Ravenna


Ravenna no és una de les ciutats més publicitades d’Itàlia. No és un top-ten dels destins turístics europeus. I no obstant això us assegurem que Ravenna és un dels descobriments més maravellosos i inesperats de la península italiana. Perquè Ravenna fou la capital de l’Imperi Romà quan Roma agonitzava. I, més tard, la vila més florent de l’Imperi d’Orient. Per això Ravenna conserva un tresor increible: un seguit d’esglèsies bizantines plenes dels mosaics més fabulosos que mai haureu vist ni veureu fora. Són llocs com Sant Apollinare in classe, o Sant Vitale, (a la foto), o com el Mausoleu de la reina Gala Placidia no tenen descripció possible. Senzillament s’han de veure. S’han de gaudir. S’han de fotografiar per demostrar que existeixen en la realitat. Passeu per Ravenna si us moveu per Itàlia un estiu. Passeu-hi tornant de Roma, camí de Venècia. Perquè Ravenna està al costat de l’Adriàtic, prop de Venècia. A Ravenna no hi ha hotels de grans cadenes europees, i els hotels italians no són gaire bonics. Nosaltres varem visitar la ciutat des de Ferrara, on ens allotjavem en l’hotel Europa. aquest si que us el recomanem. De Ravenna us recomanarem doncs dos hotels sense gaire entusiasme. Només els hem vist des de fora. Són el Diana, i el Byron.

Ravenna no es una de las ciudades más publicitadas de Italia. No es un top-ten de los destinos turísticos europeos. Y sin embargo os aseguramos que Ravenna es uno de los descubrimientos más maravillosos e inesperados de la península italiana. Porque Rávena fue la capital del Imperio Romano cuando Roma agonizaba. Y, más tarde, la villa más floreciente del Imperio de Oriente. Por eso Ravenna conserva un tesoro increíble: una serie de iglesias bizantinas llenas de los mosaicos más fabulosos que nunca habréis visto ni verán fuera de ella. Són lugares como San Apollinare in clase, o San Vitale, (en la foto), o como el Mausoleo de la reina Gala Placidia no tienen descripción posible. Sencillamente hay que verlos. Se han de disfrutar. Deben fotografiarse para demostrar que existen en la realidad. Pase por Ravenna si se mueve por Italia un verano. Pase allí volviendo de Roma, camino de Venecia. Porque Rávena está al lado del Adriático, cerca de Venecia. En Ravenna no hay hoteles de grandes cadenas europeas, y los hoteles italianos no son muy bonitos. Nosotros visitamos la ciudad desde Ferrara, donde nos alojábamos en el hotel Europa. Este si que os lo recomendamos. De Ravenna les recomendaremos pues dos hoteles sin demasiado entusiasmo. Sólo los hemos visto desde fuera. Son el Diana, y el Byron.

Púbol


pubol

El castell de Púbol s’aixeca dalt d’un petit turó, enganxat a l’esglèsia del poble, que és la del castell. És un castell petit d’un poblet sumament petit. S’hi arriba des de Girona per la carretera de Palamós, desviant-nos cap a La Pera, cap del municipi i, d’allà, a Púbol. Són quatre cases. Molt boniques, ben restaurades. Tot el conjunt té un aire medieval que el fa molt meritori d’èsser visitat, com tots els de l‘Empordà. Però aquest poblet no passarà a la història del turisme cultural pel castell, sinó per l’amo. En aquest castell hi va viure el pintor Salvador Dalí i la seva dona, Gala. Hi visqueren els millors anys de la seva relació, els moments més dolços i els més tranquils. I això és nota en cadescuna de les sales. Des del saló del tron, impactant, molt dalinià, fins les habitacions privades, o el racó on el geni pintava, tan senzill i humà. Pujeu fins Púbol. Admireu-ne les cases antigues. Aneu fins el castell i descobriu, més enllà de les pedres, l’ànima d’uns èssers rutilants que eren de carn i ossos. Per menjar podeu anar a Can Bosch, a tocar del castell. No sortirà mai a les guies. Potser li falta glamour. Però la relació qualitat-preu és molt correcta, i la gent que el porta és amable i practica una bona cuina. Per dormir aneu a Girona, al l’hotel Carlemany, a l’AC, o a l’històric.

El castillo de Púbol se levanta sobre una pequeña colina, pegado a la iglesia del pueblo, que es la del castillo. Es un castillo pequeño, en un pueblo sumamente pequeño. Se llega desde Girona por la carretera de Palamós, desviándonos hacia La Pera, sede del municipio y, de allí, hasta Púbol. Son cuatro casas. Muy bonitas, eso sí, y bien restauradas. Todo el conjunto tiene un aire medieval que lo hace muy meritorio de ser visitado, como todos los de l’Empordà. Pero este pueblo no pasará a la historia del turismo cultural por el castillo, sino por el dueño. En este castillo vivió el pintor Salvador Dalí y su mujer, Gala.  Aquí pasaron los mejores años de su relación, los momentos más dulces y más tranquilos. Y eso se nota en cada una de las salas. Desde el salón del trono, impactante, muy daliniano, hasta las habitaciones privadas, o el rincón donde el genio pintaba, tan sencillo y humano. Id hasta Púbol. Contemplad las casas antiguas. Id hasta el castillo y descubrid, más allá de las piedras, el alma de unos seres rutilantes que eran de carne y hueso. Para comer podeis ir a Can Bosch, junto al castillo. No saldrá nunca en las guías. Quizás le falta glamour. Pero la relación calidad-precio es muy correcta, y la gente que lo lleva es amable y practica una buena cocina. Para dormir id a Girona, en el hotel Carlemany, en el AC, o el hotel Histórico.