Abadia de Maulbronn


selvanegra092

No lluny d’Stuttgart, la capital de Baden-Wurtemberg, a Alemania, trobareu la fantàstica abadia de Maulbronn, patrimoni de la humanitat de la UNESCO. Val la pena veure-la. De veritat. Una abadia complerta, com treta de la nit dels temps, com portada expressament als nostres dies des de l’alta edat mitjana. Està amagada, en un petit poblet, entre camps i turons plens de masies. No li falta detall. La muralla, poderosa, amb torres, els edificis administratius, hostatgeria, avui hotels i restaurants, l’església, el claustre, refetor… tot. No us la deixeu en el curs d’una visita a aquesta zona d’Alemania o si aneu camí de Berlín, o Munich. Encara que us calgui desviar-vos una mica. A Maulbronn no hi ha hotels xulos, però si un parell de restaurants agradables. Especialitats alemanyes. Son el Scheffelhof, i el Kloster Katz, també molt maco. Encara que no hi hagi hotels a Maulbronn mateix, si finalment hi aneu, podeu allotjar-vos a Sttutgart, la capital de la regió, a pocs kms. Allà teniu l’Hotel Ibis Styles, al barri antic de Bad Cannstatt, al costal dels banys termals de Sttugart. Fabulós. Molt bé. Recomanable. podeu dinar i sopar al mateix hotel, al Mike’s Urban Pub. Molt bé també. Tot i que Stuttgart no és una ciutat turística, no deixa de ser bonica. I te els museus Mercedes Benz i Porsche!. Tubingen, ciutat medieval universitària, és un destí inexcusable en la alta vall del Neckar, riu que passa per la ciutat. Allà també podeu visitar Esslingen o Rotweil, boniques viles medievals també, i Haigerloch, en una cresta damunt el riu. O bé el castell romàntic de Hohenzollern. A tocar teniu la Selva Negra, amb llacs, boscos i cascades en un entorn natural d’excepció. Tot a menys de 100 kms. de Maulbronn i d’Stuttgart. Cap al nord de Maulbronn hi ha Wurzburg, a la riba del Main, i la magnífica Rothenbourg on der Tauber miraculosament conservada tal qual des de fa 500 anys. A l’est Schwabich Hall, una altra ciutat medieval fabulosa. I a tocar del mateix monestir de Maulbronn, teniu Bad Winfen, un poblet de l’edat mitjana. Seguint la baixa vall del Neckar us portarà fins a Heildeberg, en una ruta curulla de castells encimbellats i boscos de fades. I molt aprop de Maulbronn teniu també castells de somni com ara Ludwigsburg, Solitude, Favorite o, sobretot, Brunschal. Si feu nit a Sttutgart no us perdeu el seu balneari d’aigua termal, amb 5 piscines cobertes. Ara us proposem altres bons restaurants. Un grec molt bo, la Little Greek Taverna. Boníssim. Un alemany d’especialitats suabes molt bo també: Der Rothe Hirsch. Fabulós!. Al centre de Stuttgart us recomanem el De Mauritzio, un italià guai. Al davant una trattoria molt maca també: Positano. I al costat una Paulaner, taberna alemanya de la marca de cerveses. No està malament el Primo, una altra trattoria. El Vapiano és un local d’una coneguda cadena d’autoserveis de menjar italià. Jove, àgil, bé de preu, tries el què vols i t’ho portes a la taula. Maulbronn pot ser un bon destí de vacances. Podeu completar la visita amb una anada fins Speyer, (Espira). La ciutat val la pena pel seu centre històric, per la seva catedral i per un mercat nadalenc molt bonic. Allà podeu dinar al restaurant Zur Alten Munz. Molt bo, molt bé. Us el recomanem. Bona visita a l’Abadia de Maulbronn!.

No lejos de Stuttgart, la capital de Baden-Wurtemberg, en Alemania, encontrará la fantástica abadía de Maulbronn, patrimonio de la humanidad de la UNESCO. Vale la pena verla. De verdad. Una abadía completa, como sacada de la noche de los tiempos, como traída expresamente a nuestros días desde la alta edad media. Está escondida, en un pequeño pueblo, entre campos y colinas llenos de granjas. No le falta detalle. La muralla, poderosa, con torres, los edificios administrativos, hospedería, hoy hoteles y restaurantes, la iglesia, el claustro, refectorio … todo. No se la deje en el curso de una visita a esta zona de Alemania o si va camino de Berlín, o Munich. Aunque necesite desviarse un poco. En Maulbronn no hay hoteles chulos, pero si un par de restaurantes agradables. Especialidades alemanas. Son el Scheffelhof, y el Kloster Katz, también muy bonito. Aunque no haya hoteles en Maulbronn mismo, si finalmente vais, se pueden alojar en Sttutgart, la capital de la región, a pocos kms. Allí tienen el Hotel Ibis Styles, en el barrio antiguo de Bad Cannstatt, cerca de los baños termales de Sttugart. Fabuloso. Muy bien. Recomendable. Pueden comer y cenar en el mismo hotel, en el Mike s Urban Pub. Muy bien también. Aunque Stuttgart no es una ciudad turística, no deja de ser hermosa. Y tiene los museos Mercedes Benz y Porsche. Tubingen, ciudad medieval universitaria, es un destino inexcusable en alto valle del Neckar, río que pasa por la ciudad. Allí también puede visitar Esslingen o Rotweiler, hermosas villas medievales también, y Haigerloch, en una cresta sobre el río. O bien el castillo romántico de Hohenzollern. Junto a él tienen la Selva Negra, con lagos, bosques y cascadas en un entorno natural de excepción. Todo a menos de 100 kms. de Maulbronn y de Stuttgart. Hacia el norte de Maulbronn está Wurzburg, a orillas del Meno, y la magnífica Rothenbourg ob der Tauber milagrosamente conservada tal cual desde hace 500 años. Al este Schwabich Hall, otra ciudad medieval fabulosa. Y junto al mismo monasterio de Maulbronn, tiene Bad Winfen, un pueblo de la edad media. Siguiendo el bajo valle del Neckar le llevará hasta Heildeberg, en una ruta llena de castillos encumbrados y bosques de hadas. Y muy cerca de Maulbronn tiene también castillos de ensueño como Ludwigsburg, Soledad, Favorite o, sobre todo, Brunschal. Si hacen noche en Sttutgart no se pierdan su balneario de agua termal, con 5 piscinas cubiertas. Ahora os proponemos otros buenos restaurantes. Un griego muy bueno, la Little Greek Taverna. Buenísimo. Un alemán de especialidades Suabia muy bueno también: Der Rothe Hirsch. Fabuloso. En el centro de Stuttgart se recomienda el De Mauritzio, un italiano guay. Enfrente una trattoria muy bonita también: Positano. Y junto a ella una Paulaner, taberna alemana de la marca de cervezas. No está mal el Primo, otra trattoria. El Vapiano es un local de una conocida cadena de autoservicios de comida italiana. Joven, ágil, bien de precio, eliges el que quieres y te lo llevas a la mesa. Maulbronn puede ser un buen destino de vacaciones. Pueden completar la visita con una ida hasta Speyer, (Espira). La ciudad merece la pena por su centro histórico, por su catedral y por un mercado navideño muy bonito. Allí pueden comer en el restaurante Zur Alten Munz. Muy bueno, muy bien. Os lo recomendamos. ¡Buena visita en la Abadía de Maulbronn!.

Stuttgart


stuttgart

Stuttgart no és una ciutat turística. No en te la vocació. És una vila industrial, seu de companyies tan potents com ara la Mercedes Benz o la Porsche. És una gran ciutat industrial, durament bombardejada durant la segona guerra mundial, reconstruida de manera racional durant els anys 50. No obstant això hi ha dues raons bàsiques que fan de Stuttgart un bon destí familiar: la seva excel·lent situació geogràfica, que la fa un centre d’excursions ideal, i uns quants al·licients interessants de la pròpia Stuttgart. Anem per pams. Stuttgart està situada al sur d’Alemanya, a 50 kms. al nord de la bellíssima vila medieval universitària de Tubingen, un destí inexcusable en la alta vall del Neckar, riu que passa per la ciutat. Allà també podeu visitar Esslingen o Rotweil, boniques viles medievals també, i Haigerloch, en una cresta damunt el riu. O bé el castell romàntic de Hohenzollern. A tocar teniu la Selva Negra, amb llacs, boscos i cascades en un entorn natural d’excepció. Tot a menys de 100 kms. de Stuttgart. Cap al nord hi ha Wurzburg, a la riba del Main, i la magnífica Rothenbourg on der Tauber miraculosament conservada tal qual des de fa 500 anys. O Schwabich Hall, una altra ciutat medieval fabulosa. I el monestir de Maulbronn, patrimoni de la humanitat, o Bad Winfen, un poblet de l’edat mitjana. La baixa vall del Neckar us portarà fins a Heildeberg, en una ruta curulla de castells encimbellats i boscos de fades. Ulm, amb la seva catedral, s’aixeca a tocar d’un Danubi blau recent nascut, a menys de 90 kms. a l’est de Stuttgart. I em deixo altres belleses, com ara monestirs i castells com Gross Comburg, Bebenhausen, Ludwigsburg, Solitude, Favorite o Brunschal. No hi ha lloc per a tot!. Anem ara per Stuttgart mateix. Comencem pel seu reduït casc històric, un parell de places, amb els castells nou i vell, la col·legiata, quatre cases antigues. Res de l’altre mon. Però també hi ha una bona pinacoteca amb bosn pintors del renaixement, una amb obra moderna i un sobre el país. I si de museus parlem no podem deixar de pensar en la meravella del Museu Mercedes Benz, modern i molt bonic, amb el Museu Porsche… I pels infants no oblideu el Zoo de Wilhelma, un dels millors de tota Alemania. La ciutat te molts hotels pero nosaltres us recomanem sense dubtar-ho el Ibis Styles del barri de Bad Cannstatt, un petit poblet balneari a tocar de Stuttgart. Habitacions familiars àmplies i còmodes, bé de preu. Un centre balneari d’aigua termal, amb 5 piscines cobertes a tocar. Comunicat amb el centre de la ciutat pel tramvia U2 cada 5 minuts. Fantàstic. I per dinar o sopar podeu anar a la Taberna de Mike’s al mateix hotel, o a un excel·lent grec no gaire llunyà: La Little Greek Taverna. Boníssim. Allà aprop un alemany d’especialitats suabes molt bo: Der Rothe Hirsch. Fabulós!. I pels voltants uns quants italians. Al centre de Stuttgart us recomanem el De Mauritzio, un italià molt bo. Al davant una trattoria molt maca també: Positano. I al costat una Paulaner, taberna alemanya de la marca de cerveses. No està malament el Primo, una altra trattoria. El Vapiano és un local d’una coneguda cadena d’autoserveis de menjar italià. Jove, àgil, bé de preu, tries el què vols i t’ho portes a la taula. Stuttgart, un bon destí de vacances.

Stuttgart no es una ciudad turística. No tiene la vocación. Es una villa industrial, sede de compañias tan potentes como la Mercedes Benz o Porsche. Es una gran ciudad industrial, duramente bombardeada durante la segunda guerra mundial, reconstruida de manera racional durante los años 50. Sin embargo hay dos razones básicas que hacen de Stuttgart un buen destino familiar: su excelente situación geográfica, que la hace un centro de excursiones ideal, y unos cuantos alicientes interesantes de la propia Stuttgart. Vayamos por partes. Stuttgart está situada en el sur de Alemania, a 50 kms. al norte de la bellísima villa medieval universitaria de Tubingen, un destino inexcusable en alto valle del Neckar, río que pasa por la ciudad. Allí también puede visitar Esslingen o Rotweiler, hermosas villas medievales también, y Haigerloch, en una cresta sobre el río. O bien el castillo romántico de Hohenzollern. Junto tiene la Selva Negra, con lagos, bosques y cascadas en un entorno natural de excepción. Todo a menos de 100 kms. de Stuttgart. Hacia el norte hay Wurzburg, a orillas del Meno, y la magnífica Rothenbourg on der Tauber milagrosamente conservada tal cual desde hace 500 años. O Schwabich Hall, otra ciudad medieval fabulosa. Y el monasterio de Maulbronn, patrimonio de la humanidad, o Bad WinFS, un pueblo de la edad media. El bajo valle del Neckar le llevará hasta Heildeberg, en una ruta llena de castillos encumbrados y bosques de hadas. Ulm, con su catedral, se levanta junto a un Danubio azul recién nacido, a menos de 90 kms. al este de Stuttgart. Y me dejo otras bellezas, como monasterios y castillos como Gross Comburg, Bebenhausen, Ludwigsburg, Soledad, Favorite o Brunschal. No hay lugar para todo !. Vamos ahora por Stuttgart mismo. Empezamos por su reducido casco histórico, un par de plazas, con los castillos nuevo y viejo, la colegiata, cuatro casas antiguas. Nada del otro mundo. Pero también hay una buena pinacoteca con Bosnia pintores del renacimiento, una con obra moderna y uno sobre el país. Y si de museos hablamos no podemos dejar de pensar en la maravilla del Museo Mercedes Benz, moderno y muy bonito, con el Museo Porsche … Y para los niños no olviden el Zoo de Wilhelma, uno de los mejores de toda Alemania. La ciudad tiene muchos hoteles pero nosotros le recomendamos sin dudarlo el Ibis Styles del barrio de Bad Cannstatt, un pequeño pueblo balneario cerca de Stuttgart. Habitaciones familiares amplias y cómodas, bien de precio. Un centro balneario de agua termal, con 5 piscinas cubiertas al lado mismo. Acceso al centro de la ciudad por el tranvía U2 cada 5 minutos. Fantástico. Y para comer o cenar puede ir a la Taberna de Mike ‘s en el mismo hotel, o en un excelente griego no muy lejano: La Little Greek Taverna. Buenísimo. Allí cerca un alemán de especialidades de Suabia muy bueno: Der Rothe Hirsch. ¡Fabuloso !. Y por los alrededores algunos italianos. En el centro de Stuttgart se recomienda el De Mauritzio, un italiano muy bueno. Enfrente una trattoria muy bonita también: Positano. Y junto una Paulaner, taberna alemana de la marca de cervezas. No está mal el Primo, otra trattoria. El Vapiano es un local de una conocida cadena de autoservicios de comida italiana. Joven, ágil, bien de precio, eliges el que quieres y te lo llevas a la mesa. Stuttgart, un buen destino de vacaciones.

Les Ciclades


Les illes Ciclades son el paradís. Dit això, podem tancar aquí l’article. Però no volem deixar-vos amb el dubte de si val la pena travessar el Mediterrà per anar-hi. Ja us ho diem: val la pena. Situades al centre del mític mar Egeu, aquestes illes són el compendi, la quintaessència, el millor que pot oferir la Mediterrània. Són un destí universal, un lloc on cal anar, on s’ha d’anar, com a mínim un cop a la vida. A les Ciclades hi ha illes per a tots els gustos. Nosaltres us explicarem el nostre periple, durant unes llargues, llargues vacances. Les Cíclades tenen uns trets comuns a totes: les cases blanques, les platges paradisíaques, una terra agreste, abrupta, sense vegetació, el sol poderós, y vent constant. També l’animació tothora, dins les viles medievals de carrers estrets. O el monestirs penjats dalt de turons, plens d’or i d’imatges. Pobles amb ports esplèndits, plens de barques de pesca carregades d’esponges, que porten a terra un peix boníssim. De vinyes que elaboren un vi de retsina que fa embogir, ideal per les seves nits d’estiu, impagables, amb olor de mar i de sal. Cadescuna de les illes, però, conserva un tresor amagat. Per exemple la petita i preciosa Tinos. Un destí molt familiar. Amb pocs turistes i unes platges d’ensomni. Aquesta és una illa santuari. La seva esglèsia de la Agia Sophia, o de la Mare de Déu, és el centre de peregrinacions de totes les illes gregues. A part d’això, tranquilitat, i molta calma. Allotjeu-vos al camping Tinos, nosaltres ho varem fer, petit i bàsic o bé en cases particulars. Una de les illes més autèntiques, i de les menys turístiques, és Naxos. És la Ciclada més gran, la més agrícola. La capital és una gran ciutat que conserva un preciòs barri antic, i una ciutadella bisantina. La illa està plena de platges d’ensomni, relativament buides de turistes, com ara Agios Prokopios. Nosaltres vàrem anar al càmping Naxos. La seva veïna és la illa de Paros, també força gran i allunyada de les rutes turístiques. Un racó tranquil on gaudir en família del mar i dels cel blaus, de les cases encalades, de platges maravelloses, com Krios. Paros te racons de gran bellessa, amagats, recondits. Com el port de Naussa. Baixeu al port de Paros i contempleu els darrers pescadors d’esponges del Egeu i, potser del món. Aquí nosaltres vàrem dormir en una casa particular. Al baixar del vaixell, en qualsevol illa, us n’oferiran moltes, trieu i remeneu, deixeu-vos mimar per l’hospitalitat dels grecs. Mikonos representa, ella sola, totes les Cíclades, tot l’Egeu, tota la Mediterrània i totes les illes. Però és molt particular, molt diferent. És un esterotip. Una imatge per vendre al turisme. I tanmateix és magnífica. És indescriptible. Mikonos te platges paradisíaques, una capital tota blanca oberta a una badia blava, sota un turó coronat de molins de vent. (A la foto). És una illa petita, a escala molt humana, on podeu trobar-hi molta marxa o molta calma, segons vulgueu. Hi ha moltíssims hotels, càmpings, bungalows i cases particulars: mireu aquesta web. Nosaltres varem estar al càmping Paradise, en una cala idílica, que funciona des de l’època dels hippies i en el de la platja de Paraga, prop de Mikonos vila, molt familiar. No deixeu de recòrrer els carrers de la capital, de la petita Venecia, o de fotografiar-vos davant de l’esglèsia de Paraportinari. Està al port, on trobareu el també molt famós pel·licà Petros. La illa de Delos, a una hora de Mikonos en barca, és sagrada, però minúscula. És un gegantí cap de ruïnes. Ruïnes grandioses, vastes, inacabables. Atenció: manca absoluta de qualsevol arbre. Continuem el nostre periple per les maravelloses Cíclades. Ara toca Santorini. Ja l’arribada en vaixell és teatral, cinematogràfica, espectacular. La illa te forma de cruasant i els vaixells entren dins la llacuna interior. Els pobles estan penjats de les abruptes pareds que va deixar el volcà de l’illa en esclatar. Les cases blanques, la terra negra, de lava, les aigües blau porpra són d’una descripció difícil, impossible. Podeu pujar del port a Thira en burro, autobús o a peu, fent un miler d’escalons. Convé navegar per la llacuna interior i anar a la petita illa volcànica del centre. Hi ha moltes barquetes que fan el trajecte, cada hora. També visitar Oia, un poblet encantador i la platja de Perissa, de sorra negra. Hem estat també a Syros, moderna, amb un port gegantí, molt urbanitzada, a Ios, la illa dels joves, amb una marxa increible. O a Folegandros, perduda en mig del no res, verge. Sifnos i Sèrifos, petites i recòndites, i a moltes altres, però l’escrit es fa llarg i no volem cansar-vos. Per anar a Grècia hi ha molts vols des de Barcelona. Un cop allà hi ha molts vaixells fins a les illes, diversos lligams diaris amb el port de El Pireu, a Atenes, o també avions. Els tiquets dels vaixells els venen al port, o a les moltes agències de viatges que hi ha per tot Atenes. Dormir o menjar a les Cíclades no és problema. Us deixem una pàgina especialitzada en illes gregues. Menús molt de casa nostra, regats amb l’oli verge d’oliva, de kalamata, superior, o plats de peix, de pasta, amb la mousaka divina, els dolmades, el soulaki, el satsiki… Us serviran bon menjar i us oferiran un llit en milers de restaurants, hotels o càmpings. Al baixar del vaixell us asaltaran amb ofertes!. Si dieu que si, us portaran en furgoneta fins el restaurant, l’hotel, el càmping o la casa particular. No us perdeu la possibilitat d’oferir a la vostra canalla un destí tan diferent, estrany i aventurer!.

Las islas Cicladas son el paraíso. Dicho esto, podemos cerrar aquí el artículo. Pero no queremos dejaros con la duda de si vale la pena atravesar el Mediterráneo para ir. Vale la pena. Situadas en el centro del mítico mar Egeo, estas islas son el compendio, la quintaesencia, lo mejor que puede ofrecer el Mediterráneo. Son un destino universal, un lugar donde hay que ir. En las Cicladas hay islas para todos los gustos. Nosotros les explicaremos nuestro periplo, durante unas largas, largas vacaciones. Las Cícladas tienen unos rasgos comunes a todas ellas: casas blancas, playas paradisíacas, tierra agreste, abrupta, sin vegetación, solo poderoso el viento constante, con mucha animación siempre, con villas medievales de calles estrechas, y monasterios colgados en lo alto de riscos, llenos de oro y de imágenes. Pueblos con puertos espléndidos, llenos de barcas de pesca cargadas de esponjas, que pescan un pez buenísimo, y elaboran un vino de retsina que hace enloquecer. Sus noches de verano són impagables, con olor a mar y sal. Cada una de las islas, sin embargo, conserva un tesoro escondido. Por ejemplo la pequeña y preciosa Tinos. Muy familiar. Con pocos turistas y unas playas de ensueño. Esta es una isla santuario. Su iglesia de la Agia Sophia, o de la Virgen, es el centro de peregrinaciones de todas las islas griegas. Aparte de eso, tranquilidad, y mucha calma. Para alojarse hay un camping, el Tinos, donde nosotros lo hicimos, pequeño y básico, o bien pernoctar en casas particulares. Una de las islas más auténticas, y de las menos turísticas, es Naxos. Es la ciclada mayor, la más agrícola. La capital es una gran ciudad que conserva un precioso barrio antiguo, y una ciudadela bizantina. La isla está llena de playas de ensueño, relativamente vacías de turistas, como Agios Prokopios. Nosotros fuimos al camping Naxos. Su vecina es la isla de Paros, también bastante grande y alejada de las rutas turísticas. Un rincón tranquilo donde disfrutar en familia del mar y los cielos azules, de las casas encaladas, de playas maravillosas, como Krios. Paros tiene rincones de gran belleza, escondidos, recónditos. Como el puerto de Naussa. En el puerto de Paros podreis contemplar los últimos pescadores de esponjas del Egeo y, quizás del mundo. Aquí nosotros dormimos en una casa particular. Al bajar del barco, en cualquier isla, les ofrecerán muchas casas, elijan una y déjesense mimar por la hospitalidad de los griegos. Mikonos representa, ella sola, a todas las Cícladas, a todo el Egeo, a todo el Mediterráneo y a todas las islas. Pero es muy particular, muy diferente de las demás. Que gran paradoja. Es un estereotipo. Una imagen para vender el turismo. Y sin embargo es magnífica. Es indescriptible. Mikonos tiene playas paradisíacas, una capital toda blanca, abierta a una bahía azul, bajo un cerro coronado de molinos de viento. (En la foto). Es una isla pequeña, a escala muy humana, donde podrán encontrar mucha marcha o mucha calma, según se desee. Hay muchísimos hoteles, campings, bungalows y casas particulares. Nosotros estuvimos en el camping Paradise, en una cala idílica, que funciona desde la época de los hippies y en el de la playa de Paraga, cerca de Mikonos ciudad, muy familiar. No dejen de recorrer las calles de la capital, de la pequeña Venecia, o fotografiarse tomando algo cerca de la iglesia de Paraportinari. Está iglesia multifotografiada está en el puerto, donde también encontrarán el también muy famoso pelícano Petros. La isla de Delos, a una hora de Mikonos en barco, es sagrada, pero minúscula. Es un gigantesco campo ruinas. Ruinas grandiosas, vastas, interminables. Atención: falta absoluta de cualquier árbol. Continuamos nuestro periplo por las maravillosas Cícladas. Ahora toca Santorini. Ya la llegada en barco es teatral, cinematográfica, espectacular. La isla tiene forma de cruasant y los barcos entran en la laguna interior. Los pueblos están colgados de las abruptas paredes que dejó el volcán de la isla al estallar. Las casas blancas, la tierra negra, de lava, las aguas azul púrpura son de una descripción difícil, imposible. Pueden subir el puerto a Thira en burro, autobús o a pie, contando un millar de escalones. Conviene navegar por la laguna interior e ir a la pequeña isla volcánica del centro. Hay muchas barquitas que hacen el trayecto, cada hora. También visitar Oia, un pueblecito encantador y la playa de Perissa, de arena negra. Hemos estado también en Syros, muy urbanizada, en Ios, Folegandros, Sifnos y Sérifos, pequeñas y recónditas, y muchas otras, pero el escrito se hace largo y no queremos cansaros. Para ir a Grecia hay muchos vuelos desde Barcelona. Una vez allí hay muchos barcos hasta las islas, varios vínculos diarios con el puerto de El Pireo, en Atenas, o también aviones. Los tickets de los barcos los venden en el puerto, o las muchas agencias de viajes que hay por todo Atenas. Dormir o comer en las Cícladas no es problema. Menús muy de nuestra casa, con aceite virgen de oliva, pescado, pasta, mousaka divina, dolmades, soulaki, satsiki … en miles de restaurantes, hoteles o campings. Al bajar del barco les asaltaban con ofertas. Si decís que sí, os llevarán en furgoneta hasta el restaurante, el hotel, el camping o la casa particular. No os perdais la posibilidad de ofrecer a vuestros hijos e hijas un destino tan diferente, extraño y tan aventurero.

Paros


La illa de Paros és una illa grega, de les Cíclades, gran i allunyada de les rutes turístiques. Si ja esteu farts de festa i gresca, de gentades, podeu abandonar paradisos com Mikonos, Ios o Santorini i anar a raure a aquest racó de mar i cel blaus, de cases encalades, platges maravelloses i ciutats amb castells bisantins. Paros te racons de gran bellessa, amagats, recondits. Com el port de Naussa, a la foto, o el propi Paros, o tants d’altres. Baixeu al port i contempleu els darrers pescadors d’esponges del Egeu i, potser del món. Nosaltres vàrem dormir en una casa particular. Al baixar del vaixell us n’oferiran moltes, trieu i remeneu, deixeu-vos mimar per l’hospitalitat dels grecs.

La isla de Paros es una isla griega, de las Cícladas, grande y alejada de las rutas turísticas. Si ya estáis hartos de fiesta y diversión, de la gente, podeis abandonar paraísos como Mikonos, Ios o Santorini e iros a este rincón de mar y cielo azules, de casas encaladas, playas maravillosas y ciudades con castillos bizantinos. Paros tiene rincones de gran belleza, escondidos, recónditos. Como el puerto de Naussa, en la foto, o el propio Paros, o tantos otros. Baje al puerto, contemplando los últimos pescadores de esponjas del Egeo y, quizás del mundo. Nosotros dormimos en una casa particular. Al descender del barco te ofrecen muchas, elija y escoja, déjese mimar por la hospitalidad de los griegos.

The island of Paros is a Greek island in the Cyclades, large and off the tourist routes. If you are already tired of partying and revelry, tired of crowded streets, you can leave paradises as Mykonos, Ios or Santorini and go to this corner of blue sea and sky. Wonderful beaches and cities with castles are attending you. Paros has good places of great beauty. Like Naussa’s harbour, on the picture, or Paros’ harbour too. Get the port and look the last fishermen in the Aegean. We were sleeping in a private home. When you get off the ship people offers you. Select and enjoy the hospitality of the Greeks.

Naxos


Les illes Ciclades, al mig del mar Egeu, són el millor de Grècia. Hi ha illes per a tots els gustos. Una de les més autèntiques, i de les menys turístiques és Naxos. És la Ciclada més gran, la més agrícola. La capital, Naxos, és una gran ciutat, però conserva un preciòs barri antic, i una ciutadella bisantina. La illa està plena de platges d’ensomni, relativament buides de turistes, com la de la foto: Agios Prokopios. Hi ha bona comunicació amb el Pireu i amb altres illes veïnes, amb avió, vaixell i hidrofoil. Els hotels i restaurants no són un problema, tot i que nosaltres vàrem anar de càmping.

Las islas Cícladas, en medio del mar Egeo, son lo mejor de Grecia. Hay islas para todos los gustos. Una de las más auténticas, y de las menos turísticas, es Naxos. Es la Cíclade más grande, la más agrícola. La capital, Naxos, es una gran ciudad, pero conserva un precioso barrio antiguo, y una ciudadela bizantina. La isla está llena de playas de ensueño, relativamente vacías de turistas, como la de la foto: Agios Prokopios. Hay buena comunicación con el Pireo y con otras islas vecinas, en avión, barco y hidrofoil. Los hoteles y restaurantes no son un problema, aunque nosotros fuimos de camping.

Cycladic islands, in the middle of the Aegean Sea, are the best of Greece. There are islands for all tastes. One of the most genuine is Naxos. The capital is a big city, but retains a beautiful old quarter, and a lovely citadel. The island is full of beaches and relatively empty of tourists.  There is good communication with the Pireus harbour and the other neighboring islands, also by aircraft, ship and hydrofoils. The hotels and restaurants are not a problem, even though we were going camping.

Les Îles Cyclades, au milieu de la mer Egée, sont le meilleur de la Grèce. Il ya des îles pour tous les goûts. L’un des plus authentiques c’est Naxos. La capitale c’est une grande ville, mais conserve un très beau vieux quartier, et une jolie citadelle. L’île est pleine de plages et relativement vide de touristes. Il ya une bonne communication avec le port du Pirée et les autres îles voisines, avec des avions, des navires et des hydroglisseurs. Les hôtels et les restaurants ne sont pas un problème, mais nous sommes allées au camping.