Morón de Almazán

Morón de Almazán és un petit poblet situat entre l’Aragó i Castella, no gaire lluny de Calatayud, o de Soria. Es tracta d’un poble agrícola, sense importància en l’actualitat. Ho ha anat perdent tot, el tren, la vitalitat, però no perdrà mai l’encant del seu casc antic, centrat en la seva impressionant plaça major, una de les més boniques, i amb més caràcter, d’Espanya. Hi arribareu seguint l’A-2, camí de Madrid, ja passats Saragossa i Calatayud. En arribar a Ariza, trobareu el desviament, a la dreta per la CL-116, cap a Monteagudo de las Vicarias, Almazán i Soria. Hi podeu preguntar… Què se’ns ha perdut per aquelles terres?. Per quina raó cal girar per la CL_116 hi passar per Morón d’Almazán. Doncs ben fàcil: és una desviació típica per aquelles famílies que volen descobrir les maravelles de Soria, d’Almazán, de Berlanga, del Burgo de Osma.  Monteagudo mateix, el primer poble, amurallat, amb un castell medieval fantàstic i una església gòtica preciosa, és una parada obligada. Almazán, una altra vila medieval plena de monuments. De Soria capital no cal parlar-ne, preciosa. De Berlanga de Duero, amb un altre soberbi castell, amb una col·legiata magnífica, tampoc. I de la ciutat del Burgo de Osma, amb la seva catedral tampoc. Ens deixem espais naturals tan fenomenals com el cañon del rio Lobos, o els Pics d’Urbión amb la Laguna Negra, o poblets medievals divins, com Catalañazor, o el castell califal de Gormaz. Però centrem-nos en Morón d’Almazán, per on cal passar per gaudir de totes aquestes fites que us hem descrit. La plaça major és monumental. Unes escales porten de l’edifici del Concejo, molt bonic, fins el Palau Renaixentista dels Mendoza, més bonic. Però encara més alta l’església domina la vila amb la seva esplèndida y esvelta torre plateresca, una joia. I, com a colofó, el rotlle de la justícia i la font. Dins el temple quatre impactants sepulcres gòtics, una filigrana. Inaudit tot això en un poble tan petit. Però tan important a l’edat mitjana. Completa el conjunt la visita al museu del vestit popular. Arribeu-vos a Sòria, per sentir aquestes terres antigues, intocades, fermes, veritables, salvatges. I atureu-vos a Morón, val la pena. Per dormir al poble teniu una casa rural, anomenada amb gràcia, del Gallo de Morón. Per dinar, i també per dormir, teniu el Molino Vaya Tela, camí de Medinaceli, una altra bonica vila medieval, a l’autovia A-15.  Molta oferta a Almazán, per exemple a l’Hostal El Rincón del Nazareno, novíssim i esplèndit, rabiosament modern. El Tirso de Molina és més clàssic. Ens agrada molt Berlanga, on teniu l’hotelet Rural Villa de Berlanga, una cucada, i per descomptat Soria, on hi ha tota mena de serveis. Bona estada a les terres de Soria!.

Morón de Almazán es una vila medieval, ahora pequeña, pero grande en la antiguedad. La actividad principal es la agricultura, y el pueblo son cuatro casas, pero el conjunto artístico de su Plaza Mayor, probablemente una de las más hermosas de toda Castilla, le pone definitivamente en el mapa de los viajeros. Es monumental, difícil de imaginar, una escenografia más imponente. Vereis allí el dificio del Concejo de fines del medioevo, símbolo del poder civil. Un poco más hacia arriba el Palacio Renacentista de los Mendoza, símbolo del poder señorial. Y en la cúspide de la escalinata, su iglesia parroquial con la espléndida y esbelta torre plateresca. Y como colofón el rollo gótico, y la fuente. Para completar la oferta teneis un bonito museo del traje típico. En una ruta por las fantásticas, increibles y olvidadas tierras de Soria, visitando Monteagudo, Almazán, Gormaz, Berlanga, el Burgo de Osma y, naturalmente Soria capital, no podeis dejar de deteneros en Morón, ¡vale la pena!.

Monteagudo de las Vicarias

Camí de Sòria, o de Madrid, per l’autovia A2, passat ja Calatayud, Ateca i Ariza, just al km. 186, trobareu la desviació, cap a Almazán, que en uns 9 km. us portarà fins Monteagudo de las Vicarías, en el límit just dels regnes de Castella i Aragó. A més d’un nom bén sonor, aquest petit poble castellà ofereix al viatger a qui agrada la història, els seus castells i la seva església parroquial gòtica, a més dels seus carrerons i placetes, les seves muralles i alguna torre. També existeix un petit embassament que, en certes èpoques de l’any, atreu a ocells diversos. Peró Monteagudo viu de la seva silueta retallada, amb la vila amuntegada en el turó del castell, vigilant del no-res, de l’espai puríssim i infinit dels horitzons de la extremadura soriana. Del castell adossat a l’església de Nostra Senyora de la Muela, joia gòtica, dels segles XV i XVI, amb un retaule major esplèndit, preciós, i un púlpit espectacular, i unes claus de volta meravelloses. Enganxat a ella l’espectacular castell de Monteagudo, amb la seva peculiar torre pentagonal. Passegin sense rumb pels estrets carrerons d’aquesta vila, d’aires aragonesos, moriscos, avançada de Castella. D’altra banda, podreu observar la decadència suau i discreta. El ferrocarril abandonat, les terres de secà amb pocs braços per cultivar-les. Un món que ha mort amb dignitat. Si ho desitgen, poden veure, als afores del poble, en un terreny simplement lunar, les ruïnes d’un altre castell. Allà s’alcen, visibles des de la carretera 116, les parets altre temps poderoses i tel.lúriques del castell de la Ratlla. Per allà hi ha també l’ermita de Nostra Senyora de la Torre. Si esteu cansats de córrer per l’autovia Madrid – Barcelona, si ja heu parat altres vegades en la meravella cistercenca de Santa Maria de la Huerta, per cert molt propera a Monteagudo, sortiu de la carretera, desvieu-vos uns pocs kms. i aneu fins a Monteagudo, encara que només sigui una sola vegada en la vostra vida. També podeu incloure aquest bellíssim lloc en una ruta per Sòria. Una experiència que no oblidareu, visitant Santa Maria de la Huerta, Monteagudo, Morón, Almazán, Berlanga de Duero, El Burgo de Osma o Medinaceli. Es pot dormir al poble en una senzilla casa rural, amb habitacions netes i acollidores, que està just a la plaça del castell, i de l’església. Es diu “Las Vicarias“. Sòria, la terra més dura, us espera.

Camino de Soria, o de Madrid, por la autovia A2, pasado ya Calatayud, Ateca y Ariza, justo en el km. 186, encontrareis la desviación, hacia Almazán, que en unos 9 km. os llevará hasta Monteagudo de las Vicarías, en la linde justa de los reinos de Castilla y Aragón. Además de un nombre bién sonoro este pequeño pueblo castellano ofrece al viajero que gusta de la historia, sus castillos y su iglesia parroquial gótica, además de sus callejas y plazuelas, sus murallas y alguna torre. También un pequeño embalse que, en ciertas épocas del año, atrae a pájaros diversos. Peró Monteagudo vive de su silueta recortada, con la villa amontonada en el cerro del castillo, vigilante de la nada, del espacio purísimo e infinito de los horizontes de la extremadura soriana. Del castillo adosado a la iglesia de Nuestra Señora de la Muela, joya gótica, de los siglos XV y XVI, con un retablo mayor esplèndido, precioso, y un púlpito espectacular, y unas claves de bóveda maravillosas. Pegado a ella el espectacular castillo de Monteagudo, con su peculiar torre pentagonal. Paseen sin rumbo por las estrechas callejuelas de esta villa, de aires aragoneses, moriscos, adelantada de Castilla. Por lo demás, decadència suave y discreta. El ferrocarril abandonado, las tierras de secano con pocos brazos para cultivarlas. Un mundo que muere con dignidad. Si lo desean, pueden ver, en las afueras del pueblo, en un terreno simplemente lunar, las ruinas de otro castillo. Allí se alzan, visibles desde la carretera 116, las paredes otro tiempo poderosas y telúricas del castillo de la Raya. Por allí está también la ermita de Nuestra Señora de la Torre. Si estais cansados de correr por la autovia Madrid – Barcelona, si ya habeis parado otras veces en la maravilla cisterciense de Santa María de Huerta, por cierto muy cercana a Monteagudo, salid de la carretera, desviaros unos pocos kms. y ved Monteagudo, aunque solo sea una sola vez en vuestra ruta. También podeis incluir este bellísimo lugar en una ruta por Soria. Una experiéncia que no olvidareis, visitando Santa Maria de la Huerta, Monteagudo, Morón, Almazán, Berlanga de Duero, El Burgo de Osma o Medinaceli. Se puede dormir en el pueblo en una senzilla casa rural, con habitaciones límpias y acogedoras, que está justo en la plaza del castillo, y de la iglesia. Se llama Las Vicarias.

Calatayud

Calatayud és una vila gran, molt gran, d’Aragó. La seva posició geogràfica, estratègica, a mig del camí que va de Barcelona a Madrid per Saragossa, i del camí que baixa de Sòria cap a  Terol, l’ha fet crèixer i prosperar. Calatayud te monuments mudejars molt bonics, com ara les seves esglèsies, presidides per Santa Maria, (a la foto). El seu casc antic, típicament aragonés i ple de palaus, mereix una visita. Però Calatayud també són els seus voltants. Tenint com a centre Calatayud disposareu, durant un pont o uns dies de festa, d’una excel·lent base logística per visitar indrets que no podeu deixar-vos perdre. En menys de 50 kms. a la rodona des de Calatayud teniu: el monestir de Pedra, amb els seus salts d’aigua. Daroca i els seu casc medieval, únic a Espanya. La llacuna de Gallocanta amb les aus migratòries. Balnearis per descansar com Jaraba, Alhama d’aragó o els de Paracuellos de  Jiloca. Ciutats amb castells i palaus com Medinaceli o Molina de Aragón. O Santa Maria de la Huerta, joia del Císter. I pobles i poblets més petits, amb monuments que no podem descriure per manca d’espai, com ara Monteagudo de las Vicarias i tants d’altres. A Calatayud s’hi menja molt béi s’hi dorm encara millor. És sorprenent la quantitat i la qualitat dels seus hotels i restaurants. Només podreu triar si sabeu bé el que voleu. Hotels amb molt d’encant, com el Mesón de la Dolores, (la de la famosa copla), o l’Arc de San Miquel. O bé el Puerta de Terrer. Moderns, com el castillo de Ayud. Tradicionals allotjaments i fondes a peu de carretera com el Calatayud. O bé l’hotel amb el restaurant de tota la vida, asequible i amb bon menú, recomanable, el Fornós. No us queixareu!.

Calatayud es una ciudad grande, muy grande, de Aragón. Su posición geográfica, estratégica, en medio del camino que va de Barcelona a Madrid por Zaragoza, y del camino que baja de Soria hacia Teruel, la ha hecho crecer y prosperar. Calatayud tiene monumentos mudéjares muy bonitos, como sus iglesias, presididas por Santa María, (en la foto). Su casco antiguo, típicamente aragonés y lleno de palacios, merece una visita. Pero Calatayud también son sus alrededores. Teniendo como centro Calatayud dispondrá, durante un puente o unos días de fiesta, de una excelente base logística para visitar lugares que no podéis dejaros perder. En menos de 50 kms. a la redonda desde Calatayud tienen: el monasterio de Piedra, con sus saltos de agua. Daroca y su casco medieval, único en España. La laguna de Gallocanta con las aves migratorias. Balnearios para descansar como Jaraba, Alhama de aragón o los de Paracuellos de Jiloca. Ciudades con castillos y palacios como Medinaceli o Molina de Aragón. O Santa María de la Huerta, joya del Císter. Y pueblos y aldeas más pequeños, con monumentos que no podemos describir por falta de espacio, como Monteagudo de las Vicarias y tantos otros. En Calatayud se come muy bei se duerme aún mejor. Es sorprendente la cantidad y la calidad de sus hoteles y restaurantes. Sólo podreis elegir si sabéis bien lo que quereis. Hoteles con mucho encanto, como el Mesón de la Dolores, (la de la famosa copla), o el Arco de San Miguel. O bien el Puerta de Terrer. Modernos, como el castillo de Ayud. Tradicionales alojamientos y fondas a pie de carretera como el Calatayud. O bien el hotel con el restaurante de toda la vida, asequible y con buen menú, recomendable, el Fornós. ¡No os quejareis!.