Fira a Sant Bartomeu


Sant_bartomeu_fira

Sant Bartomeu del Grau és un municipi de la bellíssima comarca del Lluçanès, que no existeix realment, i pertany a Osona. Però no està al fons de la plana de Vic sinó en mig d’un paisatge abrupte, ple de turons, valls i cingleres, repletes d’ermites romàniques i balmes que conviden a l’excursió familiar. Tot i que el poble ha perdut l’aire medieval, i moltes cases son modernes, encara podeu trobar casalots del segle XVIII amb portals dovellats. Doncs bé, aquest diumenge, durant tot el dia, a Sant Bartomeu teniu la III Fira de Natura i Muntanya on hi trobareu estands d’entitats i empreses del municipi, però també parades d’artesans i firaires diversos,  una cursa d’orientació, una trobada de motos clàssiques, passeig amb bibicletes elèctriques, amb segway, i pels més petits hi haurà ponis i moltes altres activitats infantils. Per arribar-hi aneu fins a Vic, per la C-17 i, des d’aquesta ciutat, preneu la BV-4601 fins el poble, a 10 kms. Si voleu completar el dia aneu fins la bellíssima ciutat de Vic, amb un casc antic medieval enorme. Podreu visitar monuments i obres d’art de primer nivell. Com la catedral, un gran edifici neoclàssic, amb una magnífica torre romànica, que guarda al seu enorme interior, unes pintures maravelloses del genial pintor Josep M. Sert. Al seu costat, el museu episcopal conté el més granat de l’art romànic i gòtic català. Un museu que no podeu ignorar. Com també s’ha de veure el temple romà, com tret directament de l’època dels Cèsars. És impossible donar la relació de totes les esglèsies, convents i monestirs, palaus, cases fortes i burgeses que us sortiran al pas. Nomes cal fer esment de la plaça major, la mercadal, on s’hi celebren mercats des de l’edat mitjana. A més, el Lluçanes és una comarca bellíssima, que us agradarà sense cap mena de dubte. Us recomanem que, si us agrada l’art, us arribeu fins el monestir de Santa Maria de Lluçà, una petita joia romànica, guapíssima, amb unes pintures murals fabuloses. O que continueu fins a les ribes fresques de la riera de Merlés, amb els seus gorgs aptes pel bany, molt agradables. Per dinar, a Sant Bartomeu mateix, teniu diversos bars i restaurants. Podeu consultar-los a la web municipal. A Vic teniu també bons restaurants, com ara el Basset, al Carrer Sant Sadurní, 4. Tel. 938 890 212. També hem anat a La Taula, en els baixos d’un casalot, a la Plaça Don Miquel Clariana, 4. Tot un restaurant amb encant. Diuen coses molt bones del Casino de Vic, al carrer Jacint Verdaguer, 5, tel: 938 85 24 62, i del Caliu. ‎ La vinateria DO Vic és molt bonica, i diuen que s’hi menja bé. El Jardinet és una aposta segura, de tota la vida. Per dormir a Vic teniu un bon hotel NH, que també te un bon menú al migdia, o el clàssic Hotel Pamplona, a la ronda. També molt clàssic el Jaume Balmes, més cèntric. Quelcom més coquetó?. A les afores, concretament a Sentfores, hi ha el Mas la Miranda. Ja ho sabeu!. Tots cap a Sant Bartomeu del Grau, tots cap a la desconeguda comarca no nada del Lluçanés.  Per dormir al mateix poble hi ha alguns allotjaments rurals bonics, com ara La Cabaña d’en Permanyer, o el Permanyer mateix. També hi complexos més sofisticats, com pot ser El Roc Llarg. O d’altres molt divertits, fins amb un petit zoo, com ara Can Roca. I, encara, al Lluçanès més màgic hi trobareu moltes altres cases rurals i hotelets.   Si voleu passar-hi un cap de setmana podeu dormir a l’Hotelet de Prats. Davant del monestir de Lluçà, que ja us hem comentat que és magnífic, hi ha un hostalet i restaurant atípic i estrany: La Primitiva.  Telf: 93 8530075.  També podeu dinar a Cal Quico, a Prats de Lluçanés. Molt gran, amb menú únic, de bona qualitat. Reserveu perquè està sempre ple. El trobareu a la carretera que va a Sant Quirze. Tel: 93 8508125. O a l’Hostal El músic cuina casolana però d’alta qualitat. Habitacions boniques. Finalment també recomanem La Penyora, a la Plaça Major de Santa Eulàlia de Puig Oriol, tel: 938554005. Bona fira de muntanya a Sant Bartomeu del Grau!.

Esta feria tiene lugar en el bonito pueblo de Sant Bartomeu del Grau, un municipio de la comarca del Lluçanès, no muy lejos de Vic. Antes era una feria dedicada al agua, y como tal la reseña nuestro blog. Ahora se ha ampliado a una feria de la Naturaleza y la Montaña, con muchas actividades. El día fuerte es el domingo. Habrá muestra de oficios, tenderetes, animación, carrera de orientación, talleres, hinchables, tiro con arco … También un pasacalles, grallers, encuentro de gigantes y castellers, expo de motos antiguas … Una mañana bien entretenida para los niños. Y si nunca habéis estado en San Bartomeu, i no habeis visto el paisaje natural del Lluçanès, pues aprovechad, que es cosa magnífica. Se llega por la autovía C-17, tomando la carretera BV-4601, desde Vic. Bien indicado, a mano izquierda, subiendo hacia Ripoll y Puigcerdà. Bien que el pueblo no es muy monumental, tiene una serie de pequeñas ermitas románicas interesantes. Cercano al pueblo está el agregado de Alboquers. Una masía, la iglesia y una antigua rectoría. También es bonita la zona natural de las rieras, con una gruta interesante llamada de las Llobateres y la iglesia vieja, un yacimiento arqueológico medieval que está restaurándose. El único alojamiento del pueblo es la Cabaña de en Permanyer, aunque por el Lluçanés encontrarán muchas casas rurales y hotelitos. En el pueblo tiene un par de bares y un par de restaurantes. En la C-17, cercana a la salida que va a Sant Bartomeu del Grau, está la que lleva a Santa Cecilia de Voltrega, un par de kms. más arriba. Allí encontraréis Can Pantano, con mucho renombre en la comarca. De hecho, en la feria también encontrarán algo para comer. Si nada les satisface bajen a Vic, que está al lado, donde tienen muy buenos hoteles y muy buenos restaurantes. Con la escusa de esta feria, o cualquier otra, lo que si os recomendamos vivamente es hacer una salida para recorrer la comarca del Lluçanès, bellísima. Si quieren pasar un fin de semana por aquí pueden dormir en el Hotelet de Prats. Si os gustan las casas rurales, aquí tenéis un listado. Si lo hacen, vaya hasta el monasterio de Santa Maria de Lluçà, una pequeña joya románica, con unas pinturas murales fabulosas. Y si ya están allí, delante del monasterio hay un hostal y restaurante atípico y extraño: La Primitiva. Telf: 93 8.530.075. También pueden comer en Cal Quico, en Prats de Lluçanès. Muy grande, con menú único, de buena calidad. Reservad porque está siempre lleno. Lo encontraréis en la carretera que va a Sant Quirze. Tel: 93 8508125.

Beijing


Beijing, o Pekín, la capital de Xina, és un destí llunyà, un viatge familiar llarg, el més llarg que mai hem fet, però no us descobrirem cap secret si us diem que és maravellós, exòtic, diferent, fantàstic, excitant i inoblidable. La Xina és un continent en ell mateix i, per això cal acotar. Un primer viatge a aquest gran país pot començar per la seva principal ciutat. Heu de saber que Beijing és un món dinàmic, en constant expansió. Barris sencers neixen cada any, i altres, antics i amb caràcter, són engolits per les excavadores i el progrés. De tota manera, a pesar de ser una megaurbs, veritablement gegant, és fàcil i asequible, amable. La millor de les ciutats asiàtiques possible. Ordenada, segura i previsible. El centre es pot fer a peu, tranquil·lament, si heu escollit un bon hotel, ben comunicat. Naturalment el primer que voldreu visitar és la Plaça de la Pau Celestial, al mig de la ciutat. Aquesta inmensa extensió de terreny encimentat i asfaltat, queda enmarcada per la muralla que tanca la ciutat prohibida, amb el retrat de Mao damunt la porta (a la foto).  A un costat el mausoleu del líder i, delimitant l’espai, diversos palaus governamentals i del partit. Visitar el mausoleu de Mao és gratuït. El Museu Nacional de la Xina i el Gran Saló del Poble, o parlament, no ho són. La visita a la ciutat prohibida és imprescindible, necessaria, imperdonable. Quedareu estorats davant aquest conjunt d’edificis i sales de pedra i fusta, ricament decorades. Tot un univers, inmens, inabastable, cansat. Edificada en el segle XV, aquest laberint de  patis, salons i jardins conté una impressionant colecció d’obres d’art: pinture i ceràmiques sobretot. Te web pròpia: http://www.dpm.org.cn. Sortireu pel darrera de la ciutat prohibida i us recomanem visitar, abans que no en quedi cap, els barris populars de casetes de fusta amb pati, rústics i acolorits, els hutongs. Un món que desapareix a marxes forçades. No molt lluny de la plaça de Tiananmen, teniu un edifici d’una bellessa exquisida, l’anomenat Temple del Cel, situat dins un gran parc. Des d’aquí l’emperador demanava als Déus bones collites. Una altra visita imprescindible és el Temple dels Lames Tibetà. Un monestir viu, amb monjos de veritat, estàtues, Budes, ofrenes, incens… aprofiteu per comprar-ne!. També són espectaculars, plantades al mig de la ciutat, les torres de la muralla, conegudes amb els noms de Torre de la Campana i Torre del Tambor. Anunciaven als pekinesos l’hora del dia. Des de dalt bona vista de Beijing. Encara podríem parlar de més llocs dins la ciutat, com els escenaris dels jocs olímpics, o els maravellosos parcs on la gent canta, toca, fa gimnàs o Tai-Xí. Però us volem parlar d’un parell d’excursions que s’han de fer des de Beijing. La primera al Palau Imperial d’Estiu, situat al llac Kunming, un delicat paisatge rural. Si porteu nens també és imprescindible l’anada al zoo, a veure els osos panda. I, naturalment, no pot faltar una escapada a la Muralla Xina, impressionant de veritat, tan gran com diuen, fastuosa. Per allotjar-vos us recomanem qualsevol dels grans hotels de les grans cadenes internacionals més conegudes. Nosaltres varem estar al Crowne Plaza Wangfujing, a dos passes de Tiananmen. Són establiments de 5 estrelles, amb tots els luxes possibles, imponents, d’una arquitectura ampulosa i efectista, un servei quasi colonial i uns preus asequibles. Es pot sopar i dinar al mateix hotel, el menú és baratet, molt baratet, si tenim en compte la categoria del buffet, sempre buffet lliure i la pianista que toca al mig del restaurant. O bé sortir a cercar on menjar. Creieu-nos i deixeu-vos recomanar pel personal del vostre hotel. Ah!. No oblideu d’assaborir el famós ànec a la laca, en un dels restaurants que marca la tradició. Ara quatre llocs comuns del turista. La cervessa local Singtao, és molt bona. Si sortiu del decorat preparat del centre anireu a parar a carrerons bruts on podreu degustar insectes caramelitzats en paradetes al mig de placetes folklòriques. No us podeu perdre una òpera xinesa. És una mica tostona quan ja fa una estona que va, però s’ha de poder explicar després a les amistats. Al mercat de la seda, i a qualsevol carrer comercial del centre, podreu trobar a preus d’escàndol, rellotges, roba, joies, aparells de tota mena i classe, de marques de primera línia i de rabiosa moda, falsificacions totes elles molt aparents, de pèsima qualitat, o no. A totes les cantonades us vendran tota mena de samarretes, gorres, sombrilles, joguines, prendres i artilugis, tirats de preu. Aneu amb compte o necessitareu un parell de maletes més per pujar a l’avió tot allò que comprareu!. Per moure’s per allà millor contractar un paquet turístic tancat o bé tirar dels taxis, barats i segurs. A banda de tot això, Beijing ens va encantar. Hi tornaríem a ulls clucs, avui mateix!.

Beijing, o Pekín, la capital de China, es un destino lejano, un viaje familiar largo, el más largo que nunca hemos hecho, pero no descubriremos ningún secreto si os decimos que es maravilloso, exótico, diferente, fantástico, excitante e inolvidable. China es un continente en sí mismo y, por eso hay que acotar. Un primer viaje a este gran país puede empezar por su principal ciudad. Debéis saber que Beijing es un mundo dinámico, en constante expansión. Barrios enteros nacen cada año, y otros, antiguos y con carácter, son engullidos por las excavadoras y el progreso. De todos modos, a pesar de ser una megaurbe, verdaderamente gigante, es fácil y asequible, amable. La mejor de las ciudades asiáticas posible. Ordenada, segura y previsible. El centro se puede hacer a pie, tranquilamente, si han elegido un buen hotel, bien comunicado. Naturalmente lo primero que visitar es la Plaza de la Paz Celestial, en medio de la ciudad. Esta inmensa extensión de terreno, queda enmarcada por la muralla que cierra la ciudad prohibida, con el retrato de Mao sobre la puerta (en la foto). A un lado el mausoleo del líder y, delimitando el espacio, varios palacios gubernamentales y del partido. Visitar el mausoleo de Mao es gratuito. El Museo Nacional de China y el Gran Salón del Pueblo, o Parlamento, no lo es. La visita a la ciudad prohibida es imprescindible, necesaria, imperdonable. Quedaréis alucinados ante este conjunto de edificios y salas de piedra y madera, ricamente decoradas. Todo un universo, inmenso, inabarcable, cansado. Edificado en el siglo XV, este laberinto de patios, salones y jardines contiene una impresionante colección de obras de arte: pintura y cerámicas sobre todo. Tiene web propia: http://www.dpm.org.cn. Saldréis por detrás de la ciudad prohibida y os recomendamos visitar, antes de que no quede ninguno, los barrios populares de casetas de madera con patio, rústicos y coloreados, los hutongs. Un mundo que desaparece a marchas forzadas. No muy lejos de la plaza de Tiananmen, tienen un edificio de una belleza exquisita, el llamado Templo del Cielo, situado dentro de un gran parque. Desde aquí el emperador pedía a Dios buenas cosechas. Otra visita imprescindible es el Templo de los Lamas Tibetano. Un monasterio vivo, con monjes de verdad, estatuas, Budas, ofrendas, incienso … ¡aprovechad para comprar!. También son espectaculares, plantadas en medio de la ciudad, las torres de la muralla, conocidas con los nombres de Torre de la Campana y Torre del Tambor. Anunciaban a los pekineses la hora del día. Desde lo alto buena vista de Beijing. Podríamos hablar durante horas de más escenarios  turísticos dentro de la ciudad, como los edificios de los juegos olímpicos, o los maravillosos parques donde la gente canta, toca, hace gimnasio o tai-chi. Pero os queremos comentar un par de excursiones a realizar desde Beijing. La primera en el Palacio Imperial de Verano, situado en el lago Kunming, en un delicado paisaje rural. Si vais con niños también es imprescindible la ida al zoo, a ver los osos panda. Y, naturalmente, no puede faltar una escapada a la Muralla China, impresionante de verdad, tan grande como dicen, fastuosa. Para alojarse les recomendamos cualquiera de los grandes hoteles de las grandes cadenas internacionales más conocidas. Nosotros estuvimos en el Crowne Plaza Wangfujing, a dos pasos de Tiananmen. Son establecimientos de 5 estrellas, con todos los lujos posibles, imponentes, de una arquitectura ampulosa y efectista, un servicio casi colonial y unos precios asequibles. Se puede cenar y comer en el mismo hotel, el menú es barato, muy barato, si tenemos en cuenta la categoría del buffet, siempre buffet libre y la pianista que toca en medio del restaurante. O bien salir a buscar donde comer. Déjense recomendar por el personal de su hotel. No olviden saborear el famoso pato a la laca, en uno de los restaurantes ad-hoc, como marca la tradición. Ahora cuatro consejos comunes para el turista. La cerveza local Singtao, es muy buena. Si se sale de decorado preparado en el centro se ven callejones sucios donde encontrareis paradas que sirven insectos caramelizados en puestos en medio de plazoletas folclóricas. No os podéis perder una ópera china. Es un poco tostón cuando ya hace un rato que la veis, pero hay que poderlo explicar después a los amigos. En el mercado de la seda, y en cualquier calle comercial del centro, podrán encontrar, a precios de escándalo, relojes, ropa, joyas, aparatos de todo tipo y clase, de marcas de primera línea y de rabiosa moda, falsificaciones todas ellas muy aparentes, de pésima calidad, o no. En todas las esquinas les venderán todo tipo de camisetas, gorras, sombrillas, juguetes y artilugios varios, tirados de precio. Tengan cuidado o necesitarán un par de maletas más para subir al avión todo lo que compraréis. Para moverse por allí mejor contratar un paquete turístico cerrado o bien tirar de los taxis, baratos y seguros. Aparte de todo esto, Beijing nos encantó. ¡Volveríamos sin dudarlo!.