Carcasona / Carcassonne


carcasona

Carcasona és una bellíssima ciutat occitana, del sur de França, a escassos 350 kms de Barcelona, com anar a València o a Saragossa. Una gran ciutat, amb una altra ciutat medieval dins seu, dalt d’un turó, la joia d’Occitània. A aquesta increible vila medieval, arribada íntegra als nostres dies, li diuen la ciutat, La Cité, perquè és una veritable, autèntica, maravellosa i increible ciutat medieval, tal qual, perfecta. Violet le Duc, romàntic ministre i artista francès la va salvar, la va restaurar, potser una mica massa, i la va mimar. Així de bé és conserva la antiga i impressionant vila medieval de Carcasona. La vila moderna ha crescut als seus peus. Es tracta d’una agradable ciutat del sud de França, amb grans places i avingudes, travessada pel canal de midi. Però, és clar, la cité domina. Els vostres infants quedaran completament bocabadats en veure les torres imponents, cinematogràfiques, de la triple muralla, els carrers plens de tota mena de botigues, les places a vessar de restaurants, els palaus gòtics i el castell. També bonica la catedral amb els seus vitralls del segle XIII. Cert que és molt turística. Cert que està abarrotada de gent. Cert que tot son botigues de records, d’articles pseudomedievals, de restaurants de petacada i tot amanit amb molt de soroll, de brugit. Però és magnífica, malgrat tot, i molt real, i és única i s’ha de veure. Podeu incloure-la dins una visita més àmplia, perquè la zona s’ho mereix. Pels amants dels paisatges us proposem la muntanya negra, misteriosa, plena de boscos i llacs. O les gorges fabuloses que hi ha entre Perpinyà, o Puigcerdà i Quillan. Pels amants de la cultura la ruta dels castells càtars, Montsegur, Puiverd, o la de les abadies, Lagrasse, Sant Hilari, o la de les ciutats medievals, com ara Mirepoix. L’aparcament és fàcil, encara que de pagament. Cal agafar l’autopista per Girona i Perpinyà fins l’entrada de Narbonne. Allà preneu l’autopista en direcció Toulouse. En sortir seguiu les indicacions: La Cité, perfectes, sense pèrdua. Per dormir prop de la Cité teniu Le Montmorency, o també l’Hotel du Chateau, i un xic més lluny l’Octroi, tots de la mateixa cadena, una mica cars però amb bona relació qualitat preu. També molt bé, l’Espace Cité i les Oliviers, dos hotels de la cadena Inter-Hotel, bàsics, senzills, però suficients. Baixant de la Cité cap al centre de la ciutat nova, pel carrer de Trivalle i del Pont Vieux, just passat el Pont Vieux, teniu el Trois Couronnes, que està molt bé. Vistes impagables a la cité. Per menjar, si us agraden els self-service, res comparable a visitar els restaurants ràpids dels hipermercats Casino. Imbatible el preu, raonable el menjar. Però si voleu quelcom més guai us donarem algunes pistes: dins la cité teniu La Table d’Alaïs, coquetó, petit. A la Rue Trivalle, de la que ja us hem parlat, teniu Le Trivalou, al número 69, i Le 37, al número 37. Bons tots dos. Dins mateix de la Cité, a la plaça Marcou, Les Terrasses, jove, distés, bones pizzes. Com també son boníssimes a l’Italia, una fabulosa pizzeria a la Route Minervoise, 32. Però està molt lluny de la cité. Bona visita a Carcasona!.

Carcassonne es la cité. La ciudad medieval por excelencia, no ya de Occitania, ni de Francia, sino la mejor ciudad medieval de Europa. No es un pueblo medieval, ni una villa. Le llaman la ciudad, La Cité, porque es una verdadera, auténtica, maravillosa e increíble ciudad medieval exportada a nuestros días, tal cual, perfecta. Así de bien se conserva la antigua e impresionante Carcassonne. La villa moderna también es una agradable ciudad del sur de Francia, a unos 300 kilómetros al norte de Barcelona, con buena comunicación, sea vía Perpiñán y Narbonne, por autopista, o bien por el Pirineo, vía Puigcerdà. Sus niños quedarán completamente boquiabiertos al ver las torres imponentes, cinematográficas, de la triple muralla de Carcassonne. Las calles, las plazas, los palacios, el castillo. O la catedral con sus vitrales. Cierto que es muy turística. Cierto que está abarrotada de gente. Cierto que todo son tiendas, restaurantes y bares. Pero es real, es única y hay que verla. Puede incluirla en una visita más amplia, como los castillos cátaros, o bien hacer una escapada de un día y una noche. El aparcamiento es fácil, aunque de pago. Sigan siempre las indicaciones: La Cité.

france

Una volta als Pirineus


Avui us proposarem una ruta, en cotxe, per fer durant les vacances d’estiu al voltant dels Pirineus. Es tracta d’una excursió maravellosa per fer en família, inoblidable. Nosaltres la varem dur a terme fa uns anys i el record que ens en ha quedat ens impulsarà, un dia o altre, a repetir-la. Ho te tot: natura, cultura, diversió. Història i paisatge, gastronomia, aventura. Els infants gaudeixen dels rius i llacs, dels esports, dels parcs. Pot durar una setmana o dues, o fins i tot més. Qualsevol allotjament és possible: càmpings maravellosos, hotelets amb encant, cases rurals magnífiques. Podeu pujar més, o menys colls de muntanya. Estar més dies aquí, o allà. Feu el que feu disfrutareu. Podem iniciar la sortida a Barcelona per arribar-nos a la Vall d’Ordesa, a Torla. Deixem estar el Pirineu Català, i la Vall d’Arán, més propers, que podeu fer en sortides de ponts i caps de setmana, i d’aquesta manera “no cremem” el territori. Ordesa, a l’estiu és magnífic. Flors, gespa, saltants d’aigua. (A la foto). Nosaltres hi arribem sempre via Lleida, Osca i Ainsa. Visitem aquest poblet medieval maravellós i pugem el Vall del riu Ara, seguint la N-260, fins Torla. Magnífic centre d’excursions, amb càmpings i hotels molt bonics, com ara el Bujaruelo, molt familiar, que us recomanem. Podem continuar cap a Biescas i la Vall del Gállego. Aquí podeu visitar Sallent de Gállego, El Formigal, o pujar fins el balneari de Panticosa, preciós. Continuem camí cap a Jaca, on podem veure la magnífica catedral romànica. Un xic més enllà, a Puente la Reina, surt la carretera que porta a les Valls d’Hecho i Ansó, amb un entorn paradisíac, on podeu endinsar-vos a la Selva de Oza, d’una natura verge, i visitar la imponent església romànica de Siresa. A la Vall d’Ansó podeu remuntar el riu fins arribar al circ glaciar de Zuriza. D’allà mateix, per una carretera de muntanya, passareu a la vall del Roncal, que no us el podeu deixar perdre. És el Pirineu de Navarra en tot el seu esplendor. Podeu anar fins l’estació d’esquí de Larra o la francesa de l’Arette Pierre Sant Martin, familiar i asequible. El vall de Roncal està ple de poblets i llocs maravellosos. Isaba n’és un. Bon lloc per fer una parada, en bons hotels. Nosaltres ho vam fer a casa Lola, a Isaba mateix. Un hotel amb tan d’encant on també lloguen uns apartaments molt adequats per famílies grans. Per menjar ens va agradar molt el restaurant Tapia, situat just a sota de l’allotjament rural que ofereix. També teniu l’Hotel Isaba, càssic, amb apartaments i habitacions. Continuem la ruta cap al Vall de Salazar per la NA-140, fins Ochagavia, per anar a veure Irati, el bosc més gran de tota l’Europa Occidental, a cavall entre França i Navarra. Hi ha tres maneres d’aproprar-se al bosc d’Irati en cotxe. La més fàcil, la més planera, possiblement sigui remuntar la vall bellíssima d’Aezkoa, seguint les aigües del riu Irati, des de Aoiz, a Navarra, per Oroz-Betelu, fins Aribe i Orbaiceta. podeu dinar a a Otsagabia, a l’asador Kixkia. A Irati també s’hi pot accedir des del costat francés, però això us ho proposarem unes línies més avall. Seguim ara fins Roncesvalles. El camí de Sant Jaume de Galícia en estat pur. Hi ha una col·legiata gòtica molt bonica, hostals i bars. Recomanem la “Posada de Roncesvalles” on menjareu molt bé, tot i que les habitacions, aptes per 4 persones, reclamen a crits un “aggiornamento”. Millor està l’hotel Loizu, a Auritz-Burguete, un poblet a tocar de Roncesvalles. És un establiment  familiar, de principis del siglo XVIII, amb molt d’encant. D’allà passem a França. Sant Jean Pie de Port és molt cuco, amb el riu partint el poble en dos. Remuntem la muntanya cap a Larrau, amb el seu circ, on neix el riu Irati. Esplèndit, esplendorós, indescriptible. Natura verge. anem ara cap al poblet de Sante Engrace, enganxats al Pirineu axial. Trobem les Gorges de Kakueta, una maravella que cal visitar i arribem a Arette-la Pierre-Saint Martin. Podem arribar-nos fins la ratlla de la frontera, a veure pastar les ovelles. Baixem cap a Oloron-Sainte Marie, que te un barri antic, amb una esglèsia romànica molt bonica. Podeu dormir a l’hotel Alysson, un hotel modern i luxós, a un preu molt competitiu, altament recomanable. Servei amable. Habitacions familiars. Per menjar ens va agradar molt “La cort dels miracles”, un bar on fan menjars, davant de la catedral de Santa Maria. Ara arriba el plat fort: els ports de muntanya de la volta ciclista a França. Pujem l’Aubisque, un mite. L’alta muntanya imposa la seva llei. La baixada, entre l’Aubisque i el coll de Saulor és no apta per cardíacs. La carretera va literalment penjada damunt el barranc més abismal.  Arribem a la vall d’Azun. Hi ha un hotel molt bonic a Aucun: Le Picors. I molts més a Argeles-Gazost: com ara el Printania o el Best-Western Le Miramont. A l’encantador poblet de Arrens-Marsous hi ha un restaurant magrebí: “Les Mille et une épices” – Tél. 06.76.00.29.13. Fabulós. Remuntem cap a baixem cap a Luz Saint Sauveur, passant el increible Pont Napoleon, per descobrir Cauterets, el port d’Espanya i el circ de Gavarnie, amb els seus entorns imponents. Enllacem amb la ruta del mític Tourmalet. El passem. Podeu aprofitar per anar a veure, en telefèric des de La Mongie, el Pic de Midi amb el seu mirador i l’observatori. Baixeu a Campan i passeu el coll d’Aspin en direcció a Arreau, on teniu un molt bon hotel: l’Hotel d’Anglaterre. Aprofiteu-lo per descansar. Aneu fins Balnea, o pugeu cap els llacs del massís de Neouvielle. Increibles!. Si ja en teniu prou, passeu el túnel i feu nit a Bielsa, a l’Hotel Bielsa, ja a Espanya. Si no voleu acabar encara podeu escalar el port de Peyresourde per arribar a Bagneres de Luchon. Fantàstica vall. Aneu a veure la cascada de l’infern. Podeu dormir a l’Hotel d’Etigny, o acabar la volta als Pirineus a la Vall d’Aran, dormint a Vielha a l’Hotel Fonfreda  o bé, cercar lloc a  la Vall de Boi. Llocs com ara l’Hostal la Plaça, a Erill la Vall, o l’Hostal Pey a Boí mateix. Son llocs on hem dormit i menjat bé, casolà. A Barruera ens agrada molt l’Hostal Farré d’Avall, al carrer Major, 8, tel: 973.69.40.29. A Taüll teniu diverses cases rurals molt maques. Bona volta als Pirineus!.

Hoy os propondremos una ruta, en coche, para hacer durante las vacaciones de verano en torno a los Pirineos. Se trata de una excursión maravillosa en familia, inolvidable. Nosotros la llevamos a cabo hace unos años y el recuerdo que nos ha quedado nos impulsará, un día u otro, a repetirla. Lo tiene todo: naturaleza, cultura, diversión. Historia y paisaje, gastronomía, aventura. Los niños disfrutan de los ríos y lagos, los deportes, los parques. Puede durar una semana o dos, o incluso más. Cualquier alojamiento es posible: campings maravillosos, hotelitos con encanto, casas rurales magníficas. Pueden subir más, o menos, puertos de montaña. Estar más días aquí, o allí. Hagan lo que hagan disfrutan. Podemos iniciar la salida en Barcelona para llegar al Valle de Ordesa, en Torla. Dejemos el Pirineo Catalán, y el Valle de Arán, más cercanos, que podéis hacer en salidas de puentes y fines de semana, y de esta manera “no quemamos” el territorio. Ordesa, en verano es magnífico. Flores, césped, saltos de agua. (En la foto). Nosotros llegamos siempre vía Lleida, Huesca y Ainsa. Visitamos este pueblo medieval maravilloso y subimos el Valle del río Ara, siguiendo la N-260, hasta Torla. Magnífico centro de excursiones, con campings y hoteles muy bonitos, como el Bujaruelo, muy familiar, que os recomendamos. Podemos continuar hacia Biescas y el Valle del Gállego. Visiten Sallent de Gállego, El Formigal, o suban hasta el balneario de Panticosa, precioso. Continuamos camino hacia Jaca, donde podemos ver la magnífica catedral románica. Un poco más allá, en Puente la Reina, sale la carretera que lleva a los Valles de Hecho y Ansó, con un entorno paradisíaco, donde podrán adentrarse en la Selva de Oza, de una naturaleza virgen, y visitar la imponente iglesia románica de Siresa. En el Valle de Ansó se puede remontar el río hasta llegar al circo glaciar de Zuriza. De allí mismo, por una carretera de montaña, pasaréis en el valle del Roncal, no os lo podéis perder. Es el Pirineo de Navarra en todo su esplendor. Pueden ir hasta la estación de esquí de Larra o la francesa del Arette Pierre San Martin, familiar y asequible. El valle de Roncal está lleno de pueblos y lugares maravillosos. Isaba es uno. Buen lugar para hacer una parada, en buenos hoteles. Nosotros lo hicimos en casa Lola, en Isaba mismo. Un hotel con encanto donde también alquilan unos apartamentos muy adecuados para familias. Para comer nos gustó mucho el restaurante Tapia, situado justo debajo del alojamiento rural que ofrece. También aquí el Hotel Isaba, Clásico, con apartamentos y habitaciones. Continuamos la ruta hacia el Valle de Salazar por la NA-140, hasta Ochagavia, para ir a ver Irati, el bosque más grande de toda la Europa Occidental, a caballo entre Francia y Navarra. Hay tres maneras de ir al bosque de Irati en coche. La más fácil, la más llana, posiblemente sea remontar el valle bellísima de Aezkoa, siguiendo las aguas del río Irati, desde Aoiz, en Navarra, por Oroz-Betelu, hasta Aribe y Orbaiceta. Se puede comer en en Otsagabia, al asador Kixkia. A Irati también se puede acceder desde el lado francés, pero eso os lo propondremos unas líneas más abajo. Seguimos ahora hasta Roncesvalles. El camino de Santiago de Compostela en estado puro. Hay una colegiata gótica muy bonita, hostales y bares. Recomendamos la “Posada de Roncesvalles” donde comeréis muy bien, aunque las habitaciones, aptas para 4 personas, reclaman a gritos un “aggiornamento”. Mejor está el hotel Loizu, en Auritz-Burguete, un pueblecito cerca de Roncesvalles. Es un establecimiento familiar, de principios del siglo XVIII, con mucho encanto. De allí pasamos a Francia. Saint Jean Pie de Port es muy cuco, con el río partiendo el pueblo en dos. Remontamos la montaña hacia Larrau, con su circo, donde nace el río Irati. Espléndido, esplendoroso, indescriptible. Naturaleza virgen. Vamos ahora hacia el pueblo de Sante Engrace, pegados al Pirineo axial. Encontramos las Gargantas de Kakueta, una maravilla que hay que visitar y llegamos a Arette-La Pierre-Saint Martin. Podemos acercarnos hasta la raya de la frontera, a ver pastar las ovejas. Bajamos hacia Oloron-Sainte Marie, que tiene un barrio antiguo, con una iglesia románica muy bonita. Pueden dormir en el hotel Alysson, un hotel moderno y lujoso, a un precio muy competitivo, altamente recomendable. Servicio amable. Habitaciones familiares. Para comer nos gustó mucho “La corte de los milagros”, un bar donde hacen comidas, frente a la catedral de Santa María. Ahora llega el plato fuerte: los puertos de montaña de la vuelta ciclista a Francia. Subimos el Aubisque, un mito. La alta montaña impone su ley. La bajada, entre el Aubisque y el col de Saulor es no apta para cardíacos. La carretera va literalmente colgada sobre el barranco más abismal. Llegamos al valle de Azun. Hay un hotel muy bonito en Aucun: Le Picors. Y muchos más en Argeles-Gazost: como el Printania o el Best-Western Le Miramont. En el encantador pueblo de Arrens-Marsous hay un restaurante magrebí: “Las Mille te une épices” – Tél.. 06.76.00.29.13. Fabuloso. Remontamos hacia bajamos hacia Luz Saint Sauveur, pasando el increible Pont Napoleon, para descubrir Cauterets, el puerto de España y el circo de Gavarnie, con sus entornos imponentes. Enlazamos con la ruta del mítico Tourmalet. Lo pasamos. Podéis aprovechar para ir a ver, en teleférico desde La Mongie, el Pico de Midi con su mirador y el observatorio. Bajen a Campan y pasen el col de Aspin en dirección a Arreau, donde tienen un muy buen hotel: el hotel de Anglaterre. Aprovechenlo para descansar. Vayan hasta Balnea, o suban hacia los lagos del macizo de Neouvielle. ¡Increibles!. Si ya tenéis bastante, pasad el túnel y haced noche en Bielsa, en el Hotel Bielsa, ya en España. Si no queréis acabar aún, se puede escalar el puerto de Peyresourde para llegar a Bagneres de Luchon. Fantástico el valle. Vayan a ver la cascada del infierno. Puede dormir en el hotel de Etigny, o terminar la vuelta a los Pirineos en el Valle de Arán, durmiendo en Vielha en el Hotel Fonfreda o bien, buscar un buén lugar en el Valle de Boi. Lugares como el Hostal la Plaza, en Erill la Vall, o el Hostal Pey en Boí mismo, donde hemos dormido y comido bien, casero. En Barruera nos gusta mucho el Hostal Farré d’Avall, en la calle Mayor, 8, tel: 973.69.40.29. En Taüll tienen varias casas rurales muy bonitas. ¡Buena vuelta a los Pirineos!.

Carcassonne, La cité


 

Carcassonne és la cité. La ciutat medieval per excel·lència, no ja d’Occitània, ni de França, sinó la ciutat medieval d’Europa. No és un poble medieval, ni una vila. Li diuen la ciutat, La Cité, perquè és una veritable, autèntica, maravellosa i increible ciutat medieval exportada als nostres dies, tal qual, perfecta. Així de bé és conserva la antiga i impressionant vila medieval de Carcassonne. La vila moderna també és una agradable ciutat del sud de França, a uns 300 quilòmetres al nord de Barcelona, amb bona comunicació, sigui via Perpinyà i Narbonne, per autopista, o bé pel Pirineu, via Puigcerdà. Els vostres infants quedaran completament bocabadats en veure les torres imponents, cinematogràfiques, de la triple muralla de Carcassonne. Els carrers, les places, els palaus, el castell. O la catedral amb els seus vitralls. Cert que és molt turística. Cert que està abarrotada de gent. Cert que tot son botigues, restaurants i brugit. Però és real, és única i s’ha de veure. Podeu incloure-la dins una visita més àmplia, com ara els castells càtars, o bé fer-hi una escapada d’un dia i una nit. L’aparcament és fàcil, encara que de pagament. Seguiu les indicacions: La Cité. Per dormir prop de la Cité teniu Le Montmorency, o també l’Hotel du Chateau, i un xic més lluny l’Octroi, tots de la mateixa cadena, una mica cars però amb bona relació qualitat preu. També molt bé, l’Espace Cité i les Oliviers, dos hotels de la cadena Inter-Hotel, bàsics, senzills, però suficients. Baixant de la Cité cap al centre de la ciutat nova, pel carrer de Trivalle i del Pont Vieux, just passat el Pont Vieux, teniu el Trois Couronnes, que està molt bé. Vistes impagables a la cité. Per menjar, si us agraden els self-service, res comparable a visitar els restaurants ràpids dels hipermercats Casino. Imbatible el preu, raonable el menjar. Però si voleu quelcom més guai us donarem algunes pistes: dins la cité teniu La Table d’Alaïs, coquetó, petit. A la Rue Trivalle, de la que ja us hem parlat, teniu Le Trivalou, al número 69, i Le 37, al número 37. Bons tots dos. Dins mateix de la Cité, a la plaça Marcou, Les Terrasses, jove, distés, bones pizzes. Com també son boníssimes a l’Italia, una fabulosa pizzeria a la Route Minervoise, 32. Però està molt lluny de la cité.

Carcassonne es la cité. La ciudad medieval por excelencia, no ya de Occitania, ni de Francia, sino la mejor ciudad medieval de Europa. No es un pueblo medieval, ni una villa. Le llaman la ciudad, La Cité, porque es una verdadera, auténtica, maravillosa e increíble ciudad medieval exportada a nuestros días, tal cual, perfecta. Así de bien se conserva la antigua e impresionante Carcassonne. La villa moderna también es una agradable ciudad del sur de Francia, a unos 300 kilómetros al norte de Barcelona, con buena comunicación, sea vía Perpiñán y Narbonne, por autopista, o bien por el Pirineo, vía Puigcerdà. Sus niños quedarán completamente boquiabiertos al ver las torres imponentes, cinematográficas, de la triple muralla de Carcassonne. Las calles, las plazas, los palacios, el castillo. O la catedral con sus vitrales. Cierto que es muy turística. Cierto que está abarrotada de gente. Cierto que todo son tiendas, restaurantes y bares. Pero es real, es única y hay que verla. Puede incluirla en una visita más amplia, como los castillos cátaros, o bien hacer una escapada de un día y una noche. El aparcamiento es fácil, aunque de pago. Sigan siempre las indicaciones: La Cité. Para comer, si os gustan los self-service, nada comparable a visitar los restaurantes rápidos de los hipermercados Casino. Imbatible el precio, razonable la comida. Carcassonne us espera!

france

La Vall de Campan


Campan

La Vall de Campan, a l’altra banda dels Pirineus, és una bonica terra francesa, situada a cavall de dos ports mítics: l’Aspin i el Tourmalet. Oberta al nord, vers Bagneres de Bigorre i Lourdes, i tancada al sud per la massa imponent del Pirineu més axial, creuada pel riu Adour, Campan i la seva vall ens ofereixen multitud d’atractius. Si ja us heu recorregut amb la vostra família tots els valls pirinecs d’aquest costat de la serralada, potser ja va siguent hora de fer un volt per l’altra banda. La vall es plena de poblets pintorescos amb esglèsies de tota mena, ( a la foto la del poble de Campan), del romànic més bonic, al més abigarrat barroc de muntanya. També són ressenyables els seus mercats coberts i les cases fortes. Però és la natura la reina del viatge. Les muntanyes, altíssimes, han estat dominades per l’home. Un telefèric us portarà des de l’estació d’esquí de La Mongie, una mica monstruosa, fins el observatori del Pic del Migdia. Una excursió que no podeu perdre-us. També són inexcusables les pujades al Tourmalet i l’Aspin, tot i que no cal que sigui dalt d’una bicicleta. O si preferiu quelcom més tranquil, quedeu-vos a La Payolle, al final del vall, on teniu molts senders i una estació d’esquí de fons. Si us agraden les coves no deixeu de veure les de Medous. En aquesta vall hi ha molts petits hotels, càmpings i bonics refugis. Ens agrada especialment la Maison d’Hoursentut, càlida i ben condicionada, habitacions familiars, al poblet de Gripp, pujant cap a La Mongie. Tota la vall està farcida de petits restaurants acollidors. Ens fa el pes l’Auberge de Lou Fabeclo, al poble de Baudean. Un típic restaurant du terroir!.

El Valle de Campan, al otro lado de los Pirineos, es una hermosa tierra francesa, situada a caballo de dos puertos míticos: el Aspin y el Tourmalet. Abierta al norte, hacia Bagneres de Bigorre y Lourdes, y cerrada al sur por la masa imponente del Pirineo más axial, cruzada por el río Adour, Campan y su valle nos ofrecen multitud de atractivos. Si ya se ha recorrido con su familia todos los valles pirenaicos de este lado de la cordillera, quizás ya va siendo hora de dar una vuelta por el otro lado. El valle se llena de pueblos pintorescos con iglesias de todo tipo, (en la foto la del pueblo de Campan), del románico más bonito, al más abigarrado barroco de montaña. También son reseñables sus mercados cubiertos y las casas fuertes. Pero es la naturaleza la reina del viaje. Las montañas, altísimas, han sido dominadas por el hombre. Un teleférico le llevará desde la estación de esquí de La Mongie, un poco monstruosa, hasta el observatorio del Pic du Midi. Una excursión que no pueden perderse. También son inexcusables las subidas al Tourmalet y el Aspin, aunque no es necesario que sea encima de una bicicleta. O si prefieren algo más tranquilo, quédense en La Payolle, al final del valle, donde tienen muchos senderos y una estación de esquí de fondo. Si os gustan las cuevas no dejen de ver las de Médous. En este valle hay muchos pequeños hoteles, campings y hermosos refugios. Nos gusta especialmente la Maison de Hoursentut, cálida y bien acondicionada, con habitaciones familiares, en el pueblo de Grippo, subiendo hacia La Mongie. Todo el valle está repleto de pequeños restaurantes, muy acogedores. Nos gusta l’Auberge de Lou Fabeclo, el pueblo de Baudean. ¡Un típico restaurante du terroir!.

Pic du Midi


picmidi

El Pic de Midi de Bigorre alça la seva massa impressionant damunt la plana del nord dels Pirineus. La seva ombra domina les comarques antigues de la Bigorra, Cominges, Soule, mitja Occitània. És un gegant dels Pirineus, més poderós perquè està aïllat, sol, poderós. La seva mole arriba a més de 2.800 mts d’altura. És un mirador excepcional. Des del seu pic podreu veure, en un dia clar, tota la serralada fins el mar: Aneto, Vignemale, Perdiguero, Possets, Perdut, Taillón, Maladeta… I vers París, la vista es pedrà a les palnes d’Aquitània, de Toulouse, de la Lomagne. Podeu pujar-hi des de l’estació d’esquí de La Mongie, mitjançant un telefèric que surt cada mitja hora, tot el dia. Bon aparcament. A dalt trobareu un museu metereològic, una estació astronòmica, restaurants, terrasses i la possibilitat de fer algunes petites rutes, agraïdes al màxim de paisatge. Una experiència única pels vostres fills i filles. Arribeu al Pic de Midi a través del vall de Campan, per Bielsa i el túnel. Baixeu a Arreau, on teniu un bon hotel: l’hotel d’Anglaterre, i passeu el coll d’Aspin, fins Campan. D’allà a La Mongie. Si voleu passar uns dies per allà, penseu en pujar el Tourmalet, (no cal que sigui en bici), o descansar a Balnea.

El Pico de Midi de Bigorre alza su masa impresionante sobre la llanura del norte de los Pirineos. Su sombra domina las comarcas antiguas de la Bigorra, Cominges, Soule, media Occitania. Es un gigante de los Pirineos, más poderoso porque está aislado, solo. Su mole llega a más de 2.800 mts de altura. Es un mirador excepcional. Desde su pico podréis ver, en un día claro, toda la cordillera hasta el mar: Aneto, Vignemale, Perdiguero, Possets, Perdido, Taillón, Maladeta … Y hacia París, la vista se pierde en Aquitania, Toulouse, la Lomagne. Pueden subir desde la estación de esquí de La Mongie, mediante un teleférico que sale cada media hora, todo el día. Buen aparcamiento. Arriba encontrarán un museo metereológico, una estación astronómica, restaurantes, terrazas y la posibilidad de hacer algunas pequeñas rutas, agradecidas al máximo de paisaje. Una experiencia única para vuestros hijos e hijas. Lleguarán al Pico de Midi a través del valle de Campan, por Bielsa y el túnel. Bajen hasta Arreau, donde tienen un buen hotel: el hotel de Anglaterre, y pasen el col d’Aspin, hasta Campan. De allí a La Mongie. Si desean pasar unos días por allí, piensen en subir el Tourmalet, (no hace falta que sea en bici), o descansar en Balnea.

Vall de l’Orb


roquebrun

A l’altra banda del Pirineu, en terres de França, de la frança mediterrània, de la França del Midi, encara hi fa més calor que aquí. Les cigarres canten tot el dia de manera insoportable, ensordidora. Les planes, extenses, dominen el territori. És com una cassola. La llum és bestial, corprenedora. És la zona de Narbonne, de Beziers… un país molt sudenc, en totes les interpretacions de la paraula. Però poc més al nord, un xic més lluny dels estanys, lluny del mar i de les planes inabastables, els primers contraforts de les muntanyes interiors reserven sorpreses. Sorpreses en forma de valls agradables, amb rius que porten aigüa fins i tot al pic de l’estiu. En forma de petits poblets de cases de pedra, pintades de colors alegres, de colors pastel: rosa, verd, blau, groc… i penjats a mig aire de petits turons. Els rius, com ara l’Orb, s’obren pas en gorges espectaculars, i formen platges als peus dels pobles, com en el cas de Roquebrun, (a la foto), o de Vieussan, o la maravella medieval d’Olargues. Podeu arribar-vos a l’alta Vall del riu Orb des de Beziers, per la D14, en direcció Cessenon sur Orb. O per la carretera que va de Sant Ponç de Tomieres cap a Bedarieux. També des de Narbonne per Saint Chinian, i probar els fantàstics vins d’aquesta denominació. Això si, necessitareu un bon mapa. Com totes les coses bones, l’alta Vall de l’Orb està ben amagada. Per dormir us recomanem el Novotel de Narbonne, a peu d’autopista. Si voleu quelcom més dins la zona, a Lamalou les Bains teniu el Galimar. Encara més dins el vall, a Roquebrun ens han parlat bé de “Le petit Nice”, hotel, restaurant i càmping.

Al otro lado del Pirineo, en tierras de Francia, de la Francia mediterránea, de la Francia del Midi, todavía hace más calor que aquí. Las cigarras cantan todo el día de manera insoportable, ensordecedora. Las llanuras, extensas, dominan el territorio. Es como una cazuela. La luz es bestial, cegadora. Es la zona de Narbonne, de Beziers … un país muy del sur, en todas las interpretaciones de la palabra. Pero un poco más al norte, un poco más lejos de los lagos litorales, lejos del mar y de las llanuras inalcanzables, los primeros contrafuertes de las montañas interiores reservan sorpresas. Sorpresas en forma de valles agradables, con ríos que llevan agua incluso en lo más tórrido del verano. En forma de pequeños pueblos de casas de piedra, pintadas de colores alegres, de colores pastel: rosa, verde, azul, amarillo … y colgados a medio aire de pequeñas colinas. Los ríos, como el Orb, se abren paso en gargantas espectaculares, y forman playas a los pies de los pueblos, como en el caso de Roquebrun, (en la foto), o de Vieussan, o la maravilla medieval de Olargues. Pueden llegar a la alta Valle del río Orb desde Beziers, por la D14, en dirección Cessenon sur Orb. O por la carretera que va de Sant Ponç de Tomieres hacia Bedarieux. También desde Narbonne por Saint Chinian, y probar los fantásticos vinos de esta denominación. Eso sí, necesitará un buen mapa. Como todas las cosas buenas, la alta Valle del Orb está bien escondida. Para dormir os recomendamos el Novotel de Narbonne, a pie de autopista. Si desea algo más dentro de la zona, en Lamalou les Bains tiene el Galimar. Aún más dentro del valle, en el mismo Roquebrun nos han hablado bien de “Le petit Nice”, hotel, restaurante y camping.

Narbonne


Narbonne

Narbonne està situada al nord de Perpinyà, ja dins la França estricta, en una zona que correntment allà anomenen “Midi”. És una zona degradada, on el sol bat de valent i fa molta calor a l’estiu. No hi ha vegetació en aquesta plana litoral, oberta al Mediterrà. La gent passà de llarg, per l’autopista A-9, en direcció a París, a Itàlia, o a Carcassonne, sense parar gaire atenció a aquesta ciutat sudenca, un xic bruta i destartalada. I malgrat que tot això que us dic és cert, també ho és que Narbonne te atractius. Una catedral inacabada, gran, brutal i magnífica. Fàcil de visitar, amb un bon aparcament subterrani a tocar. El casc antic de la ciutat és bonic, agradable. Molt mediterràni. Amb cases de colors clars i porticons virolats. Narbonne va ser molt important a l’edat mitjana. Seu d’un arquebisbat que era el metropolità de Catalunya fins que es restaurà Tarragona. Prop de Narbonne podreu admirar la maravella natural dels estanys de Leucate. Aiguamolls i albuferes ben conservats, riques en flora i fauna, al costat de platges verges. També altres molt urbanitzades i degradades, és clar, problemes de la costa arreu del món. O bé anar de Narbonne fins l’abadia de Fontfreda, maravellosa joia del Císter. O fer una ruta pel Minervois, amb les seves ciutats i pobles encantadors. O per l’alta vall del riu Orb, que tan recorda la Provença. O visitar la reserva africana de Sigean, a tocar de la ciutat. Aneu a Narbonne un cap de setmana. Són 300 kms. Degusteu els vins de diverses denominacions d’orígen d’aquesta zona que ja exportava a Roma, com ara els rojos Fitou, un plaer pel paladar. Per menjar, ja ho sabeu, anem al Casino Cafeteria. N’hi dos a Narbonne. I per dormir amb nens al Novotel, a l’entrada sur de la vila, a tocar dels Casino.

Narbonne está situada al norte de Perpignan, ya en la Francia estricta, en una zona que corrientemente allí llaman “Midi”. Es una zona degradada, donde el sol bate fuerte y hace mucho calor en verano. No hay vegetación en esta llanura litoral, abierta al Mediterráneo. La gente pasa de largo, por la autopista A-9, en dirección a París, en Italia, o Carcassonne, sin prestar demasiada atención a esta ciudad del sur, un poco sucia y destartalada. Y aunque todo esto que os digo es cierto, también lo es que Narbonne tiene atractivos. Una catedral inacabada, grande, brutal y magnífica. Fácil de visitar, con un buen aparcamiento subterráneo al lado mismo. El casco antiguo de la ciudad es bonito, agradable. Muy mediterráneo. Con casas de colores claros. Narbonne fue muy importante en la edad media. Sede de un arzobispado que era el metropolitano de Cataluña hasta que se restauró Tarragona. Cerca de Narbonne podrá admirar la maravilla natural de los lagos de Leucate. Marismas y albuferas bien conservados, ricas en flora y fauna, junto a playas vírgenes. También otras muy urbanizadas y degradadas, claro, problemas de la costa todo el mundo. O bien pueden ir de Narbonne hasta la abadía de Fontfroide, maravillosa joya del Císter. O hacer una ruta por el Minervois, con sus ciudades y pueblos encantadores, o por el alto valle del río Orb, que tanto recuerda la Provenza. O visitar la reserva africana de Sigean, junto a la ciudad. Narbonne merece un fin de semana. Son 300 kms. Degusten los vinos de las diversas denominaciones de origen de esta zona que ya exportaba a Roma, como los rojos Fitou, un placer para el paladar. Para comer, ya lo sabéis, vamos al Casino Cafetería. Hay dos en Narbonne. Y para dormir con niños al Novotel, en la entrada sur de la villa, cerca de los Casino.