L’aigüa que aquest ermità va fer brotar de la roca, de la terra seca de Sant Martí de la Brufaganya. El poble del Camp de Tarragona, sempre assedejat, festeja l’aigüa redentora. Arreu es veu gent amb els càntirs plens d’aigua sagrada, baixada des del santuari de la Brufaganya, a la Segarra de la Conca de Barberà, prop de Santa Coloma de Queralt. La baixen en una lenta processó, amb carros i cavalls, mules i botes i la venen a la capital, a l’ermita del sant, just darrera la catedral. I Sant Magí omple els carrers medievals, mediterrànis i lluminosos, càlids, de la Tarragona Imperial. Tota la Tarragona antiga estarà de festa. Carrers i portals engalanats. Consulteu el programa. Hi ha de tot i força. Sant Magí és la festa major d’estiu de Tarragona. La més esperada de l’any. Hi ha espectacles impressionants, com ara el concert de Melendi, el ballet cosac de Rússia o el musical dedicat a Meccano. No us perdeu el següici amb la Mulassa, la Sindriada, a la plaça del Rei, la Imaginada del Camp de Mart, els sopars i les xerrades populars. Ens agrada la Trobada de Gegants i Nanos, la Mostra de Balls de Gitanes i, sobretot el dia 18, la Cercavila de l’Aigua pels carrers de la Part Alta, amb els carros i cavalls. No us perdeu el dia de Sant Magí, el 19 d’agost, la diada castellera a la plaça de les Cols, i el Seguici de Sant Magí, que es clourà amb l’entrada de Sant Magí al Portal del Carro i espectacle pirotècnic. A més tindreu música, pasacarrers, desfilades, bestiari, gegants, concerts i moltes activitats per petits i grans. Però el millor és l’ambient. La festa al carrer. Ah! I per Sant Magí, jornada de portes obertes a Tarragona, a tots els seus museus. A Can Castellarnau i Can Canals. Oportunitat de visitar els indrets declarats patrimoni de la humanitat per la UNESCO, sense haver de pagar res. A Tarragona trobareu bons restaurants. Ens agraden el Les Coques, íntim i acollidor, o el Arcs, cuina d’altíssima qualitat. El Racó de l’Abat, gòtic, no defrauda mai. Gòtic també és el Palau del Baró, que és més estrany, i molt gran. Millor anreu a La Cuineta, al Carrer Nou del Patriarca 2, tel: 977226101, fantàstic, o al Quim i Quima, senzill, però bo, o el restaurant AQ, un lloc car, de disseny total. Interessant el Bauhaus, del col·legi d’arquitectes. A Tarragona també teniu molt bons hotels, com ara el AC Tarragona o bé el Ciutat de Tarragona. I també podeu disposar dels de Salou. Ens agrada La Hacienda, a La Pineda, un macro hotel que, no obstant això va bé a les famílies. Les festes de Tarragona, un bon motiu per venir a Tarragona!.

El 19 de agosto es la fiesta de Sant Magí. Alrededor de esta fecha, desde el día 14 hasta la festividad del santo, toda la semana, o a la inversa, los tarraconenses viven su fiesta mayor de verano, la pequeña, la entrañable, la casera. Este ermitaño hizo brotar agua. En verano esto no es poca cosa. En Tarragona menos. La gente festeja al santo con agua. Se venden cántaros llenos de agua sagrada, bajada desde el santuario de la Brufaganya, en la Segarra de la Conca de Barberà, cerca de Santa Coloma de Queralt. De ahí la bajan en procesión, con carros y caballos, mulas y botas, como antiguamente, en lucida procesión. Después la venden en la ermita del santo, detrás de la catedral, en las calles medievales, mediterráneas y luminosas, cálidas, de la Tarragona Imperial. También es patrón de las sandías, tan jugosas, de la albahaca remojada, que aleja a los mosquitos, y de bailes y enramadas. Toda la Tarragona antigua estará de fiesta. Calles y portales engalanados. Consulten el programa. Hay de todo y bastante. Música, pasacalles, desfiles, bestiario, gigantes, conciertos y muchas actividades para pequeños y mayores. Pero lo mejor es el ambiente. La fiesta en la calle. ¡Ah! Y por Sant Magí, jornada de puertas abiertas en Tarragona, y en todos sus museos. En Can Castellarnau y Can Canals. Oportunidad de visitar los lugares declarados patrimonio de la humanidad por la UNESCO, sin tener que pagar nada. En Tarragona tienen muy buenos hoteles, como el AC Tarragona o el Ciutat de Tarragona. Y también puede disponer de los de Salou. Nos gusta La Hacienda, en La Pineda, un macro hotel que, sin embargo va bien a las familias.

Festes de Sant Magí


sant-magi-tarragona-2014

El 19 d’agost és Sant Magí, per això tota la setmana que envolta aquesta data, des del 14 d’agost, Tarragona viu la seva festa major d’estiu. Tota la celebració gira al voltant de l’aigüa. L’aigüa que aquest ermità va fer brotar de la roca, de la terra seca de Sant Martí de la Brufaganya. El poble del Camp de Tarragona, sempre assedejat, festeja l’aigüa redentora. Arreu es veu gent amb els càntirs plens d’aigua sagrada, baixada des del santuari de la Brufaganya, a la Segarra de la Conca de Barberà, prop de Santa Coloma de Queralt. La baixen en una lenta processó, amb carros i cavalls, mules i botes i la venen a la capital, a l’ermita del sant, just darrera la catedral. I Sant Magí omple els carrers medievals, mediterrànis i lluminosos, càlids, de la Tarragona Imperial. Tota la Tarragona antiga estarà de festa. Carrers i portals engalanats. Consulteu el programa. Hi ha de tot i força. Sant Magí és la festa major d’estiu de Tarragona. La més esperada de l’any. Hi ha espectacles impressionants, com ara el concert de Melendi, el ballet cosac de Rússia o el musical dedicat a Meccano. No us perdeu el següici amb la Mulassa, la Sindriada, a la plaça del Rei, la Imaginada del Camp de Mart, els sopars i les xerrades populars. Ens agrada la Trobada de Gegants i Nanos, la Mostra de Balls de Gitanes i, sobretot el dia 18, la Cercavila de l’Aigua pels carrers de la Part Alta, amb els carros i cavalls. No us perdeu el dia de Sant Magí, el 19 d’agost, la diada castellera a la plaça de les Cols, i el Seguici de Sant Magí, que es clourà amb l’entrada de Sant Magí al Portal del Carro i espectacle pirotècnic. A més tindreu música, pasacarrers, desfilades, bestiari, gegants, concerts i moltes activitats per petits i grans. Però el millor és l’ambient. La festa al carrer. Ah! I per Sant Magí, jornada de portes obertes a Tarragona, a tots els seus museus. A Can Castellarnau i Can Canals. Oportunitat de visitar els indrets declarats patrimoni de la humanitat per la UNESCO, sense haver de pagar res. A Tarragona trobareu bons restaurants. Ens agraden el Les Coques, íntim i acollidor, o el Arcs, cuina d’altíssima qualitat. El Racó de l’Abat, gòtic, no defrauda mai. Gòtic també és el Palau del Baró, que és més estrany, i molt gran. Millor anreu a La Cuineta, al Carrer Nou del Patriarca 2, tel: 977226101, fantàstic, o al Quim i Quima, senzill, però bo, o el restaurant AQ, un lloc car, de disseny total. Interessant el Bauhaus, del col·legi d’arquitectes. A Tarragona també teniu molt bons hotels, com ara el AC Tarragona o bé el Ciutat de Tarragona. I també podeu disposar dels de Salou. Ens agrada La Hacienda, a La Pineda, un macro hotel que, no obstant això va bé a les famílies. Les festes de Tarragona, un bon motiu per venir a Tarragona!.

El 19 de agosto es la fiesta de Sant Magí. Alrededor de esta fecha, del día del santo hasta el fin de semana, o a la inversa, los tarraconenses viven su fiesta mayor de verano, la pequeña, la entrañable, la casera. Este ermitaño hizo brotar agua. En verano esto no es poca cosa. En Tarragona menos. La gente festeja al santo con agua. Se venden cántaros llenos de agua sagrada, bajada desde el santuario de la Brufaganya, en la Segarra de la Conca de Barberà, cerca de Santa Coloma de Queralt. De ahí la bajan en procesión, con carros y caballos, mulas y botas, como antiguamente, en lucida procesión. Después la venden en la ermita del santo, detrás de la catedral, en las calles medievales, mediterráneas y luminosas, cálidas, de la Tarragona Imperial. También es patrón de las sandías, tan jugosas, de la albahaca remojada, que aleja a los mosquitos, y de bailes y enramadas. Toda la Tarragona antigua estará de fiesta. Calles y portales engalanados. Consulten el programa. Hay de todo y bastante. Música, pasacalles, desfiles, bestiario, gigantes, conciertos y muchas actividades para pequeños y mayores. Pero lo mejor es el ambiente. La fiesta en la calle. ¡Ah! Y por Sant Magí, jornada de puertas abiertas en Tarragona, y en todos sus museos. En Can Castellarnau y Can Canals. Oportunidad de visitar los lugares declarados patrimonio de la humanidad por la UNESCO, sin tener que pagar nada. En Tarragona tienen muy buenos hoteles, como el AC Tarragona o el Ciutat de Tarragona. Y también puede disponer de los de Salou. Nos gusta La Hacienda, en La Pineda, un macro hotel que, sin embargo va bien a las familias.

Abadia de Fontenay


fontenay

L’abadia de Fontenay està situada al cor de la històrica Borgonya, a França. És una de les darreres abadies cistercenques de la primera promoció, desapareguda la pròpia abadia de Citeaux. Va ser fundada l’any 1118 pel propi Bernat de Claravall, essent la més antiga abadia cistercenca del mon. Actualment ha estat declarada patrimoni de la humanitat, i no estranya gens, s’ho mereix. Impressiona la severa i elegant austeritat de la seva església, el dormitori i la seva teulada de fusta, el claustre, la sala capitular però sobretot l’edifici de la forja. Els monjos de Fontenay eren ferrers. Els edificis estan perfectament cuidats, amb uns jardins i boscos preciosos que conviden a passar el dia. De fet necessitareu un dia sencer per recòrrer aquests paisatges encantadors. Estem parlant de més de 1.200 hectàrees, un vall sencer. Avui dia no hi ha monjos a Fontenay. És una empresa privada. Està oberta sempre, cada dia, de 10 del matí a 18 hores, sense descans. Hi ha visites guiades, i lliures. El preu de l’entrada no és barat, (10 € del 2014), però val la pena. Fan descomptes als menors, i a les famílies. Aparcar és senzill, hi ha molt de lloc. Les coordenades GPS són: N 47° 38′ 22.6″ / E 4° 23′ 21.57″. Per arribar-hi heu de sortir de l’autopista que va cap a París, l’A-6, a Bierre-les-Semur. Això està a 60 kms. de Beaune, on l’autopista de Lyon cap a París es bifurca, a uns 250 km del propi Paris. Com veieu podeu fer una parada familiar en ruta a Eurodisney, o a París, o bé programar la visita en el transcurs d’una excursió de descoberta de la Borgonya, una terra esplèndida. Si aquesta és la vostra opció, llavors us recomanem vivament la visita a Beaune, amb el seu hospital Dieu, i a Dijón, capital de la Borgonya. Però la regió te altres secrets amagats, més enllà d’aquestes grans ciutats. A nosaltres ens encanta Semur en Auxois, petita ciutat fortificada medieval, una joia. O Avallon, un altre vila medieval preciosa. Prop de Fontenay teniu el castell d’Ancy, una altra petita maravella. La basílica romànica de Vézelay, una altra obra patrimoni de la humanitat, us espera dalt del seu turó. Nosaltres varem dormir a Semur en Auxois, a l’Hotel Les Cymaises, bonic, acollidor. També és molt acollidor La Cote d’Or, o la Hostellerie d’Aussois. A la vila del castell, a Ancy-le-Franc, és molt bonic l’Hotel du Centre, i a Avallon teniu el Dak-Hotel, un bon lloc on dormir. Tots aquests establiments tenen bons restaurant també. Pareu a Fontenay camí de París perquè realment corprèn.

La abadía de Fontenay está situada en el corazón de la histórica Borgoña, en Francia. Es una de las últimas abadías cistercienses de la primera promoción, desaparecida la propia abadía de Citeaux. Fue fundada en el año 1118 por el propio Bernardo de Claraval, siendo la más antigua abadía cisterciense del mundo. Actualmente ha sido declarada patrimonio de la humanidad, y no extraña nada, porque lo merece. Impresiona la severa y elegante austeridad de su iglesia, el dormitorio y su tejado de madera, el claustro, la sala capitular pero sobre todo el edificio de la forja. Los monjes de Fontenay eran herreros. Los edificios están perfectamente cuidados, con unos jardines y bosques preciosos que invitan a pasar el día. De hecho necesitareis un día entero para recorrer estos paisajes encantadores. Estamos hablando de más de 1.200 hectáreas, un valle entero. Hoy en día no hay monjes en Fontenay. Es una empresa privada. Está abierta siempre, cada día, de 10 a 18 horas, sin descanso. Hay visitas guiadas, y libres. El precio de la entrada no es barato, (10 € de 2014), pero vale la pena. Hacen descuentos a los menores, y a las familias. Aparcar es sencillo, hay mucho lugar. Las coordenadas GPS son: N 47 ° 38 ‘22.6 “/ E 4 ° 23’ 21:57”. Para llegar hay que salir de la autopista que va hacia París, la A-6, a Bier-les-Semur. Esto está a 60 kms. de Beaune, donde la autopista de Lyon hacia París se bifurca, a unos 250 km del propio Paris. Como veis se puede hacer una parada familiar en ruta a Eurodisney, o en París, o bien programar la visita en el transcurso de una excursión de descubrimiento de la Borgoña, una tierra espléndida. Si esta es su opción, entonces se recomienda vivamente la visita a Beaune, con su hospital Dieu, y a Dijón, capital de la Borgoña. Pero la región tiene otros secretos escondidos, más allá de estas grandes ciudades. A nosotros nos encanta Semur en Auxois, pequeña ciudad fortificada medieval, una joya. O Avallon, otra villa medieval preciosa. Cerca de Fontenay tienen el castillo de Ancy, otra pequeña maravilla. La basílica románica de Vézelay, otra obra patrimonio de la humanidad, os espera alto de su colina. Nosotros dormimos en Semur en Auxois, en el Hotel Las Cymaises, bonito, acogedor. También es muy acogedor La Cote d’Or, o la Hostellerie de Aussois. En la villa del castillo, en Ancy-le-Franc, es muy bonito el Hotel du Centre, y en Avallon tienen el Dak-Hotel, un buen lugar donde dormir. Todos estos establecimientos tienen buenos restaurante también. Parad en Fontenay camino de París, un lugar que realmente cautiva.

L’Abbaye de Fontenay est situé dans le coeur de la Bourgogne historique. Elle a été fondée à l’année 1118 par Bernard de Clairvaux lui-même, étant la plus ancienne abbaye cistercienne dans le monde. Aujourd’hui a été déclaré site du patrimoine mondial, et sans surprise, il le mérite. Austérité exceptionnel et élégant grave de son église, la chambre et le toit en bois, le cloître, la salle capitulaire, mais surtout la construction de la forge. Les moines étaient forgerons. Les bâtiments sont bien entretenus avec de beaux jardins et de forêts qui vous invitent à passer la journée. Nous parlons plus de 1200 hectares, toute une vallée. Aujourd’hui, il n’y a pas de moines à Fontenay. C’est une entreprise privée. Il est toujours ouvert tous les jours de 10 h à 18 h sans interruption. Il ya des visites guidées et libres. Le prix d’entrée n’est pas cher (10 € en 2014), mais vaut la peine. Le stationnement est facile, il ya beaucoup de place. Coordonnées GPS sont: N 47 ° 38 ’22 0,6 “/ E 4 ° 23 ’21h57.” Pour y arriver, vous quittez l’autoroute en direction de Paris, le A-6 à Bierre-les-Semur. Vous pouvez faire un arrêt en cours de route ou planifier une visite lors d’une visite à la découverte de la Bourgogne, terre splendide. Si c’est votre choix, nous vous recommandons fortement une visite à Beaune avec son hôpital Dieu, et Dijon, capitale de la Bourgogne. Mais la région a d’autres secrets cachés au-delà de ces villes. Nous serions ravis de Semur en Auxois, une petite cité médiévale fortifiée, un bijou. Ou Avallon, une autre belle ville médiévale. Près du château d’Ancy Fontenay avoir une autre petite merveille. La basilique romane de Vézelay, un autre ouvrage du patrimoine mondial attend en haut de la colline. Nous dormions à Semur en Auxois, l’Hôtel Les Cymaises, belle atmosphère. Se félicitant également de la Côte d’Or, ou l’Hostellerie d’Aussois. Dans le village le château d’Ancy-le-Franc il y a l’Hotel du Centre et Hôtel-Dak Avallon Hôtel vous avez un bon endroit pour dormir. Tous ces lieux ont bon restaurant aussi.

The Abbey of Fontenay is located in the heart of historic Burgundy, France. It was founded to year 1118 by Bernard of Clairvaux. It’s the oldest Cistercian abbey in the world. Today has been declared a World Heritage Site. Stunning and elegant severe austerity of his church, the bedroom and the wooden roof, the cloister, the chapter house but especially the building of the forge. The monks were blacksmiths. The buildings are well kept with beautiful gardens and forests that invite you to spend the day.  Today there are no monks in Fontenay. It is always open every day from 10 am to 18 pm without break. There are guided tours, and free tours. The entrance fee is not cheap (10 € in 2014), but worth it. Parking is easy, there is a lot of place. GPS coordinates are: N 47 ° 38 ‘22.6 “/ E 4 ° 23’ 21:57.” To get there you leave the motorway towards Paris, the A-6 to Bierre-les-Semur. You can make a stop en route to Eurodisney family, or Paris, or to schedule a visit during a tour of discovery of Burgundy, splendid land. If this is your option, we strongly recommend a visit to Beaune with its Dieu Hospital, and Dijon, capital of Burgundy. But the region has other secrets hidden beyond these cities. We would love to Semur in Auxois, a small medieval fortified city, a jewel. Or Avallon, another beautiful medieval town. Near the castle of Ancy Fontenay have another little wonder. The Romanesque basilica of Vezelay, another world heritage work awaits the top of the hill. We were sleeping in Semur in Auxois, the Hotel Les Cymaises, beautiful atmosphere. Also welcoming the Cote d’Or, or the Hostellerie of Aussois. In the village the castle in Ancy-le-Franc is the beautiful Hotel du Centre and Hotel-Dak Avallon you have a good place to sleep. All these places have good restaurant also.