Siena, revisitada

Tornem de nou a la bellíssima Siena, la ciutat italiana amb la plaça més bonica del món. La bella piazza de Il Campo, amb el gran palau comunal, i la seva torre altíssima, la torre del Mangia. I la font renaixentista. Una vila medieval gran, molt gran, amb un casc antic ple de palaus gòtics, fastuosos. El casc medieval més gran d’Europa. Perquè Siena va ser la ciutat de la Toscana més gran i important, abans de caure en l’oblit, en profit de la seva eterna rival, Florència. Ara Siena dorm en pau, convertida en una vila menor, pacífica, acollidora.

Visiteu l’ajuntament, amb les pintures. Passegeu pels carrers empedrats admirant cada casa forta, cada palau. Enfileu el turó fins la catedral, admirable, tota de marbre negre i blanc. Entreu-hi i quedareu bocabadats amb el terra, de marbre també, historiat. En fer cap a la biblioteca Piccolomini no podreu donar crèdit a tanta bellessa. Frescos del Pinturriccio omplen les parets. En sortir podeu anar cap a l’Hospital de l’Scala, on també hi ha pintures al fresc molt boniques, si bé no valen tan la pena com les de la catedral.

Finalment direm que Siena, la capital de la Toscana del Sur, és un punt de sortida d’interessants excursions per les viles i atraccions dels voltants, com ara Volterra, Colle di Val d’Elsa, Montereggioni, San Giminiano, Olivetto Maggiore, Montalcino, Sant’Antimo, Pienza o Montepulciano, entrades totes que podeu cercar en aquesta pàgina. A Siena ens allotjàrem a l’Hotel Italia, fantàstic, molt familiar i recomanable. Sopàrem, cada dia, a la Trattoria Fonte Giusta, molt bé, de veritat. I, si sou de menjar caminant, a la piazza del campo teniu el Te Ke Voi?, menjar ràpid d’alta qualitat. Si aneu per la Toscana, a Itàlia, no us conformeu amb visitar només Florència, i Pisa perquè ve de pas. Hi ha una fantàstica ciutat esperant-vos un xic més enllà: Siena. Si aneu a Siena quan fan la festa de “Il Palio”, dues vegades cada estiu, potser no hi cabreu, però veureu el que mai no heu vist, una vila entregada per complert a les banderes dels barris dels seus amors i una cursa de cavalls tal i com es feien fa 600 anys.

Si vais por la Toscana, en Italia, no os conformeis con visitar sólo Florencia, y Pisa, porque viene de paso. Hay una fantástica ciudad esperando un poco más allá: Siena. Nunca habéis visto una plaza más grande que la de Siena, ni un ayuntamiento más impresionante, y con una torre tan alta.  Vagad por sus calles. Subid hasta la catedral. Id a Siena cuando la fiesta de “Il Palio”, dos veces cada verano, y veréis a la gente pasear las banderas de sus amores. http://www.terresiena.it/

La Franqueta dels Ports

Des del bonic poble d’Horta de Sant Joan, es pot accedir a l’àrea de lleure de “La Franqueta”, una zona de picnic, amb taules de pedra, una font, un riu preciós, barbacoes, bon aparcament i fàcil accés. Podeu anar-hi per l’AP7 fins Tortosa i d’allà seguir la carretera que va cap a Gandesa. Molt abans d’arribar a aquesta capital, cal girar a l’esquerra per la carretera T-330, la que va a Prat del Compte. Passada aquesta població hi ha la desviació a Horta de Sant Joan, a 1km a la dreta, i uns metres més enllà, en surt una altra que està indicada com “Els Ports”. Si seguim aquest camí estret, però en bones condicions, arribarem en 10 kms. a l’àrea recreativa de la Franqueta. En algunes zones podeu tenir problemes si us creueu amb un altre vehicle, però sempre hi ha espai. La natura, en aquest indret és generosa i fabulosa. A pesar d’estar tan al sur de Catalunya, tocant ja l’Aragó, la vegetació és esplèndida. Llàstima dels incendis forestals. Bona ombra, espadats altíssims on niuen els voltors, el riu dels Estrets, d’aigua neta, ideal per banyar-se en els seus gorgs, si hi ha prou cabdal i possibilitat de fer atractives rutes a peu per la zona. La més fàcil, que us recomanem, és arribar-se fins la Marbrera i la cova d’en Picasso. Aquesta ruta s’endinsa uns tres kilòmetres a peu pujant riu dels Estrets. És absolutament plana, senzilla, gens difícil, i és un dels paratges naturals més bonics de tots els Ports de Beseit. El camí, ben ample, segueix la gorja, que va estrenyent-se, amb el riu al costat formant bellíssims gorgs. Les parets de la cinglera es van fent més altes i adopten formes capricioses. Els pins cada cop son més grans. La marbrera és una antiga explotació de marbres a cel obert. El resultat és un lloc misteriós, de terra polit i acolorit. Especial. Us recomanem una visita a “La Franqueta”, al riu dels Estrets i als Ports de Beseit en el curs d’una excursió de cap de setmana, pont o vacances a la comarca, encantadora, de la Terra Alta. També recomanem la visita detinguda d’Horta de Sant Joan, un poble que cal visitar, amb el casc antic medieval, el museu Picasso, el monestir de Sant Salvador d’Horta i altres atractius turístics. No deixeu de visitar també Arnes, amb el seu ajuntament renaixentista, o bé Cretes, impressionat poble, o la vila de Vallderoures, amb el castell, la colegiata gòtica, el pont, i el riu. Per nosaltres el millor casc antic medieval d’Aragó.  Naturalment “La franqueta” i el riu dels Estrets no és l’unic espai natural que val la pena visitar als Ports. També podeu voltar pel riu Algars, pel parc natural de Parrisal, al magnífic poble muntanyenc de  Beseit mateix, o pel riu Matarranya, o pel riu Tastavins o gaudir de l’aigua netíssima del toll del vidre. De fet els Ports són un lloc ideal per perdre-s’hi, caminar, fer senderisme, o bicicleta. També per fer descoberta en cotxe perquè res no està realment lluny. Les famílies amb nens podeu fer nit al Vilar Rural d’Arnes, un hotel preparat pels infants, un pèl car. Més econòmic, a Vallderroures l’hotel El Salt, en honor a una cascada de la zona, o a la familiar i senzilla Fonda Querol, amb una bona cuina, i bon menú. També podeu anar a la Posada de la Plaça, un hostal antic, d’època, en un palau de Vallderoures, a tocar del riu. Menjars de la terra, potents. L’Hotel Miralles està a Horta de Sant Joan i és un clàssic de l’hosteleria dels Ports. Bona estada als Ports!.

La zona de picnic y área de recreo de “La Franqueta”, con el río de los Estrets, es un paraje natural muy bonito de los Puertos de Beceite. Allí encontrareis mesas de piedra, una fuente, barbacoas, sombra, un rio con pozas cristalinas, y buen aparcamiento. Este área está situada en la Terra Alta, cerca de Horta de Sant Joan, otro pueblo que hay que visitar. Pueden ir por la autopista AP7 hasta Tortosa y de allí seguir la carretera que va hacia Gandesa. Mucho antes de llegar a esta capital, hay que girar a la izquierda por la carretera que va a Prat del Compte. Pasada esta población está la desviación a Horta de Sant Joan, a 1km a la derecha, y unos metros más allá, sale otra hacia Els Ports, a mano izquierda. Es un camino asfaltado que conduce, en 10 kms. el río de los Estrets. Puede parar allí donde guste. Hay áreas de descanso, pozas naturales, bosques, centros de interpretación del espacio natural, una antigua cantera de mármol muy curiosa, y paisajes increíbles, muy bonitos, nada conocidos. No es el único espacio natural que vale la pena visitar en los Puertos, ni la única manera de llegar al río de los Estrets. También se puede ir desde Arnes. Y también puede dar vueltas por el río Algars, por el Parrisal, por Beceite mismo, por el río Matarraña, el río Tastavins o el toll del vidrio. De hecho los Puertos son un lugar ideal para ir a perderse, a caminar, hacer senderismo, o bicicleta. También para hacerlos en coche porque nada está realmente lejos. Os esperan ríos de aguas increíblemente limpias, aire puro, fauna y flora, aves rapaces. Increible. Puede dormir en Arnes, en el Vilar Rural, ideal para familias con niños. O en el hotel Miralles en Horta de Sant Joan, un clásico de la región. O en Valderrobres, en el hotel el Salt. O en muchos otros alojamientos, casas rurales, campings, como el de Horta, todos muy bonitos.

Abadia de Montecassino

Montecassino evoca un monestir. No un qualsevol. El cenobi on va viure i morir Sant Benet, on va redactar la seva famosa “Regula”, que avui segueixin monjos arreu del món. Allà està enterrat, juntament amb la seva germana Escolàstica, el pare i patró espiritual d’Europa. Del primitiu espai monàstic, on visqué el fundador dels benedictins, no en queda la més mínima traça. Tampoc dels edificis posteriors, romànics o gòtics. De fet la construcció actual és una obra barroca, tot i que de tall molt clàssic, que és també una reconstrucció, donat l’estat ruinós i lamentable en que quedà aquesta abadia al final de la segona guerra mundial. De tota manera val la pena d’aturar-se a mig camí entre Roma i Nàpols per visitar aquest esplèndit monestir dalt la seva majestuosa penya. El veureu, ja de molts kms. abans, enfilat entre el cel i la terra, en un turó sobre el poble de Cassino, a l’esquerra de l’autopista A-1, uns 140 kms. al sud de Roma. Les seves façanes exteriors, molt severes, de pedra blanca, amaguen un interior format per quatre grans claustres i pòrtics, molt escenogràfics. Però el millor encara està per arribar. Ho veureu quan travesseu la portalada de l’església. Una apoteosi barroca, amb marbres de tota mena, i de tots els colors, que omplen cada racó de la nau. Blancs, vermells, blaus, verds, carbasses… al terra, a les parets, escales, columnes… Per història, per art, feu una parada en la vostra ruta pel sud d’Itàlia. Una parada curta, o més llarga si voleu sentir cantar els monjos. Fàcil accès des de Cassino per una carretera de 8 kms. en forta pujada. Pàrking ben condicionat al final. Horaris una mica escassos, sobretot al migdia. Podeu aprofitar per dinar a la mateixa ciutat de Cassino, al restaurant de l’Hotel Alba, a l’Antica Trattoria de Mario, a la Via Vagni, just a l’entrada del poble. Una parada celestial!.

Montecassino evoca un monasterio. No uno cualquiera. El cenobio donde vivió y murió San Benito, y donde redactó su famosa “Regula”, que hoy siguen miles de monjes en todo el mundo. Allí está enterrado, junto con su hermana Escolástica, el padre y patrón espiritual de Europa. Del primitivo espacio monástico, donde vivió el fundador de los benedictinos, no queda la más mínima traza. Tampoco los edificios posteriores, románicos o góticos. De hecho la construcción actual es una obra barroca, aunque de corte muy clásico, que es también una reconstrucción, dado el estado ruinoso y lamentable en que quedó esta abadía al final de la segunda guerra mundial. De todas maneras vale la pena detenerse a medio camino entre Roma y Nápoles para visitar este espléndido monasterio en lo alto de su majestuosa peña. Porque lo vereis, ya desde muchos kms. antes, encaramado entre el cielo y la tierra, en una colina sobre el pueblo de Cassino, a la izquierda de la autopista A-1, unos 140 kms. al sur de Roma. Sus fachadas exteriores, muy severas, de piedra blanca, esconden un interior formado por cuatro grandes claustros y pórticos, muy escenográficos. Pero lo mejor aún está por llegar. Lo veréis en cuanto atraveseis la puerta de la iglesia. Una apoteosis barroca, con mármoles de todo tipo, y de todos los colores, que llenan cada rincón de la nave. Blancos, rojos, azules, verdes… en el suelo, en las paredes, escaleras, columnas. Por su historia, por su arte, hagan un alto en su ruta por el sur de Italia. Una parada corta, o más larga, si queréis oír cantar a los monjes. Fácil acceso desde Cassino por una carretera de 8 kms. en fuerte subida. Parking bien acondicionado al final. Horarios un poco escasos, sobre todo al mediodía. Pueden aprovechar para comer en la misma ciudad de Cassino, en el restaurante del Hotel Alba, en el Antica Trattoria de Mario, en la Vía Vagni, justo a la entrada del pueblo.

Festa dels Dolors a Bellpuig

Teniu mono de processó?. No podeu esperar a Setmana Santa?. Doncs heu de saber que, antigament, eren molt habituals les processons prèvies al diumenge de Rams. Processons penitencials que anunciaven el final de la Quaresma, i preparaven la Passió. A Bellpuig d’Urgell, una vila maravellosa propera a Tàrrega, encara conserven aquesta tradició. Podeu arribar-hi molt fàcilment des de Barcelona per l’autovia A-2, en direcció a Lleida. Són 100 kms. Una hora. Tot el dia es van fent actes litúrgics però és a la nit quan s’assoleix el gruix de la celebració. A quarts de els soldats romans, els Armats, cerquen i congreguen tots els passos, que són molts. Seguidament, aconvoiats per la música de la Banda Municipal de Bellpuig, cerquen els priors de cada congregació. Arrenca, pels volts de 10 de la nit, el gran seguici. El poble sencer s’hi volca. L’acte corprén de veritat. Es ressegueixen els carrers del centre del poble: La Creu, Sant Josep, la plaça de Sant Roc, Font, carrer Major, fins arribar a l’església. Si teniu els infants grans, o podeu passar un cap de setmana a l’Urgell, no dubteu a admirar aquesta processó. També el poble merita una detinguda visita. Ni us podeu imaginar les maravelles que guarda el seu casc antic. Com per exemple els carrers porxats, o les restes del castell, o la mateixa esglèsia. Capítol a banda ens mereix el fastuós sepulcre de Ramon Folch de Cardona-Anglesola. Un inaudit i únic mausoleu de marbre blanc, obra de l’escultor napolità Giovanni Merliano da Nola. Renaixement de veritat, autèntic, escàs a Catalunya. Val el viatge. I, a les afores del poble, el portentós i desconegudíssim convent de Sant Bartomeu. Renaixement també, de nou. No podeu deixar de veure’l. Una obra que no te rival en el seu gènere. Ja veieu que anar a Bellpuig d’Urgell us compensa el cap de setmana o l’hora de viatge. Si voleu més teca turística per arrodonir l’estada, llavors us recomanaríem fer una bona descoberta de la vall del riu Corb. Ciutadilla, Verdú, o la bellíssima Guimera, són viles medievals amb els seus castells roquers i palaus. El monestir de Vallbona de les Monges. El balneari de Vallfogona de Riucorb. Museu de les joguines a Verdú. Tàrrega… voleu més motius per visitar Bellpuig i l’Urgell?. A Bellpuig hi ha una casa rural de somni, un xic cara, però magnífica: El Pla del Bosc. A Belianes teniu un hotelet rural dels que no fallen, amb un restaurant d’aquells que fan clientela: Cal Menut. Teniu hotels a Tàrrega. També a Vilagrassa el célebre Hostal del Carme, amb dos restaurants, menú i carta, molt recomanable. També teniu els balnearis de Rocallaura, recién reinaugurat, o el de Vallfogona, molt bonic. Per dinar o sopar, a més dels hotels que us hem recomanant, dins de Bellpuig mateix teniu el Xalors, el Bon Gust, la pizzeria Napoli o, el nostre preferit, L’Amagatall, a l’Avinguda Catalunya, 73, Tel: 973 32 08 42‎.

¿Tienen mono de procesión?. ¿No pueden esperar a Semana Santa?. Pues debéis saber que, antiguamente, eran muy habituales las procesiones previas al Domingo de Ramos. Procesiones penitenciales que anunciaban el final de la Cuaresma, y preparaban la Pasión. En Bellpuig d’Urgell, una villa maravillosa cercana a Tàrrega, todavía conservan esta tradición. Pueden llegar muy fácilmente desde Barcelona por la autovía A-2, en dirección a Lleida. Son 100 kms. Una hora. Todo el día se van haciendo actos litúrgicos, pero es por la noche cuando se alcanza el espesor de la celebración. A las 9’30 los soldados romanos buscan y congregan todos los pasos, que son muchos. Seguidamente, junto con la Banda Municipal de Bellpuig, buscan a los priores de cada congregación. Arranca finalmente, alrededor de 10 de la noche, el gran séquito. El pueblo entero se vuelca. El acto sobrecoge de verdad. Se recorren las calles del centro del pueblo: Cruz, San José, la plaza de San Roque, Fuente, calle Mayor, hasta llegar a la iglesia. Si tienen los niños ya mayores, o pueden pasar un fin de semana en el Urgell, no duden en admirar esta procesión. También el pueblo merece una detenida visita. Ni os podéis imaginar las maravillas que guarda su casco antiguo. Como por ejemplo las calles porticadas, o los restos del castillo, o la misma iglesia. Capítulo aparte nos merece el fastuoso sepulcro de Ramon Folch de Cardona-Anglesola. Un inaudito y único mausoleo de mármol blanco, obra del escultor napolitano Giovanni da Nola. Renacimiento de verdad, auténtico, escaso en Cataluña. Vale el viaje. Y, en las afueras del pueblo, el portentoso y desconocido convento de Sant Bartomeu. Renacimiento también, de nuevo. No pueden dejar de verlo. Una obra que no tiene rival en su género. Ya veis que ir a Bellpuig d’Urgell os compensa el fin de semana o la hora de viaje. Si desean redondear la estancia, les recomendaríamos hacer una buena ruta de descubrimiento del valle del río Corb. Ciutadilla, Verdú, o la bellísima Guimera, son pueblos medievales con sus castillos roqueros y palacios. El monasterio de Vallbona de les Monges. El balneario de Vallfogona de Riucorb. Museo de los juguetes en Verdú. Tàrrega … motivos para visitar Bellpuig y el Urgell. En Bellpuig hay una casa rural de ensueño, un poco cara, pero magnífica: El Pla del Bosc. En Belianes tienen un hotelito rural de los que no fallan, con un restaurante de aquellos que hacen clientela: Cal Menut. Tienen también hoteles en Tàrrega. En Vilagrassa el célebre Hostal del Carme, con dos restaurantes, menú y carta, muy recomendable. También los balnearios de Rocallaura, recién reinaugurado, o el de Vallfogona, muy bonito. Para comer o cenar, además de los hoteles que os hemos recomendando, dentro de Bellpuig mismo está el Xalors, el Buen Gusto, la pizzería Napoli o, nuestro favorito, L’Amagatall (El Escondite), en la Avenida Catalunya, 73, Tel: 973 32 08 42.