La Rochelle

La Rochelle és una descoberta insospitada en mig de les Landes de França, envoltada de terres planes que ofereixen només horitzons d’herba, vaques, canals i fang. Una ciutat monumental, d’un patrimoni arquitectònic potent, amb una història fascinant i una bellesa poc coneguda. A més és una vila molt animada, el seu port antic està sempre ple d’artistes, de venedors, d’artesans. Des de la més remota edat mitja la Rochelle ha estat un dels principals ports fortificats de França a l’Atlàntic, fet que l’ha dotat de grans obres defensives, torres, muralles… Passeu sota la torre del rellotge, i admireu la vista del port vell. La vida, l’harmonia. Tancant-lo, a cada cantó, una torre s’aixeca altiva, defensant-lo des de fa més de 700 anys: la tour Saint-Nicolas i la tour de la Chaîne. Fotogèniques!. Passeu-les i descobrireu la sortida de la Rochelle a l’oceà, protegida per una muralla, amb la tour de la Lanterne, que també és un far, altíssima. Els carrers de la vila son del XVIII, de gust molt francès, clàssic, ordenat, però alleugerides en la seva sobrietat i gravetat per les arcades on sovint s’hi instal·len mercats. De tant en tant mireu les façanes de les cases en cerca d’aquella escultura, d’aquell detall bonic. Hi ha els anomenats “Hotels”, cases de grans armadors, homes de negocis, sovint molt maques, com ara la dita casa d’Enric II, amb el seu encantador jardí. L’antiga borsa, el palau de justícia, durs, classicistes pero bells. L’església de Saint Sauveur, la més antiga conservada, és gòtica i bonica, i la Catedral, neoclàssica, una mica pesada. I poca cosa més direm d’aquesta ciutat, que pot ser una escala boníssima quan aneu camí de Bretanya, o de Normandia, o un lloc on parar a dinar. O bé un punt que no podeu deixar de veure si feu la façana atlàntica de França, amb les seves illes, de Baiona a Nantes. Parlant d’illes, La Rochelle és la porta d’una illa molt bonica, que està unida a la ciutat per un pont sobre el mar, espectacular. No us perdeu la illa de Re, amb Sant Martí de Re, la seva capital fortificada, el far de les balenes i les seves platges. I parlant de platges heu de saber que algunes de les més boniques no son lluny de La Rochelle, fet que la fa un punt de descoberta molt interessant. Si heu decidit dormir a La Rochelle heu decidit molt bé. A tocar del casc antic, envoltat de parcs, difícil de trobar per això mateix, teniu el Novotel, un bon hotel familiar de preus ajustats on els fills i filles dormen gratis. Per menjar us recomanarem alguns bons restaurants. Comencem per una molt bona pizzeria, relació qualitat preu imbatible: Rigoletto. També pasta i plats italians. Recomanada!. Un xic més enllà, al mateix carrer i vorera, teniu Le Petit Nicolas. Un francès divertit que ens va agradar molt. Aquests son els nostres. N’hi ha més, a La Rochelle es menja bé, però no els coneixem, ni els hem vist. Bona estada a La Rochelle!.

La Rochelle es un descubrimiento insospechado en medio de las Landas de Francia, rodeadas de tierras planas que ofrecen sólo horizontes de hierba, vacas, canales y barro. Una ciudad monumental, de un patrimonio arquitectónico potente, con una historia fascinante y una belleza poco conocida. Además es una ciudad muy animada, su puerto antiguo está siempre lleno de artistas, de vendedores, de artesanos. Desde la más remota edad media La Rochelle ha sido uno de los principales puertos fortificados de Francia en el Atlántico, lo que la ha dotado de grandes obras defensivas, torres, murallas … Pasad bajo la torre del reloj, y contemplad la vista del puerto viejo. La vida, la armonía. Cerrándolo, en cada esquina, una torre se levanta altiva, defendiéndolo desde hace más de 700 años: la tour Saint-Nicolas y la tour de la Chaîne. ¡Fotogénicas !. Pasadlas y descubriréis la salida de La Rochelle al océano, protegida por una muralla, con la tour de la Lanterne, que también es un faro, altísima. Las calles de la ciudad son del XVIII, de sabor muy francés, clásico, ordenado, pero aligeradas en su sobriedad y gravedad por las arcadas donde a menudo se instalan mercados. De vez en cuando veran las fachadas de las casas y buscaran aquella escultura, de aquel detalle bonito. Están los llamados “Hoteles”, casas de grandes armadores, hombres de negocios, a menudo muy bonitas, como la casa de Enrique II, con su encantador jardín. La antigua bolsa, el palacio de justicia, duros, clasicistas pero bellos. La iglesia de Saint Sauveur, la más antigua conservada, es gótica y bonita, y la Catedral, neoclásica, un poco pesada. Y poco más diremos de esta ciudad, que puede ser una escala buenísima cuando vayan camino de Bretaña, o de Normandía, o un lugar donde parar a comer. O bien un punto que no pueden dejar de ver si estais haciendo la fachada atlántica de Francia, con sus islas, de Bayona hasta Nantes. Hablando de islas, La Rochelle es la puerta de una isla muy bonita, que está unida a la ciudad por un puente sobre el mar, espectacular. No se pierdan la isla de Re, con San Martín de Re, su capital fortificada, el faro de las ballenas y sus playas. Y hablando de playas deben saber que algunas de las más bonitas no estan lejos de La Rochelle, lo que la hace un punto de descubrimiento muy interesante. Si han decidido dormir en La Rochelle han decidido muy bien. Cerca del casco antiguo, rodeado de parques, difícil de encontrar por lo mismo, tienen el Novotel, un buen hotel familiar de precios ajustados donde los hijos duermen gratis. Para comer os recomendaremos algunos buenos restaurantes. Empezamos por una muy buena pizzería, relación calidad precio imbatible: Rigoletto. También pasta y platos italianos. ¡Recomendada !. Un poco más allá, en la misma calle y acera, tienen Le Petit Nicolas. Un francés divertido que nos gustó mucho. Estos son los nuestros. Hay más, en La Rochelle se come bien, pero no los conocemos, ni los hemos visto. ¡Buena estancia en La Rochelle !.

Mercat de Nadal a Tolosa de Llenguadoc

Hem estat, aquest any, i el passat, en un dels 25 millors mercats de Nadal del món. I està prop de casa, a Tolosa de Llenguadoc, actual Toulouse francesa, una ciutat molt maca, discreta i amable, del sud de França més a l’abast. El mercat de Nadal de Toulouse és gran. Ocupa una bona part de la plaça immensa que presideix amb orgull la mole neoclàsica del Capitoli. No és un mercat de verd i figuretes de pessebre, com ho pot ser la nostra Santa Llúcia de Barcelona. Ni un mercat tan despenjat, iconoclasta i atípic, com ara el de Madrid. Aquests dos mercats de Nadal son bonics, cal anar-los a veure, però no son com el de Toulouse. El mercat d’aquesta vila és calmat i familiar, més artesà, gastronòmic. Amb paradetes de vi calent, embotits, formatges, nines, joguines, bosses, foie-gras, confits, pastissos, confitures, xocolata, joies, i llums. I n’hi ha un munt. Més de 180 repartides, ordenadament per la plaça. Ideal per arribar-s’hi un cap de setmana, o els primers dies de les vacances de Nadal. Atenció!. Tanquen el 26 de desembre, per Sant Esteve, el darrer dia!.  També podreu veure les naifs i senzilles animacions al pati Henri IV de l’interior del Capitoli, o els carrers il·luminats. Ens encanta. I tornaríem un any darrera l’altre. Bellíssim, romàntic, serè, tranquilitzador, familiar. I, si no sabeu què fer la resta d’hores del dia, us ho posarem ben fàcil. Tolosa te monuments esplèndits. Com ara l’esglèsia dels Jacobins. Art en maó. Puresa quasi espiritual de l’edificació. Etèria, subtil. Però aquesta joia no és la única que us deixarà bocabadats a Toulouse. N’hauríem pogut triar moltes més. Com ara la catedral gòtica, torta, inacabada però poderosa. O bé la fita de tot el romànic del migdia: la basílica de Sant Serni, referent en la història de l’art, il·lustració de qualsevol llibre d’aquesta matèria. O els ponts damunt la Garona, com aquells del Sena, a París. O el museu d’art nacional, instal·lat als Agustins, un antic convent ple d’obres d’art, algunes disposades com ara fa 200 anys!. O el museu del Palau Assezat, amb una altra col·lecció artística única, instal·lada en una mansió del renaixement. O el super interessant museu de Ciències Naturals, didàctic fins a l’extrem. I deixem pel final la guinda del pastís, la Cité de l’Espace, a les afores, un dels destins més bonics i clars per a les famílies. Creiem que, hores d’ara, ja us haurem convençut d’anar fins a Toulouse, per veure el mercat de Nadal, o pel que sigui. I si parlem dels voltants direm que la ciutat és un punt perfecte d’excursions molt boniques per tot el seu territori: Carcassonne, la vila medieval murada més gran d’Europa, Albí, amb la seva preciosa catedral, Moissac i el seu famós claustre romànic, la comarca de la Lomagne i els seus pobles i bastides: com ara Cologne, Gimont, Lectoure, o els castells càtars… Montsegur, Foix… o la vila medieval penjada de Cordes sur Ciel. Decenes de destinacions maravelloses, totes possibles des de Toulouse. Per dormir teniu un B&B hotel al mig del nucli antic, a tocar del riu. També diversos hotels de grans cadenes, com els Crowne, Holiday Inn, Campanile, i tres Novotel, interessants aquests darrers perque ofereixen habitacions per a quatre persones, nens inclosos i gratuïts, fins els 16 anys. Un de més car, al centre de la ciutat, fantàstic, un altre prop de l’estació, i el darrer, allunyat, a tocar de l’aeroport. Arribareu a Toulouse en quatre hores per l’autopista A-7 i A-9 per Girona i Perpinyà fins a Narbonne. D’allà a Toulouse per la A-60. Son 387 kms. com ara anar a Saragossa o València. Per dinar trobareu un munt de llocs. Ens agrada la pizzeria de la cadena Pino, a la place de Wilson, al mig de la ciutat. Bona estada al mercat de Nadal de Toulouse!.

Hemos estado muchas veces en Toulouse con motivo de su mercado navideño, muy bonito, muy grande, muy familiar, instalado en la gran plaza del Capitolio. Un mercado de artesania, gastrómico, muy interesante de visitar en família. Esta es solo una de las maravillas que puede ofrecer Toulouse al viajero. Hay otros que no cierran pasado el dia de Navidad, com por ejemplo la iglesia de los Jacobinos. Arte en ladrillo. Pureza casi espiritual de la edificación. Demasiado etérea, sutil. Pero esta joya no es la única que os dejará boquiabiertos en Toulouse. Habríamos podido elegir muchas más. Como la catedral gótica, retorcida, inacabada pero poderosa. O bien el summum de todo el románico del mediodía: la basílica de Sant Sernin, referente en la historia del arte, ilustración de cualquier libro de esta materia. O la grandiosidad de la plaza del Capitolio, con el grandioso edificio rosado del ayuntamiento ocupando el amplísimo espacio cívico. O el romanticismo de los puentes sobre el Garona, que emulan aquellos del Sena, en París. Toulouse es un objetivo del turismo familiar de primer orden. La Cité de l’Espace, en las afueras, es uno de los destinos más bonitos. Si hablamos de la zona diremos que la ciudad es un punto perfecto de excursiones muy bonitas por todo su territorio: Carcassonne, la villa medieval más grande de Europa, Albi, con su preciosa catedral, Moissac y su famoso claustro románico, la comarca de la Lomagne y sus pueblos y bastidas: Cologne, Gimont, Lectoure, o bién los castillos cátaros … en total decenas de destinos posibles desde Toulouse. Para dormir tienen un B & B hotel en el centro del casco antiguo, junto al río. También varios hoteles de grandes cadenas, como los Campanile, y tres hoteles Novotel, que ofrecen habitaciones para cuatro personas, niños incluidos y gratis, hasta los 16 años, uno de ellos en pleno centro, muy caro, los otros más alejados, en la estación de tren y en el aeropuerto. Para comer nos gustó la pizzeria Pino, en la plaza Wilson, céntrica. Toulouse está solo a 4 horas en coche de Barcelona, 387 kms. ¡Ideal para un fin de semana o un puente de Navidad!.