Festes de Sant Pere a Castelló de la Plana

D’acord, Castelló no és una ciutat turística. No te grans monuments, ni joies arquitectòniques esplendoroses, ni reclams de masses. Però Castelló és un destí coquetó, amable, agradable, compensat, a escala humana. I aquest cap de setmana, per Sant Pere, fan unes festes molt mediterrànies, al barri del Grao, arran de mar. Mireu-vos la programació a la web municipal, perquè hi ha tants actes i tan xulos que és molt difícil ressenyar-los tots. Però, a més, si bé Castelló ciutat no entabana, Castelló com a centre d’excursions i rutes familiars no te preu. Una vila ben col·locada. Prop del mar, amb platges llargues de sorra fina, com la del Pinar, o la del Gurugú, molt agradables i familiars, amb l’aigua pels turmells. I també està prop de poblacions turístiques de primera línia de costa, com ara Benicàssim, Orpesa o Alcosebre. I a la costa els hotels estan plens i son cars, els restaurants estan abarrotats i la qualitat és menor que a Castelló. En canvi platges de somni, com les de Benicàssim, Orpesa i altres, familiars, planes, cristal·lines, a només 10 o 15 kms. en cotxe, amb tres o quatre rutes i carreteres, amb poc trànsit per arribar-hi. I què me’n dieu del Castelló interior. Del desert de les Palmes, de la Serra d’Espadà, de Montanejos i la Vall del Millars. Natura diferent, seca, agreste. O de les ciutats medievals i llevantines d’Onda, Alcorà, Llucena, Vilafamés o Segorbe, amb el regust morisc en cada carrer. Castelló està a prop de tots aquests llocs, excel·lentment comunicada, (no en va n’és la capital de província), a menys de 40 kms de tot arreu. Castelló te una oferta gastronòmica increible, fantàstica. Hi ha molt d’ambient de tapes, sobretot al centre. Ens va encantar La Sacristia, un restaurant de tapes que per preus ridículs ofereix una qualitat fora de mida. Una troballa. També hem estat al Mesón Navarro, molt bé, brasa de luxe. Carns, botifarras, llom… Nostra cuina és una altra cosa. Arrós, plats mediterranis ben cuinats, tradicionals. Els hotels també tenen bons restaurants. En parlar d’hotels ens ve a la memòria l’excel·lència de l’Hotel Luz, un quatre estrelles de campanetes, amb grans habitacions familiars, semblades a apartaments, a preus de riure. El restaurant és de disseny, poca teca, bona i a preus elevats. Hi ha altres hotels, com l’Intur, que no està malament, o el Vincci, H2, Bag…  Castelló, una bona opció per passar un cap de setmana amb l’excusa de les festes de Sant Pere.

De acuerdo, Castellón no es una ciudad turística. No tiene grandes monumentos, ni joyas arquitectónicas esplendorosas, ni reclamos de masas. Pero Castellón es un destino coqueto, amable, agradable, compensado, a escala humana. Y este fin de semana, en el puerto, en el grao, hay fiesta grande con motivo de San Pedro, su fiesta más señalada. Llegaros hasta Castellón en fiestas y dsifrutad de sus playas de ensueño, como las del Pinar, el Gurugú, u otras más lejanas, como Benicàssim, Oropesa y otras, familiares, planas, cristalinas, a sólo 10 o 15 kms. en coche, con tres o cuatro rutas y carreteras, con poco tráfico para llegar a ellas. Y qué decir del Castellón interior. Del desierto de las Palmas, de la Sierra de Espadán, de Montanejos y el Valle del Mijares. Naturaleza diferente, seca, agreste. O de las ciudades medievales y levantinas de Onda, Alcorán, Lucena, Vilafamés o Segorbe, con el regusto morisco en cada calle. Castellón está cerca de todos estos lugares, excelentemente comunicada, (no en vano es la capital de provincia), a menos de 40 kms de todas partes. Castellón tiene una oferta gastronómica increíble, fantástica. Hay mucho ambiente de tapas, sobre todo en el centro. Nos encantó el mesón Navarro, brasa de lujo. Carnes, morcillas, lomo…  Nuestra cocina es otra cosa. Arroz, platos mediterráneos bien cocinados, tradicionales. Los hoteles también tienen buenos restaurantes. Al hablar de hoteles nos viene a la memoria la excelencia del Hotel Luz, un cuatro estrellas de campanillas, con grandes habitaciones familiares, parecidas a apartamentos, a precios de risa. El restaurante es de diseño, poca teca, buena, pero a precios elevados. Hay otros hoteles, como el Intur, Vincci, H2, Bag … todos modernos, todos fabulosos. Castellón, una buena opción para pasar unas vacaciones o un puente en la Costa del Atzahar.

Gandia

Avui us parlarem d’una gran ciutat, molt poc coneguda, però un destí ideal per a unes vacances familiars, un pont o un cap de setmana llarg. Es tracta de la vila de Gandia, capital de la comarca de La Safor, a València. D’aquelles terres segurament coneixeu la capital del Túria, València ciutat, i altres llocs turístics, com ara Denia, Altea o fins i tot Benidorm. Però és més estrany que mai s’us hagi acudit fer una parada a Gandia quan aneu cap al sud, en direcció a Alacant. I és una pena, perquè sense ser res de l’altra món, i a pesar de ser una ciutat enorme, amb els seus quasi 50.000 habitants, ofereix recursos turístics suficients per atraure les famílies. En primer lloc les seves platges, grans, de més de set quilòmetres, de sorra fina i suau desnivell, ubicades a 4 kms. del centre de la vila, al Grau, un bonic barri mariner que mereix una visita. Per cert, diuen que al Grau de gandia, al port, va nèixer la fideuà, i que encara s’hi fa la millor. No lluny del mar encara queden paratges naturals molt interessants, com la Marjal, refugi d’aus, amb un centre d’interpretació que us ajudarà a comprendre’l. Podeu passejar en bici entre aromàtics tarongerars, fins la platja. Hem deixat a posta pel final el centre històric de Gandia, que te un aire mediterrani, àrab i medieval molt potent, amb la colegiata de Santa Maria, temple dels Borgia, la plaça major, i sobretot, el fastuós palau ducal, també de la familia Borgia, ducs de Gandia. Els jesuites hi fan visites guiades perquè Sant Francesc de Borja hi va nèixer. No tots els Borgia eren com el papa Alexandre VI!. També son interessants de veure la universitat de la Companyia de Jesús, o l’Hospital de Sant Marc on hi ha el museu d’arqueologia, que acull les pintures prehistòriques de la cova del Parpalló. Completen el conjunt un seguit de convents, restes de muralles i la vista damunt el riu Serpis.  És fàcil arribar a Gandia. Només cal agafar l’autopista de pagament AP- 7, i deixar-la a la sortida 60, havent passat València, a uns 420 kms. de Barcelona. Un dia de cotxe. No hem dormit mai a Gandia, però a la platja hi ha pilons d’hotels de tota mida i manera, amb piscina, a peu d’aigua. I pels voltants, a Oliva, a Benidorm, arreu de la costa valenciana hi ha tota mena d’establiments hotelers, i per descomptat un munt gran de restaurants. En canvi si que coneixem bons llocs on dinar al mig de la ciutat, prop del palau ducal. Llocs bons, com l’Almar, al centre, cuina cuidada, valenciana, clàssic. Igual de bo, però més informal en les propostes, i en el nom, el Pepito la flor, proposa plats més creatius. Finalment el Telero, típic valencià, de tota la vida. No podreu dir que a Gandia no es menja bé. És clar que també podeu trobar bones pizzeries!. Bon viatge per la llum del mediterrà, a Gandia!.

Hoy os hablaremos de una gran ciudad, muy poco conocida, pero un destino ideal para unas vacaciones familiares, un puente o un fin de semana largo. Se trata de la villa de Gandia, capital de la comarca de La Safor, en Valencia. De aquellas tierras seguramente conocéis la capital del Turia, Valencia ciudad, y otros lugares turísticos, como Denia, Altea o incluso Benidorm. Pero es más raro que la gente haga una parada en Gandia cuando vaya hacia el sur, en dirección a Alicante. Y es una pena, porque sin ser nada del otro mundo, y a pesar de ser una ciudad enorme, con sus casi 50.000 habitantes, ofrece recursos turísticos suficientes para atraer a las familias. En primer lugar sus playas, grandes, de más de siete kilómetros, de arena fina y suave desnivel, ubicadas a 4 kms. del centro de la villa, en el Grao, un bonito barrio marinero que merece una visita. Por cierto, dicen que en el Grao de gandia, en el puerto, nació la fideuá, y que todavía se hace allí la mejor. No lejos del mar aún quedan parajes naturales muy interesantes, como la Marjal, refugio de aves, con un centro de interpretación que les ayudará a comprenderla. Pueden pasear en bici entre aromáticos naranjales, hasta la playa. Hemos dejado a sabiendas para el final el centro histórico de Gandía, que tiene un aire mediterráneo, árabe y medieval muy potente, con la colegiata de Santa María, templo de los Borgia, la plaza mayor, y sobre todo, el fastuoso palacio ducal, también de la familia Borgia, duques de Gandia. Los jesuitas hacen visitas guiadas pués San Francisco de Borja nació allí. No todos los Borgia eran como el papa Alejandro VI!. También son interesantes de ver la universidad de la Compañía de Jesús, o el Hospital de San Marcos donde se encuentra el museo de arqueología, que acoge las pinturas prehistóricas de la cueva del Parpalló. Completan el conjunto una serie de conventos, restos de murallas y la vista sobre el río Serpis. Es fácil llegar a Gandia. Sólo hay que coger la autopista de pago AP-7, y dejarla en la salida 60, habiendo pasado ya Valencia, a unos 420 kms. de Barcelona. Un día de coche. No hemos dormido nunca en Gandia, pero en la playa hay montones de hoteles de todos los tamaños y formas, con piscina, y a pie del agua marina. Y por los alrededores, en Oliva, en Benidorm, en toda la costa valenciana, hay todo tipo de establecimientos hoteleros, y por supuesto un montón grande de restaurantes. En cambio si que conocemos buenos lugares donde comer en medio de la ciudad, cerca del palacio ducal. Lugares como el Almar, en el centro, cocina cuidada, valenciana, clásico. Igual de bueno, pero más informal en las propuestas, y en el nombre, el Pepito la flor, propone platos más creativos. Finalmente el Telero, un típico valenciano, de toda la vida. No podrán decir que en Gandia no se come bien. Claro que también pueden encontrar buenas pizzerías. Buen viaje por la luz del mediterráneo, ¡en Gandia!.

Fira de l’aigua a Sant Bartomeu del Grau

A Sant Bartomeu del Grau, bonica població de la bonica, i inexistent, comarca del Lluçanés, s’hi fa una fira. Abans era una fira com tantes. Amb mostra d’oficis, paradetes, animació. Però res no distinguia la fira de Sant Bartomeu de qualsevol altra fira que poguèssiu trobar pel país. Per això, ja fa uns anys, la gent del poble va decidir donar un motiu diferenciador a la seva fira. I la va convertir en una fira ecològica, sostenible i moderna, amb un tema també sostenible, modern i ecològic: l’aigua. A la fira hi trobareu, doncs, el mateix que arreu: paradetes, oficis, artesania, gastronomia, animació, cercavila amb gegants… però també tast d’aigües del món, xerrades, un petit zoo i el seu trenet, trobada de xapes de cava, de motos antigues i concursos. Tot plegat una cosa prou lluida que farà les delícies dels infants. I si mai no heu anat per Sant Bartomeu, ni rodat pel Lluçanés, doncs aprofiteu!.  A Sant Bartomeu hi arribareu per l’autovia C-17, prenent la carretera BV-4601, des de Vic. Ben indicat, a mà esquerra, pujant cap a Ripoll i Puigcerdà. És un poblet petit, molt petit. No te gaires atractius turístics, malgrat que al terme hi han un parell d’esglèsies romàniques, una balma interessant anomenada de les Llobateres i l’esglèsia vella, un jaciment arqueològic medieval que està restaurant-se. L’unic allotjament del poble és la Cabaña d’en Permanyer, encara que al Lluçanés en troabreu moltes de cases rurals, i ben boniques.  Al poble teniu un parell de bars i un parell de restaurants. A la fira també trobareu quelcom per menjar. Si res no us satisfà, a Vic, que està a tocar, teniu molt bons hotels i molt bons restaurants.

En Sant Bartomeu del Grau, bonita población de la bonita, e inexistente, comarca del Lluçanès, hacen una feria. Antes era una feria como tantas. Con muestra de oficios, tenderetes, animación. Pero nada la distinguia de cualquier otra feria que pudiéramos encontrar por el país. Por eso, ya hace unos años, la gente del pueblo decidió dar un motivo diferenciador a su feria. Y la convirtió en una feria ecológica, sostenible y moderna, con un tema también sostenible, moderno y ecológico: el agua. En la feria encontrará, pues, lo mismo que en todas:  puestos de oficios, artesanía, gastronomía, animación, pasacalles con gigantes … pero también cata de aguas del mundo, charlas, un pequeño zoo y su trenecito, un encuentro de chapas de cava, otro de motos antiguas y concursos. Todo ello algo bastante lucido que hará las delicias de los niños. Y si nunca ha ido por San Bartomeu, ni ha rodado por el Lluçanès, ¡pues aproveche!. Se llega por la autovía C-17, tomando la carretera BV-4601, desde Vic. Bien indicado, a mano izquierda, subiendo hacia Ripoll y Puigcerdà. Es un pueblecito pequeño, muy pequeño. No tiene muchos atractivos turísticos, aunque en el término municipal hay un par de iglesias románicas, una cueva interesante llamada de las Llobateres y la iglesia vieja, un yacimiento arqueológico medieval que está restaurándose. El único alojamiento del pueblo es la Cabaña de Permanyer, aunque en el Lluçanés encontrareis muchas de casas rurales, y bien bonitas. En el pueblo tienen un par de bares y un par de restaurantes. En la feria también encontrará algo para comer. Si nada les satisface, vayan a Vic, que está al lado, tiene muy buenos hoteles y muy buenos restaurantes.