Festa de l’estany a Puigcerdà

La vila de Puigcerdà, capital de la bellíssima Cerdanya, està al cor mateix del Pirineu. Puigcerdà s’aixeca damunt d’un turó, al centre de la plana més encantadora de la Catalunya, Empordà a banda. Ara, per Sant Bertomeu, a finals d’agost s’hi celebra una de les festes més boniques de Catalunya: la festa de l’Estany. Tot el cap de setmana gaudireu d’actes, però dissabte i diumenge son els plats forts. Solen haver-hi activitats ben divertides per a la mainada, com canó d’escuma, bany i travessa nedant de l’estany de Puigcerdà, cercavila, batucada, música i teatre. Les nits són magnífiques, amb el tradicional correfoc pel casc antic i el ball, com antigament. El diumenge és el dia de la desfilada de carrosses, amb acompanyament de gegants, música i animació. A la tarda nit, de nou la màgia del foc: pujada de les teies, ben pirinenca i gran castell de focs, damunt l’aigua enmirallada de l’estany. Acaba amb un ball fi de festa.  Amb la festa tradicional del llac, arribeu-vos fins la Cerdanya.  Descobrireu com de fantàstica pot ser aquesta comarca maravellosa, fresca i divertida pels infants. Pugeu fins el Pirineu més casolà amb l’excusa de la festa de l’estany. Si podeu passeu-hi el cap de setmana, o bé quedeu-vos-hi uns dies. Podeu allotjar-vos a La Molina, als apartaments Guitart, que per les famílies estan molt bé. Per dormir a Puigcerdà mateix, penseu en els grans càmpings. L’Estel, situat camí de Llívia, o bé el Pirineus, a Guils, a les afores. Són dos terrenys d’acampada de luxe, amb tota mena de serveis. També teniu hotels, que solen ser molt bonics, però sovint son molt cars, com ara el Villa Paulita, o l’Hotel del Prado, amb bones habitacions familiars, o el del Lago, molt bonic, a tocar del llac. Més econòmic i senzill hi ha el Terminus, davant l’estació, com correspon al nom, o l’Hotel Puigcerdà, no gaire més lluny. En tots aquests allotjaments el servei de restaurant és esplèndit, però també podeu menjar en llocs molt recomanables, com ara El Mossec, a la plaça principal de poble, un bar de tapes amb un menú diari bé de preu. Nosaltres però, a la Cerdanya, sempre anem a Cal Cofa, a Llívia o a Ca l’Eudald a Alp, per cert, un hostalet que no està malament. Bona fira del Llac!.

En Puigcerdà, en el corazón de la Cerdanya, se celebra a finales de agosto la hermosa fiesta de l’Estany. La cosa empieza ya el viernes por la noche, con una movida juvenil. Pero será hasta el sábado, con la fiesta de la espuma, cuando empiece la parte dedicada a los niños. No olvideis el bañador para la espuma y para la travesía a nado del lago de Puigcerdà, abierta a todos. Seguirá un bonito pasacalles con batuca y teatro. La noche traerá la magia de un correfoc por el casco antiguo y el baile. El domingo no os perdáis las carrozas que desfilarán seguidas por el grupo de gigantes, músicos y pasacalles. Por la tarde, repetición del desfile de carrozas, un concierto, y subida de teas. Castillo de fuegos artificiales, sobre el agua mansa del lago, y gran baile fin de fiesta, cerrarán una jornada inolvidable en medio del Pirineo, en Puigcerdà. Id hasta la Cerdanya, comarca maravillosa, y con la excusa de la fiesta del lago, quédense allí unos días. Pueden alojarse en La Molina, en los apartamentos Guitart, que para las familias están muy bien. Para dormir en Puigcerdà mismo, piensen en los grandes campings. Estel, situado camino de Llívia, o bien el Pirineo, en Guils, a las afueras. También tiene hoteles, que suelen ser muy bonitos, pero muy caros, como el Prado, con buenas habitaciones familiares, o el del Lago. En todos estos alojamientos el servicio de restaurante es espléndido. ¡Buena feria!.

El Camí dels Bons Homes

En aquesta web de sortides familiars no us proposarem que agafeu les criatures i us feu a peu, o en bici, tota la ruta dels bons homes, tot i que si sou fanàtics del senderisme, llavors seria una altra cosa. Però si que us proposarem fer la ruta dels bons homes en cotxe, (una aproximació al veritable camí, és clar), o que feu determinats trams a peu, com nosaltres hem fet. És aquest camí la recreació d’una suposada ruta que els càtars feien servir per avituallar-se, fugir, i tornar entre Catalunya i Occitània, en els temps funestos de la guerra contra els albigesos, que va acabar amb la sumisió a França dels germans occitans, després de la desfeta de Muret. Aquest Camí dels Bons Homes, de cap a peus, fa uns 200 kms, i te diferents possibles sortides. Nosaltres farem servir el bellíssim Santuari de Queralt, sobre Berga, i una arribada també difusa, que per nosaltres serà la vila de Foix, a l’Arièja. El camí està catalogat com a sender de gran recorregut (GR-107), i convenientment marcat, editat i descrit, cosa que no treu que sigui difícil de seguir, segons i com. Si el feu, descobrireu paisatges increiblement bells, pobles medievals menuts i bonics, riuets que canten, ponts damunt barrancs imponents i sobre salts d’aigua diminuts, colls de muntanya que us obriran grans horitzons, serralades poderoses, boscos encantats, ermites romàniques guapíssimes i castells roquers. Un itinerari sense cap desperdici. El millor moment per fer aquesta ruta seria un estiu, unes vacances, un pont llarg de primavera, o encara millor de tardor. A l’hivern, hi ha molta neu, però és també molt divertida, si fa bon temps. Hi ha bones guies, i bons mapes sobre la ruta, i les oficines de turisme la promocionen. Iniciarem la nostra particular experiència, mig en cotxe, mig a peu o en bici, pujant fins a Berga per la C-16. De Berga començareu el fantàstic primer tram, que us portarà al maravellós Santuari de Queralt, situat damunt la ciutat, a 1120 mts d’alçada i amb vistes a mitja Catalunya. D’aquí seguirem pujant per anar a explorar el Berguedà més autèntic. La carretera està asfaltada i és prou bona fins els Rasos de Peguera, una estació d’esquí familiar, enmarcada en un paratge bucòlic. El camí travessa la carena per anar a caure damunt el vall que presideix el Pedraforca. No és mal camí, ni cansat. Els qui anem en cotxe retornem a Berga i continuem fins l’entrada de Guardiola de Berguedà, on a mà dreta, agafem la desviació cap a Sàldes i Gòsol, ja als peus del Pedraforca. El camí arriba a Gòsol havent travessat els Rasos de Peguera i s’enfila de nou, rodejant la muntanya forcada i mítica, en un entorn paradisíac d’alta muntanya, per la vall frescal del Gresolet, en direcció Gisclareny. Si aneu motoritzats el millor és tornar a Guardiola de Berguedà i continuar fins Bagà. Allà prenem la carretera que porta a Gisclareny, i d’aquí al Coll de la Bena, per trobar el camí, que passa per allà. La ruta està tota asfaltada, sense problemes, i en canvi els paisatges són grandilocuents, amb el Pedraforca omnipresent. Us recomanem una estona de caminada fins l’adou de Bastareny, o els Bullidors de la Llet, o els Empedrats… petites excursions a peu, sense problemes, que son part del camí que, precisament per aquí salta la muralla del Cadí i marxa cap a la Cerdanya. En cotxe podeu arribar fins el xalet de natura La Salle, o si sou atrevits fins a Bastareny mateix, per una bona pista de terra. Un cop fet l’aventurer, retornarem amb el nostre cotxe fins Bagà, una vila medieval que mereix una visita, i passarem el túnel del Cadí. Ja som a la Cerdanya!. Anirem fins a Bellver, i retrobarem la ruta, que baixa de la muntanya per una pista forestal que travessa pel costat de les fantàstiques esglésies romàniques de Talló i Sant Serni de Coborriu. Nosaltres podem abastar-les i visitar-les des de Bellver. No us les perdeu. D’alla el camí puja per Prullans y Ardóvol per anar seguint el vall de la Llosa fins entrar en terres de França. Possible fer un tros asfaltat i després es torna difícil. Ens agrada molt més pujar per Lles fins el pla i refugi del Cap de Rec. Un espai idil·lic on els infants s’ho passaran de por. Riuets, gespa, serveis… camí molt fàcil i segur, apte per cotxes. No us ho perdeu!. Aprofiteu per visitar els encants de la Cerdanya. Seguirem camí de Puigcerdà, per entrar ja a França i arribar-nos fins Porta. D’aquí pujarem el coll de Puymorens, per la carretera, no pel túnel!, mentre el camí ens mira des d’un xic més enlaire, però fent la mateixa senda. Vistes magnífiques. Prats i vaquetes, gespa, espais oberts, muntanyes ben altes. Baixarem cap a Merens, i Ax les Termes. L’Arieja ens acull i desplega els seus encants. Els voltants d’Ax són molt bonics, sobretot el vall d’Orlú. No deixeu de banyar-vos els peus a la piscina termal medieval. Iniciarem la darrera etapa, per Tarascó i avall. Poc abans d’arribar a Foix, seguirem la desviació que ens porta a Lavelanet, Quillan i Perpinyà. Abans d’arribar al primer poble ens desviarem cap a Villenueve d’Olmes, Montferrier i Montsegur. El camí també ha pujat al castell. Montsegur és escenogràfic. Aquest castell càtar us semblarà, al mateix temps, senzill i imponent. Per visitar-lo cal fer una mitja hora de pujada dura, que no cal fer si porteu infats petits. Us proposem una baixada seguint la carretera cap a Belesta i passant per la Font de Fontestorbes, una bonica curiositat natural. La ruta dels bons homes s’ha acabat, però nosaltres us diríem: arribeu-vos a Foix, capital del Bearn, que us agradarà molt. Visiteu el seu castell. I ja que sou aquí, retorneu fent una ruta pels castells càtars, per Puiverd, Puylaurens, Queribús i Perapertusa, fins Perpinyà. Semblen unes vacances molt maques, oi?. Doncs sí, ho són. Us ho assegurem. Ens hem imaginat els llocs on podríeu necessitar menjar o dormir i us recomanarem alguns bons hotels i restaurants on hem menjat i dormit nosaltres. Per exemple Bagà. Allà teniu l’Hotel del Blat, magnífic i modern. O l’Hostal Batista, molt casolà. Finalment recomanar-vos de tot cor Ca l’Amagat, fonda de tota la vida, i el Niu Nou, un hotelet molt bonic. Al Berguedà i la Cerdanya bé cal passar-hi uns dies. A la plana ceretana què millor que als Banys de Sant Vicenç, una cucada, molt rústica o al familiar Hotel Muntanya de Prullans on tot està pensat pels nens i nenes. A La Molina, teniu els apartaments Guitard, preus arreglats, o bé cases rurals, com Cal Rei de Lles. També bonics hotels clàssics com el Bellavista de Martinet, on també podeu dinar molt bé. No oblidem pas els maravellosos càmpings, com els del grup l’Stel, que són de primera categoria. A Llívia podeu anar al cassolà Hostal Rusó, que fa un menú molt arreglat i te habitacions bé de preu, o hostatjar-vos en hotels i restaurants de campanetes, amb preus en consonància, com el Sant Guillem, o el Bernat de So. Hi ha a la Cerdanya un alberg familiar molt interessant: La Bruna. Per Foix i el país càtar podeu restaurar-vos a l’Hotel Lons, a Foix. Baratet i senzill, de gust francés, però bo. També a l’Hotel La Chaumiere, que ens va agradar molt, o a l’Hotel Cartier, a Quillan. A Cuiza, hi ha un hotel-castell una mica car i sofisticat: el Ducs de la Joiosa. Bon camí, bons homes i dones!.

En esta web de salidas familiares no les propondremos que tomen las criaturas y hagais toda la ruta de los buenos hombres, aunque si sois fanáticos del senderismo, entonces sería otra cosa. Pero si que os propondremos hacer el camino de los buenos hombres en coche, (una aproximación al verdadero camino, claro), o que hagan determinados tramos a pie o en bici, como nosotros hemos hecho. Es este camino la recreación de una supuesta ruta que los cátaros utilizaban para avituallarse, huir y volver entre Cataluña y Occitania, en los tiempos funestos de la guerra contra los albigenses, que acabó con la sumisión a Francia de los hermanos occitanos, tras la derrota de Muret. Este Camino de los Cátaros, de principio a fin, son unos 200 kms, y tiene diferentes posibles salidas. Nosotros usaremos el bellísimo Santuario de Queralt, sobre Berga. Tiene también una llegada también difusa, que para nosotros será la villa de Foix, en Ariège. El camino está catalogado como sendero de gran recorrido (GR-107), y convenientemente marcado, editado y descrito, lo que no quita que sea difícil de seguir, según y cómo. Si lo hacéis, descubriréis paisajes increíblemente hermosos, pueblos medievales pequeños y bonitos, riachuelos que cantan, puentes sobre barrancos imponentes y sobre saltos de agua diminutos, puertos de montaña que les abrirán grandes horizontes, cordilleras poderosas, bosques encantados, ermitas románicas guapísimas y castillos roqueros. Un itinerario sin desperdicio. El mejor momento para hacer esta ruta sería un verano, unas vacaciones, un puente largo de primavera, o aún mejor de otoño. En invierno, hay mucha nieve, pero es también muy divertida, si hace buen tiempo. Hay buenas guías, y buenos mapas sobre la ruta, y las oficinas de turismo la promocionan. Iniciaremos nuestra particular experiencia, medio en coche, medio a pie o en bici, subiendo hasta Berga por la C-16. De Berga empezaréis el fantástico primer tramo, que os llevará al maravilloso Santuario de Queralt, situado sobre la ciudad, a 1120 mts de altura y con vistas sobre media Cataluña. De ahí seguiremos subiendo para ir a explorar el Berguedà más auténtico. La carretera está asfaltada y es bastante buena hasta los Rasos de Peguera, una estación de esquí familiar, enmarcada en un paraje bucólico. El camino atraviesa la cresta para ir a caer sobre el valle que preside el Pedraforca. No es mal camino, ni cansado. Los que vamos en coche volvemos a Berga y continuamos hasta la entrada de Guardiola de Berguedà, donde a mano derecha, cogemos la desviación hacia Saldes y Gósol, ya a los pies del Pedraforca. El camino llega a Gòsol habiendo atravesado los Rasos de Peguera y sube de nuevo, rodeando la montaña forzada y mítica, en un entorno paradisíaco de alta montaña, por el valle fresco del Gresolet, en dirección Gisclareny. Si vais motorizados lo mejor es volver a Guardiola de Berguedà y continuar hasta Bagà. Allí tomamos la carretera que lleva a Gisclareny, y de ahí el Coll de la Bena, para encontrar el camino, que pasa por allí. La ruta está toda asfaltada, sin problemas, y en cambio los paisajes son grandilocuentes, con el Pedraforca omnipresente. Os recomendamos un rato de caminata hasta la Adou de Bastareny, o los Hervidores de la Leche, o los Empedrats … pequeñas excursiones a pie, sin problemas, que son parte del camino que, precisamente por ahí salta la muralla del Cadí y marcha hacia la Cerdanya. En coche pueden llegar hasta el chalet de naturaleza La Salle, o si sois atrevidos hasta Bastareny mismo, por una buena pista de tierra. Una vez hayan hecho el aventurero, volveremos con nuestro coche hasta Bagà, una villa medieval que merece una visita, y pasaremos el túnel del Cadí. ¡Ya estamos en la Cerdanya!. Iremos hasta Bellver, y reencontraremos la ruta, que baja por una pista forestal que pasa al lado de las fantásticas iglesias románicas de Talló y Sant Serni de Coborriu. Nosotros podemos abarcarlo todo desde Bellver. No os las perdáis. De allí el camino sube por Prullans y Ardòvol para ir siguiendo el valle de la Llosa hasta entrar en tierras de Francia. Posible hacer un trozo asfaltado y luego se vuelve difícil. Nos gusta mucho más subir por Lles hasta el plan y refugio de Cap de Rec. Un espacio idílico donde los niños se lo pasarán de miedo. Riachuelos, césped, servicios … camino muy fácil y seguro, apto para coches. ¡No os lo perdáis!. Aprovechen para visitar los encantos de la Cerdaña. Seguiremos camino de Puigcerdà, para entrar ya en Francia y llegar hasta el col de Puymorens, por la carretera, ¡no por el túnel!. Mientras, el camino nos mira desde un poco más arriba, pero haciendo la misma senda. Vistas, muchas vistas. Espacios abiertos, montañas muy altas. Bajaremos hacia Merens, y Ax las Termas. Ariège nos acoge y desarrolla sus encantos. Los alrededores de Ax son muy bonitos, sobre todo el valle de Orlú. No dejéis de bañaros los pies en la piscina termal medieval. Iniciaremos la última etapa, por Tarascón y hacia abajo. Poco antes de llegar a Foix, seguiremos el desvío que nos lleva a Lavelanet, Quillan y Perpiñán. Antes de llegar al primer pueblo nos desviaremos hacia Villenueve de Olmes, Montferrier y Montségur. El camino también ha subido al castillo. Montségur es escenográfico. Este castillo cátaro os parecerá, al mismo tiempo, sencillo e imponente. Para visitarlo hay que hacer una media hora de subida dura. Os proponemos una bajada siguiendo la carretera hacia Bélesta y pasando por la Fuente de Fontestorbes, una bonita curiosidad natural. La ruta de los buenos hombres se ha acabado, pero nosotros les diríamos: debemos ir a Foix, capital del Bearn, que os gustará mucho. Visitad su castillo. Y ya que estáis aquí, regresad por los castillos cátaros, por Puiverd, Puylaurens, Quéribus y Peyrepertuse, hasta Perpiñán. Parecen unas vacaciones muy bonitas, ¿verdad?. Pues sí, lo son. Os lo aseguramos. Nos hemos imaginado los lugares donde podríais necesitar comer o dormir y os recomendaremos algunos buenos hoteles y restaurantes donde hemos comido y dormido nosotros. Por ejemplo Bagà. Allí tiene el Hotel del Blat, magnífico y moderno. O el Hostal Batista, muy casero. Finalmente recomendaros de todo corazón Ca l’Amagat, una fonda de toda la vida. En el Berguedà y la Cerdanya cae bien pasar unos días. En la Ceretania qué mejor que los Baños de San Vicente, una cucada, muy rústica o al familiar Hotel Montaña de Prullans donde todo está pensado para los niños y niñas. En La Molina, tiene los apartamentos Guitard, a precios arreglados, o bien casas rurales, como Cal Rei de Lles. También bonitos hoteles clásicos como el Bellavista de Martinet, donde también se puede comer muy bien. No olvidemos los maravillosos campings, como los del grupo del Stel, que son de primera categoría. En Llívia pueden ir al casero Hostal Rusó, que hace un menú muy arreglado y tiene habitaciones bien de precio, o ir a hoteles y restaurantes de campanillas, con precios en consonancia, como el San Guillem, o Bernat de So. Hay en la Cerdanya un albergue familiar muy interesante: La Bruna. En Foix y el país cátaro pueden alojarse en el Hotel Lons, en Foix. Baratito y sencillo, de gusto francés, pero bueno. También el Hotel La Chaumiere, que nos gustó mucho, o en el Hotel Cartier, en Quillan. En Cuiza, hay un hotel-castillo un poco caro y sofisticado: el Duques de Joiosa.

Llívia

Llívia és una població excepcional, en tot. Però per sobre de tot per la seva situació, a pocs kms. de Puigcerdà, rodejada per tots costats per territori administrativament francés. I, malgrat tot, Llívia no es diferencia gens del territori que la rodeja, dels pobles que l’acompanyen en aquesta extensa, immensa i fantàstica plana ceretana. Perquè tots són catalans. Catalans de frança i catalans d’Espanya, però catalans. I ceretans. D’aquesta Cerdanya maravellosa, malpartida per una línia invisible que fa de Llívia una illa. La vila, que no poble, és molt bonica. I te atractius turístics per parar un carro. No només les seves cases de pedra, amb llindars antics. Ni els carrers que envolten la plaça, ni l’esglèsia que amb les restes del castell domina el caseriu. Llivia és merescudament famosa per la seva farmàcia, conservada al llarg dels segles.  Una farmàcia avui covertida en museu. Poca broma: és de  l’any 1.594 i es considera la més antiga d’Europa. A més de tot això, cal recordar a l’amable lector o lectora que Llívia està al bell mig d’un paisatge superb, amb centenars de rutes i de visites turístiques a fer. Tota la Cerdanya al vostre abast des de Llívia. Nosaltres anem sovint a la vila. Dinem a Cal Cofa. A la plaça. Tel: 972896500. Un lloc rústic, si senyor, sense grans miraments us serviran un bon àpat,  sobretot bona brassa, amb materials de primera. Igual de cassolà és l’hostal Rusó, que fa un menú molt arreglat i te habitacions bé de preu i senzilles. També hi ha hotels i restaurants de campanetes, amb preus en consonància, com el Sant Guillem, o el Bernat de So. Si us agrada el càmping, a la carretera entre Llívia i Puigcerdà hi ha un dels millor del Pirineu: el càmping Stel.

Llívia es una población excepcional, en todo. Pero por encima de todo por su situación, a pocos kms. de Puigcerdà, rodeada por todos lados por territorio administrativamente francés. Y, sin embargo, Llívia no se diferencia en nada del territorio que la rodea, los pueblos que lo acompañan en esta extensa, inmensa y fantástica llanura ceretana. Porque todos son catalanes. Catalanes de Francia y catalanes de España, pero catalanes. Y ceretanos. De esta Cerdanya maravillosa, malpartida por una línea invisible que hace de Llívia una isla. La villa, que no pueblo, es muy bonita. Y tiene atractivos turísticos de sobra. No sólo sus casas de piedra, ni las calles que rodean la plaza, ni la iglesia que, con los restos del castillo, domina el caserío. Llivia es merecidamente famosa por su farmacia, conservada a lo largo de los siglos. Una farmacia hoy covertida en museo. Poca broma: es del año 1594 y se considera la más antigua de Europa. Además de todo esto, hay que recordar al amable lector o lectora que Llívia está en medio de un paisaje soberbio, con cientos de rutas y de turismo por hacer. Toda la Cerdanya a su alcance desde Llívia. Nosotros vamos a menudo a la villa. Comemos en Cal Cofa. En la plaza. Tel.: 972 896 500. Un lugar rústico, si señor, sin grandes miramientos le servirán una buena comida, sobre todo buena brasa, con materiales de primera. Igual de casero es el hostal Ruso, que hace un menú muy arreglado y tiene habitaciones bien de precio y sencillas. También hay hoteles y restaurantes de campanillas, con precios en consonancia, como el San Guillem, o el Bernat de So. Si os gusta el camping, en la carretera entre Llívia y Puigcerdà hay uno de los mejor del Pirineo: el camping Stel.

Fira del cavall a Puigcerdà

A Puigcerdà tenen llocs dos fires que no podeu deixar passar. Una a primers de novembre. L’altra a mitjans d’abril. Totes dues tenen com a protagonista el cavall. En totes dues hi trobareu milers de metres quadrats a disposició dels animals i els seus amos. Milers de visitants omplen el recinte. És una fira gegantina, que traspassa fronteres. No veureu mai tants cavalls junts. Hi ha moltes altres activitats associades a la fira que faran les delícies dels més menuts, i despertaran la curiositat dels més grans, com ara concusos d’arrossegada, tir i enganxada, parades, exposició d’altre bestiar, etc. A la tardor Puigcerdà es vesteix amb colors virolats. La tardor és molt bonica a la Cerdanya. A la primavera tot és verd, un verd tendre, recién estrenat, i la neu cobreix encara els cims. Si aneu a la fira quedeu-vos uns dies a la Cerdanya. Podeu allotjar-vos a La Molina, als apartaments Guitart, que per les famílies estan molt bé, i serà temporada baixa. Podeu dinar millor fora de Puigcerdà,que estarà molt ple de gent, potser a Alp, al Mesón Restaurant, carrer Sant Pere, 9. Telèfon 972 144 120. O bé a Llívia, al restaurant Can Cofa, al carrer Frederic Bernades, 29. Telèfon 972 896 500. Un bon lloc, tradicional i cassolà. Més bé de preu, amb menú, a Cal Russó, que també és un hotelet familiar. Telèfon: 972 146 398. Per allotjar-vos, a Puigcerdà mateix, penseu en els grans càmpings. L’Estel, situat camí de Llívia, o bé el Pirineus, a Guils, a les afores. També teniu hotels, que solen ser molt bonics, però molt cars, com ara el Prado, amb bones habitacions familiars, o el del Lago. En tots aquests allotjaments el servei de restaurant és esplèndit.

En Puigcerdà tienen dos ferias que no puede dejar pasar. Una a primeros de noviembre. La otra a mediados de abril. Ambas tienen como protagonista al caballo. En ambas encontrareis miles de metros cuadrados a disposición de los animales y sus dueños. Y miles de visitantes que llenan el recinto. Es una feria gigantesca, que traspasa fronteras. No vereis nunca tantos caballos juntos. Hay muchas otras actividades asociadas a la feria que harán las delicias de los más pequeños, y despertarán la curiosidad de los mayores, como los concusos de arrastrada, tiro y enganche, paradas, exposición de otro tipo de ganado, etc. En otoño Puigcerdà se viste con colores chillones. El otoño es muy bonito en la Cerdanya. En primavera todo es verde, un verde tierno, recién estrenado, y la nieve cubre todavía las cumbres. Si vais a la feria quédaros un fin de semana en la Cerdanya. Pueden alojarse en La Molina, en los apartamentos Guitart, que para las familias están muy bien, y será en temporada baja. Pueden comer mejor fuera de Puigcerdà, que estará muy lleno de gente, quizás en Alp, en el Mesón Restaurante, calle Sant Pere, 9. Teléfono 972 144 120. O bien en Llívia, en el restaurante Can Cofa, en la calle Federico Bernades, 29. Teléfono 972 896 500. Un buen lugar, con comida tradicional y casera. Mejor de precio, con menú, en Cal Russó, que también es un hotelito familiar. Teléfono: 972 146 398. Para alojarse, en Puigcerdà mismo, piense en los grandes campings. Stel, situado camino de Llívia, o bien el Pirineos, en Guils, a las afueras. También tiene hoteles, que suelen ser muy bonitos, pero muy caros, como el Prado, con buenas habitaciones familiares, o el del Lago. En todos estos alojamientos el servicio de restaurante es espléndido.