Cuéllar


cuellar

La Vila de Cuellar, a la província de Segovia, és una d’aquelles poblacions ferrenyes que Castella ofereix al viatger. Potser el més destacable, el primer que el viatger veu, és el seu potent castell, un dels més bonics de la zona, salvetat feta de la joia mudejar del castell de Coca, que és una filigrana en totxo. O les muralles, perfectament conservada. Però és difícil enumerar tots els alicients que Cuellar ofereix a la família turista que estima la cultura i l’art. Només dir-vos que, a més del castell i la muralla que el rodeja, teniu la pròpia muralla de la ciutat, amb les seves portes monumentals. Perquè Cuéllar és, avui dia, una ciutat gran, però a l’edat mitjana ho era encara més. La vila moderna, molt dinàmica, està separada de la medieval, i aquesta, al seu torn, te una mena de ciutadella, dalt d’un turó, on hi ha la zona més monumental. I dins d’aquesta ciutadella trobareu monuments a dojo. Esglésies fantàstiques, del millor mudejar d’Espanya, com ara les de San Martín, San Andrés, San Pedro o l’absis de la de Santiago, obert als quatre vents. O la maravella de San Esteban, que no tinc paraules per a descriure, amb els seus absis d’un mudèjar corprenedor, o els bellíssims sepulcres del seu interior. Arreu, escampats, trobareu palaus i casones com les de l’ajuntament, la dels Daza, Rojas, Velazquez o el del propi rei Pedro I. Convents, racons, places i placetes, mansions, antics hospitals… renunciem a seguir. Ja us imagineu de què estem parlant, d’història detinguda en el temps. Aneu a l’oficina de turisme, personal eficient, professional, amable, que us donaran tots els detalls i us organitzaran una visita guiada, sovint teatralitzada, al castell, les muralles i les principals esglésies. Bon aparcament a la zona alta, a tocar del castell i el seu parc, però baixareu molt i, després, us tocarà pujar, i suar la cansalada. I per dinar, la millor gastronomia possible. Carns de bou, de vedella o de xai, brasa… llocs on sentar-se a taula és un plaer. Com ara el Rincón Castellano, típic mesón de tota la vida. També un bon hostal on dormir. Tope cèntric. Carn de bou, primera qualitat, bona brasa, tot això a La Braseria. A cinc kms. de Cuéllar poble, al mig del camp, s’alça el Santuari de l’Henar. Allà, a tocar, teniu el seu restaurant. Potser una mica BBC, (bodas, bautizos y comuniones), però està bé. El Mesón San Francisco està cèntric. Bon restaurant, habitacions senzilles. A peu d’autovia, a la sortida de la ciutat en direcció Segovia, trobareu el Florida. Bona cuina i habitacions que no estan malament. Cuéllar ha de ser parada obligatòria en una ruta per Castella, anant de Segovia a Valladolid, o desplaçant-vos cap a les fantàstiques hoces del rio Duratón, o si feu una ruta dels castells de la zona, com ara el de Coca, o el de Íscar. O bé si aneu d’esglésies mudèjars, com les d’Arévalo. O destí d’una escapada des de Madrid, de Segovia o de Valladolid. Molt bén comunicada amb aquestes tres ciutats gràcies a la nova autovia A-601. Bona estada a Cuéllar!.

La Villa de Cuellar, en la provincia de Segovia , es una de esas poblaciones severas que Castilla ofrece al viajero . Quizás lo más destacable , lo primero que el viajero ve , es su potente castillo, uno de los más bonitos de la zona , salvedad hecha de la joya mudejar del castillo de Coca , que es una filigrana en ladrillo. O las murallas , perfectamente conservadas. Pero es difícil enumerar todos los alicientes que Cuellar ofrece a la familia turista que ama la cultura y el arte . Sólo deciros que , además del castillo y la muralla que lo rodea , tienen allí la propia muralla de la ciudad , con sus puertas monumentales . Porque Cuéllar es , hoy en día , una ciudad grande , pero en la edad media lo era aún más. La villa moderna , muy dinámica , está separada de la medieval , y ésta, a su vez , tiene una especie de ciudadela , sobre una colina , donde está la zona más monumental . Y dentro de esta ciudadela encontrarán monumentos a raudales. Iglesias fantásticas, lo mejor mudejar de España , como las de San Martín , San Andrés , San Pedro o el ábside de la de Santiago , abierto a los cuatro vientos . O la maravilla de San Esteban , que no tengo palabras para describir , con sus ábsides de un mudéjar cautivador , o los bellísimos sepulcros de su interior . En todas partes, esparcidos por el casco antíguo, encontrarán palacios y casonas como las del ayuntamiento, la de los Daza , Rojas , Velazquez o el del propio rey Pedro I. Conventos , rincones , plazas y plazoletas , mansiones , antiguos hospitales … renunciamos a seguir. Ya se imaginan de qué estamos hablando , de historia detenida en el tiempo . Vayan a la oficina de turismo , personal eficiente, profesional , amable , que les dará todos los detalles y les organizará una visita guiada , a menudo teatralizada, del castillo , las murallas y las principales iglesias . Buen aparcamiento en la zona alta , cerca del castillo y su parque, pero bajaréis mucho y , después , os tocará subir, y sudar la gota gorda . Y para comer , la mejor gastronomía posible . Carnes de buey , de ternera o de cordero , brasa … lugares donde sentarse a la mesa es un placer . Como el Rincón Castellano , típico mesón de toda la vida . También un buen hostal donde dormir . Tope céntrico. Carne de buey , primera calidad , buena brasa , todo ello en La Brasería. A cinco kms . de Cuéllar pueblo , en medio del campo , se alza el Santuario del Henar . Allí, a tocar, tienen su restaurante . Quizá un poco BBC , ( bodas , bautizos y comuniones ) , pero está bien. El Mesón San Francisco está céntrico . Buen restaurante , habitaciones sencillas . A pie de autovía , a la salida de la ciudad en dirección Segovia , se encuentra el Florida . Buena cocina y habitaciones que no están mal. Cuéllar debe ser parada obligatoria en una ruta por Castilla , yendo de Segovia a Valladolid , o desplazándose hacia las fantásticas hoces del rio Duratón , o cuando se realiza una ruta de los castillos de la zona , como el de Coca , o el de Íscar . O bien si vas de iglesias mudéjares , como las de Arévalo . O destino de una escapada desde Madrid, Segovia o Valladolid . Muy bien comunicada con estas tres ciudades gracias a la nueva autovía A- 601. Buena estancia en Cuéllar ! .

La mi villa de Arévalo


arevalo

La mi villa de Arévalo, que deia la Reina Isabel de Castella, famosa ara per la sèrie de televisió, està situada al mig d’una vasta plana cerealera, entre Madrid i Valladolid, no lluny d’Àvila i de Segovia. La població es composa de dues parts molt diferenciades. La nova, sense interès històric ni turístic, jove, dinàmica, i la part antiga, a dalt d’un petit turó aplanat, vella, bruta, deixada, amb cases barates ocupades per immigrants, barris perduts, abandonats a la seva sort. I tanmateix molt bonica i evocadora, plena de monuments que val la pena visitar. I no sabem per on començar. Potser per la seva plaça major, coqueta i petita, teatral, escenogràficament enmarcada per la poderosa torre de l’església de Sant Martí, i per l’absis delicat, d’una filigrana mudèjar corprenedora de Santa Maria. Allà hi ha l’oficina de turisme, amb personal amable, servicial i disposat, i un museu divertit, gratuït que repasa la història, llarguíssima de la vila. Podeu visitar les quatre esglésies d’Arévalo per tres euros. Val la pena. I, en acabar, passejar fins el poderós i imponent castell, amb la torre de l’homenatge més gran que mai hem vist. Increible. Per dormir, al centre, clàssic, decoració castellana antiga, amb encant, Los Cinco Linajes, amb bon restaurant. Més senzill l’Hotel Fray Juan Gil. Als afores un hostal, el del Campo. Per dinar, tradicional, l‘Asador Siboney, carns a la castellana, o el Figón de Arévalo, un altre lloc de bones carns. S’arriba molt fàcil a Arévalo per l’A-6, entre Adanero i Medina del Campo. Imprescindible en una ruta per Castella. Podeu visitar també Medina del Campo mateix, Madrigal de las Altas Torres i Olmedo, en una ruta seguint les passes d’Isabel la Catòlica.

La mi villa de Arévalo , que decía la Reina Isabel de Castilla , famosa ahora por la serie de televisión , está situada en medio de una vasta llanura cerealera , entre Madrid y Valladolid , no lejos de Ávila y Segovia . La población se compone de dos partes muy diferenciadas . La nueva , sin interés histórico ni turístico , joven , dinámica , y la parte antigua , en lo alto de una pequeña colina aplanada , vieja , sucia , dejada , con casas baratas ocupadas por inmigrantes , barrios perdidos , abandonados a su suerte . Y sin embargo muy bonita y evocadora , llena de monumentos que vale la pena visitar. Y no sabemos por dónde empezar . Quizá por su plaza mayor , coqueta y pequeña , teatral , escenográficamente enmarcada por la poderosa torre de la iglesia de San Martín , y por el ábside delicado , de una filigrana mudéjar sobrecogedora, de Santa María . Allí está la oficina de turismo , con personal amable , servicial y dispuesto , y un museo divertido , gratuito que repasa la historia , larguísima de la villa. Pueden visitar las cuatro iglesias de Arévalo por tres euros . Vale la pena . Y , al terminar, pasear hasta el poderoso e imponente castillo, con la torre del homenaje más grande que nunca hemos visto . Increible . Para dormir , en el centro , clásico , decoración castellana antigua, con encanto , Los Cinco Linajes, con buen restaurante . Más sencillo el Hotel Fray Juan Gil . En las afueras un hostal, el del Campo. Para comer , tradicional , el Asador Siboney , carnes a la castellana , o el Figón de Arévalo , otro lugar de buenas carnes . Se llega muy fácil a Arévalo por la A -6 , entre Adanero y Medina del Campo. Imprescindible en una ruta por Castilla . Pueden visitar también Medina del Campo mismo , Madrigal de las Altas Torres y Olmedo , en una ruta siguiendo los pasos de Isabel la Católica