Almansa


almansa

Almansa està situada a mig camí de València i Albacete, vigilant la inmensa planuria manxega, albirant els horitzons mariners de la costa del llevant, que aquí només s’intuèixen, sense imaginar-se’ls. Almansa és castellana, és manxega però comença a tenir una llum i uns aires que flairen el mar. Almansa és, abans que una altra cosa, el seu castell roquer, la raó de la seva existència. Poderós, altiu, potent. Com el dibuixa un infant, ben clavat damunt una penya sòlida, ple de merlets i torreons. Castell dominador, escrutador, que veureu de ben lluny al passar per l’autovia de Madrid a Alacant i València per Albacete. Una visió que, de ben segur, us farà agafar la carretera que porta al poble. I no us espera només el castell. Almansa és una població molt monumental. No podeu deixar d’admirar el palau dels comtes de Cirat, la Casa Grande, ara Ajuntament, situat a la Plaza de Santa María, i a tocar de la soberbia Iglesia de la Asunción. Si podeu entrar doneu una volta i mireu-vos els jardins. L’Asunción és una església gòtico-renaixentista. Podeu també intentar veure el convent de las Agustinas, del XVII, o anar fins l’ermita de San Blas, barroca, del XVIII, amb una decoració esclatant sobre un blanc impolut. Podeu parar a Almansa si feu ruta de Barcelona a madrid per València, o aneu cap a Andalucia per Albacete. No us en penedireu!. Per dormir hi ha un hotel de categoria, el Blu, quatre estrelles, tots els serveis, modern. Molt ben arreglat, també molt modern i amb preu interessant teniu l’Hotel Los Rosales. Habitacions ben parades. I no us penseu que a Almansa no menjareu molt bé. Ben al contrari. Te un restaurant de campanetes, el Maralba, amb una estrella Michelin!. Que ens dieu?. Però és que El Rincón de Pedro li va al darrera. Boníssim. I no està malament el Manolín, o el Mesón del Pincelín. És molt difícil menjar malament en aquestes terres. I, el millor de tot, Almansa no és l’únic exponent de ciutat monumental en aquella regió. A molt pocs kms. de distància teniu la vila enmurallada de Chinchilla de Montearagón, penjada dalt del seu turó, i no gaire més enllà, al nord, Alcalà de Jucar, preciosa, i les “hoces del Cabriel”, racó natural sense parangó. Ara bé, aquest darrer poble, amb tota la seva aigua i verdor, no te res a veure amb el secarral on es troben Almansa i Chinchilla. Bona ruta per la Manxa d’Albacete!.

Almansa está situada a medio camino de Valencia y Albacete , vigilando la inmensa llanura manchega , oteando los horizontes marinos de la costa del levante , que aquí sólo se intuye , sin imaginarlos. Almansa es castellana, es manchega pero empieza a tener una luz y unos aires que huelen al mar. Almansa es , antes que otra cosa , su castillo roquero , la razón de su existencia . Poderoso , altivo , potente . Como lo dibuja un niño , bien clavado sobre una peña sólida , lleno de almenas y torreones. Castillo dominador , escrutador , que verán de lejos al pasar por la autovía de Madrid a Alicante y Valencia por Albacete. Una visión que, a buen seguro, les hará tomar la carretera que lleva al pueblo . Y allí no os espera sólo el castillo . Almansa es una población muy monumental . No pueden dejar de admirar el palacio de los condes de Cirat , la Casa Grande , ahora Ayuntamiento , situado en la Plaza de Santa María , y junto a la soberbia Iglesia de la Asunción . Si pueden entren y den una vuelta y vean los jardines . La Asunción es una iglesia gótico- renacentista . Pueden también intentar ver el convento de las Agustinas , del XVII, o ir hasta la ermita de San Blas , barroca , del XVIII, con una decoración brillante sobre un blanco impoluto . Se puede parar en Almansa si vais de ruta de Barcelona a Madrid por Valencia , o hacia Andalucia via Albacete . No se arrepentirán ! . Para dormir hay un hotel de categoría , el Blu , un cuatro estrellas , con todos los servicios , moderno . Muy bien arreglado , también muy moderno y con precio interesante tienen el Hotel Los Rosales . Habitaciones bien puestas. No penséis que en Almansa no se come muy bien. Al contrario . Tienen incluso un restaurante de campanillas , el Maralba , ¡con una estrella Michelin ! . Pero es que El Rincón de Pedro le va justo detrás. Buenísimo . Y no está mal el Manolín , o el Mesón del pincel . Es muy difícil comer mal en estas tierras . Y , lo mejor de todo , Almansa no es el único exponente de ciudad monumental en la región . A muy pocos kms . de distancia tienen Vds. la villa amurallada de Chinchilla de Montearagón , colgada en su cerro , y no mucho más allá , al norte , Alcalá de Jucar, preciosa , y las ” hoces del Cabriel ” , rincón natural sin parangón . Ahora bien , este último pueblo , con toda su agua y verdor , no tiene nada que ver con el secarral donde se encuentran Almansa y Chinchilla . ¡Buena ruta por la Mancha de Albacete ! .

Alcalá de Júcar


Pocs pobles al món sorprenent tan al viatger com Alcalà de Xúquer. Un no s’espera trobar aquesta mena de maravelles penjades d’un risc, en una falç d’un riu, en mig d’una terra aspre i seca. Sorprenen les seves cases blanques devallant fins la verdor del Xúquer. Sorprèn el seu castell enlairat dalt la carena. Sorprèn el riu, plàcid, fresc, ple d’arbres, el pont romà, els carrers costeruts, l’església. No us ho deixeu perdre, aneu fins Alcalà de Xúquer i deixeu-vos sorprendre. Visiteu-lo mentre encara quedin llocs així. http://www.alcaladeljucar.net. Hi arribareu des de Barcelona anant fins València, i seguint per l’autovia de Madrid fins a Requena i, d’allà, cap a Casas Ibáñez en direcció a Albacete, per una carretera plena de corbes, que travessa, puja i baixa serres oblidades. Abans d’entrar a Casas Ibáñez, a 6 kms. desvieu-vos a la esquerra, gens o molt mal indicat, o des del mateix Casas Ibáñez, ben indicat, baixeu a Alcalà. O bé des d’Albacete, a la inversa. Recomanem acabar de baixar a l’alçada del riu i aparcar, on pugueu, a la vora de l’aigua. Pot estar molt ple. És molt turístic i hi ha molts restaurants on menjar. Passeu el pont romà i perdeu-vos pel didal dels carrers. I, en canvi, també recomanem que no us perdeu els poblets troglodites que hi ha un xic més enllà d’Alcalà, riu amunt. Aneu fins Jorquera, Cubas i altres pobles dels voltants. Ara bé, les carreteres son estretes, i per allà sota els barrancs del Xúquer podeu passar-hi molt de temps, però el paisatge s’ho val.

Pocos pueblos en el mundo sorprenden tanto al viajero como Alcalà. Uno no se espera encontrar esta clase de maravillas colgadas de un risco, en la hoz de un río. Sorprenden sus casas blancas bajando hasta la verdor del Júcar. Sorprende su castillo en la cima. Sorprende el río, plácido, fresco, pletórico de árboles, el puente, las calles, la iglésia. No os lo dejeis perder, id hasta Alcalà de Júcar y dejaos sorprender gratamente de que en España todavía queden lugares así. http://www.alcaladeljucar.net  Llegad desde Barcelona yendo a València, y siguiendo por la autovía de Madrid hasta Utiel o Requena y, de allá, hacia Casas Ibáñez en dirección a Albacete. O bien desde Albacete a la inversa. No os perdais los poblados trogloditas que hay un poco más allá de Alcalà, así como Jorquera y otros pueblos de los alrededores.