Igoumenitsa

A la Costa de l’Èpir, banyada pel mar Jònic, en una zona poc coneguda, i molt maca, de Grècia trobareu Igoumenitsa. Aquesta ciutat, o millor dit, el seu port, és la porta d’entrada a Grècia des del port italià de Bríndisi. D’allà surten els vaixells que fan cap al port i la ciutat d’Igoumenitsa. Tot i que Igoumenitsa no és gaire bonica ni turística, hem de dir te bones platges, sobretot al nord. Ens referim a la bonica platja de Drepanos, de sorra fina, llarga i amb tota mena de serveis, d’aigües calentes. És evident que prop de Igoumenitsa hi ha platges molt més maques, però si feu servir la vila com a punt de referència i estada per visitar la regió, no oblideu la platja de Drepanos. Nosaltres ens vam allotjar a Igoumenitsa en els apartaments Paradosi, senzills però molt nets. Els amos, el Sr. Pablos i la seva dona, preparen un també senzill però molt suculent menjar grec. Molt familiar, sense luxes. Des d’Igoumenitsa es pot explorar la costa jónica de l’Epir, passant per platges molt boniques, com ara Plataria, o Mega i Mikros Ammos, o les que estan prop de poble de Sivota, per exemple, entre moltes altres, a quina més maca. Costa avall d’Igoumenitsa, trobem Parga, un poblet deliciós arran de mar, una bonica vila marinera, amb una platja preciosa i cases de colors escalant el turó amb les restes del castell venecià. Davant d’Igoumenitsa hi ha l’illa de Corfú (Kérkira, Κέρκυρα, en grec). Una fabulosa illa, platges de somni, i una capital, una vila fortalesa dominada per turcs, venecians, francesos, anglesos i ara grecs. Del port d’Igoumenitsa també surten vaixells cap a les illes de Paxi i Antipaxi, molt menys conegudes. Per sopar molt bé a Igoumenitsa us recomanem que aneu al restaurant Amvrosia, a tocar del port.

La ciudad de Igoumenitsa está situada en la costa del Épiro griego. De hecho es la entrada a Grecia por esta parte del mundo. Su puerto está conectado con Brindisi, Itàlia, y decenas de barcos llegan cada semana desde esa ciudad y muchas otras. Igoumenitsa, sin ser especialmente bonita ni turística, tiene buenas playas, como Drepanos al norte. Una playa larga, de arena fina, con todo tipo de servicios y aguas bien cálidas. Desde Igoumenitsa se puden visitar bellas ciudades marineras y pueblos blancos como Parga o Siviota, y sus bellas playas, que son las grandes desconocidas del Mediterráneo. Este tramo de la costa griega del Épiro, cercano al puerto de Igoumenitsa, no es nada turístico. Justo al contrario que las islas que la ciudad tiene justo enfrente, Corfú y Paxi, con las que comparte aguas cristalinas y clima benigno. Si ya habeis visto Atenas, viajado por el Peloponeso y recorrido las islas griegas, entonces, quizás os falten Igoumenitsa, las islas a las que sirve y las playas escondidas de la costa epirota, un buen lugar para ir de vacaciones.

 

Mikri Amnos

La Costa Jónica grega és molt desconeguda del gran turisme. I, en canvi, les seves platges son una passada. N’hi ha un munt, totes bellíssimes. Costa escollir. Nosaltres vam parar a una, entre la petita població de Siviota, punt d’accés a un munt de cales paradisíaques, i la ciutat marinera de Parga, on vam acabar l’excursió. Es tracta de la bonica platja de Mikri Amnos. Una cala d’una bellesa especial, amb una aigua blau turquesa sorprenent. De fàcil accés, està a peu de carretera, i fàcil aparcament, gratuït o bé pagant quatre calerons sota l’ombra d’unes oliveres. Coneguda només pels grecs i alguns turistes alemanys o italians, que arriben des del port d’Igoumenitsa. A la cala hi ha tota mena de serveis, proveïts pel restaurant del lloc, que no està malament. Dutxes i aparcament si us quedeu a dinar. I seguint cap a sud podeu gaudir també de la bella vila de Parga, que te una platja preciosa i cases de colors escalant el turó amb les restes del castell venecià. Hi ha una illa on hi ha un petit monestir blanc davant del poble. Una delícia de lloc. A Parga vam dinar al restaurant Bianco, a primera línia de mar, que també és un bonic hotel. Perfecte. El cotxe fàcilment aparcat en un dels molts pàrquings de pagament, 5€ al dia, que hi ha a la vila. Per la carretera costanera, estreta, amb moltes voltes, una mica desolada que porta d’Igoumenitsa a Parga trobareu moltes cales i platges fabuloses. Per tornar podeu agafar la carretera nacional o l’autovia, sense tanta bellesa a la vista però ràpida i civilitzada. Si creieu que ja coneixeu tota la Mediterrània, penseu en la platja de Mikri Amnos i les seves companyes dels voltants de Siviota i Parga!. Un altre bon lloc per dormir a la zona és als apartaments Paradosi, que son senzills però molt nets. No us perdeu aquesta sèrie de platges boniques:  Plataria, Sivota, Mega o Mikros Ammos, Parga. Vam intentar banyar-nos a totes, missió impossible.

Parga, Siviota y sus bellas playas, como la de Mikri Amnos, por ejemplo, son las grandes desconocidas del Mediterráneo. Este tramo de la costa griega del Épiro, cercano al puerto de Igoumenitsa, no es nada turístico. Justo al contrario que las islas que tiene justo enfrente, Corfú y Paxi, con las que comparte aguas cristalinas y clima benigno. Si ya habeis visto Atenas, viajado por el Peloponeso y recorrido las islas griegas, entonces, quizás, Parga, bella ciudad marinera, y las playas escondidas de su costa, como Mega Amnos, o Mikros Amnos sean un buen lugar para ir.

 

La costa de l’Èpir Grega

La Costa de l’Èpir, banyada pel mar Jònic és una zona poc coneguda, i molt maca, de Grècia. La manera més fàcil d’arribar-hi, avió a banda, és des del port italià de Bríndisi, des d’on surten els vaixells que fan cap a la ciutat grega epirota d’Igoumenitsa. Aquest important port de l’Èpir és la primera destinació del turista que arriba a terres gregues per aquesta via. Son  només vuit hores de vaixell, de les quals n’hi ha quatre que son precioses, sobretot quan la nau bordeja les costes ignotes d’Albània i Corfú. Tot i que Igoumenitsa no és gaire bonica, tot i que te bones platges al nord, pot ser un fantàstic punt de referència i estada. Nosaltres ens vam allotjar en els apartaments Paradosi, senzills però molt nets, on el Sr. Pablos prepara un també senzill però molt suculent menjar grec. Molt familiar, sense luxes. Des d’Igoumenitsa es pot explorar la costa jónica de l’Epir, passant per platges molt boniques, com ara Plataria, i Mikros Ammos, prop de poble de Sivota, per exemple, entre moltes altres, a quina més maca. Prop d’aquests pobles de la costa jònica hi ha l’Aqueront, el riu infernal, que arriba al mar formant un delta. Poc abans de la desembocadura, el riu s’estén en un seguit de llacunes ben curioses on el barquer Caront conduia les ànimes fins a l’entrada de l’infern. Costa avall d’Igoumenitsa, trobem Parga, un poblet deliciós arran de mar, una bonica vila marinera, amb una platja preciosa i cases de colors escalant el turó amb les restes del castell venecià. Vam nedar fins l’illa on hi ha un petit monestir blanc. Pura delícia.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Enfront d’Igoumenitsa hi ha l’illa de Corfú (Kérkira, Κέρκυρα, en grec). Una fabulosa illa, platges de somni, i una capital, una vila fortalesa dominada per turcs, venecians, francesos, anglesos i ara grecs. Corfú és un destí natural, turístic i cultural molt potent, a una hora en vaixell de la costa de l’Èpir, una amalgama única de pobles i de cultures. Preneu-vos el temps de recórrer els carrers encalats i pintats en tons pastel. El temps d’entrar a l’església del sant patró venerat de l’illa, Sant Espiridó.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Us recomanem unes vacances a la Costa Jónica grega que és una de les darreres grans costes  desconegudes del gran públic al Mediterrani. Així doncs us recomanem que no sigueu els darrers a descobrir-la. La gent va a Grècia en avió i visita Atenes, fantàstica, el Peloponès, guapíssim, o les Illes Gregues, una passada. Però oblida la costa del mar Jònic. Si un cop allà, viatgeu fins a Corfú, o a l’illa de Paxi, o a Antipaxi, illes molt menys conegudes, ja serà el summum. No us deixeu per cap raó la ciutat marinera de Parga, on només hi van a parar grecs i alguns turistes alemanys o italians. Allà podeu dinar al restaurant Bianco, a primera línia de mar, que també és un bonic hotel. Perfecte. El cotxe fàcilment aparcat en un dels molts pàrquings de pagament, 5€ al dia, que hi ha a la vila.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

La costa del Épiro griego, con ciudades marineras y pueblos balncos como Parga, Siviota y sus bellas playas, son las grandes desconocidas del Mediterráneo. Este tramo de la costa griega del Épiro, cercano al puerto de Igoumenitsa, no es nada turístico. Justo al contrario que las islas que tiene justo enfrente, Corfú y Paxi, con las que comparte aguas cristalinas y clima benigno. Si ya habeis visto Atenas, viajado por el Peloponeso y recorrido las islas griegas, entonces, quizás os falten las playas escondidas de la costa epirota, un buen lugar para ir de vacaciones.

 

Parga

La Costa Jónica grega és la gran desconeguda del Mediterrani. Així doncs us recomanem que no sigueu els darrers a descobrir-la. La gent va a Grècia en avió i visita Atenes, fantàstica, el Peloponès, guapíssim, o les Illes Gregues, una passada. Però oblida la costa del mar Jònic. Si va allà, viatja a Corfú, és natural, perquè aquesta illa és molt maca. O a Paxi i Andipaxi, molt menys conegudes. Però ningú fa cap a la llarga franja de costa que hi ha just davant de Corfú i Paxi, i és molt bonica. Per posar un exemple citarem la ciutat marinera de Parga, on només hi van a parar grecs i alguns turistes alemanys o italians, que hi arriben en vaixell des del port d’Igoumenitsa. Precisament en aquesta ciutat portuaria sense gaire encant vam dormir nosaltres, a casa del senyor Pablo als apartaments Paradosi, que son senzills però molt nets i on ell mateix us pot preparar un suculent sopar grec, encara que quan el vaixell de Brindisi faci port ja passin de les onze de les 11 de la nit. L’allotjament és molt familiar, sense luxes, i ens hi am sentir com a casa. Nosaltres vam resseguir tota la costa jónica de l’Epir, passant per platges molt boniques, com ara Plataria, i Mikros Ammos, o les del poble de Sivota. Vam intentar banyar-nos a totes, missió impossible. Vam dinar a la mateixa Parga, que te una platja preciosa i cases de colors escalant el turó amb les restes del castell venecià. Vam nedar fins l’illa on hi ha un petit monestir blanc. Pura delícia. Però encara no us hem xivat a quin lloc vam dinar!. Va ser al restaurant Bianco, a primera línia de mar, que també és un bonic hotel. Perfecte. El cotxe fàcilment aparcat en un dels molts pàrquings de pagament, 5€ al dia, que hi ha a la vila. D’anada o tornada podeu anar per la carretera costanera, estreta, amb moltes voltes, una mica desolada. O bé agafar la nacional i l’autovia, sense tanta bellesa a la vista però més ràpides i civilitzades. Si creieu que ja coneixeu tota la Mediterrània, penseu si heu vist Parga!.

Parga, Siviota y sus bellas playas, son las grandes desconocidas del Mediterráneo. Este tramo de la costa griega del Épiro, cercano al puerto de Igoumenitsa, no es nada turístico. Justo al contrario que las islas que tiene justo enfrente, Corfú y Paxi, con las que comparte aguas cristalinas y clima benigno. Si ya habeis visto Atenas, viajado por el Peloponeso y recorrido las islas griegas, entonces, quizás, Parga, bella ciudad marinera, y las playas escondidas de su costa, sean un buen lugar para ir.

Zákhynthos, Zacint o Zante

Nosaltres vam anar a  a Zacint des de Killiny, un port a l’oest del Peloponès des d’on surten els vaixell que van a aquesta preciosa illa jónica, i a la seva veïna Cefalonia. La travessa dura només una hora, i és molt agradable. Zákhynthos és una illa encantadora, el nom de la qual deriva de Zákynthos, Ζάκυνθος, fill de Dàrdanos, avantpassat il·lustre de la nissaga troiana. Com ja us hem dit hi arribem en vaixell, ben al matí, perquè estàvem hostatjats en uns bonics apartaments del càmping Ionian Becah, un lloc fabulós i molt recomanable. Vam visitar, durant tot el matí, unes platges que semblen decorat de llegenda mitològica. Com ara la turística platja del naufragi, que no val tant la pena com la mateixa petita cala d’on surten els vaixells que us hi portaran: la cala de Porto Vromi. Una cala petita, però esplèndida, en un entorn verge. I com aquesta un munt en tota l’illa. És un paradís!

Allà no hi havia ni restaurant i, per això vam pujar fins al poblet de Anafonitria, per dinar al restaurant Ταβέρνα “Ο Γιώργος”. Molt bé. Molta gent, turística, però bona teca i servei. Al costat hi havia un monestir de gran devoció a l’illa, que vam visitar. Anafonitria és un bon lloc per fer un centre d’excursions perquè dona accés a les platges més boniques de l’illa, les de la costa nord. A més recomanem la visita del monestir d’Anafonítria, una construcció de simplicitat extraordinària. Es tracta del monestir (ierά monί, ιερά μονή) on va morir el patró de l’illa, Sant Dionís Siguros.

La capital de l’illa, Zàkinthos o Khora, no és gaire espectacular. Va ser destruïda per un terratrèmol fa 70 anys i encara guarda el record. La catedral és curiosa per la riquesa de decoració i l’estil bizantí que és comú a molts edificis religiosos grecs. La resta de Zante te molts reclams que poden atreure l’atenció del viatger familiar: bones platges de sorra, sobretot les del sud, on les tortugues posen els ous. De fet la tortuga és l’atracció de l’illa, com el seu símbol. Preus assequibles, molt moderats, hotels típics i restaurants amb bona teca i per pocs calers. No deixeu de visitar Zante en el curs d’unes vacances per les illes Jóniques, amb les seves companyes Corfú, Paxi, Antipaxi, Leukada, Itaka i Cefalonia. O bé passeu-hi un dia si esteu fent una ruta pel Peloponès.

Zante es una bonita isla del archipiélago de la Jónicas, en la costa oeste de Grecia. Con sus compañeras Corfú, paxi, Antipaxi, Lefkada, Itaka y Cefalonia son un pequeño paraiso. En Zante podeis visitar la cala del naufragio, llena de gente. Los barcos salen de Porto Vromi, un sueño de cala. Por la zona norte de la isla hay calas olvidadas con un agua fantástica. En el sur teneis largas playas arenosas donde las tortugas desovan. Ellas son el símbolo de esta isla maravillosa. La capital no vale la pena. Fué destruida por un fatal terremoto en 1953. Ir a Zante si estais de vacaciones en el Peloponeso griego es buena idea. Solo a una hora en barco del puerto de Killiny.

Corfú

Corfú. Vet aquí un nom ben mític, amb reminiscències de viatgers del segle XIX, novel·les i novel·listes famosos, emperadrius austríaques… Una illa oriental, màgica, glamurosa. Així és Corfú. I nosaltres vam vere una part mínima de l’illa, la vila i prou, perquè només hi vam passar un dia. Però el que vam albirar ens va agradar i molt. Podeu anar a Corfú agafant un avió des d’Atenes, o bé un vaixell des de Brindisi, a Itàlia o bé des del port d’Igoumenitsa a Grècia mateix. El vaixell d’Igoumenitsa, triga una hora, i podeu pujar-hi amb el cotxe o sense el cotxe. Si aneu sense vehicle cal saber que al port de l’illa trobareu un bus que porta la gent fins la plaça central. Còmode i barat. Un bus cada hora. Un vaixell cada dues o tres hores.  El trànsit a Corfú capital està impossible, molta gent, molta!. I aparcar és missió impossible. Ara bé, només baixar del bus o del cotxe, us donarem un consell: perdeu-vos pels carrers de la capital, bellíssima, sense destí. Passegeu pels carrerons plens de botigues de records, restaurants i bars. Carrers colonials, amb arcades, desiguals, que recorden molt Ciutadella de Menorca, però amb cases més altes i de colors pastel. No us donarà temps a veure gaire cosa. Però no pot mancar una visita a la catedral de Sant Spiridó, plena d’icones, amb la tomba del patró de l’illa, molt venerat. I quan us canseu de rondar feu cap a l’Esplanada, una plaça gegant amb arcades, de gust molt francès. Aquí teniu també el grandiós palau reial, seu del govern britànic, i una mica més enllà l’enorme castell venecià, imponent. Si us agraden els museus visiteu l’arqueològic. Si podeu sortir de la capital preneu el bus que va a Kannoni, a pocs kms. al sur de la ciutat, a tocar de l’aeroport. Allà veureu una badia amb dos monestirs blancs situats en dues illes com dipositades en el mar blau. Mil vegades fotografiat!. De platges n’hi ha un munt. Molt curiosa la de Sidari, amb roques calcàries molt rares i el canal de l’amor. A llevant Paleokastritsa, una cala de la Costa Brava. Glyfada també és molt xula. Vam dinar en un restaurant boníssim i molt recomanable que es diu Aegli, situat al Liston, un edifici amb arcades de l’Esplanada. De luxe i bé de preu. Fantàstic!.

A Corfú capital podeu fer una remullada a la cala que hi ha sota el palau reial, a l’Esplanada, a peu de muralles. Aigües netes i mar blau. Bars i restaurants, tot ben acondicionat. No deixeu de visitar Corfú en el transcurs d’un viatge per Grècia, o com a destinació única. De Corfú surten vaixells cap a l’illa de Paxi, preciosa, i d’Antipaxi, verge. També cap a Cefalonia, Leucade i Ítaca. Unes vacances inoblidables!.

Corfú está en Grecia, és una isla griega. Corfú es una isla mítica, un nombre mítico, que tiene reminiscencias orientales, mágicas. Podeis llegar a Corfú en avión, o en barco desde italia, desde el puerto de Brindisi, ocho horas, o desde Igoumenitsa, un puerto griego, en una hora. Con coche o sin coche. Corfú es la perla la costa jónica. Corfú son playas, bellísimas. Corfú es tambien su ciudad, de casas color pastel y calles tortuosas con soportales que desembocan en la sorprendente Spianada, una gran plaza de aire inglés y francés, en cuyo lados se alzan edificios emblemáticos, como el Listón con sus característicos arcos y sus restaurantes, o el palacio real de los Santos Miguel, impresionante obra inglesa, o la vieja fortaleza veneciana, imponente y fascinante. No os perdais San Espiridón, la catedral, que contiene el sepulcro del patrón de la isla, siempre llena de devotos. Podeis ojear el museo arqueológico, el de arte bizantino o la iglesia de la Panaghia Antivouniotissa. Pero lo suyo son las playas y los paisajes que sedujeron a Sissi. Playas como las de Kerasia, Kouloura, Nisaki, Barbati, Dasià, o las de los alrededores de Kommeno o la de Haghios Ioannis. Bien curiosa es la de Sidari, al norte, con sus rocas extrañas y su canal del amor. Paleokastritsa es la Costa Brava, uno de los lugares de veraneo más conocidos del mundo. No dejeis de visitar Corfú una vez en la vida.