La Llacuna, fira d’alçada


llacuna_vins

Al bonic i desconegut poble de La Llacuna s’hi celebra aquest cap de setmana una fira d’Embotits i Vins d’Altura. Es tracta d’una oferta d’activitats pensada per a tots els públics i centrada en les degustacions de vi i embotits. La plaça Major acollirà tota mena d’activitats relacionades amb els vins i la vinya i la mostra d’embotits, vins i caves. També un concurs d’aixafar raïms, intercanvi de plaques de cava, una exhibició d’un bufador de vidre i un taller de treballar amb fang. Per als més petits, la diversió està assegurada amb les passejades amb carro, caricatures i pintades, una activitat de maquillatge infantil. Els tiquets per a la degustació de vins, formatges, embotits i postres es podran obtenir a l’estand de l’Ajuntament. La Llacuna és un municipi situat a cavall de diverses comarques, al centre de Catalunya, però que no pertany veritablement a cap d’elles. És una mica terra de ningú, no ve de passada cap enlloc, ni és probable que el conegueu. A La Llacuna s’hi ha d’anar amb voluntat d’anar-hi. De fet es troba situat a la comarca de l’Anoia, però tradicionalment la gent hi arriba, i els llacunencs es senten, de l’Alt Penedès. També te alguna cosa de la comarca sudenca i tarragonina de l’Alt Camp i, si m’apureu fins de la  vinícola Conca de Barberà.  I és que el poble de La Llacuna està allà, en mig del no res, envoltat d’una natura dura i austera, seca, envoltada de boscos olorosos de pins.  El casc antic del poble inclou alguns carrers graciosos, d’aire medieval, amb cases de portals adovellats, interessants. Les afores brinden espai per una passejada, amb unes quantes fonts. Aneu fins la font Cuitora, fàcil. Nosaltres anem a La Llacuna per l’autopista AP7/AP2 fins Vilafranca del Penedés, i d’allà, cap a La Llacuna, ben senyalitzat. Uns 60 kms, carreteres estretes i amb corbes. Si heu pensat dinar a La Llacuna, o passar-hi uns dies de descans, heu escollit bé. Hi ha hotels rurals d’ensomni, com ara el Arcs, bellíssim, Cal Americano, amb bon restaurant, que us recomanem per dinar, o cases rurals com ara Cal Tunet, amb Spa i tot!. També altres cases rurals bellíssimes com ara cal GrapissóCal Meixa, Cal Conillet o bé  Cal Morcaire. Finalment trobareu un bonic càmping. De restaurants, a més del ja citat de Cal Americano, tampoc no n’hi falten pas. Ca la Maria, a la carretera, ofereix cuina cuidada, catalana, tradicional, com també la tradicional fonda Mateu a la carretera d’Igualada, 15, tel: 93 897 60 28. A prop hi ha el bar Tiquets, a la carretera d’Igualada, 10, tel 93 897 61 29. També podeu menjar força bé als bars del centre del poble, com ara, els de la plaça i el carrer major, on hi ha Cal Joan, bons embotits i formatges o carns a la brasa, telf. 93 897 60 08. o el el “La Pansa” carrer Major, 6, tel 93 897 62 42. Finalment la Bona Teca està a a l’agregat de Rofes, als afores, un bar de tapes, amb bon rotllo, segons diuen. Us desitgem bona fira de Sant Andreu a La Llacuna, i bon fred!.

Con la llegada del otoño llega tambien una de las fiestas más populares del pueblo de La Llacuna: la Feria de de los vinos de altura. La Llacuna es un municipio situado a caballo de varias comarcas, en el centro de Cataluña, pero que no pertenece verdaderamente a ninguna de ellas. Es un poco tierra de nadie, no viene de paso a ninguna parte, ni es probable que lo conozcáis. Hay que ir allí con voluntad de ir. De hecho se encuentra situado en la comarca de la Anoia, pero tradicionalmente la gente llega, y los llacunenses se sienten, del Alt Penedès. También tienen algo de la comarca tarraconense del Alt Camp y, si me apuráis hasta de la vinícola Conca de Barberà. Y es que el pueblo de La Laguna está allí, en medio de la nada, rodeado de una naturaleza dura y austera, seca, de bosques olorosos de pinos. El programa de la feria incluye una serie de actos muy interesantes para justificar una salida familiar. El pueblo cuenta con calles bonitas, llenas de portales adintelados, interesantes. Las afueras brindan espacios para un paseo, con sus variadas fuentes. Vayan, por exemplo, hasta la fuente Cuitora, fácil. Nosotros vamos a La Llacuna por la autopista AP7/AP2 hasta Vilafranca del Penedés, y de allí, al pueblo, bien señalizado. Unos 60 kms, carreteras estrechas y con curvas. Si habeis pensado quedaros a comer, o pasar unos días de descanso, tal vez el puente de diciembre, habeis elegido bien. Hay hoteles rurales de ensueño, como el Arcs, bellísimo, o Cal Americano, con buen restaurante, que os recomendamos. También casas rurales bellísimas como Grapissó, Conillet, o Cal Morcaire. Finalmente encontrará un camping. De restaurantes, además de Cal Americano, tampoco le faltan al pueblo: Ca la María, en la carretera, Telf.. 93897 68 76. O bien los bares y restaurantes del centro, muy diferentes todos ellos. En la plaza mayor, Cal Joan, propone embutidos, quesos, carnes a la brasa, Telf.. 93897 60 08.

La Llacuna, fira d’alçada


llacuna_vins

Al bonic i desconegut poble de La Llacuna s’hi celebra una Mostra gastronòmica d’Embotits i Vins d’Alçada i d’Altura. Es tracta d’una oferta d’activitats pensada per a tots els públics i centrada en les degustacions. La mostra tindrà lloc aquest cap de setmana del 14 i 15 d’octubre de 2017. Es tracta d’una oferta d’activitats pensada per a tots els públics i centrada en les degustacions de vi i embotits. Com cada any, diumenge,  la plaça Major acollirà tota mena d’activitats relacionades amb els vins i la vinya i la mostra d’embotits, vins i caves d’altura, mentre que dissabte tindrà lloc la festa gastronòmica amb la conferencia, el berenar i el lliurament del raïm d’altura 2017. El dissabte, a les vuit del vespre, hi ha un berenar-sopar amenitzat amb música en directe. L’endemà, diumenge 15 d’octubre, tindrà lloc la mostra d’embotits, vins i caves d’altura, a la plaça Major. Hi haurà tota mena d’activitats relacionades amb els vins i la vinya com ara el concurs d’aixafar raïms, l’intercanvi de plaques de cava, una exhibició d’un bufador de vidre i un taller de treballar amb fang. A més, la mostra rebrà una visita molt especial, la de la Grossa de Cap d’Any, que portarà la sort a tots els presents. Per als més petits, la diversió està assegurada amb les passejades amb carro, caricatures i pintades, una activitat de maquillatge infantil. Els tiquets per a la degustació de vins, formatges, embotits i postres es podran obtenir a l’estand de l’Ajuntament. La Llacuna és un municipi situat a cavall de diverses comarques, al centre de Catalunya, però que no pertany veritablement a cap d’elles. És una mica terra de ningú, no ve de passada cap enlloc, ni és probable que el conegueu. A La Llacuna s’hi ha d’anar amb voluntat d’anar-hi. De fet es troba situat a la comarca de l’Anoia, però tradicionalment la gent hi arriba, i els llacunencs es senten, de l’Alt Penedès. També te alguna cosa de la comarca sudenca i tarragonina de l’Alt Camp i, si m’apureu fins de la  vinícola Conca de Barberà.  I és que el poble de La Llacuna està allà, en mig del no res, envoltat d’una natura dura i austera, seca, envoltada de boscos olorosos de pins.  El casc antic del poble inclou alguns carrers graciosos, d’aire medieval, amb cases de portals adovellats, interessants. Les afores brinden espai per una passejada, amb unes quantes fonts. Aneu fins la font Cuitora, fàcil. Nosaltres anem a La Llacuna per l’autopista AP7/AP2 fins Vilafranca del Penedés, i d’allà, cap a La Llacuna, ben senyalitzat. Uns 60 kms, carreteres estretes i amb corbes. Si heu pensat dinar a La Llacuna, o passar-hi uns dies de descans, heu escollit bé. Hi ha hotels rurals d’ensomni, com ara el Arcs, bellíssim, Cal Americano, amb bon restaurant, que us recomanem per dinar, o cases rurals com ara Cal Tunet, amb Spa i tot!. També altres cases rurals bellíssimes com ara cal GrapissóCal Meixa, Cal Conillet o bé  Cal Morcaire. Finalment trobareu un bonic càmping. De restaurants, a més del ja citat de Cal Americano, tampoc no n’hi falten pas. Ca la Maria, a la carretera, ofereix cuina cuidada, catalana, tradicional, com també la tradicional fonda Mateu a la carretera d’Igualada, 15, tel: 93 897 60 28. A prop hi ha el bar Tiquets, a la carretera d’Igualada, 10, tel 93 897 61 29. També podeu menjar força bé als bars del centre del poble, com ara, els de la plaça i el carrer major, on hi ha Cal Joan, bons embotits i formatges o carns a la brasa, telf. 93 897 60 08. o el el “La Pansa” carrer Major, 6, tel 93 897 62 42. Finalment la Bona Teca està a a l’agregat de Rofes, als afores, un bar de tapes, amb bon rotllo, segons diuen. Us desitgem bona fira de Sant Andreu a La Llacuna, i bon fred!.

Con la llegada del otoño llega tambien una de las fiestas más populares del pueblo de La Llacuna: la Feria de de los vinos de altura. La Llacuna es un municipio situado a caballo de varias comarcas, en el centro de Cataluña, pero que no pertenece verdaderamente a ninguna de ellas. Es un poco tierra de nadie, no viene de paso a ninguna parte, ni es probable que lo conozcáis. Hay que ir allí con voluntad de ir. De hecho se encuentra situado en la comarca de la Anoia, pero tradicionalmente la gente llega, y los llacunenses se sienten, del Alt Penedès. También tienen algo de la comarca tarraconense del Alt Camp y, si me apuráis hasta de la vinícola Conca de Barberà. Y es que el pueblo de La Laguna está allí, en medio de la nada, rodeado de una naturaleza dura y austera, seca, de bosques olorosos de pinos. El programa de la feria incluye una serie de actos muy interesantes para justificar una salida familiar. El pueblo cuenta con calles bonitas, llenas de portales adintelados, interesantes. Las afueras brindan espacios para un paseo, con sus variadas fuentes. Vayan, por exemplo, hasta la fuente Cuitora, fácil. Nosotros vamos a La Llacuna por la autopista AP7/AP2 hasta Vilafranca del Penedés, y de allí, al pueblo, bien señalizado. Unos 60 kms, carreteras estrechas y con curvas. Si habeis pensado quedaros a comer, o pasar unos días de descanso, tal vez el puente de diciembre, habeis elegido bien. Hay hoteles rurales de ensueño, como el Arcs, bellísimo, o Cal Americano, con buen restaurante, que os recomendamos. También casas rurales bellísimas como Grapissó, Conillet, o Cal Morcaire. Finalmente encontrará un camping. De restaurantes, además de Cal Americano, tampoco le faltan al pueblo: Ca la María, en la carretera, Telf.. 93897 68 76. O bien los bares y restaurantes del centro, muy diferentes todos ellos. En la plaza mayor, Cal Joan, propone embutidos, quesos, carnes a la brasa, Telf.. 93897 60 08.

La Llacuna, embotits i vins d’alçada


llacuna_vins

Al bonic i desconegut poble de La Llacuna s’hi celebra una Mostra gastronòmica d’Embotits i Vins d’Alçada i d’Altura. Es tracta d’una oferta d’activitats pensada per a tots els públics i centrada en les degustacions. La mostra tindrà lloc aquest cap de setmana del 15 i 16 d’octubre. Es tracta d’una oferta d’activitats pensada per a tots els públics i centrada en les degustacions de vi i embotits. Com cada any, diumenge,  la plaça Major acollirà tota mena d’activitats relacionades amb els vins i la vinya i la mostra d’embotits, vins i caves d’altura, mentre que dissabte tindrà lloc la festa gastronòmica amb la conferencia, el berenar i el lliurament del raïm d’altura 2016. El dissabte, a les vuit del vespre, hi ha un berenar-sopar amenitzat amb música en directe. L’endemà, diumenge 18 d’octubre, tindrà lloc la mostra d’embotits, vins i caves d’altura, a la plaça Major. Hi haurà tota mena d’activitats relacionades amb els vins i la vinya com ara el concurs d’aixafar raïms, l’intercanvi de plaques de cava, una exhibició d’un bufador de vidre i un taller de treballar amb fang. A més, la mostra rebrà una visita molt especial, la de la Grossa de Cap d’Any, que portarà la sort a tots els presents. Per als més petits, la diversió està assegurada amb les passejades amb carro, caricatures i pintades, una activitat de maquillatge infantil. Els tiquets per a la degustació de vins, formatges, embotits i postres es podran obtenir a l’estand de l’Ajuntament. La Llacuna és un municipi situat a cavall de diverses comarques, al centre de Catalunya, però que no pertany veritablement a cap d’elles. És una mica terra de ningú, no ve de passada cap enlloc, ni és probable que el conegueu. A La Llacuna s’hi ha d’anar amb voluntat d’anar-hi. De fet es troba situat a la comarca de l’Anoia, però tradicionalment la gent hi arriba, i els llacunencs es senten, de l’Alt Penedès. També te alguna cosa de la comarca sudenca i tarragonina de l’Alt Camp i, si m’apureu fins de la  vinícola Conca de Barberà.  I és que el poble de La Llacuna està allà, en mig del no res, envoltat d’una natura dura i austera, seca, envoltada de boscos olorosos de pins.  El casc antic del poble inclou alguns carrers graciosos, d’aire medieval, amb cases de portals adovellats, interessants. Les afores brinden espai per una passejada, amb unes quantes fonts. Aneu fins la font Cuitora, fàcil. Nosaltres anem a La Llacuna per l’autopista AP7/AP2 fins Vilafranca del Penedés, i d’allà, cap a La Llacuna, ben senyalitzat. Uns 60 kms, carreteres estretes i amb corbes. Si heu pensat dinar a La Llacuna, o passar-hi uns dies de descans, heu escollit bé. Hi ha hotels rurals d’ensomni, com ara el Arcs, bellíssim, Cal Americano, amb bon restaurant, que us recomanem per dinar, o cases rurals com ara Cal Tunet, amb Spa i tot!. També altres cases rurals bellíssimes com ara cal GrapissóCal Meixa, Cal Conillet o bé  Cal Morcaire. Finalment trobareu un bonic càmping. De restaurants, a més del ja citat de Cal Americano, tampoc no n’hi falten pas. Ca la Maria, a la carretera, ofereix cuina cuidada, catalana, tradicional, com també la tradicional fonda Mateu a la carretera d’Igualada, 15, tel: 93 897 60 28. A prop hi ha el bar Tiquets, a la carretera d’Igualada, 10, tel 93 897 61 29. També podeu menjar força bé als bars del centre del poble, com ara, els de la plaça i el carrer major, on hi ha Cal Joan, bons embotits i formatges o carns a la brasa, telf. 93 897 60 08. o el el “La Pansa” carrer Major, 6, tel 93 897 62 42. Finalment la Bona Teca està a a l’agregat de Rofes, als afores, un bar de tapes, amb bon rotllo, segons diuen. Us desitgem bona fira de Sant Andreu a La Llacuna, i bon fred!.

Con la llegada del otoño llega tambien una de las fiestas más populares del pueblo de La Llacuna: la Feria de de los vinos de altura. La Llacuna es un municipio situado a caballo de varias comarcas, en el centro de Cataluña, pero que no pertenece verdaderamente a ninguna de ellas. Es un poco tierra de nadie, no viene de paso a ninguna parte, ni es probable que lo conozcáis. Hay que ir allí con voluntad de ir. De hecho se encuentra situado en la comarca de la Anoia, pero tradicionalmente la gente llega, y los llacunenses se sienten, del Alt Penedès. También tienen algo de la comarca tarraconense del Alt Camp y, si me apuráis hasta de la vinícola Conca de Barberà. Y es que el pueblo de La Laguna está allí, en medio de la nada, rodeado de una naturaleza dura y austera, seca, de bosques olorosos de pinos. El programa de la feria incluye una serie de actos muy interesantes para justificar una salida familiar. El pueblo cuenta con calles bonitas, llenas de portales adintelados, interesantes. Las afueras brindan espacios para un paseo, con sus variadas fuentes. Vayan, por exemplo, hasta la fuente Cuitora, fácil. Nosotros vamos a La Llacuna por la autopista AP7/AP2 hasta Vilafranca del Penedés, y de allí, al pueblo, bien señalizado. Unos 60 kms, carreteras estrechas y con curvas. Si habeis pensado quedaros a comer, o pasar unos días de descanso, tal vez el puente de diciembre, habeis elegido bien. Hay hoteles rurales de ensueño, como el Arcs, bellísimo, o Cal Americano, con buen restaurante, que os recomendamos. También casas rurales bellísimas como Grapissó, Conillet, o Cal Morcaire. Finalmente encontrará un camping. De restaurantes, además de Cal Americano, tampoco le faltan al pueblo: Ca la María, en la carretera, Telf.. 93897 68 76. O bien los bares y restaurantes del centro, muy diferentes todos ellos. En la plaza mayor, Cal Joan, propone embutidos, quesos, carnes a la brasa, Telf.. 93897 60 08.

La Llacuna: vins d’alçada


llacuna_vins

Al bonic i desconegut poble de La Llacuna s’hi celebra una Mostra gastronòmica d’Embotits i Vins d’Alçada i d’Altura. Es tracta d’una oferta d’activitats pensada per a tots els públics i centrada en les degustacions. La mostra tindrà lloc aquest cap de setmana del 17 i 18 d’octubre. El dissabte 17 d’octubre, a les vuit del vespre, hi hsa un berenar-sopar amenitzat amb música en directe. El preu serà de 8€. Els tiquets es poden comprar o reservar a l’oficina de turisme o a l’Ajuntament. L’endemà, diumenge 18 d’octubre, tindrà lloc la Mostra d’embotits, vins i caves d’altura, a la plaça Major. Hi haurà tota mena d’activitats relacionades amb els vins i la vinya com ara el concurs d’aixafar raïms, l’intercanvi de plaques de cava, una exhibició d’un bufador de vidre i un taller de treballar amb fang. A més, la mostra rebrà una visita molt especial, la de la Grossa de Cap d’Any, que portarà la sort a tots els presents. Per als més petits, la diversió està assegurada amb les passejades amb carro, caricatures i pintades, una activitat de maquillatge infantil. Els tiquets per a la degustació de vins, formatges, embotits i postres es podran obtenir a l’estand de l’Ajuntament. La Llacuna és un municipi situat a cavall de diverses comarques, al centre de Catalunya, però que no pertany veritablement a cap d’elles. És una mica terra de ningú, no ve de passada cap enlloc, ni és probable que el conegueu. A La Llacuna s’hi ha d’anar amb voluntat d’anar-hi. De fet es troba situat a la comarca de l’Anoia, però tradicionalment la gent hi arriba, i els llacunencs es senten, de l’Alt Penedès. També te alguna cosa de la comarca sudenca i tarragonina de l’Alt Camp i, si m’apureu fins de la  vinícola Conca de Barberà.  I és que el poble de La Llacuna està allà, en mig del no res, envoltat d’una natura dura i austera, seca, envoltada de boscos olorosos de pins.  El casc antic del poble inclou alguns carrers graciosos, d’aire medieval, amb cases de portals adovellats, interessants. Les afores brinden espai per una passejada, amb unes quantes fonts. Aneu fins la font Cuitora, fàcil. Nosaltres anem a La Llacuna per l’autopista AP7/AP2 fins Vilafranca del Penedés, i d’allà, cap a La Llacuna, ben senyalitzat. Uns 60 kms, carreteres estretes i amb corbes. Si heu pensat dinar a La Llacuna, o passar-hi uns dies de descans, heu escollit bé. Hi ha hotels rurals d’ensomni, com ara el Arcs, bellíssim, Cal Americano, amb bon restaurant, que us recomanem per dinar, o cases rurals com ara Cal Tunet, amb Spa i tot!. També altres cases rurals bellíssimes com ara cal GrapissóCal Meixa, Cal Conillet o bé  Cal Morcaire. Finalment trobareu un bonic càmping. De restaurants, a més del ja citat de Cal Americano, tampoc no n’hi falten pas. Ca la Maria, a la carretera, ofereix cuina cuidada, catalana, tradicional, com també la tradicional fonda Mateu a la carretera d’Igualada, 15, tel: 93 897 60 28. A prop hi ha el bar Tiquets, a la carretera d’Igualada, 10, tel 93 897 61 29. També podeu menjar força bé als bars del centre del poble, com ara, els de la plaça i el carrer major, on hi ha Cal Joan, bons embotits i formatges o carns a la brasa, telf. 93 897 60 08. o el el “La Pansa” carrer Major, 6, tel 93 897 62 42. Finalment la Bona Teca està a a l’agregat de Rofes, als afores, un bar de tapes, amb bon rotllo, segons diuen. Us desitgem bona fira de Sant Andreu a La Llacuna, i bon fred!.

Con la llegada del otoño llega tambien una de las fiestas más populares del pueblo de La Llacuna: la Feria de de los vinos de altura. La Llacuna es un municipio situado a caballo de varias comarcas, en el centro de Cataluña, pero que no pertenece verdaderamente a ninguna de ellas. Es un poco tierra de nadie, no viene de paso a ninguna parte, ni es probable que lo conozcáis. Hay que ir allí con voluntad de ir. De hecho se encuentra situado en la comarca de la Anoia, pero tradicionalmente la gente llega, y los llacunenses se sienten, del Alt Penedès. También tienen algo de la comarca tarraconense del Alt Camp y, si me apuráis hasta de la vinícola Conca de Barberà. Y es que el pueblo de La Laguna está allí, en medio de la nada, rodeado de una naturaleza dura y austera, seca, de bosques olorosos de pinos. El programa de la feria incluye una serie de actos muy interesantes para justificar una salida familiar. El pueblo cuenta con calles bonitas, llenas de portales adintelados, interesantes. Las afueras brindan espacios para un paseo, con sus variadas fuentes. Vayan, por exemplo, hasta la fuente Cuitora, fácil. Nosotros vamos a La Llacuna por la autopista AP7/AP2 hasta Vilafranca del Penedés, y de allí, al pueblo, bien señalizado. Unos 60 kms, carreteras estrechas y con curvas. Si habeis pensado quedaros a comer, o pasar unos días de descanso, tal vez el puente de diciembre, habeis elegido bien. Hay hoteles rurales de ensueño, como el Arcs, bellísimo, o Cal Americano, con buen restaurante, que os recomendamos. También casas rurales bellísimas como Grapissó, Conillet, o Cal Morcaire. Finalmente encontrará un camping. De restaurantes, además de Cal Americano, tampoco le faltan al pueblo: Ca la María, en la carretera, Telf.. 93897 68 76. O bien los bares y restaurantes del centro, muy diferentes todos ellos. En la plaza mayor, Cal Joan, propone embutidos, quesos, carnes a la brasa, Telf.. 93897 60 08.

L’Hort del Tona


hort del Tona

Al poblet de Figuerola del Camp, a la comarca tarragonina de l’Alt Camp, hi ha una bonica àrea de pícnic amb barbacoes per fer-hi una bona carn a la brasa o uns calçots de la terra. Figuerola del Camp és petit, molt petit, i està isolat, perdut, als peus de la vessant marítima de la serra de Miramar, que separa la Conca de Barberà, capital Montblanc, de l’Alt Camp, capital Valls. La millor manera d’arribar-hi és agafar l’autopista AP-2, la de peatge que va cap a Lleida, i deixar-la a la sortida 10, al Pla de Santa Maria. Agafeu en direcció Valls i a l’arribar al Pla trobareu una rotonda. Està indicat Cabra del Camp i Sarral per la carretera T-2004, que voreja el poble. Preneu aquesta direcció. A la sortida del Pla, veureu, a mà esquerra, la indicació de Figuerola del Camp en un trencall. Agafeu aquesta carretera. Passareu al costat de la magnífica església de Sant Ramon, romànica, preciosa, visiteu-la. Val la pena. Seguiu per la TV-2001 cap a Figuerola. Son pocs kms. En arribar a Figuerola seria prudent demanar als veïns per la zona de pícnic. Amb el cotxe podreu arribar a l’aparcament que queda al darrera l’església i que està proper a l’anomenada Font de la Vila. De fet està ben indicat si us hi fixeu: “Font de la Vila” o demaneu per la zona d’aparcament municipal. D’allà, baixant unes escales, arribareu fàcilment al pícnic. És una àrea molt ben cuidada, només la coneixen els veïns i la gent de la comarca, com nosaltres. Hi ha taules de fusta, les barbacoes, i també una pila d’artefactes per petits i nens, com ara una taula de ping pong, pista de patanca, gronxadors, tobogan, taula de jocs, una font d’aigua potable, (l’anomenada font de la vila, a l’entrada), amb uns arbres i bancs de pedra. Hi ha rètols orientadors, no us podeu perdre. La zona és seca, però com de mitja muntanya, bonica, diferent. El poblet agradable, tot i que no te res, excepte una torre medieval als afores, anant cap a Miramar. Aquest agregat, Miramar, si que mereix una petita explicació. Es tracta d’un grup de cases enfilades dalt la serra de Miramar. Si pot arribar fàcilment en cotxe des de Figuerola per una carretera estreta però asfaltada. La millor manera de fer-ho és sortir de Figuerola pel costat contrari a on heu entrat, anant cap a Montblanc i Valls, camí de N-240. Al cap de 4 kms. trobareu la N-240. Agafeu-la en sentit Montblanc, (obligatori, no es pot girar), i pocs metres més amunt trobareu la pista asfaltada que us porta a Miramar. Admireu les vistes fins el mar. Des de Miramar una pista de terra, en bon estat, puja fins el Tossal Gros, on hi ha un repetidor de TV. Es pot fer a peu, 2 kms. en pujada, on en cotxe. Vistes panoràmiques de mitja Catalunya, del Pirineu al Mar. No us ho perdeu. Al poble veï del Pla de Santa Maria no deixeu de visitar la ja mencionada església romànica de Sant Ramon, magnífica, o de voltar per la ruta de les cabanes de pedra seca. Per dormir al mateix poble hi ha una bonica casa rural anomenada Mas Sans. Al Pla teniu Ca la Lola, telèfon: 977631840, Cal Vidal, telèfon: 605013369, La Placeta, telèfon: 977631124, o la Masia del Pla. A Valls, l’Hotel Class. Bona Barbacoa!.

En el Alt Camp, en Tarragona, está el pequeño pueblo de Figuerola del Camp, con un área de pícnic con barbacoas muy familiar y interesante. Buén aparcamiento cercano, mesas, barbacoas y juegos para los chiquillos. Entorno muy cuidado. Posibilidad de bonitas excursiones a Miramar, la sierra que cierra la vista al norte y al Pla de Santa María donde se puede visitar la iglesia románica de Sant Ramon, magnífica, o ir de turismo por la ruta de las cabañas de piedra seca. Llegaran fácilmente a esta bonita área de pícnic desde Barcelona por la AP-7, la autopista de Lleida, salida 10, El Pla, para seguir luego por la carretera que va a Sarral y Cabra del Camp. A la izquierda desvio para Figuerola. Un centenar escaso de kilómetros, una hora larga sin correr.

Rocagrossa


La primera cala, prop de Barcelona, la trobareu a mig camí entre Sant Pol i Calella de la Costa, al Maresme. Abans tot son platges amb alguna roca. Si teniu mono de Costa Brava, però no voleu anar gaire lluny, Rocagrossa, a la vora de la carretera N-II, passat Sant Pol és el vostre destí. L’aparcament és limitat, a banda i banda de la carretera, però si sou matiners podreu trobar-ne. A la cala, si ho intenteu, mirant l’illot que la parteix en dos meitats, oblidareu que sou a Barcelona. Xiringuito a la mateixa sorra.

La primera cala, cerca de Barcelona, la encontraréis a medio camino entre Sant Pol y Calella de la Costa, en el Maresme. Antes todo son playas con alguna roca. Si tenéis mono de Costa Brava, pero no quereis ir demasiado lejos, Rocagrossa, a orillas de la carretera N-II, pasado Sant Pol es vuestro destino. El aparcamiento es limitado, en ambos lados de la carretera, pero si sois madrugadores podréis encontrar sitio. Ya en la cala, si lo intentáis, mirando el islote que la parte en dos mitades, olvidaréis que estais aún en Barcelona. Chiringuito en la misma arena.