Venecia, una altra volta


Hem retornat a Venècia una altra vegada. I ara no hem visitat el pont de Rialto, ni el pont dels sospirs, ni la plaça de Sant Marc perquè era la enèsima vegada que hi anàvem. Ens hem allunyat voluntàriament de la massa humana que deambula seguint la ruta de formiguer entre Piazzale Roma, on us deixen els busos i el modern tram, (una novetat interessant), i hem recorregut coses que no havíem vist, i d’altres que no es veuen gaires vegades. Així la fantàstica església de San Pantalon, amb el sostre decorat amb un “trompe l’oeuil” fabulós. I la íntima raconada del Campo Santa Margarida, amb l’església del Carmel, i les seves pintures sobre fusta. Fins arribar al Zattere dei Gesuiti, on el canal separa la Giudeca. És un altre món, molt pocs turistes recalen aquí. Per dinar en aquesta zona us recomanem la Pizzeria Dofin, a la Salizata de la Santa Croce, 81, prop de San Rocco i de San Pantalón. Bé de preu i bona teca. Per allà també ens agrada l’Osteria de la Lanterna de gas, un local clàssic, antic, més car. Acabat de dinar podeu pujar, a la inversa, cap al Campo Sant Rocco, amb l’escola gran de San Roc plena de pintures de Tiziano. I anar aleshores cap a la Basílica Gloriosa dei Frari, un dels temples més grans de Venècia, gòtic esplendorós, ple d’art. Una ascensió de Tiziano com a retaule major, obres de Donatello, Bellini, el sepulcre de Canova… impressionant. I anar cap a l’Accademia, una deliciosa galeria d’art, que cal comptar entre les millors del món. I seguir cap a Sant Gregorio, un monestir amb accés al Gran Canal, a tocar de l’església barroca de la Salute, símbol de la ciutat, enfrontada amb Sant Marc. I, perquè no, passejar sense rumb veient els canals, els palaus, els Campos… i potser llavors trobareu Rialto, el pont turístic ple de botigues de souvenirs, i fareu cap a la piazza de Sant Marc, amb la catedral, la columnata, el rellotge i el campanile. Però potser us agradarà més passar ràpid de llarg i creuar ponts i carrerons, petits canals, per poder gaudir de places més remotes, de mil racons que amb prou feines surten a les guies. Com ara l’inspirador Campo de San Giovanni i San Paolo, amb l’estatua de Colleoni, l’hospital i els racons evocadors. Allà dinareu bé a 6342 a le Tole. És una spaghetteria xula. O a l’Osteria a la Staffa. Bon lloc també. I torneu al Piazzale Roma, a cercar el bus o el tram sense una ruta prefixada, gireu cada cantonada amb ulls d’infant. Extasieu-vos davant una església o l’aigua que mulla una façana decrèpita. I el segon, o tercer dia, agafeu una carta diària de transport, a preu de Disneylàndia, i aneu a Murano, a Burano a Torcello, illes de la llacuna on desembarcareu amb esperit d’aventura. Per dormir amb nens, molt bé i econòmic, penseu en els hotels Novotel. N’hi ha un a Mestre, ben comunicat per bus i tram. Nosaltres sempre dormim allà. O bé aneu de càmping. Ens agrada anar al camping de Fusina que està lligat a la ciutat per una línia de barca. Venècia us espera.

Venecia es otra cosa. Es otro mundo. Aún llena de turistas, con calor, Venecia es nuestra ciudad preferida. Venecia alucina a simple vista. Sus grandes canales, sus palacios, Rialto, San Marcos. Pero también los puentes, los callejones, los pequeños canales, las plazas más remotas, los mil rincones que no salen en las guías. Como San Rocco, como el Zattere. Andad por Venecia sin una ruta prefijada, girad cada esquina con ojos de niño. Disfrutad con la vista fugaz de la Salute, de una esquina o de el agua que moja una fachada decrépita. Y el segundo, o tercer día, cogéis un barco y os vais A Murano, a Burano a Torcello, islas de la laguna dónde desembarcaréis con espíritu de aventura. Tras ver Venecia ya podéis ir dónde vosotros queráis. Para dormir con niños y económico, pensad en los hoteles y càmpings de fuera la ciudad pero bien comunicados: como el camping de Fusina http://campingfusina.com/ o los hoteles de Mestre. Con el tren, buzo o en barco sólo tardaréis media hora al ser al centro de la ciudad. http://www.turismovenezia.it/

Camp de Mauthausen


A Austria, prop de la ciutat de Linz, al costat del plàcid i imponent riu Danubi, en un petit poblet oblidat, dalt d’un petit turó, s’alça el camp de Mauthausen. Sembla mentida que en aquesta vessant riallera al marge del gran riu d’Europa, que en aquesta vila apacible, tingués lloc tan d’horror. El camp nazi de Mathausen està edificat en un altiplà, damunt d’una pedrera de granit d’on sortiren els adoquins de la Viena imperial. Tot el camp és petri, granític. Recorda una mena de castell medieval, de fort. Muralles, portes, avingudes de pedra. Inhumà, dur, lleig. En arribar deixareu el cotxe en l’amplíssim aparcament, polsegòs, inauditament pedregòs i àrid, en el país dels verds i la vegetació. I pujareu fins la porta de la fortalessa. I entrareu, per l’àmplia avinguda, a banda i banda dels barracons, i veureu la ignomínia de les cambres de gas, més petites del que podíeu imaginar-vos. I veureu els forns crematoris, més sòrdits del que havíeu pensat. I baixareu pel camí, pels esglaons de pedra, fins la pedrera, en silenci, silent també l’aire. I veureu, ací i allà, desperdigats per la plana, per la gespa, els monuments que cada estat, que cada país, ha erigit als seus morts. Grandiloquents uns, senzills els altres. I entendreu que cal educar els fills per tal que no torni a passar mai. Acabada la visita, us proposem que retorneu a la vila, a la vila de Mathausen, vora el Danubi, que haurà de carregar pels segles amb aquest nom vergonyós, sense tenir-ne cap culpa. I allà veieu passar l’aigua, lenta, senyorial, eterna, despreocupada de les obres dels homes. O bé, per desintoxicar, i desengreixar l’ànima, us recomanem que visiteu la quieta abadia de Sant Florià, recer de pau, majestuosa, a pocs kms. del camp. Una joia del millor barroc, del millor barroc de Centre-Europa. Mathausen, el camp, val una visita si us moveu per aquesta zona d’Austria propera a Linz. Però el poble també és bonic. I l’abadia de Sant Florià encara més. Recordeu-ho. Per dinar podeu fer-ho molt bé a Mauthausen poble, a l’hostal Muehlviertlerhof, on ho vàrem fer nosaltres. Senzill, baratet. Una mica més enllà, teniu la Gasthof zur Traube, de més categoria. Tenen habitacions. Si no us fan el pes, sempre podeu dormir a l’Hotel All Seasons, un establiment bo, barat i familiar, a tocar de Linz, i ben comunicat en tramvia amb aquesta ciutat. Mauthausen no és una visita agradable, però potser si que és una visita necessària.

En Austria, cerca de la ciudad de Linz, junto al plácido e imponente río Danubio, en un pequeño pueblo olvidado, sobre una pequeña colina, se alza el campo de Mauthausen. Parece mentira que en esta vertiente risueña al margen del gran río de Europa, que en esta villa apacible, tuviera lugar tanto horror. El campo nazi de Mauthausen está edificado en una meseta, encima de una cantera de granito de donde salieron los adoquines de la Viena imperial. Todo el campo es pétreo, granítico. Recuerda una especie de castillo medieval, de fuerte. Murallas, puertas, avenidas de piedra. Inhumano, duro, feo. Al llegar dejaréis el coche en el amplísimo aparcamiento, polvoriento, inauditamente pedregoso y árido, en el país de los verdes campos y la vegetación. Y subiréis hasta la puerta de la fortaleza. Y entraréis, por la amplia avenida, a ambos lados de los barracones, y veréis la ignominia de las cámaras de gas, más pequeñas de lo que podíais imaginar. Y veréis los hornos crematorios, más sórdidos de lo que habíais pensado. Y bajaréis por el camino, por los peldaños de piedra, hasta la cantera, en silencio, silente también el aire. Y veréis, aquí y allá, desperdigados por la llanura, por el césped, los monumentos que cada estado, que cada país, ha erigido a sus muertos. Grandilocuentes unos, sencillos los otros. Y entenderéis que hay que educar a los hijos para que esto no vuelva a pasar nunca más. Terminada la visita, os proponemos volver a la villa, a la villa de Mathausen, junto al Danubio, que deberá cargar por los siglos con este nombre de vergüenza, sin tener ninguna culpa. Y allí veis pasar el agua, lenta, señorial, eterna, despreocupada de las obras de los hombres. O bien, para desintoxicar, y desengrasar el alma, os recomendamos que visiteis la quieta abadía de San Florián, remanso de paz, majestuosa, a pocos kms. del campo. Una joya del mejor barroco, del mejor barroco de Centro-Europa. Mauthausen, el campo, vale una visita si se mueven por esta zona de Austria cercana a Linz. Pero el pueblo también es bonito. Y la abadía de San Florián aún más. Recuerdenlo. Para comer pueden hacerlo muy bien en Mauthausen pueblo, en el hostal Muehlviertlerhof, donde lo hicimos nosotros. Sencillo, barato. Un poco más allá, tenéis la Gasthof zur Traube, de más categoría. Tienen habitaciones. Si no les convencen, siempre pueden dormir en el Hotel All Seasons, un establecimiento bueno, barato y familiar, junto a Linz, y bien comunicado en tranvía con esta ciudad. Mauthausen no es una visita agradable, pero quizás si que es una visita necesaria.

Auschwitz-Birkenau


El camp de concentració i d’extermini d’Auschwitz està dividit en dues parts. La principal és un antic cuartel de l’exercit polac, ocupat pels nazis, que s’anomena Auschwitz I. Està quasi intacte, amb càmeres de gas i crematoris, barracons, comandament…  Al seu voltant s’han anat muntant tot un seguit de serveis, com poden ser aparcaments de pagament, museu, servei de guies, memorials… El camp Auschwitz I és impressionant, sinistre, amb la seva entrada amb el rètol “Arbei match frei”, (el treball allibera), i els edificis de totxana vermella, en mig del bosc. A nosaltres però, ens ha corprès molt més, si és això possible, la tremenda senzillessa del camp Auschwitz II, anomenat també Birkenau, (bosc de bedolls). S’aparca lliurement davant la sinistra torre d’entrada, amb la via del tren que hi passa per sota. Res no destorba la visió apocalíptica de les tanques de filferro electrificades, dels barracons infectes de fusta, de les torres de vigilància, del lloc on hi hagué les càmeres de gas i els crematoris, volats amb dinamita per les SS per amagar el terrible crim. Nu, serè, buit. Ni un arbre. Una planura on el vent crida la bestialitat de l’home. Entreu per la porta que heu vist tantes vegades en tantes pel·lícules. La realitat és més punyent. El silenci d’aquest cementiri, aclaparador. Allà on mireu, basta solitud. Res on arrepenjar la vista. Els molls on els trens es deturaven, un vagó solitari, les letrines, les lliteres. Tot tal i com va quedar. Ni que faci sol, ni que la llum ho inundi tot, us semblarà que el dia és fred i boirós. Els camps d’extermini d’Auschwitz els trobareu als afores del poble polac d’Oświęcim. Heu de seguir l’autopista A4, de Cracòvia (Kracow) a Breslau (Wroklaw) i agafar després la carretera 933. La reconeixereu fàcilment. Per recordar la seva trista memòria els rètols d’aquesta via tenen una orla amb el típic “pijama de ratlles”, grises i blanques. Una petita orla. Un cop allà seguiu les indicacions “Auschwitz Museum”, ben indicades. Hi ha un bus gratuït que enllaça els dos camps. També podeu anar-hi en cotxe. Hi ha uns 3 kms. També podeu arribar-hi en tren. Hi ha un altre bus de l’estació al camp. També possible pendre un autocar de línia des de Kracow o des de Katowice. (No confondre amb els típics viatges organitzats, molt cars). Recomanem molt vivament a les famílies amb nens adolescents que visiten Polònia, que apostin per incloure aquesta instructiva visita. Ningú no patirà cap depressió. Cal recordar la història per evitar repetir-la. De tota manera heu de valorar el grau de sensibilitat de la vostra gent. El lloc impacta, ningú no en surt igual que n’entra. Podeu incloure Auschwitz en unes vacances a Polònia del sur, o en un pont, on també us recomanem visitar la magnífica ciutat medieval de Cracòvia, patrimoni de la humanitat, així com la Mina de Sal de Wieliczka, una altra destinació interessant. Teniu vols barats als aeroports de Kraków-Balice i de Katowice-Pyrzowice, on podeu llogar un cotxe. Per dormir teniu un Novotel a Katowice i dos a Kracow. Preferiu el que està al centre de la ciutat, molt a prop de l’esplèndit castell de Wawel. No vàrem dinar a Auschwitz, però al poble vàrem veure restaurants i pizzeries molt variats.

El campo de concentración y de exterminio de Auschwitz está dividido en dos partes. La principal es un antiguo cuartel del ejército polaco, ocupado por los nazis, que se llama Auschwitz I. Está casi intacto, con cámaras de gas y crematorios, barracones…  A su alrededor se han ido montando toda una serie de servicios, como pueden ser aparcamientos de pago, museo, servicio de guías, memoriales … El campo Auschwitz I es impresionante, siniestro, con su entrada con el rótulo “Arbe match frei” (el trabajo libera), y los edificios de ladrillo rojo, en medio del bosque. A nosotros, no obstante, nos ha sorprendido mucho más, si es eso posible, la tremenda sencillez del campo Auschwitz II, llamado también Birkenau, (bosque de abedules). Se aparca libremente ante la siniestra torre de entrada, con la vía del tren que pasa por debajo. Nada estorba la visión apocalíptica de las vallas de alambre electrificadas, los barracones infectos, las torres de vigilancia, del lugar donde hubo las cámaras de gas y los crematorios, volados con dinamita por las SS para esconder el terrible crimen. Desnudo, sereno, vacío. Ni un árbol. Una llanura donde el viento llama cada dia contra la bestialidad del hombre. Entrad por la puerta que habeis visto tantas veces en tantas películas. La realidad es más punzante. El silencio de este cementerio, abrumador. Allí donde mire verá soledad. Nada en que apoyar la vista. Los muelles donde los trenes se paraban, un vagón solitario, las letrinas, las literas. Todo tal y como quedó. Aunque haga sol, aunque la luz lo inunde todo, le parecerá que el día es frío y brumoso. Los campos de exterminio de Auschwitz los encontraréis en las afueras del pueblo polaco de Oświęcim. Debeis seguir la autopista A4, de Cracovia (Kracow) en Breslau (Wroklaw) y tomar después la carretera 933. La reconoceréis fácilmente. Para recordar su triste memoria los rótulos de esta vía tienen una orla con el típico “pijama de rayas”, grises y blancas. Una pequeña orla. Una vez allí sigan las indicaciones “Auschwitz Museum”, bien indicadas. Hay un bus gratuito que enlaza los dos campos. También se puede ir en coche. Hay unos 3 kms entre ellos. También se puede llegar en tren. Hay otro autobús de la estación hasta el campo. También posible tomar un autobús de línea desde Kracow o desde Katowice. (No confundir con los típicos viajes organizados, muy caros). Recomendamos muy vivamente a las familias con niños adolescentes que visitan Polonia, que apuesten por incluir esta instructiva visita. Nadie sufrirá depresión. Hay que recordar la historia para evitar repetirla. De todos modos deben valorar el grado de sensibilidad de su gente. El lugar impacta, nadie sale igual que entra. Pueden incluir Auschwitz en unas vacaciones en Polonia del sur, o en un puente, donde también os recomendamos visitar la magnífica ciudad medieval de Cracovia, patrimonio de la humanidad, y la Mina de Sal de Wieliczka, otro destino interesante. Tienen vuelos baratos hasta los aeropuertos de Kraków-Balice y Katowice-Pyrzowice, donde podrán alquilar un coche. Para dormir tienen un Novotel en Katowice y dos en Kracow. Prefieran el novotel que que está en el centro de la ciudad, muy cerca del espléndido castillo de Wawel. No comimos en Auschwitz, pero en el pueblo vimos restaurantes y pizzerías variadas.