Brú na Bóinne


bru_na_boine

El formidable conjunt megalític de Brú na Bóinne és un grandiós jaciment arqueològic situat al centre d’Irlanda, no gens lluny de la capital, Dublin. És patrimoni de la humanitat de la UNESCO, i ja us ben assegurem que s’ho mereix. Possiblement és el millor monument de tota Irlanda i un dels millors d’Europa i fins del món. Es tracta d’una necròpoli prehistòrica bastida mil anys abans que el cercle d’Stonehenge a Anglaterra. El centre d’acollida de visitants és un exemple d’organització. Un gran pàrking, tota mena de serveis, audiovisuals, un petit museu, un self-service… I fan bé, perquè hi passareu, com a mínim mig dia, o potser un dia sencer. Perquè tot dependrà del què volgueu visitar. El túmul més gran, molt gran, una circumferència de 25 mts, com una petita muntanya. Es diu Newgrange. N’hi ha dos més. A tots s’hi accedeix des del centre de visitants, en bus. No intenteu anar-hi per carretera, vosaltres sols, pel vostre compte. Veuríeu el monument per fora, sí, però de cap manera us deixarien entrar, ni pagant!. Al centre d’interpretació us preguntaran quins monuments voleu visitar i us donaran hora per a cada un. Potser el primer a les 10 del matí, i el segon a les 12,30, per exemple. Unes enganxines de colors evitaran que feu trampa. Ara ja podeu anar a la parada del bus i esperar. Vist el monument torneu a la parada i agafeu l’altre bus. Si aneu amb infants visiteu Newgrange. Estalviareu temps i diners, i és el més xulo, impactant i bestial. Els altres son per experts, per arqueòlegs aficionats!. Podeu dinar al self-service. No està malament, un xic carot, menjar de self. Però, de vegades va bé. La botiga de records, en canvi, està molt bé de preu, i tenen moltes coses!. Per dinar per la zona, a banda del self-service del centre d’acollida, teniu un hotelet i un bon restaurant a Donore, un poble veï que segur travessareu per arribar a Brú na Boinne. Es diu Daly’s Inn. No vam poder anar-hi dinar, pel tema bus, però feia molt bona pinta. Irlanda és molt maca. I no només aquesta fita tan especial. Tot el país és bonic. Els paisatges, les costes retallades, els llacs, els castells i les abadies, els boscos. Dublin és una ciutat molt mona. Arribeu-vos a Irlanda volant, o en el vostre propi cotxe. Surten vaixells des de Roscoff o Cherbourg a França que en una nit us porten a Cork o Rosslare, molt còmode. Allotjeu-vos en uns beed and breakfast com nosaltres, al Westwood de Blarney, amb el seu castell, o al Seafield de Cliffden, en paratges idíl·lics, o en hotels ben bonics, com el Villa Rose o el Crowne Plaza, ben preparats per famílies. No dubteu… Irlanda us espera un d’aquests estius!. Però aneu preparats per la pluja… i per unes temperatures entre els 10 i els 20 graus!.

Brú na Bóinne és uno de los monumentos megalíticos más grandes del mundo. Está situado al norte de Dublin. Realmente impresiona. La acogida de visitantes y su organización és modélica, y en el edificio teneis todos los servícios, incluido un self-service. Pero contad con pasar allí casi todo el dia, dependiendo de los monumentos que vais a querer visitar. Porque en Brú hay varios grandes túmulos para ver, siendo el más grande y mejor conservado el de Newgrange. No os lo perdais.

La calçada dels gegants


gegants

No és que Irlanda del Nord, l’Ulster, sigui el país més encantador del món, que no ho és. Ni que la seva gent sigui la més amable, que no ho son, almenys els habitants que nosaltres ens vam topar. Ni els seus pobles o paisatges siguin molt i molt bonics, que tampoc no ho son. De fet l’Ulster no resisteix la comparació en cap d’aquests camps amb la seva veïna del sud, la república d’Irlanda, on la gent potser és més pobre, però a canvi és molt acollidora i sembla feliç, on els camps i les viles, la costa i les muntanyes son meravelloses. La gent del nord, potser de tanta guerra, son una mica sorruts, com tristos, no gens amables, ja sigui conduint, venent o com a cambrers. Amb un cert aire de superioritat. Les ciutats i pobles no tenen la gràcia d’altres dels seus veïns, sembla que hi impera una mena de llei seca, com un puritanisme social força estès. Però igual que la nostra impressió va ser aquesta, ara us diem que heu d’anar a l’Ulster, entrar-hi si voleu des d’Irlanda o d’Anglaterra, o fins i tot des d’Escòcia o, si molt m’apureu, viatjar-hi expressament, només per veure la calçada dels gegants, patrimoni de la humanitat, i un dels indrets més màgics i magnífics que he vist. Una colada de lava volcànica que cau al mar, formant hexàgons perfectes, grans, molt grans. I ara sí que deixarem anar un parell de floretes per la gent del nord: les indicacions perfectes, ben guiats des de Londonderry o Belfast, la carretera de la costa, (us la recomanem per arribar-hi), guapíssima, amb penya-segats de somni. Menció especial mereixen les romàntiques runes del castell de Dunluce. Bon aparcament just a l’entrada, ordenat, ampli, organitzat. Bé la recepció, moderna, eficient, personal que sap el què és fa. Bonic, entretingut i interessant el museu, interactiu, pensat per la canalla, molt pedagògic. Tota mena de serveis. L’entrada no és barata, però tampoc cara. D’allà, si voleu amb autoguiat per audioguia, preu inclòs en l’entrada, una curta passejada de 500 mts. us porta fins el lloc on les columnes de basalt entren al mar. Si fa bon temps, i no hi ha onatge, us deixaran escalar-les. El recorregut complert és d’un parell de kms. però no val la pena fer-lo si no sou geòlegs o aficionats. Prop hi ha uns quants restaurants, i alguns hotels. Nosaltres no els vam fer servir. I vam anar des de Ballybofey, on estàvem al Villa Rose, un hotel molt recomanable, tan per dormir com per menjar-hi. I vam dinar a Coleraine, una població gran, propera, on als carrers peatonals del centre hi ha molts bars i restaurants interessants.

La calzada de los gigantes, en Irlanda del Norte, es una excursión que no debeis perderos en una visita familiar durante unas vacaciones en Irlanda.

Dublin


dublin

Dublín, la capital d’Irlanda, és una d’aquelles ciutats a mida humana. No és una gran capital europea, a l’estil de l’inabastable París, de d’immensa Londres o el fastuós i modern Berlín. És una capital petita, coqueta, sense més. No disposa de grans monuments aclaparadors, ni tan sols d’un gran riu. Però es fa alegre de recórrer, de visitar. És divertida, la gent es hospitalària i arreu hi ha un aire de cordialitat i desimboltura molt fresc. El centre està dominat per la massa impressionant del Trinity College, la universitat de la vila. Dins la biblioteca si guarda el famós llibre de Kells, joia del romànic irlandès, però sovint les cues el fan impracticable. També és famosa la seu de correus, a tocar del riu, escenari de la lluita contra els anglesos, lloc on trobareu l’antena gegant, el màstil de bandera sorprenent, cent metres de pal inoxidable que es veu de lluny. Hi ha dos museus que no podeu deixar de visitar, i un barri molt original on cercar lloc per menjar. Un és la petita National Gallery, amb quatre quadres triats, que es recorre amb una horeta, una cosa que s’agraeix, sobretot si aneu amb infants. L’altra és el National d’Arqueologia. Aquest és més feixuc, més dens, però molt interessant i diferent. Peces celtes, viquingues, medievals… creus, joies, espases… Molt recomanable. El barri és Temple Bar. Amb les seves cases de colors, els bars, els pubs underground. Allà menjareu molt bé, ja us direm on. Al Café Italiano. No hem menjat mai unes pizzes, uns cannelonni, una pasta com aquí. I els postres… quin tiramisú. No us deixeu enganyar per l’entrada estranya, una botiga hippie passada de voltes, aneu fins el fons i gaudiu de l’amabilitat del personal i de la cuina d’aquest lloc entranyable. Us tractaran com ho faria la “nonna” o la “mamma”. Al mateix carrer hi ha El Vicoletto, un altre italià, més tocat i posat, res de pizza, però molt bo. No cal cercar més. I pels nens el zoo. I pels grans la fàbrica de cervessa Guiness, edifici industrial magnífic. I seguiu cap al castell, a la foto, centre de la dominació anglesa, i veieu també la catedral de Sant Patrici, i feu cap els bonics jardins de Sant Stephen, amb les cases georgianes, meravelloses. Nosaltres hem dormit al el Crowne Plaza, de Northwood, als afores, bé de preu, i que admeten dos nens a l’habitació. Bon bar i bon restaurant. Cómode accés al centre en els rutilants busos e dos pisos que tan agraden la canalla. Penseu en Dublín per unes vacances, perquè tota Irlanda és una proposta seriosa de turisme familiar per unes vacances d’estiu, de tardor, de primavera o hivern. Un país diferent, amable, cordial, amigable, on no et sents estranger. Gent acollidora. Paisatges verds fins l’extenuació, costes retallades amb penya-segats de vertígen, no aptes per a cardíacs. Llacs, castells enrunats, abadies antigues, cementiris misteriosos, boscos densos, que es mengen camins i carreteres. Un mar embravit que castiga els fars i la costa, però que deixa platges de sorra fina, daurada, immenses. Amb una capital, Dublin, petita i coqueta, sense res a oferir, però mona. Amb un barri de bars, Temple Bar, inaudit, no ens cansarem de dir-ho. Amb museus a escala humana, gens cansats, però amb petites meravelles escollides. Amb una carretera que bordeja les costes salvatges de l’Atlàntic, passant per pobles de pescadors amb cases de colors vius, i pubs on es canta i balla la música celta quan cau la nit. I prop de Dublín no deixeu de visitar Monasterboice i Glendalough amb les creus celtes, les torres i els entorns de fades. O el lloc prehistòric de Bru Na Boyne, patrimoni de la humanitat. Arribeu a Dublín volant, vols barats de Ryanair, una companyia irlandesa per cert, o en el vostre propi cotxe. Surten vaixells des de Roscoff o Cherbourg a França que en una nit us porten a Cork o Rosslare, molt còmode, a 200 kms. de la capital. Dublín us espera un d’aquests estius!. Però aneu preparats per la pluja… i per unes temperatures entre els 10 i els 20 graus!.

Dublín, la capital de Irlanda, es una ciudad amable, a escala humana. No tiene grandes monumentos pero su famoso castillo, el Trinity College o su museo de arqueologia valen la pena de ser vistos. Para comer os recomendamos un barrio alegre y desenfadado, lleno de restaurantes a cual mejor: Temple Bar. Es el nombre del barrio, no de un bar. Allí comimos en el Caffe Italiano, comida fabulosa, acogida cálida. Para dormir lo hicimos en el Crowne Plaza de Northwooth, Muy bién. No os quedeis en Dublín. Programad unas vacaciones en Irlanda. Paisajes de ensueño, país muy hospitalario. Os lo recomendamos.

 

Irlanda


ireland

Irlanda és una proposta seriosa de turisme familiar per unes vacances d’estiu. Un país diferent, amable, cordial, amigable, on no et sents estranger. Gent acollidora. Paisatges verds fins l’extenuació, costes retallades amb penya-segats de vertígen, no aptes per a cardíacs. Llacs, castells enrunats, abadies antigues, cementiris misteriosos, boscos densos, que es mengen camins i carreteres. Un mar embravit que castiga els fars i la costa, però que deixa platges de sorra fina, daurada, immenses. Amb una capital, Dublin, petita i coqueta, sense res a oferir, però mona. Amb un barri de bars, Temple Bar, inaudit. Amb museus gratuïts, petits, a escala humana, gens cansats, però amb petites maravelles escollides. Una carretera que bordeja les costes salvatges de l’Atlàntic, passant per pobles de pescadors amb cases de colors vius, i pubs on es canta i balla la música celta quan cau la nit. Agafeu el petit vaixell des d’un port oblidat i aneu a veure les Illes Aran, amb les seves foques. O Arranmore, autèntica i gens turística, o la Tory Island, llunyana. No us perdeu la vibrant ciutat de Galway, els parcs nacionals, els llacs de Connemara, les costes de Donegal, Feu l’anell de Kerry, i la península de Dingle, els monestirs de Kelymore, Monasterboice i Glendalough amb les creus celtes, les torres i els entorns de fades. Ciutats medievals amb castells com Limerick o Kilkeny. Llocs prehistòrics com Bru Na Boyne, patrimoni de la humanitat com també ho és la calçada dels gegants, a l’Ulster. Visiteu Belfast, o Londonderry, Derry, amb els murals de lluita, o Waterford, Wexford o Rock of Castle. Arribeu a Irlanda volant, o en el vostre propi cotxe. Surten vaixells des de Roscoff o Cherbourg a França que en una nit us porten a Cork o Rosslare, molt còmode. Allotjeu-vos en uns beed and breakfast com nosaltres, al Westwood de Blarney, amb el seu castell, o al Seafield de Cliffden, en paratges idíl·lics, o en hotels ben bonics, com el Villa Rose o el Crowne Plaza, ben preparats per famílies. No dubteu… Irlanda us espera un d’aquests estius!. Però aneu preparats per la pluja… i per unes temperatures entre els 10 i els 20 graus!.