L’Espluga Calva


El nom, tan curiós i evocador, significa literalment “font que neix arran de terra en un lloc sense arbres”. I és una bona definició per aquest ferreny poble de Lleida, un lloc que va pertànyer als Templers, i als Hospitalers de Sant Joan. Fruit d’aquesta dominació és el castell, que no gaire gent coneix, malgrat ser una joia del gòtic català. Arribareu a l’Espluga per la carretera local LV-2012 des de Les Borges Blanques, capital de les Garrigues. Aquesta ruta us permet visitar el mateix dia el Castell de La Floresta. També per la carretera LV-2014 o la L – 201 des de Tàrrega, passant per Sant Martí de Maldà. Aquesta ruta farà que pogueu veure el poble de Maldà, coronat per les ruines del seu castell. També podeu entrar o sortir de l’espluga per la L – 220 des dels Omells de Na Gaia, o potser la ruta més fàcil des de la carretera N-240 agafant el desviament a mà dreta que surt passat Vinaixa. Podeu fer una ruta circular, com veieu, entrant per una zona i sortint-ne per una altra. Arribant al poble, ja des de ben lluny, veureu el majestuós castell del segle XIII. La visita és concertada, cal trucar a l’ajuntament, sobretot durant els mesos d’hivern. És magnífica l’anomenada Aula Magna, antic lloc de reunió del capítol de l’orde de cavalleria de Sant Joan de Jerusalem. També és magnífic el pati amb una gran pica de pedra que es feia servir per guardar l’oli. L’oli de l’Espluga, de gust deliciós, és una delicatessen molt preuada. El podeu adquirir, a bon preu, a la cooperativa agrària. També és bonica la sala dedicada a l’Orde de Malta, i el petit museu de la pagesia. Aneu a L’Espluga Calva en el transcurs d’una sortida pels castells del sud de Lleida. Visiteu Arbeca, el poblat iber dels Vilars, les Borges Blanques i el castell de La Floresta, però sobretot el maravellós monestir cistercenc de Vallbona de les Monges. Anant, o tornant, també podeu parar a Montblanc, que és on haureu de sortir de l’autopista AP-2, i podeu passar-vos pel Monestir de Poblet, que no és lluny. Si aneu o torneu per Tàrrega, podeu visitar aquesta vila, i també Verdú, amb la seva ceràmica i el seu castell, i Guimerà, formós poblet medieval. Ja veieu que tot plegat dona per passar un cap de setmana ben rural per la comarca. A l’Espluga podeu dormir a Cal Tresó, al carrer de Montblanc, 33, telèfon: 669836897. Per dinar hi ha un parell de bars que fan menjars. Fora de l’Espluga teniu la Masia Salat, un bon lloc per menjar i dormir. A prop hi ha Rocallaura, un petit poblet, amb l’Antic Balneari, un bonic hostalet, a preus populars, o el fastuós Nou Balneari, un senyor hotel. O a Belianes, Cal Menut. Deixeu-vos enredar a fer una bonica excursió per les terres del secà lleidetà!.

El nombre, tan curioso y evocador, significa literalmente “fuente que nace a ras de tierra en un lugar sin árboles”. Y es una buena definición para este férreo pueblo de Lleida, que perteneció a los Templarios, y los Hospitalarios de San Juan. Fruto de esta dominación es el castillo, que no mucha gente conoce, a pesar de ser una joya del gótico catalán. Llegaran a la Espluga por la carretera local LV-2012 desde Les Borges Blanques, capital de las Garrigues. Esta ruta les permite visitar el mismo día el Castillo de La Floresta. También por la carretera LV-2014 o por la L – 201 desde Tàrrega, pasando por Sant Martí de Maldà. Esta ruta hará que puedan ver el pueblo de Maldà, coronado por las ruinas de su castillo. También se puede entrar o salir del pueblo por la L – 220 desde los Omells de Na Gaia, o quizás la ruta más fácil sea desde la carretera N-240, tomando el desvío a mano derecha que sale pasado ya Vinaixa. Pueden hacer una ruta circular, entrando y saliendo por un punto diferente. Llegando al pueblo, ya desde lejos, vereis el majestuoso castillo del siglo XIII. La visita es concertada, hay que llamar al ayuntamiento, sobretodo durante los meses de invierno. Es magnífica la llamada Aula Magna, antiguo lugar de reunión del capítulo de la orden de caballería de San Juan de Jerusalén. También es magnífico el patio con una gran pila de piedra que se utilizaba para guardar el aceite. El aceite de la Espluga, de delicioso sabor, és una delicatessen apreciada. Se puede adquirir, a buen precio, en la cooperativa agraria. También es bonita la sala dedicada a la Orden de Malta, y el pequeño museo del campesino. Vayan hasta la Espluga Calva en el transcurso de una salida por los castillos del sur de Lleida. Visiten Arbeca, el poblado íbero de Els Vilars, Les Borges Blanques y el castillo de La Floresta, pero sobre todo el maravilloso monasterio cisterciense de Vallbona de les Monges. Yendo, o volviendo, también pueden parar en Montblanc, que es donde saldreis de la autopista AP-2, y ya puestos pueden pasarse por el Monasterio de Poblet. Si vais, o volveis por Tàrrega, podéis visitar esta villa, y Verdú, con su cerámica y su castillo, y Guimerà, hermoso pueblo medieval. Ya veis que da para pasar un fin de semana muy rural por esta zona. En la Espluga pueden dormir en Cal Tresó, en la calle de Montblanc, 33, teléfono: 669836897. Para comer hay un par de bares donde hacen comidas. Fuera de la Espluga tienen la Masia Salat, un buen lugar para comer y dormir. Y en Rocallaura, un pequeño pueblo cercano, el Antiguo Balneario, un bonito hostal, a precios populares, o el fastuoso Nuevo Balneario, un señor hotel. O en Belianes, Cal Menut. Ya les hemos tentado con una excursión al secano leridano.

Templers a La Dourbie


La Dourbie és un riu que neix als contraforts del Mont Aigoual, al mig d’una regió ben salvatge del sur de França. Baixa entre roques i pins, per una vall poc coneguda, fins arribar a Nant. D’allà s’encaixa en unes boniques gorges, obertes i rialleres, fins arribar a Millau, on rendeix les seves aigües netes, límpides, al Tarn. Hi podeu arribar amb facilitat per l’autopista A-7 fins Narbonne i Beziers, canviant a l’A75, camí de París i Clermont-Ferrand. La Dourbie, per ella mateixa, no passa de ser un riuet més. És el munt de coses que podreu gaudir del seu entorn el que fa ideal per infants la zona de la Dourbie. Com per exemple els boscos de l’Aigual, on neix, i les valls que s’hi reuneixen. O espais temàtics senzills però dignes, pensats pels més menuts de casa, com ara “La Noria” a Saint Jean de Bruel, just al mig del vall de la Dourbie. Una sínia centenària dona peu a l’explicació didàctica de tot el món de l’aigua, del riu, i del seu aprofitament. Però són els amants de la història qui estan en més bones mans. La Dourbie és terreny dels Templers i dels hospitalers. Allà hi trobareu un munt de poblets medievals amb tots els ets i uts necessaris: castells, muralles… Els templers us donen la benvinguda a pobles que dominaren, com La Covertoirade. La Cavaliere, Cornús, Latour, Nant, Cantobre, són joies de la comarca templera de Larzac. Complementeu la visita amb un recorregut per la desconeguda i bonica abadia de Sylvanès, on s’hi fan concerts molt interessants, i per les gorges del Tarn, o les de la Jonte. També, si disposeu de dies, podeu fer cap a Micòpolis, la ciutat dels insectes, prop de Millau, on teniu el magnífic viaducte. Per dormir i menjar recomanem Le Cevenol, a Millau mateix. També el “Jalade”, o més clàssic “La Musardière“. D’alt standing: el domini de sant Esteve. De ruta podeu parar a l’àrea de servei de Le Caylar, on teniu un autoservei Casino.

La Dourbie es un río que nace en las estribaciones del Monte Aigoual, en medio de una región muy salvaje del sur de Francia. Baja entre rocas y pinos, por un valle poco conocido, hasta llegar a Nant. De allí se encaja en unas hermosas gargantas, abiertas y risueñas, hasta llegar a Millau, donde rinde sus aguas limpias, límpidas, al Tarn. Podéis llegar con facilidad por la autopista A-7 hasta Narbonne y Beziers, cambiando a la A75, camino de París y Clermont-Ferrand. La Dourbie, por ella misma, no pasa de ser un riachuelo más. Es el montón de cosas que podrá disfrutar de su entorno lo que hace ideal para niños la zona de la Dourbie. Como por ejemplo los bosques, donde nace, y los valles que se reúnen allí. O espacios temáticos sencillos pero dignos, pensados para los más pequeños de casa, como “La Noria” en Saint Jean de Bruel, justo en medio del valle del Dourbie. Una noria centenaria da pie a la explicación didáctica de todo el mundo del agua, del río, y de su aprovechamiento. Pero son los amantes de la historia los que están en mejores manos. La Dourbie es terreno de los Templarios y los hospitalarios. Allí encontraréis un montón de pueblos medievales con todos los pormenores necesarios: castillos, murallas … Los templarios le dan la bienvenida a pueblos que dominaron, como La Covertoirade. La Cavaliere, Cornus, Latour, Nant, Cantobre, son joyas de la comarca templaria de Larzac. Complemente la visita con un recorrido por la desconocida y bonita abadía de Sylvanès, donde se hacen conciertos muy interesantes, y por las gargantas del Tarn, o las de la Jonte. También, si dispone de días, puede ir hasta Micòpolis, la ciudad de los insectos, cerca de Millau, ciudad donde se encuentra el magnífico viaducto. Para dormir y comer recomendamos Le Cévenol, en Millau mismo. También el “Jalade”, o más clásico “La Musardière”. De alto standing: el dominio de San Esteban. De ruta podéis parar en el área de servicio de Le Caylar, donde tiene un autoservicio Casino.

Santa Anna de Barcelona


Amagada entre els edificis altíssims de la Plaça Catalunya de Barcelona. Reclosa en un bellíssim pati interior del Barri Gótic. Com si d’una evocació fantasmal del passat medieval de la ciutat es tractés, en una placeta deliciosa, s’alça, des de fa quasi mil anys, el monestir de Santa Anna. És un lloc màgic, fins podríem dir esotèric. Els Canonges del Sant Sepulcre ressaren entre els seus murs i, encara avui, és la seu dels Cavallers del Sant Sepulcre de Jerusalem. Aquesta ordre mítica, hereva de les més fantàstiques tradicions templeres i hospitaleres de l’edat mitjana, celebra els seus benèfics rituals entre les parets monumentals del priorat de Santa Anna. Si podeu, si sabeu el dia i l’hora, aneu-hi. Un encanteri no fora millor. El conjunt es composa d’una graciosa esglèsia romànica, a mig camí del gòtic i el claustre tan senzill, recòndit i apacible. Un racó de pau al mig del brogit i enrrenou de Barcelona. Per arribar-hi entreu pel Carrer Santa Anna, desde Portal de l’Àngel o des de Rambles. Trobareu un gran portal a meitat del carrer. Darrera el portal s’obre una placeta amb l’esglèsia. Visita lliure. També accessible per Rivadeneyra, directe des de Plaça Catalunya. Fora de les hores de missa, sobretot de nit, tanquen els portals i queda inaccesible totalment.

Escondida entre los edificios altísimos de la Plaza Cataluña de Barcelona. Recluida en un bellísimo patio interior del Barrio Gótico. Como si de una evocación fantasmal del pasado medieval de la ciudad se tratara, en una placita deliciosa, se alza, desde hace casi mil años, el monasterio de Santa Anna. Es un lugar mágico, hasta podríamos decir esotérico. Los Canónigos del Santo Sepulcro rezaron entre sus muros y, aún hoy, es la sede de los Caballeros del Santo Sepulcro de Jerusalén. Esta orden mítica, heredera de las más fantásticas tradiciones templarias y hospitalarias de la Edad Media, celebra sus benéficos rituales entre las paredes monumentales del priorato de Santa Anna. Si podeis, si sabéis el día y la hora, id a verlos. Un hechizo no fuera mejor pasaporte al medioevo. El conjunto se compone de una graciosa iglesia románica, a medio camino del gótico y el claustro sencillo, recóndito y apacible. Un rincón de paz en medio del ruido de Barcelona. Para llegar hay que entrar por la Calle Santa Ana, desde Portal de l’Àngel o desde Ramblas. Encontraréis un gran portal a mitad de la calle. Detrás del portal se abre una plaza con la iglesia. Visita libre. También accesible desde Rivadeneyra, directo de Plaza Catalunya. Fuera de las horas de misa, sobre todo de noche, cierran los portales y queda inaccesible totalmente.