Collonges La Rouge

França te un centre desconegut, o molt poc conegut, ple de rius preciosos, de poblets encantadors, de gent amable, hotelets de somni i paisatges de llibre de contes. Aquest centre depara sorpreses molt agradables. Així, no gaire lluny de l’autopista A-75, la ruta més curta entre París i Barcelona, un xic més amunt de la preciosa vall de la Dordogne, i poc abans d’arribar al gran nus viari de Brive la Gallarde, teniu un poble maquíssim: Collonges la Rouge. Un dels més bonics poblets de França. Heu de deixar l’autopista a la sortida 53, anar en direcció Nespouls, i abans d’entrar a aquesta vila, agafar a mà esquerra la carretera D-19, una petita carretera rural que va a parar a la D-8 a l’altura de Turenne. Aquest poble medieval també és un regal pels sentits. Encimbellat dalt del seu turó, al peu del seu poderós castell, conserva tot l’aire de fortalessa medieval, com si hagués viatjat al llarg dels segles. Un cop ben visitat Turenne, seguiu les indicacions cap a Collonges la Rouge. No defalliu, son 14 kms. més. Veure Collonges val la pena. Tot de pedra vermella, preciosos carrers medievals, cases de somni de fades i mil flors a cada pas. El poble, segons com, és una mica Disneyland, però val la pena. Podeu deixar el cotxe als pàrquings municipals dissuasius que hi ha a l’entrada. Aparcar i circular pel casc urbà està prohibit. Tot son racons fantàstics, plens de vida, de botigues, de restaurants, però amb gràcia. Podeu dinar en molts llocs. Nosaltres ho varem fer en una graciosa pizzeria del carrer principal, la rue de la Barrière. Es fa dir, pot haver canviat el nom, Lou Brasier. Una parella mable serveix el local. Ell fa les pizzes davant vostre, i ella porta les quatre taules. Fantàstic. Molt recomanable. Vins i cervessa locals, divins. També recomanem el restaurant típic Les Pierres Rouges, força bé, i al final del poble, L’Auberge de Benges, també molt interessant. Perdeu-vos per la Vall de la Dordogne i voltants, al mig de França. Us esperen, en pocs kms. poblets plens d’encant i viles medievals precioses: Turenne, Martel, Beaulieu, Sarlat, Carennac… En aquest darrer poble podeu allotjar-vos a l’hotel Le Fenelon, una aposta segura.

Francia té un centro desconocido, o muy poco conocido, lleno de ríos preciosos, de pueblos encantadores, de gente amable, con hotelets de sueño y paisajes de libro de cuentos. Un poco más arriba del valle de la Dordogne, poco antes de llegar al gran nudo viario de Brive la Gallarde, tenéis un pueblo monísimo: Collonges la Rouge. Todo de piedra roja y mil flores a cada paso. Perdeos por el Valle de la Dordogne y alrededores, en medio de Francia: Turenne, Martel, Beaulieu, Carennac… En este último pueblo podéis alojaros al hotel Le Fenelon, una apuesta segura. http://www.hotel-fenelon.com  Web: http://www.collonges-la-rouge.fr

Villerouge-Thermenes

Quina maravella aquest petit castell càtar, en una regió oblidada i perduda de la França del sud. Amagat, difícil de trobar, però en un entorn rural preciós, al mig d’un poblet molt bonic. Villerouge-Thermenes és terra àrida, difícil, de carreteres amb corbes, allunyat de tot arreu, però de tranquil·litat absoluta, de sensació de descoberta permanent. El trobareu al nord de Perpinyà, dins les Corbiéres, camí de Narbonne, però per l’interior, atravesant les muntanyes. Nosaltres hi aniriem per Tuchan, Castelnou i Albas. Tan el poble com el castell són molt bonics. Us portaran a l’edat mitjana sense voler-ho. Les quatre torres a cada costat, el pati, el torreó… com si fos de conte de fades. El petit riuet Lou, li besa la muralla. L’interior, ben restaurat, és visitable per un preu mòdic. Villerouge poble també mereix una visita. Carrers estrets, portes medievals, l’església de Saint-Etienne, amb un retaure renaixentista maravellós, el pont damunt del riu, l’aire, la pau… Acosteu-vos a les Corberes. Visiteu els seus magnífics castells càtars, com Aguilar, Arques, Perapertusa, Queribús, Termes… i tants d’altres. Gaudiu de les abadies milenàries, com Lagrasse o Fontfroide. Admireu les gorges dels seus rius intactes, la natura, els boscos, els poblets. Ideal per una ruta d’un parell, o tres de dies. Molt proper a Barcelona. Una sortida que recomanareu, sense cap mena de dubte. Podeu dinar i dormir a Lagrasse, a l’Hostellerie des Corbieres, un hotelet amb molt d’encant, i una taula gastronòmica. Molt proper a Villerouge, i al cor del país dels Càtars. Us convidem a una terra mítica, no us la perdeu!

Qué maravilla este pequeño castillo cátaro, en una región olvidada y perdida de la Francia del sur. Escondido, difícil de encontrar, pero en un entorno rural precioso, en medio de un pueblecito muy bonito. Villerouge-Thermenes es tierra árida, difícil, de carreteras con curvas, alejado de todas partes, pero de tranquilidad absoluta, de sensación de descubrimiento permanente. Lo encontraréis en el norte de Perpiñán, dentro de las Corbières, camino de Narbonne, pero por el interior, atravesando las montañas. Nosotros iríamos por Tuchan, Castelnou y Albas. Tanto el pueblo como el castillo son muy bonitos. Os llevarán a la Edad Media sin quererlo. Las cuatro torres a cada lado, el patio, el torreón … como si fuera de cuento de hadas. El pequeño río Lou, le besa la muralla. El interior, bien restaurado, se puede visitar por un precio módico. Villerouge pueblo también merece una visita. Calles estrechas, puertas medievales, la iglesia de Saint-Etienne, con un retablo renacentista maravilloso, el puente sobre el río, el aire, la paz … Sube hasta las Corbières. Visita sus magníficos castillos cátaros, como Aguilar, Arques, Perapertusa, Quéribus, Térmes… y tantos otros. Disfruten de las abadías milenarias, como Lagrasse o Fontfroide. Admiren las gargantas de sus ríos intactos, la naturaleza, los bosques, los pueblos. Ideal para una ruta de un par, o tres, de días. Muy cercano a Barcelona. Una salida que recomendarán, sin lugar a dudas. Pueden comer y dormir en Lagrasse, en la Hostellerie des Corbieres, un hotelito con mucho encanto, y una mesa gastronómica. Muy cercano a Villerouge, y en el corazón del país de los Cátaros.

La Vall de Campan

La Vall de Campan, a l’altra banda dels Pirineus, és una bonica terra francesa, situada a cavall de dos ports mítics: l’Aspin i el Tourmalet. Oberta al nord, vers Bagneres de Bigorre i Lourdes, i tancada al sud per la massa imponent del Pirineu més axial, creuada pel riu Adour, Campan i la seva vall ens ofereixen multitud d’atractius. Si ja us heu recorregut amb la vostra família tots els valls pirinecs d’aquest costat de la serralada, potser ja va siguent hora de fer un volt per l’altra banda. La vall es plena de poblets pintorescos amb esglèsies de tota mena, ( a la foto la del poble de Campan), del romànic més bonic, al més abigarrat barroc de muntanya. També són ressenyables els seus mercats coberts i les cases fortes. Però és la natura la reina del viatge. Les muntanyes, altíssimes, han estat dominades per l’home. Un telefèric us portarà des de l’estació d’esquí de La Mongie, una mica monstruosa, fins el observatori del Pic del Migdia. Una excursió que no podeu perdre-us. També són inexcusables les pujades al Tourmalet i l’Aspin, tot i que no cal que sigui dalt d’una bicicleta. O si preferiu quelcom més tranquil, quedeu-vos a La Payolle, al final del vall, on teniu molts senders i una estació d’esquí de fons. Si us agraden les coves no deixeu de veure les de Medous. En aquesta vall hi ha molts petits hotels, càmpings i bonics refugis. Ens agrada especialment la Maison d’Hoursentut, càlida i ben condicionada, habitacions familiars, al poblet de Gripp, pujant cap a La Mongie. Tota la vall està farcida de petits restaurants acollidors. Ens fa el pes l’Auberge de Lou Fabeclo, al poble de Baudean. Un típic restaurant du terroir!.

El Valle de Campan, al otro lado de los Pirineos, es una hermosa tierra francesa, situada a caballo de dos puertos míticos: el Aspin y el Tourmalet. Abierta al norte, hacia Bagneres de Bigorre y Lourdes, y cerrada al sur por la masa imponente del Pirineo más axial, cruzada por el río Adour, Campan y su valle nos ofrecen multitud de atractivos. Si ya se ha recorrido con su familia todos los valles pirenaicos de este lado de la cordillera, quizás ya va siendo hora de dar una vuelta por el otro lado. El valle se llena de pueblos pintorescos con iglesias de todo tipo, (en la foto la del pueblo de Campan), del románico más bonito, al más abigarrado barroco de montaña. También son reseñables sus mercados cubiertos y las casas fuertes. Pero es la naturaleza la reina del viaje. Las montañas, altísimas, han sido dominadas por el hombre. Un teleférico le llevará desde la estación de esquí de La Mongie, un poco monstruosa, hasta el observatorio del Pic du Midi. Una excursión que no pueden perderse. También son inexcusables las subidas al Tourmalet y el Aspin, aunque no es necesario que sea encima de una bicicleta. O si prefieren algo más tranquilo, quédense en La Payolle, al final del valle, donde tienen muchos senderos y una estación de esquí de fondo. Si os gustan las cuevas no dejen de ver las de Médous. En este valle hay muchos pequeños hoteles, campings y hermosos refugios. Nos gusta especialmente la Maison de Hoursentut, cálida y bien acondicionada, con habitaciones familiares, en el pueblo de Grippo, subiendo hacia La Mongie. Todo el valle está repleto de pequeños restaurantes, muy acogedores. Nos gusta l’Auberge de Lou Fabeclo, el pueblo de Baudean. ¡Un típico restaurante du terroir!.