Les processons a Barcelona


A Barcelona també hi ha processons de Setmana Santa. Però no tenim molt clar on, com i qui. El Divendres Sant sembla que hi ha una processó que surt de la Parròquia de Sant Agustí, a prop de les Rambles, al Raval, cap a les 17 hores, amb entrada cap a les 22.30 hores. Porta el pas processional del Jesús del Gran Poder i Maria Santíssima de l’Esperança Macarena. Per altra banda sembla que la germandat del Crist de la Bona Mort i la Germandat de Nostra Senyora de les Angoixes han recuperat la tradicional processó de Divendres Sant de Barcelona, ​​incorporant, juntament amb el Crist de la Bona Mort i La nostra Senyora de les Angoixes, la imatge de Jesús Natzarè. Serà a les 18:30 hores, amb sortida de la Parròquia de Santa Anna, al barri gòtic, no lluny de plaça Catalunya. Des de la Parròquia de Santa Santa Anna, van al Portal de l’Àngel, Portaferrissa, Petritxol, Plaça del Pi, carrer de la Palla, Catedral a les 21:00 hores i pel carrer del Bisbe al Carrer Ferran, per entrar, cap a les 22:00 hores, a la Parròquia de Sant Jaume. La Germanor i Confraria de Nostra Senyora de les Angoixes de la Parròquia de Sant Jaume també desfila, amb sortida a les 18.45 hores, de la Parròquia de Sant Jaume, pel carrer Ferran, Plaça Sant Jaume, Bisbe, Avinguda de la Catedral, Boters, Pi, Plaça del Pi, Cardenal Casañas, Boqueria, Rambles i Ferran. A veure si hi ha sort!.

En Barcelona también hay procesiones de Semana Santa. El Viernes Santo hay procesión que sale de la Parroquia de San Agustín, cerca de las Ramblas, en el Raval, sobre las 17 horas, con entrada sobre las 22.30 horas. Lleva el paso procesional del Jesús del Gran Poder y María Santísima de la Esperanza Macarena. La hermanadad del Crist de la Bona Mort y la Hermandad de Nuestra Señora de las Angustias han recuperado la tradicional procesión de Viernes Santo de Barcelona, incorporando, junto con el Crist de la Bona Mort y Nuestra Señora de las Angustias, la imagen de Jesús Nazareno. Será a las 18:30 horas, con salida de la Parroquia de Santa Ana, en el barrio gótico, no lejos de plaza Catalunya. Des de la Parroquia de Santa Santa Ana, van al Portal de l’Àngel, Portaferrisa, Petritxol, Plaza del Pi, calle de la Palla, Catedral a las 21:00 horas y por la calle del Bisbe a la Calle Ferran, para volver a las 22:00 horas a la Parroquia de Sant Jaume. La Hermandad y Cofradía de Nuestra Señora de las Angustias de la Parroquia de Sant Jaime también desfila, con salida a las 18.45 horas, de la Parroquia de San Jaime, por la calle Ferrán, Plaza San Jaime, Bisbe, Avenida de la Catedral, Boters, Pi, Plaza del Pi, Cardenal Casañas, Boquería, Ramblas y Ferrán. Habrá un encuentro en la Catedral con la Hermandad de la Macarena sobre las 20 horas.

À Barcelone, il y a aussi des processions de la Semaine Sainte. Le Vendredi Saint, il y a une procession qui part de la Parroquia de San Agustín, près de Las Ramblas, au Raval, vers 17h00, avec entrée à 22h30. Il prend la marche processionnelle de Jésus de la Grande Puissance et de Sainte Marie de l’Espérance Macarena. Le hermanadad de Crist Bona Mort et la Confrérie de Notre-Dame des Douleurs ont récupéré la traditionnelle procession du Vendredi saint de Barcelone, constituée, avec Crist Bona Mort et Notre-Dame des Douleurs, l’image de Jésus Nazareno . Il sera à 18h30, laissant la paroisse de Santa Ana, dans le quartier gothique, non loin de la Plaza Catalunya. Des Paroisse de Saint-Santa Ana, allez à Portal de l’Angel, Portaferrisa, Petritxol, Plaza del Pi, rue de la Palla, la cathédrale à 21:00 h et de la rue Bisbe Calle Ferran, pour revenir à 22:00 heures à la paroisse de Sant Jaume. Fraternité et Confrérie de Notre-Dame des Douleurs paroisse de Sant Jaime également des défilés, au départ à 18h45, paroisse de Saint-Jacques, dans la rue Ferrán, Plaza San Jaime, Bisbe, Avenida de la Catedral, Boters , Pi, Plaza del Pi, Cardenas Casañas, Boquería, Ramblas et Ferrán. Il y aura une réunion dans la cathédrale avec la Confrérie de la Macarena vers 20h00.

In Barcelona there are also Holy Week processions. On Good Friday there is a procession that departs from the Parroquia de San Agustín, near Las Ramblas, in El Raval, around 5:00 pm, with entrance at 10:30 pm. It takes the processional step of Jesus of the Great Power and Holy Mary of Hope Macarena. The sisterhood of Crist de la Bona Mort and the Brotherhood of Our Lady of Sorrows have recovered the traditional procession of Good Friday in Barcelona, ​​incorporating, along with Crist de la Bona Mort and Our Lady of Sorrows, the image of Jesus Nazareno . It will be at 18:30, leaving the Parish of Santa Ana, in the Gothic quarter, not far from Plaza Catalunya. From the Parish of Santa Santa Ana, go to Portal de l’Àngel, Portaferrisa, Petritxol, Plaza del Pi, Calle de la Palla, Cathedral at 9:00 p.m. and from Calle del Bisbe to Calle Ferran, to return at 22:00 hours at the Parish of Sant Jaume. The Brotherhood and Brotherhood of Our Lady of Sorrows of the Parish of Sant Jaime also parades, leaving at 6:45 pm, the Parish of San Jaime, by Ferrán Street, Plaza San Jaime, Bisbe, Avenida de la Catedral, Boters , Pi, Plaza del Pi, Cardenal Casañas, Boquería, Ramblas and Ferrán. There will be a meeting in the Cathedral with the Brotherhood of the Macarena around 8:00 p.m.

La dansa de la mort de Verges


Quan nosaltres anàvem a veure la processó de Verges, fa ja uns anys, encara era una cosa familiar, poc coneguda. Tot i així, sovint havíem d’aparcar el cotxe a un bon parell de kilòmetres del casc urbà. Hi anàvem perquè hi cantava en Lluís Llach, fill de la vila. Era com una endevinalla descobrir sota de quin personatge s’amagava. També hi anàvem per veure la dança de la mort. La dansa de la mort de Verges és un vestigi, un fòsil, un llegat medieval únic a Catalunya. Ve des de la nit dels temps. Com un regal. No ens cansàvem mai d’anar-hi. Llavors veure la dansa de la mort era grauït. I es feia abans que la representació de la passió a la plaça, sobre les 10 de la nit. La passió sí que era de cobrament. Però aquesta corprenedora dansa va morir d’èxit. Les cues de vehicles que omplien l’Empordà eren literalment interminables. El poble quedava invadit per una generació sense límits, desmesurada, surrealista. Per això va caler prendre mesures. Avui dia ja no és un espectacle infantil. Tot i que, si voleu, i amb menys gentada, podeu anar a veure l’anomenada processó dels petits, que te lloc el dissabte de Setmana Santa, durant la tarda. Aquell dia, els vailets i les noies del poble representen el mateix que els grans el dijous. Ja ho sabeu!. Però les famílies amb vailets i noies una mica grans heu d’anar a veure-la, ni que sigui una vegada. Perquè la fantàstica dansa medieval de la mort, any rera any representada a Verges, la nit del Dijous Sant, és un acte cultural que no podeu deixar passar. A les 5 de la tarda podreu contemplar la desfilada de Manaies, soldats romans que recorren el poble per a recollir les imatges de la Processó. A les 10 de la nit s’inicia, a la plaça, la representació de la Passió. Per gaudir-ne us caldrà haver adquirit una entrada. Podeu reservar-la a través de Caixa de Girona, o comprar-la a la guixeta de l’ajuntament, a la Plaça 11 de Setembre, durant tot el Dijous Sant. No serà fins les 12 de la nit que comencarà la processó pels carrers del poble, just en el moment en que, a l’obra Jesús és comdemnat a la crucifixió i a arrossegar la creu. S’hi han afegit, al llarg dels anys, escenes teatrals que no existien, com ara la curació del cec, caigudes, la Verònica… i molts mitjans tècincs de so i il·luminació. El vestuari s’ha renovat, així com el cant, sota la batuta d’en Llach. El millor moment, tot i que és difícil gaudir-ne per la gentada, és quan la comitiva travessa un carreró estret, anomenat dels Cargols. Totes les parets de les cases estan cobertes de closques de cargol bover plenes d’olí, amb un ble, que fan una llum ultraterrenal i màgica. La Dansa de la Mort forma part de la processó, n’és una escena més. Cinc esquelets dancen a la llum de torxes. Un porta un rellotge sense busques: la mort pot venir tothora, inesperada. L’altre un rellotge de sorra: el temps s’acabarà quan menys s’espera. Un plat amb cendres ens recorda la mortalitat humana, i la dalla, que la vida penja d’un fil, fràgil, que pot tallar-se ara mateix. Sorprenent vestigi de les pors medievals d’una població abocada a una vida de tenebres. Verges és un municipi bellíssim, en una comarca, com l’Empordà, bellíssima. Podeu passar-hi la Setmana Santa en algun poblet de la comarca, en hotelets amb encant, o en cases rurals d’ensomni. Trieu la vostra. A Verges hi ha un parell de restaurants només, però a tot l’Empordà, la gastronomia és senzillament fastuosa, indescriptible. Per això us recomanem que, si decidiu acostar-vos fins a Verges i veure la Dança de la Mort, el Dijous Sant a la nit, ho feu sense cap mena de pressa. Arribeu al matí i deixeu el cotxe. Passejeu o pedaleu per aquesta plana divina descobrint poblets, camps, rierols i monuments. A Verges mateix podeu fer-hi una detinguda visita. De l’època medieval es conserva un tros de la muralla, la plaça Major, i una porta d’entrada al poble. També veureu l’església, carrerons i places, com el de Ribossà o el de l’Església. I el rec, un espai molt bucòlic. Podeu anar fins el riu Ter, o bé fins el paratge de la Vall, espais naturals deliciosos. Bona Setmana Santa a Verges!.

Cuando nosotros íbamos a ver la procesión de Verges, hace ya unos cuantos años, era algo muy familiar, poco conocido. Sin embargo, a menudo, teníamos que aparcar el coche a un par de kilómetros del casco urbano. Íbamos porque cantaba en Lluís Llach, que és hijo de la villa. Era como una adivinanza descubrir debajo de qué personaje se escondía. También íbamos para ver la danza de la muerte. La danza de la muerte de Verges es un vestigio, un fósil, un legado medieval único en Cataluña. Viene desde la noche de los tiempos. Como un regalo. No nos cansábamos nunca de ir. Entonces, ver la danza de la muerte era grauito. Y como se hacía antes de la representación de la pasión en la plaza, se iniciaba pronto, sobre las 10 de la noche. La pasión sí que era de pago. Pero esta cautivadora danza murió de éxito. Las colas de vehículos que llenaban el Empordà eran literalmente interminables. El pueblo quedaba invadido por una generación sin límites, desmedida, surrealista. Por eso hubo que tomar medidas. Hoy en día ya no es un espectáculo infantil. Pero las familias con chicos y chicas un poco mayores deben de ir a verla, aunque sea una vez solo, la fantástica danza medieval de la muerte, que año tras año se representa en Verges, la noche del Jueves Santo. Es un acto cultural que no pueden dejar pasar. A las 5 de la tarde podréis contemplar el desfile de los Manaies, soldados romanos que recorren el pueblo para recoger las imágenes de la Procesión. A las 10 de la noche se inicia, en la plaza, la representación de la Pasión. Para disfrutarla será necesario haber adquirido una entrada. Pueden reservarla a través de Caixa de Girona, o comprarla en la taquilla del ayuntamiento, en la Plaza 11 de Septiembre, durante todo el Jueves Santo. No será hasta las 12 de la noche cuando comenzará la procesión por las calles del pueblo, justo en el momento en que, en la obra, Jesús es condenado a la crucifixión y arrastrar la cruz. Se han añadido, a lo largo de los años, escenas teatrales que no existían, como la curación del ciego, caídas, la Verónica … y muchos medios tècnicos de sonido e iluminación. El vestuario se ha renovado, así como el canto, bajo la batuta de Llach. El mejor momento, aunque es difícil disfrutar, por el gentío, es cuando la comitiva atraviesa un callejón estrecho, llamado de los Caracoles. Todas las paredes de las casas están cubiertas de conchas de caracol común llenas de aceite, con una mecha, que dan una luz ultraterrena y mágica. La Danza de la Muerte forma parte de la procesión, es una escena más. Cinco esqueletos danzan a la luz de antorchas. Uno porta un reloj sin agujas: la muerte puede venir siempre, inesperada. El otro un reloj de arena: el tiempo acabará cuando menos se espera. Un plato con cenizas nos recuerda la mortalidad humana, y la guadaña, que la vida pende de un hilo, frágil, que puede cortar ahora mismo. Sorprendente vestigio de los miedos medievales de una población abocada a una vida de tinieblas. Verges es un municipio bellísimo, en una comarca, como el Empordà, bellísima. Pueden pasar la Semana Santa en algún pueblo cercano, en hotelitos con encanto, o en casas rurales de ensueño. Elijan la suya. En Verges hay un par de restaurantes sólo, pero en todo el Empordà, la gastronomía es sencillamente fastuosa, indescriptible. Por eso les recomendamos que, si deciden acercarse hasta Verges y ver la Danza de la Muerte, el Jueves Santo por la noche, lo hagan sin prisa. Lleguen por la mañana y dejen el coche. Pasear o ir sobre pedales descubriendo aldeas, campos, arroyos y monumentos és mucho más aconsejable. En Verges mismo pueden hacer una detenida visita. De la época medieval se conserva un trozo de la muralla, la plaza Mayor, y una puerta de entrada al pueblo. También veran la iglesia, los callejones y plazas, como el de Ribossà o el de la Iglesia. Y el rec, un espacio muy bucólico. Puede ir hasta el río Ter, o bien hasta el paraje del Vall, dos espacios naturales deliciosos.

Post Mortem a Badalona


post_mortem

Al Museu de Badalona podeu trobar una exposició ben particular. Es tracta de Post Mortem, una expo sobre els rituals funeraris dels segles XIX i XX. És a dir, dels nostres besàvis i avis. Estarà oberta del 10 d’octubre de 2013 al 12 de gener de 2014. I us preguntareu: una exposició sobre la mort, macabra i un punt morbosa, en un bloc dedicat a sortides familiars?. Vivim en un món on la mort s’amaga, a tothom, però sobretot als infants. I malgrat tot la viuen. Mort l’avi, la iaia, un conegut, el vellet de la plaça, la senyora gran que els donava un caramel. No és sa, no és higiènic, ni és ètic. No cal encarar-los amb la mort, ni fer-los una immersió forçada en el tema. Però podeu anar a visitar l’exposició, sobretot amb els vailets i xicotes més grans, però no unicament, i comentar el que els sorprengui, que serà molt, de com encaraven el darrer trànsit els nostres avanpassats. Segurament servirà per fer ben fet el dol d’una pèrdua familiar, o una amistat, quan s’esdevingui el moment. No cal, com si fòssim cartoixans, tenir dia i nit la calavera damunt la taula. Però no parlar mai de la vellessa i de la mort no és tampoc una opció. Aquells rituals han passat. Les modes han canviat. Alguns i algunes recordareu velles costums. Obert de dimarts a dissabte de 17 a 20 hores, i els diumenges al matí de 10 a 14 hores. A més hi ha activitats paral·leles que poden ser del vostre interès. Totes elles són gratuïtes, però les places són limitades. Per això us cal fer reserva prèvia. Així el diumenge 3 de novembre, a les 11 hores podeu fer una visita al Cementiri del Sant Crist, a càrrec de la Margarida Abras, historiadora. El dijous 7 de novembre, a les 19 hores hi ha una xerrada criminalística, a càrrec de Joan Villarroya, catedràtic d’Història Contemporània de la Universitat de Barcelona. El dimecres 20 de novembre, a les 19 hores, en el marc de la Setmana de la Ciència, una xerrada tipus CSI pel Dr. Jose Antonio González Díaz, metge forense titular del partit judicial de Badalona. Els diumenges 1 i 12 de desembre, a les 11 hores, visita comentada. El dijous 5 de desembre, a les 19 hores, la mort i el catolicisme, xerrada a càrrec de l’eminent Joan Rosàs, historiador. Si no ho trobeu truculent, ja ho sabeu, veniu a passar el matí de diumenge a Badalona, a veure l’exposició “Post Mortem” i, si voleu, porteu-vos el banyador. Perquè la ciutat te una platja gran de sorra gruixuda i agua neta, interessant si fa calor. I potser podeu aprofitar que ja sou al museu municipal, per visitar les termes romanes del subsol, maravelloses, i el jardí de Quint Licini, i a les dues cases Domus excavades al carrer de Dalt. Heu de demanar hores de visita i condicions al mateix Museu de Badalona i reservar hora per la visita guiada, però val molt la pena. A Badalona s’hi arriba molt fàcilment en cotxe, 10 minuts de Barcelona, amb bon aparcament, per exemple, a la plaça Pompeu Fabra. O bé podeu venir en bus, agafant el B-25 a la plaça Urquinaona. També fantàstic el metro, de la línia 2, parada final a la plaça de Pompeu Fabra, no gens lluny del Museu. Veniu a Badalona a veure una exposició ben diferent!.

En el Museo de Badalona se puede encontrar una exposición muy particular. Se trata de Post Mortem , una expo sobre los rituales funerarios de los siglos XIX y XX . Es decir , de nuestros bisabuelos y abuelos . Estará abierta del 10 de octubre de 2013 al 12 de enero de 2014. Y os preguntaréis : ¿una exposición sobre la muerte , macabra y un punto morbosa , en un bloque dedicado a salidas familiares? . Vivimos en un mundo donde la muerte se esconde , a todos, pero sobre todo a los niños . Y a pesar de todo la viven . Muere el abuelo , la abuela, un conocido, el anciano de la plaza, la señora mayor que les daba un caramelo . No es sano , no es higiénico , ni es ético . No hay encararlos con la muerte , ni hacerles una inmersión forzada en el tema . Pero se puede ir a visitar la exposición , sobre todo con los muchachos y muchachas ya más mayores , pero no únicamente , y comentar lo que les sorprenda , que será mucho, sobre cómo encaraban el último tránsito nuestros antepasados ​​. Seguramente servirá para un futuro duelo de una pérdida familiar , o una amistad, cuando ocurra el momento . No es necesario, como si fuéramos cartujos , tener día y noche la calavera sobre la mesa. Pero no hablar nunca de la vejez y de la muerte no es tampoco una opción . Aquellos rituales han pasado . Las modas han cambiado . Algunos y algunas recordaréis viejas costumbres. Está abierto de martes a sábado de 17 a 20 horas, y los domingos por la mañana de 10 a 14 horas . Además hay actividades paralelas que pueden ser de su interés . Todas ellas son gratuitas , pero las plazas son limitadas . Por esto se requiere reserva previa. El jueves 7 de noviembre , a las 19 horas hay una charla criminalística , a cargo de Joan Villarroya , catedrático de Historia Contemporánea de la Universidad de Barcelona . El miércoles 20 de noviembre, a las 19 horas , en el marco de la Semana de la Ciencia , una charla tipo CSI por el Dr. . Jose Antonio González Díaz , médico forense titular del partido judicial de Badalona . Los domingos 1 y 12 de diciembre , a las 11 horas , visita comentada . El jueves 5 ​​de diciembre , a las 19 horas , la muerte y el catolicismo , charla a cargo del eminente Juan Rosàs , historiador . Si no lo encuentran truculento , ya lo sabn , vengan a pasar la mañana del domingo en Badalona , a ver la exposición “Post Mortem ” y, si desean , llevense el bañador . Porque la ciudad tiene una playa de arena gruesa y agua limpia, interesante si hace calor . Y ya que estan en el museo municipal aprovechen para visitar las termas romanas del subsuelo , maravillosas , y el jardín de Quinto Licinio , ya las dos casas Domus. Deben pedir horas de visita y condiciones en el mismo Museo de Badalona y reservar hora para la visita guiada , pero vale mucho la pena . En Badalona se llega muy fácilmente en coche , 10 minutos de Barcelona , con buen aparcamiento , por ejemplo en la misma plaza Pompeu Fabra. O bien pueden venir en bus , cogiendo el B -25 en la plaza Urquinaona . También fantástico el metro , de la línea 2 , parada final en la plaza de Pompeu Fabra , no lejos del Museo. ¡Venid a Badalona ! .

Dansa de la mort a Verges


Quan nosaltres anàvem a veure la processó de Verges, fa ja uns anys, encara era una cosa familiar, poc coneguda. Tot i així, sovint havíem d’aparcar el cotxe a un bon parell de kilòmetres del casc urbà. Hi anàvem perquè hi cantava en Lluís Llach, fill de la vila. Era com una endevinalla descobrir sota de quin personatge s’amagava. També hi anàvem per veure la dança de la mort. La dansa de la mort de Verges és un vestigi, un fòsil, un llegat medieval únic a Catalunya. Ve des de la nit dels temps. Com un regal. No ens cansàvem mai d’anar-hi. Llavors veure la dansa de la mort era grauït. I es feia abans que la representació de la passió a la plaça, sobre les 10 de la nit. La passió sí que era de cobrament. Però aquesta corprenedora dansa va morir d’èxit. Les cues de vehicles que omplien l’Empordà eren literalment interminables. El poble quedava invadit per una generació sense límits, desmesurada, surrealista. Per això va caler prendre mesures. Avui dia ja no és un espectacle infantil. Però les famílies amb vailets i noies una mica grans heu d’anar a veure-la, ni que sigui una vegada. Perquè la fantàstica dansa medieval de la mort, any rera any representada a Verges, la nit del Dijous Sant, és un acte cultural que no podeu deixar passar. A les 5 de la tarda podreu contemplar la desfilada de Manaies, soldats romans que recorren el poble per a recollir les imatges de la Processó. A les 10 de la nit s’inicia, a la plaça, la representació de la Passió. Per gaudir-ne us caldrà haver adquirit una entrada. Podeu reservar-la a través de Caixa de Girona, o comprar-la a la guixeta de l’ajuntament, a la Plaça 11 de Setembre, durant tot el Dijous Sant. No serà fins les 12 de la nit que comencarà la processó pels carrers del poble, just en el moment en que, a l’obra Jesús és comdemnat a la crucifixió i a arrossegar la creu. S’hi han afegit, al llarg dels anys, escenes teatrals que no existien, com ara la curació del cec, caigudes, la Verònica… i molts mitjans tècincs de so i il·luminació. El vestuari s’ha renovat, així com el cant, sota la batuta d’en Llach. El millor moment, tot i que és difícil gaudir-ne per la gentada, és quan la comitiva travessa un carreró estret, anomenat dels Cargols. Totes les parets de les cases estan cobertes de closques de cargol bover plenes d’olí, amb un ble, que fan una llum ultraterrenal i màgica. La Dansa de la Mort forma part de la processó, n’és una escena més. Cinc esquelets dancen a la llum de torxes. Un porta un rellotge sense busques: la mort pot venir tothora, inesperada. L’altre un rellotge de sorra: el temps s’acabarà quan menys s’espera. Un plat amb cendres ens recorda la mortalitat humana, i la dalla, que la vida penja d’un fil, fràgil, que pot tallar-se ara mateix. Sorprenent vestigi de les pors medievals d’una població abocada a una vida de tenebres. Verges és un municipi bellíssim, en una comarca, com l’Empordà, bellíssima. Podeu passar-hi la Setmana Santa en algun poblet de la comarca, en hotelets amb encant, o en cases rurals d’ensomni. Trieu la vostra. A Verges hi ha un parell de restaurants només, però a tot l’Empordà, la gastronomia és senzillament fastuosa, indescriptible. Per això us recomanem que, si decidiu acostar-vos fins a Verges i veure la Dança de la Mort, el Dijous Sant a la nit, ho feu sense cap mena de pressa. Arribeu al matí i deixeu el cotxe. Passejeu o pedaleu per aquesta plana divina descobrint poblets, camps, rierols i monuments. A Verges mateix podeu fer-hi una detinguda visita. De l’època medieval es conserva un tros de la muralla, la plaça Major, i una porta d’entrada al poble. També veureu l’església, carrerons i places, com el de Ribossà o el de l’Església. I el rec, un espai molt bucòlic. Podeu anar fins el riu Ter, o bé fins el paratge de la Vall, espais naturals deliciosos.

Cuando nosotros íbamos a ver la procesión de Verges, hace ya unos cuantos años, era algo muy familiar, poco conocido. Sin embargo, a menudo, teníamos que aparcar el coche a un par de kilómetros del casco urbano. Íbamos porque cantaba en Lluís Llach, que és hijo de la villa. Era como una adivinanza descubrir debajo de qué personaje se escondía. También íbamos para ver la danza de la muerte. La danza de la muerte de Verges es un vestigio, un fósil, un legado medieval único en Cataluña. Viene desde la noche de los tiempos. Como un regalo. No nos cansábamos nunca de ir. Entonces, ver la danza de la muerte era grauito. Y como se hacía antes de la representación de la pasión en la plaza, se iniciaba pronto, sobre las 10 de la noche. La pasión sí que era de pago. Pero esta cautivadora danza murió de éxito. Las colas de vehículos que llenaban el Empordà eran literalmente interminables. El pueblo quedaba invadido por una generación sin límites, desmedida, surrealista. Por eso hubo que tomar medidas. Hoy en día ya no es un espectáculo infantil. Pero las familias con chicos y chicas un poco mayores deben de ir a verla, aunque sea una vez solo, la fantástica danza medieval de la muerte, que año tras año se representa en Verges, la noche del Jueves Santo. Es un acto cultural que no pueden dejar pasar. A las 5 de la tarde podréis contemplar el desfile de los Manaies, soldados romanos que recorren el pueblo para recoger las imágenes de la Procesión. A las 10 de la noche se inicia, en la plaza, la representación de la Pasión. Para disfrutarla será necesario haber adquirido una entrada. Pueden reservarla a través de Caixa de Girona, o comprarla en la taquilla del ayuntamiento, en la Plaza 11 de Septiembre, durante todo el Jueves Santo. No será hasta las 12 de la noche cuando comenzará la procesión por las calles del pueblo, justo en el momento en que, en la obra, Jesús es condenado a la crucifixión y arrastrar la cruz. Se han añadido, a lo largo de los años, escenas teatrales que no existían, como la curación del ciego, caídas, la Verónica … y muchos medios tècnicos de sonido e iluminación. El vestuario se ha renovado, así como el canto, bajo la batuta de Llach. El mejor momento, aunque es difícil disfrutar, por el gentío, es cuando la comitiva atraviesa un callejón estrecho, llamado de los Caracoles. Todas las paredes de las casas están cubiertas de conchas de caracol común llenas de aceite, con una mecha, que dan una luz ultraterrena y mágica. La Danza de la Muerte forma parte de la procesión, es una escena más. Cinco esqueletos danzan a la luz de antorchas. Uno porta un reloj sin agujas: la muerte puede venir siempre, inesperada. El otro un reloj de arena: el tiempo acabará cuando menos se espera. Un plato con cenizas nos recuerda la mortalidad humana, y la guadaña, que la vida pende de un hilo, frágil, que puede cortar ahora mismo. Sorprendente vestigio de los miedos medievales de una población abocada a una vida de tinieblas. Verges es un municipio bellísimo, en una comarca, como el Empordà, bellísima. Pueden pasar la Semana Santa en algún pueblo cercano, en hotelitos con encanto, o en casas rurales de ensueño. Elijan la suya. En Verges hay un par de restaurantes sólo, pero en todo el Empordà, la gastronomía es sencillamente fastuosa, indescriptible. Por eso les recomendamos que, si deciden acercarse hasta Verges y ver la Danza de la Muerte, el Jueves Santo por la noche, lo hagan sin prisa. Lleguen por la mañana y dejen el coche. Pasear o ir sobre pedales descubriendo aldeas, campos, arroyos y monumentos és mucho más aconsejable. En Verges mismo pueden hacer una detenida visita. De la época medieval se conserva un trozo de la muralla, la plaza Mayor, y una puerta de entrada al pueblo. También veran la iglesia, los callejones y plazas, como el de Ribossà o el de la Iglesia. Y el rec, un espacio muy bucólico. Puede ir hasta el río Ter, o bien hasta el paraje del Vall, dos espacios naturales deliciosos.