La Puglia

La Pulla és una molt desconeguda, i molt atractiva regió, situada al sud d’Itàlia, al tacó de la bota. Com diem és una regió poc coneguda, però molt maca. Nosaltres la vam visitar des de la petita vila de Conversano. Petita, però no insignificant. Allà ens hostatjarem a l’Hotel Corte Altavilla, un establiment de gran luxe, el millor que hem estat mai, tot i que a bon preu. La ciutat és molt bonica, com tota la regió. Amb una catedral normanda, un castell aragonès i carrers amb molt d’encant. De ciutats medievals com Conversano n’hi ha un munt, totes elles presidides per potents castells aragonesos, record de la proximitat de la regió amb el regne de Nàpols, estretament vinculat a la Corona catalano-aragonesa des d’Alfons el Magnànim. Així podem ressenyar els de Gallipoli o Otranto, per exemple.

Podeu continuar la visita cercant el mar, en un racó encantador de la costa adriàtica, la vila de Polignano a mare, un balcó sobre el mar, amb roques habitades des de la nit dels temps. Polignano està situada a escassos 10 kms. de Conversano i val la pena de veure. Hi ha altres ciutats marineres i bellíssimes platges de roca, de picons i de sorra daurada a la Puglia. Pensem, ara mateix en San Petro in Bevagna i les platges dels voltants, paradisíaques. Allà vam dinar al restaurant Miramare, a tocar de l’aigua. Gens malament, molt recomanable. Penseu que la Puglia te milers de kms. de costa a tres mars, Adriàtic, Jònic i Tirré.

Si parlem de pobles bonics i amb atractius ben particulars, no es poden passar per alt els trulli d’Alberobello, una mena de construcció tradicional, que és una meravella d’arquitectura popular, que aprofita els materials del territori i basteix cases modestes, però confortables i fresques. Prop d’aquesta vila hi ha Castellana Grotte, un altre poble blanc que te una cova increible.

Us recomanem de veritat un viatge, o unes vacances en família a la Puglia italiana, on el mar és de color blau cel intens i, a l’interior hi ha esplèndits pobles blancs medievals, o bé barrocs, preciosos, com ara Locorotondo, Ostuni o Martina Franca. També teniu grans ciutats barroques com ara Lecce, Bari, Brindisi, o Tarento.

Menció molt especial mereix Matera, una vila barroca rupestre meravellosa, patrimoni UNESCO. A Matera vam dormir al Pane e Amore, magnífic apartament a dues passes dels Sassi, famoses cases coves de Matera. Aquesta ciutat és molt espectacular, impactant, com d’un altre planeta. Carrers, esglésies, cases rupestres, barroc arreu. Tot com sortit del regne de la fantasia o d’una pel·lícula de la guerra de les galaxies. A Matera vam sopar al restaurant La Pignata, una osteria molt xula on es menja de fábula.

La Puglia es una región del sur de Italia preciosa, con hermosos pueblos medievales i barrocos, pueblos blancos, con catedrales normandas, barrocas, castillo aragoneses y cascos antiguos formidables. Allí hay hoteles de campanillas, como el Corte Altavilla en Conversano, buenos restaurantes y playas idílicas. Una excursión o unas vacaciones por la Apúlia Italiana son una buena idea de salida familiar, preciosa, para vivir sus pueblos blancos, sus templos barrocos, sus playas y sus paisajes.

 

Conversano

La ciutat medieval de Conversano no és la més bonica de la Puglia, la regió que ocupa el taló de la bota d’Italia, però és un poble interessant. Nosaltres la visitàrem perquè ens hostatjarem a l’Hotel Corte Altavilla, un gran hotel de luxe, el millor en que hem estat mai. I a molt bon preu!. Des d’allà vam recòrrer tota la Puglia. La ciutat és bonica, com tota la regió. A Conversano hi ha una catedral normanda, un castell aragonès i carrers amb molt d’encant. Us recomanem de veritat un viatge, o unes vacances en família a la Puglia italiana, al taló de la bota peninsular. A més de Conversano podeu veure, molt a prop d’aquesta vila, la ciutat marinera de Polignano a Mare, amb esplèndides cales de codols, on el mar és de color blau cel intens. A l’interior hi ha esplèndits pobles blancs medievals, o bé barrocs, preciosos, com ara Locorotondo, Ostuni o Martina Franca. I la costa és tota ella preciosa. Més lluny teniu grans ciutats barroques o medievals com Lecce, Otranto, Gallipoli, Bari i Brindisi, o Tarento. Menció molt especial mereix Matera, una vila rupestre meravellosa, patrimoni UNESCO també. A tocar de Conversano hi ha l’estranya vila d’Alberobello, plena dels seus Trulli, cases fetes de piles de pedra. Per anar-hi passareu per Castellana Grotte, amb una cova increible. La Puglia també te castells normads i aragonesos molt xulos.

Conversano és un hermoso pueblo medieval, con una catedral normanda, un castillo aragonés y un casco antiguo formidable. Allí hay un hotel de campanillas, el Corte Altavilla, con buen restaurante, donde nos hemos alojado. Podeis hacer de Conversano el centro neurálgico de una excursión o unas vacaciones por la Apúlia Italiana, preciosa, con sus pueblos blancos barrocos, sus playas y paisajes.

Lecce

Lecce és una meravellosa ciutat barroca de la Puglia. Una vila neta, bonica, encantadora, molt allunyada dels tópics que presenten el sur extrem d’Itàlia com un lloc perillós i brut. Res més allunyat de la realitat. Ens van encantar els seus carrers ordenats, plens d’esglésies boniques, de palaus nobles, la seva catedral i els monuments romans que la ciutat atresora, les restes d’un teatre i d’un amfiteatre. Son famoses les basíliques, com ara la de la Santa Croce, amb façanes barroques increïbles, que li han valgut ser patrimoni de la humanitat. No vam dinar a Lecce perquè cercàvem una platja, feia calor i volíem banyar-nos. Prop de la ciutat hi ha belles cales, al mar Adriàtic, i al Jònic. Al final vam acabar a la platja del Canne, bellíssima, prop de Gallípoli, una altra bellíssima vila medieval damunt del mar, on vam acabar per menjar a l’Ulivo Bianco, un bonic restaurant. Tampoc no podem recomanar hotels. Nosaltres dormiem al poble medieval de Conversano, un altre poble bonic on ens hostatjarem a l’Hotel Corte Altavilla, un gran luxe, el millor hotel en que hem estat mai, tot i que a bon preu. No passeu de llarg de Lecce en un viatge o vacances a la Puglia. Teniu al·licients com ara Polignano a Mare, una vila marinera amb cales superbes, que no podeu oblidar en un viatge per aquesta zona, o els esplèndits pobles blancs medievals, barrocs, preciosos, com ara Locorotondo, Ostuni o Martina Franca. Otranto i Gallipoli son a tocar de Lecce, dos pobles penjats damunt el mar, murallats i amb platges guapíssimes. No gaire lluny hi ha Bari i Brindisi, o Tarento. A prop, Matera, vila rupestre meravellosa, patrimoni UNESCO també. A tocar de Lecce hi ha l’estranya vila d’Alberobello, plena dels seus Trulli, cases fetes de piles de pedra. La Puglia te també un piló de castells normads i aragonesos molt xulos.

En el sur de Italia, en el Salento, se encuentra la ciudad de Lecce, llamada la Florencia del sur, por sus iglesias barrocas. Impresionan la fachada de la Santa Croce, la grandiosidad de la plaza de la Catedral, obra escenográfica total, los palacios, las calles… De la época romana se conservan los restos de un teatro y un amfiteatro. No dejeis de ir hasta la punta del tacón de la bota italiana en unas vacaciones por la Apulia, una región que desmiente tópicos: limpia, segura, bonita y culta.

Alberobello

Alberobello, poble patrimoni de la humanitat, està situat al sur d’Itàlia, al tacó de la bota, en una regió meravellosa anomenada la Puglia. Alberobello és molt famosa pels seus Trulli, edificis cònics de pedra, molt macos. La part superior de la vila, amb bon aparcament, es la zona que concentra més edificis d’aquesta mena, incloent-hi una església i un gran Trulli, anomenat Soberano, que alberga un museu molt interessant i està intacte com s’hi els propietaris n’acabessin de menjar. En una volta per aquesta terra, arran d’unes vacances familiars, no podeu deixar de visitar Alberobello i els seus Trulli.

I, a més, no anireu a la Puglia per Alberobello, per bonic que sigui, que ho és. Podeu visitar també els pobles blancs dels voltants, medievals, barrocs, preciosos, com ara Locorotondo, Ostuni o Martina Franca. I la costa, preciosa. Al costat Adriàtic teniu la bella Polignano a Mare, increible. A la costa jónica hi ha platges famoses com ara Porto Cesare o San Pietro en Lavagna. Grans ciutats barroques o medievals com Lecce, Otranto o Gallipoli no son gaire lluny. Bari i Brindisi, o Tarento estan a prop. Matera, vila rupestre meravellosa, patrimoni UNESCO també. La Puglia te castells normads i aragonesos molt xulos. Castellana Grotte i la seva cova espectacular son al poble del costat. I la Puglia també platges espectaculars. Unes vacances a la Puglia son molt recomanables, per ignorada i per bonica!. I no penseu que és un lloc perillós, brut o poc civilitzat. L’antiga Magna Grècia és neta, segura, amb molta cultura i civilitat derrera seu, un país agradable on us sentireu com a casa. No hem dinat ni sopat mai a Alberobello, perquè no hi hem dormit. Ho hem fet al poble medieval de Conversano, un altre poble bonic, a uns 15 kms, on ens hostatjarem a l’Hotel Corte Altavilla, un hotel de gran luxe, el millor hotel en que hem estat mai, i a bon preu.

Alberobello, con sus casas de tejado cónico de piedra és un pueblo medieval de la Puglia italiana, en el sur, en el tacón de la bota, que merece una visita en el curso de una excursión o unas vacaciones familiares. ¡No os lo perdais!

Matagalls

El Matagalls és un cim mític. Una de les muntanyes més emblemàtiques de Catalunya, i una fita del massís del Montseny. Tot i no ser el cim més alt d’aquesta serralada, els seus 1.697 mts. els superen el Turó de l’Home i les Agudes, pel seu renom, pels seus paisatges, per les seves vistes i la seva significació és una sortida familiar necessària i imprescindible, sobretot per a famílies amb nois i noies ja grandets, i amants de l’esport i la muntanya. La pujada al Matagalls es pot fer des de dues bandes diferents, molt diferents. Si teniu un cotxe i un conductor, o conductora, que us faci el servei, podeu fer una xulíssima ruta, de les més boniques que es poden fer a casa nostra. La pujada més fàcil, i familiar, és la de Coll Formic. Aquest coll de muntanya està situat a la carretera BV-5301, que va de Sant Celoni, a l’autopista AP7, fins Seva i Tona, a la C-17, passant per Sant Esteve de Palautordera i el Brull. Es tracta de deixar el cotxe al coll mateix, amb bon aparcament, i un restaurant ben típic, i pujar des d’allà. Ruta apte per a tots els públics, ja que comença a 1.145 mts. d’alçada. És llarga, 2 o 3 hores segons edat i pràctica, però no mata i és molt segura. Planera, sense pèrdua. Només cal seguir el camí. Passareu per la masia de Sant Andreu de la Castanya i ja pujareu el cim, sempre allà, sempre visible. L’altra ruta puja des de la bellíssima vall del Tordera, a la font del seu naixement, a Sant Marçal, on hi ha la capella i l’hostalet del mateix nom. També hi ha bon aparcament. És un camí que surt de la mateixa ermita, arran de la font. Un camí molt més llarg, costerut, i difícil. Ara bé, anireu sempre entre frondosos boscos de faig i castanyer, amb avets i tot inclosos. Uns paratges bellíssims. Mai no veureu el cim, i el camí és més de tipus petit corriol. Arribareu finalment al magnífic i esponerós Coll Pregón, un dels més bonics paisatges del Montseny i del país. D’allà, ja sense pèrdua possible, assolireu el cim, amb la creu i l’altar on Mossén Cinto Verdaguer feu missa. Evidentment la ruta completa és una passada. Podeu sortir de Coll Formic i pujar descansats, per baixar a Coll Pregon i a Sant Marçal en una orgia de colors i de luxuria natural. O bé anar i tornar, des de Coll Formic, o si sou prou aventurers, des de Sant Marçal. També ideal per passar uns dies al Parc Natural del Montseny. A més de l’ermita de Sant Marçal, també hi ha el clàssic Hotel Sant Bernat on podeu dormir, i menjar. Can Barrina és un bonic hotelet amb encant, a la carretera de Coll Formic mateix. L’Ou de Reig és un hostalet senzill i casolà. No lluny, la casa rural El Baiés, es lloga sencera, com també Can Toni, o El Porxo de Can baixeres, i ca la Xica. Hi ha uns quants càmpings molt interessants. A nosaltres ens agrada molt el càmping de la Diputació a Fontmartina, on hem estat molt bé. Això sí, molt rural, molt bàsic, però molt natural. O bé al Les Illes, de gestió privada. A Viladrau, i al Brull, hi ha molts altres restaurants i allotjaments. Suggerim que mireu les entrades corresponents en aquest mateix bloc. El Montseny sempre acull!.

El Matagalls es una cima mítica. Una de las montañas más emblemáticas de Cataluña, y un hito del macizo del Montseny. Aunque no es la cumbre más alta de esta cordillera, sus 1.697 mts. los superan el Turó de l’Home y Les Agudes, por su renombre, por sus paisajes, por sus vistas y su significación es una salida familiar necesaria e imprescindible, sobre todo para familias con chicos y chicas ya mayorcitos, y amantes de el deporte y la montaña. La subida al Matagalls se puede hacer desde dos rutas diferentes, muy diferentes. Si tienen un coche y un conductor, o conductora, que os haga el servicio de taxista, se puede hacer una chulísima ruta, de las más bonitas que se pueden hacer en este país. La subida más fácil, y familiar, es la de Coll Formic. Este puerto de montaña está situado en la carretera BV-5301, que va de Sant Celoni, en la autopista AP7, hasta Seva y Tona, en la C-17, pasando por Sant Esteve de Palautordera y el Brull. Se trata de dejar el coche en el cuello mismo, con buen aparcamiento, y un restaurante muy típico, y subir desde allí. Ruta apto para todos los públicos, ya que comienza a 1.145 mts. de altura. Es larga, 2 ó 3 horas según edad y práctica, pero no mata y es muy segura. Llana, y sin pérdida. Sólo hay que seguir el camino. Pasarán por la masía de Sant Andreu de la Castaña y ya subiréis directamente a la cima, siempre allí, presente, siempre visible. La otra ruta sube desde la bellísima valle del Tordera, justo desde la fuente de su nacimiento, en Sant Marçal, donde está la capilla y el hostalillo del mismo nombre. También hay buen aparcamiento. Es un camino que sale de la misma ermita, al lado de la fuente. És un camino mucho más largo, empinado y difícil. Ahora bien, iréis siempre entre frondosos bosques de haya y castaño, con abetos y todo incluidos. Unos parajes bellísimos. Nunca se verá la cima, y ​​el camino es más de tipo pequeño sendero. Llegarán finalmente el magnífico Coll Pregón, uno de los más bonitos paisajes del Montseny y del país. De allí, ya sin pérdida posible, alcanzaréis la cima, con la cruz y el altar donde Mossén Cinto Verdaguer dijo una misa. Evidentemente la ruta completa es una pasada. Pueden salir de Coll Formic y subir descansados, para bajar a Coll Pregon y Sant Marçal en una orgía de colores y de lujuria natural. O bien ir y volver, desde Coll Formic, o si es suficiente aventureros, desde Sant Marçal. También ideal para pasar unos días en el Parque Natural del Montseny. Además de la ermita de Sant Marçal, también está el clásico Hotel Sant Bernat donde poder dormir, y comer. Can Barrina es un bonito hotelito con encanto, en la carretera de Coll Formic mismo. Ou de Reig es un hostalet sencillo y casero. No lejos, la casa rural El Baiés, se alquila entera, como Can Toni. Hay unos cuantos campings muy interesantes. A nosotros nos gusta mucho el camping de la Diputaciónde Fontmartina, donde hemos estado muy bien. Eso sí, muy rural, muy básico, pero muy natural. En el pueblo de Montseny, o en el Brull y Viladrau hay muchos otros restaurantes y alojamientos. Sugerimos que vean las entradas correspondientes en este mismo blog.

Fontmartina

Fontmartina és un dels indrets més desconeguts i bonics del Montseny. Amb uns prats fantàstics, verds, amples, ideals per jugar-hi. Amb unes vistes sobèrbies, damunt la vall, cara al Turó de l’Home. Amb neu Fontmartina és ideal. Molt d’espai i poc perill. Poca gent. Molt d’aparcament. Per arribar-hi només cal pujar, des de Sant Celoni, per la carretera que va cap a Santa Fe. Molt abans d’arribar a Campins trobareu, a mà esquerra, el trencall a Mosqueroles, que cal seguir. Passeu aquest poblet i continueu recte, cap a La Costa. Passeu de llarg aquest bonic agregat de cases i continueu pujant. Uns kms. més endavant veureu el rètol del càmping. Ja heu arribat. Tota la ruta està asfaltada, bona carretera, no camí de sorra. També accessible, però per carretera més estreta, des del poble de Montseny. Si fa bon temps podeu fer la travessa des de Fontmartina fins Santa Fe del Montseny. Pista de terra però cuidada. Perillosa amb pluja. Vistes aèries damunt mitja Catalunya. Tota la màgia del Monseny al vostre abast. El poblet més proper és La Costa del Montseny. Quatre cases. Hi ha un parell de restaurants. Ens agrada especialment el restaurant de la Costa. Telèfon: 93 847 52 51. Can Patolla te habitacions i terreny d’acampada. Tot i que, per acampar, el càmping de Fontmartina és preciós. Molt a prop de La Costa, per una pista de baixada, apta per cotxes, arribareu a La Riera d’en Ciuret. Una casa de colònies que proposa estades a famílies. Possibilitat de boniques excursions en un entorn d’alta muntanya. Senzill, molt senzill, bàsic, però amb moltes possibilitats. Nosaltres ens hi vàrem allotjar quan era un restaurant i casa rural, fa molts anys. Entranyable.

Fontmartina es uno de los lugares más desconocidos y hermosos del Montseny. Con unos prados fantásticos, verdes, anchos, ideales para jugar. Con unas vistas soberbias, sobre el valle, frente al Turó de l’Home. Con nieve Fontmartina es ideal. Mucho espacio y poco peligro. Poca gente y buen aparcamiento. Para llegar sólo hay que subir, desde Sant Celoni, por la carretera que va hacia Santa Fe. Mucho antes de llegar a Campins encontrará a mano izquierda, el desvío a Mosqueroles, que hay que seguir. Pasen este pueblo y continuen recto, hacia La Costa. Pasen de largo este bonito agregado de casas y continuen subiendo. Unos kms. más adelante veran ya el cartel del camping. Habran llegado. Toda la ruta está asfaltada, buena carretera, no és un simple camino de tierra. También accesible, pero por carretera mucho más estrecha, desde el pueblo de Montseny. Si hace buen tiempo pueden hacer la travesía desde Fontmartina hasta Santa Fe del Montseny. Pista de tierra pero cuidada. Peligrosa con lluvia. Vistas aéreas por encima de media Catalunya. Toda la magia del Monseny a su alcance. El pueblo más cercano es La Costa del Montseny. Cuatro casas. Hay un par de restaurantes. Nos gusta especialmente el restaurante de la Costa. Teléfono: 93 847 52 51. Can Patolla tiene habitaciones y terreno de acampada. Aunque, para acampar, el camping de Fontmartina es precioso. Muy cerca de La Costa, por una pista de bajada, apta para coches, llegará a La Riera de Ciuret. Una casa de colonias que propone estancias para familias. Posibilidad de bonitas excursiones en un entorno de alta montaña. Sencillo, muy sencillo, básico, pero con muchas posibilidades. Nosotros nos alojamos allí cuando era un restaurante y una casa rural, hace muchos años. Entrañable.