Atenes, revisitada

Atenes és una ciutat que cal visitar alguna vegada. És la capital i la porta aèria de Grècia. Tant si feu el Peloponès, com les illes, procureu passar un parell de nits a Atenes. No podeu deixar de veure l’Acròpoli, amb el Partenó, i tot el seguit de temples, teatres i altres ruïnes que es conserven. Atenes te una bona xarxa de transport públic: tren de rodalies, molt modern i còmode, que passa per l’aeroport i pels pobles de la costa, metro, bus… En pujar a l’Acròpolis, i fer la llarga cua cua per treure els tiquets, si esteu a punt de renunciar podeu fer el següent: baixar a veure l’església de la Metamòrfosi i continuar baixant fins l’antiga àgora. No val gaire la pena, però al seu museu podeu treure un bitllet combinat i entrar a l’Acròpoli sense fer cua!. L’Acròpolis no us la podeu perdre, amb cua o sense. És, com sempre, impressionant. Tampoc podeu deixar de admirar les vistes damunt la ciutat. Espectaculars!.

I en acabar baixeu de nou a donar un volt pel barri més típic: Plaka, amb les seves botigues i restaurants. La vida és Plaka. A més, els amants de l’art antic trobareu allà joies com el temple de Theseion. Fastuós. Doneu també un tomb pel mercat central. I no oblideu el magnífic Museu Arqueològic Nacional, ni l’estadi olímpic, tot de marbre. No oblideu de cap manera arribar-vos, en cotxe o bus fins el cap de Sunion on hi ha el famós temple de Poseidó. Després ja podreu anar al Pireu, a agafar el vaixell, o a l’aeroport per volar a les illes. Haureu fet els deures amb Atenes.

Per menjar a Atenes us recomanem un restaurant de Plaka. Ens referim al restaurant Efcharis, un dels millors d’Atenes. Fantàstic, bé de preu, poc turístic, al mig de Plaka, a tocar de Monastiraki!. Per cert, a Monastiraki no passeu de llarg de la seva mesquita, ni de les esglésies bizantines ni de la catedral. Fora del centre ens agrada el restaurant Neon, a la cèntrica plaça Omonia, carrer Satovriandou 9 o Dorou 1. Es tracta d’un self service, que al final és el més pràctic, sobretot amb infants. Per dormir, al centre, L’Hotel Attalos, un clàssic. Bé de preu.  O el Metrópolis, fantàstic, a Plaka, al casc antic. També teniu tots els de les cadenes internacionals: Novotel, que admet 2 nens per habitació, o els Crowne…

Atenas es una ciudad hay que visitar alguna vez. Es la puerta de Grecia. Tanto si vais al Peloponeso, como a las islas, procurad pasar un par de noches en Atenas. No podéis dejar de ver la Acrópolis, con el Partenón, y los templos, teatros y otras ruinas que se conservan. Tampoco podéis dejar de dar una vuelta por el barrio más típico: Plaka, con sus tiendas y restaurantes. Allá encontraréis joyas como el Teseion, o esta torre de los vientos de la foto. Vagad también por el mercado central, por el Museo Arqueológico Nacional, por el estadio olímpico, todo él de mármol. No olvidáis los alrededores próximos a Atenas, como el cabo Sunion donde está el famoso templo de Poseidón. Después ya podréis ir al Pireo, para coger el barco, o al aeropuerto para volar hasta las islas. Habréis hecho los deberes en Atenas. Para comer os recomendamos el restaurante Neon, en la céntrica plaza Omonia, calle Dorou 1. Se trata de un self service, que al final es lo más práctico, sobre todo con niños. Para dormir teneis allí todos los de las cadenas: Novotel, Crowne…

Festa Major i de l’Oli de Ventalló

A Ventalló, a l’Alt Empordà, celebren la seva festa major. Hi haurà festa dissabte, amb matinal infantil, missa i sardanes, i diumenge, amb la tradicional Fira de l’Oli. A les tardes de tots dos dies, concert i a les nits ball. Dissabte ball jove i diumenge ball de festa major. Ventalló està a tocar del riu Fluvià, ja prop de la desembocadura. Al costat de Sant Pere Pescador i no lluny de l’Escala. Val la pena passar-s’hi, si tenieu pensat pujar per les terres gironines, per gaudir dels horitzons amples del nostre anyorat Empordà, o banyar-vos a la Costa Brava més plana, a Empúries, després de visitar les ruïnes, per exemple. A Ventalló teniu un bon restaurant, petitó, agradable: el teatret. A tocar, a L’Armentera, un clàssic de la nova cuina, productes de primera, de mercat i preus en consonància: Can Pera Batlla. Si heu pensat a quedar-vos a dormir podeu probar l‘Hort de Sant Cebrià, una casa rural amb molt d’encant, amb restaurant. Atenció estimades famílies: només pels pares i mares. No admet canalla petita, menor de 12 anys. També és bonica Can Salva, al Carrer Tramuntana, 4, Tel: 636 32 74 39. Els més d’hotel podeu anar a l’Hotel Sant Cristòfor, un hotel especial, amb un restaurant molt especial. Tampoc no està lluny la veïna població de Roses. Allà hi ha molts hotels i càmpings. Us recomanem un hotel molt familiar, bé de preu, amb instal·lacions excepcionals, el Mediterraneo Park, o bé també podeu probar sort a l’Hotel Coral Platja. A més de la fira, teniu la platja de Sant Pere Pescador a tocar, 10 kms. I també Empúries, amb les seves ruines gregues i les seves platges, o l’Escala, a tocar. A Figueres teniu el Museu del Joguet de Catalunya i també un poderós castell, el Castell de Sant Ferran la fortificació més gran, de Catalunya, d’Espanya i d’Europa. I, segons l’edat de la vostra canalla podeu fer una visita al Teatre Museu Dalí.  En aquesta ciutat podeu dormir, i dinar, a l‘Hotel Duran. També recomanable un altre hotel de tota la vida: l’Hotel Empordà. Hi ha un Hotel Sidorme, del grup dels hotels baratets i senzills. Finalment, us recomanem que no us perdeu el seguit de pobles medievals de l’Alt Empordà, que son una passada: Fortià, Garrigàs, Sant Mori, Vilabertran i, naturalment, la capital, Figueres. Una escapada a l’Alt Empordà, amb l’excusa de la Fira de l’Oli a Ventalló, una idea excel·lent!.

En Ventalló, en el Alt Empordà, celebran su fiesta mayor. Habrá fiesta el sábado, con matinal infantil, misa y sardanas, y el domingo, con la tradicional Feria del Aceite. En las tardes de los dos días, concierto y por las noches baile. Sábado baile joven y domingo baile de fiesta mayor. Ventalló está muy cerca del río Fluvià, ya cerca de la desembocadura. Junto a Sant Pere Pescador y no lejos de la Escala. Vale la pena pasarse, si habíais pensado subir por las tierras gerundenses, para disfrutar de los horizontes anchos de nuestro añorado Empordà, o bañarse en la Costa Brava más plana, en Empúries, después de visitar las ruinas, por ejemplo . En Ventalló tienen un buen restaurante, pequeñito, agradable: el teatrillo. Cerca, en La Armentera, un clásico de la nueva cocina, productos de primera, de mercado y precios en consonancia: Can Pera Batlla. Si ha pensado quedaros a dormir pueden probar el Huerto de San Cipriano, una casa rural con mucho encanto, con restaurante. Atención estimadas familias: sólo los padres y madres. No admite niños pequeños, menores de 12 años. También es bonita Can Salva, en la Calle Tramuntana, 4, Tel: 636 32 74 39. Los más de hotel pueden ir al Hotel San Cristóbal, un hotel muy especial, con un restaurante muy especial. Tampoco está lejos la vecina población de Roses. Allí hay muchos hoteles y campings. Os recomendamos un hotel muy familiar, bien de precio, con instalaciones excepcionales, el Mediterraneo Park, o también se puede probar suerte en el Hotel Coral Playa. Además de la feria, piensen que tienen la playa de Sant Pere Pescador a tocar, a unos 10 kms. Y también Empúries, con sus ruinas griegas y sus playas, o la Escala. En Figueres está el Museo del Juguete de Cataluña y también un poderoso castillo, el Castillo de San Fernando la fortificación más grande de Cataluña, de España y de Europa. Y, según la edad de sus hijos pueden hacer una visita al Teatro Museo Dalí. En esta ciudad hay muchos sitios donde dormir, y comer, por ejemplo en el Hotel Duran. También recomendable otro hotel de toda la vida: el Hotel Empordà. Hay un Hotel Sidorme, del grupo de los hoteles baratitos y sencillos. Finalmente, os recomendamos que no os perdáis el conjunto de pueblos medievales del Alt Empordà, que son una pasada: Fortià, Garrigàs, Sant Mori, Vilabertran y, naturalmente, la capital, Figueres. Una escapada en el Alt Empordà, con la excusa de la Feria del Aceite en Ventalló, ¡una idea excelente!.

Festa Major i Fira de l’Oli a Ventalló

A Ventalló, a l’Alt Empordà, celebren la seva festa major. Hi haurà festa dissabte, amb matinal infantil, missa i sardanes, i diumenge, amb la tradicional Fira de l’Oli. A les tardes de tots dos dies, concert i a les nits ball. Dissabte ball jove i diumenge ball de festa major. Ventalló està a tocar del riu Fluvià, ja prop de la desembocadura. Al costat de Sant Pere Pescador i no lluny de l’Escala. Val la pena passar-s’hi, si tenieu pensat pujar per les terres gironines, per gaudir dels horitzons amples del nostre anyorat Empordà, o banyar-vos a la Costa Brava més plana, a Empúries, després de visitar les ruïnes, per exemple. A Ventalló teniu un bon restaurant, petitó, agradable: el teatret. A tocar, a L’Armentera, un clàssic de la nova cuina, productes de primera, de mercat i preus en consonància: Can Pera Batlla. Si heu pensat a quedar-vos a dormir podeu probar l‘Hort de Sant Cebrià, una casa rural amb molt d’encant, amb restaurant. Atenció estimades famílies: només pels pares i mares. No admet canalla petita, menor de 12 anys. També és bonica Can Salva, al Carrer Tramuntana, 4, Tel: 636 32 74 39. Els més d’hotel podeu anar a l’Hotel Sant Cristòfor, un hotel especial, amb un restaurant molt especial. Tampoc no està lluny la veïna població de Roses. Allà hi ha molts hotels i càmpings. Us recomanem un hotel molt familiar, bé de preu, amb instal·lacions excepcionals, el Mediterraneo Park, o bé també podeu probar sort a l’Hotel Coral Platja. A més de la fira, teniu la platja de Sant Pere Pescador a tocar, 10 kms. I també Empúries, amb les seves ruines gregues i les seves platges, o l’Escala, a tocar. A Figueres teniu el Museu del Joguet de Catalunya i també un poderós castell, el Castell de Sant Ferran la fortificació més gran, de Catalunya, d’Espanya i d’Europa. I, segons l’edat de la vostra canalla podeu fer una visita al Teatre Museu Dalí.  En aquesta ciutat podeu dormir, i dinar, a l‘Hotel Duran. També recomanable un altre hotel de tota la vida: l’Hotel Empordà. Hi ha un Hotel Sidorme, del grup dels hotels baratets i senzills. Finalment, us recomanem que no us perdeu el seguit de pobles medievals de l’Alt Empordà, que son una passada: Fortià, Garrigàs, Sant Mori, Vilabertran i, naturalment, la capital, Figueres. Una escapada a l’Alt Empordà, amb l’excusa de la Fira de l’Oli a Ventalló, una idea excel·lent!.

En Ventalló, en el Alt Empordà, celebran su fiesta mayor. Habrá fiesta el sábado, con matinal infantil, misa y sardanas, y el domingo, con la tradicional Feria del Aceite. En las tardes de los dos días, concierto y por las noches baile. Sábado baile joven y domingo baile de fiesta mayor. Ventalló está muy cerca del río Fluvià, ya cerca de la desembocadura. Junto a Sant Pere Pescador y no lejos de la Escala. Vale la pena pasarse, si habíais pensado subir por las tierras gerundenses, para disfrutar de los horizontes anchos de nuestro añorado Empordà, o bañarse en la Costa Brava más plana, en Empúries, después de visitar las ruinas, por ejemplo . En Ventalló tienen un buen restaurante, pequeñito, agradable: el teatrillo. Cerca, en La Armentera, un clásico de la nueva cocina, productos de primera, de mercado y precios en consonancia: Can Pera Batlla. Si ha pensado quedaros a dormir pueden probar el Huerto de San Cipriano, una casa rural con mucho encanto, con restaurante. Atención estimadas familias: sólo los padres y madres. No admite niños pequeños, menores de 12 años. También es bonita Can Salva, en la Calle Tramuntana, 4, Tel: 636 32 74 39. Los más de hotel pueden ir al Hotel San Cristóbal, un hotel muy especial, con un restaurante muy especial. Tampoco está lejos la vecina población de Roses. Allí hay muchos hoteles y campings. Os recomendamos un hotel muy familiar, bien de precio, con instalaciones excepcionales, el Mediterraneo Park, o también se puede probar suerte en el Hotel Coral Playa. Además de la feria, piensen que tienen la playa de Sant Pere Pescador a tocar, a unos 10 kms. Y también Empúries, con sus ruinas griegas y sus playas, o la Escala. En Figueres está el Museo del Juguete de Cataluña y también un poderoso castillo, el Castillo de San Fernando la fortificación más grande de Cataluña, de España y de Europa. Y, según la edad de sus hijos pueden hacer una visita al Teatro Museo Dalí. En esta ciudad hay muchos sitios donde dormir, y comer, por ejemplo en el Hotel Duran. También recomendable otro hotel de toda la vida: el Hotel Empordà. Hay un Hotel Sidorme, del grupo de los hoteles baratitos y sencillos. Finalmente, os recomendamos que no os perdáis el conjunto de pueblos medievales del Alt Empordà, que son una pasada: Fortià, Garrigàs, Sant Mori, Vilabertran y, naturalmente, la capital, Figueres. Una escapada en el Alt Empordà, con la excusa de la Feria del Aceite en Ventalló, ¡una idea excelente!.

Les Ciclades

Les illes Ciclades son el paradís. Dit això, podem tancar aquí l’article. Però no volem deixar-vos amb el dubte de si val la pena travessar el Mediterrà per anar-hi. Ja us ho diem: val la pena. Situades al centre del mític mar Egeu, aquestes illes són el compendi, la quintaessència, el millor que pot oferir la Mediterrània. Són un destí universal, un lloc on cal anar, on s’ha d’anar, com a mínim un cop a la vida. A les Ciclades hi ha illes per a tots els gustos. Nosaltres us explicarem el nostre periple, durant unes llargues, llargues vacances. Les Cíclades tenen uns trets comuns a totes: les cases blanques, les platges paradisíaques, una terra agreste, abrupta, sense vegetació, el sol poderós, y vent constant. També l’animació tothora, dins les viles medievals de carrers estrets. O el monestirs penjats dalt de turons, plens d’or i d’imatges. Pobles amb ports esplèndits, plens de barques de pesca carregades d’esponges, que porten a terra un peix boníssim. De vinyes que elaboren un vi de retsina que fa embogir, ideal per les seves nits d’estiu, impagables, amb olor de mar i de sal. Cadescuna de les illes, però, conserva un tresor amagat. Per exemple la petita i preciosa Tinos. Un destí molt familiar. Amb pocs turistes i unes platges d’ensomni. Aquesta és una illa santuari. La seva esglèsia de la Agia Sophia, o de la Mare de Déu, és el centre de peregrinacions de totes les illes gregues. A part d’això, tranquilitat, i molta calma. Allotjeu-vos al camping Tinos, nosaltres ho varem fer, petit i bàsic o bé en cases particulars. Una de les illes més autèntiques, i de les menys turístiques, és Naxos. És la Ciclada més gran, la més agrícola. La capital és una gran ciutat que conserva un preciòs barri antic, i una ciutadella bisantina. La illa està plena de platges d’ensomni, relativament buides de turistes, com ara Agios Prokopios. Nosaltres vàrem anar al càmping Naxos. La seva veïna és la illa de Paros, també força gran i allunyada de les rutes turístiques. Un racó tranquil on gaudir en família del mar i dels cel blaus, de les cases encalades, de platges maravelloses, com Krios. Paros te racons de gran bellessa, amagats, recondits. Com el port de Naussa. Baixeu al port de Paros i contempleu els darrers pescadors d’esponges del Egeu i, potser del món. Aquí nosaltres vàrem dormir en una casa particular. Al baixar del vaixell, en qualsevol illa, us n’oferiran moltes, trieu i remeneu, deixeu-vos mimar per l’hospitalitat dels grecs. Mikonos representa, ella sola, totes les Cíclades, tot l’Egeu, tota la Mediterrània i totes les illes. Però és molt particular, molt diferent. És un esterotip. Una imatge per vendre al turisme. I tanmateix és magnífica. És indescriptible. Mikonos te platges paradisíaques, una capital tota blanca oberta a una badia blava, sota un turó coronat de molins de vent. (A la foto). És una illa petita, a escala molt humana, on podeu trobar-hi molta marxa o molta calma, segons vulgueu. Hi ha moltíssims hotels, càmpings, bungalows i cases particulars: mireu aquesta web. Nosaltres varem estar al càmping Paradise, en una cala idílica, que funciona des de l’època dels hippies i en el de la platja de Paraga, prop de Mikonos vila, molt familiar. No deixeu de recòrrer els carrers de la capital, de la petita Venecia, o de fotografiar-vos davant de l’esglèsia de Paraportinari. Està al port, on trobareu el també molt famós pel·licà Petros. La illa de Delos, a una hora de Mikonos en barca, és sagrada, però minúscula. És un gegantí cap de ruïnes. Ruïnes grandioses, vastes, inacabables. Atenció: manca absoluta de qualsevol arbre. Continuem el nostre periple per les maravelloses Cíclades. Ara toca Santorini. Ja l’arribada en vaixell és teatral, cinematogràfica, espectacular. La illa te forma de cruasant i els vaixells entren dins la llacuna interior. Els pobles estan penjats de les abruptes pareds que va deixar el volcà de l’illa en esclatar. Les cases blanques, la terra negra, de lava, les aigües blau porpra són d’una descripció difícil, impossible. Podeu pujar del port a Thira en burro, autobús o a peu, fent un miler d’escalons. Convé navegar per la llacuna interior i anar a la petita illa volcànica del centre. Hi ha moltes barquetes que fan el trajecte, cada hora. També visitar Oia, un poblet encantador i la platja de Perissa, de sorra negra. Hem estat també a Syros, moderna, amb un port gegantí, molt urbanitzada, a Ios, la illa dels joves, amb una marxa increible. O a Folegandros, perduda en mig del no res, verge. Sifnos i Sèrifos, petites i recòndites, i a moltes altres, però l’escrit es fa llarg i no volem cansar-vos. Per anar a Grècia hi ha molts vols des de Barcelona. Un cop allà hi ha molts vaixells fins a les illes, diversos lligams diaris amb el port de El Pireu, a Atenes, o també avions. Els tiquets dels vaixells els venen al port, o a les moltes agències de viatges que hi ha per tot Atenes. Dormir o menjar a les Cíclades no és problema. Us deixem una pàgina especialitzada en illes gregues. Menús molt de casa nostra, regats amb l’oli verge d’oliva, de kalamata, superior, o plats de peix, de pasta, amb la mousaka divina, els dolmades, el soulaki, el satsiki… Us serviran bon menjar i us oferiran un llit en milers de restaurants, hotels o càmpings. Al baixar del vaixell us asaltaran amb ofertes!. Si dieu que si, us portaran en furgoneta fins el restaurant, l’hotel, el càmping o la casa particular. No us perdeu la possibilitat d’oferir a la vostra canalla un destí tan diferent, estrany i aventurer!.

Las islas Cicladas son el paraíso. Dicho esto, podemos cerrar aquí el artículo. Pero no queremos dejaros con la duda de si vale la pena atravesar el Mediterráneo para ir. Vale la pena. Situadas en el centro del mítico mar Egeo, estas islas son el compendio, la quintaesencia, lo mejor que puede ofrecer el Mediterráneo. Son un destino universal, un lugar donde hay que ir. En las Cicladas hay islas para todos los gustos. Nosotros les explicaremos nuestro periplo, durante unas largas, largas vacaciones. Las Cícladas tienen unos rasgos comunes a todas ellas: casas blancas, playas paradisíacas, tierra agreste, abrupta, sin vegetación, solo poderoso el viento constante, con mucha animación siempre, con villas medievales de calles estrechas, y monasterios colgados en lo alto de riscos, llenos de oro y de imágenes. Pueblos con puertos espléndidos, llenos de barcas de pesca cargadas de esponjas, que pescan un pez buenísimo, y elaboran un vino de retsina que hace enloquecer. Sus noches de verano són impagables, con olor a mar y sal. Cada una de las islas, sin embargo, conserva un tesoro escondido. Por ejemplo la pequeña y preciosa Tinos. Muy familiar. Con pocos turistas y unas playas de ensueño. Esta es una isla santuario. Su iglesia de la Agia Sophia, o de la Virgen, es el centro de peregrinaciones de todas las islas griegas. Aparte de eso, tranquilidad, y mucha calma. Para alojarse hay un camping, el Tinos, donde nosotros lo hicimos, pequeño y básico, o bien pernoctar en casas particulares. Una de las islas más auténticas, y de las menos turísticas, es Naxos. Es la ciclada mayor, la más agrícola. La capital es una gran ciudad que conserva un precioso barrio antiguo, y una ciudadela bizantina. La isla está llena de playas de ensueño, relativamente vacías de turistas, como Agios Prokopios. Nosotros fuimos al camping Naxos. Su vecina es la isla de Paros, también bastante grande y alejada de las rutas turísticas. Un rincón tranquilo donde disfrutar en familia del mar y los cielos azules, de las casas encaladas, de playas maravillosas, como Krios. Paros tiene rincones de gran belleza, escondidos, recónditos. Como el puerto de Naussa. En el puerto de Paros podreis contemplar los últimos pescadores de esponjas del Egeo y, quizás del mundo. Aquí nosotros dormimos en una casa particular. Al bajar del barco, en cualquier isla, les ofrecerán muchas casas, elijan una y déjesense mimar por la hospitalidad de los griegos. Mikonos representa, ella sola, a todas las Cícladas, a todo el Egeo, a todo el Mediterráneo y a todas las islas. Pero es muy particular, muy diferente de las demás. Que gran paradoja. Es un estereotipo. Una imagen para vender el turismo. Y sin embargo es magnífica. Es indescriptible. Mikonos tiene playas paradisíacas, una capital toda blanca, abierta a una bahía azul, bajo un cerro coronado de molinos de viento. (En la foto). Es una isla pequeña, a escala muy humana, donde podrán encontrar mucha marcha o mucha calma, según se desee. Hay muchísimos hoteles, campings, bungalows y casas particulares. Nosotros estuvimos en el camping Paradise, en una cala idílica, que funciona desde la época de los hippies y en el de la playa de Paraga, cerca de Mikonos ciudad, muy familiar. No dejen de recorrer las calles de la capital, de la pequeña Venecia, o fotografiarse tomando algo cerca de la iglesia de Paraportinari. Está iglesia multifotografiada está en el puerto, donde también encontrarán el también muy famoso pelícano Petros. La isla de Delos, a una hora de Mikonos en barco, es sagrada, pero minúscula. Es un gigantesco campo ruinas. Ruinas grandiosas, vastas, interminables. Atención: falta absoluta de cualquier árbol. Continuamos nuestro periplo por las maravillosas Cícladas. Ahora toca Santorini. Ya la llegada en barco es teatral, cinematográfica, espectacular. La isla tiene forma de cruasant y los barcos entran en la laguna interior. Los pueblos están colgados de las abruptas paredes que dejó el volcán de la isla al estallar. Las casas blancas, la tierra negra, de lava, las aguas azul púrpura son de una descripción difícil, imposible. Pueden subir el puerto a Thira en burro, autobús o a pie, contando un millar de escalones. Conviene navegar por la laguna interior e ir a la pequeña isla volcánica del centro. Hay muchas barquitas que hacen el trayecto, cada hora. También visitar Oia, un pueblecito encantador y la playa de Perissa, de arena negra. Hemos estado también en Syros, muy urbanizada, en Ios, Folegandros, Sifnos y Sérifos, pequeñas y recónditas, y muchas otras, pero el escrito se hace largo y no queremos cansaros. Para ir a Grecia hay muchos vuelos desde Barcelona. Una vez allí hay muchos barcos hasta las islas, varios vínculos diarios con el puerto de El Pireo, en Atenas, o también aviones. Los tickets de los barcos los venden en el puerto, o las muchas agencias de viajes que hay por todo Atenas. Dormir o comer en las Cícladas no es problema. Menús muy de nuestra casa, con aceite virgen de oliva, pescado, pasta, mousaka divina, dolmades, soulaki, satsiki … en miles de restaurantes, hoteles o campings. Al bajar del barco les asaltaban con ofertas. Si decís que sí, os llevarán en furgoneta hasta el restaurante, el hotel, el camping o la casa particular. No os perdais la posibilidad de ofrecer a vuestros hijos e hijas un destino tan diferente, extraño y tan aventurero.

La Campania

La Campània és un destí perfecte per unes vacances familiars. Tant o més que Sardenya o Sicília, o si m’apureu molt, fins i tot la Toscana o la Provença. La Campania és una petita pàtria, una regió encantadora, amb unes fites turístiques úniques a Europa. Podeu arribar-hi molt fàcilment amb els vaixells de Grimaldi Lines que van a Civitaveccia, port proper a Roma. Aquesta opció inclou un viatge d’una nit i un dia en vaixell, (unes 16 hores, de les 22 de la nit a les 18 de la tarda següent), però permet emportar-se el propi cotxe, amb tota mena d’estris, maletes i artefactes que una família amb nens petits necessita. Pels que preferiu volar i llogar un vehicle, recordeu que Vueling te un vol directe a Nàpols, i allà llogar un vehicle. De Civittaveccia a Nàpols hi ha 240 kms. aproximadament. Als qui els agrada viatjar de la manera antiga, disfrutant el camí, de Barcelona a Nàpols hi ha un bon grapat de kms. però passareu per la Provença, la Costa Blava, Gènova, la Toscana i Roma. Tampoc no està malament si teniu prou dies i prou ganes. Nosaltres em provat totes les opcions, i són totes agradables, però molt diferents. Us recomanem anar a la Campània tot aprofitant unes vacances de Nadal o Setmana Santa. A l’estiu fa molta calor, i hi ha molta gent. A l’hivern no us morireu precisament de fred. El principal reclam de la Campània és, sense cap mena de dubte, Pompeia i les seves excavacions. És natural perquè és magnífic. Però no descuideu la petita Ercolano, o la desconeguda Stabia i, així, us podríem citar fins a cinc llocs arqueològics més que podeu visitar amb una sola entrada vàlida per 1 o 3 dies, segons el preu. A la web oficial de les excavacions està tot molt ben explicat. Ah!, i no us oblideu dels maravellosos temples grecs de Paestum, a l’altra punta de la regió, ja tocant a Calàbria. Però a la Campània no tot son ruïnes. La gent també hi viu. Ciutats bellíssimes us esperen. Naturalment parlem de Nàpols, increïble, fantàstica, prodigiosa i mundana. Bruta i desordenada, fa mitja por, però crida l’atenció. I també parlem de Salerno, que ens va encantar, una vila que ha vist passar els segles, com Amalfi, capital d’una brillant república marinera, o de Benevento. I què podem dir de les costes. La inaudita i fabulosa Costiera Amalfitana amb fites totals del turisme mundial com ara Positano o la mateixa Amalfi. Pobles d’ensomni i platges guapíssimes en una costa retallada i vertical. Res a veure amb els inmensos arenals del sur, kms. i kms. de sorra verge. Ara volem, per acabar, parlar-vos de les illes. Noms mítics. Illes habitades per deus i emperadors. Illes del golf de Nàpols, a l’abast de la mà, amb una breu travessia en vaixell des de la capital, o des de la cèlebre vila marinera de Sorrento, una altra joia de la Campània. Aneu fins a Capri, fins a Pròxida o fins l’amagada Ischia (a la foto). Entendreu la raó de que fossin escollides com a residència de monarques, de nobles, de pintors o d’escriptors famosos: la seva bellessa. I ara citarem el Vesubi. El volcà per excel·lència, el rei dels volcans europeus, amb permís de l’Etna. L’envolta un gran parc natural d’una estranya raressa. Un món irreal. Aquí i allà trobareu palaus gegantins, com el de Caserta, pobles amb encant, esglésies barroques perdudes en pobles i viles, platges solitàries. I gent amable, mediterrània com nosaltres, oberta i hospitalària. Ja ho veieu, la Campània mereix unes vacances. No us faltaran motius. Per dormir, a les famílies, us recomanem el Novotel de Caserta, 40 kms. al nord d’Ercolano, o el Novotel Arachi de Salerno, 55 kms. al sud, acollidor i novíssim. Per dinar us recordarem alguns llocs que ens van agradar el restaurant Tubba Catubba, a Ercolano, o l’encant indescriptible la petita Osteria de l’Angolo Masuccio, a la via Masuccio Salernitano, 45. Tel: 333.69.53.085, a Salerno, dins la vila antiga. A Amalfi la cosa està clara, aneu a La Pizzeria del Teatro, a la Via E. Marini, 19. T: 089872473. Bon rissotto mariner, boníssimes les pizzes i la pasta. A Caserta, tocant a la façana del palau reial, teniu l’Hotel Jolly i el seu restaurant. Habitacions molt correctes i menú no gaire car. Aprofiteu una escapada en vaixell, cotxe o avió per viure la Campània i els seus encants. Una sortida llarga però fantàstica, en una terra diferent!.

La Campania es un destino perfecto para unas vacaciones familiares. Tanto o más que Cerdeña o Sicilia, o si me apuráis mucho, incluso la Toscana o la Provenza. La Campania es una pequeña patria, una región encantadora, con unas metas turísticas únicas en Europa. Se puede llegar muy fácilmente con los barcos de Grimaldi Lines que van a Civitaveccia, puerto cercano a Roma. Esta opción incluye un viaje de una noche y un día en barco, (16 horas, de las 22 de la noche a las 18 de la tarde), pero permite llevarse el propio coche, con todo tipo de utensilios, maletas y artefactos que una familia con niños pequeños necesita. Para los que prefieren volar y alquilar un vehículo, recuerden que Vueling tiene un vuelo directo a Nápoles, y allí alquilar un vehículo. De Civittaveccia a Nápoles hay 240 kms. aproximadamente. A los que les gusta viajar de la manera antigua, disfrutando el camino, de Barcelona a Nápoles hay un buen puñado de kms. pero pasaréis por la Provenza, la Costa Azul, Genova, la Toscana y Roma. Tampoco está mal si tienen tiempo y ganas. Nosotros hemos probado todas las opciones, y son todas agradables, pero muy diferentes. Os recomendamos ir a la Campania aprovechando unas vacaciones de Navidad o Semana Santa. En verano hace mucho calor, y hay mucha gente. En invierno no hace frío. El principal reclamo de la Campania es, sin lugar a dudas, Pompeya y sus excavaciones. Es natural porque es un lugar magnífico. Pero no olviden la pequeña Ercolano, o la desconocida Stabia y, así, os podríamos citar hasta cinco sitios arqueológicos más que podéis visitar con una sola entrada válida para 1 ó 3 días, según el precio. En la web oficial de las excavaciones está todo muy bien explicado. Ah, y no se olviden de los maravillosos templos griegos de Paestum, en la otra punta de la región, ya tocando Calabria. Pero en la Campania no todo son ruinas. La gente vive. Ciudades bellísimas os esperan. Naturalmente hablamos de Nápoles, increíble, fantástica, prodigiosa y mundana. Sucia y desordenada, da incluso un poco de miedo, pero llama la atención. Y también hablamos de Salerno, que nos encantó, una villa que ha visto pasar los siglos, como Amalfi, capital de una brillante república marinera, o Benevento. Y qué decir de las costas. La inaudita y fabulosa Costiera Amalfitana meta del turismo mundial, como lo es Positano o la misma Amalfi. Pueblos de ensueño y playas guapísimas en una costa recortada y vertical. Nada que ver con los inmensos arenales del sur, kms. y kms. de arena virgen. Ahora queremos, por último, hablaros de las islas. Nombres míticos. Islas habitadas por dioses y emperadores. Islas del golfo de Nápoles, al alcance de la mano, con una breve travesía en barco desde la capital, o desde la célebre villa marinera de Sorrento, otra joya de la Campania. Vayan hasta Capri, hasta Pròxida o incluso a la escondida Ischia (en la foto). Entenderéis la razón de que fueran elegidas como residencia de monarcas, de nobles, de pintores o de escritores famosos: su belleza. Y ahora citaremos el Vesubio. El volcán por excelencia, el rey de los volcanes europeos, con permiso del Etna. Lo rodea un gran parque natural de una extraña rareza. Un mundo irreal. Aquí y allá encontrarán palacios gigantescos, como el de Caserta, pueblos con encanto, iglesias barrocas perdidas en pueblos y villas, playas solitarias. Y gente amable, mediterránea como nosotros, abierta y hospitalaria. Ya lo veis, la Campania merece unas vacaciones. No os faltarán motivos. Para dormir, a las familias, os recomendamos el Novotel de Caserta, 40 kms. al norte de Ercolano, o el Novotel Arachi de Salerno, 55 kms. al sur, acogedor y novísimo. Para comer os recordaremos también algunos lugares que nos gustaron, como el restaurante Tubbs Catubba, en Ercolano, o el encanto indescriptible de la pequeña Osteria del Angolo Masuccio, en la vía Masuccio Salernitana, 45. Tel: 333.69.53.085, en Salerno, en la villa antigua. En Amalfi la cosa está clara, hay que ir a la Pizzería del Teatro, en la Vía E. Marini, 19. T: 089872473. Buen rissotto marinero, buenísimas las pizzas y la pasta. En Caserta, junto a la fachada del palacio real, tienen el Hotel Jolly y su restaurante. Habitaciones muy correctas y menú no muy caro. Aprovechen una escapada en barco, coche o avión para vivir la Campania y sus encantos. Una salida larga pero fantástica.

Delos

La illa de Delos és sagrada, però minúscula. Ocupada en l’antiguitat clàssica de tota mena de temples, avui dia és un gegantí cap de ruïnes. Ruïnes imposants, grandioses, vastes, inacabables. Amb escultures sorprenents, com els lleons de l’avinguda, marcials desafiant el pas dels anys. Amb mosaics delicats com els de l’antic lupanar. Arribareu a l’illa des de la maravellosa Mikonos, la seva germana gran, en una barqueta entranyable. Podeu passar-hi el dia, si resistiu el calor i la manca absoluta de qualsevol arbre. Malgrat tot els vostres infants més grans disfrutaran amb les pedres i, grans i petits, amb el viatge en barca des de Mikonos. Si feu una estada a les illes cíclades, cosa que us recomanem de tot cor, dediqueu uns quants dies a Mikonos i, al menys, un matí a Delos. A la illa no hi ha allotjament, però a Mikonos, sí. Càmpings com el Paradaise, diferent, o familiars com el Paraga. I molts hotels i cases particulars on allotjar-se.

La isla de Delos es sagrada, pero minúscula. Ocupada en la antigüedad clásica por todo tipo de templos, hoy día es un gigantesco mar de ruinas. Ruinas imponentes, grandiosas, vastas, interminables. Con esculturas sorprendentes, como los leones de la avenida, marciales desafiando el paso de los años. Con mosaicos delicados como los del antiguo lupanar. Llegareis a la isla desde la maravillosa Mikonos, su hermana mayor, en una barquita entrañable. Pueden pasar allí el día, si resisten el calor y la falta absoluta de cualquier árbol. A pesar de todo los niños más grandes disfrutarán con las piedras y, grandes y pequeños, con el viaje en barco desde Mikonos. Si hace una estancia en las islas Cícladas, lo que le recomendamos de todo corazón, dedique unos días en Mikonos y, al menos, una mañana a Delos. En Delos no podeis dormir, pero en Mikonos sí. Cámpings diferentes como el Paradaise o más familiares como el Paraga. Y muchos hoteles y casas particulares ofreciendo habitaciones.

Paros

La illa de Paros és una illa grega, de les Cíclades, gran i allunyada de les rutes turístiques. Si ja esteu farts de festa i gresca, de gentades, podeu abandonar paradisos com Mikonos, Ios o Santorini i anar a raure a aquest racó de mar i cel blaus, de cases encalades, platges maravelloses i ciutats amb castells bisantins. Paros te racons de gran bellessa, amagats, recondits. Com el port de Naussa, a la foto, o el propi Paros, o tants d’altres. Baixeu al port i contempleu els darrers pescadors d’esponges del Egeu i, potser del món. Nosaltres vàrem dormir en una casa particular. Al baixar del vaixell us n’oferiran moltes, trieu i remeneu, deixeu-vos mimar per l’hospitalitat dels grecs.

La isla de Paros es una isla griega, de las Cícladas, grande y alejada de las rutas turísticas. Si ya estáis hartos de fiesta y diversión, de la gente, podeis abandonar paraísos como Mikonos, Ios o Santorini e iros a este rincón de mar y cielo azules, de casas encaladas, playas maravillosas y ciudades con castillos bizantinos. Paros tiene rincones de gran belleza, escondidos, recónditos. Como el puerto de Naussa, en la foto, o el propio Paros, o tantos otros. Baje al puerto, contemplando los últimos pescadores de esponjas del Egeo y, quizás del mundo. Nosotros dormimos en una casa particular. Al descender del barco te ofrecen muchas, elija y escoja, déjese mimar por la hospitalidad de los griegos.

The island of Paros is a Greek island in the Cyclades, large and off the tourist routes. If you are already tired of partying and revelry, tired of crowded streets, you can leave paradises as Mykonos, Ios or Santorini and go to this corner of blue sea and sky. Wonderful beaches and cities with castles are attending you. Paros has good places of great beauty. Like Naussa’s harbour, on the picture, or Paros’ harbour too. Get the port and look the last fishermen in the Aegean. We were sleeping in a private home. When you get off the ship people offers you. Select and enjoy the hospitality of the Greeks.

Naxos

Les illes Ciclades, al mig del mar Egeu, són el millor de Grècia. Hi ha illes per a tots els gustos. Una de les més autèntiques, i de les menys turístiques és Naxos. És la Ciclada més gran, la més agrícola. La capital, Naxos, és una gran ciutat, però conserva un preciòs barri antic, i una ciutadella bisantina. La illa està plena de platges d’ensomni, relativament buides de turistes, com la de la foto: Agios Prokopios. Hi ha bona comunicació amb el Pireu i amb altres illes veïnes, amb avió, vaixell i hidrofoil. Els hotels i restaurants no són un problema, tot i que nosaltres vàrem anar de càmping.

Las islas Cícladas, en medio del mar Egeo, son lo mejor de Grecia. Hay islas para todos los gustos. Una de las más auténticas, y de las menos turísticas, es Naxos. Es la Cíclade más grande, la más agrícola. La capital, Naxos, es una gran ciudad, pero conserva un precioso barrio antiguo, y una ciudadela bizantina. La isla está llena de playas de ensueño, relativamente vacías de turistas, como la de la foto: Agios Prokopios. Hay buena comunicación con el Pireo y con otras islas vecinas, en avión, barco y hidrofoil. Los hoteles y restaurantes no son un problema, aunque nosotros fuimos de camping.

Cycladic islands, in the middle of the Aegean Sea, are the best of Greece. There are islands for all tastes. One of the most genuine is Naxos. The capital is a big city, but retains a beautiful old quarter, and a lovely citadel. The island is full of beaches and relatively empty of tourists.  There is good communication with the Pireus harbour and the other neighboring islands, also by aircraft, ship and hydrofoils. The hotels and restaurants are not a problem, even though we were going camping.

Les Îles Cyclades, au milieu de la mer Egée, sont le meilleur de la Grèce. Il ya des îles pour tous les goûts. L’un des plus authentiques c’est Naxos. La capitale c’est une grande ville, mais conserve un très beau vieux quartier, et une jolie citadelle. L’île est pleine de plages et relativement vide de touristes. Il ya une bonne communication avec le port du Pirée et les autres îles voisines, avec des avions, des navires et des hydroglisseurs. Les hôtels et les restaurants ne sont pas un problème, mais nous sommes allées au camping.

Atenes

Atenes és una ciutat que cal visitar alguna vegada. És la porta de Grècia. Tant si feu el Peloponés, com les illes, procureu passar un parell de nits a Atenes. No podeu deixar de veure l’Acròpolis, amb el Partenó, i tot el seguit de temples, teatres i altres ruïnes que es conserven. Tampoc podeu deixar de donar un volt pel barri més típic: Plaka, amb les seves botigues i restaurants. Allà trobareu joies com el Teseion, o aquesta torre dels vents de la foto. Doneu també un tomb pel mercat central, pel Museu Arqueològic Nacional, per l’estadi olímpic, tot de marbre. No oblideu els voltants propers, aneu al cap de Sunion on hi ha el famós temple de Poseidó. Després ja podreu anar al Pireu, a agafar el vaixell, o a l’aeroport per volar a les illes. Haureu fet els deures amb Atenes. Per menjar a Atenes us recomanem el restaurant Neon, a la cèntrica plaça Omonia, carrer Dorou 1. Es tracta d’un self service, que al final és el més pràctic, sobretot amb infants. Per dormir, a la mateixa plaça Omonia teniu Le Mirage, un hotel sense gaires pretensions, però net i dins els estàndards, on nosaltres hem dormit prou bé. També teniu tots els de les cadenes internacionals: Novotel, que admet 2 nens per habitació, Crowne…

Atenas es una ciudad hay que visitar alguna vez. Es la puerta de Grecia. Tanto si vais al Peloponeso, como a las islas, procurad pasar un par de noches en Atenas. No podéis dejar de ver la Acrópolis, con el Partenón, y los templos, teatros y otras ruinas que se conservan. Tampoco podéis dejar de dar una vuelta por el barrio más típico: Plaka, con sus tiendas y restaurantes. Allá encontraréis joyas como el Teseion, o esta torre de los vientos de la foto. Vagad también por el mercado central, por el Museo Arqueológico Nacional, por el estadio olímpico, todo él de mármol. No olvidáis los alrededores próximos a Atenas, como el cabo Sunion donde está el famoso templo de Poseidón. Después ya podréis ir al Pireo, para coger el barco, o al aeropuerto para volar hasta las islas. Habréis hecho los deberes en Atenas. Para comer os recomendamos el restaurante Neon, en la céntrica plaza Omonia, calle Dorou 1. Se trata de un self service, que al final es lo más práctico, sobre todo con niños. Para dormir, allí, en la misma plaza Omonia tenéis Le Mirage, un hotel sin demasiadas pretensiones, pero limpio y dentro los estándares, donde nosotros hemos dormido bastante bien. También tenéis todos los de las cadenas: Novotel, Crowne…

Tinos

Una autèntica illa de les Ciclades gregues propera  a Atenes, familiar i sense aglomeracions: aquesta és Tinos. Pocs turistes, platges d’ensomni i tots els tòpics de les illes del mar Egeu: llum, cases blanques, bon menjar i vi de retsina. Aquesta illa és una illa santuari. La seva esglèsia de la Agia Sophia, o de la Mare de Déu, (a la foto), és el centre de peregrinacions de totes les illes gregues. A part d’això, tranquilitat, molta calma. Allotjeu-vos al camping Tinos, o bé en cases particulars. Cap problema: us deixo una bona pàgina d’enllaç. Lligams diaris amb el port de El Pireu, a Atenes. Unes 4 hores de vaixell.

Una auténtica isla de las Cicladas griegas próxima en Atenas, familiar y sin aglomeraciones: esta es Tinos. Pocos turistas, playas de ensueño, y todos los tópicos de las islas del mar Egeo: luz, casas blancas, buena comida y vino de resina. Esta isla es una isla santuario. Su Agia Sophia, o templo de la Virgen María, (en la foto), es el centro de peregrinaciones de todas las islas griegas. Aparte de esto, tranquilidad, y calma, mucha calma. Alojaros en el camping Tinos, o bien en casas particulares. Ningún problema: os dejo una buena página de enlace. Salidas de barco diarias desde el puerto del Pireo, en Atenas. Unas 4 horas de barco.

Mikonos

Una de les illes gregues que no pot faltar en un viatge a Grècia és Mikonos. Mikonos representa totes les Cíclades, tot l’Egeu, tota la Mediterrània i totes les illes. És indescriptible. Mikonos te platges paradisíaques, una capital tota blanca oberta a una badia blava, sota un turó coronat de molins de vent. És una illa petita, a escala molt humana. Podeu trobar-hi molta marxa o molta calma, cultura o evasió. Si pot arribar en vaixell des del port del Pireo, o en avió. També en hidrofoil, però des de Rafina. Hi ha moltíssims hotels, càmpings, bungalows i cases particulars: mireu aquesta web. Només baixar del vaixell us n’oferiran a desenes. Nosaltres varem estar al càmping Paradise, en una cala idílica, que funciona des de l’època dels hippies i en el de la platja de Paraga, prop de Mikonos vila. No deixeu de recòrrer els carrers de la capital, la petita Venecia, (a la foto) o l’esglèsia de Paraportinari. Està al port, on trobareu el famós pel·licà Petros. Tampoc deixeu d’anar a veure les ruines del santuari de Delos, en una illa veïna, a una hora en barca, si us agraden les pedres.

Una de las islas griegas que no puede faltar en un viaje en Grecia es Mikonos. Mikonos representa a todas las Cícladas, a todo el Egeo, a la Mediterránea entera y a todas las islas. Por eso es indescriptible. Mikonos tiene playas paradisíacas, una capital blanca abierta a una bahía azul, bajo un cerro coronado de molinos de viento. Es una isla pequeña, a escala muy humana. Podéis encontrar mucha marcha o mucha calma, cultura o evasión. Se puede llegar en barco desde el puerto del Pireo, o en avión. También en hidrofoil, pero desde Rafina. Hay muchísimos hoteles, càmpings, bungalows y casas particulares. Mirad la web en el texto en Catalán. Sólo bajar del barco os ofrecerán alojamientos a porrillo. Nosotros estuvimos en el càmping Paradise, en una cala idílica, que funciona desde la época de los hippies, y en el de la playa de Paraga, cerca de Mikonos ciudad. No dejeis de recorrer las calles de la capital, y la pequeña Venecia, (en la foto) o Paraportinari. Esta iglesia está en el puerto, dónde encontraréis el famoso pelícano Petros. Tampoco dejeis de ir a ver las ruinas del santuario de Delos, en una isla vecina, a una hora en barca, si os gustan las piedras.