Igoumenitsa

A la Costa de l’Èpir, banyada pel mar Jònic, en una zona poc coneguda, i molt maca, de Grècia trobareu Igoumenitsa. Aquesta ciutat, o millor dit, el seu port, és la porta d’entrada a Grècia des del port italià de Bríndisi. D’allà surten els vaixells que fan cap al port i la ciutat d’Igoumenitsa. Tot i que Igoumenitsa no és gaire bonica ni turística, hem de dir te bones platges, sobretot al nord. Ens referim a la bonica platja de Drepanos, de sorra fina, llarga i amb tota mena de serveis, d’aigües calentes. És evident que prop de Igoumenitsa hi ha platges molt més maques, però si feu servir la vila com a punt de referència i estada per visitar la regió, no oblideu la platja de Drepanos. Nosaltres ens vam allotjar a Igoumenitsa en els apartaments Paradosi, senzills però molt nets. Els amos, el Sr. Pablos i la seva dona, preparen un també senzill però molt suculent menjar grec. Molt familiar, sense luxes. Des d’Igoumenitsa es pot explorar la costa jónica de l’Epir, passant per platges molt boniques, com ara Plataria, o Mega i Mikros Ammos, o les que estan prop de poble de Sivota, per exemple, entre moltes altres, a quina més maca. Costa avall d’Igoumenitsa, trobem Parga, un poblet deliciós arran de mar, una bonica vila marinera, amb una platja preciosa i cases de colors escalant el turó amb les restes del castell venecià. Davant d’Igoumenitsa hi ha l’illa de Corfú (Kérkira, Κέρκυρα, en grec). Una fabulosa illa, platges de somni, i una capital, una vila fortalesa dominada per turcs, venecians, francesos, anglesos i ara grecs. Del port d’Igoumenitsa també surten vaixells cap a les illes de Paxi i Antipaxi, molt menys conegudes. Per sopar molt bé a Igoumenitsa us recomanem que aneu al restaurant Amvrosia, a tocar del port.

La ciudad de Igoumenitsa está situada en la costa del Épiro griego. De hecho es la entrada a Grecia por esta parte del mundo. Su puerto está conectado con Brindisi, Itàlia, y decenas de barcos llegan cada semana desde esa ciudad y muchas otras. Igoumenitsa, sin ser especialmente bonita ni turística, tiene buenas playas, como Drepanos al norte. Una playa larga, de arena fina, con todo tipo de servicios y aguas bien cálidas. Desde Igoumenitsa se puden visitar bellas ciudades marineras y pueblos blancos como Parga o Siviota, y sus bellas playas, que son las grandes desconocidas del Mediterráneo. Este tramo de la costa griega del Épiro, cercano al puerto de Igoumenitsa, no es nada turístico. Justo al contrario que las islas que la ciudad tiene justo enfrente, Corfú y Paxi, con las que comparte aguas cristalinas y clima benigno. Si ya habeis visto Atenas, viajado por el Peloponeso y recorrido las islas griegas, entonces, quizás os falten Igoumenitsa, las islas a las que sirve y las playas escondidas de la costa epirota, un buen lugar para ir de vacaciones.

 

Mikri Amnos

La Costa Jónica grega és molt desconeguda del gran turisme. I, en canvi, les seves platges son una passada. N’hi ha un munt, totes bellíssimes. Costa escollir. Nosaltres vam parar a una, entre la petita població de Siviota, punt d’accés a un munt de cales paradisíaques, i la ciutat marinera de Parga, on vam acabar l’excursió. Es tracta de la bonica platja de Mikri Amnos. Una cala d’una bellesa especial, amb una aigua blau turquesa sorprenent. De fàcil accés, està a peu de carretera, i fàcil aparcament, gratuït o bé pagant quatre calerons sota l’ombra d’unes oliveres. Coneguda només pels grecs i alguns turistes alemanys o italians, que arriben des del port d’Igoumenitsa. A la cala hi ha tota mena de serveis, proveïts pel restaurant del lloc, que no està malament. Dutxes i aparcament si us quedeu a dinar. I seguint cap a sud podeu gaudir també de la bella vila de Parga, que te una platja preciosa i cases de colors escalant el turó amb les restes del castell venecià. Hi ha una illa on hi ha un petit monestir blanc davant del poble. Una delícia de lloc. A Parga vam dinar al restaurant Bianco, a primera línia de mar, que també és un bonic hotel. Perfecte. El cotxe fàcilment aparcat en un dels molts pàrquings de pagament, 5€ al dia, que hi ha a la vila. Per la carretera costanera, estreta, amb moltes voltes, una mica desolada que porta d’Igoumenitsa a Parga trobareu moltes cales i platges fabuloses. Per tornar podeu agafar la carretera nacional o l’autovia, sense tanta bellesa a la vista però ràpida i civilitzada. Si creieu que ja coneixeu tota la Mediterrània, penseu en la platja de Mikri Amnos i les seves companyes dels voltants de Siviota i Parga!. Un altre bon lloc per dormir a la zona és als apartaments Paradosi, que son senzills però molt nets. No us perdeu aquesta sèrie de platges boniques:  Plataria, Sivota, Mega o Mikros Ammos, Parga. Vam intentar banyar-nos a totes, missió impossible.

Parga, Siviota y sus bellas playas, como la de Mikri Amnos, por ejemplo, son las grandes desconocidas del Mediterráneo. Este tramo de la costa griega del Épiro, cercano al puerto de Igoumenitsa, no es nada turístico. Justo al contrario que las islas que tiene justo enfrente, Corfú y Paxi, con las que comparte aguas cristalinas y clima benigno. Si ya habeis visto Atenas, viajado por el Peloponeso y recorrido las islas griegas, entonces, quizás, Parga, bella ciudad marinera, y las playas escondidas de su costa, como Mega Amnos, o Mikros Amnos sean un buen lugar para ir.

 

La costa de l’Èpir Grega

La Costa de l’Èpir, banyada pel mar Jònic és una zona poc coneguda, i molt maca, de Grècia. La manera més fàcil d’arribar-hi, avió a banda, és des del port italià de Bríndisi, des d’on surten els vaixells que fan cap a la ciutat grega epirota d’Igoumenitsa. Aquest important port de l’Èpir és la primera destinació del turista que arriba a terres gregues per aquesta via. Son  només vuit hores de vaixell, de les quals n’hi ha quatre que son precioses, sobretot quan la nau bordeja les costes ignotes d’Albània i Corfú. Tot i que Igoumenitsa no és gaire bonica, tot i que te bones platges al nord, pot ser un fantàstic punt de referència i estada. Nosaltres ens vam allotjar en els apartaments Paradosi, senzills però molt nets, on el Sr. Pablos prepara un també senzill però molt suculent menjar grec. Molt familiar, sense luxes. Des d’Igoumenitsa es pot explorar la costa jónica de l’Epir, passant per platges molt boniques, com ara Plataria, i Mikros Ammos, prop de poble de Sivota, per exemple, entre moltes altres, a quina més maca. Prop d’aquests pobles de la costa jònica hi ha l’Aqueront, el riu infernal, que arriba al mar formant un delta. Poc abans de la desembocadura, el riu s’estén en un seguit de llacunes ben curioses on el barquer Caront conduia les ànimes fins a l’entrada de l’infern. Costa avall d’Igoumenitsa, trobem Parga, un poblet deliciós arran de mar, una bonica vila marinera, amb una platja preciosa i cases de colors escalant el turó amb les restes del castell venecià. Vam nedar fins l’illa on hi ha un petit monestir blanc. Pura delícia.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Enfront d’Igoumenitsa hi ha l’illa de Corfú (Kérkira, Κέρκυρα, en grec). Una fabulosa illa, platges de somni, i una capital, una vila fortalesa dominada per turcs, venecians, francesos, anglesos i ara grecs. Corfú és un destí natural, turístic i cultural molt potent, a una hora en vaixell de la costa de l’Èpir, una amalgama única de pobles i de cultures. Preneu-vos el temps de recórrer els carrers encalats i pintats en tons pastel. El temps d’entrar a l’església del sant patró venerat de l’illa, Sant Espiridó.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Us recomanem unes vacances a la Costa Jónica grega que és una de les darreres grans costes  desconegudes del gran públic al Mediterrani. Així doncs us recomanem que no sigueu els darrers a descobrir-la. La gent va a Grècia en avió i visita Atenes, fantàstica, el Peloponès, guapíssim, o les Illes Gregues, una passada. Però oblida la costa del mar Jònic. Si un cop allà, viatgeu fins a Corfú, o a l’illa de Paxi, o a Antipaxi, illes molt menys conegudes, ja serà el summum. No us deixeu per cap raó la ciutat marinera de Parga, on només hi van a parar grecs i alguns turistes alemanys o italians. Allà podeu dinar al restaurant Bianco, a primera línia de mar, que també és un bonic hotel. Perfecte. El cotxe fàcilment aparcat en un dels molts pàrquings de pagament, 5€ al dia, que hi ha a la vila.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

La costa del Épiro griego, con ciudades marineras y pueblos balncos como Parga, Siviota y sus bellas playas, son las grandes desconocidas del Mediterráneo. Este tramo de la costa griega del Épiro, cercano al puerto de Igoumenitsa, no es nada turístico. Justo al contrario que las islas que tiene justo enfrente, Corfú y Paxi, con las que comparte aguas cristalinas y clima benigno. Si ya habeis visto Atenas, viajado por el Peloponeso y recorrido las islas griegas, entonces, quizás os falten las playas escondidas de la costa epirota, un buen lugar para ir de vacaciones.

 

Kourouta

El poblet i la platja de Kourouta està força a prop del petit però pintoresc port de Katakolo, on atraquen els grans creuers per anar a Olímpia. Però a la inversa que aquell , que està sobresaturat de gent i és molt turístic, Kourouta és un remot poblet de la costa jònica, amb un petit port i una llarga platja d’aigües turquesa, sorra fina i mar molt càlid. Si us heu de banyar aquí us explicarem un bon secret. Aneu a dinar a un restaurant anomenat Axilleion, amb accés directe a la platja paradisíaca de Kourouta. Allà hi ha bon aparcament a l’ombra, dutxes i podreu menjar a peu d’aigua. Plats típics, molt bons. Podreu banyar-vos abans i després de dinar. Per dormir, en aquesta zona, recomanem el resort Ionian Beach. Bons apartaments, no gaire cars tot i el luxe, o bé un bonic càmping. El lloc és molt bonic, de fet és un resort de luxe amb bar, restaurant, apartaments de tota mena, gespa, flors i una platja privada amb tumbones. I com ja hem dit, no gens car!. I podeu sopar al restaurant del càmping, regentat per grecs però ple d’alemanys. Senzill però bé de preu i suculent. Si feu una estada per visitar la meravellosa ciutat antiga d‘Olímpia, que val una visita i el viatge, podeu retenir aquests noms: la platja de Kourouta i per descomptat Olímpia, i el càmping resort Ionian Beach.

Olímpia es un destino claro y clásico en Grecia. Situado en el Peloponeso, no lejos del mar, pero en el interior. El lugar es muy evocador, sugerente, especialmente el estadio, donde podeis jugar a ser atletas de la antiguedad. No dejeis de ver el museo con los frontones del templo de Zeus casi intactos, el Hermes de Plaxiteles o la Nike. Muy bello. Pero en Olimpia hace mucho calor, y por eso os recomendamos que para comer vayais hacia la costa. Por ejemplo hacia Kourouta, una playa bellísima, con arena fina, de agua caliente. Allí hay buenos restaurantes, como el restaurante Axilleion, con acceso directo a la playa paradisíaca de Kourouta. Platos típicos. de dinar. Para dormir, en la zona, el resort Ionian Beach. Un resort de lujo con una playa privada. Buen restaurante en el càmping. Recordad: Kourouta y Ionian Beach.

Loutra Killinis

La platja i el poble termal de Loutra Killinis està al Peloponés grec, no lluny del port de Killini, des d’on surten els vaixells que van a Cefalonia i Zante, dues bellíssimes illes gregues del mar Jònic. Aquest poble és famós pels banys termals naturals, recentment restaurats i ara inclosos en un complex de luxe. També per estar situat vora el mar, amb una de les millors platges de Grècia, si fem cas a les guies. De fet es tracta d’una llarga platja d’aigües turquesa, sorra fina i mar molt càlid. Disposa d’un bon aparcament perquè hi ha una carretera sense sortida que recorre les dunes que envolten la platja pel darrera. Encara que la zona de Loutra Killinis te molts i bons hotels, i càmpings, nosaltres us recomanarem un situat uns 10 kms. al sud. Es tracta del resort Ionian Beach. Bons apartaments, no gaire cars tot i el luxe, o bé un bonic càmping. El lloc és molt bonic, de fet és un resort de luxe amb bar, restaurant, apartaments de tota mena, gespa, flors i una platja privada amb tumbones. I com ja hem dit, no gens car!. I podeu sopar al restaurant del càmping, regentat per grecs però ple d’alemanys. Senzill però bé de preu i suculent. Si feu una estada a la costa nord del Peloponés, per visitar les illes Jòniques, creiem que val la pena banyar-se a la platja de Loutra Killinis i hostatjar-se al càmping o al resort Ionian Beach.

Loutra Killinis es un pueblo turístico, con un balneario de agua termal muy famoso, que es mundialmente conocido por tener una playa bellísima, muy larga, con dunas, con arena fina, de agua caliente. Allí hay buenos restaurantes y hoteles, con acceso directo a la playa paradisíaca de Loutra Killinis, pero nosotros para hospedarnos en esta zona escogimos el resort Ionian Beach. Un resort de lujo con una playa privada. Buen restaurante en el càmping.

Parga

La Costa Jónica grega és la gran desconeguda del Mediterrani. Així doncs us recomanem que no sigueu els darrers a descobrir-la. La gent va a Grècia en avió i visita Atenes, fantàstica, el Peloponès, guapíssim, o les Illes Gregues, una passada. Però oblida la costa del mar Jònic. Si va allà, viatja a Corfú, és natural, perquè aquesta illa és molt maca. O a Paxi i Andipaxi, molt menys conegudes. Però ningú fa cap a la llarga franja de costa que hi ha just davant de Corfú i Paxi, i és molt bonica. Per posar un exemple citarem la ciutat marinera de Parga, on només hi van a parar grecs i alguns turistes alemanys o italians, que hi arriben en vaixell des del port d’Igoumenitsa. Precisament en aquesta ciutat portuaria sense gaire encant vam dormir nosaltres, a casa del senyor Pablo als apartaments Paradosi, que son senzills però molt nets i on ell mateix us pot preparar un suculent sopar grec, encara que quan el vaixell de Brindisi faci port ja passin de les onze de les 11 de la nit. L’allotjament és molt familiar, sense luxes, i ens hi am sentir com a casa. Nosaltres vam resseguir tota la costa jónica de l’Epir, passant per platges molt boniques, com ara Plataria, i Mikros Ammos, o les del poble de Sivota. Vam intentar banyar-nos a totes, missió impossible. Vam dinar a la mateixa Parga, que te una platja preciosa i cases de colors escalant el turó amb les restes del castell venecià. Vam nedar fins l’illa on hi ha un petit monestir blanc. Pura delícia. Però encara no us hem xivat a quin lloc vam dinar!. Va ser al restaurant Bianco, a primera línia de mar, que també és un bonic hotel. Perfecte. El cotxe fàcilment aparcat en un dels molts pàrquings de pagament, 5€ al dia, que hi ha a la vila. D’anada o tornada podeu anar per la carretera costanera, estreta, amb moltes voltes, una mica desolada. O bé agafar la nacional i l’autovia, sense tanta bellesa a la vista però més ràpides i civilitzades. Si creieu que ja coneixeu tota la Mediterrània, penseu si heu vist Parga!.

Parga, Siviota y sus bellas playas, son las grandes desconocidas del Mediterráneo. Este tramo de la costa griega del Épiro, cercano al puerto de Igoumenitsa, no es nada turístico. Justo al contrario que las islas que tiene justo enfrente, Corfú y Paxi, con las que comparte aguas cristalinas y clima benigno. Si ya habeis visto Atenas, viajado por el Peloponeso y recorrido las islas griegas, entonces, quizás, Parga, bella ciudad marinera, y las playas escondidas de su costa, sean un buen lugar para ir.

Corfú

Corfú. Vet aquí un nom ben mític, amb reminiscències de viatgers del segle XIX, novel·les i novel·listes famosos, emperadrius austríaques… Una illa oriental, màgica, glamurosa. Així és Corfú. I nosaltres vam vere una part mínima de l’illa, la vila i prou, perquè només hi vam passar un dia. Però el que vam albirar ens va agradar i molt. Podeu anar a Corfú agafant un avió des d’Atenes, o bé un vaixell des de Brindisi, a Itàlia o bé des del port d’Igoumenitsa a Grècia mateix. El vaixell d’Igoumenitsa, triga una hora, i podeu pujar-hi amb el cotxe o sense el cotxe. Si aneu sense vehicle cal saber que al port de l’illa trobareu un bus que porta la gent fins la plaça central. Còmode i barat. Un bus cada hora. Un vaixell cada dues o tres hores.  El trànsit a Corfú capital està impossible, molta gent, molta!. I aparcar és missió impossible. Ara bé, només baixar del bus o del cotxe, us donarem un consell: perdeu-vos pels carrers de la capital, bellíssima, sense destí. Passegeu pels carrerons plens de botigues de records, restaurants i bars. Carrers colonials, amb arcades, desiguals, que recorden molt Ciutadella de Menorca, però amb cases més altes i de colors pastel. No us donarà temps a veure gaire cosa. Però no pot mancar una visita a la catedral de Sant Spiridó, plena d’icones, amb la tomba del patró de l’illa, molt venerat. I quan us canseu de rondar feu cap a l’Esplanada, una plaça gegant amb arcades, de gust molt francès. Aquí teniu també el grandiós palau reial, seu del govern britànic, i una mica més enllà l’enorme castell venecià, imponent. Si us agraden els museus visiteu l’arqueològic. Si podeu sortir de la capital preneu el bus que va a Kannoni, a pocs kms. al sur de la ciutat, a tocar de l’aeroport. Allà veureu una badia amb dos monestirs blancs situats en dues illes com dipositades en el mar blau. Mil vegades fotografiat!. De platges n’hi ha un munt. Molt curiosa la de Sidari, amb roques calcàries molt rares i el canal de l’amor. A llevant Paleokastritsa, una cala de la Costa Brava. Glyfada també és molt xula. Vam dinar en un restaurant boníssim i molt recomanable que es diu Aegli, situat al Liston, un edifici amb arcades de l’Esplanada. De luxe i bé de preu. Fantàstic!.

A Corfú capital podeu fer una remullada a la cala que hi ha sota el palau reial, a l’Esplanada, a peu de muralles. Aigües netes i mar blau. Bars i restaurants, tot ben acondicionat. No deixeu de visitar Corfú en el transcurs d’un viatge per Grècia, o com a destinació única. De Corfú surten vaixells cap a l’illa de Paxi, preciosa, i d’Antipaxi, verge. També cap a Cefalonia, Leucade i Ítaca. Unes vacances inoblidables!.

Corfú está en Grecia, és una isla griega. Corfú es una isla mítica, un nombre mítico, que tiene reminiscencias orientales, mágicas. Podeis llegar a Corfú en avión, o en barco desde italia, desde el puerto de Brindisi, ocho horas, o desde Igoumenitsa, un puerto griego, en una hora. Con coche o sin coche. Corfú es la perla la costa jónica. Corfú son playas, bellísimas. Corfú es tambien su ciudad, de casas color pastel y calles tortuosas con soportales que desembocan en la sorprendente Spianada, una gran plaza de aire inglés y francés, en cuyo lados se alzan edificios emblemáticos, como el Listón con sus característicos arcos y sus restaurantes, o el palacio real de los Santos Miguel, impresionante obra inglesa, o la vieja fortaleza veneciana, imponente y fascinante. No os perdais San Espiridón, la catedral, que contiene el sepulcro del patrón de la isla, siempre llena de devotos. Podeis ojear el museo arqueológico, el de arte bizantino o la iglesia de la Panaghia Antivouniotissa. Pero lo suyo son las playas y los paisajes que sedujeron a Sissi. Playas como las de Kerasia, Kouloura, Nisaki, Barbati, Dasià, o las de los alrededores de Kommeno o la de Haghios Ioannis. Bien curiosa es la de Sidari, al norte, con sus rocas extrañas y su canal del amor. Paleokastritsa es la Costa Brava, uno de los lugares de veraneo más conocidos del mundo. No dejeis de visitar Corfú una vez en la vida.

Olímpia

La visita a Olímpia, encara que faci calor, encara que no pugueu moure-us de la gent que hi ha, encara que només sigui un munt de ruïnes, no ens va decebre. Son ruïnes però cal veure-les, sobretot l’estadi, molt ben conservat. El lloc és ordenat, net i ben organitzat. Aparcament difícil si hi arribeu en cotxe. Més senzill si agafeu un autocar. Abans d’entrar al jaciment travessareu el poble que ha nascut al voltant. Hotels, bars, restaurants, tendes de records… Però tot ben urbanitzat, fins i tot amb glamour. Des de l’entrada us caldrà caminar una mica. Molt de sol, però alguns arbres. Sorprèn la vegetació, les plantes, ben cuidats, a la vora dels camins. No és un indret desolat, batut per la pols, rocós o mineral. És una mica com una mena de gran jardí on les columnes s’aixequen com un element natural més. Necessitareu una bona guia, tot i que tot està ben indicat. Aquí la palestra, allà un temple… L’estadi us entusiasmarà, per la història. No hi ha grades, només una catifa d’herba, el podi i la meta. I molta gent jugant a fer els 100 metres, i càmeres i mòbils per deixar-ne constància. Pot haver-hi cues per aconseguir l’entrada, atenció!.

I, quan ja penseu que s’ha acabat, i en sortiu satisfets, trobeu el museu. Això si que és una passada. Quatre peces, no gaires coses, no molt gran, unes quantes sales. Però ben distribuïdes, ben explicades i de gran qualitat. Sobretot l’Hermes de Plaxítelles, fastuós, diví. Però també els frontons del temple de Zeus, o la Nike. Us recomanem vivament que no oblideu Olímpia en una ruta per Grècia, i que no deixeu de veure el museu.

Si heu arribat al modern però pintoresc port de Katakolo, on atraquen els creuers per anar a Olímpia, ja sabreu el què vol dir sobresaturat de gent i molt turístic. Per això, si podeu, si viatgeu pel vostre compte, i sou amos del vostre destí, us recomanem que us allunyeu d’Olímpia i de Katakolo per dinar i aneu a un altre poblet de la costa jònica, qualsevol petit port o platja. Nosaltres ho vam fer i el premi fou un restaurant anomenat Axilleion, en una platja paradisíaca, Kourouta. Menjar a peu d’aigua. Plats típics, molt bons. Vam banyar-nos abans i després de dinar. Per dormir podeu anar al resort Ionian Beach. El lloc és molt bonic, un resort de luxe amb bar, restaurant, apartaments de tota mena, gespa, flors i una platja privada amb tumbones. I no gens car!. I podeu sopar al restaurant del càmping veí, regentat per grecs però ple d’alemanys. Senzill però bé de preu i suculent. Bona estada a Olímpia.

Olímpia es un destino claro y clásico en Grecia. Situado en el Peloponeso, no lejos del mar, pero en el interior, sus ruinas deben ser vistas, aunque poco quede en pie. Pero el lugar es muy evocador, sugerente, especialmente el estadio, donde podeis jugar a ser atletas de la antiguedad. Se puede aparcar fácil y, contra lo que podria pensarse, el paseo hasta la entrada del yacimiento, desde el pueblo que se ha formado a su alrededor, está acondicionado y ajardinado. También los restos de templos y edificios clásicos disponen de arbolado y buena sombra. No dejeis de ver el museo con los frontones del templo de Zeus casi intactos, el Hermes de Plaxiteles o la Nike. Muy bello. Para comer os recomendamos que vayais hacia la costa, en cualquier playa encontrareis buenos restaurantes al lado del mar. En un viaje por Grecia, Olímpia no puede faltar.

Scilla

Recordeu l’antiga llegenda grega que parla d’Scilla i Caribdis, dos penyals habitats per monstres que vigilaven un estret canal entre Calabria i Sicília?. Doncs bé, de monstres no n’hem pas vist cap, però el penyal, coronat per un castell que domina el mar, i l’estret de Messina, si que l’hem vist i visitat. Perquè no recordem una població tan bella i autènticament mediterrània com Scilla, a la punta de la bota italiana. Un poble que cau des del turó que domina el castell Ruffo di Calabria, i l’església fins el mar. Un poble que s’obre a dos mars. Per un costat, Marina Grande, una platja bellíssima a ponent, per l’altra Chianalea, un barri mariner ple de restaurants que ofereixen els seu peix fresc arran, molt arran d’aigua. De fet damunt les aigües blaves del mar. És a Chianalea, el racó pescador de Scilla, on més podreu gaudir de la mediterraneitat. Si mai s’us acut deixar enredera Roma, baixar, passar de llarg Nàpols, i seguir baixant, descobrireu la Calabria, una regió plena de tresors naturals increïbles i, vora el mar poblacions i platges espectaculars, preservades del turisme de masses, encara poc tocades. Entre elles Scilla. No us la perdeu!. I per dormir us volem suggerir alguns llocs. Primer on vam dormir nosaltres, l’Hotel Scilla, un establiment d’altres temps, però amb servei amable. Habitacions una mica vetustes, però netes, amb mobiliari d’altres segles, però conservat. Allunyat del centre, però econòmic. Si voleu una cosa més a tocar del mar, selecta, a preus potents, llavors el Principe di Scilla és el vostre hotel. Vistes fabuloses, habitacions com un museu. Dinar o sopar a Scilla és fantàstic. Hi ha molts llocs bons. Com per exemple un entrepà sense més, a Civico 5 Chianalea, o un bon peix a el Casato, al Scoglio di Ulisse, al Fiocicna, o bé a el Glauco, tots a Chianalea, a tocar del mar. Bones pizzes a Pizza Scilla. I ja que sou aquí de vacances, o de pas, no deixeu de gaudir de les platges increibles de Calabria, que son desconegudes però estan entre les millors del món. No lluny de Scilla, encara a la Costa Viola, teniu les de Capo Vaticano, que son fabuloses. Cales i caletes entre penyasegats. O les de la bonica vila de Troppea, penjada damunt del mar. No deixeu de visitar Calabria, la Costa Viola i Scilla!.

¿Recuerdan la antigua leyenda griega que habla de Scilla y Caribdis, dos peñascos habitados por monstruos que vigilaban un estrecho canal entre Calabria y Sicilia?. Pues bien, de monstruos no hemos visto ninguno, pero el peñasco, coronado por un castillo que domina el mar, y el estrecho de Messina, si que lo hemos visto y visitado. Porque no recordamos una población tan hermosa y auténticamente mediterránea como Scilla, en la punta de la bota italiana. Un pueblo que cae desde la colina que domina el castillo Ruffo di Calabria, y la iglesia hasta el mar. Un pueblo que se abre a dos mares. Por un lado, Marina Grande, una playa bellísima a poniente, por la otra Chianalea, un barrio marinero lleno de restaurantes que ofrecen sus pescados frescos, muy cerca del agua. De hecho sobre las aguas azules del mar. Es Chianalea, el rincón pescador de Scilla, donde más podrá disfrutar de la mediterraneidad. Si se le ocurre dejar atras Roma, bajar, pasar de largo Nápoles, y seguir bajando, descubriréis la Calabria, una región llena de tesoros naturales increíbles y, cerca del mar, con poblaciones y playas espectaculares, preservadas del turismo de masas, aun poco tocadas. Entre ellas Scilla. No se la pierdan. Y para dormir queremos sugerirles algunos lugares. Primero donde dormimos nosotros, el Hotel Scilla, un establecimiento de otros tiempos, pero con servicio amable. Habitaciones un poco vetustas, pero limpias, con mobiliario de otros siglos, pero conservado. Alejado del centro, pero económico. Si deseais algo más cerca del mar, más selecto, a precios más potentes, entonces lo vuestro es el Principe di Scilla, este es su hotel. Vistas fabulosas, habitaciones como un museo. ¿Comida o cena en Scilla?, por supuesto… es fantástico. Hay muchos lugares buenos. Como por ejemplo un bocadillo sin más, pero de los que hacen en Civico 5 Chianalea, o un buen pescado en el Casado, en el Scoglio di Ulisse, en el Fiocicna, o en Glauco, todos en Chianalea, junto del mar. Buenas pizzas en Pizza Scilla. Y ya que estáis aquí de vacaciones, o de paso, no dejeis de disfrutar de las playas increíbles de Calabria, que son desconocidas pero están entre las mejores del mundo. No lejos de Scilla, aun en la Costa Viola, tienen las de Capo Vaticano, que son fabulosas. Calas y caletas entre acantilados. O las de la bonita ciudad de Troppea, colgada encima del mar. ¡No dejeis de visitar Calabria, la Costa Viola y Scilla!.

Do you remember the old Greek legend that tells us about Scilla and Charybdis, two cliffs inhabited by monsters guarding a narrow channel between Sicily and Calabria?. Well there are not monsters here now. Only a rock, crowned by a castle overlooking the sea and the Strait of Messina. A beautiful town, authentically Mediterranean. Scilla. A town with two seas. On one side, Marina Grande, a beautiful beach, on the other Chianalea, a seaside neighborhood full of restaurants that offer their fresh fish in beautiful restaurants over the blue waters of the sea. In Chianalea, the Scilla fisherman’s corner, you can enjoy good Mediterranean food. Calabria is a wonderful region full of natural treasures and incredible seaside towns with spectacular beaches. It was preserved from mass tourism until now. We would to suggest you some sleeping places. We slept at the Scilla Hotel an old hotel with friendly service. Rooms are clean but with furniture from other centuries, but preserved. It’s far away from the city center but it’s economic. If you want something more expensive you can go to the Principe di Scilla. This is your hotel. Fabulous views, rooms like a museum. Have lunch or dinner is fantastic in Scilla. There are many good sites. You can get a good sandwich in Civic 5 Chianalea. Or good fish in the Scoglio di Ulisse, in the Fiocicna, or in the Glauco, all of them are in Chianalea, near the sea. Good Pizza in Pizza Scilla. Enjoy the stunning beaches of Calabria, which are unknown but they are among the best in the world. Not far away from Scilla, in the Costa Viola, you can get the beaches of Capo Vaticano, which are fabulous. Or you can go to the beautiful town of Troppea, hanging above the sea.

Rappelez-vous la vieille légende grecque qui nous parle d’Scilla et Caribdis, deux falaises habitées par des monstres qui gardaient un canal étroit entre la Sicile et la Calabre?. Nous n’avons pas vu des monstres, mais oui un fier rocher, couronné par un château surplombant la mer et le détroit de Messine. Et une ville aussi belle et authentiquement méditerranéenne: Scilla, à la pointe de la botte italienne. Une ville qui tombe de la colline ouverte a deux mers. D’un côté, Marina Grande, une belle plage à l’ouest, de l’autre Chianalea, un quartier balnéaire plein de restaurants qui offrent leur poisson frais a l’est, sur les eaux bleues de la mer. Dans Chianalea, le coin pêcheur de Scilla manger tres bien. La Calabre c’est une belle région pleine de trésors naturels et incroyables villes avec plages spectaculaires. Elle est encore préservé du tourisme de masse, encore peu touché. Nous avons dormi a l’Hôtel Scilla, un établissement autre temps, mais avec un service amical. Chambres un peu vétustes mais propres, avec des meubles d’autres siècles, mais conservés. Loin du centre, mais économique. Si vous voulez quelque chose de plus, vous avez sur le bord de mer, avec des prix plus élevés, le Principe di Scilla, un joli hôtel. Vues fabuleuses, chambres comme un musée. Avoir un bon déjeuner, repas ou dîner est possible et fantastique a Scilla. Il y a beaucoup de bons sites ou manger tres bien. Un sandwich sans plus?, allez à la Civic 5 Chianalea, ou un bon poisson? allez le Scoglio di Ulisse, le Fiocicna, ou au Glauco, tous dans Chianalea, près de la mer. Bonne Pizza? allez a Pizza Scilla. Et puisque vous êtes ici en vacances, profitez vous des superbes plages de la Calabre, qui sont inconnus, mais ils sont parmi les meilleurs du monde. Non loin d’Scilla, sur la Costa Viola, vous avez ces du Capo Vaticano, qui sont fabuleux. Baies et criques entre les falaises. Ou la belle ville de Troppea, suspendue au-dessus de la mer. Assurez-vous de visiter la Calabre, Scilla et la Costa Viola!.