Triumvirat Mediterrani a l’Escala

Atenció famílies!. Aquest proper cap de setmana teniu a la bellíssima localitat de L’Escala la fira grecoromana Triumvirat Mediterrani, no us la perdèssiu!. La fira grecoromana Triumvirat Mediterrani, que es fa a l’Escala els dies 6  i 7 de maig. Durant els dos dies de la fira hi ha programades una quarantena d’activitats lúdiques i de recreació històrica. Es farà una especial incidència a les activitats familiars. Animeu-vos!. Perquè L’Escala està situada en plena Costa Brava, a un pas de les ruïnes d’Empúries, ciutat on van conviure grecs, ibers i romans. La fira Triumvirat vol reviure la vida a l’Empúries antiga, i oferir a les famílies una sèrie de recreacions històriques de qualitat, i de veritat, que ho aconsegueix. Si hi pugeu amb els vostres infants gaudireu d’un mercat d’artesania de i de productes ecològics de l’Empordà, de l’actuació de diferents grups de recreació històrica i d’animació al carrer, de demostració d’oficis i arts de l’edat antiga o bonics tallers, com ara el de mosaics. Podreu aprofitar l’oportunitat per fer una visita guiada al jaciment arqueològic d’Empúries. I els més petits xalaran amb les passejades en poni, o en barca pels més atrevits, o amb el carrusel ecològic. Encara que no hi fessin res de res, la sola visita a la població marinera de l’Escala, les platges i dunes verges d’Empúries o l’Empordà seria una sortida familiar molt recomanable.  Amb el trimvirat encara ho és més. Perquè L’Escala és el mar, el mediterrani blau, amb les seves cales de somni, on podreu remullar-vos els peus amb els vostres infants, si fa bo. L’Escala són les ruïnes fabuloses d’Empúries, una visita obligada per a tothom, perquè, possiblement parlem del jaciment arqueològic més important de Catalunya. Mireu-vos el programa a la web de la maravellosa població de l’Escala, i escolliu. A l’Escala podeu dinar o sopar molt bé, a qualsevol restaurant. Nosaltres us recomanem el “Roser 2″, al passeig marítim Lluís Albert, 1, davant del mar. Si heu de dormir deixeu-vos seduir per la decadència de l’Hotel Empúries, a peu de platja, a tocar de les ruïnes, davant del mar. Veureu caure la nit seguts amb el Mediterrà als peus. O bé aneu a algun dels càmpings, n’hi ha uns quants i tots molt bons, de la carretera de Sant Martí d’Empúries. Pugeu a l’Escala, admireu la Costa Brava i passeu un bon cap de setmana comprant en el mercat grecoromà, gaudint dels magnífics espectacles de carrer, de la fira d’artesans, escoltant la música. Diversió per la canalla, però també un bon exercici educatiu. Tots i totes a l’Escala, que hi fan el Triumvirat!.

Este segundo fin de semana de mayo, la Escala vive una feria excepcional, una recreación histórica muy interesante, donde los íberos, los griegos y los romanos son actores de primer orden. Se trata del llamado triunvirato mediterráneo. Una gran fiesta de la historia. Y l’Escala, es el lugar ideal. Allí se fundó Empúries. La villa se abre al Mediterráneo, hacia Roma y Grecia, y a los vientos que llevaron estas civilizaciones hasta sus playas maravillosas. L’Escala ofrece las dunas y las calas de Empúries, junto a los restos griegos, como escenario. No hay nada mejor. En L’Escala pueden comer y cena muy bien, en cualquier restaurante, pero nosotros os recomendamos el Roser. El Roser de toda la vida, ahora dividido entre el “Roser 2”, en el paseo marítimo Lluís Albert, 1, frente al mar, o el hostal “El Roser” en la calle de la iglesia 7, en el corazón del casco antiguo. Si tienen que quedarse a dormir déjese seducir por la decadencia del Hotel Empúries. Veréis caer la noche sentados con el Mediterráneo a los pies, cerca de las ruinas. O bien vayan a alguno de los campings, hay varios y todos muy buenos, de la carretera de Sant Martí d’Empúries. Subir a la Escala es admirar la Costa Brava y pasar un buen fin de semana viendo desfilar los legionarios, comprando en el mercado, disfrutando de los magníficos espectáculos de calle, de la feria de artesanos, escuchando la música. Diversión para los niños, pero también un buen ejercicio educativo.

El Triumvirat Mediterrani a l’Escala

Atenció famílies!. Aquest proper cap de setmana teniu a la bellíssima localitat de L’Escala la fira grecoromana Triumvirat Mediterrani, no us la perdèssiu!. La fira grecoromana Triumvirat Mediterrani, que es fa a l’Escala els dies 7  i 8 de maig. Durant els dos dies de la fira hi ha programades una quarantena d’activitats lúdiques i de recreació històrica. Es farà una especial incidència a les activitats familiars, tenint en compte que aquest és l’Any del Turisme Familiar. El primer dia del Triumvirat Mediterrani està especialment centrat al Museu d’Arqueologia de Catalunya-Empúries. Així, hi ha previstes diverses visites guiades teatralitzades, tallers per convertir-se per uns moments en cuiners romans i titelles romanes. Dissabte 10, a la tarda també s’obrirà el mercat d’artesania i productes naturals als carrers del nucli antic, i el grup Excalibur representarà la primera de les lluites de gladiadors previstes a la Platja. El diumenge és el dia en que es concentren la major part d’activitats a la zona del nucli antic de l’Escala. Així, a la Riba de Mar, coincidint amb l’Any del Turisme Familiar, hi haurà des de passejades en poni i la reconstrucció d’oficis romans, a tallers de ceràmica i nusos, passant per la possibilitat de vestir-se i entrenar-se com a legionari romà, amb l’activitat Roma Víctrix. A la Platja hi haurà el campament romà muntat un com més per la Legió V Macedònica I Cohort II Centúria de Blanes, demostracions de tècniques militars romanes i lluita de gladiadors. El diumenge també hi haurà la possibilitat de fer una passejada en barca passant per la Platja, Empúries, el Moll Grec, Sant Martí d’Empúries i acabant al port de l’Escala. Animeu-vos!. Perquè L’Escala està situada en plena Costa Brava, a un pas de les ruïnes d’Empúries, ciutat on van conviure grecs, ibers i romans. La fira Triumvirat vol reviure la vida a l’Empúries antiga, i oferir a les famílies una sèrie de recreacions històriques de qualitat, i de veritat, que ho aconsegueix. Si hi pugeu amb els vostres infants gaudireu d’un mercat d’artesania de i de productes ecològics de l’Empordà, de l’actuació de diferents grups de recreació històrica i d’animació al carrer, de demostració d’oficis i arts de l’edat antiga o bonics tallers, com ara el de mosaics. Podreu aprofitar l’oportunitat per fer una visita guiada al jaciment arqueològic d’Empúries. I els més petits xalaran amb les passejades en poni, o en barca pels més atrevits, o amb el carrusel ecològic. Encara que no hi fessin res de res, la sola visita a la població marinera de l’Escala, les platges i dunes verges d’Empúries o l’Empordà seria una sortida familiar molt recomanable.  Amb el trimvirat encara ho és més. Perquè L’Escala és el mar, el mediterrani blau, amb les seves cales de somni, on podreu remullar-vos els peus amb els vostres infants, si fa bo. L’Escala són les ruïnes fabuloses d’Empúries, una visita obligada per a tothom, perquè, possiblement parlem del jaciment arqueològic més important de Catalunya. Mireu-vos el programa a la web de la maravellosa població de l’Escala, i escolliu. A l’Escala podeu dinar o sopar molt bé, a qualsevol restaurant. Nosaltres us recomanem el “Roser 2″, al passeig marítim Lluís Albert, 1, davant del mar. Si heu de dormir deixeu-vos seduir per la decadència de l’Hotel Empúries, a peu de platja, a tocar de les ruïnes, davant del mar. Veureu caure la nit seguts amb el Mediterrà als peus. O bé aneu a algun dels càmpings, n’hi ha uns quants i tots molt bons, de la carretera de Sant Martí d’Empúries. Pugeu a l’Escala, admireu la Costa Brava i passeu un bon cap de setmana comprant en el mercat grecoromà, gaudint dels magnífics espectacles de carrer, de la fira d’artesans, escoltant la música. Diversió per la canalla, però també un bon exercici educatiu. Tots i totes a l’Escala, que hi fan el Triumvirat!.

Este segundo domingo de mayo, la Escala vive una feria excepcional, una recreación histórica muy interesante, donde los íberos, los griegos y los romanos son actores de primer orden. Se trata del llamado triunvirato mediterráneo. Una gran fiesta de la historia. Y l’Escala, es el lugar ideal. Allí se fundó Empúries. La villa se abre al Mediterráneo, hacia Roma y Grecia, y a los vientos que llevaron estas civilizaciones hasta sus playas maravillosas. L’Escala ofrece las dunas y las calas de Empúries, junto a los restos griegos, como escenario. No hay nada mejor. En L’Escala pueden comer y cena muy bien, en cualquier restaurante, pero nosotros os recomendamos el Roser. El Roser de toda la vida, ahora dividido entre el “Roser 2”, en el paseo marítimo Lluís Albert, 1, frente al mar, o el hostal “El Roser” en la calle de la iglesia 7, en el corazón del casco antiguo. Si tienen que quedarse a dormir déjese seducir por la decadencia del Hotel Empúries. Veréis caer la noche sentados con el Mediterráneo a los pies, cerca de las ruinas. O bien vayan a alguno de los campings, hay varios y todos muy buenos, de la carretera de Sant Martí d’Empúries. Subir a la Escala es admirar la Costa Brava y pasar un buen fin de semana viendo desfilar los legionarios, comprando en el mercado, disfrutando de los magníficos espectáculos de calle, de la feria de artesanos, escuchando la música. Diversión para los niños, pero también un buen ejercicio educativo.

Triumvirat Mediterrani a L’Escala i Empúries

Atenció famílies!. Aquest proper cap de setmana teniu a la bellíssima localitat de L’Escala la fira grecoromana Triumvirat Mediterrani, no us la perdèssiu!. La fira grecoromana Triumvirat Mediterrani, que es fa a l’Escala, arriba a la dinovena edició els dies 10 i 11 de maig. Durant els dos dies de la fira hi ha programades una quarantena d’activitats lúdiques i de recreació històrica. Es farà una especial incidència a les activitats familiars, tenint en compte que aquest és l’Any del Turisme Familiar. El primer dia del Triumvirat Mediterrani està especialment centrat al Museu d’Arqueologia de Catalunya-Empúries. Així, hi ha previstes diverses visites guiades teatralitzades, tallers per convertir-se per uns moments en cuiners romans i titelles romanes. Dissabte 10, a la tarda també s’obrirà el mercat d’artesania i productes naturals als carrers del nucli antic, i el grup Excalibur representarà la primera de les lluites de gladiadors previstes a la Platja. El diumenge és el dia en que es concentren la major part d’activitats a la zona del nucli antic de l’Escala. Així, a la Riba de Mar, coincidint amb l’Any del Turisme Familiar, hi haurà des de passejades en poni i la reconstrucció d’oficis romans, a tallers de ceràmica i nusos, passant per la possibilitat de vestir-se i entrenar-se com a legionari romà, amb l’activitat Roma Víctrix. A la Platja hi haurà el campament romà muntat un com més per la Legió V Macedònica I Cohort II Centúria de Blanes, demostracions de tècniques militars romanes i lluita de gladiadors. El diumenge també hi haurà la possibilitat de fer una passejada en barca passant per la Platja, Empúries, el Moll Grec, Sant Martí d’Empúries i acabant al port de l’Escala. Animeu-vos!. Perquè L’Escala està situada en plena Costa Brava, a un pas de les ruïnes d’Empúries, ciutat on van conviure grecs, ibers i romans. La fira Triumvirat vol reviure la vida a l’Empúries antiga, i oferir a les famílies una sèrie de recreacions històriques de qualitat, i de veritat, que ho aconsegueix. Si hi pugeu amb els vostres infants gaudireu d’un mercat d’artesania de i de productes ecològics de l’Empordà, de l’actuació de diferents grups de recreació històrica i d’animació al carrer, de demostració d’oficis i arts de l’edat antiga o bonics tallers, com ara el de mosaics. Podreu aprofitar l’oportunitat per fer una visita guiada al jaciment arqueològic d’Empúries. I els més petits xalaran amb les passejades en poni, o en barca pels més atrevits, o amb el carrusel ecològic. Encara que no hi fessin res de res, la sola visita a la població marinera de l’Escala, les platges i dunes verges d’Empúries o l’Empordà seria una sortida familiar molt recomanable.  Amb el trimvirat encara ho és més. Perquè L’Escala és el mar, el mediterrani blau, amb les seves cales de somni, on podreu remullar-vos els peus amb els vostres infants, si fa bo. L’Escala són les ruïnes fabuloses d’Empúries, una visita obligada per a tothom, perquè, possiblement parlem del jaciment arqueològic més important de Catalunya. Mireu-vos el programa a la web de la maravellosa població de l’Escala, i escolliu. A l’Escala podeu dinar o sopar molt bé, a qualsevol restaurant. Nosaltres us recomanem el “Roser 2″, al passeig marítim Lluís Albert, 1, davant del mar. Si heu de dormir deixeu-vos seduir per la decadència de l’Hotel Empúries, a peu de platja, a tocar de les ruïnes, davant del mar. Veureu caure la nit seguts amb el Mediterrà als peus. O bé aneu a algun dels càmpings, n’hi ha uns quants i tots molt bons, de la carretera de Sant Martí d’Empúries. Pugeu a l’Escala, admireu la Costa Brava i passeu un bon cap de setmana comprant en el mercat grecoromà, gaudint dels magnífics espectacles de carrer, de la fira d’artesans, escoltant la música. Diversió per la canalla, però també un bon exercici educatiu. Tots i totes a l’Escala, que hi fan el Triumvirat!.

Este segundo domingo de mayo, la Escala vive una feria excepcional, una recreación histórica muy interesante, donde los íberos, los griegos y los romanos son actores de primer orden. Se trata del llamado triunvirato mediterráneo. Una gran fiesta de la historia. Y l’Escala, es el lugar ideal. Allí se fundó Empúries. La villa se abre al Mediterráneo, hacia Roma y Grecia, y a los vientos que llevaron estas civilizaciones hasta sus playas maravillosas. L’Escala ofrece las dunas y las calas de Empúries, junto a los restos griegos, como escenario. No hay nada mejor. En L’Escala pueden comer y cena muy bien, en cualquier restaurante, pero nosotros os recomendamos el Roser. El Roser de toda la vida, ahora dividido entre el “Roser 2”, en el paseo marítimo Lluís Albert, 1, frente al mar, o el hostal “El Roser” en la calle de la iglesia 7, en el corazón del casco antiguo. Si tienen que quedarse a dormir déjese seducir por la decadencia del Hotel Empúries. Veréis caer la noche sentados con el Mediterráneo a los pies, cerca de las ruinas. O bien vayan a alguno de los campings, hay varios y todos muy buenos, de la carretera de Sant Martí d’Empúries. Subir a la Escala es admirar la Costa Brava y pasar un buen fin de semana viendo desfilar los legionarios, comprando en el mercado, disfrutando de los magníficos espectáculos de calle, de la feria de artesanos, escuchando la música. Diversión para los niños, pero también un buen ejercicio educativo.

Triumvirat Mediterrani a l’Escala

Atenció famílies!. Aquest proper cap de setmana teniu a la bellíssima localitat de L’Escala la fira grecoromana Triumvirat Mediterrani, els dies 11 i 12 de maig de 2013. L’Escala està situada en plena Costa Brava, a un pas de les ruïnes d’Empúries, ciutat on van conviure grecs, ibers i romans. La fira Triumvirat vol reviure la vida a l’Empúries antiga, i oferir a les famílies una sèrie de recreacions històriques de qualitat, i de veritat, que ho aconsegueix. Si hi pugeu amb els vostres infants gaudireu d’un mercat d’artesania de i de productes ecològics de l’Empordà, de l’actuació de diferents grups de recreació històrica i d’animació al carrer, de demostració d’oficis i arts de l’edat antiga o bonics tallers, com ara el de mosaics. Podreu aprofitar l’oportunitat per fer una visita guiada al jaciment arqueològic d’Empúries. I els més petits xalaran amb les passejades en poni, o en barca pels més atrevits, o amb el carrusel ecològic. Encara que no hi fessin res de res, la sola visita a la població marinera de l’Escala, les platges i dunes verges d’Empúries o l’Empordà seria una sortida familiar molt recomanable.  Amb el trimvirat encara ho és més. Perquè L’Escala és el mar, el mediterrani blau, amb les seves cales de somni, on podreu remullar-vos els peus amb els vostres infants, si fa bo. L’Escala són les ruïnes fabuloses d’Empúries, una visita obligada per a tothom, perquè, possiblement parlem del jaciment arqueològic més important de Catalunya. Mireu-vos el programa a la web de la maravellosa població de l’Escala, i escolliu. A l’Escala podeu dinar o sopar molt bé, a qualsevol restaurant. Nosaltres us recomanem el Roser. El Roser de tota la vida, ara dividit entre el “Roser 2″, al passeig marítim Lluís Albert, 1, davant del mar, o a l’hostal “El Roser” al carrer de l’església 7, al cor del casc antic. Si heu de dormir deixeu-vos seduir per la decadència de l’Hotel Empúries, a peu de platja, a tocar de les ruïnes, davant del mar. Veureu caure la nit seguts amb el Mediterrà als peus. O bé aneu a algun dels càmpings, n’hi ha uns quants i tots molt bons, de la carretera de Sant Martí d’Empúries. Pugeu a l’Escala, admireu la Costa Brava i passeu un bon cap de setmana comprant en el mercat grecoromà, gaudint dels magnífics espectacles de carrer, de la fira d’artesans, escoltant la música. Diversió per la canalla, però també un bon exercici educatiu. Tots i totes a l’Escala, que hi fan el Triumvirat!.

Este segundo domingo de mayo, la Escala vive una feria excepcional, una recreación histórica muy interesante, donde los íberos, los griegos y los romanos son actores de primer orden. Se trata del llamado triunvirato mediterráneo. Una gran fiesta de la historia. Y l’Escala, es el lugar ideal. Allí se fundó Empúries. La villa se abre al Mediterráneo, hacia Roma y Grecia, y a los vientos que llevaron estas civilizaciones hasta sus playas maravillosas. L’Escala ofrece las dunas y las calas de Empúries, junto a los restos griegos, como escenario. No hay nada mejor. En L’Escala pueden comer y cena muy bien, en cualquier restaurante, pero nosotros os recomendamos el Roser. El Roser de toda la vida, ahora dividido entre el “Roser 2”, en el paseo marítimo Lluís Albert, 1, frente al mar, o el hostal “El Roser” en la calle de la iglesia 7, en el corazón del casco antiguo. Si tienen que quedarse a dormir déjese seducir por la decadencia del Hotel Empúries. Veréis caer la noche sentados con el Mediterráneo a los pies, cerca de las ruinas. O bien vayan a alguno de los campings, hay varios y todos muy buenos, de la carretera de Sant Martí d’Empúries. Subir a la Escala es admirar la Costa Brava y pasar un buen fin de semana viendo desfilar los legionarios, comprando en el mercado, disfrutando de los magníficos espectáculos de calle, de la feria de artesanos, escuchando la música. Diversión para los niños, pero también un buen ejercicio educativo.

Les Ciclades

Les illes Ciclades son el paradís. Dit això, podem tancar aquí l’article. Però no volem deixar-vos amb el dubte de si val la pena travessar el Mediterrà per anar-hi. Ja us ho diem: val la pena. Situades al centre del mític mar Egeu, aquestes illes són el compendi, la quintaessència, el millor que pot oferir la Mediterrània. Són un destí universal, un lloc on cal anar, on s’ha d’anar, com a mínim un cop a la vida. A les Ciclades hi ha illes per a tots els gustos. Nosaltres us explicarem el nostre periple, durant unes llargues, llargues vacances. Les Cíclades tenen uns trets comuns a totes: les cases blanques, les platges paradisíaques, una terra agreste, abrupta, sense vegetació, el sol poderós, y vent constant. També l’animació tothora, dins les viles medievals de carrers estrets. O el monestirs penjats dalt de turons, plens d’or i d’imatges. Pobles amb ports esplèndits, plens de barques de pesca carregades d’esponges, que porten a terra un peix boníssim. De vinyes que elaboren un vi de retsina que fa embogir, ideal per les seves nits d’estiu, impagables, amb olor de mar i de sal. Cadescuna de les illes, però, conserva un tresor amagat. Per exemple la petita i preciosa Tinos. Un destí molt familiar. Amb pocs turistes i unes platges d’ensomni. Aquesta és una illa santuari. La seva esglèsia de la Agia Sophia, o de la Mare de Déu, és el centre de peregrinacions de totes les illes gregues. A part d’això, tranquilitat, i molta calma. Allotjeu-vos al camping Tinos, nosaltres ho varem fer, petit i bàsic o bé en cases particulars. Una de les illes més autèntiques, i de les menys turístiques, és Naxos. És la Ciclada més gran, la més agrícola. La capital és una gran ciutat que conserva un preciòs barri antic, i una ciutadella bisantina. La illa està plena de platges d’ensomni, relativament buides de turistes, com ara Agios Prokopios. Nosaltres vàrem anar al càmping Naxos. La seva veïna és la illa de Paros, també força gran i allunyada de les rutes turístiques. Un racó tranquil on gaudir en família del mar i dels cel blaus, de les cases encalades, de platges maravelloses, com Krios. Paros te racons de gran bellessa, amagats, recondits. Com el port de Naussa. Baixeu al port de Paros i contempleu els darrers pescadors d’esponges del Egeu i, potser del món. Aquí nosaltres vàrem dormir en una casa particular. Al baixar del vaixell, en qualsevol illa, us n’oferiran moltes, trieu i remeneu, deixeu-vos mimar per l’hospitalitat dels grecs. Mikonos representa, ella sola, totes les Cíclades, tot l’Egeu, tota la Mediterrània i totes les illes. Però és molt particular, molt diferent. És un esterotip. Una imatge per vendre al turisme. I tanmateix és magnífica. És indescriptible. Mikonos te platges paradisíaques, una capital tota blanca oberta a una badia blava, sota un turó coronat de molins de vent. (A la foto). És una illa petita, a escala molt humana, on podeu trobar-hi molta marxa o molta calma, segons vulgueu. Hi ha moltíssims hotels, càmpings, bungalows i cases particulars: mireu aquesta web. Nosaltres varem estar al càmping Paradise, en una cala idílica, que funciona des de l’època dels hippies i en el de la platja de Paraga, prop de Mikonos vila, molt familiar. No deixeu de recòrrer els carrers de la capital, de la petita Venecia, o de fotografiar-vos davant de l’esglèsia de Paraportinari. Està al port, on trobareu el també molt famós pel·licà Petros. La illa de Delos, a una hora de Mikonos en barca, és sagrada, però minúscula. És un gegantí cap de ruïnes. Ruïnes grandioses, vastes, inacabables. Atenció: manca absoluta de qualsevol arbre. Continuem el nostre periple per les maravelloses Cíclades. Ara toca Santorini. Ja l’arribada en vaixell és teatral, cinematogràfica, espectacular. La illa te forma de cruasant i els vaixells entren dins la llacuna interior. Els pobles estan penjats de les abruptes pareds que va deixar el volcà de l’illa en esclatar. Les cases blanques, la terra negra, de lava, les aigües blau porpra són d’una descripció difícil, impossible. Podeu pujar del port a Thira en burro, autobús o a peu, fent un miler d’escalons. Convé navegar per la llacuna interior i anar a la petita illa volcànica del centre. Hi ha moltes barquetes que fan el trajecte, cada hora. També visitar Oia, un poblet encantador i la platja de Perissa, de sorra negra. Hem estat també a Syros, moderna, amb un port gegantí, molt urbanitzada, a Ios, la illa dels joves, amb una marxa increible. O a Folegandros, perduda en mig del no res, verge. Sifnos i Sèrifos, petites i recòndites, i a moltes altres, però l’escrit es fa llarg i no volem cansar-vos. Per anar a Grècia hi ha molts vols des de Barcelona. Un cop allà hi ha molts vaixells fins a les illes, diversos lligams diaris amb el port de El Pireu, a Atenes, o també avions. Els tiquets dels vaixells els venen al port, o a les moltes agències de viatges que hi ha per tot Atenes. Dormir o menjar a les Cíclades no és problema. Us deixem una pàgina especialitzada en illes gregues. Menús molt de casa nostra, regats amb l’oli verge d’oliva, de kalamata, superior, o plats de peix, de pasta, amb la mousaka divina, els dolmades, el soulaki, el satsiki… Us serviran bon menjar i us oferiran un llit en milers de restaurants, hotels o càmpings. Al baixar del vaixell us asaltaran amb ofertes!. Si dieu que si, us portaran en furgoneta fins el restaurant, l’hotel, el càmping o la casa particular. No us perdeu la possibilitat d’oferir a la vostra canalla un destí tan diferent, estrany i aventurer!.

Las islas Cicladas son el paraíso. Dicho esto, podemos cerrar aquí el artículo. Pero no queremos dejaros con la duda de si vale la pena atravesar el Mediterráneo para ir. Vale la pena. Situadas en el centro del mítico mar Egeo, estas islas son el compendio, la quintaesencia, lo mejor que puede ofrecer el Mediterráneo. Son un destino universal, un lugar donde hay que ir. En las Cicladas hay islas para todos los gustos. Nosotros les explicaremos nuestro periplo, durante unas largas, largas vacaciones. Las Cícladas tienen unos rasgos comunes a todas ellas: casas blancas, playas paradisíacas, tierra agreste, abrupta, sin vegetación, solo poderoso el viento constante, con mucha animación siempre, con villas medievales de calles estrechas, y monasterios colgados en lo alto de riscos, llenos de oro y de imágenes. Pueblos con puertos espléndidos, llenos de barcas de pesca cargadas de esponjas, que pescan un pez buenísimo, y elaboran un vino de retsina que hace enloquecer. Sus noches de verano són impagables, con olor a mar y sal. Cada una de las islas, sin embargo, conserva un tesoro escondido. Por ejemplo la pequeña y preciosa Tinos. Muy familiar. Con pocos turistas y unas playas de ensueño. Esta es una isla santuario. Su iglesia de la Agia Sophia, o de la Virgen, es el centro de peregrinaciones de todas las islas griegas. Aparte de eso, tranquilidad, y mucha calma. Para alojarse hay un camping, el Tinos, donde nosotros lo hicimos, pequeño y básico, o bien pernoctar en casas particulares. Una de las islas más auténticas, y de las menos turísticas, es Naxos. Es la ciclada mayor, la más agrícola. La capital es una gran ciudad que conserva un precioso barrio antiguo, y una ciudadela bizantina. La isla está llena de playas de ensueño, relativamente vacías de turistas, como Agios Prokopios. Nosotros fuimos al camping Naxos. Su vecina es la isla de Paros, también bastante grande y alejada de las rutas turísticas. Un rincón tranquilo donde disfrutar en familia del mar y los cielos azules, de las casas encaladas, de playas maravillosas, como Krios. Paros tiene rincones de gran belleza, escondidos, recónditos. Como el puerto de Naussa. En el puerto de Paros podreis contemplar los últimos pescadores de esponjas del Egeo y, quizás del mundo. Aquí nosotros dormimos en una casa particular. Al bajar del barco, en cualquier isla, les ofrecerán muchas casas, elijan una y déjesense mimar por la hospitalidad de los griegos. Mikonos representa, ella sola, a todas las Cícladas, a todo el Egeo, a todo el Mediterráneo y a todas las islas. Pero es muy particular, muy diferente de las demás. Que gran paradoja. Es un estereotipo. Una imagen para vender el turismo. Y sin embargo es magnífica. Es indescriptible. Mikonos tiene playas paradisíacas, una capital toda blanca, abierta a una bahía azul, bajo un cerro coronado de molinos de viento. (En la foto). Es una isla pequeña, a escala muy humana, donde podrán encontrar mucha marcha o mucha calma, según se desee. Hay muchísimos hoteles, campings, bungalows y casas particulares. Nosotros estuvimos en el camping Paradise, en una cala idílica, que funciona desde la época de los hippies y en el de la playa de Paraga, cerca de Mikonos ciudad, muy familiar. No dejen de recorrer las calles de la capital, de la pequeña Venecia, o fotografiarse tomando algo cerca de la iglesia de Paraportinari. Está iglesia multifotografiada está en el puerto, donde también encontrarán el también muy famoso pelícano Petros. La isla de Delos, a una hora de Mikonos en barco, es sagrada, pero minúscula. Es un gigantesco campo ruinas. Ruinas grandiosas, vastas, interminables. Atención: falta absoluta de cualquier árbol. Continuamos nuestro periplo por las maravillosas Cícladas. Ahora toca Santorini. Ya la llegada en barco es teatral, cinematográfica, espectacular. La isla tiene forma de cruasant y los barcos entran en la laguna interior. Los pueblos están colgados de las abruptas paredes que dejó el volcán de la isla al estallar. Las casas blancas, la tierra negra, de lava, las aguas azul púrpura son de una descripción difícil, imposible. Pueden subir el puerto a Thira en burro, autobús o a pie, contando un millar de escalones. Conviene navegar por la laguna interior e ir a la pequeña isla volcánica del centro. Hay muchas barquitas que hacen el trayecto, cada hora. También visitar Oia, un pueblecito encantador y la playa de Perissa, de arena negra. Hemos estado también en Syros, muy urbanizada, en Ios, Folegandros, Sifnos y Sérifos, pequeñas y recónditas, y muchas otras, pero el escrito se hace largo y no queremos cansaros. Para ir a Grecia hay muchos vuelos desde Barcelona. Una vez allí hay muchos barcos hasta las islas, varios vínculos diarios con el puerto de El Pireo, en Atenas, o también aviones. Los tickets de los barcos los venden en el puerto, o las muchas agencias de viajes que hay por todo Atenas. Dormir o comer en las Cícladas no es problema. Menús muy de nuestra casa, con aceite virgen de oliva, pescado, pasta, mousaka divina, dolmades, soulaki, satsiki … en miles de restaurantes, hoteles o campings. Al bajar del barco les asaltaban con ofertas. Si decís que sí, os llevarán en furgoneta hasta el restaurante, el hotel, el camping o la casa particular. No os perdais la posibilidad de ofrecer a vuestros hijos e hijas un destino tan diferente, extraño y tan aventurero.

Delos

La illa de Delos és sagrada, però minúscula. Ocupada en l’antiguitat clàssica de tota mena de temples, avui dia és un gegantí cap de ruïnes. Ruïnes imposants, grandioses, vastes, inacabables. Amb escultures sorprenents, com els lleons de l’avinguda, marcials desafiant el pas dels anys. Amb mosaics delicats com els de l’antic lupanar. Arribareu a l’illa des de la maravellosa Mikonos, la seva germana gran, en una barqueta entranyable. Podeu passar-hi el dia, si resistiu el calor i la manca absoluta de qualsevol arbre. Malgrat tot els vostres infants més grans disfrutaran amb les pedres i, grans i petits, amb el viatge en barca des de Mikonos. Si feu una estada a les illes cíclades, cosa que us recomanem de tot cor, dediqueu uns quants dies a Mikonos i, al menys, un matí a Delos. A la illa no hi ha allotjament, però a Mikonos, sí. Càmpings com el Paradaise, diferent, o familiars com el Paraga. I molts hotels i cases particulars on allotjar-se.

La isla de Delos es sagrada, pero minúscula. Ocupada en la antigüedad clásica por todo tipo de templos, hoy día es un gigantesco mar de ruinas. Ruinas imponentes, grandiosas, vastas, interminables. Con esculturas sorprendentes, como los leones de la avenida, marciales desafiando el paso de los años. Con mosaicos delicados como los del antiguo lupanar. Llegareis a la isla desde la maravillosa Mikonos, su hermana mayor, en una barquita entrañable. Pueden pasar allí el día, si resisten el calor y la falta absoluta de cualquier árbol. A pesar de todo los niños más grandes disfrutarán con las piedras y, grandes y pequeños, con el viaje en barco desde Mikonos. Si hace una estancia en las islas Cícladas, lo que le recomendamos de todo corazón, dedique unos días en Mikonos y, al menos, una mañana a Delos. En Delos no podeis dormir, pero en Mikonos sí. Cámpings diferentes como el Paradaise o más familiares como el Paraga. Y muchos hoteles y casas particulares ofreciendo habitaciones.

Paros

La illa de Paros és una illa grega, de les Cíclades, gran i allunyada de les rutes turístiques. Si ja esteu farts de festa i gresca, de gentades, podeu abandonar paradisos com Mikonos, Ios o Santorini i anar a raure a aquest racó de mar i cel blaus, de cases encalades, platges maravelloses i ciutats amb castells bisantins. Paros te racons de gran bellessa, amagats, recondits. Com el port de Naussa, a la foto, o el propi Paros, o tants d’altres. Baixeu al port i contempleu els darrers pescadors d’esponges del Egeu i, potser del món. Nosaltres vàrem dormir en una casa particular. Al baixar del vaixell us n’oferiran moltes, trieu i remeneu, deixeu-vos mimar per l’hospitalitat dels grecs.

La isla de Paros es una isla griega, de las Cícladas, grande y alejada de las rutas turísticas. Si ya estáis hartos de fiesta y diversión, de la gente, podeis abandonar paraísos como Mikonos, Ios o Santorini e iros a este rincón de mar y cielo azules, de casas encaladas, playas maravillosas y ciudades con castillos bizantinos. Paros tiene rincones de gran belleza, escondidos, recónditos. Como el puerto de Naussa, en la foto, o el propio Paros, o tantos otros. Baje al puerto, contemplando los últimos pescadores de esponjas del Egeo y, quizás del mundo. Nosotros dormimos en una casa particular. Al descender del barco te ofrecen muchas, elija y escoja, déjese mimar por la hospitalidad de los griegos.

The island of Paros is a Greek island in the Cyclades, large and off the tourist routes. If you are already tired of partying and revelry, tired of crowded streets, you can leave paradises as Mykonos, Ios or Santorini and go to this corner of blue sea and sky. Wonderful beaches and cities with castles are attending you. Paros has good places of great beauty. Like Naussa’s harbour, on the picture, or Paros’ harbour too. Get the port and look the last fishermen in the Aegean. We were sleeping in a private home. When you get off the ship people offers you. Select and enjoy the hospitality of the Greeks.

Naxos

Les illes Ciclades, al mig del mar Egeu, són el millor de Grècia. Hi ha illes per a tots els gustos. Una de les més autèntiques, i de les menys turístiques és Naxos. És la Ciclada més gran, la més agrícola. La capital, Naxos, és una gran ciutat, però conserva un preciòs barri antic, i una ciutadella bisantina. La illa està plena de platges d’ensomni, relativament buides de turistes, com la de la foto: Agios Prokopios. Hi ha bona comunicació amb el Pireu i amb altres illes veïnes, amb avió, vaixell i hidrofoil. Els hotels i restaurants no són un problema, tot i que nosaltres vàrem anar de càmping.

Las islas Cícladas, en medio del mar Egeo, son lo mejor de Grecia. Hay islas para todos los gustos. Una de las más auténticas, y de las menos turísticas, es Naxos. Es la Cíclade más grande, la más agrícola. La capital, Naxos, es una gran ciudad, pero conserva un precioso barrio antiguo, y una ciudadela bizantina. La isla está llena de playas de ensueño, relativamente vacías de turistas, como la de la foto: Agios Prokopios. Hay buena comunicación con el Pireo y con otras islas vecinas, en avión, barco y hidrofoil. Los hoteles y restaurantes no son un problema, aunque nosotros fuimos de camping.

Cycladic islands, in the middle of the Aegean Sea, are the best of Greece. There are islands for all tastes. One of the most genuine is Naxos. The capital is a big city, but retains a beautiful old quarter, and a lovely citadel. The island is full of beaches and relatively empty of tourists.  There is good communication with the Pireus harbour and the other neighboring islands, also by aircraft, ship and hydrofoils. The hotels and restaurants are not a problem, even though we were going camping.

Les Îles Cyclades, au milieu de la mer Egée, sont le meilleur de la Grèce. Il ya des îles pour tous les goûts. L’un des plus authentiques c’est Naxos. La capitale c’est une grande ville, mais conserve un très beau vieux quartier, et une jolie citadelle. L’île est pleine de plages et relativement vide de touristes. Il ya une bonne communication avec le port du Pirée et les autres îles voisines, avec des avions, des navires et des hydroglisseurs. Les hôtels et les restaurants ne sont pas un problème, mais nous sommes allées au camping.

Tinos

Una autèntica illa de les Ciclades gregues propera  a Atenes, familiar i sense aglomeracions: aquesta és Tinos. Pocs turistes, platges d’ensomni i tots els tòpics de les illes del mar Egeu: llum, cases blanques, bon menjar i vi de retsina. Aquesta illa és una illa santuari. La seva esglèsia de la Agia Sophia, o de la Mare de Déu, (a la foto), és el centre de peregrinacions de totes les illes gregues. A part d’això, tranquilitat, molta calma. Allotjeu-vos al camping Tinos, o bé en cases particulars. Cap problema: us deixo una bona pàgina d’enllaç. Lligams diaris amb el port de El Pireu, a Atenes. Unes 4 hores de vaixell.

Una auténtica isla de las Cicladas griegas próxima en Atenas, familiar y sin aglomeraciones: esta es Tinos. Pocos turistas, playas de ensueño, y todos los tópicos de las islas del mar Egeo: luz, casas blancas, buena comida y vino de resina. Esta isla es una isla santuario. Su Agia Sophia, o templo de la Virgen María, (en la foto), es el centro de peregrinaciones de todas las islas griegas. Aparte de esto, tranquilidad, y calma, mucha calma. Alojaros en el camping Tinos, o bien en casas particulares. Ningún problema: os dejo una buena página de enlace. Salidas de barco diarias desde el puerto del Pireo, en Atenas. Unas 4 horas de barco.

Santorini

Un dels llocs més bonics que mai podreu veure a la vostra vida és, i sense cap mena de dubte ho diem, Santorini. Ja l’arribada en vaixell des d’Atenes és espectacular. La illa te forma de cruasant, o de mitja lluna si voleu, i els vaixells entren dins la llacuna interior. Els pobles, i la capital Thira, estan penjats literalment de les abruptes pareds que va deixar el volcà de l’illa en esclatar. Les cases blanques, el terra volcànic, negra, les aigües blau porpra són d’una descripció difícil, impossible. Hi ha vaixells diverses vegades al dia des del port del Pireo, prop d’Atenes, que triguen unes 8 hores a arribar-hi. Recomanem fer una escala d’uns dies a una illa que estigui a mig camí, com ara Mikonos, Paros o Naxos. Si voleu anar més ràpid podeu agafar l’hidrofoil. També avions. Podeu pujar del port a Thira en burro, autobús o a peu, pujant un miler d’escalons. Convé fer un tomb per la llacuna interior i anar a la petita illa volcànica del centre. Hi ha moltes barquetes que fan el trajecte, cada hora. També visitar Oia, un poblet encantador a la mateixa punta final, i les platges. A nosaltres ens va agradar Perissa, amb una sorra negra fantàstica. Ideal per anar tota la família. Hi ha molts vols des de Barcelona. Un cop allà hi ha molts vaixells fins l’illa. Els tiquets els venen al port, o a les moltes agències que hi ha per tot Atenes. Dormir o menjar no és problema: des de cases particulars a hotels o càmpings. Al baixar del vaixell us asaltaran amb ofertes!. Si dieu que si, us portaran en furgoneta fins l’hotel o la casa. Us deixem una pàgina especialitzada en illes gregues.

Uno de los lugares más bellos que vereis en vuestra vida es, y sin el menor asomo de duda lo decimos, Santorini. Ya la llegada en barco desde Atenas es espectacular. La isla tiene forma de cruasant, o de media luna, y los barcos entran dentro de la laguna interior. Los pueblos, y la capital Thira, están colgados literalmente de las abruptas paredes que dejó el volcán de la isla al estallar. Las casas blancas, la tierra volcánica, negra, las aguas azul púrpura son de una descripción difícil, casi imposible. Hay barcos diversas veces al día desde el puerto del Pireo, cerca de Atenas, que tardan unas 8 horas en llegar. Recomendamos hacer una escala de unos días en una isla que esté a medio camino, como por ejemplo Mikonos, Paros o Naxos. Si quereis ir más rápido podéis coger el hidrofoil. También aviones. Podéis subir del puerto a Thira en burro, autobús o a pie, subiendo un millar de escalones. Conviene dar una vuelta por la laguna interior e ir a la pequeña isla volcánica del centro. Hay muchas barcas que hacen el trayecto, cada hora. También visitar Oia, un pueblo encantador en la misma punta final de la isla, y las playas… A nosotros nos gustó Perissa, con una arena negra fantástica. Ideal para ir toda la familia. Hay muchos vuelos desde Barcelona. Una vez allí hay muchos barcos hasta la isla. Los tickets los venden en el puerto, o en cualquiera de las muchas agencias que hay por todo Atenas. Dormir o comer no es problema: desde casas particulares a hoteles o cámpings. ¡Al bajar del barco os asaltaran con ofertas!. Si decís que si, os llevaran en furgoneta hasta el hotel o la casa. Os dejamos una página especializada en islas griegas.