L’Abadia de Thoronet


Image00122

Aquest Nadal, camí d’Itàlia, travessant la bella Provença, no hem resistit la tentació i ens hem aturat de nou al petit monestir del Thoronet, una joia de l’art cistercenc, de línies imperturbables, de pedra sola, nua. I us en possarem moltes fotos, perquè no es pot explicar amb simples paraules tanta bellessa.

Image00124Image00125

Com deiem, el Thoronet és una abadia de la Provença. Una abadia romànica cistercenca. D’una bellessa corprenedora, estoradora, inexplicable. La puressa de les seves línies, la indescriptible sutilitat dels espais no podem transcriure-les només en paraules. S’han de veure, o encara millor, s’han de sentir. El claustre atípic, potent però lleuger, tancat i recollit. La font, delicada, màgica, un indret que no sembla d’aquest món, d’una pau atordidora. L’esglèsia senzilla, nua, perfecta, d’una sonoritat celestial. I tot això en un racó amagat de la Provença més lluminosa, més bonica. Un monestir envoltat de boscos de pins on, a l’estiu, canten dia i nit les cigarres, la tardor posa colors, l’hivern, de vegades neu, i la primavera flors. Envoltat d’un mur antic, iniciàtic… un clos telúric. No es poden definir les sensacions d’extrema beatitud que s’experimenten en recòrrer aquest silenciosos murs, aquestes arestes nítides de pedra blanca i pura.

Image00128

Arribeu-vos a l’abadia del Thoronet si mai hi passeu camí d’Itàlia. O bé si us endinseu en aquesta terra encisadora i mítica que és la Provença. Un destí de vacances que es farà inoblidable. Podeu recòrrer les seves terres a finals de la primavera, quan els camps de lavanda són en flor i l’aire s’omple de flaires maravelloses, a l’estiu per gaudir de la calor seca del lloc, i sentir cantar les cigarres, a la tardor, moment màgic dels boscos de colors, o a l’hivern, quan la neu pot cobrir els teulats. Si voleu fer la feina complerta, prop del Thoronet, a la Provença mítica, en un radi de 100 kms, altres abadies germanes us esperen. Son Senanque o Sylvacane. Dues joies tan boniques com la que us expliquem. I ciutats medievals com Les Baux, enfilada dalt del seu turó fortificat. O Aigües Mortes, extreta de l’edat mitjana. Petits pobles penjats del Luberon, com ara Rousillon. Curiositats naturals com La Vaucluse. Parcs naturals tan magnífics com La Camargue, amb els seus bous, cavalls, platges. Ciutats plenes d’història, com Avignon, Arles, Aix en Provence o Saint Remy. Provença està allà, per vosaltres. I l’abadia del Thoronet no n’és la joia més petita. De vegades costa una mica de trobar. El millor és anar per l’autopista A 8, passat Aix en Provence, i deixar-la a la sortida 35, a tocar de Cannet des Maures, (també possible per la N 7).  Allà prendre la D 79 fins el poble de Thoronet i després fins la pròpia Abadia del Thoronet. Hi ha bon lloc per aparcar, a la sombra, i un petit bar, força car, on fan quatre plats i tenen begudes. No hem dormit mai prop del Thoronet, però als pobles del costat hi ha restaurants i hotels que ens van semblar agradables.

Image00129

El Thoronet es una abadía de la Provenza. Una abadía románica cisterciense. De una belleza sobrecogedora, inexplicable. La pureza de sus líneas, la indescriptible sutilidad de los espacios, que no podemos transcribir en palabras porque son cosas que se han de ver, o mejor aún, que deben sentirse. El claustro, atípico, potente pero ligero, és a la vez abierto y recogido. La fuente, delicada, mágica, un lugar que no parece de este mundo, de una paz indefinible. La iglesia sencilla, desnuda, perfecta, de una sonoridad celestial. Y todo ello en un rincón escondido de la Provenza más luminosa, más bonita. Un monasterio rodeado de bosques de pinos donde cantan día y noche las cigarras. Rodeado de un muro antiguo, iniciático… un cercado telúrico. No se pueden definir las sensaciones de extrema beatitud que se experimentan al recorrer estos silenciosos muros, estas aristas nítidas de piedra blanca y pura. Acercaos a la abadía del Thoronet si alguna vez pasáis camino de Italia. O bien si os adentrais en esta tierra encantadora y mítica que es la Provenza. Un destino de vacaciones que se os hará inolvidable. Pueden recorrer sus tierras a finales de la primavera, cuando los campos de lavanda estan en flor y el aire se llena de aromas maravillosos. Cerca del Thoronet hay otras abadías hermanas que os esperan. Senanque o Sylvacane. Dos joyas tan bonitas como la que les indicamos. Ciudades medievales como Les Baux o Aguas Muertas. Pueblos colgados del Luberon, como Rousillon. Curiosidades naturales como La Vaucluse. Parques naturales tan magníficos como La Camargue. Ciudades llenas de historia, como Avignon, Arles, Aix en Provence o Saint Remy. Provenza está allí, está por vosotros. Y la abadía del Thoronet no es la joya más pequeña. A veces cuesta un poco de encontrar. Lo mejor es ir por la autopista A8, pasando Aix en Provence, y dejarla en la salida 35, cerca de Cannet les Maures, (también és posible ir por la N7). Allí tomar la D 79 hasta el pueblo de Thoronet y después hasta la propia Abadía del Thoronet. Hay un buen lugar para estacionar, a la sombra, y un pequeño bar, bastante caro, donde hacen cuatro platos combinados y tienen bebidas. No hemos dormido nunca cerca del Thoronet, pero en el pueblo hay restaurantes y hoteles que nos parecieron agradables.

La Petita Camarga


camarga

La petita Camarga és una terra fluvial, un tros petitó d’un delta magnífic, el del riu Roine. És de la mida del delta de l’Ebre, però situat a França, encara que no gaire lluny de casa nostra. De fet, la petita Camarga, és l’extrem del delta del Roine que toca més cap a Barcelona. I també, per a nosaltres, és el més bonic. S’hi arriba via Girona, Perpinyà, Narbona i Montpeller, per l’autopista AP-7 i la continuació passada la Junquera, l’A9. Son uns 400 kms. Es fan en mig dia. Si us haguèssim de suggerir una porta d’entrada a aquesta meravella de la natura us recomanaríem  que ho féssiu per Montpeller, bé des d’aquesta ciutat mateix, bé anant cap a La Grande Motte, o bé cap a Le Grau du Roi, dos bonics llocs de mar, a pesar d’estar molt urbanitzats, i que tenen tota mena de serveis. Allà trobareu bons hotels on podreu dormir. I l’endemà sortiríeu d’un d’aquests pobles per veure la increible ciutat medieval, perfectament conservada, d’Aigües Mortes, amb els seus carrers rectilinis, la seva esglèsia, la deliciosa placeta i les botigues de tota mena. I, és clar, les seves poderoses i altives muralles. I els seus restaurants i hotelets amb encant, i els seus càmpings. Seguiríeu la visita cap a Saintes Maries de la Mer, a la punta de la petita Camarga, on potser hi arribaríeu passant el petit Rhoine en vaixell transbordador, gratuït, pel pas anomenat del Bac. Saintes Maries te una esglèsia fortificada on es guarda el sepulcre de Santa Sara, patrona dels gitanos. Impactant. I també el de dues Maries més. Platja, dunes, cavalls i bous en llibertat, ocells: ànecs, flamencs… un paradís. Molt turístic a l’estiu, esplèndit a la primavera, al maig, el juny, o l’abril. Si us queda temps podeu fer un passeig pel Rhoine en vaixell, visitar el parc ornitològic o endinsar-vos pels senders marcats, amb uns bons prismàtics. Enlloc veureu tantes aus com aquí. Una passada. Si disposeu de més dies podeu fer la Camarga sencera, amb Arles, les salines de Giraud, fantàstiques, o passejar arran del mar visitant els estanys salats de Vaccares. Son mítics flamencs roses de la Camarga, i n’hi ha un piló. Tornant a Le Grau du Roi, o La Grande Motte podeu dedicar una estona a anar fins el far de l’Espigette, a veure una maravellosa posta de sol. Per dormir podeu fer-ho als nombrosos hotels de Montpellier, per exemple. Nosaltres hem dormit al Novotel, que està a l’entrada de l’autopista, ben situat. Habitacions familiars que els nens no paguen. També està molt bé el Mercure de La Grande Motte, situat al mateix port, vistes de somni damunt el mar. Hi ha molts altres hotels que també estan molt bé. A l’hora de dinar us recomanarem alguns llocs fantàstics. Com ara la pizzeria Cosa Nostra,  al port, al Quai d’Honneur. Telèfon: 467.56.68.69, 612.14.45.62. Molt bones pizzes, bé de preu. Com a restaurant de més de categoria, teniu el Sancyr, al port també. A les Saintes Maries ens va agradar un bar de tapes, regentat per un italià molt mediterrani: Chez Vito, a l’avinguda Mistral, la principal del poble. Un lloc estrany, amb menjar sorprenent, i un amfitrio més sorprenent encara. Pizza Las Vegas, una mica més avall no està gens malament. Bona Camarga!.

La pequeña Camarga es una tierra fluvial , un trozo pequeño de un delta magnífico , el del río Ródano . Es del tamaño del delta del Ebro , pero situado en Francia, aunque no muy lejos de casa. De hecho , la pequeña Camarga , es el extremo del delta del Ródano que toca más hacia Barcelona . Y también , para nosotros , es el más bonito. Se llega vía Girona , Perpiñán , Narbona y Montpellier , por la autopista AP -7 y la continuación pasada la Junquera , la A9 . Son unos 400 kms . Se hacen en medio día . Os queremos sugerir una puerta de entrada a esta maravilla de la naturaleza. Os recomendaríamos que lo hicierais por Montpellier, bien desde esta misma ciudad, yendo hacia La Grande Motte, o bien hacia Le Grau du Roi, dos bonitos lugares de mar, a pesar de estar muy urbanizadas, y que tienen todo tipo de servicios. Allí encontrarán buenos hoteles donde podrán dormir muy bién. Y al día siguiente saldríamos de uno de estos pueblos para ver la increíble ciudad medieval , perfectamente conservada , de Aguas Muertas, con sus calles rectilíneas , su iglesia , la deliciosa plaza y las tiendas de todo tipo. Y, claro , sus poderosas y altivas murallas . Y sus restaurantes y hotelitos con encanto , y sus campings . Seguiría la visita hacia Saintes Maries de la Mer , en la punta de la pequeña Camarga , donde quizás llegaríais pasando el pequeño Rhoine en barco transbordador , gratuito , por el paso llamado del Bac . Saintes Maries tiene una iglesia fortificada donde se guarda el sepulcro de Santa Sara , patrona de los gitanos . Impactante . Y también el de dos Marías más. Playa , dunas , caballos y toros en libertad , pájaros : patos , flamencos … un paraíso . Muy turístico en verano, espléndido en la primavera, en mayo , en junio , o en abril . Si os queda tiempo puede dar un paseo por Rhoine en barco , visitar el parque ornitológico o adentrarse por los senderos marcados , con unos buenos prismáticos. En lugar verá tantas aves como aquí. Una pasada. Si dispone de más días pueden hacer la Camarga entera, con Arles , las salinas de Giraud , fantásticas , o pasear junto al mar visitando los lagos salados de Vacca . Son míticos flamencos rosas de la Camarga , y hay un montón. Volviendo a Le Grau du Roi , o La Grande Motte puede dedicar un rato a ir hasta el faro de la Espigette , a ver una maravillosa puesta de sol . Para dormir puede hacerlo a los numerosos hoteles de Montpellier , por ejemplo. Nosotros hemos dormido en el Novotel , que está a la entrada de la autopista , bien situado. Habitaciones familiares que los niños no pagan. También está muy bien el Mercure de La Grande Motte , situado en el mismo puerto, vistas de ensueño sobre mar. Hay muchos otros hoteles que también están muy bien. A la hora de comer le recomendaremos algunos lugares fantásticos . Como la pizzería Cosa Nostra , en el puerto , en el Quai d’ Honneur . Teléfono: 467.56.68.69 , 612.14.45.62 . Muy buenas pizzas , bien de precio . Como restaurante de más de categoría , tiene el Sancyr , el puerto también. A las Saintes Maries nos gustó un bar de tapas , regentado por un italiano muy mediterráneo : Chez Vito , en la avenida Mistral , la principal del pueblo . Un lugar extraño , con comida sorprendente , y un anfitrión más sorprendente aún . Pizza Las Vegas , un poco más abajo no está nada mal .

Provença


La Provença és un tros del Mediterrà etern, una terra beneïda pels Deus. Un lloc on tothom hauria d’anar, al menys, una vegada a la vida. Una maravella equiparable a la Toscana, o a l’Empordà. Una petita pàtria. Potser no sapigueu qui és Alphonse Daudet, ni res del seu molí, però quan torneu de provença segur que tindreu més ganes de viure, plens com estareu de sol, de llum, de mar i de poblets maravellosos. En aquesta terra és fàcil viure, fàcil menjar, fàcil dormir i fàcil viatjar. En una volta per la Provença hi ha moltes rutes possibles. Per exemple la de les ciutats imperials. Ciutats romanes que conserven nombrosos monuments de l’època. Com ara Nimes, Orange o Arles, amb magnífics amfiteatres, o teatres. Viles més petites, com ara Vaison-la-Romane o Salon de Provence també ofereix construccions romanes. Hi ha la provença dels espais naturals, dels parcs com la Camarga, com el Luberon o el Mont Ventoux. Espais per fruïr del paisatge. Hi ha la Provença de les petites viles medievals o renaixentistes, dels poblets penjats dalt de turons, amb carrers estrets, com ara Rousillon, Gordes, Lacoste, Menerbes, Oppede, Bonnieux… Hi ha els monestirs amagats en valls ferèstegues i recòndites. Petites abadies romàniques, joies de línies pures. Les millors son Senanque, Sylvacane o Thoronet, però les petites també compten: Frigolet, Montmajor o Sant Hilari. Els castells són espectaculars: Lourmarin, Tarascon o l’increïble ciutadella de Les Baux. Finalment hi ha les altres ciutats i vil·les, inconmensurables i inqualificables, com ara la superba Avignon, amb el palau dels papes, el Rhone, i les muralles, o la cortesana Aix-en-Provence, del bon Rei René, plena de palaus, o com la petita Aigües Mortes, que va quedar aturada quan la va deixar el bon Rei Lluís. Molts d’aquets llocs estan considerats, merescudament, entre els més bonics de França. La Provença és un destí ideal per les famílies per unes petites vacances, un pont llarg o unes grans vacances. Si hi aneu a finals de juny, per Sant Joan, o a primers de juliol, trobareu florits els camps de lavanda. És un espectacle digne de ser vist. També és l’època en què hi haurà més gent. A l’estiu fa calor, però les cigarres canten i tot és al·legria, mediterrà pur, puríssim. Aneua la Provença sense por. Trobareu un munt de petits hotels i restaurants arreu, disposats a acollir-vos, a seduir-vos. Recordeu que a la Provença, com a tota França, abunden les cadenes hoteleres de baix cost, que ofereixen habitacions decents i familiars per pocs diners com ara la cadena B&B, o els hotels familiars de tota la vida, com els Novotel. Nosaltres hem dormit als Novotels de Avignon Centre, Nord i al All Seasons. També al Novotel de Nimes, de Marsella i al de Le Grau du Roi. Tots excel·lents. Hem menjat molt bé a molts llocs però us donarem alguns bons noms. Per exemple la pizzeria Nonni, a Lourmarin. Espectaculars pizzas al forn de llenya. Carrer Albert camus, 2. Tel: 0490682333. O a Gordes, a l’ombra del seu castell, el petit Bistrot La Cannelle, d’en Miquel i l’Aurora, pizzas, amanides i delicatessen, en un local minúscul. Tel: 0490720786. Gaudiu de la Provença, a només 400 kms. de Barcelona, 5 hores per l’autopista AP-7 i A-9, via Girona, Narbonne i Montpellier. Atureu-vos un moment a la Provença anant o tornant d’Itàlia, o aneu-hi expressament, perquè és un destí que no us decepcionarà.

La Provenza es un trozo del Mediterráneo eterno, una tierra bendecida, un lugar donde todo el mundo debería ir, al menos, una vez en la vida. Una maravilla equiparable a la Toscana, o el Empordà. Una pequeña patria. Quizás no sepáis quién es Alphonse Daudet, ni nada de su molino, pero cuando volvais de provenza seguro que tendréis más ganas de vivir, llenos como estaréis de sol, de luz, de mar y de pueblos maravillosos. En esta tierra es fácil vivir, fácil comer, fácil dormir y fácil viajar. En una vuelta por la Provenza hay muchas rutas posibles. Por ejemplo la de las ciudades imperiales. Ciudades romanes que conservan numerosos monumentos de la época. Como Nimes, Orange o Arles, con magníficos anfiteatros, o teatros. Villas más pequeñas, como Vaison-la-Romane o Salon de Provence también ofrecen construcciones romanas. Existe la provenza los espacios naturales, los parques como la Camarga, como el Luberon o el Mont Ventoux. Espacios para disfrutar del paisaje. Existe la Provenza de las pequeñas villas medievales o renacentistas, con los pueblos colgados en las colinas, de calles estrechas, como Rousillon, Gordes, Lacoste, Ménerbes, Oppede, Bonnieux … Hay monasterios escondidos en valles agrestes y recónditos. Pequeñas abadías románicas, joyas de líneas puras. Las mejores son Sénanque, Sylvacane o Thoronet, pero las pequeñas también cuentan: Frigolet, Montmajor o Sant Hilari. Los castillos son espectaculares: Lourmarin, Tarascon o el increíble ciudadela de Les Baux. Finalmente están las otras ciudades y villas, inconmensurables y incalificables, como la soberbia Avignon, con el palacio de los papas, el Rhone, y las murallas, o la cortesana Aix-en-Provence, del buen Rey René, llena de palacios, o como la pequeña Aigües Mortes, que quedó parada en el tiempo. Muchos de estos sitios están considerados, merecidamente, entre los más bellos de Francia. La Provenza es un destino ideal para las familias, fantástica para una pequeña escapada, un puente largo o unas grandes vacaciones. Si vais a finales de junio, por San Juan, o primeros de julio, encontrareis floridos los campos de lavanda. Es un espectáculo digno de ser visto. También es la época en que habrá más gente. En verano hace calor, pero las cigarras cantan y todo es alegría, mediterráneo puro, purísimo. Vayan hasta la Provenza sin miedo. Encontraréis un montón de pequeños hoteles y restaurantes en todas partes, dispuestos a acogeros y a seduciros. Recuerden que en la Provenza, como toda Francia, abundan las cadenas hoteleras de bajo coste, que ofrecen habitaciones decentes y familiares por poco dinero como la cadena B & B, o los hoteles familiares de toda la vida, como los Novotel. Nosotros hemos dormido en los Novotel de Avignon Centro, Norte y el All Seasons. También en el Novotel de Nimes, de Marsella y el de Le Grau du Roi. Todos excelentes. Hemos comido muy bien en muchos lugares pero les daremos algunos buenos nombres. Por ejemplo la pizzería Nonni, en Lourmarin. Espectaculares pizzas al horno de leña. Calle Albert Camus, 2. Tel.: 0490682333. O en Gordes, a la sombra de su castillo, el pequeño Bistrot La Cannelle, de Miguel y la Aurora, pizzas, ensaladas y delicatessen, en un local minúsculo. Tel.: 0490720786. Disfruten de la Provenza, a sólo 400 kms. Barcelona, ​​5 horas por la autopista AP-7 y A-9, vía Girona, Narbonne y Montpellier. También podeis deteneros por un momento en la Provenza yendo o volviendo de Italia, o ir allí expresamente, porque es un destino que no os decepcionará.

Aigües Mortes


Allà on el gran riu Roine ofereix les seves aigües al mar, mort de batallar contra les onades, on l’aigua i la terra es barregen formant la inmensa Camarga, el delta infinit del riu, allà Lluis de França va aixecar un port fortificat que rebé el nom ben acertat d’Aigües Mortes. Ara, allunyat del Mediterrani, les seves muralles altives desafien prats on pasturen cavalls i toros, i vigilen canals plens d’aus aquàtiques. Dins, els carrers s’han ompler de botigues i d’artesans i el temps, quasi aturat, llisca suau sota la llum bestial de la Provença. Podeu deturar-vos-hi si visiteu la Camarga, o la Provença, i lligar la seva visita amb la de Santes Maries de la Mar, que no està gaire més enllà. http://www.ot-aiguesmortes.fr

Allá dónde el gran río Roine ofrece sus aguas al mar, muerto del batallar contra las olas, dónde el agua y la tierra se mezclan formando la inmensa Camarga, el delta infinito del río, allí Lluis de Francia levantó un puerto fortificado que recibió el nombre bien acertado de Aguas Muertas. Ahora, alejado del Mediterráneo, sus murallas altivas desafían solo los prados dónde apacientan caballos y toros, y otean canales llenos de aves acuáticas. Dentro, las calles se han llenado de tiendas y de artesanos, y el tiempo, casi parado, desliza suave bajo la luz bestial de la Provenza. Podéis parar si visitáis la Camarga, o la Provenza, y atar su visita con la de Santas Marias de la Mar, que no está demasiado más allá. http://www.ot-aiguesmortes.fr