Venecia, una altra volta


Hem retornat a Venècia una altra vegada. I ara no hem visitat el pont de Rialto, ni el pont dels sospirs, ni la plaça de Sant Marc perquè era la enèsima vegada que hi anàvem. Ens hem allunyat voluntàriament de la massa humana que deambula seguint la ruta de formiguer entre Piazzale Roma, on us deixen els busos i el modern tram, (una novetat interessant), i hem recorregut coses que no havíem vist, i d’altres que no es veuen gaires vegades. Així la fantàstica església de San Pantalon, amb el sostre decorat amb un “trompe l’oeuil” fabulós. I la íntima raconada del Campo Santa Margarida, amb l’església del Carmel, i les seves pintures sobre fusta. Fins arribar al Zattere dei Gesuiti, on el canal separa la Giudeca. És un altre món, molt pocs turistes recalen aquí. Per dinar en aquesta zona us recomanem la Pizzeria Dofin, a la Salizata de la Santa Croce, 81, prop de San Rocco i de San Pantalón. Bé de preu i bona teca. Per allà també ens agrada l’Osteria de la Lanterna de gas, un local clàssic, antic, més car. Acabat de dinar podeu pujar, a la inversa, cap al Campo Sant Rocco, amb l’escola gran de San Roc plena de pintures de Tiziano. I anar aleshores cap a la Basílica Gloriosa dei Frari, un dels temples més grans de Venècia, gòtic esplendorós, ple d’art. Una ascensió de Tiziano com a retaule major, obres de Donatello, Bellini, el sepulcre de Canova… impressionant. I anar cap a l’Accademia, una deliciosa galeria d’art, que cal comptar entre les millors del món. I seguir cap a Sant Gregorio, un monestir amb accés al Gran Canal, a tocar de l’església barroca de la Salute, símbol de la ciutat, enfrontada amb Sant Marc. I, perquè no, passejar sense rumb veient els canals, els palaus, els Campos… i potser llavors trobareu Rialto, el pont turístic ple de botigues de souvenirs, i fareu cap a la piazza de Sant Marc, amb la catedral, la columnata, el rellotge i el campanile. Però potser us agradarà més passar ràpid de llarg i creuar ponts i carrerons, petits canals, per poder gaudir de places més remotes, de mil racons que amb prou feines surten a les guies. Com ara l’inspirador Campo de San Giovanni i San Paolo, amb l’estatua de Colleoni, l’hospital i els racons evocadors. Allà dinareu bé a 6342 a le Tole. És una spaghetteria xula. O a l’Osteria a la Staffa. Bon lloc també. I torneu al Piazzale Roma, a cercar el bus o el tram sense una ruta prefixada, gireu cada cantonada amb ulls d’infant. Extasieu-vos davant una església o l’aigua que mulla una façana decrèpita. I el segon, o tercer dia, agafeu una carta diària de transport, a preu de Disneylàndia, i aneu a Murano, a Burano a Torcello, illes de la llacuna on desembarcareu amb esperit d’aventura. Per dormir amb nens, molt bé i econòmic, penseu en els hotels Novotel. N’hi ha un a Mestre, ben comunicat per bus i tram. Nosaltres sempre dormim allà. O bé aneu de càmping. Ens agrada anar al camping de Fusina que està lligat a la ciutat per una línia de barca. Venècia us espera.

Venecia es otra cosa. Es otro mundo. Aún llena de turistas, con calor, Venecia es nuestra ciudad preferida. Venecia alucina a simple vista. Sus grandes canales, sus palacios, Rialto, San Marcos. Pero también los puentes, los callejones, los pequeños canales, las plazas más remotas, los mil rincones que no salen en las guías. Como San Rocco, como el Zattere. Andad por Venecia sin una ruta prefijada, girad cada esquina con ojos de niño. Disfrutad con la vista fugaz de la Salute, de una esquina o de el agua que moja una fachada decrépita. Y el segundo, o tercer día, cogéis un barco y os vais A Murano, a Burano a Torcello, islas de la laguna dónde desembarcaréis con espíritu de aventura. Tras ver Venecia ya podéis ir dónde vosotros queráis. Para dormir con niños y económico, pensad en los hoteles y càmpings de fuera la ciudad pero bien comunicados: como el camping de Fusina http://campingfusina.com/ o los hoteles de Mestre. Con el tren, buzo o en barco sólo tardaréis media hora al ser al centro de la ciudad. http://www.turismovenezia.it/

Sankt Florian


L’abadia de Sant Florià apareix de sobte, majestuosa, imponent, en una vessant riallera d’un seguit de turons al marge del riu Enns, poc abans que aquest vessi les seves aigües al Danubi, a pocs kms. de la ciutat de Linz, a Austria. Fou allà on, segons la tradició, fou ofegat el màrtir Florià, soldat romà i cristià, patró dels bombers. La primitiva construcció romànica fou substituïda, a finals del XVII, per un bast complexe arquitectònic barroc, dels millors de Centre-Europa. Convé visitar la seva església, amb frescos molt interessants, de línies harmòniques i el pati, amb l’escala renaixentista italianitzant. Però el més valuós és dins. Com ara la biblioteca, amb desenes d’incunables, en un marc del XVIII o l’anomenada sala dels marbres. Menció a banda mereix la truculenta cripta on estan enterrats els priors del convent, el compositor Anton Bruckner, que fou organista de la casa, i on podreu gaudir d’un conjunt de 6000 cranis i fèmurs ben apilats. Imaginem que us agradarà encara més, la magnífica col·lecció de taules medievals del pintor Altdorfer, amb peces molt bones, que es troben a les habitacions imperials. Sant Florià val una visita si us moveu per aquesta zona d’Austria propera a Linz, o si heu anat a veure, per exemple, el camp nazi de Mathausen. A la mateixa abadia hi ha un petit restaurant que no està gens malament i també allotjament. Els melòmans apreciareu els concerts que s’hi fan, molts d’ells en l’esplèndid òrgan que tocà el gran músic Bruckner, i amb la col·laboració de les veus encantadores del cor infantil de Sant Florià, dels millors i més antics de tot Europa. Podeu dormir també a l’Hotel All Seasons, un establiment bo, barat i familiar, a tocar de Linz, i ben comunicat en tramvia amb aquesta ciutat. Sankt Florian us agradarà!.

La abadía de San Florián aparece de repente, majestuosa, imponente, en una vertiente risueña de una serie de colinas en el margen del río Enns, poco antes de que este derrame sus aguas al Danubio, a pocos kms. de la ciudad de Linz, en Austria. Fue allí donde, según la tradición, fue ahogado el mártir Florián, soldado romano y cristiano, patrón de los bomberos. La primitiva construcción románica fue sustituida a finales del XVII, por un basto complejo arquitectónico barroco, de los mejores de Centro-Europa. Conviene visitar su iglesia, con frescos muy interesantes, de líneas armónicas y el patio, con la escala renacentista italianizante. Pero lo más valioso está dentro. Como la biblioteca, con decenas de incunables, en una sala del XVIII, llamada sala de los mármoles. Mención aparte merece la truculenta cripta donde están enterrados los priores del convento, el compositor Anton Bruckner, que fue organista de la casa, y donde podrá disfrutar de un conjunto de 6000 cráneos y fémures bien apilados. Imaginamos que le gustará aún más, la magnífica colección de tablas medievales del pintor Altdorfer, con piezas muy buenas, que se encuentran en las habitaciones imperiales. San Florián vale una visita si os movéis por esta zona de Austria cercana a Linz, o si se ha ido a ver, por ejemplo, el campo nazi de Mathausen. En la misma abadía hay un pequeño restaurante que no está nada mal y también alojamiento. Los melómanos apreciaréis los conciertos que se realizan, muchos de ellos en el espléndido órgano que tocó el gran músico Bruckner, y con la colaboración de las voces encantadoras del coro infantil de San Florián, de los mejores y más antiguos de toda Europa. Pueden dormir en el Hotel All Seasons, un establecimiento bueno, barato y familiar, junto a Linz, y bien comunicado en tranvía con esta ciudad.