Morón de Almazán


moron_almazan

Morón de Almazán és un petit poblet situat entre l’Aragó i Castella, no gaire lluny de Calatayud, o de Soria. Es tracta d’un poble agrícola, sense importància en l’actualitat. Ho ha anat perdent tot, el tren, la vitalitat, però no perdrà mai l’encant del seu casc antic, centrat en la seva impressionant plaça major, una de les més boniques, i amb més caràcter, d’Espanya. Hi arribareu seguint l’A-2, camí de Madrid, ja passats Saragossa i Calatayud. En arribar a Ariza, trobareu el desviament, a la dreta per la CL-116, cap a Monteagudo de las Vicarias, Almazán i Soria. Hi podeu preguntar… Què se’ns ha perdut per aquelles terres?. Per quina raó cal girar per la CL_116 hi passar per Morón d’Almazán. Doncs ben fàcil: és una desviació típica per aquelles famílies que volen descobrir les maravelles de Soria, d’Almazán, de Berlanga, del Burgo de Osma.  Monteagudo mateix, el primer poble, amurallat, amb un castell medieval fantàstic i una església gòtica preciosa, és una parada obligada. Almazán, una altra vila medieval plena de monuments. De Soria capital no cal parlar-ne, preciosa. De Berlanga de Duero, amb un altre soberbi castell, amb una col·legiata magnífica, tampoc. I de la ciutat del Burgo de Osma, amb la seva catedral tampoc. Ens deixem espais naturals tan fenomenals com el cañon del rio Lobos, o els Pics d’Urbión amb la Laguna Negra, o poblets medievals divins, com Catalañazor, o el castell califal de Gormaz. Però centrem-nos en Morón d’Almazán, per on cal passar per gaudir de totes aquestes fites que us hem descrit. La plaça major és monumental. Unes escales porten de l’edifici del Concejo, molt bonic, fins el Palau Renaixentista dels Mendoza, més bonic. Però encara més alta l’església domina la vila amb la seva esplèndida y esvelta torre plateresca, una joia. I, com a colofó, el rotlle de la justícia i la font. Dins el temple quatre impactants sepulcres gòtics, una filigrana. Inaudit tot això en un poble tan petit. Però tan important a l’edat mitjana. Completa el conjunt la visita al museu del vestit popular. Arribeu-vos a Sòria, per sentir aquestes terres antigues, intocades, fermes, veritables, salvatges. I atureu-vos a Morón, val la pena. Per dormir al poble teniu una casa rural, anomenada amb gràcia, del Gallo de Morón. Per dinar, i també per dormir, teniu el Molino Vaya Tela, camí de Medinaceli, una altra bonica vila medieval, a l’autovia A-15.  Molta oferta a Almazán, per exemple a l’Hostal El Rincón del Nazareno, novíssim i esplèndit, rabiosament modern. El Tirso de Molina és més clàssic. Ens agrada molt Berlanga, on teniu l’hotelet Rural Villa de Berlanga, una cucada, i per descomptat Soria, on hi ha tota mena de serveis. Bona estada a les terres de Soria!.

Morón de Almazán es una vila medieval, ahora pequeña, pero grande en la antiguedad. La actividad principal es la agricultura, y el pueblo son cuatro casas, pero el conjunto artístico de su Plaza Mayor, probablemente una de las más hermosas de toda Castilla, le pone definitivamente en el mapa de los viajeros. Es monumental, difícil de imaginar, una escenografia más imponente. Vereis allí el dificio del Concejo de fines del medioevo, símbolo del poder civil. Un poco más hacia arriba el Palacio Renacentista de los Mendoza, símbolo del poder señorial. Y en la cúspide de la escalinata, su iglesia parroquial con la espléndida y esbelta torre plateresca. Y como colofón el rollo gótico, y la fuente. Para completar la oferta teneis un bonito museo del traje típico. En una ruta por las fantásticas, increibles y olvidadas tierras de Soria, visitando Monteagudo, Almazán, Gormaz, Berlanga, el Burgo de Osma y, naturalmente Soria capital, no podeis dejar de deteneros en Morón, ¡vale la pena!.

Sigüenza


Camí de Madrid a Barcelona, o a la inversa, l’autovia és molt llarga i monótona. Son sis hores de cotxe i cal anar fent parades, per distreure la canalla i no parar boig un mateix. La família ho reclama i el seny també. Nosaltres tenim un seguit de llocs estràtegics, agradables, bonics o realment espectaculars on aturar-nos. Medinaceli, Santa Maria de la Huerta, Calatayud i per descomptat, Sigüenza. Us la recomanem vivament aquesta aturada: Sigüenza. Perquè si decidiu descansar una estona visitant la vila us trobareu davant d’una veritable ciutat medieval, prodigiosament ben conservada. Disfrutareu admirant la seva imponent catedral, (a la foto), una veritable fortalesa, on el bisbes de la família Mendoza feren i desferen a voluntat. Amb un interior maravellós, de línies pures, amb reixes castellanes i decoració renaixentista. Amb la tomba delicada del Doncel, amagada, que descobrireu en la visita guiada. I fora us esperen uns carrers plens de palaus, cases fortes, amb escuts imponents i portalades adovellades. Una ciutat feta enterament de pedra, i un castell, avui reconvertit en parador, al capdemunt. Nosaltres no tenim cap mena de dubte, Sigüenza, a 150 kms de Madrid, mereix com a mínim una parada. Una horeta. I si mai no sabeu on anar a passar un pont, recordeu Sigüenza. Perquè la vila te molts altres atractius, monumentals i de paisatge. Està situada prop de la zona de l’Alcàrria nord, la dels magnífics poblets d’arquitectura negra limítrofs entre les dues castelles. De les poderoses viles medievals, com ara Atienza. Dels pobles de la vega de l’Henares Hita, Jadraque, Jirueque… I no oblidem els paratges naturals increïbles: el Parc Natural del río Dulce o la zona anomenada los saladares del río Salado. Poc conegudes i verges. Ara us indicarem com arribem a Sigüenza, en uns 20 kms. abandonant l’autovia A-2 que va a Madrid. Sortim a Medinaceli i continuem per l’antiga N-II fins arribar al creuament amb la carretera SO-133, que va a Fuencaliente i Torralba. Entrem a la província de Guadalajara i la carretera millora ostensiblement. Ara cal seguir la GU-127 cap a Horna. Res no diu mai Sigüenza, atenció!. Però no podeu perdre-us perquè veureu les vies del tren, cal seguir-les i elles us guiaran. Si continueu per la A-2 cap a Alcolea del Pinar, fareu volta. Si aneu per aquí, no. Sortint de Sigüenza cal continuar per la CM-1101, en direcció Guadalajara. Així no perdreu ni afegireu kilometratge a la vostra ruta. A Sigüenza hi ha allotjaments molt interessants, començant pel Parador. També hotels clàssics, amb bona taula, com ara el Doncel, o bé hotelets amb encant com La Posada de los Cuatro Caños, molt acollidor. No oblidem algunes boniques cases rurals, com ara La Travesaña, o l’encantadora Casa de Lucia. Encara hi ha molts més hostals de tota mena i, pel que sabem, no n’hi ha cap de lleig.

Camino de Madrid a Barcelona, ​​o a la inversa, la autovía es muy larga y monótona. Son seis horas de coche y hay que ir haciendo paradas, para distraer los niños y no parar loco uno mismo. La familia lo reclama y la cordura también. Nosotros tenemos una serie de lugares estratégicos, agradables, bonitos o realmente espectaculares donde detenernos. Medinaceli, Santa María de la Huerta, Calatayud y por supuesto, Sigüenza. Os la recomendamos vivamente esta parada: Sigüenza. Porque si deciden descansar un rato visitando la villa se encontrarán ante una verdadera ciudad medieval, prodigiosamente bien conservada. Disfrutaréis admirando su imponente catedral, (en la foto), una verdadera fortaleza, donde los obispos de la familia Mendoza hicieron y deshicieron a voluntad. Con un interior maravilloso, de líneas puras, con rejas castellanas y decoración renacentista. Con la tumba delicada del Doncel, escondida, que descubriréis en la visita guiada. Y fuera os esperan unas calles llenas de palacios, casas fuertes, con escudos imponentes y portadas adinteladas. Una ciudad hecha enteramente de piedra, y un castillo, hoy reconvertido en parador, en la cima. Nosotros no tenemos ninguna duda, Sigüenza, a 150 kms de Madrid, merece al menos una parada. Una horita. Y si un dia no sabesi donde ir a pasar un puente, recordad Sigüenza. Porque la villa tiene muchos otros atractivos, monumentales y de paisaje. Está situada cerca de la zona de la Alcarria norte, la de los magníficos pueblos de arquitectura negra limítrofes entre las dos Castillas. De las poderosas villas medievales, como Atienza. De los pueblos de la vega del Henares Hita, Jadraque, Jirueque … Y no olvidemos los parajes naturales increíbles: el Parque Natural del río Dulce o la zona llamada los saladares del río Salado. Poco conocidas y vírgenes. Ahora os indicaremos como llegamos a Sigüenza, viniendo de Barcelona, en unos 20 kms. abandonando la autovía A-2. Salimos en Medinaceli y continuamos por la antigua N-II hasta llegar al cruce con la carretera SO-133, que va a Fuencaliente y Torralba. Entramos en la provincia de Guadalajara y la carretera mejora ostensiblemente. Ahora hay que seguir la GU-127 hacia Horna. Nada dice nunca Sigüenza, ¡atención!. Pero no pueden perderse porque veréis las vías del tren, hay que seguirlas y ellas les guiarán. Si continúais por la A-2 hacia Alcolea del Pinar, daréis vuelta. Si vais por ahí, no. Saliendo de Sigüenza hay que ir por la CM-1101, en dirección Guadalajara. Así no perderan ni añadiran kilometraje a su ruta. En Sigüenza hay alojamientos muy interesantes, empezando por el Parador. También hoteles clásicos, con buena mesa, como el Doncel, o bien hotelitos con encanto como La Posada de los Cuatro Caños, muy acogedor. No olvidemos algunas bonitas casas rurales, como La Travesaña, o la encantadora Casa de Lucía. Todavía hay muchos más hostales de todo tipo y, por lo que sabemos, no hay ninguno feo.