Génova


Image00016

Génova és una ciutat gran, molt gran. Amb un port gran, molt gran. Dels més grans d’Europa. Està col·locada en semicercle davant del seu port, pujant els costers d’uns turons dels primers Apenins i els darrers Alps. És una ciutat vella, una mica bruta i un pèl trista. Però com totes les ciutats italianes està absolutament plena de monuments que la fan una parada indiscutible en una ruta per Itàlia. I, a banda i banda, la riviera ligur proposa platges, pobles mariners i mar absolutament encantadors, molt mediterranis. No us podeu perdre la catedral, i la petita església del Gesú, a costat seu. El palau ducal i la piazza Ferrari. Més enllà la via Garibaldi amb els seus increibles palaus. Li diuen la Milla d’Or d’Europa!. Encara més avall l’església de l’Annunciata, barroca, amb obres d’artistes de primera linia. I baixant cap al port un munt de petits carrers i carrerons fabulosos. Génova te un aquari esplèndit, al port mateix. I una xarxa de metro petita però suficient, amb un bitllet per 4 persones i un dia per 9 euros. Quan hi anem, en família dormim al Novotel, antic però bé, una mica lluny del centre però ideal per a famílies. Bus a la porta. Metro a 10 minuts. Arribareu fàcil a Gènova, seguint l’autopista que passa per Narbonne, Montpellier, Nimés, Aix-en-Provence i Niza. Després podreu continuar camí cap a Florència, cal veure inexcusablement Pisa i Lucca. Totes aquestes ciutats són descrites en entrades del nostre bloc. És una ruta iniciàtica, que haureu de fer abans de deixar aquesta vida. I compte amb el síndrome d’Stendhal!.

 

Image00011

Desde aquí queremos invitaros a dar una vuelta por Génova, uno de estos veranos, o una Semana Santa, o una Navidad. Será una primera vuelta de reconocimiento, una ruta básica. Evidentemente os dejaréis muchas cosas en el tintero, pero no debeis perderos el puerto, el duomo, la via Garibaldi con sus palacios uno al lado del otro y las iglesias. Porque Génova, una ciudad industrial y muy grande, tiene tantos monumentos, tanto de arte, que es mejor hacerlo poco a poco. Si vais a Italia seguramente entrareis por Génova, siguiendo la autopista que pasa por Narbonne, Montpellier, Nimes, Aix-en-Provence y Niza. Pues deben parar allí porque vale la pena verla. Pueden dormir en Génova, y con familia, sin dudarlo, el Novotel. Después podreis continuar camino de Florencia, para ver inexcusablemente Pisa y Lucca. ¡Buena estancia en Génova y en Italia, y atención al síndrome de Stendhal!.

Image00012

Anuncis

Itàlia


Des d’aquí volem convidar-vos a fer una volta per Itàlia un d’aquests estius, o una Setmana Santa, o un Nadal. Una primera volta de reconeixement, amb una ruta bàsica. Evidentment us deixareu moltes coses, però ja se sap, en 8 o 10 dies no podeu fer tota Itàlia. Perquè aquest país te tants monuments, tant d’¡art, que és millor fer-lo per regions, en petits trossets. Però, és clar, si no hi heu anat mai, o si teniu infants adolescents, que comencen a descobrir la cultura, us demanaran un “complert”. Itàlia és molt asequible, per les distàncies i per les condicions de vida, tan semblants a les nostres. Si nosaltres tornèssim a fer tota Itàlia segurament entraríem per Gènova, seguint l’autopista que passa per Narbonne, Montpellier, Nimés, Aix-en-Provence i Niza. Podeu dormir a Gènova la primera nit. No és una ciutat bonica però hi ha bons hotels. En família, sense dubtar-ho, el Novotel. Després camí de Florència, cal veure inexcusablement Pisa i Lucca. A Pisa ens agrada el Camping Torre Pendente. Pura nostàlgia. També hi ha bons hotels. I la torre, naturalment. Però no només la torre inclinada val la pena. El baptisteri i la catedral, el casc antic… tot és bonic. Lucca és una cucada. Un bombonet. Esglèsies precioses, carrers encantadors. Florència mereix una bona visita. No explicarem aquí tot Florència, impossible. Us caldran un parell de dies, o més, si feu un tomb per la Toscana. De la Toscana propera a Florència us recomanem, no pot ser d’altra manera, Sant Gimigniano, poblet medieval absolutament turístic i bonic, i Siena, una de les ciutats més belles de la regió i del país. Però si hi ha temps feu també Certaldo, Volterra, Arezzo, Pienza, Montepulciano o Cortona. Actrius secundàries però mereixedores d’un Òscar. Novotels a Florència. AC Hotels a moltes ciutats toscanes. Bons càmpings arreu. Podeu fer aquestes bellesses, o algunes d’elles, mentre us dirigiu a la Umbria. Una regió molt injustament desconeguda. Podeu visitar-la anat cap a Roma, o tornant de Roma. Així podreu vistar totes les seves viles. Com ara Perugia, la capital, o Assís, pàtria de sant Francesc, o Todi, o Montefalco o Gubbio. Impressionants. Ara ja sereu a mig camí de Roma. Pareu-vos a Orvieto, amb una sobèrbia catedral, Viterbo o Montefiascone. Roma és Roma. La seu del món. No podeu fer totes les Romes. Ens encanta la barroca, i el Vaticà. Ens agòbia una mica la romana. Nosaltres no  baixaríem més avall, a no ser que tingueu molts dies de vacances. Nàpols és bonic, tot i que molt i molt caòtic, la costa Amalfitana, divina. Inexplicable. Sicília un univers en ella mateixa. És un destí per fer sol. La Pulla, Campània, Calàbria… molt lluny. Preferim retornar de Roma, cap al nord, travessant els Apenins per la Umbria, o bé podeu-los per l’Aquila, de camí cap a Urbino. En tot cas no heu de deixar de cap manera de veure Ravenna. L’antiga capital bizantina, molt poc explorada turísticament, us deixarà bocabadats amb els seus mosaics. De Ravenna podeu anar a Venecia, tot recte. Però també podeu anar-hi per Bologna, la vila vermella, amb les seves torres al·lucinants. I no oblideu Ferrara. Ens encanta Ferrara, una vila petita vila, una joia. Amb el seu hotel Europa. D’aquí a Venecia. La foto l’hem escollit d’aquesta ciutat, la més bonica del món. Ja està dit!. L’esglèsia paladiana de Sant Giorgio serveix d’exemple: canals, vaporetto, art. Feu-vos-la  vostra amb calma, incloent-hi les seves illes: Murano, Burano, Torcello. De Venecia retornarem a casa. Per Vicenza, Verona, Lago di Garda amb Sirmione, Milano. La ruta clàssica. Hi ha alternatives, però. Podeu fer una ruta molt menys coneguda: Mantua, amb el fastuós palau Gonzaga. Cremona, Piacenza, Pavia i la seva cartoixa. I Milano. O no fer MIlano. De tota manera, quina pena no visitar la seva catedral. Tornaríem després per Torino, al peu dels Alps, per entrar a França via Briançon, veient la Sacra de Sant Michelle, o bé via Chamonix, pel túnel del Montblanc, o per Saint Jean de Modane, per gaudir de la frescor dels Alps. Ens deixem moltes coses, moltes. Escollir és triar. Ja se sap. Totes aquestes ciutats són descrites en entrades del nostre bloc. És una ruta iniciàtica, que haureu de fer abans de deixar aquesta vida. I compte amb el síndrome d’Stendhal!.

Desde aquí queremos invitaros a dar una vuelta por Italia uno de estos veranos, o una Semana Santa, o una Navidad. Será una primera vuelta de reconocimiento, una ruta básica. Evidentemente os dejaréis muchas cosas en el tintero, pero ya se sabe, en 8 ó 10 días no puede conocer toda Italia. Porque este país tiene tantos monumentos, tanto de arte, que es mejor hacerlo por regiones, en pequeños trocitos. Pero, claro, si no habéis ido nunca, o si teneis adolescentes en casa, gente que empieza a descubrir la cultura, suponemos que os pedirán un “completo”. Italia es muy asequible, por las distancias y por las condiciones de vida, tan parecidas a las nuestras. Si nosotros volviéramos a hacer toda Italia seguramente entraríamos por Génova, siguiendo la autopista que pasa por Narbonne, Montpellier, Nimes, Aix-en-Provence y Niza. Pueden dormir en Génova la primera noche. No es una ciudad bonita pero hay buenos hoteles. En familia, sin dudarlo, el Novotel. Después camino de Florencia, hay que ver inexcusablemente Pisa y Lucca. De Pisa nos gusta el Camping Torre Pendente. Pura nostalgia. También hay buenos hoteles. Y la torre, naturalmente. Pero no sólo la torre inclinada vale la pena. El baptisterio y la catedral, el casco antiguo … todo es bonito. Lucca es una cucada. Un bomboncito. Iglesias preciosas, calles encantadoras. Florencia merece una buena visita. No explicaremos aquí todo Florencia, imposible. Necesitarán un par de días, o más, si os dais un paseo por la Toscana. De la Toscana cercana a Florencia les recomendamos, no puede ser de otra manera, San Gimigniano, pueblo medieval absolutamente turístico y bonito, y Siena, una de las ciudades más bellas de la región y del país. Pero si hay tiempo suban también a Certaldo, a Volterra, a Arezzo, a Pienza, a Montepulciano o Cortona. Són actrices secundarias pero merecedoras de un Oscar. Hay Novotel en Florencia. AC Hoteles en muchas ciudades toscanas. Buenos campings en todas partes. Pueden pasar por todas estas bellezas, o algunas de ellas, mientras se dirigen a la Umbria. Una región muy injustamente desconocida. Pueden visitarla yendo a Roma, o volviendo de Roma. Así podrán ver todas sus villas. Como Perugia, la capital, o Asís, patria de san Francisco, o Todi, o Montefalco o Gubbio. Impresionantes. Ahora ya estarán a medio camino de Roma. Parad en Orvieto, con una soberbia catedral, en Viterbo y Montefiascone. Roma es Roma. La sede del mundo. No puede hacer todas las Romas. Nos encanta la barroca, y el Vaticano. Nos agobia un poco la romana. Nosotros no bajaríamos más abajo, a no ser que tengais muchos días de vacaciones. Nápoles es bonito, aunque muy, muy caótico, la costa Amalfitana, divina. Inexplicable. Sicilia un universo en sí misma. Es un destino para hacerlo solo. La Apulia, Campania, Calabria … están muy lejos. Preferimos volver de Roma, hacia el norte, atravesando los Apeninos por la Umbria, o bien por el Aquila, de camino hacia Urbino. En todo caso no deben dejar de ninguna manera de ver Rávena. La antigua capital bizantina, muy poco explorada turísticamente, os dejará boquiabiertos con sus mosaicos. De Rávena pueden ir a Venecia, todo recto. Pero también pueden ir por Bologna, la villa roja, con sus torres alucinantes. Y no olviden Ferrara. Nos encanta Ferrara, una ciudad, una pequeña villa, una joya. Finalmente Venecia. La foto la hemos escogido de esta ciudad, la más bonita del mundo. ¡Ya está dicho!. La iglesia paladiana de San Giorgio sirve de ejemplo: canales, vaporetto, arte. Hay que ir con calma, incluyendo sus islas: Murano, Burano, Torcello. De Venecia volveremos a casa por Vicenza, Verona, Lago di Garda con Sirmione y Milano. La ruta clásica. Hay alternativas. Hay una ruta mucho menos conocida: Mantua, con el fastuoso palacio Gonzaga. Cremona, Piacenza, Pavía y su cartuja. Y Milano. O no Milano. De todos modos, qué pena no visitar su catedral. Volveríamos después por Torino, al pie de los Alpes, para entrar a Francia vía Briançon, viendo la Sacra de San Michelle, o bien vía Chamonix, por el túnel del Montblanc, o por Saint Jean de Modane, para disfrutar de la frescura de los Alpes. Nos dejamos muchas cosas, muchas. Elegir es escoger. Ya se sabe. Todas estas ciudades estan descritas en entradas de nuestro blog. Es una ruta iniciática, que tendrán que hacer alguna vez antes de dejar esta vida. ¡Y atención al síndrome de Stendhal!.

La Toscana


toscana2

La Toscana és un destí de vacances. No d’una petita sortida o d’un viatge llampec a Florència. Perquè Florència és la capital de la Toscana. Però la Toscana és molt més, moltíssim més que Florència. I Florència mereix una visita, una visita àmplia, de tres o quatre dies. I la Toscana mereix una setmana, mínim. Per això la Toscana no la podeu fer amb menys d’unes vacances. Unes vacances d’estiu, quan el blat és madur. Els camps grocs s’ondulen sota el vent suau que cabalga els turons. Els xipresos s’alcen, potents, i els pins escampen flaires de resina i de mediterrà arreu. Les cigarres canten a cor que vols i la calor atonta els sentits. Les línies es difuminen sota el sol inclement. S’anyoren les parres i la frescor de les ombres dels carrers de les viles quan ets en mig del camí polsos. O bé per les vacances de Pasqüa quan la primavera és jove i les espigues, tendres, s’alcen tenyint els conreus d’un fals verd de gespa. L’aire es afilat al matí, com un ganivet. I la boira, (a la foto), domina el territori després de la pluja. Al migdia la llum ho esbatana tot, obrint les portes i les finestres, definint amb nitidessa les arestes dels palaus i les cases de pagés. O per Nadal. Per Nadal fa fred a la Toscana. Els pobles fan olor de llenya i de xemenia. Sovint la neu corona els cims dels Apenins i fins els carrers de Siena. El fum s’escapa de les teuleres i puja, dret, cap un cel blau, blau infinit. Arribar a la Toscana és fàcil. Tot és autopista. Són menys, poc menys de un miler de kilòmetres. Car arribar-hi per Lucca, la ciutat joiell, tancada per les muralles, plena de perles. I seguir a Pisa, a tocar, amb la seva torre inclinada, mil vegades vista, i el duomo, i el baptisteri, però també dels palaus. I, naturalment, Florència. Tot l’art del món resumit en un quants carrers, unes quantes esglèsies i unes quantes mansions. Però també heu de veure Siena, senyora del seu espai, de les places i carrerons, i les viles dalt de turons: Sant Giminiano, Volterra, Pienza, Montepulciano, Arezzo, Cortona, Gubbio, Fiesole. I els monestirs toscans com Monte Oliveto o Sant Antimo. I sobretot la terra, les viles, les grans cases de camp, els arbres. I els petits detalls: les portes, les finestres, les flors. Per dormir teniu moltíssimes cases rurals. També hotelets molt típics als petits pobles i ciutats mitjanes. L’amiga Nyapi ens ha deixat un comentari a aquesta entrada recomanant una casa rural molt bonica. I hotels de les grans cadenes internacionals, com els novotel, a Florència. A nosaltres ens agrada molt dormir en càmpings. Com el petit i senzill càmping Torre Pendente de Pisa. O el gran càmping Girasole Club de Florencia, una bèstia.

La Toscana es un destino de vacaciones. No de una pequeña salida o de un viaje relámpago a Florencia. Porque Florencia es la capital de la Toscana. Pero la Toscana es mucho más, muchísimo más que Florencia. Y Florencia merece una visita, una visita amplia, de tres o cuatro días. Y la Toscana merece una semana, mínimo. Por eso la Toscana no la pueden hacer con menos de unas vacaciones. Unas vacaciones de verano, cuando el trigo está maduro. Los campos amarillos ondulan bajo el viento suave que cabalga las colinas. Los cipreses se alzan, potentes, y los pinos esparcen aromas de resina y de mediterráneo por todas partes. Las cigarras cantan a sus anchas y el calor atonta los sentidos. Las líneas se difuminan bajo el sol inclemente. Se añoran las parras y la frescura de las sombras de las calles de los pueblos cuando estás a medio camino de la nada. O bien podeis ir para las vacaciones de Pascua cuando la primavera es joven y las espigas, tiernas, se alzan tiñendo los cultivos de un falso verde de césped. El aire es afilado por la mañana, como un cuchillo. Y la niebla, (en la foto), domina el territorio después de la lluvia. Al mediodía la luz lo invade todo, abriendo las puertas y las ventanas, definiendo con nitidez las aristas de los palacios y las casas. O id para la Navidad. En Navidad hace frío en la Toscana. Los pueblos huelen a leña y chimenea. A menudo la nieve corona las cimas de los Apeninos y hasta las calles de Siena. El humo se escapa de las tejas y sube, derecho, hacia un cielo azul, azul infinito. Llegar a la Toscana es fácil. Todo es autopista. Son menos, poco menos de un millar de kilómetros. Hay que llegar por Lucca, la ciudad joya, cerrada por las murallas, llena de perlas. Y seguir hacia Pisa, junto con su torre inclinada, mil veces vista, el duomo y el baptisterio, pero también de los palacios. Y, naturalmente, Florencia. Todo el arte del mundo resumido en unas calles, unas cuantas iglesias y algunas mansiones. Pero también tienen que ver Siena, señora de su espacio, de las plazas y callejuelas, y las villas alto de las colinas: San Giminiano, Volterra, Pienza, Montepulciano, Arezzo, Cortona, Gubbio, Fiesole. Y los monasterios toscanos como Monte Oliveto o San Antimo. Y sobre todo la tierra, las aldeas, las grandes casas de campo, los árboles. Y los pequeños detalles: las puertas, las ventanas, las flores. Para dormir tiene muchísimas casas rurales. También hotelitos muy típicos en los pequeños pueblos y ciudades medianas. Y hoteles de las grandes cadenas internacionales, como los novotel, en Florencia. A nosotros nos gusta mucho dormir en campings. Como el pequeño y sencillo camping de Pisa. O el gran camping de Florencia.

Gubbio


Oblidada als confins entre la Toscana i la Umbria, aquesta bonica ciutat medieval dorm un son de segles. Els seus carrers i places encara estan força lliures de les petjades dels turistes. Per això és un goig indescriptible pujar fins la piazza del popolo per veure el palau dels consols i abastar, des de la seva alçaria, quasi tota la regió. Fixeu-vos en el detall que totes les cases i palaus tenen dues portes, una de gran i una de petita. Aquesta darrera només es fa servir per treure els fèretres, Així el mort, perdut i desorientat, no torna a casa, sinó que troba el camí del cel. I és que Gubbio es terra de màgia, telúrica, profunda. És el lloc on demostrà que un meteorit gegant picà amb la terra i extingí els dinosaures. Perquè serà?  http://www.comune.gubbio.pg.it/

Olvidada en los confines entre la Toscana y la Umbria, esta bella ciudad medieval duerme un sueño de siglos. Sus calles y plazas todavía están libres de las huellas de los turistas. Por esto es un gozo indescriptible subir hasta la piazza del Popolo y ver el palacio de los cónsules y abarcar, desde esa atalaya,  casi toda la región. Fijaos en el detalle de que todas las casas y palacios tienen dos puertas, una de grande y una más pequeña. Esta última sólo se usa para sacar los féretros, Así el muerto, perdido y desorientado, no vuelve a casa, sino que encuentra el camino del cielo. Y es que Gubbio és tierra de magia, telúrica, profunda. Es el lugar dónde demostró que un meteorito gigante golpeó la tierra y extinguió a los dinosaures. ¿Porque será?  http://www.comune.gubbio.pg.it/